El Kilian Jornet surt a la televisió pública de Catalunya, amb la seva pelicula. De jova era molt solitari, i tenia molta energia. Destrucció o construcció. Objetius més adients. Fer-ho d’una forma més estructurada.
Alcohol. Nits de discoteca. Guanyaro tot als 22. Et quedes sense més objetius. Desintoxicar-me. No se si l’he fet. No se si soc normal. Hi ha moments a la vida quant fas activitats de risc. Per qué es va morir ell i no jo? T’ho penses. És molt directa. Desitjar acostar-se a la mort… no no, una activitat que comporta un risc, el que volem es viure. Sentir la vida. No, no és una ruleta rusa. És estar fora de la teva zona de confort. Problemes fisics, técnics, d’autocontrol.
Si vols pujar una miqueta el teu nivell has d’arriscar d’alguna manera. Aixó va ràpid. Va d’un pel. T’ha d’arricasr. I vas cap amunt. I ón és el limit? Ón es el sentit?
La meva parella es preocupa per mi. He estat a punt. Jo veig les probabilitats. Si el risc és del 47%… alguna cosa está passant. Y la probabilitat d’un menys… qué? Entre aquestes dues probabilitats.
Quant tens un fill prens riscos diferents.
Tu quant escales no farás aixó. Has de ser conscient dels riscos que hi ha. Has d’anar aprenent. Patidor sempre ho és.
El pare del Kilian parlant del seu fill com a persona. Després potser lo que vulguis.
L’esport està molt mitificat. Podi. Un més adal. Absurd. Sense sentit. Corres perque t’agrada. Ets guanyador quant has millorar les teves marques. No només el que guanya.
Potser et trobes incomodo lliurant la teva llibertat als patrocinadors. Jo crec que he tingut molta sorts. Els patrocinadors els hi sembla bé lo que tinc al cap. L’objetiu és alt. Sóc un jugador. Més o menys divertida més o menys estupida. Esportistes masa sovint posen masa pressió en segons quines pollardades.
Ón són les estelades? li pregunten a TV3. Qué et va passar? Jo crec en la anarquia. Pero ens queda molt lluny. Això ho feia de jove. Quant vas al CAU.
Que és broma, macos.
El moment politic que viu Ticataluña ara?
Dons coses dificils. Coses del passat. Que es vegi. Que es parli. Jo crec en l’esperança. No es just que hi hagi politics o cantats exhiliats. Això no va bé. La tensió entre partidaris de l’independencia i els del bando nacional.
Perdoneu-me la conya. Jo es que soc ticatalá. Voste sap. Allo que em vaig inventar que era. Com si fos la meva resposta al problema que visquem tots plegats. Jo, que no soc d’aqui, no que tinc dret de votar, no ara, mai, en lo que correspón al futur del meus meus, de la meva urbanitat universal reial. Aquest reial és la meva dualitat. El tribut a lo que veig que veritablement sóm aquí. Els nostres. D’altres. I és aquí, als altres, als que començarem a veure reflexat el nostre futur com a poble emergent. Volem quelcom nou. Trencar amb això que hem viscut fins ara. El pasat. Volem fer futur. I ara és el moment. Per qué hauriem d’esperar més? Fem ho ara. Va. Aixeca’t. Home, no volia dir aquest tipus d’aixecament, pero ja que hi sóm…
La tensió sexual que es pot permetre la societat de dones i homes lliures en l’afirmació del cos d’unes i d’altres és un poema sutil que juga amb la il·lusió de que formem part d’una humanitat que ens representa el nostre dia dia en aquesta nostra capital. La urbanitat com a sentiment universal que vol que ens definim respecte al futur. La ciutat oberta. Com si fos Roma. Com si hauriem d’esser cinematografs més a prop de Passolini que no pas de Buñuel. Compte que escollim al d’Aragó amb el cor afirmatiu i segur que tenim d’estimar el van esser en el passat, i per tant, que segur que encara ara: sabem-nos maños.
«Maños». Ja se sap.
No están segurs, tots plegats, si hi ha doble sentit o no. Debats així es duen a terme als comités de direcció de Ciutadans.
Ciutadans troba que ha guanyat les eleccions últimes per la seva emergència a la ciutat.
La meva capacitat de portar oxigen al muscul. Els meus entrenaments están mal plantejats. No ho he fet mai bé. En canvi estic preparat per jugar-m’ho tot a donar el meu millor repte al procomú. Cadascú ha d’afrontar els seus reptes. Quin són els reptes als que puc arrivar més alt? Aixó m’ho pregunto. El m
Repos: 32-36 bpm. Normal 60-80.
Máxima: 199 bpm (test de Bruce)
Pots eliminar dioxide de carboni. El poderio psiquic i fisic. Estíc mig preparat. Vull segui l’exemple d’en Kilian.
No he tingut mai apneas. Pero diuen que ronco.
Per temes logistics no pots entrenar com Kilian. Pots entrenar des del gimnàs per assolir els teus objectius de muntanya. La vida dels muntanyers. Les histories.
I felt the heat and I jumped.
Stop talking about this shit you say you are supposed to do and do it. Cross the boarder.
ALLS