Sa Punta d’es Pas

agosto 22, 2025

NEWESG

NEWMAO

I’ve arrived.

I landed in this island, as the NEW king.

I know it now.

The city, NEWMAO, is linked to the ancient port of NEWARG.

Argel i Mao.

MAOARG.

ARGMAO.

Coneccions d’un viatge de pescadors a s’altra bora d’es mar.

Més a prop que Napols. NEWNAP.

Ses conexions mediterraneas que deixem de costat, per tal d’entendre una mentida que esclata al mig de tot. Com si fos veritat. I només fugim.

Ses mapes d’un port. Es mapa de s’illa. Històries de baixeis. Veins motoritzats. Un cocktail a Cales Fonts. Un passeig per Georgetown.

Sóm anglesos, francesos i maonessos. També menorquins i espanyols. I un xic catalans. Xalem salat sa nostra llengua. Quelcom semblant. Però amb matissos. I jo que vaig venir de lluny, he arrivat aqui a fer-me ü, nöu. ï.

ï.

Minisculitzat.

minisculitzat.

No pas com abans.

Ara 9: NEW.

NEW

Nou.

ALLS

Vaig nedar des de Napols fins aqui.

He arribat abans a s’illa de Colom. A sa platja Tamarindos. I des d’aqui he pensat en la coincidència del nom d’un navegat explorador i la forma d’un illa, un ocell. Sa pau. S’esprit. Sant. Tot plegat, només arrivar a sa platja amb sa sorra blanca i fina, tots aquests elements sagrats i històrics és van fer presents, amb el missatge que em va esser traslladat per un pop pepit que em va fer ullets des de sa posedonia. Va dir:

«Aqui tot colom és navegat, i au: vola lluny, cap amunt, cap enrere, cap un destí nou. Ets aquí per rebre aquest mandat. Això és tot et que cal. Ara ves. Fes. Digues.»

Es Pop Pau

El misatge d’en Pau va arrivar al cor d’un napolità, que just havia pasat per Capri, abans de fer es darrer banyet, creuant es mediterrani, i arrivant, ara aquí, a s’illa d’en Colom. Des d’alla va tornar a fer xof, fen-se ü, un cop més, amb ses aigus mentals, just abans de que sortis el sol, que just quan s’apropaba a Sa Punta d’Es pas, va treure un ullet, i va dir: ALLS.

Aquesta darrera conexió al mar va fer aquest banyet sagrat el punt d’es d’on el sol, al mig de l’horitzó, el cos sumergit dins s’aigu, es far de Favaritx, i sa darrera pedra, amb sa pintura blanca d’un ocell sagrat, que reb el sol, amb ses ales obertes, com ara jo, que aixeco les mans i els peus, rebent al sol, mentre fa el seu camí fins sortir, desfigurat, amb aquell color toronja amb el que s’inicia un camí sagrat comú.

Tornem enrera.

Reversing day.

Avui és el dia abans d’un punt d’inflexió.

Som-hi.

Mao. Es port. Es Grau. Sa Punta d’Es Pas.

Tot just arriva el punt d’un cop més tornar a esser.

Agafem el punt de partida que volem. Tot just començem de nou. I quelcom nou ens marca un futur plausible, que ens cal transitar.

Els riscos, els perills, i els nèmesis estàn aqui. A s’altra banda. Fem-ho bé, des d’aquesta altra perspectiva. I tornem a restablir s’equilibri necesari per tornar al punt sagrat de benestar mental, de plenitut compatida, d’esprit comú, entre el pol d’es Tico Commons i la identitat d’un lloc nou: Ticataluña.

ALLS

agosto 17, 2025

Es pas d’es temps. I de ses barques. Ses cales de Menorca no són pas es lloc més important de s’illa per sa gent local. Es lloc d’es banyet.

Avui m’he aixecat prest, i tot i així, vaig anar tard a fer els tirets a sa pista de basket. No hi havia ningú. A sa camp de futbol hi havia quatre nois fent xuts. No gaires. Sa pilota havia anat a parar a sa pista de basket, i això em va permetre fer un xut per tornar-si’hi. Es primer xut va anar a parar a es pi. Es segon xut vaig tirar igualment per fer-ho amb l’externa, pero aquest cop a rand d’es pis. Sa pilota va arrivar als peus d’es lot, qui va cridar: «gracias, jefe».

Sa sessió de tirets va anar com cada dia. Amb mes de calor. Van entrar uns vint. I uns 35 no pas. Es van sumant, i es tir sembla que va millorant. En el agregat. Estic preparat per una temparada nova, tot i que no tinc equip, més enllà de la patxangueta dels dimecres, que és prou. La sessió sempre s’acaba amb es darrer tiret fet, per això d’anar-se amb un xic d’optimisme.

Sa ment és així. Ens treballa en dues direccions: a favor i en contra. I totes dues són molt fortes. Aquesta realitat dual és la prova definitiva que a es mon mateix hem de cercar ambdues direccions; ambdues forces. I des d’aqui prenem partit. Cap a una banda o s’altra.

De camí a Sa Punta d’es Pas paso per es supermecat i compro tres ensaimades i uns botils s’aigu. Pero per no anar carregat com un ruc a Sa Punta sagrada, li demano a sa dependenta si me les pot guardar un moment. Així convenim.

A Sa Punta d’es Pas aprofito per netejar ses avarques que es darrer dia van servir per fer es camí de cavalls fins a s’altra platja a s’altra banda de sa muntanya, anant cap es far de Favaritx. Entro a s’aigu amb un salt de cap des de sa plataforma de pedra, just per es costat que uns dies abans na Marisol em va mostra es camí més adient per sortir-ne d’es banyet, just quan li intentava fer sa clase magistral a sa meva filla i sa meva dona, menys locals que jo a Sa Punta d’Es Pas.

Sóc un foraster com qualsevol dels catalans o francesos que han arrivat a s’Illa i s’han enamorat de tot plegat. Sa gent local pateix per sa gentrificació i la manca d’accés a sa vivenda. Fer feina tot s’any no es garanteix tenir l’opció de viure-hi bé, i projectar un futur A Menorca. Potser ses anglesos i ses francesos, com ja ho vam fer els catalans, s’aniran infiltrant a ses puestos de decisió, amb el diiscurs de sa inversió estrangera, i s’explotació d’es monocultiu de turisme i serveis. Es mon d’un nòmads que ara arraconen a sa gent d’aqui, i de tot arreu.

Tot just surto de s’aigu i truca sa meva dona: On ets? A Sa Punta d’Es Pas, dic. «Fa hora i mitja que vas sortir. Se t’ha anat es cap».

Potser.

Es cap s’ha anat tot sol. I es cap olmeca que rumiava a prop s’ha instalat de cop. Es meu cap nou està en procés d’adaptació i camí a sa transformació. Com s’illa, com es mon, com tots.

ALLS

julio 28, 2025

9 step pyramid

I see the pyramid from afar, on top of the hill… and in my mind. The thing is that once you begin wondering around a concept, and idea, a transformation, or whatever that sticks in your memory, you ought to do something with in. But calm down. No need to hurry.

Things have its own weight. Light things quickly set flight, float, and shift directions at will. And that’s fine. Sudden moods will drift the initial destination elsewhere, and that’s alright.

More condensed ideas are bound to come around in the same shape and form as before. Slight changes over time make the overall context around it sink. It becomes a stable personal myth. One we ought to listen to. A story from within. A founding one. To open a door.

This is a ritual you must stick to, and build from. The doors open pathways to transformational states, that are not just about following the wind, and letting it guide you, but rather setting the scene to aknowledge the wind to come along a journey that will eventually make sight of the virtuous mountain where the pyramid, on top, will lead the way to the transformative configuration of your very own mystical journey.

As you first make sight of the great mountain ahead, the clarity begins as we approach the changing medium: from water to land. This sight will change the course of action in this exploration, until we anchor, and step down to explore the beaches of this NEW island. The mighty mountain. From the edge to the top. Nine milestones away.

The ritual begins.

Stop.

Start.

Again.

Until you climb the last step, and the perspective shift clarifies your NEW state of mind.

ALLS

julio 9, 2025

A NEW formula

It’s made up.

It didn’t exist.

Now it does.

Easy.

Change is going happen… NAW. . . . . . . . .

This is NEWART. The picture of the screen. The intention and the digital misfit. Think elsewhere. . . . . . . . .

Relfreferencing inward loop for the tico commons. . .. . … ….

Y cada imagen NEW permitía le creación de una leyenda NEW

Dimensiones superadas por el conjunto de nuestra inmediata colectiva plenitud: ALSS

Es una elipsis y una revolución NEW. . . . . . . . .

Una dimensión se quedó sin leyenda. Un espacio a ocupar en el futuro. Ahora no. Concentrémonos juntos en la raiz del problema y nuestra humilde aportación al bienestar holistico e hiperesiliente que dictè/dictó, según quién lo lea o pronuncie, lo que convertiría a cada aquél lector de estas sagradas escrituras, quede aquí dicho que Dios Padre les manda un ültimo tren para reducir a nula la subnormalidad del pensamiento primario, y necesario para nuestra supervivencia como especie por encima de los putos dinosaurios. NOS LA PELAN. SU DIOS PADRE LES DICE: HASTA AQUÏ. Paren de violentar a las mujeres. Empecemos por aquí. YO, ËL primero. En minisculizarme y pedir perdón. Perdones miles, como decimos en México, en un círculo fresöide del que inevitablemente se me relacionaría por una serie de 99 personas que evidecían mi mexicanidad. ¿Acaso eso me da la mexicanidad? ¿Qué chingados es la mexicanidad? ¿A ver? ¿A ver, pendejo? INCATE CABRON. vERGa. minisculizada. Ridículo de género. A la inversa. Te sientes, alfaherido. Eres un alfamamador. Con Caín, putos. Sí. Sí se vale seguir diciendo putos. Certificado. QED

La imagen de D10S PADRE minisculizado. Palabra minisculizadora. Escenario plausible para habitar en ausencia de nuestra masculinidad tóxica, tan impactante, Diösïtö, desde aquí nos saludamos con sutil albúr minisculizante, por asegurar que el gran único Dios Padre reconsiderado por el algoritmo alimentado con la teoría de la minisculización y las metaestructuras del argumentario de su existenica cíclica en resiliente evolutiva resolución en pro de una renovado procomún, llamado Tico Commons.

Vemos una dimensión superior, con grandes entidades superiores, una de ellas activa, la otra, detrás: esperando turno. El mando de un ser resiliente. El Diös de la resiliencia. Si ünö NEW, revolucionario a muerte, la cuestión sería saber para qué tipo de nueva governanza colectiva. Yo no les hablo de boquilla. Aquí les expongo mi alternativa propositiva en formato de un juego práctico de reformulación de todo, de todos, de nosotros mismos, tal cual llegamos hasta aquí, y simplemente irnos derechito hacia esta vía ortogonal, a chingar a su madre. Nos vamos a la chingada. Y lo practicamos en loops de representaciones alternativas alteradas de nuestra individualidad en el colectivo común desmachificado que promueve esta ENCÍclica superior minisculizada. Por Diös Padre a DIOS PADRE. úNICO LECTOR AL OTRO LADO DE ESTE SUBTEXTO CHIRRIGURESCO.

una narrativa que te vaya bien. Si tienes una leyenda que definir vamos a velar por lo común primero. Primero, por sentido común, y segundo, por lo demás. Y damos espacio a mil razones más. Por las que llegar a un lugar transformado y resiliente. Positivizar nuestras versions alternativas a justo esto que dejamos atrás. Ante todo reversible. Vamos patrás. Patrás, patrás, patrás. El animal sagrado de un pensamiento metafórico en triología desde la otredad entre Dante Aleghieri y Golman Elizondo; Servidor. 9 de años de aportación al procomún. El esfuerzo mínimo vital. La corriente acontracorriente. La reversibilidad de todo. Las versiones antipodales. Nuestras nueve oportunidades para la transformación. Para unos y otros. Defina su némesis. Con toda claridad. Dedíquele un requiem de vida. Y deje usted el odio que le enferma, dé por acabada la masculinidad tóxica que ignora ver pese a ser el subnormal activo de la violencia a una mujer. YA. Se acabó. Toda la violencia. Basta. Soltamos las armas, a la de nueve, ocho, siete, seis, cinco, cuatro, tres, dos, uno… NEW. . . . . . . .

Cryuff. 14. Otra dimensión. Uno recibe 14 inputs. Y uno se convierte en NEWCRY. I el camp, NEW, would sign a song it didn’t exist. ALSS

Breve historia de los 15. Una lista minisculizada. Una dimensión aparentemente menor… nada que ver: es la única sine qua non.

No se bien lo que pasa. No está definido el futuro. El objetivo colectivo máximo es nuestro bienestar personal inalienable. Lo que nos hace iguales a todes. Usteds y yo. Y su ünö sagrado. Igualante. Usted y yo. Lo mismo. Aquí. Allá. El más allá. Conectando. Métase. Que Dios Padre le ha dejado un mensaje justo a usted #códigonecesarioparalarevalorizacióndeldatoqueetiquetaelprocomún

NEW index. A value congregation. The last open event. Close event sustainability theorem and 99 control scenarios. A new dimention destination. A mestastructure built to be resiliently updated by collective collaborative effort of 9 different crowds with all level of freedom to collectively design the common interest of your subtler kind. We are gonna tend to tenderness and holiness. Of you, and all. In the absence of the need of violence in NEW human terms away from this fucked up STATUSQUO99. ünö revolution. Bé. Bë. ALLS. . . . . . . . .

El congreso de la desilusión se somete a un discurso durísimo para la izquierda. Suenan aires de derechas en España. La corrupción: el tema por el cual el presidente Pedro Sánchez se enfrenta a tener que dar explicaciones a la ciudadanía por elegir mal a su número dos, dos veces, o tres, o cuatro o cinco. Los nueves primeros corruptos del partido rojo. Los 9 corruptos del partido azul. Del amarillo. Del violeta. Del verde. Del azulitoverdoso. Le contesta Nuñez Feijo. No Nuñez. Para eso sólo a Nuñez se le trataba así. Por encima del hombro. En cambio a Nuñez Feijo se le González Zapatero.

Sumar le recuerda a las señorías del Partido Popular: ni siquiera han pedido perdón por la corrupción anterior de su azulado partido que vuela alto, en pareja, animal volador pintado con spay rojo amarillo persiguiendo un aguilucho, al que se come. Ese prompt alimenatdo a una IA que graficamente lleve el chiste público hacía los azules en una dimensión temporal razonable de una dimensión superior a la rebasada. Una mirada hacia bajarle de huevos. Minisculinizar el pedo. Ya cabrones. Bájenle. Dos rayitas (con 9 acentos mexicanos). Nueve sentidos diferentes. Abierto al humor. Potenciado por su delicado sentido de irrelevancia al ser en sentido del chiste: es un honor. Saludos a todos los cómicos que me han parodiado todos estos años. Sea esta mi correspondencia final a su alternativa humanidad en esta otra dirección. Si no quiere venir, no venga. Este es el camino NEW. Bienvenido.

So, let this be the NEW alternative.

ALLS

mayo 28, 2025

Francesc Aromir i l’Àlex Matas Buñuel

Ticataluña Tico commons Costa Rica Cataluña

En Francesc és un amic.

l’Àlex és un amic.

Només el ticatalà assenyat sap entendre la diferència del la llengua permet escriure en el primer cas, en, i en segon cas l’ùs més jove i fresc, que pasa de totes les regles que l’interesen a l’ú.

Em refereixo a l’ambit de l’obtús que d’esser la llengua.

Autoavaluant-se.

Ella.

Así mateix.

Así vs aixï.

aixï és un dels 99 paraulots de la llengua ticatalana.

Es tracta d’un espai a ón anar a omplir de sentit nou.

Per haver de curar-nos.

I no de saltar a vuit.

Al 8.

El 8 i 9 no s’evenen.

Qui sap si aiò ës un paraulot d’aquests.

L’escriptor té quelcom a dir.

I com dir-ho.

Potser és només pensament pur.

Sense embuts.

Literalment: embut.

Pense-hi.

Pen’se’hi. . . . . . . . .

L’espai nou l’hem de construir.

Totes.

Els nostres rols.

I no caure en 8 de poder just abans de tocar el cel.

El cel 9.

Sigui cel9 un concepte NEW.

L’objectiu senser en no més de 9 lletres.

Ja ho esteu veïent: tot va de 9 i de diërësïs.

Encara diërësïs ha tingut prou sabiesa per deixar al némesis, el punt, que tü amb 6 tens prou.

Prou i prous. Debat de la nova llengua: el ticatalà.

Jo puc esser d’aquï i del més cap aquí.

Fins que arriba el temps de dir: hi-vaig.

Vaig a filmar-ho.

El partit d’entrenament.

El que vull posar sobre la taula.

Per competir al màxim nivell.

I l’historia NEW s’empenta, de cop, cap aquí amunt. . . . . . . . . 99

Dos nous.

Two news.

NEW is the last GOD9 said.

Bé.

You Bé. . . . . . . . . ü

Bë . . . . . . . . or not to u.

Then, by reduction to absurdity, you become ü. . . . . . . . .

Up to ü

üp to ü

üp tö ü

NEW pänk

Jo sóc el pänk9. . . . . . . .

99 minutes in NEWUK.. . . . . . . . . ALLS

I’ve göt ït.

Period.

Nëmesïs. . . . . . . . .

And ü leäp. . . . . . . . . .

We go that far.

Some of üs.

Antipodes of here.

While NAW.

here & NAW. . . . . . . . .

There’s two ways to go.

Antagonism killed the old GOD.

He was the LAST ONE. . . . . . . . .

Departing. . . . . . . . .

We must all leap.

Keep it short and simple.

Pass to the foot.

The right force applied in the excercise to become physically engaged with the team.

A team of 9.

Something in between.

11 and 7. . . . . . . .

The rest: excluded.

Exclusion games.

It’s on NETFLIX.

Oh really.

Really.

Oh really.

Really.

Oh really.

Really.

Oh really…

Really…

Escalation looks like that.

Address it.

Embrace your contradiction.

It’s the other way.

Good.

You learn.

Don’t break my balls.

I’m a macho. That ends NAW. . . . . . . . .

Demilitarizing prayer. . . . . . .

Just put the guns down.

Give up violence.

As a trait of me; how?

Explain in a 99 word story.

You, buddy, against me.

The greater GÖD9 FATHER.

F A T H E R

Departure literature.

I began that shit.

Yeah, that’s right.

It’s shit.

Eat shit.

Either you get the double meaning or you are getting a taste of yourself.

Microbiota NEWcor

El cor al cul

El cör al cül

Procesament complert. Anada i tornada. Extrems d’aquí: esdevenir quelcom mes; quilcom mës, ü. . . . . . . . .

My literature ends in ü.

ü are my reader.

I’ve got 99 tales for you.

Are you willing to enter this aparently long NEW path: 99.

You read and react.

You create yourself.

You, yourself, ïs the great creator.

The big Ë.

We are just the trainers.

It’s a no brainer.

Until we put it back in the right path.

As of the left.

Two alternative motions.

Towards the antipodes.

Close you ignite.

Repulsion.

The movie.

My opera prima.

This.

NAW.

Action. . . . . . . . .

We are all players. It’s NEW being. Protect Maradona. I grew to be him. Still. Who want the NEW golman.

Minisculized hetheropatric megalomany.

Presents.

The Hë in më.

Change is possible.

Even for God Father.

Especially for HIM.

He’s not alone.

Nor needful of your consideration for his bëiën

bëiën is a ticatalan word.

All of them are NEW.

With that transformative power.

A way to somewhere else, no matter where.

That’s a nine letter pop song chörüs. . . . . . . . .

El espacio de respeto entre los dos.

Nos conocemos bien.

Nëmësïs. . . . . . . . .

A fair 9.

A NEW9. . . . . . . .

Barcelona, Londres, Rennes, Niza, Napoli, Paris, Madrid, Riga, Rëïjkïävïc, Rome, Milan, Sa Punta d’es Päs. . . . . . . .

12 ciutats.

Encara com són.

Tal com som.

Söm. . . . . . . . .

Sóm nóú púnts ën fügïda

Sömdëü. . . . . . . . .

Concilio vaticano de vuelta. . . . . . . . . .

CV99. . . . . . . .

The head of the Vatican NEW logistics office, a group of 9 holy feedbacklooppers. We play a role. And expect the leadership to act upon a group of wise wo came up with.

And you let wö gö. . . . . . . . .

We go beyond the state of being.

As is.

Wouldn’t that be awful?

Wouldn’t that be great?

Life is the sum of those two worlds.

Two opposing poles predict the highest notion of electromagnetic ways to act upon the NEW presence of ourselves. Our higher Bë.

Conceptually that’s a NEW notion.

A new state of mind.

A book I read.

A book I right.

To read.

Rule ü.

Minisculized.

Bring it down.

We are all going back.

We are going to slide out in the orthogonal direction.

A NEW destination beggins.

Focus on the NEW role.

The higher game.

Nëmësïs stand there, tall, masculinizised.

Masculiniarizing.

Demasculinizer. . . . . . . . .

I treat this like science.

And base this story in this NEW direction.

We are taking a NEW beat. . . . . . . . .

I keep 99 routes alieve.

Scape NAW. . . . . . . .

Art is the key.

The deviation.

We turning back is art.

And math.

And logic.

NEW lögic.

l¨gïc. . . . . . . . .

I’m barely a sculpture.

I’m sucky 9.

But I’ll play for my demasculinized version.

Per decisió d’un poble dual.

Nou.

Tal qual: Ticataluña.

A NEW raö d’ëtrë

Una identitat nove, un sentiment amoròs dualitzat, una asunció sexual determinada, una part d’ecosystema social que sóm cadascun de nosaltres en el joc particular del que hi representem collectivament parlant. Quant valor hi ha de nou? Qué representa un nou valor.

Jo sóc el nöu d’ün pöble 9.

pöble9

Sigui pöble9 una paraula del ticatalà.

I així, un dia bó, surten 9 paraulots NEW.

NEW és l’estat en el que vivim en concordancia a la mesura de la nostra complexitat en nou dimensions diferents. Es un marc conceptual per entrenar el benestar collectiu lluny d’un plantjament que perpetui la violencia, les armes, la economia que l’extrosió i el crim organitzat, amb pistoles i sense, amb guerres continues, a gastar més en defensar-nos de la nostra estupidesa que simplifica l’estat nuclear de l’amenaza, i aquells determinat estats, families i cortes que reben els beneficies augmentats del capitalisme, tal com és. La llibertat dels mercats. El que ens enterem de tot plegat. El cinisme. L’agonìa.

Tot va petar fa temps.

M’he adonat.

M’he equivocat.

Dispenseu els borbons.

Minisculinitzem-nos totes.

Abolim l’exercit.

Prene’m la noció innovadora de la paü eterna.

Aquí.

Ará.

ALLS

Ja està.

Això és arribar.

Quelcom lectura més petita en temps t’has centrat massa en esser un subnormal mascle abduit per fotra la tita allà on vaig. No pots si no volen. Volen, volem totes. I fer-ho bé. Amb el sentit adequat. En la contemporanëïtat de que fer l’amor mai ha estat pecat. Ni el matrimoni necesari. Tot i esser important les regulacions fonamentals del drets de convivencia de les families, i que una institució no lligada a un acte religiòs, sino al dret civil de ser-hi, permetem-nos unes dimensions més de llibertat. Un espai de creixement realment lliure. L’espai a omplir. Un 8 de 9 amb folre, i l’aixeneta ets tú.

The NEW notion of üs.

Transformed.

By reading this long.

And 99 other songs.

A salm responsory

You need to answer to this GOD9 request.

I will use it to feed the true notion of the other Bëïëng.

The alternative world within itself.

Selfishness.

Closing up.

Hiding in.

Stop.

Bé. . . . . . . . .

And you leap again.

Yet another flow.

I’ll go get together the first 99 I wröte.

I meant it like this.

From the beginning.

I couldn’t make end. . . . . . . . .

The feeling of leaping is a NEW one.

You’ve jet not experience this.

Once.

You are changed forever.

This ain’t no lie.

It’s the brand NEW trüë

What about that, man?

That’s my line.

I get to say it 99 times.

99 different movies.

Somebody else’s movie.

To reenact.

And react.

But I’ve made up my line.

I can produce my own film.

Like Cantinflas.

And become the actor.

In that place.

To examine the culture of my reinvented road back in the direction where my notion of culture comes from. To reconstruct my self into something else. To go back. And forth. To iterate the notion of the collectively treated.

A NEW multiverse igniting point.

Countdown.

9, 8, 7, 6, 5, 4, 3, 2, 1, ……… NEW barcinö

Oscilaciön entre dös polos. . . . . . . . . .

Son otros nueve puntos.

Dos equipos totalmente distintos.

Estos linieales llegan hasta aquí.

Queremos exponenciar el resultado.

Queremos generar impactos que iteren hasta 9 veces.

Y desde el diseño, hasta las nueve iteraciones en un marco de ciclos bimestrales.

Para saber qué está saliendo de aquello que nos imaginamos colectivamente que podría ser de una manera totalmente NEW.

Y esta campaña NEW se relata en la transición de tarjetas que cuentan las historias que mis palabras sagradas han recopilado en 99 intentos sin garantías. El beneficio colectivo máximo asegurado. Gracias a las 9 palabras sagradas y eternas de ticatalän.

I després hi ha 99 que fan una homogeneitat de pensament col·lectiu i/o meme99.

Meme99 és un paraulot del ticatalä. . . . . . . . .

La cosa abstracta que s’enten amb la voluntat de fer humor.

De que riem més.

I quelcom junts.

Tot gaia.

Ara sí.

Toca.

Vina.

Puc?

Vols?

Una doble afirmació abans de continuar. Rebre el vist-i-blau de que trobem un punt d’accord cap a ón nöü em vols portar, o anar junts, o com bé et surti dir-ho, de tot cor, per la proximitat dels cosos que s’estimen. I anar amb voluntat d’arrivar lluny. Respectant les nostres referencies i estats autèntics d’emoció. Emoció NEW.

L’únic nou que cal entendre és quelcom comú segons ells.

Els que han vingut del Tico Commons.

Paraula de 9

Quelcom més q’un senyor està dins seu.

L’esprit de tots és la noció més estable per morir-me jo, com deia en bon Nietzsche, i ara com tot a la vida, acaba, i m’hi vaig.

Fin1.

La mort de Déu.

El de sempre.

El paper de la meva vida.

Un casting diví.

Nou barbuts al casting.

Jo: 9. . . . . . . . .

Dëu para.

Vol dir que s’atura.

I mira enrera.

Indicacions pel actor.

Jo mateix.

Indicacions a mi mateix.

Com Woody escribin els seus personatges gloriosos.

Woody and love.

woody99 minisculized.

Woody gets it.

He’s got some sense of humour.

He’s peculiar and witty.

And entertaining us in the most complex simplicity that elaborates great stories I’d love to be in. Like Larry Flint. Bird, David.

Whatever.

I’ll flow.

I’ll flow my way out.

And let you beat.

Into this NEW song.

I’ve prepared the words to feed the AIs.

Just keep in mind that mine trully is ólmecanAI. . . . . . . . .

In a community there is a personal story and a collective one.

It’s important we are playing the right way the collective one.

But we need to learn.

We have not been wired for this.

Or so we thought.

Today we go back that bias.

And flip it back.

99biasless

Another ticatalän word.

The ticatalan language has no limits, yet it only represent 99 words.

That’s all I need.

To train to the entirity.

And leave no doubt.

Harmonious tracing.

Tracking value machine.

I can programe al algorithm out of my 99 word list to feed the olmecanAI enhancer.

I personally trained it.

With 99 laws.

The NEW lawmaking game.

Reconstructing governance.

Pivot9

Let pivot9, minisculinizado sea el último baile de Golman.

This is my game.

It’s a NEW game.

And I can still play the old game.

In fact, you can help me get there.

#golmanseleccióntica

#golmanselecciö

Hi havia en el fons, 4 alternativas:

Com estem d’accord els Ticatalans.
Com estem d’accord el Tico Commons.
Com estem segons el NEW barcinoers.
Com estem segons el mon BLUE (l’eternitat de l’heterogeneitat blanca macho ibérico generalísimo que permanece como remanente de lo que un día llegamos a ser, cosa que veremos siempre en la dirección desde dónde se explica nuestra historia. Con todos los matices generacionales de la descolonización que progresamos dándole su tiempito a estas nuevas y olvidadas perspectivas de las voces del más allá. Yo vengo de aquél otro lado. De lo que un día tropical en medio de naturaleza, cruzando montañas mientra pinta paisajes de 99 minutos y destionos alternativos a un paraiso desde donde usted puede reconstituir su bienestar personal, y conectar con la fuerza más sagrada que Dios mismo quiso que emanara así, del crater de estos nueve volcanes. Yo soy el magma que se ha revertido en el tiempo para poder ser esta criatura en pie que camina desde una montaña sagrada hasta las nueve montañas sagradas que recorro en el mismo recorrido por tierra que me separan desde el valle central hasta guanacaste. Todo minizculinizado. Como expresión primordial del tránsito. Del derecho a marchar. Y le damos una tranquilidad a los soldados recién sido expoliados de su profesión. De la ilustre relevancia que los ejercitos, en su conjunto, como colectivo social, se han permitido a si mismos, por el hecho en sí de mantener el honor de la guerra como una constante de nuestra civilización y lo cerca que está ese pensmiento del dinero que se genera con el perpetuamiento del cinismo financiero a nuestra costa de producción militar a toda escala. Su ser implica asumir la estupidez humana que ahora os pido el ejercicio de dejarlo atado en porcentaje minizculinizado de la nueva proporción del gasto agretado por el bienestar y la resiliencia colectiva, como principio de fe, que ahora os digo, deberá regir los nuevos dos colores a seguir: verde y morado.
Saprissista liberacionista.
Cohortes
Los 99 de Sinatra
El giro eterno de Sinatra: orubus.
Golman; selección. . . . . . . .

Vota Golman.

Y congregate ante el tiempo NEW a vivir del 1 al 99.

La red social NEW. . . . . . . . .

Card game version.

Una V formada por tres partes:

Vértice
Una dirección.
La dirección opuesta en magnitud fuerza y validez.

El juego de tres reglas.

Una revolución social exprés.

Un giro virtual.

Hacedme caso aquí.

Vamos a ver.

Juguemos en esta otra dirección.

Y movemos ficha.

Todos juntos.

Ante la sorpresa del resto.

Que no entraron.

Y se quedaron en el tiempo atrás.

Nosotros, en cambio, nos vamos al sitio ortogonal en las antípodas de nuestra posición astral. Y nos movemos en dimensiones diferentes.

Activate, cabrón.

Esta es la salida.

Y volamos juntos en otra dirección.

Ortogonalia.

Sea ortogonalia una destinación NEW.

Quizás la física falla en cómo etiquetamos la intención de volar mucho más allá de lo que Elon Musk, en su vida, ha conseguido imaginar. Comencemos por sus antípodas, desde donde salgo hoy aquí.

Quedan 4 horas para el monte de disrupción dual:

Catalunya – Costa Rica

tico commons – ticataluña

Anada i tornada.

9 minuts jugats en cada equip.

I ens marxem a un altra perspectiva per l’alteritat.

I creuem la passarela.

Ja sabeu, com operación triunfo.

Euforia.

NEW

NAW

Sigui això l’inici de la concepció divina dual del tico commons.

Sigui aixö també el neixement d’un pais nou: ticataluña.

Siguin aquests dos events interlligats eternament.

En un viatge virtual d’anades i tornades.

Amb una percepció del temps alterada, més pura vida, sequencial, i en simptonia amb quelcom ens calia ara mateix, estànt tot com fins ara.

DÉU meu.

Déu ni dö.

Söm-hï. . . . . . . . .

ALLS

agosto 20, 2023agosto 20, 2023

Cròniques de Sa Punta d’Es Pas

Es temps en pausa

Avui a Sa Punta d’Es Pas es mar suspirava tranquil. Es podia caminar directament fins entrar dins s’aigu. El sol hi era, amagat darrera d’uns nuvols grisos que ho omplien tot. Sa llum però era més neta. S’aigu fosca.

Només arrivar el pensament d’estar en un lloc ceremonial. Sa idea primordial de que estem aquí només de pas. Tant els que hi som a terra, com els que hi viatgen per barca, o els que nadem. Hi ha una relació d’un amb s’altres. Com ara es vent, s’aigu i sa terra. Ses ocells ho saben prou. Es crancs també. I a ses hores, ü, mirant a llevant, desitjan ser-hi a dins. Cosa de temps. A un pas de ser-hi.

He fet una foto o dues.

He fet un video o dos. Cada dia és una ceromia different. Totalment rodona. Es un compte fantàstic que acompleix cada cop s’espectativa. Hi ha un reneixament en cada banyet de gloria. La liturgia que es desenvolupa segons el temps que hi passa amb el dictamen d’ËLL. Sol. Sól. Ü.

Això és ca meva. Com també de cadascú hi hi va. Com aquell que hi va al lloc adequat per a fer-ne es banyet. L’experiència vital del que correspón a lo que sóm, en cada pas que fem, que cada feina que fem. El respir d’un dissabte, a primera hora d’es matí. La trobavada entre el primer raig d’en Sól Pare. I ü, dins s’aigu. Etern.

Xuf…

Obre els ulls.

A dins es cos de sa mare, Mar, entrem i viem s’altra banda de sa vida. Ens hi pensem sensers, sumergits per uns instants en les aigues negres mentals d’un periode clàssic d’aquestes mateixes coordenades. S’ha de saber a ón ficar-se. I com tornar. I fins i tot, nadar. No tot és evident. Pero un cop dins, sa volta cap amunt. I el sorroll dels grills a la oida. Cri, cri. Paper arrugat. Xispetes. Peta-zetas. Sa conexió sonora amb el fons del mar. Trecant-se. Viva. En-dins.

Adal, es cel. Es cos senser sumergit, tret de sa cara. Mirada amunt. A totes bandes. Cap enrere es sol. Cap abaix Es Grau. Cap s’esquerra sa roca. Cap a sa dreta Es Pas de ses barques.

Canvi d’orientació.

Ens dirigim cap al Sol. A ËLL donem les gràcies. Una petita plegaria a sa seva impoluta santitat. Ses seus designis nuclears. Sa seva conexió estelar. Donant-nos sa llum. S’energia que inicia es cicle vital. Sa distancia justa. Es volum adequat.

Ens veiem als ulls. Els peus devant enmarcant l’horitzó. Creiem s’ün amb s’altre. Sóm conscients. Riem. Somreim. Ens desitjem sort. Cadascun en sa seva dimensió. Cadascun alternant la dimensió des d’on surgeix es sentiment profund. T’estim. I jo a tu. A s’altres. Naltros.

ALLS

agosto 7, 2023

Sa Punta d’Es Pas

Quelcom més que un lloc

Avui he anat per tercer dia consecutiu a veure si em podia sumergir a s’aigu de Sa Punta d’Es Pas. No es pas només un lloc per fer es banyet. Es tracta d’un lloc singular i ple d’elements que el constitueixen en el lloc més important de tot es territori espanyol. Des d’aquí es pot establir una conexió directament amb els elements dels quals pixar ens pot parlar a la seva darrera peli, o bé, ho podem copsar nosaltres amb els nostres propis mitjans.

I és exactament això el que avui he fet al anar-hi a Sa Punta d’Es Pas.

Aixecar-se és el primer pas. No hi ha molt moviment a Es Grau a les vuit del matí. Excepte per tots els que hi van a treballar, que surten a aquella hora. Que no són pocs. La gent hi viu i treballa a Es Grau tot s’any. Com es meu cunyat. Es concu de na Vera.

Es concu Roger em va dir, qual vell llop de mar, avui encara fa vent. Sa tramuntana no ha marxat encara. I es notava. I diu, per a validar la seva sabiesa menorquina, pero ves-hi, perque de vegades es vent se sent molt més fort aquí adal, que no pas a rand de mar.

Tota liturgia comporta un cert risc. Ja es veu clarament a Sa vida d’en Brian. Els predicadors fan un salt al buit. I naltros, que requerim creure en quelcom, ens agafem a allò que millor s’adapta en aquell moment a sa nostra necesitat existencial. Qui soc jo?

Doncs jo tinc clar que sóc aquest habitant de Sa Punta d’Es Pas. No només per el sentit d’anari a fer un banyet. El nom de Sa Punta d’Es Pas no és només un lloc des d’on es veu passar els baixells que entren i surten de es port d’Es Grau. És un lloc des d’on es veu passar la vida, el temps, i la nostra escencia. Un cop allà ho veus tot clar. I no cal endinsar-te a s’aigu per completar la liturgia. Ser-hi ja és prou potent, en un dia com avui, en el que el pas venia en forma d’onades més potents, com bateixos d’un esprit senser que ens envolta: s’aire, s’aigu, ses raigs de sol. Elements d’un consorci que está en simptonia amb nosaltres, essers humans, amb la intermediació d’aquest simbolic moment, d’un únic sacerdot: aquell present allá. Mirant-ho tot. Copsant el temps.

Avui m’he adonat (potser ja ho havia viscut en un altre moment) de que Sa Punta d’Es Pas és un patrimoni de la Humanitat. Des d’aqui, un nou momentum col·lectiu s’expresa en forma d’una frontera cincumstancial del lloc que habitem en aquest mar, aquesta terra, i aquell ecosistema particular que juntament amb nostre Déu Pare, el Sol, ens fa totalment únics, com a membres d’un organisme viu que s’expresa com un bateig d’onades que repiquen solvents amb la potencia exponencial lliberadora de Sa Punta d’Es Pas, tal dia com avui.