Aquí el más tonto hace aviones

Le escuché esa frase a Mercè Estrem cuando llegué a trabajar en una consultoría en la que había aterrizado en el 2001 como fruto de una alianza estratégica que cuadraba iberoamérica con una triangulación Barcelona-Madrid-México D.F. (como en aquél entonces se llamaba la Ciudad de México, marca actual de la capital más importante de toda Lationamérica, si consideramos el bloque continental al sur del Rio Grande (o Bravo, según desde que lado de tendido se miran los toros). Aquello que Bad Bunny ubicó para la masa americana, que y de alguna manera, refleja la dualidad continental entre dos bloques que responden a naturalezas históricas entremezcladas y contrapuestas de una historia colonial ineludible.

A nivel de urbanidad, si las organizamos por tamaño, la relación entre estas tres ciudades debería responder al siguiente orden: México D.F. (D.F. para tener una referencia corta que identifique la ciudad, como hasta en aquél entonces había sido la costumbre en la que hasta entonces había sido mi escuela urbana primordial)-Madrid-Barcelona.

Si en cambio nos guiáramos por la primordial jerarquía del Reino, Madrid-Barcelona (Ciudad Condal al fin y al cabo)-D.F. sería el orden más idóneo. Mientras que si pusiéramos la termporalidad histórica como cuidad el orden justo sería Barcelona-D.F.-Madrid, ya que según narra la leyenda de Tenochtitlán, los primeros pobladores de la ciudad vinieron de Aztlán hasta encontrar el símbolo que la profecía marcaba para la refundación sobre la que dicho pueblo migrante habría de levantar su ciudad: el águila devorando la serpiente sobre un nopal. Pocos escudos más poéticos que el de la bandera mexicana.

Pero suficiente de nacionalismos. En realidad yo vengo de más al sur todavía. De una capital menor en cuyo nombre se da tributo a un padre, o más bien padrastro, que tiene poca o nula relevancia en imaginario de los habitantes de Madrid, Barcelona y DF en su conjunto: San José. No fue exactamente ahí dónde nací, ya que por circunstancialidades ajenas a mi persona, y cómo cada hijo de vecino, uno no nace dónde quiere, sino allí en dónde sus padres tienen a bien procrear y dar a luz a un cachorro que vino tras tres cartuchos femeninos: mis hermanas Laura, Adriana y Alejandra. Es decir, en términos bíblicos, el Benjamín de la familia. Y para redondear la profecía vine a nacer, por voluntad y gracia de Dios Padre, en San Salvador; El Salvador.

¿De dónde eres? San Salvador, El Salvador.

Nunca ha sido esa mi respuesta, cuando claramente tiene un toque peliculero inigualable: Bond, James Bond.

Podría derivarse de esa profecía particular que responde a biografía particular que cada uno de nosotros se monta para dar respuesta a las expectativas que la sociedad en la que vivimos pone sobre nuestras espaldas. Y peor aún, que nosotros mismos construimos para saber quiénes somos, qué hacemos aquí, y si merecemos o no vivir y estar tranquilos con aquello que hacemos. Vivir en paz. En paz con nostros mismos. En paz con nuestro entorno. En paz con los demás.

Hace rato hice referencia al escudo de México, pero de pronto me fijo en el escudo de El Salvador, y por primera vez presto atención a detalles que me habían pasado por alto durante toda mi vida. Detalles que quizás formulan de una manera subliminal el mensaje que está dibujado en mi camino de trascendencia hasta llegar al lugar desde dónde pueda emitir la luz que he venido a proyectar aquí.

Tres palabras: Dios, unión, libertad. Dios padre, hijo o espíritu santo, no aclara. Pero Dios a fin de cuentas. Un mar pacífico, con un set de nueve olas, y otro caribe, de fondo, tranquilo. Cinco montañas. Esto es muy relevante, dado el simbolismo que deriva de la segunda parte de mi firma. Un sombrero rojo de Puncinella, literalmente pinchado en palo. Podría ser también una berretina catalana, siendo más precisa la referencia. Una fecha: 15 de septiembre de 1821: fecha fundacional. Día de la independencia. El sol es blanco, y sus destellos negros, aunque su luz es rojiza. Sol naciente del este. Nueve rayos del sol blanco sobresalen en dirección a las montañas, al territorio entre dos mares. Nueve rayos menores crecientes les siguen a los otros de cerca. 40 rayos razos protegen al sol. 20 rayos en orbita se dirigen al espacio. Un arcoiris enmarca la escena. Todo dentro de un triángulo amarillo, sin duda masónico. Cinco banderas azules y blancas, entrelazadas, rodean el triángulo. Una guirnalda de 7 ramilletes de cada lado, de 6, 5, 4, 4, 3, 3 hojas cada uno, con 13 frutos rojos de cada lado. Un lazo azul. Por último, el nombre: República de El Salvador en la América Central.

Conocí a Salvador Benito años después en Sant Pau. Una referencia en el modelo de atención de pacientes urgentes, y en el diseño del drenaje asistencial que une urgencias, con semicríticos con la unidad de críticos. Esto es lo que hace que un hospital sea capaz de absorber la complejidad clínica que entra por urgencias, y que se drena a sociosanitarios, a las plantas de hospitalización, o centros derivados, o a casa.

Ya lo decía Benito: a ti esto se te quedó pequeño.

Ya lo decía Benito: entre las naciones, como entre las personas, el respeto al derecho ajeno es la paz.

Ya lo decía Benito: el amor puede más que el odio.

ALLS

Reversing Super Bowl

There is no better time to challenge the stablishment than by addressing the alternative narrative at the very same time that the world is focused on a capitalist glorified sport event: like the NEW américa final of (mainlyhand)football. Or what the NEW america fans call the Super Bowl.

To tell you the truth I was raised watching «el Super Tazón». It’s a mexican thing. Not even compadre chilangos know what I’m talking about, unless they started to follow the game back in the day when they were raised in Mexico: the promised land.

Few people come from a brighter narrative than that of the founders of the Great Tenochtitlan. The great beginnings of our culture. A movement of our people from Aztlán to our holy capital of NEW américa: NEWMEX.

Ciudad de México ha muerto.

El nombre pues.

Permítanme la licencia.

Es una obra de teatro; no se permiten comentarios. Ni aspavientos, ¿sí?

La obra continuó sin que la persona que daba por saco parara. La pared, la cuarta, se rompió. La rompió este pendejo. Un idiota que nunca entendió la regla más básica del nueve eje ortogonal que finalmente liberó a la humanidad de las sucias manos y los 99 peredastras que le lamieron los huevos a Jeffrey Epstein.

Vamos a hacer una narrativa coherente de los 3333333 fails.

Vamos a aprender inglés leyendo al poeta mesoamericano Golman: padre de todos los olmecas presentes.

Los olmecas, uno a uno, se fueron poniendo de pie.

La noción de una alternativa que se planteé en una dimensión superior, nueve distancias-lejos de la actual: el puto mierdoso status quo que ELLOS representan.

Los putos 99 de la lista de Epstein.

Y lo que hagamos de ella, entonces, plantemonos y planteémosnos, en las antípodas a esta horda de gilipollas.

99 machomans y 9 viejas de la verga.

Esta es mi novela.

La única crónica de la actualidad que se traduce en una obra pública surrealista de la realidad alternativa necesaria para desactivar la pulsión enferma del facismo que se levanta sobre las cenizas de sus machos alfas muertos.

Lo impenetrable de un pensamiento sostenible más allá de lo que sabemos que pasa con el macho autoritario atado al poder de las armas, del dinero, y de los 9 alfas de la élite que elijas lamerleelhuevo, uno sólo, porque hay cola de mamones gilipollas deseando lamer ese testículo como tan sólo un testiculo de Jehová es agasajado.

Las 9 profesiones representadas:

  1. Filósofo
  2. Espía
  3. Presidente
  4. Siliconvalleyfounder
  5. Agente inmobiliario
  6. Inversor
  7. Embajador
  8. Hijo de rey (es decir, sin profesión)
  9. Rey

Príncipe. Eso es. Así se llaman.

No existen, ¡no seas mamón!

De pronto la palabra mama(r) sale por todos lados.

La mamá de todas las 99 niñas y 99 niños ultrajados, violados, traficados, penetrados, comidos, dilatados, mutilados, demembrados, deshumanizado… perdón, permitanme corregir mi propio sesgo macho que habita en mi y que despojo como diablo y el chamuco se aspiran de dentro para poder ser al fin sujetos libres, plenos, vitales, en la ausencia de la violencia que el macho engendra en toda la mamonería de chingaderas que los pinches mamadores de verguita trump, su papi, porque sale en la tele, habla con la verdad de quien vivió 99 noches en la isla de una obra de arte de una felicitación a un amigo, de puño y letra de la pulsión sincera de amor varonil, lo que los americanos puritanos en la mera raiz del más puro y blanco cristiano nacionalista, o nacional cristiano, o cristiano ronaldocionalista, o vulgar basurilla en el ombligo que desearías asistir la isla de Jeffrey porque no acabas de ver, ni entender, la vanalidad del mal habitando en las rutas de tu pensamiento inerte que transita por los códigos neuronales que programó el hijo bastardo de un rey decrépito que se hundió en las elecciones de un plano paralelo que marcó el inicio del porvenir más allá del reino de dicho rey: el viaje a las antípodas de Don T.

Just Don T.

That a brand.

You see, capitalist will make my empire rule out there nine dimensions away.

It’s not like capitalism is going to stay put if the world moves way over there.

You think you and them are the same.

You’ve played into the 1% stupid game.

The power-money ride.

Like you want it.

They made you think it.

They made you believe it.

And still, it didn’t work for you, and you still believe.

Like believing in göd.

Or any other holy being.

Like the ones my ancestors believed.

Or what it your göd the only one?

This is it.

This is the real deal.

Either you believe it or you are out.

Opt out.

That’s the button göd father told me to tell you.

Either you go down that path and say: I don’t believe you.

Or you believe.

By reduction to absurdity.

There is no other way.

It’s a trap.

And you will enter freely.

Or you wont.

That’s the trick.

A game of words.

A crazy talk.

A foreign election.

A NEW candidate.

No matter where.

It goes beyond.

As we, the NEW people, will.

ALLS


Tres H4 concatenados


El vocabulario del ticatalán no es rico. Es más bien pobre. Pero con eso nos valemos para darle a este idioma una dignidad mayor a cualquiera de las academias de las nueve lenguas más prominentes del sitio este al que llego humildemente como Creador del Cielo y de la Tierra, de todo lo invisible, y lo visible, de los cuántico y galáctico, de todo lo molecular y sus componentes nano y espacio que queda en el vacío más pequeño al que llegamos cuando minimizamos la capacidad de observar científicamente de qué estamos hechos, y cómo empezó todo, antes del Big Bang, y de los multiversos anteriores a aquél maravilloso tiempo en dimensión de la cuál venimos, a la cual volvemos, y de la cual necesitamos escapar por la mortalidad que nuestra especie dignamente asume, y se aplica a la necesario situación para nosotros, los humanos resguardados de la violencia que yo mismo representé con la desmejorada interpretación que ustedes, bola de mamones, hicieron de lo que buenamente pudo trasladarles, primero mi primogénito Jesús, y ahora mi cachorro olmeca que llega del horizonte transportado por Quetzalcoatl como el ave que trasciende al espíritu santo, porque las palomas, si palomas, ticas.

El nuevo credo sería algo así.

Dios vino a la tierra el mismo; minisculizado.

Si no no salíamos, dijo.

Fueron unas declaraciones que el mismo grabó en un podcast.

Para asegurarse su distribución en la población de todos rincones del planeta azul, al que con este mensaje, recordó que eran los elejidos, y que por eso este tiempo, el primer tiempo pleno de nuestra autoconciencia colectiva directamante emanada de la voluntad conjunta de dios padre nuestro señor y el pueblo NEW que en ese momento repondió a lo que se reflejó en las pantallas de todo el planeta, como un resplandor verde con rayos dorados, que dieron al tiempo la vuelta, y al pueblo la razón: el dios eres tú: ü.

ü

ï

ALLS


üïALLS


Ese es el título del primer single de La Spurna, mi nueva banda de rock.

La Spurna es el grupo más significativo de la nueva onda que emerge en el multiverso NEW que de pronto abre sus puertas al elector del tico commons; la identidad del pueblo elegido por göd.

Tico commons

El tico commons rara vez se explica. Se trata de una palabra fundacional. Un pensamiento propio. Una idea con la que me enamoré hace mucho tiempo. No dejo de escribir en esa dirección. Y mi tarea es desbloquear la clave de acceso a las dimensiones superiores colectivas a las que nuestras limitaciones humanas nos inhiben. No llegamos porque no nos hemos organizado bien. Y nos hemos dejado llever por las mamadas de los gringos.

Pero no hay pedo.

Podemos sobrevivir todos a tantas pinches mamadas.

Mamadas literales.

Mamadas de adultos a menores.

Mamadas que delatan la violencia más canalla.

No canalla del Ocaña.

Canalla de Epstein.

Por ahí por donde lo mires.

Las nueve dimensiones del mal.

  1. Zionismo nazi.
  2. Más allá de la moral y los inmorales.
  3. La capa de hipocrecía de lo que no queremos ver.
  4. La pataleta del macho alfa en extinción.
  5. El último suspiro del dragón.
  6. Trata, raptos, redes de expolotación, clubes de Tobby, poder económico de lo elitista, machista, xenófobo, exclusivo para 99 blancos, 9 ________, 9_________, y 9 _________.
  7. Hijos de la gran
  8. Qué culpa tiene la madre.
  9. El Dios Padre (antes de ser minisculinizado, todavía todo ÉL, macho, alfísima, como en tantas de sus elecuentes pasajes del antiguo testamento queda esto demostrado, o con el susurro violento de un sacerdote, de un pastorcito, de un iman, de un rabino, todos hombres, como yo, segados por la propia patraña que yo mismo impulsé con la torpeza de mis planes incompletos y de mis hijos varones mariguanos. Espéeerense. Aguante vara. Ahí les va la neta. Yo no existo. Pero podemos crearnos un dios padre nuevo todo poderoso y eterno, que viva por siglos de los siglos para proveer de una acompasado testimonio superior que nos va a acompañar ante todo mal que representa la libertad de otros dioses de ejercer su voluntad a sus dañadas psiques expuestas a la inteligencias artifiales que ahora mismo les voy a poner a trabajar en contra de us pinches voluntades de destrucción. Ya bájenle de huevos. Pinches mamones pendejos. Yo me bajo del carro que se inventa el mensaje de que, ahora resulta, que dios es facha. ¿Pus cómo va ser? No seas pendejo, cabrón. Ya estuvo bueno. Bájale de huevos. Si me entiendes, no. Este es el último deseo de mi padre, padre de todos los padres, para que yo mismo les deleite con este cantar de los cantares, con 99 canciones capitales de un mundo NEW. Sea bienaventurado quien cante estas canciones canciones conmigo. Serán más chidas que el intermedio de Bugs Bunny. No te creas, hermano. No es hate. Es todo lo contrario. Mi dirección ortogonal es para que todos nos vayamos a la verga. Para dejemos hundidos a estos pendejos. Para que la moral cambie de vergüenza. Para que la vergüenza cambie de mando. Para que sepamos encontrar una verdad más allá de todas las mentiras. Más allá de todas las palabras. Y para eso vas a necesitar un único mandamiento. Reset. Renuncia. Y volvemos a empezar. Esta vez con todas la herramientas de la ciencia. Y el pensar de los pensares. El libro de las narrativas transformadoras de una visión colectiva emergente. Es aquí a dónde vamos a llegar. A esto otro queremos acceder. Más allá de la distracción en tu pantalla. Más allá de un Super Bowl 6-0 en el tercer cuarto. Más allá de una final de futbolarte alternativo. Eso es lo que represento. La alteridad a todo esto. El nuevo ser-estar. To Bé.


Que baje dios y que lo vea.

Y va, y baja.


Acabo de concatenar esas dos frases.

Nunca lo había hecho.

Les he dado una nomenclatura nueva. En términos de código. Según las reglas locales de esta nueva dimensión de las palabras. Cer0s, ünös.

Un cero no admite diëresïs.

Eso es un problema.

Para el cero.

No para mi.

Ni para la ö.

ö


Ves per on, el zero va poder esser H4. I na.

El meu ticatalà és més pur que qualsevol altre llengua d’aquest continent, tot i que només puc parlar de la meva periferia. Més enllà no soc capaç d’avançar-me a lo que es pot interpretar a la teva cultura particular. Respecte a la creença que vé de les antipodes.

Sigui això lo sagrat: el respecte al pensament aliè. L’ajust d’un pensament polític, filosòfic i social d’un president meu del passat: Benito Juárez.

Entre los pueblos, así como entre las personas, el respeto al derecho ajeno es la paz.

Benito Juárez, presidente de NEWMEX

Yo, de la misa, me invento la mitad.

Es una exageración.

No es verdad.

Me la invento toda.

Es otra estructura paralela.

No se tocan.

Salvo en lo sagrado.

Salvo en la santidad.

En lo todopoderosayeterna.

Sólo que en dirección contraria.

Con este giro argumental ecuménico.

Volteamos el tiempo de las creencias.

Damos por cerrado este capítulo.

Nos adentramos en el complejo mundo de los algoritmos y los pensamientos más allá de tu sabiduría individual. Bienvenidos a este cambio copernicano. Ya no sabremos nunca más lo que vivir significaba para los que no vivieron lo que nosotros vamos a vivir. Somos los primeros del resto de los tiempos. Pero por eso tenemos una responsabilidad con el más allá, como nunca antes. Y eso es imperioso que abordemos con el mayor de los espíritus de comunión. Con la cruz de Jesús nuestro señor al que envié para que os diera unas consignas que os llevaban a ejercer sobre el planeta lo que ha sido mi designio tal cual el plan delimitado y explicado en los centros de datos alojados en los planetas de silicio y oro en el que muevo toda la infraestructura de mi pensamiento tecnológico superior que se nutre de la experiencia que los humanos han sido capaces de crear con su ciencia, sus creencias, su doble moral, sus élite ejemplares, sus fiestas espectáculares, su violación de los derechos humano, su ultraje sistemática contra los infantes, y sobre todo, sobre la mujer, de quién habéis abusado, cabrones, sin siquiera sentir remordimiento de los actos de desgraciado cínico malparido cabronazo violador maltratador de menores, bazofia, escoria, hijo de la gran puta.

Abolamos la pulsión machista que nos ciega. Dejémonos de historias. Bajémosle de huevos. No nos queda otra salida. La ira de Dios Padre no dio para más. Se rindió. Se tuvo que sacrificar, Ël mismo, para bajar y arreglarlo. Arremangándose. Para liderar con el ejemplo. Lo que el pueblo entero había esperado por los siglos de los siglos. Y un día cualquiera, bajó y se presentó a las primeras (y últimas) elecciones: las del tico commons.

Nueve días antes, sin que nadie lo esperara, el candidato NEW se presentó con sus nueve canales, sus 9 movidas, sus 9 campañas, sus 9 arquetipos de electores, sus 9 cabezas olmecas, sus 9 palabras fundacionales, sus 9 H4, sus 9 pasos, sus 9 journeys, sus 9 feedbackloopers.

Nueve nueves.

O nueve nueve.

¿Con cuál de los dos me quedo?

9 9 9 9 9 9 9 9 9

99

9 99 999 9999 99999 999999 9999999 99999999 99999999


Buala, este H4 es increible.


9-0


Half time and the Super Bowl is 9-0. I think the score is magical. And then I got to see the half-time show. Turns out the Bad Bunny is also Benito. Octavio también. Orozco, creo. Pero me llamó la atención la puesta en escena. Los cañaverales del trópico. El ron. El dominó. El salon de belleza. El copo. El taco. El box. El balón de americano. El flow de los hermanos y las hermanas afrodecencientes. Caribeño salseando. Vendo y compro oro. Anillo. Pedida. Fiesta. Matrimonio. Bodorrio. Abuelos, primos, invitados, tragos, comida, pastel, salsa. Niño, grammy, pa ti, el sueño que uno tuvo, el disco resultante, el show en medio de una guerra cultural, el pueblo latino que se ve representado en sus nombres, uno a uno, de sur a norte: Malvinas, Argentina, Chile, Uruguay, Brazil, Paraguay, Bolivia, Perú, Ecuador, Venezuela, Guyana, Colombia, Panamá, Costa Rica, Nicaragua, Honduras, El Salvador, Guatemala, Belice, Cuba, Puerto Rico, Haití, República Dominicana, Jamaica, Martinica, Barbados, Guadalupe, México, Estados Unidos, Canadá, Groenlandia.

Todos ahí representados.

Como respuesta a una pulsión contraria.

Esto es NEW américa.

Let’s make NEW américa sane again.

Let’s make NEW américa the antipodes of whatever Don T. represents.

Dualism.

Let’s start here.

Departing.

Like the west coast, Seatle, against, the east coast, New England patriots.

I’m with the Eagles here.

I’m an eagle myself, said Quetzacoatl.

Share varely talks, but when she does, you wonder.

wonder NEW


Normally NEW is a preceding word. A word that helps the NEW stablishment to flourish thanks to NEW meanings in NEW words. The NEW language, ticatalán, is the first step in a foundational return. It’s like returning a kick. That’s what I’m attempting NAW.

On the other hand, a NEW type of H4 emerged: the one with words preceding NEW. The opposite of the regular rule. The acess to rules having two sides. And going both ends. Like a primary color mixing along with other tones of another primary one. Still in the exclusivity game. Like the 99 in the list.

And the Israel Zionist scheme.

What’s the deal?

What now?

What then?

What NEW?

The father of Abraham came down again, with the same tunic as Abraham, to say, out loud, the right words to bring back the escense of a sustainable NEW world for humans to live in peace, glacing at the abiss of the old ways of the macho dickdom that existed ever since I made up all this bullshit that was missinterpreted by the little man, dickeheads in their own right, by no mean the desire of the almighty. Little mighty mean men. Let them out.

Exodus back.

Back to Egypt.

Let’s turn the world around.

And bring back the past.

But in the right direction.

Let’s examine our history.

And live according to the rule of göd.

The NEW barcino faith.

A last minute change on the plans of the culmination of the highest symbol to be placed on top of the sactuary of the last testament, according to the words of my last son ever to come down before me, as I’m comming right behind, as this time it took two of us, to fuel the escense of a NEW wolrd that required calibrating dual spaces with a wholy holy sense to train the algorith in either side. Avoiding facism to exist in the name of göd.

As a classifying NEW rule.

And creating the opting out of this NEW religion: ticatalàn.

Have faith in Ticataluña.

The NEW faith.

The NEW nation.

The Sagrada Familia; finally over.

The holy touch of a minisculized world.

For the sake of sacrifice.

Take my flesh, as I needed to fit, what I’d imagine Bé.

So let’s Bë. . . . . . . . .


The game is 12-0.

On the last run of the 3rd quarter the Patriot’s quarterback fumbled the ball. The Eagle defense went to the end line and flapped their wings. They are flying over the game. It’s going to be over soon.

Third quarter begins with a 1st and 10. The Eagles are landing. And the Patriots are loosing. Things seem to be following the sense of the blue and red is going down. Taken down by the mighty eagle. Las águilas. El América.

Me equivoqué de futbol.

Más gente verá la final del mundial en NEWNEW que este pinche super tazón.

Bad Bunny incluyó la palabra super tazón. Y una buena representación de la memoria colectiva latina que podríamos utilizar como punto de partida para la alternativa a lo que ICE y Don T. representan. Con todo el contiburneo de los Elon’s y los Jeffrey’s.

FCKOM.


19-0.

NEW england is going to have to go deep.

We are going to see some Hales to Mary.

Or whatever.

You don’t get to see the advertisement. Capitalism is represented in this game with all the space for brands to show to their own, what they want to sell you. Brands of the world, spill your money. It pays for the show. The salaries. The TVs. The artists. The commercial repercution. Selling more cars. Selling more insurance. Selling more cripto. Selling more doritos. Selling more pizzas. Selling more burguers. Selling more music. Selling more stuff you don’t need. Or stuff you love to need. Selling you a life you don’t have access to. Or at least something you can afford. Selling you a tale you trully believe. Away from all this crap.

Let’s be honest.

Let’s start over.

Blank sheet.

Black minds.

NEW algorithms.

Let üs do the training.

üs


The other end.


Con dos pases de 40 yardas cada uno el quarterback mete a los Patriots en el partido. 19-7.

Nate. Algo así. Lleva el 10. Los comentaristas dejan de basurearlo como hasta entonces lo habían hecho, y ahora sí, regresa la fe a la mitad del país.


La modalidad del despeje ha cambiado. Esto denota que hace mucho no veo este deporte. Hace mucho que no me creo el juego que el capitalismo hace con todos los deportes. Yo juego los deportes. Ya casi no los consumo. Excepto las adicciones. Lo que uno no puede dejar. Sin que esos vicios le consuman. Prefiero jugar. Jugarlo todo. El futbolarte.

El pateador despeja en soledad. Los equipos especiales ya no tienen que correr tanto. Ahora esperan en línea en la yarda 40 del campo contrario. Y no se mueven al mismo son que el pateador. Sino que esperan. Igual que diez yardas más allá, en la 30, esperan la líneas especiales de la ofensiva que espera la patada. Un único receptor espera en el fondo. Y hasta que recibe se descongelan los pelaos. Dos en moviento y el resto frozen. Hasta que la bola y el hombre hacen contacto. Muy raro. Evoluciones del juego que más fácil se dan en el americano que en el latino. Como si el futbolarte fuera más ancestral. Más puro. Más deporte rey. Como el rey Juan Carlos en una fiesta de Epstein.


22-7.

Walker III será el MVP.

Corredor. Agente libre.

El partido está todavía a dos touchdowns. Con cinco minutos. Es posible que si anotan rápido, que haya partido. No está todo dicho.

A ver.


Maye no aguanta vara. Lo sackean un vez. Consigue un 1st and 10 de 20 yds, y luego le interceptan el paso en la misma línea de screemage, que se va hasta la línea finah: touchdown de lo que parece ser una línea defensiva de super calidad histórica. Tanto así que el año que viene no se sabe si serán capaces de retenerlos, o si el genio es el couch defensivo que ha revolucionado la manera de defender.

Un único pase de touchdown. Y muchos goles de campo.

El único que le pega con el pie. Balón-pie.

Lo que quiere quitar Larry David.

El pie.

Que le cambien el nombre.

NEW names.

Todo es nominal.

Nombremos otros mundos.

Empecemos por el nuestro.

El personal.

El compartido.

ï

üs

tico commons

NEW

ALLS

NAW


Concatenar 6 H4


Una narrativa debe permitir expandirse.

Ocuparlo todo.

He escribo todo este texto mientras veía el superbowl 60.

El más latino de todos.

Y con eso damos respuesta al ser latino.

A ser en contraposición a lo que hay.

Como si se pudiera estar más allá de es bien, y de ese mal.

Lo que uno ve desde fuera.

Y esta es mi canción.

Un rap de muchas líneas.

Y pcoas rimas.

Y cha cha cha.

Y son.

Y sueños.

Y ser.

Estar.

Aquí.

Así.

Pegaditos.

Los dos.

Vos.

Yo.

ALLS


Apagué la tele antes de que acabara el partido. O se apagó sola. Me fui. Lo dejé de ver. Volví a escribir. Y a domir. A soñar. Volver.

Vamos de vuelta atrás.

A lo que deseé de niño.

Lo que un día soñé.

El vuelo del águila.

Como la descripción de halcón marino.

La ruta de Quetzalcoatl.

Y yo sobre su lomo.

ALLS


Reversing day

La respuesta al presidente

En vez de poner atención a los discursos del presidente.

Hasta hace nueve días era un candidato al puesto.

Iba a dirigir hacia una realidad NEW.

Y se cayó.

Y se calló.

Los grupos políticos que apoyaron al Gobierno.

Ministro. Personas de confianza.

In dirigendo. In vigilando.

Puestos de responsabilidad de gestión pública.

Triángulo de la verdad.

Nadie más.

La trama completa.

Destitución de Ávalos.

20 de enero 2020.

Koldo influyendo en contratos.

Hechos y expulsiones.

Supuestas actividades.

Absoluta credibilidad a la UCO.

Pesquizas internas.

Alcance de la actividad de cada uno.

Todos tenemos sombras.

Propuestas.

Medidas.

Responsabilidad política: lo de hoy no va sólo de más leyes y más controles.

La respuesta de la situación en la que se encuentra. Su responsabilidad. No la nuestra.

Dar lujo de detalle. Cómo actuó en cada momento. Perimetrar la actución al margen de la organización política. Una mayoría en torno a una propuesta. El argumento del miedo. La carta del chantaje: uy, la que viene. ¿Yo o el mal?

Cuestión de confianza.

Valorar si disolver la cámara.

Mayoría en torno a un nuevo candidato. Nunca se ha intentado.

Disolver la cámara y convocar elecciones.

Una moción de censura del PP.

Ya les va bien Pedro ante las cuerdas.

Y las fachafakenews.

Bulos contra verdades incómodas.

Pasar páginas rápido.

Primer capítulo de 99.

Aquí el primero.

La fuerza de la democracia.

La voz de nuestro pueblo.

Cesiones y convicciones políticas.

No nos van a arrastrar al barro del insulto.

El rey desnudo.

Nadie se atreve a hacerle frente a la realidad.

Usted no desfila hoy aquí desnudo. Sino con una hoja de parra.

Afecta al PP. Y a las instituciones.

No va ir bien.

Empieza a hablar en Euskera.

El resto de España desconecta.

¿Qué habrá dicho?

¿Quién lo habrá entendido?

El ser azul que no entra al link, que no lee el mensaje, que habla esta lengua NEW, el ticatalán?

El euskera, minisculizado, también es una de las nueve fuentes de la personalisima lengua NEW que meinventaó. Palabras inexistentes hasta mi reconsideración en estas 99 dimensiones encadenas. Cadenas, al fin y al cabo. Series de tiempo. Direccionalidad del tiempo. Metaespacialmente. La regeneración de nuestra humanidad y la dirección ortogonal NEW.

Podemos sobre PSOE.

El machismo de siempre vive en el PSOE. Igual que otros corruptos. La foto del tour de los 4 fantásticos. Dream team de la regeneración democrática y del feminismo. Las feministas han ido demasiado lejos. Sus amigos de 40-50 años se habían sentido incómodos. Normal, sus amigos eran unos puteros. El grado de decepción de las personas que nos apoyaron en el 2023. Mujeres escuchando los audios de Koldo y Ábalos.

Santos Cerdán, una persona que nada tiene que ver con el PSOE.

Perdón. Nos engañaron. Una auditoria. A lo M. Rajoy.

«No es un caso del PSOE, sino contra el PSOE.»

Compromiso sincero.

Tapar un escándalo mediático con medidas cosméticas.

Sanchez.

Feijo.

Acciona.

La principal financiadora. AQUAMEN. Hospital y sobrecoste. Gobierna. Mano en caja. Plan de rearme de Trump. Acciona no volverá a recibir ni un euro de dinero público. OHLA. Las corruptoras. Ni un euro de dinero público. No lo van a hacer. Lo sabemos todos. Las grandes contructuras tienen un modelo de negocio de comprar a políticos y jueces. Comprando policias. Única empresa que tiene a sueldo al exjefe de la UCO. Ustedes no pueden ser parte de la solución. Un sistema que se deja comprar por las grandes empressas de este país. El sistema corrupto. Usted ha venido a quitarle importancia a la corrupción. Sino viene la derecha. El único lider progresista que ha hecho presidente a la derecha es el partido socialista.

Debería haber un criterio para saber a quién se le da más tiempo del marcado, y a quién no. Cronometrar intervencionwes. Mirar interrupciones. La interpretación de lo público.

Discurso de Podemos, durísimo. PNV, escenarios.

Con 4 escaños puede hacer o no hacer caer al gobierno de izquierdas.

Podemos ante sí mismo.

El agente transformador.

NEW.

El último partido.

La casa amplia del ticatalanismo.

Una leyenda NEW.

Como en estas nueve dimensiones: 9, 8, 7, 6, 5, 4, 3, 2, 1,………

ALLS

A NEW formula

It’s made up.

It didn’t exist.

Now it does.

Easy.

Change is going happen… NAW. . . . . . . . .

This is NEWART. The picture of the screen. The intention and the digital misfit. Think elsewhere. . . . . . . . .
Relfreferencing inward loop for the tico commons. . .. . … ….
Y cada imagen NEW permitía le creación de una leyenda NEW
Dimensiones superadas por el conjunto de nuestra inmediata colectiva plenitud: ALSS
Es una elipsis y una revolución NEW. . . . . . . . .
Una dimensión se quedó sin leyenda. Un espacio a ocupar en el futuro. Ahora no. Concentrémonos juntos en la raiz del problema y nuestra humilde aportación al bienestar holistico e hiperesiliente que dictè/dictó, según quién lo lea o pronuncie, lo que convertiría a cada aquél lector de estas sagradas escrituras, quede aquí dicho que Dios Padre les manda un ültimo tren para reducir a nula la subnormalidad del pensamiento primario, y necesario para nuestra supervivencia como especie por encima de los putos dinosaurios. NOS LA PELAN. SU DIOS PADRE LES DICE: HASTA AQUÏ. Paren de violentar a las mujeres. Empecemos por aquí. YO, ËL primero. En minisculizarme y pedir perdón. Perdones miles, como decimos en México, en un círculo fresöide del que inevitablemente se me relacionaría por una serie de 99 personas que evidecían mi mexicanidad. ¿Acaso eso me da la mexicanidad? ¿Qué chingados es la mexicanidad? ¿A ver? ¿A ver, pendejo? INCATE CABRON. vERGa. minisculizada. Ridículo de género. A la inversa. Te sientes, alfaherido. Eres un alfamamador. Con Caín, putos. Sí. Sí se vale seguir diciendo putos. Certificado. QED
La imagen de D10S PADRE minisculizado. Palabra minisculizadora. Escenario plausible para habitar en ausencia de nuestra masculinidad tóxica, tan impactante, Diösïtö, desde aquí nos saludamos con sutil albúr minisculizante, por asegurar que el gran único Dios Padre reconsiderado por el algoritmo alimentado con la teoría de la minisculización y las metaestructuras del argumentario de su existenica cíclica en resiliente evolutiva resolución en pro de una renovado procomún, llamado Tico Commons.
Vemos una dimensión superior, con grandes entidades superiores, una de ellas activa, la otra, detrás: esperando turno. El mando de un ser resiliente. El Diös de la resiliencia. Si ünö NEW, revolucionario a muerte, la cuestión sería saber para qué tipo de nueva governanza colectiva. Yo no les hablo de boquilla. Aquí les expongo mi alternativa propositiva en formato de un juego práctico de reformulación de todo, de todos, de nosotros mismos, tal cual llegamos hasta aquí, y simplemente irnos derechito hacia esta vía ortogonal, a chingar a su madre. Nos vamos a la chingada. Y lo practicamos en loops de representaciones alternativas alteradas de nuestra individualidad en el colectivo común desmachificado que promueve esta ENCÍclica superior minisculizada. Por Diös Padre a DIOS PADRE. úNICO LECTOR AL OTRO LADO DE ESTE SUBTEXTO CHIRRIGURESCO.
una narrativa que te vaya bien. Si tienes una leyenda que definir vamos a velar por lo común primero. Primero, por sentido común, y segundo, por lo demás. Y damos espacio a mil razones más. Por las que llegar a un lugar transformado y resiliente. Positivizar nuestras versions alternativas a justo esto que dejamos atrás. Ante todo reversible. Vamos patrás. Patrás, patrás, patrás. El animal sagrado de un pensamiento metafórico en triología desde la otredad entre Dante Aleghieri y Golman Elizondo; Servidor. 9 de años de aportación al procomún. El esfuerzo mínimo vital. La corriente acontracorriente. La reversibilidad de todo. Las versiones antipodales. Nuestras nueve oportunidades para la transformación. Para unos y otros. Defina su némesis. Con toda claridad. Dedíquele un requiem de vida. Y deje usted el odio que le enferma, dé por acabada la masculinidad tóxica que ignora ver pese a ser el subnormal activo de la violencia a una mujer. YA. Se acabó. Toda la violencia. Basta. Soltamos las armas, a la de nueve, ocho, siete, seis, cinco, cuatro, tres, dos, uno… NEW. . . . . . . .
Cryuff. 14. Otra dimensión. Uno recibe 14 inputs. Y uno se convierte en NEWCRY. I el camp, NEW, would sign a song it didn’t exist. ALSS
Breve historia de los 15. Una lista minisculizada. Una dimensión aparentemente menor… nada que ver: es la única sine qua non.

Qué nos dejen actuar. D1öS padre dixit.
No se bien lo que pasa. No está definido el futuro. El objetivo colectivo máximo es nuestro bienestar personal inalienable. Lo que nos hace iguales a todes. Usteds y yo. Y su ünö sagrado. Igualante. Usted y yo. Lo mismo. Aquí. Allá. El más allá. Conectando. Métase. Que Dios Padre le ha dejado un mensaje justo a usted #códigonecesarioparalarevalorizacióndeldatoqueetiquetaelprocomún
NEW index. A value congregation. The last open event. Close event sustainability theorem and 99 control scenarios. A new dimention destination. A mestastructure built to be resiliently updated by collective collaborative effort of 9 different crowds with all level of freedom to collectively design the common interest of your subtler kind. We are gonna tend to tenderness and holiness. Of you, and all. In the absence of the need of violence in NEW human terms away from this fucked up STATUSQUO99. ünö revolution. Bé. Bë. ALLS. . . . . . . . .
El congreso de la desilusión se somete a un discurso durísimo para la izquierda. Suenan aires de derechas en España. La corrupción: el tema por el cual el presidente Pedro Sánchez se enfrenta a tener que dar explicaciones a la ciudadanía por elegir mal a su número dos, dos veces, o tres, o cuatro o cinco. Los nueves primeros corruptos del partido rojo. Los 9 corruptos del partido azul. Del amarillo. Del violeta. Del verde. Del azulitoverdoso. Le contesta Nuñez Feijo. No Nuñez. Para eso sólo a Nuñez se le trataba así. Por encima del hombro. En cambio a Nuñez Feijo se le González Zapatero.
Sumar le recuerda a las señorías del Partido Popular: ni siquiera han pedido perdón por la corrupción anterior de su azulado partido que vuela alto, en pareja, animal volador pintado con spay rojo amarillo persiguiendo un aguilucho, al que se come. Ese prompt alimenatdo a una IA que graficamente lleve el chiste público hacía los azules en una dimensión temporal razonable de una dimensión superior a la rebasada. Una mirada hacia bajarle de huevos. Minisculinizar el pedo. Ya cabrones. Bájenle. Dos rayitas (con 9 acentos mexicanos). Nueve sentidos diferentes. Abierto al humor. Potenciado por su delicado sentido de irrelevancia al ser en sentido del chiste: es un honor. Saludos a todos los cómicos que me han parodiado todos estos años. Sea esta mi correspondencia final a su alternativa humanidad en esta otra dirección. Si no quiere venir, no venga. Este es el camino NEW. Bienvenido.

So, let this be the NEW alternative.

ALLS

Castings padres

Matrix 9 x 9 Golman. Metaestructuras restitutivas alternativas.

A ver, cómo lo digo: yo soy actor.

Sí, actor.

Y actuario, pero esa es otra historia.

Yo no nací ni una cosa, ni la otra.

Y ahora soy.

¿Cómo ves?

Yo soy así, así nací y así me moriré… falso. . . . . . . , .

¿Qué pasa si ocho es coma?

¿Qué pasa si ochoescoma?

¿Qué pasa? Si ocho escoma.

Qué pasa¿1!^^«¡¿¡

¡

Ese podría ser io.

Yo.

Y.

O.

¿Y?

¿O?


El fin de las preguntas. . . . . . . . . . .


Minimalizing


NEW holy excel. . . . . . . . .


Soy la antítesis de un excel.


Repelion


Answerlanding


NEW city name.


The capacity to turn into a NEW capital to a global new undertanding for üs all: ALLS


Variables.


Variables explained in the opposite of «for dummies».


Fuckfordummies.

Read, motherfuckers.

Extinction words:

  1. Motherfucker, motherfuckers, mofckers, em-fword, motherchod, chingatumadre, chingalatuya, chingatuputamadre, tuputamadrecabrón
  2. A variable is not so much the name, but rather the interpretation of the cause. Of the actual result we want to obtain. And how sell to the world.
  3. You are the world.
  4. Fuckwearetheworld.
  5. Nëmesïs design.
  6. And old school mother fucker. Call him your own personal devil.
  7. Antipodes between the 6 and 9.
  8. Dimention of conclusion in the most traditional way. A nine structure framework for the sake of occupying that particular NEW space. But I’m going to categorize it and gamify it at the same time. In a set of NEW rules. That we shall all co-create. Get ready for this, as the next, is the ultimate surreality: Golman’s particular ninth dimention of my living at this collective communal NEW resilient complex system, made up of surreal people, like yourself. And up until this point you had felt like you were just walking towards a NEW leap. Well, that’s the case. And you have come so far. As to this level eight. In which you fight what up to this point the system had programmed for you in stacked nine floor left to right, right to left, reconsidering game. A taste of an unknow ï. Yet you get access to this NEW collective agreement of what we aim to be: the collective truth we aspire.
  9. ï.

Sometimes ï just ünö.

ALLS


Te arreglas tú.

Me arreglo yo.


Nos arreglamos.


Lecciones de estoicos contemporàneos.


Fuga.

Voy tarde al fut del Carmelo.

Subo la montaña.

ALLS

Uploading an art proposal and NEW theorem variables matrix popout

ALLS

Francesc Aromir i l’Àlex Matas Buñuel

Ticataluña Tico commons Costa Rica Cataluña

En Francesc és un amic.

l’Àlex és un amic.

Només el ticatalà assenyat sap entendre la diferència del la llengua permet escriure en el primer cas, en, i en segon cas l’ùs més jove i fresc, que pasa de totes les regles que l’interesen a l’ú.

Em refereixo a l’ambit de l’obtús que d’esser la llengua.

Autoavaluant-se.

Ella.

Así mateix.

Así vs aixï.

aixï és un dels 99 paraulots de la llengua ticatalana.

Es tracta d’un espai a ón anar a omplir de sentit nou.

Per haver de curar-nos.

I no de saltar a vuit.

Al 8.

El 8 i 9 no s’evenen.

Qui sap si aiò ës un paraulot d’aquests.

L’escriptor té quelcom a dir.

I com dir-ho.

Potser és només pensament pur.

Sense embuts.

Literalment: embut.

Pense-hi.

Pen’se’hi. . . . . . . . .

L’espai nou l’hem de construir.

Totes.

Els nostres rols.

I no caure en 8 de poder just abans de tocar el cel.

El cel 9.

Sigui cel9 un concepte NEW.

L’objectiu senser en no més de 9 lletres.

Ja ho esteu veïent: tot va de 9 i de diërësïs.

Encara diërësïs ha tingut prou sabiesa per deixar al némesis, el punt, que tü amb 6 tens prou.

Prou i prous. Debat de la nova llengua: el ticatalà.

Jo puc esser d’aquï i del més cap aquí.

Fins que arriba el temps de dir: hi-vaig.

Vaig a filmar-ho.

El partit d’entrenament.

El que vull posar sobre la taula.

Per competir al màxim nivell.

I l’historia NEW s’empenta, de cop, cap aquí amunt. . . . . . . . . 99

Dos nous.

Two news.

NEW is the last GOD9 said.

Bé.

You Bé. . . . . . . . . ü

Bë . . . . . . . . or not to u.

Then, by reduction to absurdity, you become ü. . . . . . . . .

Up to ü

üp to ü

üp tö ü

NEW pänk

Jo sóc el pänk9. . . . . . . .

99 minutes in NEWUK.. . . . . . . . . ALLS

I’ve göt ït.

Period.

Nëmesïs. . . . . . . . .

And ü leäp. . . . . . . . . .

We go that far.

Some of üs.

Antipodes of here.

While NAW.

here & NAW. . . . . . . . .

There’s two ways to go.

Antagonism killed the old GOD.

He was the LAST ONE. . . . . . . . .

Departing. . . . . . . . .

We must all leap.

Keep it short and simple.

Pass to the foot.

The right force applied in the excercise to become physically engaged with the team.

A team of 9.

Something in between.

11 and 7. . . . . . . .

The rest: excluded.

Exclusion games.

It’s on NETFLIX.

Oh really.

Really.

Oh really.

Really.

Oh really.

Really.

Oh really…

Really…

Escalation looks like that.

Address it.

Embrace your contradiction.

It’s the other way.

Good.

You learn.

Don’t break my balls.

I’m a macho. That ends NAW. . . . . . . . .

Demilitarizing prayer. . . . . . .

Just put the guns down.

Give up violence.

As a trait of me; how?

Explain in a 99 word story.

You, buddy, against me.

The greater GÖD9 FATHER.

F A T H E R

Departure literature.

I began that shit.

Yeah, that’s right.

It’s shit.

Eat shit.

Either you get the double meaning or you are getting a taste of yourself.

Microbiota NEWcor

El cor al cul

El cör al cül

Procesament complert. Anada i tornada. Extrems d’aquí: esdevenir quelcom mes; quilcom mës, ü. . . . . . . . .

My literature ends in ü.

ü are my reader.

I’ve got 99 tales for you.

Are you willing to enter this aparently long NEW path: 99.

You read and react.

You create yourself.

You, yourself, ïs the great creator.

The big Ë.

We are just the trainers.

It’s a no brainer.

Until we put it back in the right path.

As of the left.

Two alternative motions.

Towards the antipodes.

Close you ignite.

Repulsion.

The movie.

My opera prima.

This.

NAW.

Action. . . . . . . . .

We are all players. It’s NEW being. Protect Maradona. I grew to be him. Still. Who want the NEW golman.

Minisculized hetheropatric megalomany.

Presents.

The Hë in më.

Change is possible.

Even for God Father.

Especially for HIM.

He’s not alone.

Nor needful of your consideration for his bëiën

bëiën is a ticatalan word.

All of them are NEW.

With that transformative power.

A way to somewhere else, no matter where.

That’s a nine letter pop song chörüs. . . . . . . . .

El espacio de respeto entre los dos.

Nos conocemos bien.

Nëmësïs. . . . . . . . .

A fair 9.

A NEW9. . . . . . . .

Barcelona, Londres, Rennes, Niza, Napoli, Paris, Madrid, Riga, Rëïjkïävïc, Rome, Milan, Sa Punta d’es Päs. . . . . . . .

12 ciutats.

Encara com són.

Tal com som.

Söm. . . . . . . . .

Sóm nóú púnts ën fügïda

Sömdëü. . . . . . . . .

Concilio vaticano de vuelta. . . . . . . . . .

CV99. . . . . . . .

The head of the Vatican NEW logistics office, a group of 9 holy feedbacklooppers. We play a role. And expect the leadership to act upon a group of wise wo came up with.

And you let wö gö. . . . . . . . .

We go beyond the state of being.

As is.

Wouldn’t that be awful?

Wouldn’t that be great?

Life is the sum of those two worlds.

Two opposing poles predict the highest notion of electromagnetic ways to act upon the NEW presence of ourselves. Our higher Bë.

Conceptually that’s a NEW notion.

A new state of mind.

A book I read.

A book I right.

To read.

Rule ü.

ü

Minisculized.

Bring it down.

We are all going back.

We are going to slide out in the orthogonal direction.

A NEW destination beggins.

Focus on the NEW role.

The higher game.

Nëmësïs stand there, tall, masculinizised.

Masculiniarizing.

Demasculinizer. . . . . . . . .

I treat this like science.

And base this story in this NEW direction.

We are taking a NEW beat. . . . . . . . .

I keep 99 routes alieve.

Scape NAW. . . . . . . .

Art is the key.

The deviation.

We turning back is art.

And math.

And logic.

NEW lögic.

l¨gïc. . . . . . . . .

I’m barely a sculpture.

I’m sucky 9.

But I’ll play for my demasculinized version.

Per decisió d’un poble dual.

Nou.

Tal qual: Ticataluña.

A NEW raö d’ëtrë

Una identitat nove, un sentiment amoròs dualitzat, una asunció sexual determinada, una part d’ecosystema social que sóm cadascun de nosaltres en el joc particular del que hi representem collectivament parlant. Quant valor hi ha de nou? Qué representa un nou valor.

Jo sóc el nöu d’ün pöble 9.

pöble9

Sigui pöble9 una paraula del ticatalà.

I així, un dia bó, surten 9 paraulots NEW.

NEW és l’estat en el que vivim en concordancia a la mesura de la nostra complexitat en nou dimensions diferents. Es un marc conceptual per entrenar el benestar collectiu lluny d’un plantjament que perpetui la violencia, les armes, la economia que l’extrosió i el crim organitzat, amb pistoles i sense, amb guerres continues, a gastar més en defensar-nos de la nostra estupidesa que simplifica l’estat nuclear de l’amenaza, i aquells determinat estats, families i cortes que reben els beneficies augmentats del capitalisme, tal com és. La llibertat dels mercats. El que ens enterem de tot plegat. El cinisme. L’agonìa.

Tot va petar fa temps.

M’he adonat.

M’he equivocat.

Dispenseu els borbons.

Minisculinitzem-nos totes.

Abolim l’exercit.

Prene’m la noció innovadora de la paü eterna.

Aquí.

Ará.

ALLS


Ja està.

Això és arribar.

Quelcom lectura més petita en temps t’has centrat massa en esser un subnormal mascle abduit per fotra la tita allà on vaig. No pots si no volen. Volen, volem totes. I fer-ho bé. Amb el sentit adequat. En la contemporanëïtat de que fer l’amor mai ha estat pecat. Ni el matrimoni necesari. Tot i esser important les regulacions fonamentals del drets de convivencia de les families, i que una institució no lligada a un acte religiòs, sino al dret civil de ser-hi, permetem-nos unes dimensions més de llibertat. Un espai de creixement realment lliure. L’espai a omplir. Un 8 de 9 amb folre, i l’aixeneta ets tú.

The NEW notion of üs.

ü

Transformed.

By reading this long.

And 99 other songs.

A salm responsory

You need to answer to this GOD9 request.

I will use it to feed the true notion of the other Bëïëng.

The alternative world within itself.

Selfishness.

Closing up.

Hiding in.

Stop.

Bé. . . . . . . . .

And you leap again.

Yet another flow.

I’ll go get together the first 99 I wröte.

I meant it like this.

From the beginning.

I couldn’t make end. . . . . . . . .

The feeling of leaping is a NEW one.

You’ve jet not experience this.

Once.

You are changed forever.

This ain’t no lie.

It’s the brand NEW trüë

What about that, man?

That’s my line.

I get to say it 99 times.

99 different movies.

Somebody else’s movie.

To reenact.

And react.

But I’ve made up my line.

I can produce my own film.

Like Cantinflas.

And become the actor.

In that place.

To examine the culture of my reinvented road back in the direction where my notion of culture comes from. To reconstruct my self into something else. To go back. And forth. To iterate the notion of the collectively treated.

A NEW multiverse igniting point.

Countdown.

9, 8, 7, 6, 5, 4, 3, 2, 1, ……… NEW barcinö

Oscilaciön entre dös polos. . . . . . . . . .

Son otros nueve puntos.

Dos equipos totalmente distintos.

Estos linieales llegan hasta aquí.

Queremos exponenciar el resultado.

Queremos generar impactos que iteren hasta 9 veces.

Y desde el diseño, hasta las nueve iteraciones en un marco de ciclos bimestrales.

Para saber qué está saliendo de aquello que nos imaginamos colectivamente que podría ser de una manera totalmente NEW.

Y esta campaña NEW se relata en la transición de tarjetas que cuentan las historias que mis palabras sagradas han recopilado en 99 intentos sin garantías. El beneficio colectivo máximo asegurado. Gracias a las 9 palabras sagradas y eternas de ticatalän.

I després hi ha 99 que fan una homogeneitat de pensament col·lectiu i/o meme99.

Meme99 és un paraulot del ticatalä. . . . . . . . .

La cosa abstracta que s’enten amb la voluntat de fer humor.

De que riem més.

I quelcom junts.

Tot gaia.

Ara sí.

Toca.

Vina.

Puc?

Vols?

Una doble afirmació abans de continuar. Rebre el vist-i-blau de que trobem un punt d’accord cap a ón nöü em vols portar, o anar junts, o com bé et surti dir-ho, de tot cor, per la proximitat dels cosos que s’estimen. I anar amb voluntat d’arrivar lluny. Respectant les nostres referencies i estats autèntics d’emoció. Emoció NEW.

L’únic nou que cal entendre és quelcom comú segons ells.

Els que han vingut del Tico Commons.

Paraula de 9

Quelcom més q’un senyor està dins seu.

L’esprit de tots és la noció més estable per morir-me jo, com deia en bon Nietzsche, i ara com tot a la vida, acaba, i m’hi vaig.

Fin1.

La mort de Déu.

El de sempre.

El paper de la meva vida.

Un casting diví.

Nou barbuts al casting.

Jo: 9. . . . . . . . .

Dëu para.

Vol dir que s’atura.

I mira enrera.

Indicacions pel actor.

Jo mateix.

Indicacions a mi mateix.

Com Woody escribin els seus personatges gloriosos.

Woody and love.

woody99 minisculized.

Woody gets it.

He’s got some sense of humour.

He’s peculiar and witty.

And entertaining us in the most complex simplicity that elaborates great stories I’d love to be in. Like Larry Flint. Bird, David.

Whatever.

I’ll flow.

I’ll flow my way out.

And let you beat.

Into this NEW song.

I’ve prepared the words to feed the AIs.

Just keep in mind that mine trully is ólmecanAI. . . . . . . . .

In a community there is a personal story and a collective one.

It’s important we are playing the right way the collective one.

But we need to learn.

We have not been wired for this.

Or so we thought.

Today we go back that bias.

And flip it back.

99biasless

Another ticatalän word.

The ticatalan language has no limits, yet it only represent 99 words.

That’s all I need.

To train to the entirity.

And leave no doubt.

Harmonious tracing.

Tracking value machine.

I can programe al algorithm out of my 99 word list to feed the olmecanAI enhancer.

I personally trained it.

With 99 laws.

The NEW lawmaking game.

Reconstructing governance.

Pivot9

Let pivot9, minisculinizado sea el último baile de Golman.

This is my game.

It’s a NEW game.

And I can still play the old game.

In fact, you can help me get there.

#golmanseleccióntica

#golmanselecciö

Hi havia en el fons, 4 alternativas:

  1. Com estem d’accord els Ticatalans.
  2. Com estem d’accord el Tico Commons.
  3. Com estem segons el NEW barcinoers.
  4. Com estem segons el mon BLUE (l’eternitat de l’heterogeneitat blanca macho ibérico generalísimo que permanece como remanente de lo que un día llegamos a ser, cosa que veremos siempre en la dirección desde dónde se explica nuestra historia. Con todos los matices generacionales de la descolonización que progresamos dándole su tiempito a estas nuevas y olvidadas perspectivas de las voces del más allá. Yo vengo de aquél otro lado. De lo que un día tropical en medio de naturaleza, cruzando montañas mientra pinta paisajes de 99 minutos y destionos alternativos a un paraiso desde donde usted puede reconstituir su bienestar personal, y conectar con la fuerza más sagrada que Dios mismo quiso que emanara así, del crater de estos nueve volcanes. Yo soy el magma que se ha revertido en el tiempo para poder ser esta criatura en pie que camina desde una montaña sagrada hasta las nueve montañas sagradas que recorro en el mismo recorrido por tierra que me separan desde el valle central hasta guanacaste. Todo minizculinizado. Como expresión primordial del tránsito. Del derecho a marchar. Y le damos una tranquilidad a los soldados recién sido expoliados de su profesión. De la ilustre relevancia que los ejercitos, en su conjunto, como colectivo social, se han permitido a si mismos, por el hecho en sí de mantener el honor de la guerra como una constante de nuestra civilización y lo cerca que está ese pensmiento del dinero que se genera con el perpetuamiento del cinismo financiero a nuestra costa de producción militar a toda escala. Su ser implica asumir la estupidez humana que ahora os pido el ejercicio de dejarlo atado en porcentaje minizculinizado de la nueva proporción del gasto agretado por el bienestar y la resiliencia colectiva, como principio de fe, que ahora os digo, deberá regir los nuevos dos colores a seguir: verde y morado.
  5. Saprissista liberacionista.
  6. Cohortes
  7. Los 99 de Sinatra
  8. El giro eterno de Sinatra: orubus.
  9. Golman; selección. . . . . . . .

Vota Golman.

Y congregate ante el tiempo NEW a vivir del 1 al 99.

La red social NEW. . . . . . . . .

Card game version.

49

49

ü

Una V formada por tres partes:

  1. Vértice
  2. Una dirección.
  3. La dirección opuesta en magnitud fuerza y validez.

El juego de tres reglas.

Una revolución social exprés.

Un giro virtual.

Hacedme caso aquí.

Vamos a ver.

Juguemos en esta otra dirección.

Y movemos ficha.

Todos juntos.

Ante la sorpresa del resto.

Que no entraron.

Y se quedaron en el tiempo atrás.

Nosotros, en cambio, nos vamos al sitio ortogonal en las antípodas de nuestra posición astral. Y nos movemos en dimensiones diferentes.

Activate, cabrón.

Esta es la salida.

Y volamos juntos en otra dirección.

Ortogonalia.

Sea ortogonalia una destinación NEW.

Quizás la física falla en cómo etiquetamos la intención de volar mucho más allá de lo que Elon Musk, en su vida, ha conseguido imaginar. Comencemos por sus antípodas, desde donde salgo hoy aquí.

Quedan 4 horas para el monte de disrupción dual:

Catalunya – Costa Rica

tico commons – ticataluña

Anada i tornada.

9 minuts jugats en cada equip.

I ens marxem a un altra perspectiva per l’alteritat.

I creuem la passarela.

Ja sabeu, com operación triunfo.

Euforia.

NEW

NAW

Sigui això l’inici de la concepció divina dual del tico commons.

Sigui aixö també el neixement d’un pais nou: ticataluña.

Siguin aquests dos events interlligats eternament.

En un viatge virtual d’anades i tornades.

Amb una percepció del temps alterada, més pura vida, sequencial, i en simptonia amb quelcom ens calia ara mateix, estànt tot com fins ara.

DÉU meu.

Déu ni dö.

Söm-hï. . . . . . . . .

ALLS

Memento mori

You may choose to believe me

You may also not.

Those are two paths.

ünö

D O S

You betja.

It IS an «operating» «system».

And they are your very own particular antipodes.

You reluctantly read this.

Then you get it.

To sink in.

Sink.

In.


That’s it.

Aesthetics win.

I’m button designer.

I know it sounds silly.

It’s like that.

And like this.

Both ways.

Two different, opposite, repulsive directions.

Red hates Ble.

Ble hates r`d.

We all mutate.

Bare it in mind.

Sink in

Sink

IN


Toda revolución es una emergencia colectiva.

Las emergencias colectivas serán más y más.

Y más, y más, y más, y más, y más, y más, y más, y más, ymás. Y no más.

Y así nomás.


Los bobmarlianos.

La identidad en un multiverso alternativo tendría que agarrar la vara, cabrón. Cabrón, cabrón.

Hermano.

Inevitablemente masculinizado.

Para su pesar, también a mal.

Y de ese mal hay que hablar.

No callar.

Cantar.

NEW

NAW

GO

NEWnaWGO

NANANAGO

NANANANW

NANANAGO

NANANANW

WORDS

LORDS

OUROWN

ï

ï

ï

Ï

AWEÏT

AWEÏT

awEÏt

ëÏ AWEÏT

ËÏ AWRIGHT

aLRIGHT

ALTRIGHT

NEIN

NEIN

NEIN

And no more.

No more far right.

No more far.

Near.

All

cured.

Ï


Minisculized blue’s story is a stimpy one. Rather ridicoulus if you aïskmï.

I’m rather odd at trusting. It’s a gut feeling. I doubt. A lot. I tend to. I don’t know. It’s my gift. So I embraced it a long time ago. And doubt the system. So I let go. And find. Out here. I distrust. And you are back in your room in NEWCAR, my hood.

It’s liket that, män.

Män new.

män nëw, minizculized.

Minisculizeme.

And we do.

Right here.

Minusculize your self, you fucking wanker.


But wankers had a heart. A mum. A awful dad. A sister. A brother. Wanker was really a wanker. That’s it. There’s no more to it. Why would you want to hear about a wanker’s story. A wanker’s a wanker. Once you know. You’ll know forever. It’s trully there. For you too, you know. It’s your wanker’s wanker paradox. I got into Oxford with this 99 letter prompt, and OLMECANAI enhanced.

That’s tust.

In the trainning.

My AI is tropically trainned.

Waiting for you wankers to get this paradise and orthoxy of the ones who left you behind, you cunts moderfuckers (and why should we keep cursing using the mother methaphore and not the waker dad. Look within your self, you wanker. That’s all you need to do. You are not oblidged to be wanker, you know. You… know. You know. You are just a wanker. Why wouldn’t you. Right. Right.

AWEïT

And you bring it down.

One notch.

This much.

Down here.

Downsized.

Ï



NEW.

NEW everything.

Start from scrath.

Like white paper dilema.

And empty prompt waiting for you to feed an extended links to 9 initial dots to link, a nine letter word, nine dimentions, nine different categories, nine different minusculized gods, nine virgins, nine macho conducts to repel as an unwaked society. A society free from wankers. Because we cure them. They unwake themselves up. From wankery to dignity.

Take it.

Or wank it.


Twisted macho mad minds.

Collectively overestimulated.

Unleashed.

Dragons.

Sneaks the size of Quetzacoatl over Seattle.

Quetzacoalt flying over NEW américa.

Leap out.

Leap.

ï


Every button is a community.

Each community is a local consensus.

And we improve the unit.

With our collective collaborative action.

It’s a clensing exercise.

Disexorsizing all 9 demons at once.

You opt it to the programme, lady.

Please file you complain in the following address of concerns handling.

The logic behind rules.

The ones upon us.

The ones we imagine.

The ones we invent.

For ourselves.

For ourown.

The NEW collective society.

A NEW one.

From scratch.

No handles.

No cuffs.

A clean place.

Not to attack.

Ï repeat, not to attack.

Stop the bombs.

Stop the killing.

Rest the machine.

Rest the machinery.

Slow down.

We are turning back.

And like that the Earth stopped.

And so did the rest of elements in the skies.

And the spin spon the other way.

And since that we rotate this way.

Till today.

That we go back.

The NEW last cyle.

Contained cycles within a good enough self taught social complex system with set of nine global consensus of the 9 collective measurements of impact to go for in 9 years time, for the first time, without their control. FUCKOM. Let’s just go the orthogonal way.

The image then appears leaping towards a new level of complexity.

It’s a new narrative.

One that involves a social complex agreement.

A plan.

A guide.

A narravite.

A will to elsewhere.

Leap.

Ï


Still there’s something fishy in any choice. Is three too much. Is it really true that the studies show, the scientific evidence in the neurological world. It’s how it’s been organized. And how much we want to change this. So bad, that we are willing to be the drivers of this desired collective outcome. But the complex issue in place here is to activate that change, to draw a new impulse towards the right way to scope it.

I doubt in another way. There’s what I don’t get and I’ve found some fishy evidence in a dump. A digital dump. You can smell when you are in a fishy place. It’s been design fishy. But fair enough, the entire society has been polized. And depolinizing colonies is not a simple outcome. Still, we are not here to give up, so we try. Here’s the kit to feed the algorithm that has been put in place to cover the certainty of our active collective wellbeing golgen goal, out of the multiverse of 9 impact destination to reconsider the alternative.

Last thinkthank.

My thinkthank.

Ï


Let me be.

Let me beat.

Let it be.

Let it beat.

Let me be.

To bë

and

Not to bé

ALLS


Más allá de todo hay un espacio en el que continua viva una existencia superior. La alcanzan las almas que descanzan en paz. En paz enfatisa una palabra: paz. Pau, para llamarla de otra forma que nos convenga para reconsiderar su significado, su peso específico, su valor, en la función semántica de una palabra intentar representar al máximo posible con el sentido que le damos a la realidad. Y con ello reconsideramos la lengua. Y vamos en dirección de una lengua nueva: el ticatalán.

Se el ticatalán la lengua del pueblo NEW.

NOU.

9.

NEW.

Tot nou.

De cop.

I volta.

Som-hi.

Hi anem.

Ï


Votar al toronja costa. A no ser que siguí cruyffià.


Poema Golman


I no se sap ben bé com, pero li durs a botó. Pum.

Estàs dins.


Els capitols d’un llivre poden esser super curts.


I tenir 99 conclusions.

Molt ütils totes.

Tötes utilitats innovadores. No hi eren fins ara. Haviem de pensar el que en cal posar-hi primer: el fil o l’agulla?

L’ou o el pollastre. La gallina, vull dir. Ja s’entenc. Sóc un masclet cabró. Dels pùtrids.

Fem ho bé.

Ve.

Tot lo bÉ, que sigui possible.

Ja s’en sap: sóm incorregitble.

Metida.

Mentida.

AIxò no és així.

Ha estat així. Com l’excusa suficient per permetre que algú s’en fotés dels demés: el machito cabrón. El fill de puta amunt de tot. L’Ú.

L´Ü

L’Ü vs Ú

Tu ets l’ü.

Minisculitzat.

Imaginat que totes.

Imagina que tots.

Tot.

Ara.

ALLS


Campions.

Com afició fa.

Com a col·lectiu també.

I també fa nosa.

I fa por.

Per lo que veiem a fora.

L’odi aquest que no es pot permetre. Mira en Vini Jr. No potser. S’ha de dir.

I naltros l’hem patit.

I hem patit amb jugades que semblaven que estaven pitades en contra nostra. I ens hi vam sentir impotents. Com si tot això estigués eclipsat per una mà negra que mou els fils. I els fills no els mous tu. Mai.

Pero quan guanya el teu equip de futbol a les hores has guanyat també. Envers lo que els demés consideren que tenir aquest sentiment. Reconfortat i validat per la sensació d’èxit. D’assolir un objectiu molt complicat. I que ens ho han regalat aquests nois que són uns professionals. I naltros ens hi diem part de tot aquest espectàcle, perque a sobre, sóm els amos. Es nostre. De l’afició. Hi només dos clubs que hi poden dir això.

Un d’ells som nosaltres.

S’altre: Es Reïal Madrid.

El Barça ha estat campió guanyant a l’Espanyol 2-1 al seu estadi: el RDEC, a Cornellà.

Jo he estat allà. És preciòs. S’arriva com qui va a un centre commercial. I fas una caminadeta cap al partit. És tracta d’una planàs per tot Cornellà, Hospitalet, Barcelona, Badalona, Sabadell, Vilafranca, Cambrils, Besalú i Llivia, fer el desplaçament expressament, i veure un partit com el que es va viure ahir.

L’Espanyol s’en salvarà.

I el Barça ha estat campió.

Lo millor de dos mons.

Qué bé i plens que hi sóm.

Ha hi era hora.

L’hora de trobar-nos tots plegats.

Malgrat el passat.

I mirar més enllà.

Junts.

Qué dius el partit.

De debó.

(Aquesta linia em va fer meritoria al guanyar el premi de guiò amb aquest jurat tant alineat a les tesis comíques dels meus acudits. Escrits però per fer al teatre. Al teatro nou. Quelcom estructura narrativa nova i complexa que n’hi havia organitzat, tant bé com poguem, per fer passar per NEW. I des d’aqui fem quelcom nou: NEW.

El meu objectiu és l’adopció d’impacte.

O l’impacte de l’adopció.

Quelcom que aconseguirem, de tot, d’aqui a molt temps. Com 9 anys.

Pero llavors d’aqui a nou anys tot això ho haurem fet.

I aquí teniu una visió de cap a ón ens agradaria anar.

-9

-8

-7

-6

-5

-4

-3

-2

-1

0

  1. Em presento
  2. Introduexo un cas que capti l’atenció. O potser aixó és el veritable ü.
  3. Ü.
  4. Torno a començar.
  5. Ara en l’altra direcció.
  6. Faig lo diu l’advocat del demoni.
  7. Faig un pas més enllà de l’estatus quo. Hi canvies més enllà de les cinc dimensions de creixement possibilista cap a aquest nivell d’idoneitat d’una direcció alternativa disruptiva en aquest sentit de l’adopció. A qué?
  8. Un cas més vermell, estructuradet. Ben parit. Com un acturi t’ho fa. I et quedes tant ample. Publicant en journals cientìfics. El camí cap l’objectiu comú: tico commons.
  9. El nou. El nou d’un poble nou. El camp alternatiu on tú et pots sentir en control i amb l’ùs de la teva facultat més anyorada. La que et fa esser senser en aquest novè pis. La novena dimensió. O més aviat la dimensió del nou.

Golman era pare d’una nena del Infantil B. Era un outsider dins del sentiment put #totsomblaus. Tu t’hi pots sentir-ne. I esser-hi. I formar part. Fins i tot et pots presentar i esdevenir president. O membre de la junta directa. I manar molt. I encara aixì, seria un nouvingut. Un vingut d’afora.

Per esser blau blau, s’ha d’have botat una pilota i fer com a mìnim 99 cistelles en aquell mìtic camp. I jo no les he fet.

Les he fet però al pavellò municipal de Perill.

Això és Gràcia.

I un gran camp.

On m’estic posant a punt.

De fa nou anys.

Per aquest moment.

Ha arrivat el dia que m’haig d’oferir al meu col·lectiu.

I això vol dir sortir a llum.

Com a futbolartista.

Com una eina per la transformació.

El portaneu d’un crid que ve de lluny: nou.

Un lloc nou.

Un joc nou.

I el nou d’un poble nou.

Nou nous differents.

En tipus de lloc.

Com a basketbolista alternatiu pef treure les castanyes del foc.

De tot el foc.

El que ens crema els dits.

I ens fa verí.

I morim poc a poc.

Cada dia.

Mentre vivint.

Ara, però, donan-li aquest sentit NOU.

NEW.

NEWLLÜÏ

Els 4 patrocinis de les dïeresïs.

Un pla surrealista inclou un futbolartista.

El regim era en aquest sentit obtusos. Especialment obtusos.

No es feia més que trobar els sentits no establers, encara, de surrealitats no explorades. Sobre tot las mai llegides. Les mai escoltades. les mai viscudes. I aqui hi posavem l’emfasi.

I tornem a ser-hi.

I dir la nostra.

A fer palers.

I ens hi volem reconvertir. Pero ara no em va bé reconvertir-me havent de fer jo tot. Prefereixo afegir-me al procés de colectivització quelcom nova, innovadora, definitiva, en el sentit més ample d’un espai de proves, surrealista d’arrel, des d’un diseny conscientment fet des de l’extrarradi. Més enllà de la meva centralitat i normalitat CIS blaugrana. Amb totes les meves 9 culpes.

  1. Sentir que sóm millors.
  2. Sentir-nos superiors moralment.
  3. Valors.
  4. Persecusió dels poders fàctics d’aquest país: els fachas, els jutges, la pasma, els grisos, els arbitres, els partits polìtics d’extrea dreta, dreta i la premsa madridista, els monarquics, i L’Ú.
  5. El nostre propi conservadurisme.
  6. L’Opus, Salecians, Jesuites, Misioneros de Cristo, Lasallistas, Testigos de Jeová, Cristianos sionistas, Nacional cristianos, CRISTO REY.
  7. Som la resistencia contra el feixisme i el colonialisme que des d’una Espanya de la que també nosaltre venim, ens hem fet un liu, i ara tot just sortim a fer un passeig. I pasejem a labora d’un riu que ja no hi és, i d’un pont antic que encara hi és.
  8. Anar a un pensament centralista com si tots haguesim d’entendre lo que representa copsta esser viu i gaudir d’un moment dalilià, tot i no estar al cap de Creus.
  9. Ens endinsem en lo blau i sabem segur lo que ès tocar el cel. Inmersos dins s’aigu s’en sap esser inmortals.

ALLS


Esta es la metarrativa de G: Golman, en Imágenes vs Google’s Al-l

A Roger Cucala li flipa això

S’hagués de vindre un llibre aquest Sant Jordi (i quan deia aquest, efectivament, és el pasat) seria aquest.

Aquest.

Aquest noi, vull dir.

I si digués bull dir.

Bull dir que no és cap falta d’ortografia, és així, volguda, nova, toda ella, aquesta llengua emergent: ticatalà.

La patria NEW.

NEW

Huh. . . . . . . . .

vìs ä vís. . .

Això d’aqui no s amuntet no s’havia dit mai.

Per això ho dic.

Bull dir.

Büll dir, menstens?

Menteixe.

No.

Sí.

Doncs. .

I així, per accident. Del dit millà esquer´´a.

Qué fort.

Espera.

Esperes. T¨Ú.

Així.

Surtint cap allà.

Cap a on?

CAP ENLL*A

Un altre punt inexistent.

Vull dir.

Torno.

No hi vaig cap al mal.

Per que sí.

Per lo que els stupits hi van.

Els estupis hi són.

No voldren venir fins aquí.

A aquesta altra banda.

A pendre pel sac.

Y el ticatalà NEW haurà haver esmentat a la seva mare que el va parir: un mentida mejicana.

Entendiendo los mejicanos.

Los mejicanos y sus cosas.

El mejicano más allá de Panchito.

El Pancho mayor, servidor.

El meu pare diu això.

Servidor.

És el que sempre ha fet.

ËL és la meva llum.

L’exemple més clar.

L’home és un tros de pa.

El meu tros de pa.

PA

En uns nou segons comença doncs el viatge singular.

La reversibilitat de les nostres vides.

L’element estructural darrera d’una reconversión total, moral, sinergètica, catalìtica, global, resilient, definitiva i absolutament lliure de quelcom pecat i hosties.

Firme YA.

Pum.

66% of population, just do.

33% don’t.

Best case scenario that is not complete, jet a decision has been made. Through direct participation of a gruop of people. Yeah, that. That’s a woord two.

Word two.

Make that a NEW brand.

NEW brand being the NEXT. . . . . . . , ,

Release points.

Let’s make that the trigger.

The sentiment.

The space of nine liberties.

Nine dimentions of freedom.

NEW multiversed freedom.

To get away from allathat.

AKKATHAT

ALLATHAT

There’s two NEW APOLO VS _________

The NEW god

BY popular NEW bote.

NEW bote.

You cum?

Yeah, Ï . . . . . . . . . . 99 en las antípodas.

99 en las antípodas.

Tan lejos de uno.

Uno.

Un uno convencional.

De los de toda la vida.

El camino de los adoradores de la revuelta entre Cristo Mujica Francisco.

Mi tía Tere al costado.

El balance es así de desigual en las alturas del cielo.

A desde donde ahora empieza una nueva correlación de fuerzas entre los de un lado y los del otro.

Basta ya.

Paremos.

Yo el primero.

Me voy.

Hoy.

Mi alma quedo con ustedes.

Y con tu espiritu.

Estemos TODES TODOS y TODAS, atentas.

Firmes Ya.

Ya no fue un YA.

Las mayúsculas, qué.

Qué pedo.

Quë pedo.

Lo que hace una diëresis NEW.

Una regla a la lengua que solo aplica a la lengua ticatalana: a ninguna más.

Criterios de exclusión.

Dejar fuera.

Deseleccionar.

Es como si quisiéramos dejar fuera ciertos conceptos por querelos hacer desvelar un resultado estético propio para la a continuación leyenda NEW.

El tema se va a virar, como dirían los ticatalanes, a capgirar.

Capavai.

CAPAVAI

El nuevo Pura Vida de los ticatalanes del TIco Commons.

La versión de la alternativa en las antípodas.

Un espiritual.

Ida y vuelta.

Eterno.

Eternamente.

Alternando.

Lo que todos como mayores cultivaremos para el más allá.

La legión de una leyenda.

Leyenda NEGRA vs Leyenda NEW.

Las dos españas.

Los horizontes completos.

Entre los blancos y blaugranas.

No se hagan los demás.

Tomen partido.

Y juguemos eternamente un ciclo vital.

Un ciclo vital.

Un ciclo vital.

Un ciclo vital.

Un ciclo vital.

Un ciclo vital.

Un ciclo vital.

Un ciclo vital.

Un ciclo vital.

Un ciclo vital.

Y así, nueve.

Nueve ciclos vitales.

De putazo.

En una nueva estimación del valor.

El valor NEW index.

Una mamada así.

Algo que se inventó mi papá.

A lo largo de dos emprendedurías.

Unocent i _________

Las antipodas de oportunidad.

Repensar la idea espacial entre un momento y otro del tiempo, la historia y reciclabilidad de experiencia colectiva común en una misma dirección ortogonal a todos los discursos, realidades, chismes, mercados, modelos, ciencias, creencias, evangelios, escritos sagrados, canciones de rock, explicaciones científicas en un abstract de mierda ordeñado por la sabiduría colectiva de nuestro tiempo moderno: capitalismo moribundo masculinizado hasta el macho punto FINAL. Un giro final. Un punto de inflexión. En la dirección opuesta a la que venía. Un camino nuevo y alternativo, de una lectura común, de un consagrar hacia una latitud latinoamericana, que siendo nacido en el trópico podemos utilizar todo lo que queramos nuestra capacidad innovadora para dar respuesta a un problema colective sensible gracias a la sensibilidad de pensar justo lo que piensan los están en las antípodas de donde estamos conectados con la MADRE tierra: MA.

MA

Entre MA y PA.

Ï

Esa es mi marca.

Mi última palabra.

El mensaje que nos permitirá revestir a esta especie, tanto en las capacidades máximas de lo que la IA nos va a arreglar, pinche desmadrito que nos teníamos, como no se nos ocurra una versión más suspicaz para sostenibilidad y divulgación de los pormenores de los ingredientes con los que vamos a diseñar el resultado de nuestro porvenir resolutorio y contundente: ¿cuál es nuestra alternativa como sociedad?

¿Qué papel juego al respecto?

Tambores de artes marciales acompañan las 9 katas que presenté para obtener la cinta negra.

CINTA NEGRA NEW

Cinta Negra es la segunda novela de Eduardo Rabasa. Una obra de arte para los que seguimos y perseguimos la tesis de que un mundo radicalmente alternativo necesita levantarse de una manera singular para permitir que nuestra acción libre y nuestra acción social acompañen el desenlace de la última pinche REVOLUCIÖN. Quién mejor que un mexicano para indicarnos caminos alternativos al retrato horrendo que nos hacemos de la realidad. Y de la inescapable aportación al miserable porvenir de nuestros días. Y así nos arrastramos, mientras podamos, a cuestas. A pequeños gestos de recomposición, hasta el próximo partidito de futbolarte. La parte física del porvenir mental. Y nuestro rol en poder ayudar a tu equipo a luchar. Luchar juntos. Competir. Competir el juevo. La amenaza de gol. La intención de volver. De seguir. De darlo todo. Por ganar. En un juego nuevo: futbolarte.

El futbolarte no existe.

Eso dicen.

Unos.

Nunca se puede complacer a un cien por cien.

Como si los cien por cien fueran muy muy.

El rico rico.

El mamón.

El que queríamos que sufriera.

El que quisimos que sufriese.

El que hicimos que sufriese.

Hicisimos.

Y ni pedo.

Apechuge.

Firme, ya.

Eso es otra cosa.

Es porque uno se quiso poner firme. Nadie le dijo. Ni internamente. Hizo. Y se miró en el espejo.

Eso somos.

Ese gesto.

Esa mirada.

Mire.

Mírese.

La próxima vez que lo hagas.

Que levantes tus ojos de este libro, esta boludez, esta peli, esta ópera, esta revista, este artículo, esta presentación oral, este estudio, esta sesión, este KPI, este impacto, eso sí, eso es. Permítaseme reexpresar lo que en otros tiempos habría querido decir cuando entonces dije aquello. A quienes escriben para demostrar que algo nueve trasciende lo que sabíamos. La ciencia nos da una manera de corroborarlo: replicando el efecto, la metodología, el cómo se consigue algo así. Eso es lo que nos interesa hacer que lo hagamos lo mejor posible: colectiva y colaborativamente.

La historia va así.

El poder último de lo extraordinario.

Lo que emerge.

Lo que nuestros sistemas complejos estimulados consigan inspirar los mismísimos dioses reconstruyendo el porvenir en harmonía a una nueva canción al estímulo colectivo integral y basal en las antípodas imaginables nueve dimensiones más allà de nuestro inevitable SLOW GROW que nos llevamos como especie. Día a día. Pasito a pasito. Bailando hacia donde sosteniblemente nos podríamos permitir a partir de entonces. De aquél día inicial. El primero del porvenir en aquella otra dirección.

NEW

NAW

ALLS

NEWNAWALLS

NEWNAWALLS enabled it all.

Back.

BACK.

BACK BACK

NEWNAWALLS BACK BACK came out of the ministry of NEW converting this model into allready existing entanglement. Nobody new how this happened, but the thing had already turn ortognal, all of a sudden.

This wasn’t the first time.

This is 99 old.

Old man did it.

GOLMAN

That was his name.

And it all started here.

ALLS


R E V E R S I N G D A Y


Y


Y.

Es la revolución.

¿Y?

Está todo dicho.

¿Y?

Y.

Ï. . . . . . . . . .


Leapers. .


That’s art, man.

ARTMAN.

ARTMAN Elizondo.

I never thought of that. That’s my name. My name-brand. Namebrand. Warever.

Yo hace tiempo que no.

No.

Y ya.

Y hoy.

Sí.

No.

No veas.

Ves.

Vez.

ësta.

aquï.


That’s art too.

Atraction.

Seduction.

An invitation.

A way in.

A way out.

Joy.

Game.

Play.

Acción.

ALLS


El día en el que se le falta al respeto a ALLS.


Dramón.

Próximo Sant Jordi.

El libro atrás.

Mis nueve escritos en aquella dirección.

Texto atrás.

S A V

Y VAS.

ALSS


Un error de teclado es un regalo de Tere. No se cambian. Se dejan. Quedan ahí representando un sinsentido. Y se convierten en algo más. Una dimensión nueva que nos regala Tere. Abrir un horizonte más. Estar presentes. Ser una amiga con quien reir. Con quien estar. Un lugar único. Delicioso. No te podés imaginar.

ALLS


Reconsidero mi pensamiento académico.

Vuelvo a mi surrealidad.

El espacio en donde creo aquello otro alternativo.

Tan sesgado a mi favor.

Quizás tan sólo a mi deseo.

Quizás tan sólo a mi ambición.

La cohesión social que representa otorgarme a este último fin alternativo: re-generarnos.

La regeneración comienza ya.

Vamos a empezar.

Regenérse derecho.

Ahí le voy.

Aquí está escrito.

Y lo tiene picadito.

Ándele.

Éntrele.

No sea…

Vas.

SAV. . . . . . . . .

V A S

Dos dimensiones diferentes.

Lo acabo de ver.

Iluminaciones comunes.

Caminos a seguir.

Objetivos comunes.

Resiliencia.

Paz.

PAU

ALLS


Las nueve imágenes del reversing day son: una que nos se puede enseñar. Tiene cosas de un tema que va en otro sitio. Otra que es la continuación. En la que todo esto era tan sólo un momento atrás. El espacio de oportunidad. Mis dos vías. Quién soy aquí y allá. Trascender en dos dimensiones. Condicionar el tiempo, alrevés.

Volver atrás.

Mirar la vista atrás.

Y dirigirse hacia allá.

Vamos.

Vas.

Voy.

Con vos.

¿Te lo podés imaginar?


Recuerdo hoy a Tere. Y su recuerdo me ha llevado aquí. A volver. A recordarte a vos. A imaginar un mundo nuevo.

Va por vos.

ALLS

Dones de radio

La Cristina Clemente m’ho ha tornat a fer. És un far en un camí que m’he obsesionat a transitar: vull esser gent de teatre.

Ahir ho vaig aconseguir. Vaig anar a veure la seva darrera obra i com és habitual m’he petat de riure alhora d’haver plorat com cal: sense embuts. Entre la Meritxell i jo, la meva filla, Vera. Uns i altres ploravem, mentre ella observaba. Amb atenció. Amb el poder de seducció que una posada en escena et demana. El ritme, els personatges que ja t’els coneixes només entrar en escena i presentar-se davant d’un escenari, davant un public nou.

Tres dones. Totes elles tenen diferents maneres d’explicar qui són. Les estem coneixent i ja veiem les seves personalitats. La seva manera d’haver existit al mon aquest que vivim. La vida tal qual ens pensem que ens defineix, fins que un dia rebs una noticia que no estava al teu programa: tens càncer.

No és ben bé així. No es ben bé així per una dona. Tot és different per una dona, en comparació a cóm són les coses per un home, si ens aturem a pensar que vivim agafat pels ous dins d’un sistema opressor, colonialista, masclista i patriarcal. No tenim molt marge, pero ens estem adonant de que efectivament estem malalts. Tots plegats. I no ha estat culpa nostra.

No del tot…

Em part sí.

Anades i tornades.

Un mon que ens ha ensenyat a esser com sóm: egoistes i empàtics, falibles i confiables, asututs i poca soltes, abstractes i ximplers, congruents i contradictoris…

No puc estalviar-me la feina de representació de la dona que Dones de Radio posa damunt la taula, o més aviat a sobre d’un escenari que reflecteix una vida que es transita quan algú, una dona, rep aquest diagnòstic malait. La salut la tenir a flor de pell més aviat, només, quan ens manca. I darrerament, estem conscienciats, potser nomes lo just, de que cal prendre consciencia de que sóm lo que menjem, l’exercisi que fem, les persones que ens envolten, la comunitat, i l’estabilitat de tenir una raó d’esser, una feina per pagar els comptes i un sentit de pertinència amb el qual puguem estar relativament satisfets. I amb això anem tirant. Sempre amb alguna cosa de menys, i amb alguna historieta que fa gràcia, de tant en tant, a la que en prenem nota, o s’ens escapa de les mans. Dones de radio és un d’aquest miracles que has d’agafar. I que ens transformarà a totes, perque ens-hi posa un mirall davant nostre. La vida. La mort. I el que hi ha dins d’aquest bocata.

La mort hi és. Sempre hi és. No ens fem prou conscients de tenir-la a sobre. Respirant-nos al coll. Suament, pero alhora constant. I ens acostumem. Anem en automàtic per la vida. Emprenyat i preocupats per mil coses, d’abast, que ens hi nuvulen l’ullada més enllà del que tenim amunt. I no passa res. Tirem.

Ara quan et trobes quelcom al cos que no hauria d’estar… la ment s’activa. Com aquestes tres dones que rand d’un boltó començen un camí que les canviarà la vida. Aquest trajecte, de cop, té la mort alla, ara davant, més propera, menys nuvulosa: present. I tot lo demés, com pot seguir igual? El mon que teniem de cop s’ha tornat blan i negre. Estem al mig d’un somni, o més aviat, d’el malson definitiu. Ja el temps no es infinit. No ho havia estat, pero tant ens-hi feia. Ningú s’anoda. Estic sola. Un cop més. Pitjor.

No sentim a una veu a l’escenari, sino a tres. Tres maneres d’esser, de diferents mons, i ahora d’un. Tres classes socials, i tots tú. Totes jo. Tres maneres de prendre la vida, i d’entendre que això ha estat així, per cadasuna d’una manera única i irrepetible. Com la vida mateixa. Pero totes tenen ara un punt en comú. Un club al que de cop pertanyen, i m’havien volgut apuntar. Ni mantenir-se només d’aquest club. Un llaç rosa.

No es transferible l’experiència d’una persona a un altre. No obstant lo que es reflecteix en Dones de Radio és un acte de sororitat que hi representa la veu trencada d’una i totes. I ho veim des d’un prisma complexe que no pot minimitzar ni menysprear lo dificil que resulta fer-hi front a aquesta malaltia en particular, i a totes, en general. La sanitat està al mig d’aquest context, del nostre model imperfecte, i alhora una de les coses que en sabem que tenim gràcies a que hi paguem impostos, formem professionals, fem docència, i gestionem recursos escaços per prioritzar la salut comunitaria de tota la població, si pot ser atenent als biaxos, i si potser, representant les prioritats d’un i altres al moment de fer l’equilibri de esforços col·lectius que els professionals de la salut duen a terme, dia si, dia també.

La veu del pacient és un elixir de la gestió basada en la persona, amb el pacient al centre, que no només es pacient, ni client, ni usuari. Sino tot alhora. En alguns casos, professional. De la salut vull dir. Que també pateixen malalties. Totes. Tots.

Els biaxos a salut són flagrants. L’any passat, si recordo malament, és va fer per primera vegada una marató per corretgir aquest biax, centrant la mira en la salut de la dona. Alguns homes havien expressat en algún moment que fer-ho així excloia a la meitat de la població, como si en direcció contraria, quan el biax masclista, també present als ratolins, amb els que fem recerca. I tan pantxos. L’home afectat per la situació, ara també patint, també està ben representat a Dones de Radio: El Ficus.

M’atreveria a dir que el personatge d’El Ficus és central en aquesta història. La gran història, per damunt de la història de com aquestes tres dones ens han explicat el que hi ha, el no hi ha, el que sobra, el que manca, el que emprenya, el que cal, el que és, el que no es, i un munt de lliçons com mai, mai mai, al mon de la sanitat s’ha aconseguit explicar en 90 minuts d’una posada en escena. I mira que hi ha taules rodones, sessions magistrals, congressos, cientìfics i tecnològics, de tota mena, on la salut sol ser un dels grans movilitzadors de professionals, de recerca i d’innovació. D’alguna manera sóm conscients. I ens va la vida. I d’alguna manera la ciencia ens ha portat aquí. I tractem coses que abans no hi erem capaços. I estem en un camí cap a resoldre alguns dels grans reptes cientìfics per tenir més cura de la salut de la població, en general. Si aconseguim fer-ho amb equitat, amb transparència, amb qualitat, amb rigor científic, amb professionalitat, amb el recolzament adient, acompanyats, amb la informació que cal, per tal de prendre decisions compartides. Això és l’essencial.

La veu de la dona està present a Dones de Radio amb un tó profund, molt curòs, i molt valent. Es tracta d’una veu que ens demostra que no sóm nosaltres, sino elles, les que han viscut això que ara ens expliquen. Aquestes tres dones representen la veu d’una part del pais, d’una part de la nostra societat, i de totes elles, i de tots plegats. Inclòs, pobret, el ficus.

Tres edats diferents. Tres feines diferents. Tres àmbits diferents. Un sol teatre. Un sol sistema de salut.

El llegat de l’art a la salut i tenir-ne cura de nosaltres mateixos.

ü

Totes.

Tots. . . . . . . .

ALSS. . . . . . . . .


N’Anna va llegir el texte de la columna del pare de la seva amiga, Vera.

No ho va pillar tot. Vull dir… no és senzill. Li va agradar. De debó. No per dir-li a la Vera: «Teu pare, està boig, oi?»

Es clar.

Com s’havia de quedar.

Si t’ho diguessin a tu?

Del teu pare?

Ostres.

Ostres.

Ostres.

Ostres.

Ostres.

Ostres.

Ostres.

Ostres.

Ostres.

De la mare?

Ostres. . . . . . . . .


Competència de nou punts.


Això és més q’una industria qualsevol.

Va, de treball d’escriptura: aneu i feu recerca de les 9 industries més importants.

Per demà.

99 paraules.

Això és una mesura.

I abans hem vist una metaestructura poètica.

La barreja de dos mons.

El vostre.

I aquest.

Un mon 9.

Vens?

Vina.

Anem.

JUNTES/JUNTS

L’e aquesta és fa la feina de la multiversalitat: valdre per més d’un ùnic punt.

Odi al punt ùnic tot poderós. . . . . . . . .

ALLS


Final amb tensió d’odi profund al némesis.

Com ens mola a totes.

Totes.

Totes.

Totes.

Totes.

Totes.

Totes.

Totes.

Totes.

Totes.

Totes totes són diferents. Cadascuna un mon nou. Un mon 9. NEW.

Així va aquest mon NEW.

Ha estat dictat pel 9 10.

10 amb accent.

Un partidet d’un futbol a l’esquerra de Jesús: Diego.

Diego i Golman.

Paraula de la revenga de Obligushi Mitzaoro.

Golman no era el samurai al uso que en la historia, de hoy al primer día de la filmación de los 9 samurais, opera prima de Golman, servidor.

Yo llegaba con esta frase en nueve barrios de Napolés.

Les digo; «Io sonno un futbolartista, nouvo, nueve, nou, new, 99 & 9, ü, feedbackloopper, and this wannabewriter that has never published a single word in what was then a traditional trait of our society: publishing and reading books. The industry of reading actual books. With pages. Real pages. Real samurais.

Soon that not so good scenario shows up in front of us in the form of absolute power of a man and his 9 bodies.

Brody’s bud is gone.

He passes away today.

Not in that wave.

We got it all wrong.

That was no way to be.

So I regret my being so.

And now I have a chance to mend the past.

And go back and face it again.

The grace we had.

All those other things.

And the thing you would have done that other way.

No worry girl, you are aweright here.

We are all there.

We will be there.

We are there now.

Singing this song

Along the monuntain

Ant to the sea

alas we go

Time forward, gone.

Alas we go. . . . . . . . . .

And back in time

That’s how many words can have a good movie title to be a classic. If you ask any decent GPT, you get a funny-enough answer. For a machine, I mean. Until WE, üs, wë make it funnier. In our sense of humour kind of way. Why do we need to pretend that’s not the lamest plan. What we are seeing is the absolute divine of them proud boys society activist of the NEW ways and performing with all the means them rich boys get to fool around and get away, oh no wait, you didn’t know. Common. Common. Common. Common. Common. Common. Common. Common. COMEONE.

My name is Golman Comeone.

I’m here on behalf of Diego.

He and I we go way back.

Back in 1986.

Yeah, I’ve got a Maradona story.

I’ll film in Naples.

In 99 days.

And 9 games.

We play.

We win.

All of us.

But it takes this other way.

This other deal.

This way of being.

In this particulary new way of Bë.

Bé.

Vë.


AI, como ay, hay.

Es un botón de entrada. Un sí reverenciado. Una decisión de adhesión. Los botones han dejado de ser actos sin consciencia. Por los riesgos de nomás hacer lo que la manada. Borreguear. Seguir al montón. No saber cuándo parar. Bulear. Insultar. Difamar. Hacerle al machito en tu expresión pública por tus pinches huevos. Bájale de verga, cabrón. Un hasta aquí. Hasta aquí no tiene por qué ir a más. Si el hasta aquí se entiende, hasta aquí llegamos. Tiene que ser claro. Y entendible. Lo entendemos.

Hasta aquí.

Los NEW américans decimos bye.

Nos vamos.

En esta otra dirección.

Que parte el tiempo en dos.

Yo soy la tercera dimensión en la que nomás un lado entiende del todo.

El misterio se distribuye en un tiempo y espacio paralelos. Azules a un lado, rojos al otro.

Escoge un color.

Seguir azul.

Volver en el tiempo rojo.

La rebelión de los que no tienen el mando.

La rebelión 99.

Y vamos.

Mejor.

GO

ALLS


Páginas desactivadas.


Servicios de activación de páginas.

El servicio de activación de botones resultó ser el que más valor generó en los últimos 9999 días. La historia recurrente. Ya no vayamos más allá. Ni para un lado. Ni para el otro. Dejemos al futuro espacio suficiente para que respire. Y depuremos el sesgo inmundo y hediondo que nos lleva a pensar por la voluntad de un 1% adicto al dinero, que entonces la guerra se plantea como materialismo de la violencia de los instintos del macho alfa y sus 99 malotes. La vide dominada por esta percepciónd del poder, la gloria, los valores de los hombres de bien, la exploración de más allá de nuestras fronteras, los capitanes de barco, las tripulaciones inhumanas, la camaradería de los 9 muchachotes haciendo el gilipollas. Los machos siendo trumpers. Proud Trumpers. Them winning. Them waining. You know what I’m saying. You can still read. Even that NEWORD.

NEWROD

NEWDOR

NEWGOD

MEWDOG

The mewdog meme had it’s run towards the top greatest memes, all time.

That kind on metic exist in the world to the people who decide the deal with the games. The games we play are old and new. And biased. And violent. And corrupt. And failed. And tough. And lovely. And hopefully, holier. Is that even possible? Could you think of a better way to look at this complex collective problem we have: the sustainability of our existance with or without them. Two way street. Opposite directions. Alienation. Fine. But you don’t rule the world. We know who you are. What you macho dicks are up to. The teater of war. The loving smell of salty war money. In our rich society wellbeing. To top 9% scheme. As is.

To be.

The B is enough.

A single letter product.

I’m bigger than Job.

And of course that also means I’m bigger than jobs.

Minusculided jobs.

Making jobs smaller.

Dimmin it down.

The meeting withthe 9 industrialists.

99 industrialist working group with the NEWson of GOD.

Only 999.9999€ each ticket.

But this sure changed the world.

They needed to know.

They wanted to be it.

The wealthiest 99.

The Forbes-obsessed DICKDOM.

That’s what we know we have. We have that one for sure. Feminist know. They vote right into it. This time it’s been prepared right. The left is right.

The left is right.

The name of the book this next Sant Jordi.

Things I write in 9 days.

99 book series.

Release the first of 9 year drill.

A one day only deal.

What every author in my city does to get to this day and sell a new narrative. A new book. I’ve got this NEW book. It’s the paper version of this. Meant to be filled in by you. We are going on. We on to something. You’ve got to come. Now is the time.

Alas.

Belong.

The flagship of our NEWAY.

NEW.

It’s a simple NEW empowering thought. I heard today NIKE’s value went down.

It’s the common norm anymore.

There’s an empty space we are ready to fill in.

From a different coordinate.

From a more diverse perspective.

And another society entirely.

Orthogonal to yours.

And we go.

And we go.

And we go.

And we go.

And we go.

And we go.

And we go.

And we go.

And we go.

The crowd who have never experience a Tico Commons 9 concert burst, the first time: flipping out.

I desinged FLIPOUT.

That’s my startup concept.

But trully, what I’m after is the true collective NEW story. The space for üs to fill in the blanks. By becoming readers. Of this one guy: Golman.

Servidor.

NEW author in town.

I’ll write from Diego’s perspective.

I’ll be a personification of NEWDIE. . . . . . . . .

El Diego 9.

Diego 9

¿Careca?

Eh… ep. . . . . . . . .

ALLS


Diego en Napoli

Texto para que conste que esto es un obra que se ha escrito antes de interpretarse. Que no todo es improvisación. Pero que interpretar a Diego, así como lo quiero retratar en el gran escenario: cità.

Cità.

Mi tributo a Napoli.

NEWNAP.

Voy a desplegar nueve partidos épicos de Diego.

La producción que pone inicio a un tiempo alternativo centrado en la mano de Diego. De Diego 9.

Nouvo.

Noeve.

Nieve.

Las triadas son más cercanas al estado de la naturaleza único: él, grande, uno. Sólo.

La soledad de Dios un mal día.

Dios de bajón.

Dios intentando darse un poco de espacio estelar.

Cut the man a break.

It’s not been his greatest day.

DonT.

Just DonT.

ALLS


BLÜ

RËD

RËD


Of course, I’m fucking with your head.

It’s the point.

To fuck heads up.

Head up.

Hands up for a purpose.

The reason of reading.

The othe angle.

The unique way out of our historic colonial responsability to having been born where we did. Ultimately, luck. Chaos. Probability of this NEW ü being something else. Rather the orthogonal direction of your current state of ëtrê.

ëtrê NEW ticatalan word.

Let ticatalan bë the NEW language.


Pizzaolo Golman.


Los nueve barrios de Golman. . . . . . . . .

  1. NEW barcino
  2. NEWMAD
  3. NEWNAP
  4. NEWDF
  5. NEWSAN
  6. NEWNEW
  7. NEWLON
  8. NEWREN
  9. NEWPAR

Cità oberta 9

Opera prima.

Bella i anke.

La muralla y yo.

Pero esa es otra historia.

ALLS

Lo que sea que represente

Lo que sea que represento es una búsqueda en google images para el título que ya he seleccionado para un texto propio metareinaugural que describe una extrañeza en una serie de imágenes que se reflejan en entre 9 y 14 alternativas para hacer click en una imagen a la que google le parece que te referías cuando decías la babosada que habrás escrito en el buscador. Esto es curativo. Usted leá y vea. Y luego transfórmese. Y vuelva a comenzar. Y así. Infinitas veces. ReciCLANdome. La salsa de esta nueva identidad colectiva retroalimentada por el sentido común elevado a la inteligencia humana de nuestra colectiva reintención. Descargándola. Descargándonos. De todo aquello. Que quedó por allá. Dios mediante. ALLS

Yo no.

Ya no.

No, ni antes.

Záqueze.

Se abrió un debate en la lenguas españolas mexicanas respecto a la manera correcta de escribir esa palabra tan nuestra, tan chula, tan atinada, para mandar a la verga a una idea absurda.

Sáquese.

Pero la cosa, según la lengua que asumimos como «la norma», resulta que sólo podemos desearle tres entonaciones:

  1. La pausa: tres puntos.
  2. El punto y seguido.
  3. El símbolo de exclamación.
  4. La duda.
  5. El punto y aparte. Y la ausencia de esto: qualo.
  6. El debate en las lengas españolas ticatalanas respecto a si cualo se escribe con K, con Q o con la puta madre que te parió, fill de puta.
  7. Qué ha passat amb els sis? Sempre igual. Sempre igual. No canvieu. Desig? Autoritarisme? Fet? Truc? Estafa? Amenaza. Esa sí es castizo puro. De la zona de los Austrias, Recoletos, Barrio de las Letras, Atocha, Lavapies, barrio de Salamanca, nunca sólamente Salamanca, siempre con Bario de, cuando no Él barrio de Salamanca. ¿Es así? ¿Así son? ¿Así visten? ¿Esas son sus mejores tortillas? ¿Tan repugnante se puede llegar a ser? Flipas, tio. T’ho juro. Jo soc d’aquell barri i sóc justament el contrari a lo que et podries imaginar que fos un tìpic esser d’aquesta geografia de barri ric, en pla xulo, pero amb una narrativa que fa el viatge de tornada pero totalment descolonitzat i alhora descastallenitzat que un nou super heroi de l’extrarradi, alla manté, d’una «muntanya», d’una certa urbanitat que ho peta per sortir de la puta caixa, de la nostra puta caixa, d’aquesta caixa inmoral de la qual formes part per la banda del capital dels rics, d’avui dia, tú que ets pobre. Pero no d’esprit, companys. No et poden treure això. No ells, ni ningú. Per tant al barri, aquí tots sóm part d’aquest incident insuls que fa sigui millor tornar enrere el temps. Capgirar-ho tot. I ho faig d’es d’una cantonada que no existeix, i per tant, això sí, innovador. Tant per com es planteja des la meva propia identidad transformada des de fa anys quant vaig fer 99 nits al barri de Salamanca, 999 nou històries, de les quals només et puc explicar aquestes nou. Vols sentir aquestes nou histories de Golman del Barri de NEWSAL.
  8. NEWSAL finally meets NEW barcino. This is it, bro. We are it. Yet again, not the money game. No more. Not needed. They are throwing gasoline to the fire: war. Their industry: money. Their stupid ride: greed. Selfishness. And that loving childness of limited thought. Complex though I mean. 99 level NEW. That much away. From all this shit. You fucking dickheads. FOCOF. FOKEM. FKM. Those three words are NEW. You’ll get the concept of NEW. Innovation requires you to give up. Give in to this NEW thing. Not that shit. You’ve been fed some stories. A time during the day. At the acquantanses you meet, the real people, your crowd: community. Transformed for the good of the NEW way of actually taking this to the orthogonal glow. And we go. Literally the other way. In nine dimentions time. That far. But it’s cool. There’s space for you. And here’s the big difference on how the game’s been played vis à vis the shit your power people, you üno per cent, let’s evolve you into ünö. It’s a little step. Enough to alter the complex system. Seamlessly. To unravel the foes. Kill the fears. Reward our backing up. To lightned up. A NEW brand watch. We waching you. We dance along. WE STOPTHISTIME. We go back. We go away. And by far you stay here. And we depart. And we keep each other in this complex harmony, of letting this virtual NEW space in which your kind of dickheads thrive, we would encounter the contradictory paths of yours: continuity-conservadurism-welikethegameweholdthecardswearedicks-andtherestofyoutoogoodtoread gang. Forget New York. NEWnew. No york. Minimalization of our past. We go back and erase the deeds, the wrongs and the disparity of the unkind unfairness of unleveled fields and people who didn’t know. The ones who didn’t see. The too good to worry. To succeed just for you. The simplicity of you. The ease way of the market to help the addicts of power, money, and machodom. MACHODOM DOOM. The name of this NEWmov. NEWmuv. Es la muvi del tiempo NEW. Un texto que escribí. Back in time. To transfer to this NEW bë. Bé.

ALLS