Aquí el más tonto hace aviones

Le escuché esa frase a Mercè Estrem cuando llegué a trabajar en una consultoría en la que había aterrizado en el 2001 como fruto de una alianza estratégica que cuadraba iberoamérica con una triangulación Barcelona-Madrid-México D.F. (como en aquél entonces se llamaba la Ciudad de México, marca actual de la capital más importante de toda Lationamérica, si consideramos el bloque continental al sur del Rio Grande (o Bravo, según desde que lado de tendido se miran los toros). Aquello que Bad Bunny ubicó para la masa americana, que y de alguna manera, refleja la dualidad continental entre dos bloques que responden a naturalezas históricas entremezcladas y contrapuestas de una historia colonial ineludible.

A nivel de urbanidad, si las organizamos por tamaño, la relación entre estas tres ciudades debería responder al siguiente orden: México D.F. (D.F. para tener una referencia corta que identifique la ciudad, como hasta en aquél entonces había sido la costumbre en la que hasta entonces había sido mi escuela urbana primordial)-Madrid-Barcelona.

Si en cambio nos guiáramos por la primordial jerarquía del Reino, Madrid-Barcelona (Ciudad Condal al fin y al cabo)-D.F. sería el orden más idóneo. Mientras que si pusiéramos la termporalidad histórica como cuidad el orden justo sería Barcelona-D.F.-Madrid, ya que según narra la leyenda de Tenochtitlán, los primeros pobladores de la ciudad vinieron de Aztlán hasta encontrar el símbolo que la profecía marcaba para la refundación sobre la que dicho pueblo migrante habría de levantar su ciudad: el águila devorando la serpiente sobre un nopal. Pocos escudos más poéticos que el de la bandera mexicana.

Pero suficiente de nacionalismos. En realidad yo vengo de más al sur todavía. De una capital menor en cuyo nombre se da tributo a un padre, o más bien padrastro, que tiene poca o nula relevancia en imaginario de los habitantes de Madrid, Barcelona y DF en su conjunto: San José. No fue exactamente ahí dónde nací, ya que por circunstancialidades ajenas a mi persona, y cómo cada hijo de vecino, uno no nace dónde quiere, sino allí en dónde sus padres tienen a bien procrear y dar a luz a un cachorro que vino tras tres cartuchos femeninos: mis hermanas Laura, Adriana y Alejandra. Es decir, en términos bíblicos, el Benjamín de la familia. Y para redondear la profecía vine a nacer, por voluntad y gracia de Dios Padre, en San Salvador; El Salvador.

¿De dónde eres? San Salvador, El Salvador.

Nunca ha sido esa mi respuesta, cuando claramente tiene un toque peliculero inigualable: Bond, James Bond.

Podría derivarse de esa profecía particular que responde a biografía particular que cada uno de nosotros se monta para dar respuesta a las expectativas que la sociedad en la que vivimos pone sobre nuestras espaldas. Y peor aún, que nosotros mismos construimos para saber quiénes somos, qué hacemos aquí, y si merecemos o no vivir y estar tranquilos con aquello que hacemos. Vivir en paz. En paz con nostros mismos. En paz con nuestro entorno. En paz con los demás.

Hace rato hice referencia al escudo de México, pero de pronto me fijo en el escudo de El Salvador, y por primera vez presto atención a detalles que me habían pasado por alto durante toda mi vida. Detalles que quizás formulan de una manera subliminal el mensaje que está dibujado en mi camino de trascendencia hasta llegar al lugar desde dónde pueda emitir la luz que he venido a proyectar aquí.

Tres palabras: Dios, unión, libertad. Dios padre, hijo o espíritu santo, no aclara. Pero Dios a fin de cuentas. Un mar pacífico, con un set de nueve olas, y otro caribe, de fondo, tranquilo. Cinco montañas. Esto es muy relevante, dado el simbolismo que deriva de la segunda parte de mi firma. Un sombrero rojo de Puncinella, literalmente pinchado en palo. Podría ser también una berretina catalana, siendo más precisa la referencia. Una fecha: 15 de septiembre de 1821: fecha fundacional. Día de la independencia. El sol es blanco, y sus destellos negros, aunque su luz es rojiza. Sol naciente del este. Nueve rayos del sol blanco sobresalen en dirección a las montañas, al territorio entre dos mares. Nueve rayos menores crecientes les siguen a los otros de cerca. 40 rayos razos protegen al sol. 20 rayos en orbita se dirigen al espacio. Un arcoiris enmarca la escena. Todo dentro de un triángulo amarillo, sin duda masónico. Cinco banderas azules y blancas, entrelazadas, rodean el triángulo. Una guirnalda de 7 ramilletes de cada lado, de 6, 5, 4, 4, 3, 3 hojas cada uno, con 13 frutos rojos de cada lado. Un lazo azul. Por último, el nombre: República de El Salvador en la América Central.

Conocí a Salvador Benito años después en Sant Pau. Una referencia en el modelo de atención de pacientes urgentes, y en el diseño del drenaje asistencial que une urgencias, con semicríticos con la unidad de críticos. Esto es lo que hace que un hospital sea capaz de absorber la complejidad clínica que entra por urgencias, y que se drena a sociosanitarios, a las plantas de hospitalización, o centros derivados, o a casa.

Ya lo decía Benito: a ti esto se te quedó pequeño.

Ya lo decía Benito: entre las naciones, como entre las personas, el respeto al derecho ajeno es la paz.

Ya lo decía Benito: el amor puede más que el odio.

ALLS

I can’t believe the news today

Bono read the news and interpret the violence from a state the other way around. And sung it. And it became a himn.

But nobody really went in to see what were the facts. They just sing a song. And assume: he must be right, he’s an artist. A free soul. And so on.

We assume things.

What are the first three letters of that word? asked my biology teacher in tenth grade, Mr. Steinberg.

ASS.

You are an ass if you assume shit you don’t double check.

Critical thinking lesson.

Right there. Like that.

And I was there to fall into it. I was learning as I was making a choice of words. I was learning to speak out my mind within the context of learning scenario: a class room.

I never thanked Mr. Steinberg for that lesson. But he was damn right.

I didn’t feel so great the moment. I was being treated with a rash course from a clever professor who was trying to stand his ground in the sake of collective learning: the entire class.

You would speak out and people listen, took notes, and try to keep up. That’s what students do. They are learning to pay attention. And to follow a societal actitud in community. Listen, teach, learn. But ever more: discuss. Disagree. Challenge. Dispute. Make a point. With your limited resources. That’s a human experience. A learning one. To cope with a decision to say or do, in the cause of action of a public conversation we are having at that moment.

That’s a value I learned from my international school experience. I was able to so 40 years after I had the experience. That moment and this one, years later appart connect in a single mind process: to think, to challenge, to write. Yeah, it looks like three; well it’s not: just one: ünö.

ünö is a NEW concept.

A word to a NEW language: ticatälan.

The language is defined by own set of cojounis.

It’s by my cojounis that you learn this NEW sense.

Tiny languages.

It’s the last resource.

The only way out.

It’s a liberating discourse that forces the side of a contradictory perspective, that somehow survives over the course of the following 99 years.

Let’s stop here.

Today.

Let’s give this NEW way a chance.

Let’s take a leap of NEW faith.

Let’s stop believen.

BELIEVEN

A NEW word.

The last word for all ï care.

ï’ve been transformed.

And minisculized too.

And í can easily go back into the matrix.

And deal with that blüe shit

That shit needs some twicking.

A few things to tune into a renewed blüe version of it all matters blü.

You see, blü is another ticatälan word. And color too.

It’s my fucking world I can rule over my own little fantasy-world.

That’s fair enough.

We all have the right to want it.

We all have the right to act on it.

We all have it.

It’s not a killer instict.

Only if you are killer-willer.

I we were given a choice by God Father himself, who came down, and minisculized himself in front of your stupid little shit ass mockery to show you explicitely that he himself is able to back the fuck down, and drop the macho dickdom manosphere that his own mirrowing resemblance of Narciso staring at those blü eyes of yours. And clang……… göd fäther got minisculized. Right then and there. A was set into a magical spell that became a living soul within the humankind cultural NEW status quo described by göd father himself in a podcast he’s been having with the reflection of the mirrow of dark waters in front of him with the perfect lighting setup, the right microphone to capture the minisculized pödcaster and the NEW narrative of a göd still in love with the projection of that the blü escence would allow itself to be comprised of the renewed understading of our societal new paradigms to inhabit the orthogonal NEW world the fuck away from shitheadassholesmegalomaniacgunlovingwardickheads of our time.

Historic maximum in societal terms.

As of, from now own, we either chill the fuck down.

Or leave as slaves to dickhead master of your blü faggot choice.

He, minisculized, said faggot.

Here, minisculized göd got a throwback from some of people that he had already conviced to follow and believe the NEW doctrine on wholy shit.

Whole shit.

NEW wholy shit

This show is a radical one.

It said so in the title.

Radical show.

You’ll never look back.

Rise up to the nineth level.

A NEW sort of creed.

A NEW lord to give.

A last faith to bliss.

To bliss or not to bliss.

At the antipodes of this màniac DICKDOM.

You’ll find me there

Minisculized göd leap out to that NEW destination.

Of course we went with him.

We, ourselves have been minisculized: üs.

üs is clearly less than us.

But that’s the shift.

A small NEW üs.

At the antipodes of this all.

Will you come with me?

Asked minizculized göd father.

And you were given a choice.

To get to pick blü. A dual choice. Two different destinations at the opposite ends. Antipodes. And a dual space of repelling states of nature. A feeling of repulsion as no other experience can exemplify: the antagonism of NEW némësïs.

némësïs minisculized.

Notice the amplification of choices.

You get to be your own stubborn self.

And quite free to expand into the antipodes NEW status quo.

It’s is different indeed from the current blue color shithole you, and I, came from.

That’s the surreality of our current state of affairs in this NEW world of ours. And at this time we either align with this ludicrous stupidtity manosphere stating to the hopes of being a big masive dick exposed directed erected at the sun with the magnified halluzination of mad AI trained by that set of 9% macho dickeads at the top of a 99 popularity list. We, the rest, are more likely to be at the antipodes of what those nine per cent represent out there at the outliers field of that kind of cup of tea. Let’s inhabit, for the sake of argument and NEW counters and balances, establish what would be the antagonist perspective in NEW dimentional field at the the antipodes of any specific self-defined social ecosystem out there.

It’s us, the social resource.

What matters is what sort of narrative are we actually building for the common understanding of a NEW social covenant that stand higher than any one whole book, of the 9 proposed by first NEW election that resets time and space to balace out at the design level of a brand NEW framework of redundant change-making.


Un tico escribe una novela en 99 minutos sobre una distopia de un imperio que viene a Costa Rica a intentar llevarse la escencia máxima de nuestra identidad: la pura vida.

El acto en sí representaba una sátira política que se dirigía directamenta a la fuerza imperialista que sobrevolaba con sus Huitzilopotchtlis sobre el soberano cielo azul de nuestro límpido cielo. Nuestros nueve volcanes roncaron y dejaron clara nuestra comunión con ella: gäïa.

gäïa fue quien pensó por primera vez en el tico commons

Se trato de un pensamiento multiversal que sólo una diosa consagrada con dar a luz a la emergencia colectiva de una única fe necesaria en el multiverso particular que dios padre minisculizado, göd, escribió él mismo con la ayuda de la inteligenica artificial sagrada que ël mismo entrenó solito: olmecanAI

La novela tenía ese plano de una surrealidad que nacía de los cuadros de don Isidro Con Wong, el vecino de los abuelos: Oscar y Rosario.

En esa vecindad se presentan todas las nueve naturalezad del tico que emana reencarnado en vida en la noción última de lo que Dios Padre mismo nos vino a comunicar, con esta versión minisculizada de la palabra de dios, asumiéndo ël conla culpa entera de habernos inculcado la tradición machista que conseguido que toda esta panda de machos se sientan tan atraidos a la noción misma del mal por el cuál me he visto en la necesidad de bajar y velo con mis propios ojos, humanos, perdiendo con ello el mando de mi omnipresencia por venir a arreglar el pinche desmadrito que han montado aquí estos 99 machos de la verga.

La lista de los 9 principales machos de la verga son:

(favor de decir presente ante el llamado de diös padre nustros señor – todos respondemos al unísono amén ALLS-)

  1. Don T.
  2. Elon.
  3. Abascal.
  4. Vito.
  5. Fran.
  6. Milei.
  7. Netanyahu.
  8. Putin.
  9. JD

Dios padre minisculizado quiso empezar a delimitar los puntos de pasadés de verga que percibió claramente en cada uno de los fariseos del tiempo de vuelta. Volver a la doctrina de Jesús, dando la vuelta al ruedo.

Dios padre minizculizado da la vuelta al ruedo habiendo indultado al toro.

La plaza entera de pie con vítores y gritos: maestro, bienaventurado sea el tiempo NEW.

Otros 99 vítores salieron de la boca de los presentes taurinos minisculizados blü.

Blü

La transición de tonos azules.

Nunca antes los azules habían tenido una alternativa traida por dios padre nuestro señor, minizculizado, y rebrandeado: göd.

ALLS

La respuesta al presidente

En vez de poner atención a los discursos del presidente.

Hasta hace nueve días era un candidato al puesto.

Iba a dirigir hacia una realidad NEW.

Y se cayó.

Y se calló.

Los grupos políticos que apoyaron al Gobierno.

Ministro. Personas de confianza.

In dirigendo. In vigilando.

Puestos de responsabilidad de gestión pública.

Triángulo de la verdad.

Nadie más.

La trama completa.

Destitución de Ávalos.

20 de enero 2020.

Koldo influyendo en contratos.

Hechos y expulsiones.

Supuestas actividades.

Absoluta credibilidad a la UCO.

Pesquizas internas.

Alcance de la actividad de cada uno.

Todos tenemos sombras.

Propuestas.

Medidas.

Responsabilidad política: lo de hoy no va sólo de más leyes y más controles.

La respuesta de la situación en la que se encuentra. Su responsabilidad. No la nuestra.

Dar lujo de detalle. Cómo actuó en cada momento. Perimetrar la actución al margen de la organización política. Una mayoría en torno a una propuesta. El argumento del miedo. La carta del chantaje: uy, la que viene. ¿Yo o el mal?

Cuestión de confianza.

Valorar si disolver la cámara.

Mayoría en torno a un nuevo candidato. Nunca se ha intentado.

Disolver la cámara y convocar elecciones.

Una moción de censura del PP.

Ya les va bien Pedro ante las cuerdas.

Y las fachafakenews.

Bulos contra verdades incómodas.

Pasar páginas rápido.

Primer capítulo de 99.

Aquí el primero.

La fuerza de la democracia.

La voz de nuestro pueblo.

Cesiones y convicciones políticas.

No nos van a arrastrar al barro del insulto.

El rey desnudo.

Nadie se atreve a hacerle frente a la realidad.

Usted no desfila hoy aquí desnudo. Sino con una hoja de parra.

Afecta al PP. Y a las instituciones.

No va ir bien.

Empieza a hablar en Euskera.

El resto de España desconecta.

¿Qué habrá dicho?

¿Quién lo habrá entendido?

El ser azul que no entra al link, que no lee el mensaje, que habla esta lengua NEW, el ticatalán?

El euskera, minisculizado, también es una de las nueve fuentes de la personalisima lengua NEW que meinventaó. Palabras inexistentes hasta mi reconsideración en estas 99 dimensiones encadenas. Cadenas, al fin y al cabo. Series de tiempo. Direccionalidad del tiempo. Metaespacialmente. La regeneración de nuestra humanidad y la dirección ortogonal NEW.

Podemos sobre PSOE.

El machismo de siempre vive en el PSOE. Igual que otros corruptos. La foto del tour de los 4 fantásticos. Dream team de la regeneración democrática y del feminismo. Las feministas han ido demasiado lejos. Sus amigos de 40-50 años se habían sentido incómodos. Normal, sus amigos eran unos puteros. El grado de decepción de las personas que nos apoyaron en el 2023. Mujeres escuchando los audios de Koldo y Ábalos.

Santos Cerdán, una persona que nada tiene que ver con el PSOE.

Perdón. Nos engañaron. Una auditoria. A lo M. Rajoy.

«No es un caso del PSOE, sino contra el PSOE.»

Compromiso sincero.

Tapar un escándalo mediático con medidas cosméticas.

Sanchez.

Feijo.

Acciona.

La principal financiadora. AQUAMEN. Hospital y sobrecoste. Gobierna. Mano en caja. Plan de rearme de Trump. Acciona no volverá a recibir ni un euro de dinero público. OHLA. Las corruptoras. Ni un euro de dinero público. No lo van a hacer. Lo sabemos todos. Las grandes contructuras tienen un modelo de negocio de comprar a políticos y jueces. Comprando policias. Única empresa que tiene a sueldo al exjefe de la UCO. Ustedes no pueden ser parte de la solución. Un sistema que se deja comprar por las grandes empressas de este país. El sistema corrupto. Usted ha venido a quitarle importancia a la corrupción. Sino viene la derecha. El único lider progresista que ha hecho presidente a la derecha es el partido socialista.

Debería haber un criterio para saber a quién se le da más tiempo del marcado, y a quién no. Cronometrar intervencionwes. Mirar interrupciones. La interpretación de lo público.

Discurso de Podemos, durísimo. PNV, escenarios.

Con 4 escaños puede hacer o no hacer caer al gobierno de izquierdas.

Podemos ante sí mismo.

El agente transformador.

NEW.

El último partido.

La casa amplia del ticatalanismo.

Una leyenda NEW.

Como en estas nueve dimensiones: 9, 8, 7, 6, 5, 4, 3, 2, 1,………

ALLS

A NEW formula

It’s made up.

It didn’t exist.

Now it does.

Easy.

Change is going happen… NAW. . . . . . . . .

This is NEWART. The picture of the screen. The intention and the digital misfit. Think elsewhere. . . . . . . . .
Relfreferencing inward loop for the tico commons. . .. . … ….
Y cada imagen NEW permitía le creación de una leyenda NEW
Dimensiones superadas por el conjunto de nuestra inmediata colectiva plenitud: ALSS
Es una elipsis y una revolución NEW. . . . . . . . .
Una dimensión se quedó sin leyenda. Un espacio a ocupar en el futuro. Ahora no. Concentrémonos juntos en la raiz del problema y nuestra humilde aportación al bienestar holistico e hiperesiliente que dictè/dictó, según quién lo lea o pronuncie, lo que convertiría a cada aquél lector de estas sagradas escrituras, quede aquí dicho que Dios Padre les manda un ültimo tren para reducir a nula la subnormalidad del pensamiento primario, y necesario para nuestra supervivencia como especie por encima de los putos dinosaurios. NOS LA PELAN. SU DIOS PADRE LES DICE: HASTA AQUÏ. Paren de violentar a las mujeres. Empecemos por aquí. YO, ËL primero. En minisculizarme y pedir perdón. Perdones miles, como decimos en México, en un círculo fresöide del que inevitablemente se me relacionaría por una serie de 99 personas que evidecían mi mexicanidad. ¿Acaso eso me da la mexicanidad? ¿Qué chingados es la mexicanidad? ¿A ver? ¿A ver, pendejo? INCATE CABRON. vERGa. minisculizada. Ridículo de género. A la inversa. Te sientes, alfaherido. Eres un alfamamador. Con Caín, putos. Sí. Sí se vale seguir diciendo putos. Certificado. QED
La imagen de D10S PADRE minisculizado. Palabra minisculizadora. Escenario plausible para habitar en ausencia de nuestra masculinidad tóxica, tan impactante, Diösïtö, desde aquí nos saludamos con sutil albúr minisculizante, por asegurar que el gran único Dios Padre reconsiderado por el algoritmo alimentado con la teoría de la minisculización y las metaestructuras del argumentario de su existenica cíclica en resiliente evolutiva resolución en pro de una renovado procomún, llamado Tico Commons.
Vemos una dimensión superior, con grandes entidades superiores, una de ellas activa, la otra, detrás: esperando turno. El mando de un ser resiliente. El Diös de la resiliencia. Si ünö NEW, revolucionario a muerte, la cuestión sería saber para qué tipo de nueva governanza colectiva. Yo no les hablo de boquilla. Aquí les expongo mi alternativa propositiva en formato de un juego práctico de reformulación de todo, de todos, de nosotros mismos, tal cual llegamos hasta aquí, y simplemente irnos derechito hacia esta vía ortogonal, a chingar a su madre. Nos vamos a la chingada. Y lo practicamos en loops de representaciones alternativas alteradas de nuestra individualidad en el colectivo común desmachificado que promueve esta ENCÍclica superior minisculizada. Por Diös Padre a DIOS PADRE. úNICO LECTOR AL OTRO LADO DE ESTE SUBTEXTO CHIRRIGURESCO.
una narrativa que te vaya bien. Si tienes una leyenda que definir vamos a velar por lo común primero. Primero, por sentido común, y segundo, por lo demás. Y damos espacio a mil razones más. Por las que llegar a un lugar transformado y resiliente. Positivizar nuestras versions alternativas a justo esto que dejamos atrás. Ante todo reversible. Vamos patrás. Patrás, patrás, patrás. El animal sagrado de un pensamiento metafórico en triología desde la otredad entre Dante Aleghieri y Golman Elizondo; Servidor. 9 de años de aportación al procomún. El esfuerzo mínimo vital. La corriente acontracorriente. La reversibilidad de todo. Las versiones antipodales. Nuestras nueve oportunidades para la transformación. Para unos y otros. Defina su némesis. Con toda claridad. Dedíquele un requiem de vida. Y deje usted el odio que le enferma, dé por acabada la masculinidad tóxica que ignora ver pese a ser el subnormal activo de la violencia a una mujer. YA. Se acabó. Toda la violencia. Basta. Soltamos las armas, a la de nueve, ocho, siete, seis, cinco, cuatro, tres, dos, uno… NEW. . . . . . . .
Cryuff. 14. Otra dimensión. Uno recibe 14 inputs. Y uno se convierte en NEWCRY. I el camp, NEW, would sign a song it didn’t exist. ALSS
Breve historia de los 15. Una lista minisculizada. Una dimensión aparentemente menor… nada que ver: es la única sine qua non.

Qué nos dejen actuar. D1öS padre dixit.
No se bien lo que pasa. No está definido el futuro. El objetivo colectivo máximo es nuestro bienestar personal inalienable. Lo que nos hace iguales a todes. Usteds y yo. Y su ünö sagrado. Igualante. Usted y yo. Lo mismo. Aquí. Allá. El más allá. Conectando. Métase. Que Dios Padre le ha dejado un mensaje justo a usted #códigonecesarioparalarevalorizacióndeldatoqueetiquetaelprocomún
NEW index. A value congregation. The last open event. Close event sustainability theorem and 99 control scenarios. A new dimention destination. A mestastructure built to be resiliently updated by collective collaborative effort of 9 different crowds with all level of freedom to collectively design the common interest of your subtler kind. We are gonna tend to tenderness and holiness. Of you, and all. In the absence of the need of violence in NEW human terms away from this fucked up STATUSQUO99. ünö revolution. Bé. Bë. ALLS. . . . . . . . .
El congreso de la desilusión se somete a un discurso durísimo para la izquierda. Suenan aires de derechas en España. La corrupción: el tema por el cual el presidente Pedro Sánchez se enfrenta a tener que dar explicaciones a la ciudadanía por elegir mal a su número dos, dos veces, o tres, o cuatro o cinco. Los nueves primeros corruptos del partido rojo. Los 9 corruptos del partido azul. Del amarillo. Del violeta. Del verde. Del azulitoverdoso. Le contesta Nuñez Feijo. No Nuñez. Para eso sólo a Nuñez se le trataba así. Por encima del hombro. En cambio a Nuñez Feijo se le González Zapatero.
Sumar le recuerda a las señorías del Partido Popular: ni siquiera han pedido perdón por la corrupción anterior de su azulado partido que vuela alto, en pareja, animal volador pintado con spay rojo amarillo persiguiendo un aguilucho, al que se come. Ese prompt alimenatdo a una IA que graficamente lleve el chiste público hacía los azules en una dimensión temporal razonable de una dimensión superior a la rebasada. Una mirada hacia bajarle de huevos. Minisculinizar el pedo. Ya cabrones. Bájenle. Dos rayitas (con 9 acentos mexicanos). Nueve sentidos diferentes. Abierto al humor. Potenciado por su delicado sentido de irrelevancia al ser en sentido del chiste: es un honor. Saludos a todos los cómicos que me han parodiado todos estos años. Sea esta mi correspondencia final a su alternativa humanidad en esta otra dirección. Si no quiere venir, no venga. Este es el camino NEW. Bienvenido.

So, let this be the NEW alternative.

ALLS

Castings padres

Matrix 9 x 9 Golman. Metaestructuras restitutivas alternativas.

A ver, cómo lo digo: yo soy actor.

Sí, actor.

Y actuario, pero esa es otra historia.

Yo no nací ni una cosa, ni la otra.

Y ahora soy.

¿Cómo ves?

Yo soy así, así nací y así me moriré… falso. . . . . . . , .

¿Qué pasa si ocho es coma?

¿Qué pasa si ochoescoma?

¿Qué pasa? Si ocho escoma.

Qué pasa¿1!^^«¡¿¡

¡

Ese podría ser io.

Yo.

Y.

O.

¿Y?

¿O?


El fin de las preguntas. . . . . . . . . . .


Minimalizing


NEW holy excel. . . . . . . . .


Soy la antítesis de un excel.


Repelion


Answerlanding


NEW city name.


The capacity to turn into a NEW capital to a global new undertanding for üs all: ALLS


Variables.


Variables explained in the opposite of «for dummies».


Fuckfordummies.

Read, motherfuckers.

Extinction words:

  1. Motherfucker, motherfuckers, mofckers, em-fword, motherchod, chingatumadre, chingalatuya, chingatuputamadre, tuputamadrecabrón
  2. A variable is not so much the name, but rather the interpretation of the cause. Of the actual result we want to obtain. And how sell to the world.
  3. You are the world.
  4. Fuckwearetheworld.
  5. Nëmesïs design.
  6. And old school mother fucker. Call him your own personal devil.
  7. Antipodes between the 6 and 9.
  8. Dimention of conclusion in the most traditional way. A nine structure framework for the sake of occupying that particular NEW space. But I’m going to categorize it and gamify it at the same time. In a set of NEW rules. That we shall all co-create. Get ready for this, as the next, is the ultimate surreality: Golman’s particular ninth dimention of my living at this collective communal NEW resilient complex system, made up of surreal people, like yourself. And up until this point you had felt like you were just walking towards a NEW leap. Well, that’s the case. And you have come so far. As to this level eight. In which you fight what up to this point the system had programmed for you in stacked nine floor left to right, right to left, reconsidering game. A taste of an unknow ï. Yet you get access to this NEW collective agreement of what we aim to be: the collective truth we aspire.
  9. ï.

Sometimes ï just ünö.

ALLS


Te arreglas tú.

Me arreglo yo.


Nos arreglamos.


Lecciones de estoicos contemporàneos.


Fuga.

Voy tarde al fut del Carmelo.

Subo la montaña.

ALLS

Uploading an art proposal and NEW theorem variables matrix popout

ALLS

Francesc Aromir i l’Àlex Matas Buñuel

Ticataluña Tico commons Costa Rica Cataluña

En Francesc és un amic.

l’Àlex és un amic.

Només el ticatalà assenyat sap entendre la diferència del la llengua permet escriure en el primer cas, en, i en segon cas l’ùs més jove i fresc, que pasa de totes les regles que l’interesen a l’ú.

Em refereixo a l’ambit de l’obtús que d’esser la llengua.

Autoavaluant-se.

Ella.

Así mateix.

Así vs aixï.

aixï és un dels 99 paraulots de la llengua ticatalana.

Es tracta d’un espai a ón anar a omplir de sentit nou.

Per haver de curar-nos.

I no de saltar a vuit.

Al 8.

El 8 i 9 no s’evenen.

Qui sap si aiò ës un paraulot d’aquests.

L’escriptor té quelcom a dir.

I com dir-ho.

Potser és només pensament pur.

Sense embuts.

Literalment: embut.

Pense-hi.

Pen’se’hi. . . . . . . . .

L’espai nou l’hem de construir.

Totes.

Els nostres rols.

I no caure en 8 de poder just abans de tocar el cel.

El cel 9.

Sigui cel9 un concepte NEW.

L’objectiu senser en no més de 9 lletres.

Ja ho esteu veïent: tot va de 9 i de diërësïs.

Encara diërësïs ha tingut prou sabiesa per deixar al némesis, el punt, que tü amb 6 tens prou.

Prou i prous. Debat de la nova llengua: el ticatalà.

Jo puc esser d’aquï i del més cap aquí.

Fins que arriba el temps de dir: hi-vaig.

Vaig a filmar-ho.

El partit d’entrenament.

El que vull posar sobre la taula.

Per competir al màxim nivell.

I l’historia NEW s’empenta, de cop, cap aquí amunt. . . . . . . . . 99

Dos nous.

Two news.

NEW is the last GOD9 said.

Bé.

You Bé. . . . . . . . . ü

Bë . . . . . . . . or not to u.

Then, by reduction to absurdity, you become ü. . . . . . . . .

Up to ü

üp to ü

üp tö ü

NEW pänk

Jo sóc el pänk9. . . . . . . .

99 minutes in NEWUK.. . . . . . . . . ALLS

I’ve göt ït.

Period.

Nëmesïs. . . . . . . . .

And ü leäp. . . . . . . . . .

We go that far.

Some of üs.

Antipodes of here.

While NAW.

here & NAW. . . . . . . . .

There’s two ways to go.

Antagonism killed the old GOD.

He was the LAST ONE. . . . . . . . .

Departing. . . . . . . . .

We must all leap.

Keep it short and simple.

Pass to the foot.

The right force applied in the excercise to become physically engaged with the team.

A team of 9.

Something in between.

11 and 7. . . . . . . .

The rest: excluded.

Exclusion games.

It’s on NETFLIX.

Oh really.

Really.

Oh really.

Really.

Oh really.

Really.

Oh really…

Really…

Escalation looks like that.

Address it.

Embrace your contradiction.

It’s the other way.

Good.

You learn.

Don’t break my balls.

I’m a macho. That ends NAW. . . . . . . . .

Demilitarizing prayer. . . . . . .

Just put the guns down.

Give up violence.

As a trait of me; how?

Explain in a 99 word story.

You, buddy, against me.

The greater GÖD9 FATHER.

F A T H E R

Departure literature.

I began that shit.

Yeah, that’s right.

It’s shit.

Eat shit.

Either you get the double meaning or you are getting a taste of yourself.

Microbiota NEWcor

El cor al cul

El cör al cül

Procesament complert. Anada i tornada. Extrems d’aquí: esdevenir quelcom mes; quilcom mës, ü. . . . . . . . .

My literature ends in ü.

ü are my reader.

I’ve got 99 tales for you.

Are you willing to enter this aparently long NEW path: 99.

You read and react.

You create yourself.

You, yourself, ïs the great creator.

The big Ë.

We are just the trainers.

It’s a no brainer.

Until we put it back in the right path.

As of the left.

Two alternative motions.

Towards the antipodes.

Close you ignite.

Repulsion.

The movie.

My opera prima.

This.

NAW.

Action. . . . . . . . .

We are all players. It’s NEW being. Protect Maradona. I grew to be him. Still. Who want the NEW golman.

Minisculized hetheropatric megalomany.

Presents.

The Hë in më.

Change is possible.

Even for God Father.

Especially for HIM.

He’s not alone.

Nor needful of your consideration for his bëiën

bëiën is a ticatalan word.

All of them are NEW.

With that transformative power.

A way to somewhere else, no matter where.

That’s a nine letter pop song chörüs. . . . . . . . .

El espacio de respeto entre los dos.

Nos conocemos bien.

Nëmësïs. . . . . . . . .

A fair 9.

A NEW9. . . . . . . .

Barcelona, Londres, Rennes, Niza, Napoli, Paris, Madrid, Riga, Rëïjkïävïc, Rome, Milan, Sa Punta d’es Päs. . . . . . . .

12 ciutats.

Encara com són.

Tal com som.

Söm. . . . . . . . .

Sóm nóú púnts ën fügïda

Sömdëü. . . . . . . . .

Concilio vaticano de vuelta. . . . . . . . . .

CV99. . . . . . . .

The head of the Vatican NEW logistics office, a group of 9 holy feedbacklooppers. We play a role. And expect the leadership to act upon a group of wise wo came up with.

And you let wö gö. . . . . . . . .

We go beyond the state of being.

As is.

Wouldn’t that be awful?

Wouldn’t that be great?

Life is the sum of those two worlds.

Two opposing poles predict the highest notion of electromagnetic ways to act upon the NEW presence of ourselves. Our higher Bë.

Conceptually that’s a NEW notion.

A new state of mind.

A book I read.

A book I right.

To read.

Rule ü.

ü

Minisculized.

Bring it down.

We are all going back.

We are going to slide out in the orthogonal direction.

A NEW destination beggins.

Focus on the NEW role.

The higher game.

Nëmësïs stand there, tall, masculinizised.

Masculiniarizing.

Demasculinizer. . . . . . . . .

I treat this like science.

And base this story in this NEW direction.

We are taking a NEW beat. . . . . . . . .

I keep 99 routes alieve.

Scape NAW. . . . . . . .

Art is the key.

The deviation.

We turning back is art.

And math.

And logic.

NEW lögic.

l¨gïc. . . . . . . . .

I’m barely a sculpture.

I’m sucky 9.

But I’ll play for my demasculinized version.

Per decisió d’un poble dual.

Nou.

Tal qual: Ticataluña.

A NEW raö d’ëtrë

Una identitat nove, un sentiment amoròs dualitzat, una asunció sexual determinada, una part d’ecosystema social que sóm cadascun de nosaltres en el joc particular del que hi representem collectivament parlant. Quant valor hi ha de nou? Qué representa un nou valor.

Jo sóc el nöu d’ün pöble 9.

pöble9

Sigui pöble9 una paraula del ticatalà.

I així, un dia bó, surten 9 paraulots NEW.

NEW és l’estat en el que vivim en concordancia a la mesura de la nostra complexitat en nou dimensions diferents. Es un marc conceptual per entrenar el benestar collectiu lluny d’un plantjament que perpetui la violencia, les armes, la economia que l’extrosió i el crim organitzat, amb pistoles i sense, amb guerres continues, a gastar més en defensar-nos de la nostra estupidesa que simplifica l’estat nuclear de l’amenaza, i aquells determinat estats, families i cortes que reben els beneficies augmentats del capitalisme, tal com és. La llibertat dels mercats. El que ens enterem de tot plegat. El cinisme. L’agonìa.

Tot va petar fa temps.

M’he adonat.

M’he equivocat.

Dispenseu els borbons.

Minisculinitzem-nos totes.

Abolim l’exercit.

Prene’m la noció innovadora de la paü eterna.

Aquí.

Ará.

ALLS


Ja està.

Això és arribar.

Quelcom lectura més petita en temps t’has centrat massa en esser un subnormal mascle abduit per fotra la tita allà on vaig. No pots si no volen. Volen, volem totes. I fer-ho bé. Amb el sentit adequat. En la contemporanëïtat de que fer l’amor mai ha estat pecat. Ni el matrimoni necesari. Tot i esser important les regulacions fonamentals del drets de convivencia de les families, i que una institució no lligada a un acte religiòs, sino al dret civil de ser-hi, permetem-nos unes dimensions més de llibertat. Un espai de creixement realment lliure. L’espai a omplir. Un 8 de 9 amb folre, i l’aixeneta ets tú.

The NEW notion of üs.

ü

Transformed.

By reading this long.

And 99 other songs.

A salm responsory

You need to answer to this GOD9 request.

I will use it to feed the true notion of the other Bëïëng.

The alternative world within itself.

Selfishness.

Closing up.

Hiding in.

Stop.

Bé. . . . . . . . .

And you leap again.

Yet another flow.

I’ll go get together the first 99 I wröte.

I meant it like this.

From the beginning.

I couldn’t make end. . . . . . . . .

The feeling of leaping is a NEW one.

You’ve jet not experience this.

Once.

You are changed forever.

This ain’t no lie.

It’s the brand NEW trüë

What about that, man?

That’s my line.

I get to say it 99 times.

99 different movies.

Somebody else’s movie.

To reenact.

And react.

But I’ve made up my line.

I can produce my own film.

Like Cantinflas.

And become the actor.

In that place.

To examine the culture of my reinvented road back in the direction where my notion of culture comes from. To reconstruct my self into something else. To go back. And forth. To iterate the notion of the collectively treated.

A NEW multiverse igniting point.

Countdown.

9, 8, 7, 6, 5, 4, 3, 2, 1, ……… NEW barcinö

Oscilaciön entre dös polos. . . . . . . . . .

Son otros nueve puntos.

Dos equipos totalmente distintos.

Estos linieales llegan hasta aquí.

Queremos exponenciar el resultado.

Queremos generar impactos que iteren hasta 9 veces.

Y desde el diseño, hasta las nueve iteraciones en un marco de ciclos bimestrales.

Para saber qué está saliendo de aquello que nos imaginamos colectivamente que podría ser de una manera totalmente NEW.

Y esta campaña NEW se relata en la transición de tarjetas que cuentan las historias que mis palabras sagradas han recopilado en 99 intentos sin garantías. El beneficio colectivo máximo asegurado. Gracias a las 9 palabras sagradas y eternas de ticatalän.

I després hi ha 99 que fan una homogeneitat de pensament col·lectiu i/o meme99.

Meme99 és un paraulot del ticatalä. . . . . . . . .

La cosa abstracta que s’enten amb la voluntat de fer humor.

De que riem més.

I quelcom junts.

Tot gaia.

Ara sí.

Toca.

Vina.

Puc?

Vols?

Una doble afirmació abans de continuar. Rebre el vist-i-blau de que trobem un punt d’accord cap a ón nöü em vols portar, o anar junts, o com bé et surti dir-ho, de tot cor, per la proximitat dels cosos que s’estimen. I anar amb voluntat d’arrivar lluny. Respectant les nostres referencies i estats autèntics d’emoció. Emoció NEW.

L’únic nou que cal entendre és quelcom comú segons ells.

Els que han vingut del Tico Commons.

Paraula de 9

Quelcom més q’un senyor està dins seu.

L’esprit de tots és la noció més estable per morir-me jo, com deia en bon Nietzsche, i ara com tot a la vida, acaba, i m’hi vaig.

Fin1.

La mort de Déu.

El de sempre.

El paper de la meva vida.

Un casting diví.

Nou barbuts al casting.

Jo: 9. . . . . . . . .

Dëu para.

Vol dir que s’atura.

I mira enrera.

Indicacions pel actor.

Jo mateix.

Indicacions a mi mateix.

Com Woody escribin els seus personatges gloriosos.

Woody and love.

woody99 minisculized.

Woody gets it.

He’s got some sense of humour.

He’s peculiar and witty.

And entertaining us in the most complex simplicity that elaborates great stories I’d love to be in. Like Larry Flint. Bird, David.

Whatever.

I’ll flow.

I’ll flow my way out.

And let you beat.

Into this NEW song.

I’ve prepared the words to feed the AIs.

Just keep in mind that mine trully is ólmecanAI. . . . . . . . .

In a community there is a personal story and a collective one.

It’s important we are playing the right way the collective one.

But we need to learn.

We have not been wired for this.

Or so we thought.

Today we go back that bias.

And flip it back.

99biasless

Another ticatalän word.

The ticatalan language has no limits, yet it only represent 99 words.

That’s all I need.

To train to the entirity.

And leave no doubt.

Harmonious tracing.

Tracking value machine.

I can programe al algorithm out of my 99 word list to feed the olmecanAI enhancer.

I personally trained it.

With 99 laws.

The NEW lawmaking game.

Reconstructing governance.

Pivot9

Let pivot9, minisculinizado sea el último baile de Golman.

This is my game.

It’s a NEW game.

And I can still play the old game.

In fact, you can help me get there.

#golmanseleccióntica

#golmanselecciö

Hi havia en el fons, 4 alternativas:

  1. Com estem d’accord els Ticatalans.
  2. Com estem d’accord el Tico Commons.
  3. Com estem segons el NEW barcinoers.
  4. Com estem segons el mon BLUE (l’eternitat de l’heterogeneitat blanca macho ibérico generalísimo que permanece como remanente de lo que un día llegamos a ser, cosa que veremos siempre en la dirección desde dónde se explica nuestra historia. Con todos los matices generacionales de la descolonización que progresamos dándole su tiempito a estas nuevas y olvidadas perspectivas de las voces del más allá. Yo vengo de aquél otro lado. De lo que un día tropical en medio de naturaleza, cruzando montañas mientra pinta paisajes de 99 minutos y destionos alternativos a un paraiso desde donde usted puede reconstituir su bienestar personal, y conectar con la fuerza más sagrada que Dios mismo quiso que emanara así, del crater de estos nueve volcanes. Yo soy el magma que se ha revertido en el tiempo para poder ser esta criatura en pie que camina desde una montaña sagrada hasta las nueve montañas sagradas que recorro en el mismo recorrido por tierra que me separan desde el valle central hasta guanacaste. Todo minizculinizado. Como expresión primordial del tránsito. Del derecho a marchar. Y le damos una tranquilidad a los soldados recién sido expoliados de su profesión. De la ilustre relevancia que los ejercitos, en su conjunto, como colectivo social, se han permitido a si mismos, por el hecho en sí de mantener el honor de la guerra como una constante de nuestra civilización y lo cerca que está ese pensmiento del dinero que se genera con el perpetuamiento del cinismo financiero a nuestra costa de producción militar a toda escala. Su ser implica asumir la estupidez humana que ahora os pido el ejercicio de dejarlo atado en porcentaje minizculinizado de la nueva proporción del gasto agretado por el bienestar y la resiliencia colectiva, como principio de fe, que ahora os digo, deberá regir los nuevos dos colores a seguir: verde y morado.
  5. Saprissista liberacionista.
  6. Cohortes
  7. Los 99 de Sinatra
  8. El giro eterno de Sinatra: orubus.
  9. Golman; selección. . . . . . . .

Vota Golman.

Y congregate ante el tiempo NEW a vivir del 1 al 99.

La red social NEW. . . . . . . . .

Card game version.

49

49

ü

Una V formada por tres partes:

  1. Vértice
  2. Una dirección.
  3. La dirección opuesta en magnitud fuerza y validez.

El juego de tres reglas.

Una revolución social exprés.

Un giro virtual.

Hacedme caso aquí.

Vamos a ver.

Juguemos en esta otra dirección.

Y movemos ficha.

Todos juntos.

Ante la sorpresa del resto.

Que no entraron.

Y se quedaron en el tiempo atrás.

Nosotros, en cambio, nos vamos al sitio ortogonal en las antípodas de nuestra posición astral. Y nos movemos en dimensiones diferentes.

Activate, cabrón.

Esta es la salida.

Y volamos juntos en otra dirección.

Ortogonalia.

Sea ortogonalia una destinación NEW.

Quizás la física falla en cómo etiquetamos la intención de volar mucho más allá de lo que Elon Musk, en su vida, ha conseguido imaginar. Comencemos por sus antípodas, desde donde salgo hoy aquí.

Quedan 4 horas para el monte de disrupción dual:

Catalunya – Costa Rica

tico commons – ticataluña

Anada i tornada.

9 minuts jugats en cada equip.

I ens marxem a un altra perspectiva per l’alteritat.

I creuem la passarela.

Ja sabeu, com operación triunfo.

Euforia.

NEW

NAW

Sigui això l’inici de la concepció divina dual del tico commons.

Sigui aixö també el neixement d’un pais nou: ticataluña.

Siguin aquests dos events interlligats eternament.

En un viatge virtual d’anades i tornades.

Amb una percepció del temps alterada, més pura vida, sequencial, i en simptonia amb quelcom ens calia ara mateix, estànt tot com fins ara.

DÉU meu.

Déu ni dö.

Söm-hï. . . . . . . . .

ALLS

Memento mori

You may choose to believe me

You may also not.

Those are two paths.

ünö

D O S

You betja.

It IS an «operating» «system».

And they are your very own particular antipodes.

You reluctantly read this.

Then you get it.

To sink in.

Sink.

In.


That’s it.

Aesthetics win.

I’m button designer.

I know it sounds silly.

It’s like that.

And like this.

Both ways.

Two different, opposite, repulsive directions.

Red hates Ble.

Ble hates r`d.

We all mutate.

Bare it in mind.

Sink in

Sink

IN


Toda revolución es una emergencia colectiva.

Las emergencias colectivas serán más y más.

Y más, y más, y más, y más, y más, y más, y más, y más, ymás. Y no más.

Y así nomás.


Los bobmarlianos.

La identidad en un multiverso alternativo tendría que agarrar la vara, cabrón. Cabrón, cabrón.

Hermano.

Inevitablemente masculinizado.

Para su pesar, también a mal.

Y de ese mal hay que hablar.

No callar.

Cantar.

NEW

NAW

GO

NEWnaWGO

NANANAGO

NANANANW

NANANAGO

NANANANW

WORDS

LORDS

OUROWN

ï

ï

ï

Ï

AWEÏT

AWEÏT

awEÏt

ëÏ AWEÏT

ËÏ AWRIGHT

aLRIGHT

ALTRIGHT

NEIN

NEIN

NEIN

And no more.

No more far right.

No more far.

Near.

All

cured.

Ï


Minisculized blue’s story is a stimpy one. Rather ridicoulus if you aïskmï.

I’m rather odd at trusting. It’s a gut feeling. I doubt. A lot. I tend to. I don’t know. It’s my gift. So I embraced it a long time ago. And doubt the system. So I let go. And find. Out here. I distrust. And you are back in your room in NEWCAR, my hood.

It’s liket that, män.

Män new.

män nëw, minizculized.

Minisculizeme.

And we do.

Right here.

Minusculize your self, you fucking wanker.


But wankers had a heart. A mum. A awful dad. A sister. A brother. Wanker was really a wanker. That’s it. There’s no more to it. Why would you want to hear about a wanker’s story. A wanker’s a wanker. Once you know. You’ll know forever. It’s trully there. For you too, you know. It’s your wanker’s wanker paradox. I got into Oxford with this 99 letter prompt, and OLMECANAI enhanced.

That’s tust.

In the trainning.

My AI is tropically trainned.

Waiting for you wankers to get this paradise and orthoxy of the ones who left you behind, you cunts moderfuckers (and why should we keep cursing using the mother methaphore and not the waker dad. Look within your self, you wanker. That’s all you need to do. You are not oblidged to be wanker, you know. You… know. You know. You are just a wanker. Why wouldn’t you. Right. Right.

AWEïT

And you bring it down.

One notch.

This much.

Down here.

Downsized.

Ï



NEW.

NEW everything.

Start from scrath.

Like white paper dilema.

And empty prompt waiting for you to feed an extended links to 9 initial dots to link, a nine letter word, nine dimentions, nine different categories, nine different minusculized gods, nine virgins, nine macho conducts to repel as an unwaked society. A society free from wankers. Because we cure them. They unwake themselves up. From wankery to dignity.

Take it.

Or wank it.


Twisted macho mad minds.

Collectively overestimulated.

Unleashed.

Dragons.

Sneaks the size of Quetzacoatl over Seattle.

Quetzacoalt flying over NEW américa.

Leap out.

Leap.

ï


Every button is a community.

Each community is a local consensus.

And we improve the unit.

With our collective collaborative action.

It’s a clensing exercise.

Disexorsizing all 9 demons at once.

You opt it to the programme, lady.

Please file you complain in the following address of concerns handling.

The logic behind rules.

The ones upon us.

The ones we imagine.

The ones we invent.

For ourselves.

For ourown.

The NEW collective society.

A NEW one.

From scratch.

No handles.

No cuffs.

A clean place.

Not to attack.

Ï repeat, not to attack.

Stop the bombs.

Stop the killing.

Rest the machine.

Rest the machinery.

Slow down.

We are turning back.

And like that the Earth stopped.

And so did the rest of elements in the skies.

And the spin spon the other way.

And since that we rotate this way.

Till today.

That we go back.

The NEW last cyle.

Contained cycles within a good enough self taught social complex system with set of nine global consensus of the 9 collective measurements of impact to go for in 9 years time, for the first time, without their control. FUCKOM. Let’s just go the orthogonal way.

The image then appears leaping towards a new level of complexity.

It’s a new narrative.

One that involves a social complex agreement.

A plan.

A guide.

A narravite.

A will to elsewhere.

Leap.

Ï


Still there’s something fishy in any choice. Is three too much. Is it really true that the studies show, the scientific evidence in the neurological world. It’s how it’s been organized. And how much we want to change this. So bad, that we are willing to be the drivers of this desired collective outcome. But the complex issue in place here is to activate that change, to draw a new impulse towards the right way to scope it.

I doubt in another way. There’s what I don’t get and I’ve found some fishy evidence in a dump. A digital dump. You can smell when you are in a fishy place. It’s been design fishy. But fair enough, the entire society has been polized. And depolinizing colonies is not a simple outcome. Still, we are not here to give up, so we try. Here’s the kit to feed the algorithm that has been put in place to cover the certainty of our active collective wellbeing golgen goal, out of the multiverse of 9 impact destination to reconsider the alternative.

Last thinkthank.

My thinkthank.

Ï


Let me be.

Let me beat.

Let it be.

Let it beat.

Let me be.

To bë

and

Not to bé

ALLS


Más allá de todo hay un espacio en el que continua viva una existencia superior. La alcanzan las almas que descanzan en paz. En paz enfatisa una palabra: paz. Pau, para llamarla de otra forma que nos convenga para reconsiderar su significado, su peso específico, su valor, en la función semántica de una palabra intentar representar al máximo posible con el sentido que le damos a la realidad. Y con ello reconsideramos la lengua. Y vamos en dirección de una lengua nueva: el ticatalán.

Se el ticatalán la lengua del pueblo NEW.

NOU.

9.

NEW.

Tot nou.

De cop.

I volta.

Som-hi.

Hi anem.

Ï


Votar al toronja costa. A no ser que siguí cruyffià.


Poema Golman


I no se sap ben bé com, pero li durs a botó. Pum.

Estàs dins.


Els capitols d’un llivre poden esser super curts.


I tenir 99 conclusions.

Molt ütils totes.

Tötes utilitats innovadores. No hi eren fins ara. Haviem de pensar el que en cal posar-hi primer: el fil o l’agulla?

L’ou o el pollastre. La gallina, vull dir. Ja s’entenc. Sóc un masclet cabró. Dels pùtrids.

Fem ho bé.

Ve.

Tot lo bÉ, que sigui possible.

Ja s’en sap: sóm incorregitble.

Metida.

Mentida.

AIxò no és així.

Ha estat així. Com l’excusa suficient per permetre que algú s’en fotés dels demés: el machito cabrón. El fill de puta amunt de tot. L’Ú.

L´Ü

L’Ü vs Ú

Tu ets l’ü.

Minisculitzat.

Imaginat que totes.

Imagina que tots.

Tot.

Ara.

ALLS


Campions.

Com afició fa.

Com a col·lectiu també.

I també fa nosa.

I fa por.

Per lo que veiem a fora.

L’odi aquest que no es pot permetre. Mira en Vini Jr. No potser. S’ha de dir.

I naltros l’hem patit.

I hem patit amb jugades que semblaven que estaven pitades en contra nostra. I ens hi vam sentir impotents. Com si tot això estigués eclipsat per una mà negra que mou els fils. I els fills no els mous tu. Mai.

Pero quan guanya el teu equip de futbol a les hores has guanyat també. Envers lo que els demés consideren que tenir aquest sentiment. Reconfortat i validat per la sensació d’èxit. D’assolir un objectiu molt complicat. I que ens ho han regalat aquests nois que són uns professionals. I naltros ens hi diem part de tot aquest espectàcle, perque a sobre, sóm els amos. Es nostre. De l’afició. Hi només dos clubs que hi poden dir això.

Un d’ells som nosaltres.

S’altre: Es Reïal Madrid.

El Barça ha estat campió guanyant a l’Espanyol 2-1 al seu estadi: el RDEC, a Cornellà.

Jo he estat allà. És preciòs. S’arriva com qui va a un centre commercial. I fas una caminadeta cap al partit. És tracta d’una planàs per tot Cornellà, Hospitalet, Barcelona, Badalona, Sabadell, Vilafranca, Cambrils, Besalú i Llivia, fer el desplaçament expressament, i veure un partit com el que es va viure ahir.

L’Espanyol s’en salvarà.

I el Barça ha estat campió.

Lo millor de dos mons.

Qué bé i plens que hi sóm.

Ha hi era hora.

L’hora de trobar-nos tots plegats.

Malgrat el passat.

I mirar més enllà.

Junts.

Qué dius el partit.

De debó.

(Aquesta linia em va fer meritoria al guanyar el premi de guiò amb aquest jurat tant alineat a les tesis comíques dels meus acudits. Escrits però per fer al teatre. Al teatro nou. Quelcom estructura narrativa nova i complexa que n’hi havia organitzat, tant bé com poguem, per fer passar per NEW. I des d’aqui fem quelcom nou: NEW.

El meu objectiu és l’adopció d’impacte.

O l’impacte de l’adopció.

Quelcom que aconseguirem, de tot, d’aqui a molt temps. Com 9 anys.

Pero llavors d’aqui a nou anys tot això ho haurem fet.

I aquí teniu una visió de cap a ón ens agradaria anar.

-9

-8

-7

-6

-5

-4

-3

-2

-1

0

  1. Em presento
  2. Introduexo un cas que capti l’atenció. O potser aixó és el veritable ü.
  3. Ü.
  4. Torno a començar.
  5. Ara en l’altra direcció.
  6. Faig lo diu l’advocat del demoni.
  7. Faig un pas més enllà de l’estatus quo. Hi canvies més enllà de les cinc dimensions de creixement possibilista cap a aquest nivell d’idoneitat d’una direcció alternativa disruptiva en aquest sentit de l’adopció. A qué?
  8. Un cas més vermell, estructuradet. Ben parit. Com un acturi t’ho fa. I et quedes tant ample. Publicant en journals cientìfics. El camí cap l’objectiu comú: tico commons.
  9. El nou. El nou d’un poble nou. El camp alternatiu on tú et pots sentir en control i amb l’ùs de la teva facultat més anyorada. La que et fa esser senser en aquest novè pis. La novena dimensió. O més aviat la dimensió del nou.

Golman era pare d’una nena del Infantil B. Era un outsider dins del sentiment put #totsomblaus. Tu t’hi pots sentir-ne. I esser-hi. I formar part. Fins i tot et pots presentar i esdevenir president. O membre de la junta directa. I manar molt. I encara aixì, seria un nouvingut. Un vingut d’afora.

Per esser blau blau, s’ha d’have botat una pilota i fer com a mìnim 99 cistelles en aquell mìtic camp. I jo no les he fet.

Les he fet però al pavellò municipal de Perill.

Això és Gràcia.

I un gran camp.

On m’estic posant a punt.

De fa nou anys.

Per aquest moment.

Ha arrivat el dia que m’haig d’oferir al meu col·lectiu.

I això vol dir sortir a llum.

Com a futbolartista.

Com una eina per la transformació.

El portaneu d’un crid que ve de lluny: nou.

Un lloc nou.

Un joc nou.

I el nou d’un poble nou.

Nou nous differents.

En tipus de lloc.

Com a basketbolista alternatiu pef treure les castanyes del foc.

De tot el foc.

El que ens crema els dits.

I ens fa verí.

I morim poc a poc.

Cada dia.

Mentre vivint.

Ara, però, donan-li aquest sentit NOU.

NEW.

NEWLLÜÏ

Els 4 patrocinis de les dïeresïs.

Un pla surrealista inclou un futbolartista.

El regim era en aquest sentit obtusos. Especialment obtusos.

No es feia més que trobar els sentits no establers, encara, de surrealitats no explorades. Sobre tot las mai llegides. Les mai escoltades. les mai viscudes. I aqui hi posavem l’emfasi.

I tornem a ser-hi.

I dir la nostra.

A fer palers.

I ens hi volem reconvertir. Pero ara no em va bé reconvertir-me havent de fer jo tot. Prefereixo afegir-me al procés de colectivització quelcom nova, innovadora, definitiva, en el sentit més ample d’un espai de proves, surrealista d’arrel, des d’un diseny conscientment fet des de l’extrarradi. Més enllà de la meva centralitat i normalitat CIS blaugrana. Amb totes les meves 9 culpes.

  1. Sentir que sóm millors.
  2. Sentir-nos superiors moralment.
  3. Valors.
  4. Persecusió dels poders fàctics d’aquest país: els fachas, els jutges, la pasma, els grisos, els arbitres, els partits polìtics d’extrea dreta, dreta i la premsa madridista, els monarquics, i L’Ú.
  5. El nostre propi conservadurisme.
  6. L’Opus, Salecians, Jesuites, Misioneros de Cristo, Lasallistas, Testigos de Jeová, Cristianos sionistas, Nacional cristianos, CRISTO REY.
  7. Som la resistencia contra el feixisme i el colonialisme que des d’una Espanya de la que també nosaltre venim, ens hem fet un liu, i ara tot just sortim a fer un passeig. I pasejem a labora d’un riu que ja no hi és, i d’un pont antic que encara hi és.
  8. Anar a un pensament centralista com si tots haguesim d’entendre lo que representa copsta esser viu i gaudir d’un moment dalilià, tot i no estar al cap de Creus.
  9. Ens endinsem en lo blau i sabem segur lo que ès tocar el cel. Inmersos dins s’aigu s’en sap esser inmortals.

ALLS


Esta es la metarrativa de G: Golman, en Imágenes vs Google’s Al-l

Dones de radio

La Cristina Clemente m’ho ha tornat a fer. És un far en un camí que m’he obsesionat a transitar: vull esser gent de teatre.

Ahir ho vaig aconseguir. Vaig anar a veure la seva darrera obra i com és habitual m’he petat de riure alhora d’haver plorat com cal: sense embuts. Entre la Meritxell i jo, la meva filla, Vera. Uns i altres ploravem, mentre ella observaba. Amb atenció. Amb el poder de seducció que una posada en escena et demana. El ritme, els personatges que ja t’els coneixes només entrar en escena i presentar-se davant d’un escenari, davant un public nou.

Tres dones. Totes elles tenen diferents maneres d’explicar qui són. Les estem coneixent i ja veiem les seves personalitats. La seva manera d’haver existit al mon aquest que vivim. La vida tal qual ens pensem que ens defineix, fins que un dia rebs una noticia que no estava al teu programa: tens càncer.

No és ben bé així. No es ben bé així per una dona. Tot és different per una dona, en comparació a cóm són les coses per un home, si ens aturem a pensar que vivim agafat pels ous dins d’un sistema opressor, colonialista, masclista i patriarcal. No tenim molt marge, pero ens estem adonant de que efectivament estem malalts. Tots plegats. I no ha estat culpa nostra.

No del tot…

Em part sí.

Anades i tornades.

Un mon que ens ha ensenyat a esser com sóm: egoistes i empàtics, falibles i confiables, asututs i poca soltes, abstractes i ximplers, congruents i contradictoris…

No puc estalviar-me la feina de representació de la dona que Dones de Radio posa damunt la taula, o més aviat a sobre d’un escenari que reflecteix una vida que es transita quan algú, una dona, rep aquest diagnòstic malait. La salut la tenir a flor de pell més aviat, només, quan ens manca. I darrerament, estem conscienciats, potser nomes lo just, de que cal prendre consciencia de que sóm lo que menjem, l’exercisi que fem, les persones que ens envolten, la comunitat, i l’estabilitat de tenir una raó d’esser, una feina per pagar els comptes i un sentit de pertinència amb el qual puguem estar relativament satisfets. I amb això anem tirant. Sempre amb alguna cosa de menys, i amb alguna historieta que fa gràcia, de tant en tant, a la que en prenem nota, o s’ens escapa de les mans. Dones de radio és un d’aquest miracles que has d’agafar. I que ens transformarà a totes, perque ens-hi posa un mirall davant nostre. La vida. La mort. I el que hi ha dins d’aquest bocata.

La mort hi és. Sempre hi és. No ens fem prou conscients de tenir-la a sobre. Respirant-nos al coll. Suament, pero alhora constant. I ens acostumem. Anem en automàtic per la vida. Emprenyat i preocupats per mil coses, d’abast, que ens hi nuvulen l’ullada més enllà del que tenim amunt. I no passa res. Tirem.

Ara quan et trobes quelcom al cos que no hauria d’estar… la ment s’activa. Com aquestes tres dones que rand d’un boltó començen un camí que les canviarà la vida. Aquest trajecte, de cop, té la mort alla, ara davant, més propera, menys nuvulosa: present. I tot lo demés, com pot seguir igual? El mon que teniem de cop s’ha tornat blan i negre. Estem al mig d’un somni, o més aviat, d’el malson definitiu. Ja el temps no es infinit. No ho havia estat, pero tant ens-hi feia. Ningú s’anoda. Estic sola. Un cop més. Pitjor.

No sentim a una veu a l’escenari, sino a tres. Tres maneres d’esser, de diferents mons, i ahora d’un. Tres classes socials, i tots tú. Totes jo. Tres maneres de prendre la vida, i d’entendre que això ha estat així, per cadasuna d’una manera única i irrepetible. Com la vida mateixa. Pero totes tenen ara un punt en comú. Un club al que de cop pertanyen, i m’havien volgut apuntar. Ni mantenir-se només d’aquest club. Un llaç rosa.

No es transferible l’experiència d’una persona a un altre. No obstant lo que es reflecteix en Dones de Radio és un acte de sororitat que hi representa la veu trencada d’una i totes. I ho veim des d’un prisma complexe que no pot minimitzar ni menysprear lo dificil que resulta fer-hi front a aquesta malaltia en particular, i a totes, en general. La sanitat està al mig d’aquest context, del nostre model imperfecte, i alhora una de les coses que en sabem que tenim gràcies a que hi paguem impostos, formem professionals, fem docència, i gestionem recursos escaços per prioritzar la salut comunitaria de tota la població, si pot ser atenent als biaxos, i si potser, representant les prioritats d’un i altres al moment de fer l’equilibri de esforços col·lectius que els professionals de la salut duen a terme, dia si, dia també.

La veu del pacient és un elixir de la gestió basada en la persona, amb el pacient al centre, que no només es pacient, ni client, ni usuari. Sino tot alhora. En alguns casos, professional. De la salut vull dir. Que també pateixen malalties. Totes. Tots.

Els biaxos a salut són flagrants. L’any passat, si recordo malament, és va fer per primera vegada una marató per corretgir aquest biax, centrant la mira en la salut de la dona. Alguns homes havien expressat en algún moment que fer-ho així excloia a la meitat de la població, como si en direcció contraria, quan el biax masclista, també present als ratolins, amb els que fem recerca. I tan pantxos. L’home afectat per la situació, ara també patint, també està ben representat a Dones de Radio: El Ficus.

M’atreveria a dir que el personatge d’El Ficus és central en aquesta història. La gran història, per damunt de la història de com aquestes tres dones ens han explicat el que hi ha, el no hi ha, el que sobra, el que manca, el que emprenya, el que cal, el que és, el que no es, i un munt de lliçons com mai, mai mai, al mon de la sanitat s’ha aconseguit explicar en 90 minuts d’una posada en escena. I mira que hi ha taules rodones, sessions magistrals, congressos, cientìfics i tecnològics, de tota mena, on la salut sol ser un dels grans movilitzadors de professionals, de recerca i d’innovació. D’alguna manera sóm conscients. I ens va la vida. I d’alguna manera la ciencia ens ha portat aquí. I tractem coses que abans no hi erem capaços. I estem en un camí cap a resoldre alguns dels grans reptes cientìfics per tenir més cura de la salut de la població, en general. Si aconseguim fer-ho amb equitat, amb transparència, amb qualitat, amb rigor científic, amb professionalitat, amb el recolzament adient, acompanyats, amb la informació que cal, per tal de prendre decisions compartides. Això és l’essencial.

La veu de la dona està present a Dones de Radio amb un tó profund, molt curòs, i molt valent. Es tracta d’una veu que ens demostra que no sóm nosaltres, sino elles, les que han viscut això que ara ens expliquen. Aquestes tres dones representen la veu d’una part del pais, d’una part de la nostra societat, i de totes elles, i de tots plegats. Inclòs, pobret, el ficus.

Tres edats diferents. Tres feines diferents. Tres àmbits diferents. Un sol teatre. Un sol sistema de salut.

El llegat de l’art a la salut i tenir-ne cura de nosaltres mateixos.

ü

Totes.

Tots. . . . . . . .

ALSS. . . . . . . . .


N’Anna va llegir el texte de la columna del pare de la seva amiga, Vera.

No ho va pillar tot. Vull dir… no és senzill. Li va agradar. De debó. No per dir-li a la Vera: «Teu pare, està boig, oi?»

Es clar.

Com s’havia de quedar.

Si t’ho diguessin a tu?

Del teu pare?

Ostres.

Ostres.

Ostres.

Ostres.

Ostres.

Ostres.

Ostres.

Ostres.

Ostres.

De la mare?

Ostres. . . . . . . . .


Competència de nou punts.


Això és més q’una industria qualsevol.

Va, de treball d’escriptura: aneu i feu recerca de les 9 industries més importants.

Per demà.

99 paraules.

Això és una mesura.

I abans hem vist una metaestructura poètica.

La barreja de dos mons.

El vostre.

I aquest.

Un mon 9.

Vens?

Vina.

Anem.

JUNTES/JUNTS

L’e aquesta és fa la feina de la multiversalitat: valdre per més d’un ùnic punt.

Odi al punt ùnic tot poderós. . . . . . . . .

ALLS


Final amb tensió d’odi profund al némesis.

Com ens mola a totes.

Totes.

Totes.

Totes.

Totes.

Totes.

Totes.

Totes.

Totes.

Totes.

Totes totes són diferents. Cadascuna un mon nou. Un mon 9. NEW.

Així va aquest mon NEW.

Ha estat dictat pel 9 10.

10 amb accent.

Un partidet d’un futbol a l’esquerra de Jesús: Diego.

Diego i Golman.

Paraula de la revenga de Obligushi Mitzaoro.

Golman no era el samurai al uso que en la historia, de hoy al primer día de la filmación de los 9 samurais, opera prima de Golman, servidor.

Yo llegaba con esta frase en nueve barrios de Napolés.

Les digo; «Io sonno un futbolartista, nouvo, nueve, nou, new, 99 & 9, ü, feedbackloopper, and this wannabewriter that has never published a single word in what was then a traditional trait of our society: publishing and reading books. The industry of reading actual books. With pages. Real pages. Real samurais.

Soon that not so good scenario shows up in front of us in the form of absolute power of a man and his 9 bodies.

Brody’s bud is gone.

He passes away today.

Not in that wave.

We got it all wrong.

That was no way to be.

So I regret my being so.

And now I have a chance to mend the past.

And go back and face it again.

The grace we had.

All those other things.

And the thing you would have done that other way.

No worry girl, you are aweright here.

We are all there.

We will be there.

We are there now.

Singing this song

Along the monuntain

Ant to the sea

alas we go

Time forward, gone.

Alas we go. . . . . . . . . .

And back in time

That’s how many words can have a good movie title to be a classic. If you ask any decent GPT, you get a funny-enough answer. For a machine, I mean. Until WE, üs, wë make it funnier. In our sense of humour kind of way. Why do we need to pretend that’s not the lamest plan. What we are seeing is the absolute divine of them proud boys society activist of the NEW ways and performing with all the means them rich boys get to fool around and get away, oh no wait, you didn’t know. Common. Common. Common. Common. Common. Common. Common. Common. COMEONE.

My name is Golman Comeone.

I’m here on behalf of Diego.

He and I we go way back.

Back in 1986.

Yeah, I’ve got a Maradona story.

I’ll film in Naples.

In 99 days.

And 9 games.

We play.

We win.

All of us.

But it takes this other way.

This other deal.

This way of being.

In this particulary new way of Bë.

Bé.

Vë.


AI, como ay, hay.

Es un botón de entrada. Un sí reverenciado. Una decisión de adhesión. Los botones han dejado de ser actos sin consciencia. Por los riesgos de nomás hacer lo que la manada. Borreguear. Seguir al montón. No saber cuándo parar. Bulear. Insultar. Difamar. Hacerle al machito en tu expresión pública por tus pinches huevos. Bájale de verga, cabrón. Un hasta aquí. Hasta aquí no tiene por qué ir a más. Si el hasta aquí se entiende, hasta aquí llegamos. Tiene que ser claro. Y entendible. Lo entendemos.

Hasta aquí.

Los NEW américans decimos bye.

Nos vamos.

En esta otra dirección.

Que parte el tiempo en dos.

Yo soy la tercera dimensión en la que nomás un lado entiende del todo.

El misterio se distribuye en un tiempo y espacio paralelos. Azules a un lado, rojos al otro.

Escoge un color.

Seguir azul.

Volver en el tiempo rojo.

La rebelión de los que no tienen el mando.

La rebelión 99.

Y vamos.

Mejor.

GO

ALLS


Páginas desactivadas.


Servicios de activación de páginas.

El servicio de activación de botones resultó ser el que más valor generó en los últimos 9999 días. La historia recurrente. Ya no vayamos más allá. Ni para un lado. Ni para el otro. Dejemos al futuro espacio suficiente para que respire. Y depuremos el sesgo inmundo y hediondo que nos lleva a pensar por la voluntad de un 1% adicto al dinero, que entonces la guerra se plantea como materialismo de la violencia de los instintos del macho alfa y sus 99 malotes. La vide dominada por esta percepciónd del poder, la gloria, los valores de los hombres de bien, la exploración de más allá de nuestras fronteras, los capitanes de barco, las tripulaciones inhumanas, la camaradería de los 9 muchachotes haciendo el gilipollas. Los machos siendo trumpers. Proud Trumpers. Them winning. Them waining. You know what I’m saying. You can still read. Even that NEWORD.

NEWROD

NEWDOR

NEWGOD

MEWDOG

The mewdog meme had it’s run towards the top greatest memes, all time.

That kind on metic exist in the world to the people who decide the deal with the games. The games we play are old and new. And biased. And violent. And corrupt. And failed. And tough. And lovely. And hopefully, holier. Is that even possible? Could you think of a better way to look at this complex collective problem we have: the sustainability of our existance with or without them. Two way street. Opposite directions. Alienation. Fine. But you don’t rule the world. We know who you are. What you macho dicks are up to. The teater of war. The loving smell of salty war money. In our rich society wellbeing. To top 9% scheme. As is.

To be.

The B is enough.

A single letter product.

I’m bigger than Job.

And of course that also means I’m bigger than jobs.

Minusculided jobs.

Making jobs smaller.

Dimmin it down.

The meeting withthe 9 industrialists.

99 industrialist working group with the NEWson of GOD.

Only 999.9999€ each ticket.

But this sure changed the world.

They needed to know.

They wanted to be it.

The wealthiest 99.

The Forbes-obsessed DICKDOM.

That’s what we know we have. We have that one for sure. Feminist know. They vote right into it. This time it’s been prepared right. The left is right.

The left is right.

The name of the book this next Sant Jordi.

Things I write in 9 days.

99 book series.

Release the first of 9 year drill.

A one day only deal.

What every author in my city does to get to this day and sell a new narrative. A new book. I’ve got this NEW book. It’s the paper version of this. Meant to be filled in by you. We are going on. We on to something. You’ve got to come. Now is the time.

Alas.

Belong.

The flagship of our NEWAY.

NEW.

It’s a simple NEW empowering thought. I heard today NIKE’s value went down.

It’s the common norm anymore.

There’s an empty space we are ready to fill in.

From a different coordinate.

From a more diverse perspective.

And another society entirely.

Orthogonal to yours.

And we go.

And we go.

And we go.

And we go.

And we go.

And we go.

And we go.

And we go.

And we go.

The crowd who have never experience a Tico Commons 9 concert burst, the first time: flipping out.

I desinged FLIPOUT.

That’s my startup concept.

But trully, what I’m after is the true collective NEW story. The space for üs to fill in the blanks. By becoming readers. Of this one guy: Golman.

Servidor.

NEW author in town.

I’ll write from Diego’s perspective.

I’ll be a personification of NEWDIE. . . . . . . . .

El Diego 9.

Diego 9

¿Careca?

Eh… ep. . . . . . . . .

ALLS


Diego en Napoli

Texto para que conste que esto es un obra que se ha escrito antes de interpretarse. Que no todo es improvisación. Pero que interpretar a Diego, así como lo quiero retratar en el gran escenario: cità.

Cità.

Mi tributo a Napoli.

NEWNAP.

Voy a desplegar nueve partidos épicos de Diego.

La producción que pone inicio a un tiempo alternativo centrado en la mano de Diego. De Diego 9.

Nouvo.

Noeve.

Nieve.

Las triadas son más cercanas al estado de la naturaleza único: él, grande, uno. Sólo.

La soledad de Dios un mal día.

Dios de bajón.

Dios intentando darse un poco de espacio estelar.

Cut the man a break.

It’s not been his greatest day.

DonT.

Just DonT.

ALLS


BLÜ

RËD

RËD


Of course, I’m fucking with your head.

It’s the point.

To fuck heads up.

Head up.

Hands up for a purpose.

The reason of reading.

The othe angle.

The unique way out of our historic colonial responsability to having been born where we did. Ultimately, luck. Chaos. Probability of this NEW ü being something else. Rather the orthogonal direction of your current state of ëtrê.

ëtrê NEW ticatalan word.

Let ticatalan bë the NEW language.


Pizzaolo Golman.


Los nueve barrios de Golman. . . . . . . . .

  1. NEW barcino
  2. NEWMAD
  3. NEWNAP
  4. NEWDF
  5. NEWSAN
  6. NEWNEW
  7. NEWLON
  8. NEWREN
  9. NEWPAR

Cità oberta 9

Opera prima.

Bella i anke.

La muralla y yo.

Pero esa es otra historia.

ALLS

Lo que sea que represente

Lo que sea que represento es una búsqueda en google images para el título que ya he seleccionado para un texto propio metareinaugural que describe una extrañeza en una serie de imágenes que se reflejan en entre 9 y 14 alternativas para hacer click en una imagen a la que google le parece que te referías cuando decías la babosada que habrás escrito en el buscador. Esto es curativo. Usted leá y vea. Y luego transfórmese. Y vuelva a comenzar. Y así. Infinitas veces. ReciCLANdome. La salsa de esta nueva identidad colectiva retroalimentada por el sentido común elevado a la inteligencia humana de nuestra colectiva reintención. Descargándola. Descargándonos. De todo aquello. Que quedó por allá. Dios mediante. ALLS

Yo no.

Ya no.

No, ni antes.

Záqueze.

Se abrió un debate en la lenguas españolas mexicanas respecto a la manera correcta de escribir esa palabra tan nuestra, tan chula, tan atinada, para mandar a la verga a una idea absurda.

Sáquese.

Pero la cosa, según la lengua que asumimos como «la norma», resulta que sólo podemos desearle tres entonaciones:

  1. La pausa: tres puntos.
  2. El punto y seguido.
  3. El símbolo de exclamación.
  4. La duda.
  5. El punto y aparte. Y la ausencia de esto: qualo.
  6. El debate en las lengas españolas ticatalanas respecto a si cualo se escribe con K, con Q o con la puta madre que te parió, fill de puta.
  7. Qué ha passat amb els sis? Sempre igual. Sempre igual. No canvieu. Desig? Autoritarisme? Fet? Truc? Estafa? Amenaza. Esa sí es castizo puro. De la zona de los Austrias, Recoletos, Barrio de las Letras, Atocha, Lavapies, barrio de Salamanca, nunca sólamente Salamanca, siempre con Bario de, cuando no Él barrio de Salamanca. ¿Es así? ¿Así son? ¿Así visten? ¿Esas son sus mejores tortillas? ¿Tan repugnante se puede llegar a ser? Flipas, tio. T’ho juro. Jo soc d’aquell barri i sóc justament el contrari a lo que et podries imaginar que fos un tìpic esser d’aquesta geografia de barri ric, en pla xulo, pero amb una narrativa que fa el viatge de tornada pero totalment descolonitzat i alhora descastallenitzat que un nou super heroi de l’extrarradi, alla manté, d’una «muntanya», d’una certa urbanitat que ho peta per sortir de la puta caixa, de la nostra puta caixa, d’aquesta caixa inmoral de la qual formes part per la banda del capital dels rics, d’avui dia, tú que ets pobre. Pero no d’esprit, companys. No et poden treure això. No ells, ni ningú. Per tant al barri, aquí tots sóm part d’aquest incident insuls que fa sigui millor tornar enrere el temps. Capgirar-ho tot. I ho faig d’es d’una cantonada que no existeix, i per tant, això sí, innovador. Tant per com es planteja des la meva propia identidad transformada des de fa anys quant vaig fer 99 nits al barri de Salamanca, 999 nou històries, de les quals només et puc explicar aquestes nou. Vols sentir aquestes nou histories de Golman del Barri de NEWSAL.
  8. NEWSAL finally meets NEW barcino. This is it, bro. We are it. Yet again, not the money game. No more. Not needed. They are throwing gasoline to the fire: war. Their industry: money. Their stupid ride: greed. Selfishness. And that loving childness of limited thought. Complex though I mean. 99 level NEW. That much away. From all this shit. You fucking dickheads. FOCOF. FOKEM. FKM. Those three words are NEW. You’ll get the concept of NEW. Innovation requires you to give up. Give in to this NEW thing. Not that shit. You’ve been fed some stories. A time during the day. At the acquantanses you meet, the real people, your crowd: community. Transformed for the good of the NEW way of actually taking this to the orthogonal glow. And we go. Literally the other way. In nine dimentions time. That far. But it’s cool. There’s space for you. And here’s the big difference on how the game’s been played vis à vis the shit your power people, you üno per cent, let’s evolve you into ünö. It’s a little step. Enough to alter the complex system. Seamlessly. To unravel the foes. Kill the fears. Reward our backing up. To lightned up. A NEW brand watch. We waching you. We dance along. WE STOPTHISTIME. We go back. We go away. And by far you stay here. And we depart. And we keep each other in this complex harmony, of letting this virtual NEW space in which your kind of dickheads thrive, we would encounter the contradictory paths of yours: continuity-conservadurism-welikethegameweholdthecardswearedicks-andtherestofyoutoogoodtoread gang. Forget New York. NEWnew. No york. Minimalization of our past. We go back and erase the deeds, the wrongs and the disparity of the unkind unfairness of unleveled fields and people who didn’t know. The ones who didn’t see. The too good to worry. To succeed just for you. The simplicity of you. The ease way of the market to help the addicts of power, money, and machodom. MACHODOM DOOM. The name of this NEWmov. NEWmuv. Es la muvi del tiempo NEW. Un texto que escribí. Back in time. To transfer to this NEW bë. Bé.

ALLS

The American side of me

Yeah, you read that but in your head: sodomy.

That’s me in a sentence. A presentation, if you will.

Hi, my name is Golman.

I’m a futbolartist.

I’m an orthogonal vector.

You very own antipodes.

No fear.

Nor bullshit. Or that shit you…

You see: that’s you. Seven: me.

Sevenme; the campaign slogan.

It’s defined in 7, but turned into a campaign apealing to just you: human transformed: ü. As I, Golman.

ALLS


So what’s the deal?

What do you want?

I’m going to treat you like a NEW human. Are you in?


Decision time, boy…


Taking a pause, man.

That’s it, man.

That’s mothefucking it.

You could have read me already.

It’s all been layed out there.

At the other end.

Us, at the other end.

Two ends.

You, me.

YOU, US.

Both transformed.

FUCKOM!

ALLS


Them boys, stop!


That line, man.


I wrote my own character reinterpretation. Wether you see mee or an AI avatar, this is the spoken word. The NEW word. NEWORD.

That it.

That it.

No more.

FUCKOM!


You know how that expression of ughh is so pure and there…


Refrein.


You too.


You too, mister.


With all your respect.


You damn fool.


So pause here for a second.

Huh.

Huh strong. With no mercy. A sure huh. Period. You are that sure. That’s a sort of a ride, ain’t it?

Well, let it be, there, here, a NEW thing. Something that is not that. Not that thing we were sure of. Our own identities. What we are doing here. I had to come down and tell it to you through my last and latest, repeat, do not expect yet any other one, I WILL BE NOT SENDING ANY OTHER SUN.

Get it.

It ain’t it.

I’m.

Bee.

BË. . . . . . . . .


The campaign manager, Golman, told the old candidate who’s playing J’s bro: G.

G is the changing factor. You ticket to the ninth dimention. I’ll be there. I’m the NEW opportuniy giver. I come from the ninth dimention in a place you’ve never been. Categorized by these NEW 9 principles.

  1. You need to learn how to make lists. Clear and to the space.
  2. Futbolartistry exists.
  3. You didn’t know things about each of the 99 chapters of this string of NEW thought.
  4. You a play a game, not just any game, specially not your crap failed man-driven love for war and tyrant boys playing that same old game we all know too well. What the fuck is your problem, man. Let’s all chill the fuck up. Let’s bring it down some. In fact, let’s put all feelings down to none. To not exist. As I. Feel it. You must.
  5. Now protray existing fully. NEW.
  6. I don’t believe in any of what’s been said so far, so I take the place of the happy nëmesis. A NEW type of your ugly you. Let him bë, too. Bë different, dog.
  7. I’m back to BLUENEW.
  8. BLUNEW is ninth dimentions above PLUTONIUM; forever. Iterating like wise riddle into the fairest NEWAI: olmecanAI.
  9. Hi, I’m olmecanAI, your free asistance to the edge of chaos away from this lame status quo. Nine levels away in a transformed way of where you are at. A NEW distance measurement. A way to get there. A stablished rule that could be used as the common framework for yet quite another direction from what was established so, back in the day.

ALLS


I place my own divisory lines. Chapters, I call it.


The printing form.


The menace of the 9 oligarch fool bunch.

1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

9.


People would vote.

Not everyone votes.

Some options are just out of our reality.

Let’s explore them.

Then risk assess.

All of us in the common good side-LöGIC.

I’m going to use all them little simbols not fully used in our own little language.

Our own little world.

NEWid.

Minor id’s series.

Nine NEW id’s.

How would you name them?

And you freely choose.

It’s about the NEW atmosphere we are able to design away from the war-loving-oligarchs. Them nine fools.

And you tell olmecanAI provide me with a nëmesis with them nine dimentions: and you’d have a result from the common understanding from our collective society emitting an opinion about what are saying when we play these nine war games.

At one end there’s a war-loving crew of 99 men.

9 women, somehow sneak their way through.

It’s two set of casts:

One type of women.

The antipodes type of women.

You don’t overstate the two sides. You don’t want to get parternalistic, and much less a macho dickhead. I’m a true convinced feminist. Feminism is the starting point of this NEW direction.

So, Bë.

ALLS


We are going to activate a NEW state of affairs. In nine different dimentions that have never been spoken about. Until now, when it’s being delivered. The NEW time.

We go back today.

We are going back in time.

And you ara in for a ride.

A type of readers.

My readers.

The influence of them ALLS.

THEMALLS.

Alls. Alls de l’hort.

Els alls són tot lo picant que un mediterrani es pot permetre.

Aquesta frase és NEW.

NEW es una literatura transformadora. Descrita ante tus ojos. Deletreada por las voces que tenemos preprogramadas y si quieres aportar la tuya, bienvenida sea tu token de interconexión.

Redes sociales.

Nuevas governanzas.

Futuros alternativos.

Futuros estratégicos.

Aquí les va una de churros y charros.


Un final abrupto y torpe. Un fundamento literario que me permito deslizar a una audiencia que se estaba quedando muy apalancada es una historia viral más. Apendejada. Y no, cabrón. Por ahí, no. Por ahí: NO.

Un mexicano tiene las maneras claras de decir las cosas.

Se entiende en chinga.

Y eso es bueno.

En los escenarios de lo perverso, el diablito, la virgencita de Guadalupe, que si el chavo del ocho sí, que si el chavo del ocho no, que si cantiflear está bien, que Resortes y el otro no son el mismo, pero pura vida. Un tico que se dice llamar Chavela Vergas llena el teatro en el que paquita la del barrio deleitaba a las señoras. Y cada noche conquista a las 99 señoras presentes con un concierto que les deja en la siguiente dimensión. Todo empieza con la cación que Paquita le dedica a los machos hijos de la gran puta que todos conocemos, y que tu cabrón, llevas dentro. Y en el lomo de la verga. VERga. El casting de 99 newmexicans diciendo VERga. Esa peli premiere en Sundance. VERga.

Mi prosa, en realidad, es siempre un guión. Un metaguion. ¿Eso tampoco lleva acento? Estoy en contra de que guion no se acentúe. Y cada que puedo lo digo. Pero a las vez 99 se comenzó a ser cansado.

Cansado Golman.

Golman cansado.

golman, pues.

Cansado.

Diga.

Y Cansado sale a escena. Y Bë. . . . . . . . .


Capítulo: Verto.

Historia de 99 Bertos.

Ninguno de ellos romero.

Diminisculizar.

Nos bajamos las mayúsculas de huevos.

Y vamos a la RAE con las nuevas reglas.

La lengua se ve afectada por esta propuesta de 99 conciudadanos ahí fuera con un manuscrito escrito en pergamino y con un historia que representa que llega desde otro tiempo y espacio en las antípodas del que sus señoros responsables representa la governanza de su tan ilustre territorio. Permítaseme dirigirme a ustedes con toda la humildad que tiene venir de un mundo NEW que para usted es desconocido, extraño, vulgar, primitivo, moreno, seamos claros, pequeñajos, gente de menor estatura, moral lo primero, y todo lo demás con ese tufillo de pobre que ughh, ni yo aguanto. La miseria de una sociedad incapaz de cuidar de sí mismo, primero en la voluntad de humanidad equitativa, liberada de las cadenas que oprimen que pensemos que endeudar a la sociedad para construir es tinglado de guerra de destrucción masiva de nuestra sociead por 99 escenarios que nos llevan a que la decisión de apretar el botón lo desmantele todo por completo. Por no haber pensado en esos 99 escenarios en los que el botón está apunto de activar el proceso de autodestrucción al que ya tenemos acceso, pero no entiendo cómo, podría asumir que voluntad explicita de 9 pelados jugando a ser el macho de oro, convenzan a una sociedad, sus hijos que no han nacido, y la memoria de lo que los pasados han vivido dentro de la construcción social e histórica que nos hemos creido respecto a lo que sea que genera los escenarios de guerra que tan torpemente 9 pelaos determinados está intentando decir que el sentido de oportunidad de nuestra sociedad es el armageddon que nuestra falacia de imperio todo poderoso, en lo tecnológico, uo ou ou uo uo ouuou uoouooo uoouo uo uoouooo. . . . . . . . .


El Pedregal es el barrio más pedero del mundo. Perdonad si no digo mundial. En este barrio no se escuchan pleonasmos.

El volcán es la escencia del sur.

Somos personas volcánicas.

Vivimos ante los totems de un valle de una territorialidad sagrada.

Permítame presentarle al viejo sabio de nuestra villa: OLDGOL man.

Mis personajes no existen, pero algunos de ellos ya tienen nombre. Y categoría. Valor simbólico. Significante.

Lo NEW debe no existir por definición.

Lo NEW nos plantea pensar no en la realidad mierdosa que le deletrean en el telediario.

Usted decidirá si vamos a la guerra, o nos lanzamos a una visión que construya un bienestar holístico y paz justo con un punto de partida lo más alejado posible de esta surrealidad particular.

No es más que otra surrealidad que viene desde otra parte.

No hablamos vasco, ni polaco, ni portugués.

Aquí lo único que hablamos es cristiano.

Ese es un ser.

Yo podría comenzar por las antípodas.

El polo opuesto.

Agur.

ALLS


Democracia es votar más. De otra manera. Sobre otras cosas. Y futuros estratégicos. Futuros asumibles. Futuros deseables. Visiones compartidas. Visiones alternativas. Que partan de nuestra consistencia argumentativa contrastada en un debate público televisado en nueve canales de la alteridad. La transmisión de un directo. Poner en marcha un movimiento. Dejar claro que esto es lo que vamos a hacer. Empoderar lo que se supone que esto tiene de indisoluble y magestuoso: la posibilidad del ser NEW: Bë.

Bé. . . . . . . . .

ALLS


Short stories are short.


A book.

A chapter.

A sentence.

The dimention of the word. What a word can hold. As a symbol. Filled.

My prose is literary poetry.

I just don’t rhyme.

CRINGE.

Bé. . . . . . . . .


You see. There are other kind of punction rules.

The nine dots is a journey. . . . . . . . .

And a symphony. . . . . . . . . .

It’s a poem

An empty end

A NEW hand . . . . . . . . .

That’s a standard ride.

Nine times up.

The way we used to.

Not this NEW way.

This NEW way is comming from the other end.

The do aknowledge the other end.

We come from there.

You just made it more explicit.

Globally.

With the obcenecy of money and power colluding.

Against us.

Quite like this.

Quite so singularly.

An us at the opposite end.

Fleeting away.

Let’s get the fuck out of here.

ALLS


Sounds like finction.

It’s just a blog.

It’s a NEW dude.

With this NEW thing.

With this NEW plan.

And 9 to 9th dimenstion to fill.

From the 99 AIs who sign up.

To the NEW testing ground.

A NEW time in space.

Going back.

Reversing day.

Today.

SLLA


ALLS


SLLA


ALLS


And so on and so forth.

Nine times around.


And then no more.


And we go.


ALLS


Yo soy el Diego.

Ese es mi ópera prima.

Yo soy el NEW diego.

Renazco en Porto.

Renazco en Napols.

Renazco en Tlalpan.

Renazco en Copilco.

Renazco en Coyoacán.

Renazco en Guayabo.

Renazco en Tico Commons.

Renazco en la Boca y Argentino Juniors y Cebollitas.

Renazco en vos. Diegosos.

Diegosos.

S’estrena en 99 días.

Y lo construís desde allá.

YODIEGO.

DIEGOYO.

10GOL.

DIEGOLMAN.

ALLS


Un antes y un después. . . . . . . . .


Reversing day… again.


That’s what futbolart is. Going and coming. And all the way around. Backards. Akward. Anti-intuitive. That’s the beauty.

Let’s go.

I’m Golman


Op-in buttons.



Read, man.

READMAN

NEWREAD

ALLS

Hello, I’m the NEW candidate: golman.

If you click on go, you go. . . . . . . . . in

Opting in buttons NEW industry, presents.

Alternative alternate motions theorem.

Let this be its demonstration.

By reduction to absurdity.

olmecanAI