NEWMAO
I’ve arrived.
I landed in this island, as the NEW king.
I know it now.
The city, NEWMAO, is linked to the ancient port of NEWARG.
Argel i Mao.
MAOARG.
ARGMAO.
Coneccions d’un viatge de pescadors a s’altra bora d’es mar.
Més a prop que Napols. NEWNAP.
Ses conexions mediterraneas que deixem de costat, per tal d’entendre una mentida que esclata al mig de tot. Com si fos veritat. I només fugim.
Ses mapes d’un port. Es mapa de s’illa. Històries de baixeis. Veins motoritzats. Un cocktail a Cales Fonts. Un passeig per Georgetown.
Sóm anglesos, francesos i maonessos. També menorquins i espanyols. I un xic catalans. Xalem salat sa nostra llengua. Quelcom semblant. Però amb matissos. I jo que vaig venir de lluny, he arrivat aqui a fer-me ü, nöu. ï.
ï.
Minisculitzat.
minisculitzat.
No pas com abans.
Ara 9: NEW.
NEW
Nou.
ALLS
Vaig nedar des de Napols fins aqui.
He arribat abans a s’illa de Colom. A sa platja Tamarindos. I des d’aqui he pensat en la coincidència del nom d’un navegat explorador i la forma d’un illa, un ocell. Sa pau. S’esprit. Sant. Tot plegat, només arrivar a sa platja amb sa sorra blanca i fina, tots aquests elements sagrats i històrics és van fer presents, amb el missatge que em va esser traslladat per un pop pepit que em va fer ullets des de sa posedonia. Va dir:
«Aqui tot colom és navegat, i au: vola lluny, cap amunt, cap enrere, cap un destí nou. Ets aquí per rebre aquest mandat. Això és tot et que cal. Ara ves. Fes. Digues.»
Es Pop Pau
El misatge d’en Pau va arrivar al cor d’un napolità, que just havia pasat per Capri, abans de fer es darrer banyet, creuant es mediterrani, i arrivant, ara aquí, a s’illa d’en Colom. Des d’alla va tornar a fer xof, fen-se ü, un cop més, amb ses aigus mentals, just abans de que sortis el sol, que just quan s’apropaba a Sa Punta d’Es pas, va treure un ullet, i va dir: ALLS.
Aquesta darrera conexió al mar va fer aquest banyet sagrat el punt d’es d’on el sol, al mig de l’horitzó, el cos sumergit dins s’aigu, es far de Favaritx, i sa darrera pedra, amb sa pintura blanca d’un ocell sagrat, que reb el sol, amb ses ales obertes, com ara jo, que aixeco les mans i els peus, rebent al sol, mentre fa el seu camí fins sortir, desfigurat, amb aquell color toronja amb el que s’inicia un camí sagrat comú.
Tornem enrera.
Reversing day.
Avui és el dia abans d’un punt d’inflexió.
Som-hi.
Mao. Es port. Es Grau. Sa Punta d’Es Pas.
Tot just arriva el punt d’un cop més tornar a esser.
Agafem el punt de partida que volem. Tot just començem de nou. I quelcom nou ens marca un futur plausible, que ens cal transitar.
Els riscos, els perills, i els nèmesis estàn aqui. A s’altra banda. Fem-ho bé, des d’aquesta altra perspectiva. I tornem a restablir s’equilibri necesari per tornar al punt sagrat de benestar mental, de plenitut compatida, d’esprit comú, entre el pol d’es Tico Commons i la identitat d’un lloc nou: Ticataluña.