Golman; nou.
Tot és molt simple. O ximpler. Jo sóc així. Una mica boig.
Jo vaig neixer lluny d’aqui.
Ha arrivat només el meu cap.
Ja et dic jo que no sóc normal.
Sóc un esser d’un altre mon.
Vinc a proposar-vos un nou mon.
Tens que dir que si avui.
Doncs marxem aquesta nit.
Tens els papers en ordre al llit.
No cal que t’ho pensis si vols el desig.
Aquell vam fer juntes un dia.
I que ens vam prometre el porvenir.
I doncs ara aquí avui ja hi sóm.
Ja sóc aquí, va dir el me Déu Pare.
Ho va dir al meu cap.
I el cap olmeca nou, Golman, servidor.
Vaig haver de pausar.
Aixecar el cap.
Veure la trajectoria dels meus companys.
Esbrinar els estats de la natura dinámics.
I pendre una decisió: acció.
Això és una épica brutal.
Éncara bé, i maco, segueix sent heteropatriarcal.
Un poc papichulo.
Pel meu gust.
Que no és el de tothom.
Ni molt menys.
Ni tant sols exclusiu.
Ni humil.
Ni lleig.
Només és un acte d’affirmació.
Sense limitacions.
Ni intencions de ferir a ningú.
Ni que sigués volen fer gràcia.
I patinar.
I cagarla.
I liarla.
I fugir.
I tornar.
I res.
I esborrarte.
I sentir-te triste.
I sentir-te inutil.
I sentir-te amb rabia.
I sentir-te bé.
I sentir-te plena.
I sentir goig.
I sentir plaer.
I sentir èctasi.
I plorar.
I cantar.
I actuar.
I colar.
I connectar.
I volar.
I voler.
I venir.
I petonejar.
I cardar.