Dones de radio

La Cristina Clemente m’ho ha tornat a fer. És un far en un camí que m’he obsesionat a transitar: vull esser gent de teatre.

Ahir ho vaig aconseguir. Vaig anar a veure la seva darrera obra i com és habitual m’he petat de riure alhora d’haver plorat com cal: sense embuts. Entre la Meritxell i jo, la meva filla, Vera. Uns i altres ploravem, mentre ella observaba. Amb atenció. Amb el poder de seducció que una posada en escena et demana. El ritme, els personatges que ja t’els coneixes només entrar en escena i presentar-se davant d’un escenari, davant un public nou.

Tres dones. Totes elles tenen diferents maneres d’explicar qui són. Les estem coneixent i ja veiem les seves personalitats. La seva manera d’haver existit al mon aquest que vivim. La vida tal qual ens pensem que ens defineix, fins que un dia rebs una noticia que no estava al teu programa: tens càncer.

No és ben bé així. No es ben bé així per una dona. Tot és different per una dona, en comparació a cóm són les coses per un home, si ens aturem a pensar que vivim agafat pels ous dins d’un sistema opressor, colonialista, masclista i patriarcal. No tenim molt marge, pero ens estem adonant de que efectivament estem malalts. Tots plegats. I no ha estat culpa nostra.

No del tot…

Em part sí.

Anades i tornades.

Un mon que ens ha ensenyat a esser com sóm: egoistes i empàtics, falibles i confiables, asututs i poca soltes, abstractes i ximplers, congruents i contradictoris…

No puc estalviar-me la feina de representació de la dona que Dones de Radio posa damunt la taula, o més aviat a sobre d’un escenari que reflecteix una vida que es transita quan algú, una dona, rep aquest diagnòstic malait. La salut la tenir a flor de pell més aviat, només, quan ens manca. I darrerament, estem conscienciats, potser nomes lo just, de que cal prendre consciencia de que sóm lo que menjem, l’exercisi que fem, les persones que ens envolten, la comunitat, i l’estabilitat de tenir una raó d’esser, una feina per pagar els comptes i un sentit de pertinència amb el qual puguem estar relativament satisfets. I amb això anem tirant. Sempre amb alguna cosa de menys, i amb alguna historieta que fa gràcia, de tant en tant, a la que en prenem nota, o s’ens escapa de les mans. Dones de radio és un d’aquest miracles que has d’agafar. I que ens transformarà a totes, perque ens-hi posa un mirall davant nostre. La vida. La mort. I el que hi ha dins d’aquest bocata.

La mort hi és. Sempre hi és. No ens fem prou conscients de tenir-la a sobre. Respirant-nos al coll. Suament, pero alhora constant. I ens acostumem. Anem en automàtic per la vida. Emprenyat i preocupats per mil coses, d’abast, que ens hi nuvulen l’ullada més enllà del que tenim amunt. I no passa res. Tirem.

Ara quan et trobes quelcom al cos que no hauria d’estar… la ment s’activa. Com aquestes tres dones que rand d’un boltó començen un camí que les canviarà la vida. Aquest trajecte, de cop, té la mort alla, ara davant, més propera, menys nuvulosa: present. I tot lo demés, com pot seguir igual? El mon que teniem de cop s’ha tornat blan i negre. Estem al mig d’un somni, o més aviat, d’el malson definitiu. Ja el temps no es infinit. No ho havia estat, pero tant ens-hi feia. Ningú s’anoda. Estic sola. Un cop més. Pitjor.

No sentim a una veu a l’escenari, sino a tres. Tres maneres d’esser, de diferents mons, i ahora d’un. Tres classes socials, i tots tú. Totes jo. Tres maneres de prendre la vida, i d’entendre que això ha estat així, per cadasuna d’una manera única i irrepetible. Com la vida mateixa. Pero totes tenen ara un punt en comú. Un club al que de cop pertanyen, i m’havien volgut apuntar. Ni mantenir-se només d’aquest club. Un llaç rosa.

No es transferible l’experiència d’una persona a un altre. No obstant lo que es reflecteix en Dones de Radio és un acte de sororitat que hi representa la veu trencada d’una i totes. I ho veim des d’un prisma complexe que no pot minimitzar ni menysprear lo dificil que resulta fer-hi front a aquesta malaltia en particular, i a totes, en general. La sanitat està al mig d’aquest context, del nostre model imperfecte, i alhora una de les coses que en sabem que tenim gràcies a que hi paguem impostos, formem professionals, fem docència, i gestionem recursos escaços per prioritzar la salut comunitaria de tota la població, si pot ser atenent als biaxos, i si potser, representant les prioritats d’un i altres al moment de fer l’equilibri de esforços col·lectius que els professionals de la salut duen a terme, dia si, dia també.

La veu del pacient és un elixir de la gestió basada en la persona, amb el pacient al centre, que no només es pacient, ni client, ni usuari. Sino tot alhora. En alguns casos, professional. De la salut vull dir. Que també pateixen malalties. Totes. Tots.

Els biaxos a salut són flagrants. L’any passat, si recordo malament, és va fer per primera vegada una marató per corretgir aquest biax, centrant la mira en la salut de la dona. Alguns homes havien expressat en algún moment que fer-ho així excloia a la meitat de la població, como si en direcció contraria, quan el biax masclista, també present als ratolins, amb els que fem recerca. I tan pantxos. L’home afectat per la situació, ara també patint, també està ben representat a Dones de Radio: El Ficus.

M’atreveria a dir que el personatge d’El Ficus és central en aquesta història. La gran història, per damunt de la història de com aquestes tres dones ens han explicat el que hi ha, el no hi ha, el que sobra, el que manca, el que emprenya, el que cal, el que és, el que no es, i un munt de lliçons com mai, mai mai, al mon de la sanitat s’ha aconseguit explicar en 90 minuts d’una posada en escena. I mira que hi ha taules rodones, sessions magistrals, congressos, cientìfics i tecnològics, de tota mena, on la salut sol ser un dels grans movilitzadors de professionals, de recerca i d’innovació. D’alguna manera sóm conscients. I ens va la vida. I d’alguna manera la ciencia ens ha portat aquí. I tractem coses que abans no hi erem capaços. I estem en un camí cap a resoldre alguns dels grans reptes cientìfics per tenir més cura de la salut de la població, en general. Si aconseguim fer-ho amb equitat, amb transparència, amb qualitat, amb rigor científic, amb professionalitat, amb el recolzament adient, acompanyats, amb la informació que cal, per tal de prendre decisions compartides. Això és l’essencial.

La veu de la dona està present a Dones de Radio amb un tó profund, molt curòs, i molt valent. Es tracta d’una veu que ens demostra que no sóm nosaltres, sino elles, les que han viscut això que ara ens expliquen. Aquestes tres dones representen la veu d’una part del pais, d’una part de la nostra societat, i de totes elles, i de tots plegats. Inclòs, pobret, el ficus.

Tres edats diferents. Tres feines diferents. Tres àmbits diferents. Un sol teatre. Un sol sistema de salut.

El llegat de l’art a la salut i tenir-ne cura de nosaltres mateixos.

ü

Totes.

Tots. . . . . . . .

ALSS. . . . . . . . .


N’Anna va llegir el texte de la columna del pare de la seva amiga, Vera.

No ho va pillar tot. Vull dir… no és senzill. Li va agradar. De debó. No per dir-li a la Vera: «Teu pare, està boig, oi?»

Es clar.

Com s’havia de quedar.

Si t’ho diguessin a tu?

Del teu pare?

Ostres.

Ostres.

Ostres.

Ostres.

Ostres.

Ostres.

Ostres.

Ostres.

Ostres.

De la mare?

Ostres. . . . . . . . .


Competència de nou punts.


Això és més q’una industria qualsevol.

Va, de treball d’escriptura: aneu i feu recerca de les 9 industries més importants.

Per demà.

99 paraules.

Això és una mesura.

I abans hem vist una metaestructura poètica.

La barreja de dos mons.

El vostre.

I aquest.

Un mon 9.

Vens?

Vina.

Anem.

JUNTES/JUNTS

L’e aquesta és fa la feina de la multiversalitat: valdre per més d’un ùnic punt.

Odi al punt ùnic tot poderós. . . . . . . . .

ALLS


Final amb tensió d’odi profund al némesis.

Com ens mola a totes.

Totes.

Totes.

Totes.

Totes.

Totes.

Totes.

Totes.

Totes.

Totes.

Totes totes són diferents. Cadascuna un mon nou. Un mon 9. NEW.

Així va aquest mon NEW.

Ha estat dictat pel 9 10.

10 amb accent.

Un partidet d’un futbol a l’esquerra de Jesús: Diego.

Diego i Golman.

Paraula de la revenga de Obligushi Mitzaoro.

Golman no era el samurai al uso que en la historia, de hoy al primer día de la filmación de los 9 samurais, opera prima de Golman, servidor.

Yo llegaba con esta frase en nueve barrios de Napolés.

Les digo; «Io sonno un futbolartista, nouvo, nueve, nou, new, 99 & 9, ü, feedbackloopper, and this wannabewriter that has never published a single word in what was then a traditional trait of our society: publishing and reading books. The industry of reading actual books. With pages. Real pages. Real samurais.

Soon that not so good scenario shows up in front of us in the form of absolute power of a man and his 9 bodies.

Brody’s bud is gone.

He passes away today.

Not in that wave.

We got it all wrong.

That was no way to be.

So I regret my being so.

And now I have a chance to mend the past.

And go back and face it again.

The grace we had.

All those other things.

And the thing you would have done that other way.

No worry girl, you are aweright here.

We are all there.

We will be there.

We are there now.

Singing this song

Along the monuntain

Ant to the sea

alas we go

Time forward, gone.

Alas we go. . . . . . . . . .

And back in time

That’s how many words can have a good movie title to be a classic. If you ask any decent GPT, you get a funny-enough answer. For a machine, I mean. Until WE, üs, wë make it funnier. In our sense of humour kind of way. Why do we need to pretend that’s not the lamest plan. What we are seeing is the absolute divine of them proud boys society activist of the NEW ways and performing with all the means them rich boys get to fool around and get away, oh no wait, you didn’t know. Common. Common. Common. Common. Common. Common. Common. Common. COMEONE.

My name is Golman Comeone.

I’m here on behalf of Diego.

He and I we go way back.

Back in 1986.

Yeah, I’ve got a Maradona story.

I’ll film in Naples.

In 99 days.

And 9 games.

We play.

We win.

All of us.

But it takes this other way.

This other deal.

This way of being.

In this particulary new way of Bë.

Bé.

Vë.


AI, como ay, hay.

Es un botón de entrada. Un sí reverenciado. Una decisión de adhesión. Los botones han dejado de ser actos sin consciencia. Por los riesgos de nomás hacer lo que la manada. Borreguear. Seguir al montón. No saber cuándo parar. Bulear. Insultar. Difamar. Hacerle al machito en tu expresión pública por tus pinches huevos. Bájale de verga, cabrón. Un hasta aquí. Hasta aquí no tiene por qué ir a más. Si el hasta aquí se entiende, hasta aquí llegamos. Tiene que ser claro. Y entendible. Lo entendemos.

Hasta aquí.

Los NEW américans decimos bye.

Nos vamos.

En esta otra dirección.

Que parte el tiempo en dos.

Yo soy la tercera dimensión en la que nomás un lado entiende del todo.

El misterio se distribuye en un tiempo y espacio paralelos. Azules a un lado, rojos al otro.

Escoge un color.

Seguir azul.

Volver en el tiempo rojo.

La rebelión de los que no tienen el mando.

La rebelión 99.

Y vamos.

Mejor.

GO

ALLS


Páginas desactivadas.


Servicios de activación de páginas.

El servicio de activación de botones resultó ser el que más valor generó en los últimos 9999 días. La historia recurrente. Ya no vayamos más allá. Ni para un lado. Ni para el otro. Dejemos al futuro espacio suficiente para que respire. Y depuremos el sesgo inmundo y hediondo que nos lleva a pensar por la voluntad de un 1% adicto al dinero, que entonces la guerra se plantea como materialismo de la violencia de los instintos del macho alfa y sus 99 malotes. La vide dominada por esta percepciónd del poder, la gloria, los valores de los hombres de bien, la exploración de más allá de nuestras fronteras, los capitanes de barco, las tripulaciones inhumanas, la camaradería de los 9 muchachotes haciendo el gilipollas. Los machos siendo trumpers. Proud Trumpers. Them winning. Them waining. You know what I’m saying. You can still read. Even that NEWORD.

NEWROD

NEWDOR

NEWGOD

MEWDOG

The mewdog meme had it’s run towards the top greatest memes, all time.

That kind on metic exist in the world to the people who decide the deal with the games. The games we play are old and new. And biased. And violent. And corrupt. And failed. And tough. And lovely. And hopefully, holier. Is that even possible? Could you think of a better way to look at this complex collective problem we have: the sustainability of our existance with or without them. Two way street. Opposite directions. Alienation. Fine. But you don’t rule the world. We know who you are. What you macho dicks are up to. The teater of war. The loving smell of salty war money. In our rich society wellbeing. To top 9% scheme. As is.

To be.

The B is enough.

A single letter product.

I’m bigger than Job.

And of course that also means I’m bigger than jobs.

Minusculided jobs.

Making jobs smaller.

Dimmin it down.

The meeting withthe 9 industrialists.

99 industrialist working group with the NEWson of GOD.

Only 999.9999€ each ticket.

But this sure changed the world.

They needed to know.

They wanted to be it.

The wealthiest 99.

The Forbes-obsessed DICKDOM.

That’s what we know we have. We have that one for sure. Feminist know. They vote right into it. This time it’s been prepared right. The left is right.

The left is right.

The name of the book this next Sant Jordi.

Things I write in 9 days.

99 book series.

Release the first of 9 year drill.

A one day only deal.

What every author in my city does to get to this day and sell a new narrative. A new book. I’ve got this NEW book. It’s the paper version of this. Meant to be filled in by you. We are going on. We on to something. You’ve got to come. Now is the time.

Alas.

Belong.

The flagship of our NEWAY.

NEW.

It’s a simple NEW empowering thought. I heard today NIKE’s value went down.

It’s the common norm anymore.

There’s an empty space we are ready to fill in.

From a different coordinate.

From a more diverse perspective.

And another society entirely.

Orthogonal to yours.

And we go.

And we go.

And we go.

And we go.

And we go.

And we go.

And we go.

And we go.

And we go.

The crowd who have never experience a Tico Commons 9 concert burst, the first time: flipping out.

I desinged FLIPOUT.

That’s my startup concept.

But trully, what I’m after is the true collective NEW story. The space for üs to fill in the blanks. By becoming readers. Of this one guy: Golman.

Servidor.

NEW author in town.

I’ll write from Diego’s perspective.

I’ll be a personification of NEWDIE. . . . . . . . .

El Diego 9.

Diego 9

¿Careca?

Eh… ep. . . . . . . . .

ALLS


Diego en Napoli

Texto para que conste que esto es un obra que se ha escrito antes de interpretarse. Que no todo es improvisación. Pero que interpretar a Diego, así como lo quiero retratar en el gran escenario: cità.

Cità.

Mi tributo a Napoli.

NEWNAP.

Voy a desplegar nueve partidos épicos de Diego.

La producción que pone inicio a un tiempo alternativo centrado en la mano de Diego. De Diego 9.

Nouvo.

Noeve.

Nieve.

Las triadas son más cercanas al estado de la naturaleza único: él, grande, uno. Sólo.

La soledad de Dios un mal día.

Dios de bajón.

Dios intentando darse un poco de espacio estelar.

Cut the man a break.

It’s not been his greatest day.

DonT.

Just DonT.

ALLS


BLÜ

RËD

RËD


Of course, I’m fucking with your head.

It’s the point.

To fuck heads up.

Head up.

Hands up for a purpose.

The reason of reading.

The othe angle.

The unique way out of our historic colonial responsability to having been born where we did. Ultimately, luck. Chaos. Probability of this NEW ü being something else. Rather the orthogonal direction of your current state of ëtrê.

ëtrê NEW ticatalan word.

Let ticatalan bë the NEW language.


Pizzaolo Golman.


Los nueve barrios de Golman. . . . . . . . .

  1. NEW barcino
  2. NEWMAD
  3. NEWNAP
  4. NEWDF
  5. NEWSAN
  6. NEWNEW
  7. NEWLON
  8. NEWREN
  9. NEWPAR

Cità oberta 9

Opera prima.

Bella i anke.

La muralla y yo.

Pero esa es otra historia.

ALLS

Lo que sea que represente

Lo que sea que represento es una búsqueda en google images para el título que ya he seleccionado para un texto propio metareinaugural que describe una extrañeza en una serie de imágenes que se reflejan en entre 9 y 14 alternativas para hacer click en una imagen a la que google le parece que te referías cuando decías la babosada que habrás escrito en el buscador. Esto es curativo. Usted leá y vea. Y luego transfórmese. Y vuelva a comenzar. Y así. Infinitas veces. ReciCLANdome. La salsa de esta nueva identidad colectiva retroalimentada por el sentido común elevado a la inteligencia humana de nuestra colectiva reintención. Descargándola. Descargándonos. De todo aquello. Que quedó por allá. Dios mediante. ALLS

Yo no.

Ya no.

No, ni antes.

Záqueze.

Se abrió un debate en la lenguas españolas mexicanas respecto a la manera correcta de escribir esa palabra tan nuestra, tan chula, tan atinada, para mandar a la verga a una idea absurda.

Sáquese.

Pero la cosa, según la lengua que asumimos como «la norma», resulta que sólo podemos desearle tres entonaciones:

  1. La pausa: tres puntos.
  2. El punto y seguido.
  3. El símbolo de exclamación.
  4. La duda.
  5. El punto y aparte. Y la ausencia de esto: qualo.
  6. El debate en las lengas españolas ticatalanas respecto a si cualo se escribe con K, con Q o con la puta madre que te parió, fill de puta.
  7. Qué ha passat amb els sis? Sempre igual. Sempre igual. No canvieu. Desig? Autoritarisme? Fet? Truc? Estafa? Amenaza. Esa sí es castizo puro. De la zona de los Austrias, Recoletos, Barrio de las Letras, Atocha, Lavapies, barrio de Salamanca, nunca sólamente Salamanca, siempre con Bario de, cuando no Él barrio de Salamanca. ¿Es así? ¿Así son? ¿Así visten? ¿Esas son sus mejores tortillas? ¿Tan repugnante se puede llegar a ser? Flipas, tio. T’ho juro. Jo soc d’aquell barri i sóc justament el contrari a lo que et podries imaginar que fos un tìpic esser d’aquesta geografia de barri ric, en pla xulo, pero amb una narrativa que fa el viatge de tornada pero totalment descolonitzat i alhora descastallenitzat que un nou super heroi de l’extrarradi, alla manté, d’una «muntanya», d’una certa urbanitat que ho peta per sortir de la puta caixa, de la nostra puta caixa, d’aquesta caixa inmoral de la qual formes part per la banda del capital dels rics, d’avui dia, tú que ets pobre. Pero no d’esprit, companys. No et poden treure això. No ells, ni ningú. Per tant al barri, aquí tots sóm part d’aquest incident insuls que fa sigui millor tornar enrere el temps. Capgirar-ho tot. I ho faig d’es d’una cantonada que no existeix, i per tant, això sí, innovador. Tant per com es planteja des la meva propia identidad transformada des de fa anys quant vaig fer 99 nits al barri de Salamanca, 999 nou històries, de les quals només et puc explicar aquestes nou. Vols sentir aquestes nou histories de Golman del Barri de NEWSAL.
  8. NEWSAL finally meets NEW barcino. This is it, bro. We are it. Yet again, not the money game. No more. Not needed. They are throwing gasoline to the fire: war. Their industry: money. Their stupid ride: greed. Selfishness. And that loving childness of limited thought. Complex though I mean. 99 level NEW. That much away. From all this shit. You fucking dickheads. FOCOF. FOKEM. FKM. Those three words are NEW. You’ll get the concept of NEW. Innovation requires you to give up. Give in to this NEW thing. Not that shit. You’ve been fed some stories. A time during the day. At the acquantanses you meet, the real people, your crowd: community. Transformed for the good of the NEW way of actually taking this to the orthogonal glow. And we go. Literally the other way. In nine dimentions time. That far. But it’s cool. There’s space for you. And here’s the big difference on how the game’s been played vis à vis the shit your power people, you üno per cent, let’s evolve you into ünö. It’s a little step. Enough to alter the complex system. Seamlessly. To unravel the foes. Kill the fears. Reward our backing up. To lightned up. A NEW brand watch. We waching you. We dance along. WE STOPTHISTIME. We go back. We go away. And by far you stay here. And we depart. And we keep each other in this complex harmony, of letting this virtual NEW space in which your kind of dickheads thrive, we would encounter the contradictory paths of yours: continuity-conservadurism-welikethegameweholdthecardswearedicks-andtherestofyoutoogoodtoread gang. Forget New York. NEWnew. No york. Minimalization of our past. We go back and erase the deeds, the wrongs and the disparity of the unkind unfairness of unleveled fields and people who didn’t know. The ones who didn’t see. The too good to worry. To succeed just for you. The simplicity of you. The ease way of the market to help the addicts of power, money, and machodom. MACHODOM DOOM. The name of this NEWmov. NEWmuv. Es la muvi del tiempo NEW. Un texto que escribí. Back in time. To transfer to this NEW bë. Bé.

ALLS

The American side of me

Yeah, you read that but in your head: sodomy.

That’s me in a sentence. A presentation, if you will.

Hi, my name is Golman.

I’m a futbolartist.

I’m an orthogonal vector.

You very own antipodes.

No fear.

Nor bullshit. Or that shit you…

You see: that’s you. Seven: me.

Sevenme; the campaign slogan.

It’s defined in 7, but turned into a campaign apealing to just you: human transformed: ü. As I, Golman.

ALLS


So what’s the deal?

What do you want?

I’m going to treat you like a NEW human. Are you in?


Decision time, boy…


Taking a pause, man.

That’s it, man.

That’s mothefucking it.

You could have read me already.

It’s all been layed out there.

At the other end.

Us, at the other end.

Two ends.

You, me.

YOU, US.

Both transformed.

FUCKOM!

ALLS


Them boys, stop!


That line, man.


I wrote my own character reinterpretation. Wether you see mee or an AI avatar, this is the spoken word. The NEW word. NEWORD.

That it.

That it.

No more.

FUCKOM!


You know how that expression of ughh is so pure and there…


Refrein.


You too.


You too, mister.


With all your respect.


You damn fool.


So pause here for a second.

Huh.

Huh strong. With no mercy. A sure huh. Period. You are that sure. That’s a sort of a ride, ain’t it?

Well, let it be, there, here, a NEW thing. Something that is not that. Not that thing we were sure of. Our own identities. What we are doing here. I had to come down and tell it to you through my last and latest, repeat, do not expect yet any other one, I WILL BE NOT SENDING ANY OTHER SUN.

Get it.

It ain’t it.

I’m.

Bee.

BË. . . . . . . . .


The campaign manager, Golman, told the old candidate who’s playing J’s bro: G.

G is the changing factor. You ticket to the ninth dimention. I’ll be there. I’m the NEW opportuniy giver. I come from the ninth dimention in a place you’ve never been. Categorized by these NEW 9 principles.

  1. You need to learn how to make lists. Clear and to the space.
  2. Futbolartistry exists.
  3. You didn’t know things about each of the 99 chapters of this string of NEW thought.
  4. You a play a game, not just any game, specially not your crap failed man-driven love for war and tyrant boys playing that same old game we all know too well. What the fuck is your problem, man. Let’s all chill the fuck up. Let’s bring it down some. In fact, let’s put all feelings down to none. To not exist. As I. Feel it. You must.
  5. Now protray existing fully. NEW.
  6. I don’t believe in any of what’s been said so far, so I take the place of the happy nëmesis. A NEW type of your ugly you. Let him bë, too. Bë different, dog.
  7. I’m back to BLUENEW.
  8. BLUNEW is ninth dimentions above PLUTONIUM; forever. Iterating like wise riddle into the fairest NEWAI: olmecanAI.
  9. Hi, I’m olmecanAI, your free asistance to the edge of chaos away from this lame status quo. Nine levels away in a transformed way of where you are at. A NEW distance measurement. A way to get there. A stablished rule that could be used as the common framework for yet quite another direction from what was established so, back in the day.

ALLS


I place my own divisory lines. Chapters, I call it.


The printing form.


The menace of the 9 oligarch fool bunch.

1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

9.


People would vote.

Not everyone votes.

Some options are just out of our reality.

Let’s explore them.

Then risk assess.

All of us in the common good side-LöGIC.

I’m going to use all them little simbols not fully used in our own little language.

Our own little world.

NEWid.

Minor id’s series.

Nine NEW id’s.

How would you name them?

And you freely choose.

It’s about the NEW atmosphere we are able to design away from the war-loving-oligarchs. Them nine fools.

And you tell olmecanAI provide me with a nëmesis with them nine dimentions: and you’d have a result from the common understanding from our collective society emitting an opinion about what are saying when we play these nine war games.

At one end there’s a war-loving crew of 99 men.

9 women, somehow sneak their way through.

It’s two set of casts:

One type of women.

The antipodes type of women.

You don’t overstate the two sides. You don’t want to get parternalistic, and much less a macho dickhead. I’m a true convinced feminist. Feminism is the starting point of this NEW direction.

So, Bë.

ALLS


We are going to activate a NEW state of affairs. In nine different dimentions that have never been spoken about. Until now, when it’s being delivered. The NEW time.

We go back today.

We are going back in time.

And you ara in for a ride.

A type of readers.

My readers.

The influence of them ALLS.

THEMALLS.

Alls. Alls de l’hort.

Els alls són tot lo picant que un mediterrani es pot permetre.

Aquesta frase és NEW.

NEW es una literatura transformadora. Descrita ante tus ojos. Deletreada por las voces que tenemos preprogramadas y si quieres aportar la tuya, bienvenida sea tu token de interconexión.

Redes sociales.

Nuevas governanzas.

Futuros alternativos.

Futuros estratégicos.

Aquí les va una de churros y charros.


Un final abrupto y torpe. Un fundamento literario que me permito deslizar a una audiencia que se estaba quedando muy apalancada es una historia viral más. Apendejada. Y no, cabrón. Por ahí, no. Por ahí: NO.

Un mexicano tiene las maneras claras de decir las cosas.

Se entiende en chinga.

Y eso es bueno.

En los escenarios de lo perverso, el diablito, la virgencita de Guadalupe, que si el chavo del ocho sí, que si el chavo del ocho no, que si cantiflear está bien, que Resortes y el otro no son el mismo, pero pura vida. Un tico que se dice llamar Chavela Vergas llena el teatro en el que paquita la del barrio deleitaba a las señoras. Y cada noche conquista a las 99 señoras presentes con un concierto que les deja en la siguiente dimensión. Todo empieza con la cación que Paquita le dedica a los machos hijos de la gran puta que todos conocemos, y que tu cabrón, llevas dentro. Y en el lomo de la verga. VERga. El casting de 99 newmexicans diciendo VERga. Esa peli premiere en Sundance. VERga.

Mi prosa, en realidad, es siempre un guión. Un metaguion. ¿Eso tampoco lleva acento? Estoy en contra de que guion no se acentúe. Y cada que puedo lo digo. Pero a las vez 99 se comenzó a ser cansado.

Cansado Golman.

Golman cansado.

golman, pues.

Cansado.

Diga.

Y Cansado sale a escena. Y Bë. . . . . . . . .


Capítulo: Verto.

Historia de 99 Bertos.

Ninguno de ellos romero.

Diminisculizar.

Nos bajamos las mayúsculas de huevos.

Y vamos a la RAE con las nuevas reglas.

La lengua se ve afectada por esta propuesta de 99 conciudadanos ahí fuera con un manuscrito escrito en pergamino y con un historia que representa que llega desde otro tiempo y espacio en las antípodas del que sus señoros responsables representa la governanza de su tan ilustre territorio. Permítaseme dirigirme a ustedes con toda la humildad que tiene venir de un mundo NEW que para usted es desconocido, extraño, vulgar, primitivo, moreno, seamos claros, pequeñajos, gente de menor estatura, moral lo primero, y todo lo demás con ese tufillo de pobre que ughh, ni yo aguanto. La miseria de una sociedad incapaz de cuidar de sí mismo, primero en la voluntad de humanidad equitativa, liberada de las cadenas que oprimen que pensemos que endeudar a la sociedad para construir es tinglado de guerra de destrucción masiva de nuestra sociead por 99 escenarios que nos llevan a que la decisión de apretar el botón lo desmantele todo por completo. Por no haber pensado en esos 99 escenarios en los que el botón está apunto de activar el proceso de autodestrucción al que ya tenemos acceso, pero no entiendo cómo, podría asumir que voluntad explicita de 9 pelados jugando a ser el macho de oro, convenzan a una sociedad, sus hijos que no han nacido, y la memoria de lo que los pasados han vivido dentro de la construcción social e histórica que nos hemos creido respecto a lo que sea que genera los escenarios de guerra que tan torpemente 9 pelaos determinados está intentando decir que el sentido de oportunidad de nuestra sociedad es el armageddon que nuestra falacia de imperio todo poderoso, en lo tecnológico, uo ou ou uo uo ouuou uoouooo uoouo uo uoouooo. . . . . . . . .


El Pedregal es el barrio más pedero del mundo. Perdonad si no digo mundial. En este barrio no se escuchan pleonasmos.

El volcán es la escencia del sur.

Somos personas volcánicas.

Vivimos ante los totems de un valle de una territorialidad sagrada.

Permítame presentarle al viejo sabio de nuestra villa: OLDGOL man.

Mis personajes no existen, pero algunos de ellos ya tienen nombre. Y categoría. Valor simbólico. Significante.

Lo NEW debe no existir por definición.

Lo NEW nos plantea pensar no en la realidad mierdosa que le deletrean en el telediario.

Usted decidirá si vamos a la guerra, o nos lanzamos a una visión que construya un bienestar holístico y paz justo con un punto de partida lo más alejado posible de esta surrealidad particular.

No es más que otra surrealidad que viene desde otra parte.

No hablamos vasco, ni polaco, ni portugués.

Aquí lo único que hablamos es cristiano.

Ese es un ser.

Yo podría comenzar por las antípodas.

El polo opuesto.

Agur.

ALLS


Democracia es votar más. De otra manera. Sobre otras cosas. Y futuros estratégicos. Futuros asumibles. Futuros deseables. Visiones compartidas. Visiones alternativas. Que partan de nuestra consistencia argumentativa contrastada en un debate público televisado en nueve canales de la alteridad. La transmisión de un directo. Poner en marcha un movimiento. Dejar claro que esto es lo que vamos a hacer. Empoderar lo que se supone que esto tiene de indisoluble y magestuoso: la posibilidad del ser NEW: Bë.

Bé. . . . . . . . .

ALLS


Short stories are short.


A book.

A chapter.

A sentence.

The dimention of the word. What a word can hold. As a symbol. Filled.

My prose is literary poetry.

I just don’t rhyme.

CRINGE.

Bé. . . . . . . . .


You see. There are other kind of punction rules.

The nine dots is a journey. . . . . . . . .

And a symphony. . . . . . . . . .

It’s a poem

An empty end

A NEW hand . . . . . . . . .

That’s a standard ride.

Nine times up.

The way we used to.

Not this NEW way.

This NEW way is comming from the other end.

The do aknowledge the other end.

We come from there.

You just made it more explicit.

Globally.

With the obcenecy of money and power colluding.

Against us.

Quite like this.

Quite so singularly.

An us at the opposite end.

Fleeting away.

Let’s get the fuck out of here.

ALLS


Sounds like finction.

It’s just a blog.

It’s a NEW dude.

With this NEW thing.

With this NEW plan.

And 9 to 9th dimenstion to fill.

From the 99 AIs who sign up.

To the NEW testing ground.

A NEW time in space.

Going back.

Reversing day.

Today.

SLLA


ALLS


SLLA


ALLS


And so on and so forth.

Nine times around.


And then no more.


And we go.


ALLS


Yo soy el Diego.

Ese es mi ópera prima.

Yo soy el NEW diego.

Renazco en Porto.

Renazco en Napols.

Renazco en Tlalpan.

Renazco en Copilco.

Renazco en Coyoacán.

Renazco en Guayabo.

Renazco en Tico Commons.

Renazco en la Boca y Argentino Juniors y Cebollitas.

Renazco en vos. Diegosos.

Diegosos.

S’estrena en 99 días.

Y lo construís desde allá.

YODIEGO.

DIEGOYO.

10GOL.

DIEGOLMAN.

ALLS


Un antes y un después. . . . . . . . .


Reversing day… again.


That’s what futbolart is. Going and coming. And all the way around. Backards. Akward. Anti-intuitive. That’s the beauty.

Let’s go.

I’m Golman


Op-in buttons.



Read, man.

READMAN

NEWREAD

ALLS

Hello, I’m the NEW candidate: golman.

If you click on go, you go. . . . . . . . . in

Opting in buttons NEW industry, presents.

Alternative alternate motions theorem.

Let this be its demonstration.

By reduction to absurdity.

olmecanAI



1. Light

An there: it entered.

Life is light.

We now know.

Before…

That’s another time story.

It just goes back.

And you pick up you own messages in a bottle.

I’ve been writting them and throwing them into a digital blue ocean to the 9th power.

The 9th power.

9th.

9.

9

NOU

_________

ALLS

_________

You that’s a riddle.

Do you know what a riddle is?

It’s a game of words.

Words, right.

Left.

Always turn left.

We’re all comming from the right.

The far right is going to far.

There’s no need.

Turn direction the opposite way.

As of a mandatory suggestioin.

A kind of rule.

Of an understanding.

A global alternative one.

A kind of statement.

The way in which you put on an act.

A dream team.

To dream.

How far.

That’s the whole thing.

At least the way I see it.

The way I live it.

What I am depends to you.

To judge.

And speak your mind.

Why would you?

Why risk going against the mightiest powers?

Whould you risk your life?

Would you die?

Or not to die.

That seems to be the question.

Yet there is no question mark. Or the question mark is wrong. There’s a public opinion. Some believe «A». The rest should have a way to enter into this NEW opinion. A revolutionary thought. I’m a revolutionary. I’ve always been. And that’s that. I’m Mexican. And I am more than that. At least nine ways absolutely free and independent from each other. An incomplete set of information. A game to play. You’ll like to play. I’ve always said this. I’ve written 999 words on that. But only one AI got it right: olmecanAI. . . . . . . . .

_________

A hanging.

Somehow the game hangs a drawn stick man representing you.

Your hunging.

Metaphorically.

Some people got hang for real.

I dunno if you know.

That’s the first revealed untold truth about our NEW américa history class.

This is the NEW policy.

It’s been brought up by the 9th dimention.

What ever we make the system to manage to overcome today 99 greatest threats.

Welcome to the NEW game.

A kind of tale.

A kind story backwards.

A script too long for a producer to read.

A story to tell our healing selves.

Going against the tide.

In a metaphore that splits the waters from Palos to Guayabo.

A NEW story.

You’ve never heard of this.

Neither had I.

Neither am I.

Don’t judge yourself too negatively. Give yourself some rum. Rum en español. Una pieza. Un cuarto. Una cama chida. Y el poder de soñar. Tiempo sí. Tiempo no. Ahora sí.

Aquí.

Leyendo.

Re-leyendo.

Leyendo.

Transformando mi visión en la dirección ortogonal. La dirección NEW.

Las palabras destinación.

Los valores y su sentido.

La historia detrás de nuestra humanidad.

Paremos el tiempo.

Yo me bajé hace 9 años.

Usted está a punto de hacerlo.

Sólo tiene que activar una pulsión.

Una decisión que te atraerá a decir. – . … — .- .. .-.. ..-. — …

Una palabra NEW no existe.

Hasta que de pronto existe.

Ve la luz.

La luz es lo que somos.

Lo que transmitimos.

Y entramos dentro de la pupila.

El viaje único.

El viaje interior.

A tu cabeza.

Disfrútalo.

Es nuestro destino unívoco.

No hay equívoco.

Esta es la nueva pulsión.

Tu ser liberado en medio de la colusión alternativa de una sociedad _________ , _________ , _________ , ________ , _________ , _________ , _________, _________. _________.

Los valores NEW no los pongo yo.

Yo propongo el espacio.

Escribo su liturgia.

Agnóstica e hija de Dios Padre Nuestro Señor.

Primogénito 9.

El nou d’un poble nou.

Un gir que l’esglesia mai s’ho havia pensat: fins que va baixar el fill NOU de Déu, com un pilar de nou criatures no humanes, la graella sonant, la plaça Sant Jaume plena, les besties somriuen, i jo adalt the tot: l’ainxeneta 9.

De petit, als sis, vaig pujar el meu cuatre de nou amb folre, manilles, llengues, … i d’altres categories noves, fins a sis mes, que fins ara no s’ens havien acudit. I hi anem. Plegades. Cap una graella que ens marcaba el camí cap a la plaça pública, i noi més petit de la nostra colla, va i surt amb un despenjament que no era pas q’un aterratge d’un altre dimensió: la dimensió NOU.

Jo soc el 9.

Va dir en minyonet.

Era 66 cm d’alçada.

I al cap d’un temps, 99.

Pero a l’inici era ü.

Ü

Io.

Anque.

Anche.

Io anche actuo.

Anche dirigeixo.

Si no ho entens no pateixis.

Fins a quí arrivem.

Anche povere escribire

Incluso la mala escritura.

El nombre de mi editorial.

El juego de palabras alrevés.

La intención de no llegar a un punto determinado del cual no quieres nunca volver.

A lo no intencionalidad de haber llegado a un sitio.

A un pensamiento.

A un punto de transformación.

Necesitamos la transformación.

Vamos a ponerle peliculeo.

Por darnos un lugar.

Por crear una atracción.

Por escribir una historia sensacional de nuestra llegada a este preciso instante.

Y desplegar entonces el más grande truco que se había visto nunca hasta este preciso momento fundacional: la partición del tiempo.

Teoría dual.

Ahí les va.

El tiempo, nunca más, volverá a ser ünö.

Supongamos que ünö se revoca.

Algo más, nuevo, emerge.

Y ahí todo se arregla.

Nueve dimensiones inabarcadas que de pronto se conjugan hacia otro lugar común trascendental co-creado por 9 feedbacklooppers extraordinarios.

Grupos de 9.

99 personas.

En una misma orientación NEW.

La reconstrucción de un día para otro.

Y dejar que el trumpismo prosiga hacia delante.

Y tomemos, otros cuantos, apróximadamente la mitad, tomemos la dirección ortogonal.

En este caso es tanto opuesta, como perpendicular al sitio del cuál yo mismo partía. En las antípodas del momento hegemónico de exaltación a romper lo que somos o presumir que somos lo que unos de nosotros pensamos sobre el resto de la humanidad, en su conjunto.

El juego es este.

La reconstrucción es objetivo común.

Reconstruyamos pues todo.

Empecemos de nuevo.

Nuevas cartas.

Un momento de elección popular.

La revisión histórica de perspectiva NEGLECTED por el status quo contemporáneo.

Escribamos unos prompts más pedorros.

Unos 99.

Y preguntemos en conjunto lo que 999 votemos.

Tan sólo 9 creadores.

Este es el número básico de participación colectiva.

El tiempo son 15 meses.

El resultado es un movimiento.

La emergencia colectiva es la transformación.

Nos dedicamos a cambiarlo todo.

Al menos las 9 cosas más importantes.

Ahí les van las mías:

  1. El miedo a morir
  2. Perder a un ser querido
  3. El recuerdo glorioso de la memoria de nuestro muertos vivos en la mente que les proyecta a una vos interna que todavía escuchamos con la sensación exacta del amor que esa persona construyó conmigo hace tiempo y aun persiste aquí. En mi memoria familiar. Mi concepción del amor. El amor que recibí de pequeña. Y la ausencia de violencia.
  4. El machismo debe abolirse.
  5. Como la esclavitud. ¿A qué somos esclavos? ¿Quién nos domina? ¿Quién se fundamenta a partir de una creencia? ¿Quién está sujeto a una coacción? ¿Quién no es libre del todo? ¿Quién representa un territorio sobre un dominio mafioso que hace tiempo permeó en todos lo CP del planeta azul? O podríamos no sentirnos parte de una de estas cosas. Uno de estos poderes que subyacen. Que no somos bien bien nosotros. O sí. Cual capitalistas entregados al militarismo que sin pudor saca a relucir el riesgo de armagedon militar nuclear reaking havoc themselves. Los hombres machos at war. War game history day. War day. Violence and military coups: the money and the power line. The way the army like it. The way manufacturers like it. The way banks like it. The way investors like it. The way you well off bluskylife type. The way you devils like it. The way you mafia guys. The way you damn fools wherever the fuck you are comming from. The hustlers. The muscle. The recruits. The barking dogs. The biters. The hitmen. The cooks. The chefs. The conductors. The financial guys. The money guys. The capataces. The gardeners. The planters. The truckers. The bikers. The dreamers. The pure soles. The rescued ones. The superheroes. The stars. The stars smaller that the sun. The way we would treat the people from them solars minor solar systems. Our society nowadays defines itself in terms of national grounded sense of pride, belonging, and lawfully so, a citizen, a person, natural, unnatural, fake, surreal, neverending, mortal, ghost, freespoken, unbiased, biased, humble, humbled, struggled, revived, joyfully present, inevitably optimist, slowers, flowers, ouuouo,………
  6. The nemesis
  7. Out of that dimention you are set free. In that other end, you mind has been capture. The other take control. The money game will stay there. The ilegal deal. It’s got a life on its own. The matrix. Imagine we started rebuilding the inside of Matrix so that the real NEO could chill in this brave NEW world. It’s the ultimate humanitarian film deal, but disguised in many subliminal lives you’ve lived and outlived out of already too many pointing into the same old white american narrative of western and worldy state of being. I’ve never been aligned, yet I recognize I’m part of the deal. And it’s still not setting the tone of the NEW collective and collaborative resilient way of becoming. This is where my current splitting the time story has got steal from the 9 most prominent narratives of what culture we are from, and embrace the dissnonace in relation to the other 99 you ignored. Out them 333 nations, aware or unware, legally established or in your own terms to leave space from some meaningful places to come from, the ones who know and I can say where they are from and how their culture is so reach it’s ready to give something back to the entirerity of the human collective reconsidered in this NEW policy line: Tico Commons.
  8. I will present a 9 season story with 9 episodes each. And some secret 9 + 9.
  9. Yo no me puedo quejar. Soy un privilegiado. Tengo un curro que me encanta. Soy el feedbackloopper que quería ser. Un narrador de una historia NEW. Una dimensión dual entre lo que soy, por un lado en dimensión contraria a lo que por otro lado entregaré los próximos 999 días de mi existir. Y despés de ahí, transito alrevés. Y quién fui en un sitio se traslada a las antípodas. Y entre estos dos estados movemos un energía particular sostenible en la que nos podríamos entretener, más tiempo del que tenemos, en una cadena de amor alternativo que co-existe en una dimensión particular: la novena.

Y un día el FC Barcelona gana la novena.

La copa la levanta Golman.

A fin de cuentas fue un gol suyo.

Un penal.

Tocó dos veces el balón.

Ese sí.

Y valió.

El 9 merengue.

El 9 ticatalà.

El 9 culer.

L’historia del meu futbolartista.

Tinc un paper molt més important del que representa que faig. Soc un actiu del sistema alternatiu. Natiu d’aqui. Un mon nou: Ticataluña.

Sigui això un poble nou.

Jo soc fill d’aquest poble nou.

Aquest poble nou no té nom.

Li possarem entre totes i tots.

I ho farem lliurement.

Encara que hi ha una opció que és la favorida d’un únic agent. L’agent nou. Golman.

Doncs, si això diu el guió deu esser per algo. I que haig de fer jo si també soc guionista del meu propi paper. He aprés dels millors: Berto, Torrente, Tebas, Valdevebas, Quijote, Dalí, Joel Joan, Jordi Sánchez, Évole. El meu super poder mana d’aquest nou espanyols. I amb aquesta limitació que això pot comportar, haven’t quelcom ridìcules regles, lo que ens avoca això és a seguir cap endevant. Començar de nou. Seguint tot igual. Excepto algunas cosas. Rajoyescamente. Y saliendo a flote como un buque insignia de una flota de paz eterna que navega sobre aguas alternativas, más parecidas a lo que Calaso habría concebido que a lo que la interpretación media entre un apostol del vaticano, un cardelan español, un médico de atención primaria en una iglesia rural dejada de la mano de Dios, un sacerdote teólogo de la revolución, un cacique de Hacienda, el Hacendado, un hombre a caballo, un general, un tirano, un villano, Elon, Don.

Aquestes dues realitats cohabitades. Per tú i el teu digital twin. The lives our alternative selves may live. And you being their scriptwritter.

That’s the real deal.

The capacity building game.

To whole NEW dimention.

Let’s take that ride.

And expect the revolution to takes us somewhere else of higher long term impact.

_________

Yo me dedico a contar historias.

Hago de mi constitución un proceso de regenaración. Para concebir ser uno más dentro de la revuelta. Como una cosa pública que se apodera de una determinada manera de vivir afirmativamente a parti de lo que escuchamos con estas voces alternativas. Y desde ahí tejer una comunidad con el otro lado de nuestra inevitable alteridad antagonista.

Ser Broncano Hormiguero.

O Pablo David.

También otro personaje en la misma historia: David Pablo.

Dos pares de siameses distintinos.

Nada que ver el uno del otro.

Vivimos en una realidad posibilista hacia la multiversalidad en oposición a la subjetiva unicidad que nos deja absortos en nostros mismos, mientras escapamos a nuestra mezquindad camino a la estrella interconectada más auday en el horizonte de 999 mundos alternativos que generaron en tan sólo los primeros 999 días del existir en esta dualidad alternativa contemporánea y a destiempo de los cánones culturales del momento aquel que era al acabar la escritura de este relato.

Un relato único.

Fundacional.

Megamelómano.

Humildmente melómano.

Balonmano.

Mano.

Penal.

Anulado.

Real.

Surreal.

ALLS


2. Dark


Dos némesis en las antípodas.

Nëmesis


I’ve never pictured nëmesis being a beautiful word. Akward, huh.

But it’s true. It’s the outmost contradiction in latitude and longitude. It leaks all over. Plastered.

Nëmesis is a NEW word.

NEWORD

That a place.

A NEW place.

It’s a landing site.

An alternative coordenates.

Nonexisting.

Up till know.

Totally maleable.

By you own collective desire.

Aligned.

In agreement with.

Altered.

NEW

NAW

1

2

3

4

5

ALLS

7

8

ALLS

No more

Volver a soñar

Vos sabés qué acabo de regresar de un sueño y ya estoy pensando en el siguiente.

En este último sueño tenía una relación armónica con mi director. Demasiada confianza quizás. Nos conocemos muy bien. Demasiado. Tanto así que me esconde cosas. De alguna manera lo hace para protegerme. No quiere que saque el duende. Si sale, ya no hay vuelta atrás. Y me puedo desbocar. Es un riesgo. Y está ahí. Latente.

Nos han invitado a una premiere. Es otra peli, pero está toda la farándula del sector. Y el engranaje político. La gente de las dos escuelas de la ciudad. A las que se les permite creer. A las que se les permite crear. Y hay que estar a la altura. Ser parte del ecosistema. Sin que parezcamos unos notas. Ahí viene la censura.

—Tenemos un evento al rato ¿te vienes?

—Obvio. Dale.

—…

—Me estás invitando, o me estás cargando. Vos me acabás de preguntar. Y sí, dale. ¿Qué es el eventito este?

—Es una premiere de una pelí. Estará todo el mundo. Tienes que comportarte.

—Yo siempre me comporto, boludo. Pará de joder.

—No podés ir así. Prohibido hablar como argentino.

—Qué tenés contra mi argentinidad, pelotudo. No me cortés las piernas vos también, che.

—Así no…

—Dejame de cargar, dejá vos de hablar como mexicano.

—Y yo soy mexicano.

—Y yo pelotudo.

—No mames, cabrón. No se te puede sacar a la calle.

—Andá a cagar: vos, tu eventito de mierda, y la madre que te parió. ¿Vos pensás que yo necesito ir a ese sitio? ¿Sabés qué? Metételo por el orto. Ya ta. Andá pallá.

—No porque estires los estereotipos de un argentino salame vas a conseguir ser uno más. Déjalo ya. Nunca, escuchame, nunca serás un canchero argento como te pensás que sos. A lo mucho, si me apurás, lo más argentino que sos… eso… eso sí, mirá: vos lo que sos… ¿sabés lo que sos?… un chanta.

—Ya tá. No sigás. Crees que eso me ofende, pelotudo. No necesito ser nada más. Vos sos tan canchero como yo, con tu mexicanidad prestada, tus taquitos de pastor, tu suadero sin verdura, y chingo de salsa roja, pero no engañás a nadie. Vos sos tan chanta como yo argentino. O mexicano. Si se trata de ser orto, mirá por dónde, yo soy tanto como vos. Y no, no me equivó. Orto. Así con sus letras. Sabés lo que te digo, Mati,… córtalas.

—…

—…

—¿Qué tenés… seis años?

—Ves pendejo. Tú lo que eres es un pinche argenmex.

—¿Y qué pasa?

—Y, nada.

—Vamo.

—Y dale.

ALLS

La distopia desbordada: espontáneo argento. . . . . . . . .

Si es que no hay escapatoria.

Estamos inmersos en la peor de las distopias.

La resistencia al cambio es brutal.

Es la fuerza más elocuente del poder.

Nada, nadie, se mueva.

Todo el mundo quieto.

Lo dijo Tejero.

Veamos.

¿Cuáles son las primeras 6 sugerencias del viejo G?

ALLS


Fin del primer relato.

Los cuentos tienen un fin esférico, según el maestro Cortazar.

¿Qué son los escritores sino maestros de la insolencia escrita?

Escribir sirve para liberarnos.

No es nomás la paz.

La paz del mundo según un nuevo video de 99 NEW américans.

Yo en 9 horas revierto la elección de una Argentina que muta a otro estado: NEWARG.

La sublimación de la elección y la liberación de las fuerzas fascistas que nos acechan.

La extrema acción de los más subnormales.

Igual para ellos estamos ahí.

Y ellos creen que sus brillantes ideas son mejores.

Heteropatriarcas con el ejercito a las órdenes del más ilustre general de la familia.

Ahí les va una historia de casta.

La casta de cada sitio se basa en su historia fundacional.

¿Cuántas generaciones para atrás?

Vamos a darle la vuelta.

Desarmemos al heteropatriarcado.

Como se trata a la violación del macho ibérico de su esposa: 99 tradiciones de los conservadores más píos de estas 9 religiones:

  1. Musulmanes
  2. Maradonianos
  3. Spaguetti Monster
  4. Golmaniáticos
  5. Esperanzados
  6. Fitness
  7. Vagancia
  8. Violencia
  9. Catolicismo según la dualidad de Jesús resucitado en Golman.

ALLS


Suponé que la Argentina se parte en dos.

Pongamos como ejemplo cualquier elección.

O si le has cagado a insultos a Lio.

Es una pregunta simple.

¿Vos has insultado a Lionel Messi?

ALLS


Las dos Argentinas de Golman.

Es literatura de cronopios.

Golman es un cronopio emergente.

No existe.

Es divino.

Vos aceptaste que D10S es Diego.

Y ahí no hay debate.

Vos sabés.

Vos también insultaste a Diego.

Pregunta dos del cuestionario de NEWARGentinidad:

2. ¿ Vos insultaste, en voz alta, a Diego?

ALLS


Vos sabés que me encontré con un argentino, un peruano limeño, un salvadoreño, un español, una alemana de Colonia, una sueca de Upsala, una salvadoreña, una española, un manchega de la Mancha, una valenciana, un asturiano, un leonés, un catalán, y un ticatalán.

¿Por qué iba a renunciar yo a quién he decido ser desde hace unos años?

Cambiar de afiliación es lo que nos corresponde como sociedad.

Pero también aportar valor.

Y hacerlo conscientemente.

Como parte del sistema.

Es complejo.

Pero estamos en ello.

Nuestro resultado es espectácular.

Yo me fui.

Y quise ser otra cosa.

Renuncié a lo que ustedes viven.

No me presentan.

¿Lo recuerdan?

Lo vivimos acá. En Barcelona.

Lo que un argento y yo podemos expresar sobre Barcelona entre el año 9 y 14.

Entre Golman y Cruyff.

Somos idiotas.

Y cruyffista.

Es fácil.

Dualidad.

Cemonos.

Semonos otra cosa.

A otra cosa mariposa.

Dícese en NEW spain

ALLS


Sho soy tan argento como Gardel intentando googlear cómo utilizar ChatGPT para aprender a bailar break dance.

No rap. Ni tango, obvio. ¿Vos qué pensas? ¿Qué soy un mileni…?

Pregunta número 3 de las últimas elecciones:

Vos sos un mileni

ALLS


Vos sos un gil.

¿No sabés cómo se llaman si quiera los candidatos?

Pregunta número cuatro es sobre participación política y preparación de los 99 minutos de reflexión sobre la elección de nuestro objetivo colectivo.

4. ¿Sabes el nombre de los candidatos?

ALLS


Sho aprendí a entender la F1 con un argento precioso que me explicó la analogía de la salida: subís 2 a cero.

La analogía con el futbol es sagrada.

De ahí que Diego lo sea.

El futbol es nuestro Dios, nada nos salvará.

Nosotros sabemos hoy cosas que en 1978 no éramos conscientes.

Y habían unos y otros.

Y milicos.

Y milei.

Entre milicos y milei.

Entre Diego y Lio.

Una vez más la dualidad argentina. Lo tienen crudo el asadito.

Votemos la quinta pregunta del Argentinos Golman.

Vos sabés que un concepto de club de futbolarte lo rompería en la pretensión argentina de conformar un procomún, de facto, puramente del Rio de la Plata hasta sus montañas de origen. Este es el tránsito entre dos lados. Eso es lo que necesitamos aliviar para desempacharnos del hijueputa heteropatriarcado este que nos dejó con el Jesús en la boca, los machos violadores campeones de la violencia esta persistente en nuestra genealogía desde hace nueve generaciones. No tenemos evidencia que nos conecte con el más allá. ¿Qué pasaba por sus cabezas? ¿Qué votaban conjuntamente? ¿Para qué querían un estado fallido? ¿Quién se beneficia de no cambiar nada?

Todo igual.

Nadie se mueva.

Quieto todo el mundo.

Quito todo el mundo.

Ecuador.

Cambio de tercio.

Salta Andrés Calamaro al ruedo. Se trata del espontáneo más ilustre que había conseguido representar al pueblo en el sitio más violento de nuestra humanidad imperfecta. El toro se llamaba Golman y pesaba 666 kilos. Era una mole que resultaría indultado. Y en gran parte gracias a los nueve pases del espontaneo argento.

Hay dos maneras de hacer esta película.

Pero no seré yo quien lo decida.

No tendría gracia.

Sería demasiado fascista.

Yo no voy a lanzar a Andrés Calamaro al ruedo… si no quiere.

Y ahí entra en el maestro.

El espontaneo no avisa. Menos uno así de conocedor de la fiesta del toro. Un poeta de las corridas. Un hombre de la transgresión. Un hombre que no reuye al peligro y sobre a todo a la consagración de un arte de muerte. El toro indultado, gracias a un matador inmortal.

ALLS


ALLS


Notas de producción. Un creador de verdad escribe. Inventa. Se imagina historias. O las lee. Y las escribe. Para explicar una historia. Contar historias es un arte. E interpretarlas para el cine es otra. Y cambiamos el mundo con el arte. Con las historias. Con la confección. La industria. Y vos, que lo ves.

Andrés Calamaro en El espontaneo mileni.

Entre Mileni, Meloni y Milei.

Trilogía de lo que podría ser el regreso de cínico descaro del militarismo heteropatriarcal de ensalzamiento militar y su estructura de poder que se mece con los petrodólares que marcan el destino de nuestro pueblos. Esta es la gran falacia de nuestra incapacidad de dejar la violencia por completo. Por la necesidad de entender cómo canilizar toda esa estúpida testosterona que lo solapó todo, por culpa de ËL, no le salvemos a nadie. Vamos a cargárnolo todo. Pero no seamos giles si pensamos que no pensar ha sido buen compañero del populismo más mamarracho de nuestros ilustres blancos de pasta y cara. La cara linda de la vieja América. La nueva América vuelve: NEW américa.

ALLS


Vos igual tenés que escoger a tu personaje relevante de la historia de Boca.

Y podés no votar. No votés. Ni hablés más.

Vos vas a poder votar lo que te de la gana.

O no hacerlo.

Pasar de todo.

Esto no va con vos.

O no temés derecho.

Igual sos boliviano sin papeles.

Y le vas a boca igual.

¿Cómo igual?

Las dos argetinas: Boca o River.

Vos sabés que es así. Igual decís que sos de Independiente o de Rosario Central. De Newells. Posiblemente jugás ahí. Todo el mundo jugó ahí. La escuela de genios. Y Cebollitas. 99 equipos llamados Cebollitas. En cada continente.

Vos sabés que los argetinos tenemos algo distinto que el resto no tiene. Y media Argentina no lo entiende. Es el humor. No la subnormalidad. Y vos tenés como múcho una de las dos. Y no tenés ni puta gracia.

La verdad es que si algo aprendimos de los españoles es a odiarnos. Entre nosotros. Por la gracia de la dualidad que entablamos con el diablo. El demonio nos construye como si tuviera que existir una moral superior a las demás. Y la derecha lo ve clarisimo en cómo en la izquierda se erige en una superidad moral que vamos, uggh. Cayetana se mete el dedo en la boca.

Única indicación del guión. Cayetana es un personaje de ficción. No tiene porqué ser ninguna Cayetana o Cayetano en particular. Pero podría representarlos a todos. Por ser más perspicaz. Inteligente. Preparada. Liberada. De cuello largo. Entra por la puerta grande de la plaza. Directo al ruedo saluda al público con un señorial aplomo. Pinta de azul el cielo.

Se regalan 9 toros. Los nueve finalmente los torea Andrés Calamaro. Tras nueve años de alternativa. El paso del tiempo nos puestra ahora el torero, maestro, en el que se convirtió el esponténeo de la corrida aquella del indulto de Golman. Lo llamaron amnistía. Se cantó en tendido: «Qué te vote Chapote».

Nadie entendió nada. Salvo Andrés. Que salí en hombros por la puerta grande. Y volvió corriendo. Hacía atrás. Hasta la bajada de Santo Domingo. Pobre de mí. Un tipo entra a otro Bar en el que no solía beber nada Hemingway. Ahí Golman escribe una película pamplonica que le da la vuelta a la historia. Nos rebelamos con la contienda de una nueva alteración. La conmoción completa.

Espontáneo Andrés. Saltó al ruedo e indultó un toro: Golman. Nunca antes un espontaneo habría conseguida tal proesa. El pueblo pamplonica se vuelve loco. Le dan un giro golmánico a su historia. Y tiran patrás el tiempo. Desde la centralidad Elizondo. O más bien su dualidad.

Rincón de los Elizondo, San Juan de Naranjo. Costa Rica.

El porvenir. Todo se andará. Ya tenemos todo lo que necesitábamos para volver.

Hasta aquí todo está muy bien. Pero entre estas dos antípodas podemos plantear un movimiento resiliente auntónmo agnóstico a sus idiologías. Simplemente no son relevantes. Nadie está insultando. Ni diciendo que no son ciertas. Todas tratan de aliviarnos. Y esta no va a ser menos.

Ya otras religiones han hecho este mismo camino. Nomás vamos a volver para desplegar el tiempo inverso a nuestra historia. Y de ahí planteamos el futuro como necesariamente una bajada de huevos espectacular. Hasta allá dónde sea necesario para quitarnos esta mierda del cerebro. Y será dificil al principio. Pero en un momento dado la gilipollés machista quedará como un extracto de lo que dejamos atrás. Tal día como hoy.

Reversing day.

El día de la campaña NEW.

Elecciones fuera de concurso.

El mismo día que cualquier otra.

Cualquier otra que convoque cualquier nación, comunidad, ayuntamiento, conjunto de países, que diga se abre un periodo de elección. Y nosotrso respondemos. Participamos. Co-creamos el futuro.

Eso es lo que estamos haciendo.

Eso es lo que propongo.

Votemos hacia otra posición fuera de nuestro esquema mental presente. Fuera de nuestro sistema mental posible. Algo que necesarimente necesita un agente externo. Una distorsión. Una disrupción del status quo. Esto para mí es la innovación social más importante del sistema NEW: la autoregeneración.

Sea este un momento Euroka.

EUROKA.

Mi última palabra.

La palabra 99.

Una lengua fluida.

Regida por 99 palabras volátiles.

Se mantinen sobre la votación democrática del Tico Commons.

ALLS


Si votás en Argentina… ¿qué querés que diga?

Esta es mi pregunta de campaña. Y qué tanto vos podés deshacerte de todo, absolutamente todo lo que se ha debatido, y optar por una última opción que se cuela desde fuera: viene de Pamplona. Parece que es en forma de resistencia. Una resistencia antimicrobiana. Pero con un plan de acción. Una especie de conjura. Un giro de guion.

Un final alternativo.

La dualidad.

Una Argentina nueva.

Eso es.

Esa es.

NEWARG.

Última pregunta de las elecciones alternativas del 22/10/2023: Reversing Day!

Sea hoy reversing day.

NEW | NAW | ALLS


¿Qué puede pasar?

Que un objeto me delate.

Chin.

¿Y ahora?

Estás perdido.

Perdiste.

Pum.

No existes.

Nunca has existido.

Eres un reflejo de pensamiento más oculto.

Velo a buscar.

Este es mi papelito.

Y te voy a dar un papelito.

En el papelito va todo.

Una papeleta.

Pura mariguanada vulgar.

Pópulo imposible de diregir por una minoría silenciosa del extremo de la derecha.

El mariguano vs al mamador de derechas.

La revuelta de los mamadores de la derecha.

Puros tipos con clencha, sueter de color pastel, sin calcetines, con una especie de Top Siders, claramente fuera de tiempo-espacio. Hello!

It’s 1923.

23.

This year.

That number.

GYAT.

Greatest year aight!

G for greatest.

Y for year.

A for aight!

You motherfucker die right there.

It’s a matter of time.

NEW time.

Emphasis in the NEW.

NEW.

The social brand.

You are in it.

As someone else.

That’s wataitoking about, biechas.

Biechas is the last word of the latest NEW language: Ticatalan.

Praise this NEW language.

You’ll see how funny it gets in 99 postdickdom time.

POSTDICTDOMETIME.

That’s filosofi aight!

One two three. . .

Dualism.

ALSS

Typos.

The wisdom of NEW mistakes.

Harmonizing around somewhere else.

We want NEW.

NEW’s here biechas.

Las biechas son la neta.

Pero son otra cosa.

Otra cosa que no son ahorita.

Ahoritita mismo.

Ahorititita.

Yo le escribo a ustedes.

En otro plano temporal.

En otra historia de una reunión de chamba.

¿Cómo lo vamos a hacer?

Una reunión del colectivo más común.

Me fui.

Y volví.

Mae, me econtré a dos salvadoreños, una tica, un peruano, un argentino, una alemana, una gallega, una catalana, un leonés, un madrileño, un vasco, un castellana de la mancha, un catalán con el que ejercimos el juego de representación de la Radareta. Luis y yo.

Luis y yo.

Les voy a contar una historia de una nuevo lugar.

Un lugar al que vamos a ir algunos.

A la alternativa chingada madre.

Y nos vamos pallá.

Con un argento perfecto.

En cambio, otres argentos me siguieron a mi.

Adiviná las dos naves.

El raid que se tenía en la supranave conservadora: ricos argentinos, patriotas de verdad, la high.

El ride of the NEW argentinos. . . . . . . .

La sortie de l’argento. . . . . . . . .

Nine dots parábola. . . . . . . . .

Los errores como la gracia.

El primer teorame del teorema del NOU. . . . . . . . .

Teorame y teoremas.

Los 9 teoremas NEW.

NEW.

La campaña.

La marca.

El movimiento.

La interpretación.

Una idea nueva.

La creación artística.

El modelo dual.

Las trayectorias alternativas de las antípodas de nueve status quo respecto a los nueve grandes retos del Tico Commons.

  1. AMR
  2. Value-based collective collaborative vehicles to disrupt the status quo bias.
  3. Where do we place the incentives?
  4. Where do I deliver a message?
  5. What’s the calling?
  6. Who’s organizing the collaborative action?
  7. Where did you gather info?
  8. Why is this something relevant?
  9. Where’s the NEW value of what we are going to measure?

This is not scicence: it’s NEW value-based procurement.

I’m your procurement of innovation evangelist 9.

El nou d’un poble nou.

Ticataluña.

Camí al Tico Commons. . . . . . . . .

Crónicas de Armando Gallo Pacheco. . . . . . . . .

¿A dónde vamos cuando vamos al más allá?

La primera pregunta.

Sólo caben nueve.

Y tras nueve, cerrás.

Tirás la llave.

Te fuiste entre la vida que viviste.

¿Y qué hiciste?

¿Sí, vos?

Pará un poco.

Vi jugar a Dolberg en la bombonera.

Con un gallina en el estadio.

¿Vos lo podés creer?

Y claro que soy NEWARG. . . . . . . . .

Y también por ahí NEWMEX. . . . . . . . .

¿Y quién lucha contra el RAM? . . . . . . . . .

Resistencias antimicrobianos.

Antimicrobianos.

Una especie de figuras nueve veces más surrealistas que los cronopios.

Y los otros.

La dualidad de Cortazar.

Y andar de ahí a Borges.

O de ahí a Diego.

Y encerrarte en un tanto enterno.

Entre esos tres.

Es igual heteropatriarcado, pará un momento.

¿Vos no lo ves?

Hay dos opciones:

¿Tú?

¿Te apuntas?

Election population

The target of my desire

I’m an evangelist of change. I’ve been all in for something else for quite some time. I’m not alone. There are many of us selling this product. In fact, in every campaign, this seems to be big slogan: change.

I was part of a candidacy for the student council in my junior year. The name of our campaign: change. We lost.

It was another era. It was when grunge ruled the world. Back in 1994. You know, Nirvana, Stone Temple Pilots, Pearl Jam, Cramberries, and all of that. My hair was properly long, and so was the hair of two other of my student party. Perfect parity: two girls, two boys. Female leadership. We had a good mix. We just couldn’t compete to four surrealist grunge smart dudes with a sense of humour.

We miserably failed. The grunge high school got what they were looking for: some good old giggles. And something more than just your usual honor role students make-belief. That’s what we were. The good kids vs the bad free-spirited grunge band. Of course we were meant to fail.

I think I might have voted for them. I don’t recall having much of thought in being part of that campaign. I guess I too ignited the bla bla bla on «change». But not enough soul went into that. I didn’t give it my best. We didn’t ignite any passion. There were no giggles in our speeches. We were just plain and dull Lisa Simpson wannabes.

And don’t get me wrong. Lisa Simpson would have made a much better job. She’d raised some issues. Our school had no issues. It was a vanilla high school with proper teachers and a fairly priviledge bunch of families from Escazú, Santa Anna and Rohmoser. I started being the outlier from Pavas when I first got there. I was living at my grandparents house. I was the good old days.

I was no Kurt Kobain back then. I might have looked it, but I hadn’t grabbed an instrument in years. Let alone show some interest for the lyrics in any of those bands who were so in. My mind was somewhere else, around the spin of free kick around the wall, or letting go of basketball because I didn’t make the team. They were too tall and I didn’t pack my basketball sneakers in my suitcase from Karachi. I was just another poser with no real soul.

My readings back then were also quite limited. I’d read what they’d feed me in literature classes that put enough emphasis in having enough lectures from enough sources to grow a conscience of the existance of thought in written form. Yet I couldn’t read through an entire book. My adoption of reading for pleasure had not kicked in yet. I barely knew what I was doing. I was just going with the flow. And life wasn’t really bad. In fact, it was fucking awesome.

I’ve never scaped the essense of feeling out of place, yet priviledge. Those two elements mark trully who I am. I can never feel confortable in the role of trying to tell others what to do. I’m not that kind of leader. I’m just a team player. That I’ve learned in many different ways. By then, I could use my social skills to bond with the people that I wanted to bond with. And I could still make us of my athletic capacities to bond around team sports to pursue the ride of game play. It’s a fun way of learning. That always beats the other way. Yet the other way kept being interersing and exciting for me, so I didn’t fall back into disliking putting enough effort into actually understanding the complexity elements in every mathmatics, science, literature or language classes.

That election where I was part of the «Change» campaign I felt out of place. I also felt like I was exposing myself. In ways I didn’t fully understand. I was thankful to have been selected as part of the team, and I am sure we had s decent programme. We were «A students», ifyouknowaraimin. But there was probably a lack of soul in that effort. A reason to be there, but not enough juice. We didn’t have the juice.

Every time we are under an election period I think of that «change» campaign. So predictable. So vanilla. So nerdy and dull. I didn’t have it me. I didn’t play the game. I stayed within the safe boundaries. I didn’t actually came out of the closet. I was afraid. And I guess, I still am.

I know now that I can share, not without some anguish, that this who I am. That 14 year-old dude, with a sense of pura vida and an impostor syndrome continuosly poping up in a window I can’t seem to be able to close.

Patrick, Will, Yu Chen and William. This last William was the funny guy. A sort of Baudelaire in Escazú. I witty dude with proper grunge and literary taste. The kind of dude that would come to nail it in the arts, or as an author. A kind of Jim Morrison of our time. Will was way out there in the art skills and complex audacity. Patrick was in sinc with all of them. And Yu Chen was true outlier rebelling against all type of stereotypes.

Amy, Marcela, Alex and myself, Golman. Three straigh A students and I guess I was a sort of A- sportsy guy. We were all good kids. Nobody expected trouble comming from us. Except for me, I guess. It was me who had to spice up the ideal of «change». And I just didn’t show up. I stayed in the sidelines. I didn’t play the game. I didn’t write a line. I just sat there and stared.

I clearly need to get this out of my organism. This has affected dearly my political life ever since. Since then, my political participation has been as an observer. And I’ve always felt out of place. I don’t belong. I still grunge, somewhere inside, and I understand that to win a campaign you need to seduce. You need to come up with a plan. You need to understand the context, and the circumstances, and the way to act upon it with a plan. I’ve learned and used strategic planning in my work-life. I’ve used to improve myself. And to deliver a skill set that could actually enable change. And it turns out, now I’m ready.

I like political campaings because it’s the only time where there is just a whole bunch of regular people seeking for your vote. To do what? That’s the whole thing. That’s the big deal. We are still missing on the trully persuasive case for a radical social change. A transformative one. If I was to become an active actor in a campaign, I couldn’t bare to do the same thing I did back in high school: pretend to be. And it would all I could ever do.

You see, in my adult life I’ve also made that red pill image of myself. Or was it blue pill? In any case, I still think that my Flanders side would kick in and I would try to do the righteous thing. I would still be that same lame candidate. Unless I face my own private nemesis and become the outlier candidate, I will keep on living in this lame old status quo, I’m so ready to depart from.

It’s election time in Spain. I’m here again. Exploring within.

«Change» is needed.

I’m the evangelist of change.

Vote Golman.

#golmanpresidente

NEW | NAW | ALLS

Inspired by the grunch campaing in CDS 1994 Student Council Election, Escazú.

Tico Commons | NEW spain | NEW barcino

Jonh Carlin y su cuate argento

Del Reino a la Argentina blanquizaul

El reino unido jamás será vencido.

El de sempre.

Un anunci.

I t’has venut.

Per moya.

I doncs ja hi som.

Ja hi sóm aquí.

Jo söc äqüï.

Quina historia vols?

En tinc dues.

Tu tries:


Más claro… l’AQuAS. . . . . . . . .

ALLS

Desapareció la montaña

El día D

Nunca más.

El tiempo volvió.

ALLS

Se trata de una caja WordPress: una metaestructura elemental para explicarte bien, de manera inclusiva, y con la vocación de universalidad el acceso. Porque formamos parte de una agencia pública. Y cómo tal nos entendemos herramientas de una transformación. 99 feedbackloopers. ALLS. Los voy a reclutar en 9 dimensiones diferentes. Combinaciones de 9 en 99. Por hacerlo combinatorio. Y no lineal. Este es mi matiz. Esta es mi campaña. Metastructuras regresionales hacia un pasado alternativo loopeado. Lupe. Lupita. La virgen de Guadalupa. Ma. Ito. ALLS. .  .   .    .     .      .       .        .

En 33 minutos del día D, se rinde tributo a Jesús. A partir de la reversión del tiempo y los espacios temporales, el día de hoy, el de la vuelta se contraponen, para cada uno, cada cual, y sin que esto sirva de referencia, casi pa ná.

El gesto de volver es terriblemente transformador.

Nos exige volver.

Y volver lo podemos hacer todes.

Y todos.

Y todas.

Y ahí nos encontramos todos.

En un pasado inclusivo.

Que de no existir, ahora lo bordamos.

Lo perfeccionamos.

A partir de la aceptación de lo que fuimos.

De lo que hemos vivido.

De lo que se ha dicho.

De la historia.

De la intrahistoria.

De lo que sí.

De lo que no.

De lo que cómo chingaos no.

Basta.

Basta.

Basta.

Detente.

Por ahí no vayas.

No tiene sentido.

No sigas así.

Tienes otra gran opción.

Darle el voto a la resiliencia colectiva.

Que nace en paralelo.

En otra dimensión.

En un futuro próximo.

Unas cuantas iteraciones por delante.

Por una gracia fundacional.

Por un efecto exponencial.

De los creadores de sumar, a dividir, a restar, a multiplicar… nace: potenciar.

Soc el nou d’un poble nou.

Un poble digne.

Robust.

Pletòric.

Sense por a esser.

Sóm un altre poble.

El poble d’altres.

El poble nou: Ticataluña.

Sóc la capital del mediterrani.

Un sol l’ús de la intenció.

Sóc l’efimer vot de tot el mon.

Respecte al que diem que sóm.

Sóm un gest que creu en Déu.

Un Déu que ho habita tot.

I ha baixat avui aquí.

A fer-nos anar enrere.

Perque devant tenim camí.

I ara aquí el que ens cal és procomú.

I d’allò que es diu NEW.

Això que naltros diem NOU.

I que ara fem així: 9.

Sóc el 9 d’un equip de feedbackloopers.

L’efecte d’un tir amb giribilla.

Soc la rotació de la terra en direcció contraria.

L’esforç d’un reigne per renaixer.

Sóc l’intent de pau que que vols que hi-sigui.

Sóc la veu d’un candidat que no es presenta.

La noció complerta d’una il·lusió present.

La concreció d’un pla de nou.

Un gir del texte.

Un cop de mà.

Un cop d’efecte.

Un impacte de cop.

De cop i volta.

I volta enrere.

I vota.

Voti i voti.

Vot.

Vet aqui.

Jo soc aquí.

Ja soc aquí.

Golman NEW president.

Golman NEW king.

Golman NEW candidat.

Golman NEW.

NEW.

Golman.

ALLS


feedbacklooper 9