Post-maker

I’m a blogger.

That I know.

I’ve only just realized that. Or not. But I like to lie to myself. All the time. For no particular reason. Just do. And I cope with that. Or not.

I’ve known for ages that the key is on the pages, and not the posts. But there is a way with pages, that I’ve never trully entered into. While post… well that’s a different story. I know I wirte, but not how to organize it.

Here are the last 9 pages I’ve tried to design. For what reason? Why?

Not sure.

Here they are.

9 last pages I’ve tried to design… unsuccesfully

I wish to get through this. Each page I’ve tried to make is a landing page. A beginning of something. But I’ve not been able to do so.

Now I’ll get to the bottom.

I’ll use this exercise to try to figure out how organize my ideas, and my pages.

Si nos fijamos en las páginas que no he acabado, y que están en borrador, estas son las que aparecen:

Borradores de páginas… ¿Por qué?

Igual habrá que ir a las páginas que sí acabé. Las que estén listas para salir. Y las que están en algún sitio de la web. Pero esta vez con algo de estructura. Con una idea. Con un objetivo.

A ver si es cierto.

NEWESG

NEWMAO

I’ve arrived.

I landed in this island, as the NEW king.

I know it now.


The city, NEWMAO, is linked to the ancient port of NEWARG.

Argel i Mao.

MAOARG.

ARGMAO.

Coneccions d’un viatge de pescadors a s’altra bora d’es mar.

Més a prop que Napols. NEWNAP.

Ses conexions mediterraneas que deixem de costat, per tal d’entendre una mentida que esclata al mig de tot. Com si fos veritat. I només fugim.

Ses mapes d’un port. Es mapa de s’illa. Històries de baixeis. Veins motoritzats. Un cocktail a Cales Fonts. Un passeig per Georgetown.

Sóm anglesos, francesos i maonessos. També menorquins i espanyols. I un xic catalans. Xalem salat sa nostra llengua. Quelcom semblant. Però amb matissos. I jo que vaig venir de lluny, he arrivat aqui a fer-me ü, nöu. ï.

ï.

Minisculitzat.

minisculitzat.

No pas com abans.

Ara 9: NEW.

NEW

Nou.

ALLS


Vaig nedar des de Napols fins aqui.

He arribat abans a s’illa de Colom. A sa platja Tamarindos. I des d’aqui he pensat en la coincidència del nom d’un navegat explorador i la forma d’un illa, un ocell. Sa pau. S’esprit. Sant. Tot plegat, només arrivar a sa platja amb sa sorra blanca i fina, tots aquests elements sagrats i històrics és van fer presents, amb el missatge que em va esser traslladat per un pop pepit que em va fer ullets des de sa posedonia. Va dir:

«Aqui tot colom és navegat, i au: vola lluny, cap amunt, cap enrere, cap un destí nou. Ets aquí per rebre aquest mandat. Això és tot et que cal. Ara ves. Fes. Digues.»

Es Pop Pau

El misatge d’en Pau va arrivar al cor d’un napolità, que just havia pasat per Capri, abans de fer es darrer banyet, creuant es mediterrani, i arrivant, ara aquí, a s’illa d’en Colom. Des d’alla va tornar a fer xof, fen-se ü, un cop més, amb ses aigus mentals, just abans de que sortis el sol, que just quan s’apropaba a Sa Punta d’Es pas, va treure un ullet, i va dir: ALLS.


Aquesta darrera conexió al mar va fer aquest banyet sagrat el punt d’es d’on el sol, al mig de l’horitzó, el cos sumergit dins s’aigu, es far de Favaritx, i sa darrera pedra, amb sa pintura blanca d’un ocell sagrat, que reb el sol, amb ses ales obertes, com ara jo, que aixeco les mans i els peus, rebent al sol, mentre fa el seu camí fins sortir, desfigurat, amb aquell color toronja amb el que s’inicia un camí sagrat comú.


Tornem enrera.


Reversing day.

Avui és el dia abans d’un punt d’inflexió.

Som-hi.


Mao. Es port. Es Grau. Sa Punta d’Es Pas.

Tot just arriva el punt d’un cop més tornar a esser.

Agafem el punt de partida que volem. Tot just començem de nou. I quelcom nou ens marca un futur plausible, que ens cal transitar.

Els riscos, els perills, i els nèmesis estàn aqui. A s’altra banda. Fem-ho bé, des d’aquesta altra perspectiva. I tornem a restablir s’equilibri necesari per tornar al punt sagrat de benestar mental, de plenitut compatida, d’esprit comú, entre el pol d’es Tico Commons i la identitat d’un lloc nou: Ticataluña.

ALLS

Sa punta d’es pas

Es pas d’es temps. I de ses barques. Ses cales de Menorca no són pas es lloc més important de s’illa per sa gent local. Es lloc d’es banyet.

Avui m’he aixecat prest, i tot i així, vaig anar tard a fer els tirets a sa pista de basket. No hi havia ningú. A sa camp de futbol hi havia quatre nois fent xuts. No gaires. Sa pilota havia anat a parar a sa pista de basket, i això em va permetre fer un xut per tornar-si’hi. Es primer xut va anar a parar a es pi. Es segon xut vaig tirar igualment per fer-ho amb l’externa, pero aquest cop a rand d’es pis. Sa pilota va arrivar als peus d’es lot, qui va cridar: «gracias, jefe».

Sa sessió de tirets va anar com cada dia. Amb mes de calor. Van entrar uns vint. I uns 35 no pas. Es van sumant, i es tir sembla que va millorant. En el agregat. Estic preparat per una temparada nova, tot i que no tinc equip, més enllà de la patxangueta dels dimecres, que és prou. La sessió sempre s’acaba amb es darrer tiret fet, per això d’anar-se amb un xic d’optimisme.

Sa ment és així. Ens treballa en dues direccions: a favor i en contra. I totes dues són molt fortes. Aquesta realitat dual és la prova definitiva que a es mon mateix hem de cercar ambdues direccions; ambdues forces. I des d’aqui prenem partit. Cap a una banda o s’altra.

De camí a Sa Punta d’es Pas paso per es supermecat i compro tres ensaimades i uns botils s’aigu. Pero per no anar carregat com un ruc a Sa Punta sagrada, li demano a sa dependenta si me les pot guardar un moment. Així convenim.

A Sa Punta d’es Pas aprofito per netejar ses avarques que es darrer dia van servir per fer es camí de cavalls fins a s’altra platja a s’altra banda de sa muntanya, anant cap es far de Favaritx. Entro a s’aigu amb un salt de cap des de sa plataforma de pedra, just per es costat que uns dies abans na Marisol em va mostra es camí més adient per sortir-ne d’es banyet, just quan li intentava fer sa clase magistral a sa meva filla i sa meva dona, menys locals que jo a Sa Punta d’Es Pas.

Sóc un foraster com qualsevol dels catalans o francesos que han arrivat a s’Illa i s’han enamorat de tot plegat. Sa gent local pateix per sa gentrificació i la manca d’accés a sa vivenda. Fer feina tot s’any no es garanteix tenir l’opció de viure-hi bé, i projectar un futur A Menorca. Potser ses anglesos i ses francesos, com ja ho vam fer els catalans, s’aniran infiltrant a ses puestos de decisió, amb el diiscurs de sa inversió estrangera, i s’explotació d’es monocultiu de turisme i serveis. Es mon d’un nòmads que ara arraconen a sa gent d’aqui, i de tot arreu.

Tot just surto de s’aigu i truca sa meva dona: On ets? A Sa Punta d’Es Pas, dic. «Fa hora i mitja que vas sortir. Se t’ha anat es cap».

Potser.

Es cap s’ha anat tot sol. I es cap olmeca que rumiava a prop s’ha instalat de cop. Es meu cap nou està en procés d’adaptació i camí a sa transformació. Com s’illa, com es mon, com tots.

ALLS

999

Una meta determinada. 999 ¿999 qué?

La vida es así de imprecisa.

Y con estos burros hemos de arar. Así que no tenemos más. Aquí estamos, y de esto va la cosa.

No he llegado a constituir una serie completa de 999 pasos. Pero el camino se ha ido construyendo, y no estamos lejos de llegar. De hecho llegará un momento en el que queden tan sólo 99 por recorrer. En ese momento empezará una cuenta regresiva definitiva. -99, -98, -97,…

Y así hasta llegar al «count-down» final. La cuenta atrás. No deja de ser una traducción de un término que quizas, culturalemente, también copiamos de nuestra experiencia anglosajona. ¿Qué tanto de todas esas influencias nos han quedado y qué tanto ya son parte de nuestra propia identidad? ¿De qué identidad hablamos cuando nos definimos en términos categóricos de aquello que inequivocamente «somos»?

Yo no lo tengo claro. Quizás porque tengo claro que soy muchas más cosas a la vez. Y que quizás mi identidad ya hace tiempo que desbordó el embase en que debía llegar para ser lo que inicialmente debía ser. Inevitablemente ir más allá conlleva otro tipo de narrativas, némesis, circunstancias y aventuras, imposibles de imaginar desde el origen inalterado de las identidades inmaculadas y puras.

La transgresión para ser eso, y más, o más o menos, no deja de ser el último acto de rebeldía al que cualquier ser, sin importar de dónde provenga, quiera, o pueda, asumir para salir del «sí mismo» colectivo al cuál se le afilió en primeras circunstancias.

Who’s going to pay attention to your dreams?

The Cars

No podemos ir por la vida pensando que no pasa nada. Pasa. Y ahora nos toca hacer algo al repecto. Pero este sólo pensamiento puede incentivar la acción, o desmotivar cualquier tipo de revolución. Por pensar que está todo demasiado cuajado para desmontar la historia de violencia a la que nos quieren someter. ¿Quién? Las fuerzas que hasta ahora han sido beneficiadas por el juego tal y como está planteado. Más allá del bien. El mal pues.

Y ese mal tambien tiene la connotación de haber sido constituido a partir de un modelo de sociedad al que nos sentimos totalmente implicados con cada paso que damos. En un acto de provocación de ser quién decimos ser en nuestro acto-de-fe público: la red social. O nuestra identidad en la red.

No queda más que lo que nos hemos planteado que somos mientras el tiempo pasa entre nuestra intimidad, el espacio privado de nuestra familia, y la subsistencia que nos permite estar por encima del nivel de ahogamiento, o por debajo del agua, persistiendo en un sistema de opresión que nos provoca a ser «nosotros mismos» y a salir de la cloaca con un poco de motivación, y una buena dosis de positivismos pragmático, según el último gurú de una generación que se plantea todo como un devenir que lo tiene todo a su mano, y que de aquí, el último que cierre la puerta al salir.

Quizás somos corresponsables de este sentimiento de que no hay futuro posible para arreglar de arriba abajo este despropósito. No tenemos un plan lo suficientemente robusto para mantener la esperanza en un plano más global del que normalmente nos planteamos influir en el devenir del porvenir.

No deja de ser un juego que está desnivelado. La cancha está en pendiente, y nos cuesta mucho más a los que jugamos cuesta-arriba. Cuesta abajo juegan al contragolpe. Y la bola se acelera con más velocidad. La gravedad juega a favor. Cuando uno de los elementos que determinan el juego está sesgado por un criterio impuesto para determinar limitaciones al acceso, y sobre todo, que hacen caso omiso al sufrimiento de aquellos más desfavorecidos por el devenir social resultante.

Algo no va bien.

Y en esta línea debemos asumir una nueva perspectiva. Algo debemos ser capaces de hacer para cambiar las cosas. ¿Qué? Eso ya suele ser más peliagudo. Las narrativas de transformación y de revolución han sido asumidas por todas las agencias de marketing. Las marcas pues, nos venden que a través de nuestro consumo, ya estás cumpliendo con tu deber social para hacer el cambio. ¿Pero a qué cambio se refieren?

¿Qué queremos cambiar cuando nos referimos a una transormación?

Por aquí podríamos empezar para preguntarnos si estamos dispuestos, esta vez sí, a apostar por un sistema alternativo emergente.

Yo lo estoy.

Esta es mi humilde aportación, y soy muy consciente de que es una más de un montón que se pueden promulgar como la «re-hostia». No pretendo ser la hostia, aunque se me vea con una camiseta que apunte en esta dirección. La cuestión es si podemos comulgar de un cuerpo de un Dios que nos promueva a devenir en una dirección en la cual nos podamos sumergir en un espacio de conciliación resiliente y definitivo. Un espacio de transformación que nos permita seguir asumiendo somos esto, a título individual, y que a la vez podemos desplegar un camino NEW que nos lleve en otra dirección.

Esto no es trabajar desde la playa, pero si un pensamiento complementario a la convergencia de dos mundos.

Atrapado en vacaciones trabajando.

Ayer volví a ir. Volví a llegar. Hoy ya no fui.

Tengo una mitad de mi cabeza aquí, y la otra todavía no ha desconectado. Muy mal.

Hoy lo tengo que solucionar. Me tengo que esforzar por conseguir que dos o tres personas me ayuden. Quizás es un mail. No un teams, lo que necesito producir. Y unas carpetas que ordenar.

____


9 días más tarde…

He conseguido avanzar. Esa ayuda, esas tareas, esos objetivos.

He lanzado y a la vez desconectado.

El esfuerzo de lo que hay que hacer; de hacerlo; y de desconectar.

Finalmente estoy aquí. Y un poco allá. Pero de manera espiritual. Pensando desde mi armonía personal. Hacía el bien colectivo. ünö.

____


Debo establecer una estructura.

—- cuatro líneas así sirven para separar el texto, de manera visual, pero no para el código que requería entender un corte de una manera más explícita. O de una manera que lo entienda. También la información requiere llegar de una manera a un algoritmo que haga lo que planteamos.


El trayecto es la cuestión. Plantear esta narrativa. En esos otros términos.

Vamos a ello.

Cuenta atrás.

-9

ALLS

NEW ontology

Let’s begin with the basics: ontology.

Then axiology and teleology.

The nature of being.

A set of concepts and categories in a specific subject area that show their properties and relationships among them.

The theory of value. Goodness. Dimentions of value. According to whom?

Understanding phenomena in terms of purpose they serve. Rather than a cause.

A NEW ontology, axiology and teleology.

That’s the starting point of NEW.

A way to move beyond.

A way forward: backward.

Like the directions of time.

Just to consider directional antagonisms.

A new set of rules.

And a NEW consensus.

The end. To like the final entry door to the next dimention, in the way that it was written by Jim Morrison, and sung by The Doors. The end in teloelogical terms. The purpose of it all. Or of this in particular: a NEW awakening.

This is a good starting point.

Three words.

A sense of starting from scratch. At the very base of a NEW pyramid.

Are you in?

ALLS

9 step pyramid

I see the pyramid from afar, on top of the hill… and in my mind. The thing is that once you begin wondering around a concept, and idea, a transformation, or whatever that sticks in your memory, you ought to do something with in. But calm down. No need to hurry.

Things have its own weight. Light things quickly set flight, float, and shift directions at will. And that’s fine. Sudden moods will drift the initial destination elsewhere, and that’s alright.

More condensed ideas are bound to come around in the same shape and form as before. Slight changes over time make the overall context around it sink. It becomes a stable personal myth. One we ought to listen to. A story from within. A founding one. To open a door.

This is a ritual you must stick to, and build from. The doors open pathways to transformational states, that are not just about following the wind, and letting it guide you, but rather setting the scene to aknowledge the wind to come along a journey that will eventually make sight of the virtuous mountain where the pyramid, on top, will lead the way to the transformative configuration of your very own mystical journey.

As you first make sight of the great mountain ahead, the clarity begins as we approach the changing medium: from water to land. This sight will change the course of action in this exploration, until we anchor, and step down to explore the beaches of this NEW island. The mighty mountain. From the edge to the top. Nine milestones away.

The ritual begins.

Stop.

Start.

Again.

Until you climb the last step, and the perspective shift clarifies your NEW state of mind.

ALLS

Le mejor historia jamás contada

Todo el mundo sabe que la mejor historia jamás contada es aquella de que Jesús en realidad era un gran lector. Entre sus 9 y sus 15, leyó los mejores 99 libros en Jerusalem, y 999 km más allá.

Y se fue.

Nunca nadie encontró sus cuardenos.

Hasta hoy.

Un arqueologo pakistaní, Golman Mubarak, encontró el manuscrito de 2025 años de antigüedad, firmado por Golman, el hermano mayor/menor, dual, de Jesús.

Jesucito.

El mismo.

El bro.

El bro de Jesús era la hostia.

Y nunca nadie, hasta hoy, le había dado bola.

Su historia nunca se contó.

Nadie le supo entender lo que quería decir con esas otras historias en los mismos 99 sitios en los que Jesús y Golman, como hermanos, presentaron sus ideas desde dos extremos del tiempo espacio, que como familia, venimos hoy aquí a presentaros.

Benvenidos seais.

Esto es la palabra NEW.

Venida del cielo.

Soy Dios Padre, cabrón.

Ahí está.

Lo dije.

Llevo preparandome lo que a Dios Padre le ha tocado aguantar por tener que bajar y verlo yo mismo, ante 999999999 peticiones directamente venidos de individuos libres en las antípodas de esta puta mierda putrefacta que tenemos en nuestro crónico machismo desbocado en nombre de quién, cabrón. Mío, ni madres. Se van a chingar a su madre. Basta. Desertamos la violencia y sus 9 valores y 99 vilezas.

Sólo 99.

La serie en las antípodas.

La historia del terror de la alternativa.

Caer.

Volver.

Vos sos Caín.

Y Golman.

ï

minisculizeme

elsewherewego

This other way.

Are you ready to GO?

Every go, the «O» is an olmeca head.

Call an artform or a tag.

It’s a spit on the NEW face.

And not end in violence.

Cause we left it back.

For good.

Imagine time bends.

A mathmatical demostration takes for you to wonder we are heading if we mean to go somewhere. It’s a vision game. A vision for the holistic welbeing reconsidered. You guys. Stop. Let go. Drop violence from your estimatic short life. Live it well. At the scenario of leaving something behind, and rather go the opossite way, orthogonally away from a matrix you understand for this 9 mathmatical concepts of a matrix, or a movie reference that could selfreference towards this new rabbit hole, and I throw you here a Jesuscrist, my bro, story you’ve never heard of but leads up to being in a parallel world as the calling one to save the day for tha name of the NEW lord, minusculized, could happen to live at the very other end of my undertanding. Away from here. From where you and I antagonize. Let’s chill the fuck up.

No exclamation mark.

De-escalete.

De-risk.

De-macho.

As compared to Di Maggio.

And turn this nëwgöd minisculized with a deal flow of a total màxim of 999 NEW writers of collective narrative of some else the fuck away from these shitty 9 things of our particular time and space, to first stop, and feel it again, to reconsider lonelyness, and not seeing each other, stuck at home. The world, complete. The absense of war. No violence on the street. Violences at home.

That ought to stop.

It’s a man thing.

I first, Gol – man.

Servidor.

That’s what my father, GOlman, told me. Or rather everyone but me. How you treat the other. The world. And dedicate your intelect and know how to work in teams. To target complex people’s transformative processes. How we deliver change has to do with a lot of what my father did in his life, for the tico commons.

My father is bigger than Father God. Or am I?

Father’s things.

Mothers things.

Here.

WEARë. . . . . . . . .

Dual options:

La dualidad NEW española

NEW es mía.

Es mi visión.

Mi partido.

Mi plan político.

La perspectiva de futuro.

Mi rol terrenal, escrito en un manuscrito en hebreo que mi YO mismo de 2035 años atrás intervine para Jesucito de miarma bajara aquí a lo que ahora sí, he vuelto, a cerrar el ciclo aquél del que hablan las escrituras, y que desde aquí venimos a reconsiderar como la natural evolución de nuestra divinidad humanizada a imagen y semejanza nuestra. ¿Qué otra salida nos queda, sino que baje Dios Padre mismo, y que lo vea.

Y ahí podria acabar.

En un bending-of-time-space de la ostia.

Contado en cine.

Hacia atrás.

Patrás, patrás, patrás.

Risas.

99 distintas.

La carcajada divina.

El arte abstracto de Dios Padre Nuestro Señor por los ciclos de los ciclos revertidos de aquí patrás entre Golman y Jesucito.

El libro se considera una ofensa para la categoría nueve de amigos colectivos de Golman&Jesús, la Última compañía del Señor: minisculizada. El credo ortogonal. Me parece que esto no os lo había explicado. Ahí les va.

Dios Padre no existe.

No existo YO.

Pero sí una versión minisculizada de aquello que quise prender ser.

Y eso llegué.

Para bien, a veces, gracias a Dios.

Optimista.

Positivo.

Creyente en la energía divina que nos transforma a todos los seres interconectados a esa cosa en sí que representa que vibra en el respirar resiliente de nuestra vida cual transcurre. Pero eso, esto, ¿qué es?

Señoro tal: pase adelante y lo explica.

Así: oral.

¿Cómo se explica nuestra realidad actual?

Usted, ¿qué diría?

A qué 9 vírgenes le reza.

Con qué nueve santos mantiene un lazo de fe superior y unificado, en pos del bien común de la dimensión sagrada, continua, restitutiva, autoliberadora, por el simple hecho de estar aquí, vivo, leyendo una de las escrituras NEW.

Lo que el significado clasificado como base de datos de una inteligencia social colectiva en la dirección ortgonal a lo que habíamos sido hasta hoy. Bajar del barco. Mirarlo hundirse: hundir un trasatlántico moderno que represente una vulgaridad de clases y vidas que eran y son el tránsito de mundos con pretensión de ser más pipirisnais que unos mugres pobres a quién desprecias por un sentimiento de superioridad que sale… ¿de dónde? En qué puta cabeza caben. Déjate de hostias. Prohibido ser xenofobo. Prohibido ser racista. Prohibido refugiarse en cualquier credo que pongan en pos de una violencia y un estado de sometimiento armado de la virilidad pomposa de nuestros ejercitos de tierra, mar, aire, redes, internet, mercados, negros, blancos, cafés, amarillos, rojos, morados, verdes, azules, azules marino, azules soldado, azules pasma, azules gim, azules zulos, azules gun, azules western in current situation for a script in obiquüm NEW dwellings, settings, places, people in a situational NEW space being recorded.

An exclusive 99 person event.

A show.

A great NEW one.

In this dual space-time continuum that can emmerge all of the sudden following the 99 rules of this NEW transformational pathway.

This is the highest help.

The most I can do.

But you must be willing to just, GO!

And you read.

And go.

Read.

Go.

Read.

Go.

Read.

Go.

Read.

Go.

Read.

Go.

Read.

Go.

Read.

Go.

ALLS


Hace tiempo pensé que podía revertir el tiempo.

Ah, sí, y también que podía replantear el personaje literario de Dios Padre, reconvertido en una versión distinta de sí mismo.

Como si eso fuera posible.

Una clara ficción.

Una metahistoria que te lleva a la prengunta: ¿y si soy yo?

¿Y si soy yo?

Y si era este el plan.

Pues yo por si las dudas, decidí bajar y verlo yo mismo. Eme aquí. Soy Dios Padre Nuestro señor, verificado, por una red social que tendría que ponerle un par de huevos para proyectar la salida de este hoyo en el que aquí mis 99 compadres machos me han dejado este Cristo para resolver una paradoja tiempo-DEUX que únicamente podría tirar en una dualidad sagrada características de un salto de fé superior común hacía un sitio menos mayusculizado, y más bien más minusculito, bajémosle de huevos, yä.

Xarxa social.

Trademark

Diëresïs corp.

El registro de dominios en los 90’s transitando hacia los 2000’s. Dosmiles. Si nos dieran un tiempo flexible, cuántos años le deberiamos dar como colectivo a un plan común de futuro verdaderamente holístico y ausente de violaciones, violencia, armas, guerras, tiranía de los ejercitios en continuo gasto de la amenaza militar, por lo militarmente sólido que resulta nuestro bienestar colectivo como estamos, como para cambiar las cosas, o bajar todos las armas.

De desacralización del amor a las armas. Por un decreto sagrado de Dios Padre Nuestro Señor, que bají, vino al congreso, y lo explicó hacia un pueblo NEW reconsiderado a partir de la voz colectiva de estos 99 sujetos que rellenaremos este espacio de un resultado colectivo ortogonal emergente.

El juego en sí.

El diseño de una sostenibilidad de la emergencia.

En esa otra dirección.

La ortogonalidad de los tres dedos sobre el aire.

El símbolo de un mito matemático de la interpretación en la gran pantalla, la pantalla del movil, la pantalla del cinema al aire lliure, a Montjuic, en representació de la recuperació d’un espai militar tot seguit arrivem a la conclusió d’una declaració colectiva per abolir l’exercit. Com ara va fer Ticataluña, en aquest nou plä temporal.

Voleu anar?

Voltre voliau canyeta, oi?

Som-hi!

Hi-änem!

nëm. . . . . . . .

PITUS

PITUS & PETER

Un Pitus clau.

Una manera d’esser mascle i absent de violència.

Perque deixes d’esser macho.

Pero no et ve de gust.

Va bé esser mascle.

I més alfa.

La violencia d’ha exercit així, contra la dona.

El masclisme es representa davant el feminisme.

I fa fer que aguanta.

Fins que ens adonem, que tots plegats ho som.

Soms mascles.

Som masclistes.

Putrids.

De la pitjor manera.

I no ens adonem.

De cap de les maneres.

Fins un dia, hi caus.

I dius.

Cony.

Et veus al mirrall.

DÉU PARE MAYUSCILITZAT, de cop i volta, es minisculitza.

dëu

I es transforma.

D’una perspectiva nove, que fins ara no havia plantejat, fins que vaig haver de baixar, veure jo mateix 50 anys, i dir, qué va, no és això, baixar tú mateix, i arreglar-ho.

No es pot fer d’immediat.

Es imposible.

La barba no creix tant ràpid.

Paraula NEW de dëu.

minisculitzat.

Al costat de Diego.

ALLS


Enter el video del 9 10.

El nou dëu.

Nascut tot just, aqui: NEWCAR, NEW barcino, NEW spain, NEWEU, NEW américa, tico commons.

Unes coordenades d’espai NEW en sis dimensions.

L’entitat complerta.

La dualitat complementaria.

Les dues direccions.

Anar i tornar.

Majusculitzat i minisculitzat.

dëu i nöu.

ü


Vease el video que hizo el NEW dëu minisculitzat.


«Que baje Dios y que lo vea».

Petición 999999999

Y Dios Padre bajó, lo vio, y sea esta su respuesta por escrito.

El último testamento.

Dios Padre hecho hombre: Golman.

Hermano de Jesucito.

J’s bro.

ALLS


Diös

Entre los no creyentes hay una cierta alucinación cuando son introducidos a la posibilidad del perdón final, que lo borra todo, y por el cual: entras.

Estás dentro.

De pronto…

…aquello otro.

El otro lado.

Darle la vuelta.

¿A qué?

A la vida.

Pongamos por caso que estás mal.

Muy mal.

A punto de no ser.

Morir.

Morirte.

Morirte a tú.

Hasta aquí ha llegado la peor de las violencias: hacia tí.

No querete a tí: eso es pecado.

Yo el primero.

Me proyecté machista y heteropatriarcal en muchos momentos de la evolución humana de mi concepción particular divina en continuo movimiento y ecuanimidad brindada por los entes conectores a este bienestar común que decimos alimentar con esta única plegaria: ALSS.

Y viene de una historia que sucedió alrededor del 99.

Volvamos allá.

Vamos a al 99.

Esta es la histeria.

Se convierte en un popular movimiento pop.

Grotesco, en parte.

Y libre de pecado.

Y de ser justo lo contrario.

Porque Dios Padre, servidor, lo puso por escrito.

Aquí.

PAPÁ

ALLS


Sentidos entrelazados.

En esa otra dirección.

Como nueve pasos a gol.


Nueve momento antes del gol.

Asistir a un mundial con el tico commons verticing.

Verticing: palabra 99 de una nueva lengua: ticatalán.

Jo söc ticatalà.

Una concepció ortogonal.

A tot això.

A vosaltres.

Lectors.

Complices.

Forevermore.

The ultimate collective desire: beyond.

You go.

Gölman

Servidor.

ALLS


Jo no soc escriptor.

No tinc llivres publicats.

Fins que publiqui nou no he publicat cap.

El salt és aquest.

Anar més enllà.

Deixar-ho tot.

I tornar a començar.

Donant marxa enrera.

99 persones pujen a un cotxo que no sigui Telsa (capitol apart).

La industria de Telsa.

Mi tía.

La tía Telsa.

La tia al cel.

Tietes9

Tiets9

Cosins9

Germans9

Falsetietes9

Falstiets9

Falstaff9

9 noies diëresízäda entran al falstaff, a NEWGRA, abans de creixer la dïerësis a les antipodes.

No s’enten gaire. Es confús.

Perfecte.

Falten punts que descriguin millor el sentiment. Puntualitzem quelcom alternativa. Proposem el triangle elemental que ens queda per construir: la resiliencia. Abans de qualsevol nove manera de plantejar-nos quelcom més al mon nou aquest que aquesta dualitat de 9 noïes i ) 9 Nöis. Aquest és el logo més sublim d’altra historia. La que comença ara. Al final d’aquest particular camí groc meu: NEW.

9 nois diërïtzäts. . . . . . . .. ..

Qui és Lamin?

Devant.

Agafa el rol d’un nöu.

El nöu és el nivell més alt d’aquest sistema alternatiu al que ens vam haver d’afegir amb un mecanisme de reconeixement, renaçença, hipersensibilitat d’els estats col·lectius poetitzats en una direcció emergent transformadora. L’element d’anar a flipar junts. Juntes. L’antipartit d’aquest altre. Només per tocar els ous amb aquest 99.

La historia a les antipodes de CiU.

El contrari d’Unió.

Uniö.

Jo sóc el creador… d’unió. Minizculitzada.

Inmigrant.

Com a capità d’un baixell de s’altra banda d’es mon rodö.

Com penses que serien les antipodes de lo rodó.

La esfera blü

Un nöu colör.

L’etiqueta que descriuen aqueses coordenades de color, 9, 99, 999.

Et pases amb l’üs dels puntets i les cometes aqueses dels collons.

Diu el LORD.

Un sentiment que entenem en aquell rol. Aquell moment. Aquella interpretació.


Enter something into an AI.

Let that be this:

Hello. I want you to answer like an enabler to uptake on a AI interphase for the first time with a nine step prompt, that will iterate to a conclusive milestone define in the first one as the destination that this exchange is capable of orchestrating for a resilient nine dimenstional transformative shift. As process to leap out. Leap away from our current state. From this status quo. And it’s going to be AI enhaced, by following this structured conversation of nine questions and nine iterations of your most hands-on evidence-based holistic-resilient transformative-intuitive with a practical 9 set guide to implement into a state of perpetual positive motion. Spin that way. Then present the spin the other way as the antagonist direction: an available state of mind, that boost the current status quo in the opposite direction. Viable futures away from one another. A dual state of NEW affairs. Propose a 9 step guide, with each section being 9 resilient comprehensive structions to build the pathway towards the pursuing of each step at a time. This is a nine dimention destination. Dimenstion one has nine journey milestones. Each milestone has a 9 step KPIs to go up that phase. And your interaction with each level is adapated to the complexity of the experience and the ambition of the very thing you have set to transform. This is the resilient theorem. AI enhanced. In a framework, campaing, theorem, engagement designed mechanisms, resilient paradox, holistic orverwing, continuos flow, NEW deal, futbolartistry. Allow this NEW programme to be presented to the 9 categories of users that represent the first 9 levels of feedbacklooper teams, revealing the holistic resilient framework of a NEW societal governance and sustainble interaction stable entrophy. The ultimate destination: met. In scientific terms, first determined by a 9 level theorem proved by reduction to absurdity. The 9 level actuary-mathmaticians feedbacklooping NEW stringing theories. Present the result as 9 prompts to ask Gemini to come up with a web-app ready and optimized for any IO and for desktop or mobile. The 9 prompts should be addressed as a dual exercise: on the one hand as a integrated functional and technical design input phase, where the nine prompts ask me the questions and variables and details that need to expressed in each moment of the 9 steps, to clarify the focus and the exact output that should engage each type of the 9 stakeholders, and therefore, createing 9 user journeys that are gamified at each level to open an increading level of learning process of each new user, while also explainning the wholesome NEW vision, each element at a time, configuring nine parallel and complementary routes to arrive to a desired state of the wholesome being, and let that state of NEW deliverance: Bë. ALLS. Each level of each framework should complement with a mix of hetherogenic perspectives to build on a 9 level pyramid experience. Make this an individual trip, and a collective one. Transiting among two directions. From individual to collective. And from collective to individual. Ethernally. ALLS

What comes out?