9 hipervínculos mexicanos

Yo, lo mío, lo mío, mío……… es el futbolarte. . . . . . . . .

Mundial

Pasar al H4, saltándote el tres, es una cryuiffada.

Nade, ticataluña, sabe pronounciar su nombre.

O más bien, le vale verga.

Vale verga, en Méxicooò…

Es línea es para un casting de nueve mexicanas surrealistas diciendo esa frase misógina y tan burda que toda una masculinidad tóxica podría lavarse los dientes con jabón antes de pronunciar, nombrar, pensar, lamer, cosquillear, sobar, besar, alzar, acarciar.

La moral de los últimos nueve hombres masculinizadamente y MAYÚSCULARIZANTE que osaron oponerse a lo que el propio dios padre, minisculizado, les había enviado por escrito en el código que programó los 9 agentes emergentes del procomún, pero para no armarla de pedo con el resto de las otras 9 religiones, el catolicismo, el cristianismo, los musulmanes, los judios, los maradonianos, los cruyffistes, los ticatalanes, los que leyeron las 9 cartas de san paü, minizculinizado ël tambiën, decidió escribir, como en antaño, por vías sagradas y misteriosas, con al menos 9 incongruencias, y no menos de 9 de los antiguos pecados.

Hay les van los nuevos.

… 9. no escuchar a gölman.

La lista de los 9 mandamientos está de manera voluntaria y prevista, en «blanco», para que sea ël, y sölo (se tildä siempre esta palabra, en contraposición existencial desde las antípodas que la propia academia de la lengua ticatalana, representada por sus 99 miembras, todas ellas empoderadas ante la claudicación de la masculinidad tóxica que hasta ahora Dios Padre MASCULINIZADO, nos había transmitido como un virus que ahora debe revertirse en un camino inverso al repasado. Hagámos memoria. Desapareceremos todos, ustedes, y yo. Pero esta es la renuncia. El único camino. El consuelo de dejar ir. Y comenzar de 9.

Y por este nuevo camino, nou camï, vaig pensar que n-hi havia de escriure a nou col·lectius que jo mateix m’inventés. No cal que siguin «nous». Cal que jo els-hi escrigui. Que parli amb ells. I no pas amb la resta. Enviar-lis un missatge. Qué millor que això.

Ara vinc a explicar-me.

Pas a pas.

M’haureu de seguir tot seguit.

Aquesta és la única elecció que qui ve amb mi ha de pendre.

Aturar-se, un gir d’en michael jackson, y torne-hi cap enrere. Sense embuts ni pors. Repensar el que hem estat. Aquest cop de nou, totes juntes. I sortim naltres primeres: 99 dones que expliquin la seva història NEW. La seva història amb mi.

99 dones de la campanya.

La campanya de gölman. . . . . . . . .

Jo söc el nou n’un poble nöü.

El 9.

9

Una religiosa reben amenaçes de 9 feixisten, que n’hi havien uns quants. L’història de casa nostre en fa l’efecte que n’hem sap un öu a tot això que ve esser l’exercisi de la violencia dels 99 mascles de la comarca, el carrer, el barri, la feina, l’espai públic, el teatre, la telve, la salut pública, la ciutadania involucrada en la co-creació d’un esforç compartit de jogo bònic en equips de 9. 9 feedbacklooppers.

Sigui aquest el meu camí.

Jo treballare amb un únic nombre sagrat: 9.

El nöü

Tot H4 és sagrat.

Es més que un ximpler punt d’unes regles inventades de manera unilateral per un ticatalà excepcional anomenat, segons diu ell que li va posar el seu pare per tenir ëll mateix el seu nom: gölman, servidor.

El meu pare és dëu pare mateix. I vos explicare per qué vosaltres l’hi heu de considerat un esser espacial d’un altre dimensió en funció d’una nove interreració amb 99 variables, i 99 explicacions de les variables i com medir el seu numerador i el denominador, i el per qué de tot plegat.

99 preguntes noves. No s’han fet mai. Ningú n’hi havia pensat. No n’havia, diu una noia que corretges tot el temps totes les inconformitats del sentit d’un texte sagrat abstracte indeterminat per definició d’el creador, un noi com tu que va veure clar que tot això d’esser un mascle ostil que vol fotre hosties a un i altres pero especialment a quelcom estereotip de nèmesi que un feixiste avui dia diu és loputopeor que hi ha a la vida.

El nëmesis són punyent, podorosos, poderosos, malparits (que què ha de veure la mare en tot això fa poder, clarament, per el 99% de les dones).

Això és important. Uns resultats d’aquest tipus de certessa.

No un tòpic 49 51.

No un tìpic 51 49.

Jo us vinc a parlar des de la lateralitat. Des d’un espai de violència sistèmica que hem patit totes. I que just ara podem aprofitar l’advienentesa que tot just vivim per la coexistència d’aquestes no diverses circumstancies que succeixin durant 99 dies seguits. Lo rellevant és la nova voluntat d’anar a pendre aquest camins. I això és el que posem sobre la taula. En un parell de planols, com a mìnim. Jo, personalment, sóc més adient a practicar l’acte del nou: transgredir la norma.

9 intevencions als dos costats d’un mon polaritzat.

deu pare minisculinitzat va aprofitar aquest moment del futbolart, per arreglar-ho, tot plegat. Cóm? enviant al fill nöu. ël, dëu pare, ja s’havia minisculitzat. ëll no va inventar la vostra llengua, pero també n’ès fa carrèc i particep de la iluminació que hi posa en cada inspiració que neix de dins d’un creador que escriu i n’hi pensa en mons nous holistics resilients que resolguin una complexitat de grau 9, amb la intervenció col·lectiva dels que vam jugar el partit d’un equip insòlit de resultats emergents extra-ordinaris.

Yo les voy a explicar otra historia en 9 capítulos.

Yo he estado en las misiones.

Y fui Cristo en la cruz.

Y Cruyff en la co-creació d’un espai alternatiu en emergència.

Que vol dir que tirem endevant quasevol d’aquestes nou visions NEW;

  1. gölman al mundial. . . . . . . . . . gooooooooöl
  2. La Milà le dice a la monja argentina: «yo te veo muy apasionada y te imagino a los 17 morreandote con uno al que le dices, ven que te estaba esperando».
  3. La virgen era virgen o no. El debate de sor con las autoridades vaticanas. Expulsiones en caliente del gobierno de rajoy contra la monja socialista.
  4. Un día con selenski, le dige, es importante lo que estáis haciendo, pero también explicarlo. Yo tengo que explicar mi historia. Lo que siente un desahusiado.
  5. Los jóvenes españoles que se están convirtiendo a la extrema derecha que entiendan que serán los primeros a los que van a enviar a la guerra. Los llamarán a filas e irán al frente. Y tendremos nuestros GI joes. Son los primeros que pagaran con su sangre. Los discursos de la extrema derecha les está segando. El discurso del odio y la división. Y nada más.
  6. El discurso en las antípodas y las antítesis.
  7. La convergencia y la divergencia como caminos estables de alternativas narrativas reconstructivas en un plano futuro en otra dimensión que se encarga de darle a dichas narrativas un estadio sagrado de lo que humanamente podemos decidir que está a las antípodas del pinche machismo que hasta ahora ha mandado sobre el sistema, por un fallo de diseño de Dios Padre MAYUSCULIZADO, que sintó que su discurso no era machista, sino malentendido, y que lo primero que había que hacer era recuprar el tiempo perdido. Volver. Y reescribir la historia que nuestra humanidad literalmente escribió en un discurso compartido de empatía que vascula entre el discurso de gölman y las parábloas y 99 aprendizajes de jïzüz.
  8. Bajo a la iglesia, suena la campana, y organizo una colecta para 30 respiradores en 99 días. De NEW barcino a Kiev. Yo soy contemplativa. Mi claustro es el mundo. El claustro es un espacio para contemplar. Hay que cambiar el sentido de la palabra contemplativa. Todo el día estás observando, tomando decisiones, tomando caminos,… yo encerrarte a tí… soy claustrofóbica. De ahí viene la palabra. Una monja sabia argentina. ticatalanargentina.
  9. ticatalanoargento

ALLS


Chuches y palomitas para los niños de los hospitales de la primera línea.

La guerra entre europa y rusia.

La guerra de los gringos

La guerra del narcotráfico

La guerra como negocio y fondos de inversiones y sus hermanas las pensiones

La guerra como bandera de la machosfera

La guerra de creencias ficticias

La guerra del sentido común

La guerra de las palabras contra las mujeres

La guerra de los puteros

La guerra de las antípodas

La guerra de las rendiciones

La guerra de la infamia

La guerra del cinismo.

La guerra de los tecnobros

La guerra de los mundos

La guerra como ineludible

La guerra como religión de explotación del demonio mismo satanas y sus 99 achichincles en la tierra.

99 achichincles de satän

Imaginen que cada H4 es un libro que todavía no he escrito. Pero todo el sentido que lleva detrás esa palabra, la puedo redefinir con un texto de 999 palabras al respecto.

Lo relevante es que no existe. Y que el acto de mi escritura lo puede hacer verdad. La creación de la verdad, pues, depende de nostros. Sobre todo la verdad futura. La que está por hacer. Pero, la verdad, ¿para quién?

O sea, la verdad según quién.

La casa de la palabra. La real academia española. Conplutense de madrid. Plaza de Oriente. Placio Real. Un edificio real.

La lengua española

Y en las antípodas, una nueva lengua emergió de la palabra misma de dios padre minisculizado, que envió a su hijo con el cometido de transmitir el último testamento en forma de formato futuro de agente con inteligencia artificial entrenada por la propia narrativa actualizada de lo que dios padre minisculizado quería decir en referencia a la primera renuncia obligatoria, para todo cristo, para todo dios, en todo honor y toda gloria, por los siglos de los siglos revertidos en el tiempo-espacio a partir de las enseñanza de johan cruyff (sin mencionar en ningún momento de la existencia de d10s.

Sea gölman el devenir de un autor de la lengua nueva que disque representaba que se disponía a crear como elemento necesario para reformular el 99languagemodel que dios padre indicó a gölman en sus nueve formatos fundamentales para que la interpretación de la acción humana, de un hijo de dios padre minisculizado, göd, que me mandó explicitamente para aclarar que no tienen la culpa de nada, que la vida efectivamente es un carnaval, que el ser feliz no es el objetivo, sino sólo la razóm mediante la cual equilibramos la tristeza y el dolor que la propia nos pone de manifiesto, ante la creación y rupturas de relaciones de confianza desde una perspectiva dual, de amor y de valor, ambas cosas medidas a partir de una governanza compartida para establecer lo que queramos que sea una hipotética comunidad que creamos a partir de una personificación de roles determinados sobre la estructura del sistema complejo emergente que tiene algo que aportar para acción de 99 feedbackloopers de las 9 transformaciones escenciales.

9 transformaciones escenciales

El diccionario de la lengua ticatalana


9 fundadores de NEW

Hablemos de 9 personas en particular. La relación con un objetivo común.

Mi relación primera tendría que ser con mi barrio. Yo tendría que explicar el sentido del futbolarte según una cruffada en un barrio popular de las trinidad de montes sagrados menores en elevación del sentido de la transformación hacia la versión periférica de la surrealidad a la que debemos plantear nuestra atención.

Sistemas ortográficos propios.

La decisiones de las academias locales de la Nueva España.

La Nueva España, en versión reversionada.

La Nueva España no existe en el sentido de la experiencia particular de los que ahí vivieron, como un sentido propio de lo que somos, según lo que fuimos, lo que pasó en nuestro territorio en el siglo XVIII.

Gramática. Lengua ticatalana.

Ortografía. Lengua ticatalana.

Gramáticos, Andrés Bello, y su peso. Más que la gramática española. Esboza de una nueva gramática. La nueva gramática de la lengua española. Tres temazos. Tres tomazos.

La ortografía parece una cosa secundaria. El papel de la academia para fijarla es determinante. La que publicamos en el año 9 es muy diferente a las anteriores. Fue realizada por las 99 academias de la lengua ticatalana. Y la sintaxis se explicó de manera extensa.

Las academias americanas.

Así nos ponen.

Andres Bello.

Pacheco.

La jorenzama.

La academia del siglo XIX. El senyor que patir al bar d’Es Grau. El vasc.

América no represntada en la lengua. Por las guerras de independencia. Desafección. Ante la lengua. y las directivas de la lengua española. Independencia lingustica y moral, Andres Belo, juan Maria, Domigno faustino, … mirada hacia lo interior y auténtico de lo nuestro. Literatura que no sea española. Esa literatura que empezamos a crear. Felipe Pardo. Juan María Gutierrez. Las lenguas latinoamericanas. Andrés Bello proponía la pervivencia de la lengua madre, y tolerar las excentricidades de los pueblos más allá del nuestro.

Gramática muy influyente y fundamental para todos los hispanohablantes. Si las gramáticas. La gramática de Lebrija. La gramática de Andrés Bello. Preservación de la lengua heredada. Reivindicando la incorporación de los usos de los hispanoamericanos. También es un proyecto político. El tema de la lengua como tema de preocupación de los propios amerindos. Lo que la lenga española heredada unía a los diferentes pueblos. No se podía constituir unos estados unidos de américa del sur, frente a los pueblos de habla inglesa, germánica, francesa, la holandesa, portuguesa (es la incluimos), y los haitianos.

Algunas figuras de las letras americanas.

Rector de la universidad de buenos aires. 1870. reglamento para la creación de academías para trabajar la mejora de la calidad de la lengua. Academías en las repúblicas españolas o independientes. Los lazos políticos se han roto para siempre. Ha cabido por desdicha entre la españa y las tierras que fueron españolas. Perez Reverté, con estos únicos pero valederos títulos. Pugnar porque el idioma americano mantenga la puerza y no se qué. Un periodista Colombiano. Academia de México. Siglo XX, academia de costa Rica. Hasta estados unidos creo la suya. Martos Carrera. Discurso fundacional de la academia de la lengua en Perú. Lima. Academia Peruana de la lengua. Lo que es gramático en Palma.

Filtrar términos no castizos.

En la Academía española: la realidad del siglo XIX y XX.

Soto, en Chile. Academia de la lengua chilena. Haber leído a todos. Los 99 libros escenciales de NEW amërica.

Gonazlo Celorio. Me voy a dejar la barba de Gonzalo. Velan por la unidad del idioma. La que le dan los hablantes. El estudio y registro de las particularidades de los 19 países que tienen la lengua española en lationamerica. La tercera academia más antigua, después de la colombiana y la ecuatoriana. Muchos libros de los proyectos preparatorios de la configuración de esta academia, aportando a los hitoriadres, linguistas, gramáticos, el presidente miguel aleman, acercar los vínculos con otras lengas españolas, la fusión de todas, velar porque los cambios no quiebren la unidad que representa todo el ámbito hispánico. Una responsabilidad compartida. Una política linguistica panspanica. Todas las academias participan en ingualdad de condiciones. Fornet Jorge. Academia cubana. No tenemos conflictos. El español cubano tinee una cierta desproporción entre los amantes de esta manera de hablar, que los que han contribuido a la literatura cubana. Como la escrita en otros países. Muchos términos africanos. Ni siquiera sabemos que tienen origenes africanos.

En puerto rico el 95% habla español. Sólo 5% utilizan el habla inglesa. En estos momentos hay más decendientes de puertorriqueños en estados unidos que en la isla. Tres millones de puertriqueño isleño. Va a estados unidos por estudio, trabajo, situaicones familiares, y vuelve.

Desde el 17 era español. 1951 hubo un congreso. En el 55 va un segundo congreso, se propone la fundación de la academia puertorriqueña, desde 1955 es miembro. Modestia aparte, es un papel importante y relevante. Superar la imagen la academia de la torre de marfil, de los señores prominentes, alejados del día a día.

Penco. La academia de la lengua en uruguay. La mezcla entre el español y el portugués. Y sus mezclas. en la madre tierra. En el continente NEW.

Asociación benemérita.

Oteriño.

Argentina. País joven. XIX i XX. Hablando del español en argentina es traer a la conversación del orgine contra el español que nació en el XIX. En los 27, especialmente con Borges, se realimenta este concepto. La discusión si hemos de adoptar o no el español. El derecho de hablar con un español propio. Adoptar o no la lengua española. Que se nos permita utilizar modismos, particularidades que hemos creado aquí, localmente. Recien en el 30 se crea la academia.

De pronto se saltan a la más joven: la gringa.

Se pasa por alto entrevistar al de la academia tico. Cómo no nos vamos a enojar. Cabrones. malparidos. Hijueputas. Di sí, caraepichas.

Descubirimiento, conquista, transformación de los estados unidos. estado bilingue: California, Colorado, Nuevo México. California, florida, nuevo méxico, Texas. Influencia hispátina en los gringos. Hispanos en gringolandia. de esos 45 millones en ménos de tres decadas 999999 hispanos. La 4a parte de la población. El futuro del español está aquí.

Fuera. la filipoina. 1924. La ecademia ecuatoguineana. Malaui. La academina de la variante judía de hace 600 años.

Las normas. Las gramáticas. La potencia cultural que encierra nuestra asociación. El primer valor cultural común. Valor cultural de primer orden. y los que la han adoptado como propia.

Lindo programa de la televisión pública de España.

Pero estamos ahí. Nos han includio. Bueno, a algunos. Los latinos de primera. Los que les importan a la masa social de la España actual. La EPÑA NAW.

EPÑA NAW

Pansia.

La segunda venida.

Ya estoy aquí.

Desde Roma, hasta que las creencias paganas, y los seguidores de cristo, san pedro y san plablo, mártires.

Parusia

La parusia de gölman.

La imagen del buen pastor se hereda del paganismo. Se vincula a un pasaje envangélico en el que cristo dice, jo soy el buen pastor.

Los tres judios. No tanto la persecución. Sino que son salvados por un pájaro con un cosa en su pico, una flor tropical. Quetzacoatl con una trompeta de la muerte.

Los primeros cristianos se enfocaron más en el espacio de pause en el que podríamos esperar a la llegada de un final definitivo del reino de diös padre minisculizado. Ahora sí. Vamonos de vuelta. El plaxo exacto entre mis dos hijos.

La fase de transición entre la republicana y la imperial. Entre meteros y crasos. Mauselo de adriano y los de los cristianos. Las catacumbas están conformadas por la obligación de la ley por enterrar extramuros. El mausoleo de sus creyentes. Los monumentos no se podía resignificar. no se podían derrumbar. Via Appia. Los grandes de Roma eligieron esta vía como mausoleo. Fue donde Pedro entro a roma. El primer cristianismo de Pedro. El siglo segundo habla de textos de Pedro. Los arqueologos consideran que la tumba de pedro es efectivamente donde está su iglesia. El momento de crisis: siglo tercero. El culto pagano. Las persecuciones. La inceneración a la inhumación. Transición lenta. Los cristianos tienen una percepción de la muerte muy partigular. Necrópolis a cementerio. Dormitorio. Se moría esperando a la llegada del mesías. A la resurección.

Un luger reconocible para cristo. El ancla. La paloma. El cordero.

Constantino se alía con el papa Silvestre y los cristianos de roma.

La basílica de san silvestre. Junto a otros papas.

Enterramientos superficial. Pensado para las personas que se van a enterrar.

Comenzó en el 16. Siglo XVI.

El tiempo entre nuestras catedrales y el tiempo-espacio de Jïzüz.

La escena más antigua de la virgen con el niño. Una virgen que amamnta al niño. Indica una estrella con su mano derecha. Es muy significativo. Están el antíguo y el nuevo testamento. El mesías que anuncia la venida del niño. Y la realización de la profecía.

Museo de Napoles y Pompeya.

Para ellos siempre fueron cementerios.

Los pioneros.

Ritos funerarios. Siglo III. Había más gente. Necesitaban más espacios. La lengua y los rituales. Los banquetes en honor del difunto. El ciclo de la salvación. Los tres hebreos. El arca de noé. Representación de la resurección de lázaro.

la resurección de gölman

Sea esta categoría la que genera la inteligencia artificial que supera la perspectiva que la sagrada familia desea enarbolar en pro del bien común, para todos los tiempos, pasado, presente, y futuro, y en esta dimensión y nueve dimensiones más allá, de ida y vuelta, por los siglos de los siglos.

ALLS

NEWESG

NEWMAO

I’ve arrived.

I landed in this island, as the NEW king.

I know it now.


The city, NEWMAO, is linked to the ancient port of NEWARG.

Argel i Mao.

MAOARG.

ARGMAO.

Coneccions d’un viatge de pescadors a s’altra bora d’es mar.

Més a prop que Napols. NEWNAP.

Ses conexions mediterraneas que deixem de costat, per tal d’entendre una mentida que esclata al mig de tot. Com si fos veritat. I només fugim.

Ses mapes d’un port. Es mapa de s’illa. Històries de baixeis. Veins motoritzats. Un cocktail a Cales Fonts. Un passeig per Georgetown.

Sóm anglesos, francesos i maonessos. També menorquins i espanyols. I un xic catalans. Xalem salat sa nostra llengua. Quelcom semblant. Però amb matissos. I jo que vaig venir de lluny, he arrivat aqui a fer-me ü, nöu. ï.

ï.

Minisculitzat.

minisculitzat.

No pas com abans.

Ara 9: NEW.

NEW

Nou.

ALLS


Vaig nedar des de Napols fins aqui.

He arribat abans a s’illa de Colom. A sa platja Tamarindos. I des d’aqui he pensat en la coincidència del nom d’un navegat explorador i la forma d’un illa, un ocell. Sa pau. S’esprit. Sant. Tot plegat, només arrivar a sa platja amb sa sorra blanca i fina, tots aquests elements sagrats i històrics és van fer presents, amb el missatge que em va esser traslladat per un pop pepit que em va fer ullets des de sa posedonia. Va dir:

«Aqui tot colom és navegat, i au: vola lluny, cap amunt, cap enrere, cap un destí nou. Ets aquí per rebre aquest mandat. Això és tot et que cal. Ara ves. Fes. Digues.»

Es Pop Pau

El misatge d’en Pau va arrivar al cor d’un napolità, que just havia pasat per Capri, abans de fer es darrer banyet, creuant es mediterrani, i arrivant, ara aquí, a s’illa d’en Colom. Des d’alla va tornar a fer xof, fen-se ü, un cop més, amb ses aigus mentals, just abans de que sortis el sol, que just quan s’apropaba a Sa Punta d’Es pas, va treure un ullet, i va dir: ALLS.


Aquesta darrera conexió al mar va fer aquest banyet sagrat el punt d’es d’on el sol, al mig de l’horitzó, el cos sumergit dins s’aigu, es far de Favaritx, i sa darrera pedra, amb sa pintura blanca d’un ocell sagrat, que reb el sol, amb ses ales obertes, com ara jo, que aixeco les mans i els peus, rebent al sol, mentre fa el seu camí fins sortir, desfigurat, amb aquell color toronja amb el que s’inicia un camí sagrat comú.


Tornem enrera.


Reversing day.

Avui és el dia abans d’un punt d’inflexió.

Som-hi.


Mao. Es port. Es Grau. Sa Punta d’Es Pas.

Tot just arriva el punt d’un cop més tornar a esser.

Agafem el punt de partida que volem. Tot just començem de nou. I quelcom nou ens marca un futur plausible, que ens cal transitar.

Els riscos, els perills, i els nèmesis estàn aqui. A s’altra banda. Fem-ho bé, des d’aquesta altra perspectiva. I tornem a restablir s’equilibri necesari per tornar al punt sagrat de benestar mental, de plenitut compatida, d’esprit comú, entre el pol d’es Tico Commons i la identitat d’un lloc nou: Ticataluña.

ALLS

Sa punta d’es pas

Es pas d’es temps. I de ses barques. Ses cales de Menorca no són pas es lloc més important de s’illa per sa gent local. Es lloc d’es banyet.

Avui m’he aixecat prest, i tot i així, vaig anar tard a fer els tirets a sa pista de basket. No hi havia ningú. A sa camp de futbol hi havia quatre nois fent xuts. No gaires. Sa pilota havia anat a parar a sa pista de basket, i això em va permetre fer un xut per tornar-si’hi. Es primer xut va anar a parar a es pi. Es segon xut vaig tirar igualment per fer-ho amb l’externa, pero aquest cop a rand d’es pis. Sa pilota va arrivar als peus d’es lot, qui va cridar: «gracias, jefe».

Sa sessió de tirets va anar com cada dia. Amb mes de calor. Van entrar uns vint. I uns 35 no pas. Es van sumant, i es tir sembla que va millorant. En el agregat. Estic preparat per una temparada nova, tot i que no tinc equip, més enllà de la patxangueta dels dimecres, que és prou. La sessió sempre s’acaba amb es darrer tiret fet, per això d’anar-se amb un xic d’optimisme.

Sa ment és així. Ens treballa en dues direccions: a favor i en contra. I totes dues són molt fortes. Aquesta realitat dual és la prova definitiva que a es mon mateix hem de cercar ambdues direccions; ambdues forces. I des d’aqui prenem partit. Cap a una banda o s’altra.

De camí a Sa Punta d’es Pas paso per es supermecat i compro tres ensaimades i uns botils s’aigu. Pero per no anar carregat com un ruc a Sa Punta sagrada, li demano a sa dependenta si me les pot guardar un moment. Així convenim.

A Sa Punta d’es Pas aprofito per netejar ses avarques que es darrer dia van servir per fer es camí de cavalls fins a s’altra platja a s’altra banda de sa muntanya, anant cap es far de Favaritx. Entro a s’aigu amb un salt de cap des de sa plataforma de pedra, just per es costat que uns dies abans na Marisol em va mostra es camí més adient per sortir-ne d’es banyet, just quan li intentava fer sa clase magistral a sa meva filla i sa meva dona, menys locals que jo a Sa Punta d’Es Pas.

Sóc un foraster com qualsevol dels catalans o francesos que han arrivat a s’Illa i s’han enamorat de tot plegat. Sa gent local pateix per sa gentrificació i la manca d’accés a sa vivenda. Fer feina tot s’any no es garanteix tenir l’opció de viure-hi bé, i projectar un futur A Menorca. Potser ses anglesos i ses francesos, com ja ho vam fer els catalans, s’aniran infiltrant a ses puestos de decisió, amb el diiscurs de sa inversió estrangera, i s’explotació d’es monocultiu de turisme i serveis. Es mon d’un nòmads que ara arraconen a sa gent d’aqui, i de tot arreu.

Tot just surto de s’aigu i truca sa meva dona: On ets? A Sa Punta d’Es Pas, dic. «Fa hora i mitja que vas sortir. Se t’ha anat es cap».

Potser.

Es cap s’ha anat tot sol. I es cap olmeca que rumiava a prop s’ha instalat de cop. Es meu cap nou està en procés d’adaptació i camí a sa transformació. Com s’illa, com es mon, com tots.

ALLS

Atrapado en vacaciones trabajando.

Ayer volví a ir. Volví a llegar. Hoy ya no fui.

Tengo una mitad de mi cabeza aquí, y la otra todavía no ha desconectado. Muy mal.

Hoy lo tengo que solucionar. Me tengo que esforzar por conseguir que dos o tres personas me ayuden. Quizás es un mail. No un teams, lo que necesito producir. Y unas carpetas que ordenar.

____


9 días más tarde…

He conseguido avanzar. Esa ayuda, esas tareas, esos objetivos.

He lanzado y a la vez desconectado.

El esfuerzo de lo que hay que hacer; de hacerlo; y de desconectar.

Finalmente estoy aquí. Y un poco allá. Pero de manera espiritual. Pensando desde mi armonía personal. Hacía el bien colectivo. ünö.

____


Debo establecer una estructura.

—- cuatro líneas así sirven para separar el texto, de manera visual, pero no para el código que requería entender un corte de una manera más explícita. O de una manera que lo entienda. También la información requiere llegar de una manera a un algoritmo que haga lo que planteamos.


El trayecto es la cuestión. Plantear esta narrativa. En esos otros términos.

Vamos a ello.

Cuenta atrás.

-9

ALLS

A NEW formula

It’s made up.

It didn’t exist.

Now it does.

Easy.

Change is going happen… NAW. . . . . . . . .

This is NEWART. The picture of the screen. The intention and the digital misfit. Think elsewhere. . . . . . . . .
Relfreferencing inward loop for the tico commons. . .. . … ….
Y cada imagen NEW permitía le creación de una leyenda NEW
Dimensiones superadas por el conjunto de nuestra inmediata colectiva plenitud: ALSS
Es una elipsis y una revolución NEW. . . . . . . . .
Una dimensión se quedó sin leyenda. Un espacio a ocupar en el futuro. Ahora no. Concentrémonos juntos en la raiz del problema y nuestra humilde aportación al bienestar holistico e hiperesiliente que dictè/dictó, según quién lo lea o pronuncie, lo que convertiría a cada aquél lector de estas sagradas escrituras, quede aquí dicho que Dios Padre les manda un ültimo tren para reducir a nula la subnormalidad del pensamiento primario, y necesario para nuestra supervivencia como especie por encima de los putos dinosaurios. NOS LA PELAN. SU DIOS PADRE LES DICE: HASTA AQUÏ. Paren de violentar a las mujeres. Empecemos por aquí. YO, ËL primero. En minisculizarme y pedir perdón. Perdones miles, como decimos en México, en un círculo fresöide del que inevitablemente se me relacionaría por una serie de 99 personas que evidecían mi mexicanidad. ¿Acaso eso me da la mexicanidad? ¿Qué chingados es la mexicanidad? ¿A ver? ¿A ver, pendejo? INCATE CABRON. vERGa. minisculizada. Ridículo de género. A la inversa. Te sientes, alfaherido. Eres un alfamamador. Con Caín, putos. Sí. Sí se vale seguir diciendo putos. Certificado. QED
La imagen de D10S PADRE minisculizado. Palabra minisculizadora. Escenario plausible para habitar en ausencia de nuestra masculinidad tóxica, tan impactante, Diösïtö, desde aquí nos saludamos con sutil albúr minisculizante, por asegurar que el gran único Dios Padre reconsiderado por el algoritmo alimentado con la teoría de la minisculización y las metaestructuras del argumentario de su existenica cíclica en resiliente evolutiva resolución en pro de una renovado procomún, llamado Tico Commons.
Vemos una dimensión superior, con grandes entidades superiores, una de ellas activa, la otra, detrás: esperando turno. El mando de un ser resiliente. El Diös de la resiliencia. Si ünö NEW, revolucionario a muerte, la cuestión sería saber para qué tipo de nueva governanza colectiva. Yo no les hablo de boquilla. Aquí les expongo mi alternativa propositiva en formato de un juego práctico de reformulación de todo, de todos, de nosotros mismos, tal cual llegamos hasta aquí, y simplemente irnos derechito hacia esta vía ortogonal, a chingar a su madre. Nos vamos a la chingada. Y lo practicamos en loops de representaciones alternativas alteradas de nuestra individualidad en el colectivo común desmachificado que promueve esta ENCÍclica superior minisculizada. Por Diös Padre a DIOS PADRE. úNICO LECTOR AL OTRO LADO DE ESTE SUBTEXTO CHIRRIGURESCO.
una narrativa que te vaya bien. Si tienes una leyenda que definir vamos a velar por lo común primero. Primero, por sentido común, y segundo, por lo demás. Y damos espacio a mil razones más. Por las que llegar a un lugar transformado y resiliente. Positivizar nuestras versions alternativas a justo esto que dejamos atrás. Ante todo reversible. Vamos patrás. Patrás, patrás, patrás. El animal sagrado de un pensamiento metafórico en triología desde la otredad entre Dante Aleghieri y Golman Elizondo; Servidor. 9 de años de aportación al procomún. El esfuerzo mínimo vital. La corriente acontracorriente. La reversibilidad de todo. Las versiones antipodales. Nuestras nueve oportunidades para la transformación. Para unos y otros. Defina su némesis. Con toda claridad. Dedíquele un requiem de vida. Y deje usted el odio que le enferma, dé por acabada la masculinidad tóxica que ignora ver pese a ser el subnormal activo de la violencia a una mujer. YA. Se acabó. Toda la violencia. Basta. Soltamos las armas, a la de nueve, ocho, siete, seis, cinco, cuatro, tres, dos, uno… NEW. . . . . . . .
Cryuff. 14. Otra dimensión. Uno recibe 14 inputs. Y uno se convierte en NEWCRY. I el camp, NEW, would sign a song it didn’t exist. ALSS
Breve historia de los 15. Una lista minisculizada. Una dimensión aparentemente menor… nada que ver: es la única sine qua non.

Qué nos dejen actuar. D1öS padre dixit.
No se bien lo que pasa. No está definido el futuro. El objetivo colectivo máximo es nuestro bienestar personal inalienable. Lo que nos hace iguales a todes. Usteds y yo. Y su ünö sagrado. Igualante. Usted y yo. Lo mismo. Aquí. Allá. El más allá. Conectando. Métase. Que Dios Padre le ha dejado un mensaje justo a usted #códigonecesarioparalarevalorizacióndeldatoqueetiquetaelprocomún
NEW index. A value congregation. The last open event. Close event sustainability theorem and 99 control scenarios. A new dimention destination. A mestastructure built to be resiliently updated by collective collaborative effort of 9 different crowds with all level of freedom to collectively design the common interest of your subtler kind. We are gonna tend to tenderness and holiness. Of you, and all. In the absence of the need of violence in NEW human terms away from this fucked up STATUSQUO99. ünö revolution. Bé. Bë. ALLS. . . . . . . . .
El congreso de la desilusión se somete a un discurso durísimo para la izquierda. Suenan aires de derechas en España. La corrupción: el tema por el cual el presidente Pedro Sánchez se enfrenta a tener que dar explicaciones a la ciudadanía por elegir mal a su número dos, dos veces, o tres, o cuatro o cinco. Los nueves primeros corruptos del partido rojo. Los 9 corruptos del partido azul. Del amarillo. Del violeta. Del verde. Del azulitoverdoso. Le contesta Nuñez Feijo. No Nuñez. Para eso sólo a Nuñez se le trataba así. Por encima del hombro. En cambio a Nuñez Feijo se le González Zapatero.
Sumar le recuerda a las señorías del Partido Popular: ni siquiera han pedido perdón por la corrupción anterior de su azulado partido que vuela alto, en pareja, animal volador pintado con spay rojo amarillo persiguiendo un aguilucho, al que se come. Ese prompt alimenatdo a una IA que graficamente lleve el chiste público hacía los azules en una dimensión temporal razonable de una dimensión superior a la rebasada. Una mirada hacia bajarle de huevos. Minisculinizar el pedo. Ya cabrones. Bájenle. Dos rayitas (con 9 acentos mexicanos). Nueve sentidos diferentes. Abierto al humor. Potenciado por su delicado sentido de irrelevancia al ser en sentido del chiste: es un honor. Saludos a todos los cómicos que me han parodiado todos estos años. Sea esta mi correspondencia final a su alternativa humanidad en esta otra dirección. Si no quiere venir, no venga. Este es el camino NEW. Bienvenido.

So, let this be the NEW alternative.

ALLS

Castings padres

Matrix 9 x 9 Golman. Metaestructuras restitutivas alternativas.

A ver, cómo lo digo: yo soy actor.

Sí, actor.

Y actuario, pero esa es otra historia.

Yo no nací ni una cosa, ni la otra.

Y ahora soy.

¿Cómo ves?

Yo soy así, así nací y así me moriré… falso. . . . . . . , .

¿Qué pasa si ocho es coma?

¿Qué pasa si ochoescoma?

¿Qué pasa? Si ocho escoma.

Qué pasa¿1!^^«¡¿¡

¡

Ese podría ser io.

Yo.

Y.

O.

¿Y?

¿O?


El fin de las preguntas. . . . . . . . . . .


Minimalizing


NEW holy excel. . . . . . . . .


Soy la antítesis de un excel.


Repelion


Answerlanding


NEW city name.


The capacity to turn into a NEW capital to a global new undertanding for üs all: ALLS


Variables.


Variables explained in the opposite of «for dummies».


Fuckfordummies.

Read, motherfuckers.

Extinction words:

  1. Motherfucker, motherfuckers, mofckers, em-fword, motherchod, chingatumadre, chingalatuya, chingatuputamadre, tuputamadrecabrón
  2. A variable is not so much the name, but rather the interpretation of the cause. Of the actual result we want to obtain. And how sell to the world.
  3. You are the world.
  4. Fuckwearetheworld.
  5. Nëmesïs design.
  6. And old school mother fucker. Call him your own personal devil.
  7. Antipodes between the 6 and 9.
  8. Dimention of conclusion in the most traditional way. A nine structure framework for the sake of occupying that particular NEW space. But I’m going to categorize it and gamify it at the same time. In a set of NEW rules. That we shall all co-create. Get ready for this, as the next, is the ultimate surreality: Golman’s particular ninth dimention of my living at this collective communal NEW resilient complex system, made up of surreal people, like yourself. And up until this point you had felt like you were just walking towards a NEW leap. Well, that’s the case. And you have come so far. As to this level eight. In which you fight what up to this point the system had programmed for you in stacked nine floor left to right, right to left, reconsidering game. A taste of an unknow ï. Yet you get access to this NEW collective agreement of what we aim to be: the collective truth we aspire.
  9. ï.

Sometimes ï just ünö.

ALLS


Te arreglas tú.

Me arreglo yo.


Nos arreglamos.


Lecciones de estoicos contemporàneos.


Fuga.

Voy tarde al fut del Carmelo.

Subo la montaña.

ALLS

Uploading an art proposal and NEW theorem variables matrix popout

ALLS

Francesc Aromir i l’Àlex Matas Buñuel

Ticataluña Tico commons Costa Rica Cataluña

En Francesc és un amic.

l’Àlex és un amic.

Només el ticatalà assenyat sap entendre la diferència del la llengua permet escriure en el primer cas, en, i en segon cas l’ùs més jove i fresc, que pasa de totes les regles que l’interesen a l’ú.

Em refereixo a l’ambit de l’obtús que d’esser la llengua.

Autoavaluant-se.

Ella.

Así mateix.

Así vs aixï.

aixï és un dels 99 paraulots de la llengua ticatalana.

Es tracta d’un espai a ón anar a omplir de sentit nou.

Per haver de curar-nos.

I no de saltar a vuit.

Al 8.

El 8 i 9 no s’evenen.

Qui sap si aiò ës un paraulot d’aquests.

L’escriptor té quelcom a dir.

I com dir-ho.

Potser és només pensament pur.

Sense embuts.

Literalment: embut.

Pense-hi.

Pen’se’hi. . . . . . . . .

L’espai nou l’hem de construir.

Totes.

Els nostres rols.

I no caure en 8 de poder just abans de tocar el cel.

El cel 9.

Sigui cel9 un concepte NEW.

L’objectiu senser en no més de 9 lletres.

Ja ho esteu veïent: tot va de 9 i de diërësïs.

Encara diërësïs ha tingut prou sabiesa per deixar al némesis, el punt, que tü amb 6 tens prou.

Prou i prous. Debat de la nova llengua: el ticatalà.

Jo puc esser d’aquï i del més cap aquí.

Fins que arriba el temps de dir: hi-vaig.

Vaig a filmar-ho.

El partit d’entrenament.

El que vull posar sobre la taula.

Per competir al màxim nivell.

I l’historia NEW s’empenta, de cop, cap aquí amunt. . . . . . . . . 99

Dos nous.

Two news.

NEW is the last GOD9 said.

Bé.

You Bé. . . . . . . . . ü

Bë . . . . . . . . or not to u.

Then, by reduction to absurdity, you become ü. . . . . . . . .

Up to ü

üp to ü

üp tö ü

NEW pänk

Jo sóc el pänk9. . . . . . . .

99 minutes in NEWUK.. . . . . . . . . ALLS

I’ve göt ït.

Period.

Nëmesïs. . . . . . . . .

And ü leäp. . . . . . . . . .

We go that far.

Some of üs.

Antipodes of here.

While NAW.

here & NAW. . . . . . . . .

There’s two ways to go.

Antagonism killed the old GOD.

He was the LAST ONE. . . . . . . . .

Departing. . . . . . . . .

We must all leap.

Keep it short and simple.

Pass to the foot.

The right force applied in the excercise to become physically engaged with the team.

A team of 9.

Something in between.

11 and 7. . . . . . . .

The rest: excluded.

Exclusion games.

It’s on NETFLIX.

Oh really.

Really.

Oh really.

Really.

Oh really.

Really.

Oh really…

Really…

Escalation looks like that.

Address it.

Embrace your contradiction.

It’s the other way.

Good.

You learn.

Don’t break my balls.

I’m a macho. That ends NAW. . . . . . . . .

Demilitarizing prayer. . . . . . .

Just put the guns down.

Give up violence.

As a trait of me; how?

Explain in a 99 word story.

You, buddy, against me.

The greater GÖD9 FATHER.

F A T H E R

Departure literature.

I began that shit.

Yeah, that’s right.

It’s shit.

Eat shit.

Either you get the double meaning or you are getting a taste of yourself.

Microbiota NEWcor

El cor al cul

El cör al cül

Procesament complert. Anada i tornada. Extrems d’aquí: esdevenir quelcom mes; quilcom mës, ü. . . . . . . . .

My literature ends in ü.

ü are my reader.

I’ve got 99 tales for you.

Are you willing to enter this aparently long NEW path: 99.

You read and react.

You create yourself.

You, yourself, ïs the great creator.

The big Ë.

We are just the trainers.

It’s a no brainer.

Until we put it back in the right path.

As of the left.

Two alternative motions.

Towards the antipodes.

Close you ignite.

Repulsion.

The movie.

My opera prima.

This.

NAW.

Action. . . . . . . . .

We are all players. It’s NEW being. Protect Maradona. I grew to be him. Still. Who want the NEW golman.

Minisculized hetheropatric megalomany.

Presents.

The Hë in më.

Change is possible.

Even for God Father.

Especially for HIM.

He’s not alone.

Nor needful of your consideration for his bëiën

bëiën is a ticatalan word.

All of them are NEW.

With that transformative power.

A way to somewhere else, no matter where.

That’s a nine letter pop song chörüs. . . . . . . . .

El espacio de respeto entre los dos.

Nos conocemos bien.

Nëmësïs. . . . . . . . .

A fair 9.

A NEW9. . . . . . . .

Barcelona, Londres, Rennes, Niza, Napoli, Paris, Madrid, Riga, Rëïjkïävïc, Rome, Milan, Sa Punta d’es Päs. . . . . . . .

12 ciutats.

Encara com són.

Tal com som.

Söm. . . . . . . . .

Sóm nóú púnts ën fügïda

Sömdëü. . . . . . . . .

Concilio vaticano de vuelta. . . . . . . . . .

CV99. . . . . . . .

The head of the Vatican NEW logistics office, a group of 9 holy feedbacklooppers. We play a role. And expect the leadership to act upon a group of wise wo came up with.

And you let wö gö. . . . . . . . .

We go beyond the state of being.

As is.

Wouldn’t that be awful?

Wouldn’t that be great?

Life is the sum of those two worlds.

Two opposing poles predict the highest notion of electromagnetic ways to act upon the NEW presence of ourselves. Our higher Bë.

Conceptually that’s a NEW notion.

A new state of mind.

A book I read.

A book I right.

To read.

Rule ü.

ü

Minisculized.

Bring it down.

We are all going back.

We are going to slide out in the orthogonal direction.

A NEW destination beggins.

Focus on the NEW role.

The higher game.

Nëmësïs stand there, tall, masculinizised.

Masculiniarizing.

Demasculinizer. . . . . . . . .

I treat this like science.

And base this story in this NEW direction.

We are taking a NEW beat. . . . . . . . .

I keep 99 routes alieve.

Scape NAW. . . . . . . .

Art is the key.

The deviation.

We turning back is art.

And math.

And logic.

NEW lögic.

l¨gïc. . . . . . . . .

I’m barely a sculpture.

I’m sucky 9.

But I’ll play for my demasculinized version.

Per decisió d’un poble dual.

Nou.

Tal qual: Ticataluña.

A NEW raö d’ëtrë

Una identitat nove, un sentiment amoròs dualitzat, una asunció sexual determinada, una part d’ecosystema social que sóm cadascun de nosaltres en el joc particular del que hi representem collectivament parlant. Quant valor hi ha de nou? Qué representa un nou valor.

Jo sóc el nöu d’ün pöble 9.

pöble9

Sigui pöble9 una paraula del ticatalà.

I així, un dia bó, surten 9 paraulots NEW.

NEW és l’estat en el que vivim en concordancia a la mesura de la nostra complexitat en nou dimensions diferents. Es un marc conceptual per entrenar el benestar collectiu lluny d’un plantjament que perpetui la violencia, les armes, la economia que l’extrosió i el crim organitzat, amb pistoles i sense, amb guerres continues, a gastar més en defensar-nos de la nostra estupidesa que simplifica l’estat nuclear de l’amenaza, i aquells determinat estats, families i cortes que reben els beneficies augmentats del capitalisme, tal com és. La llibertat dels mercats. El que ens enterem de tot plegat. El cinisme. L’agonìa.

Tot va petar fa temps.

M’he adonat.

M’he equivocat.

Dispenseu els borbons.

Minisculinitzem-nos totes.

Abolim l’exercit.

Prene’m la noció innovadora de la paü eterna.

Aquí.

Ará.

ALLS


Ja està.

Això és arribar.

Quelcom lectura més petita en temps t’has centrat massa en esser un subnormal mascle abduit per fotra la tita allà on vaig. No pots si no volen. Volen, volem totes. I fer-ho bé. Amb el sentit adequat. En la contemporanëïtat de que fer l’amor mai ha estat pecat. Ni el matrimoni necesari. Tot i esser important les regulacions fonamentals del drets de convivencia de les families, i que una institució no lligada a un acte religiòs, sino al dret civil de ser-hi, permetem-nos unes dimensions més de llibertat. Un espai de creixement realment lliure. L’espai a omplir. Un 8 de 9 amb folre, i l’aixeneta ets tú.

The NEW notion of üs.

ü

Transformed.

By reading this long.

And 99 other songs.

A salm responsory

You need to answer to this GOD9 request.

I will use it to feed the true notion of the other Bëïëng.

The alternative world within itself.

Selfishness.

Closing up.

Hiding in.

Stop.

Bé. . . . . . . . .

And you leap again.

Yet another flow.

I’ll go get together the first 99 I wröte.

I meant it like this.

From the beginning.

I couldn’t make end. . . . . . . . .

The feeling of leaping is a NEW one.

You’ve jet not experience this.

Once.

You are changed forever.

This ain’t no lie.

It’s the brand NEW trüë

What about that, man?

That’s my line.

I get to say it 99 times.

99 different movies.

Somebody else’s movie.

To reenact.

And react.

But I’ve made up my line.

I can produce my own film.

Like Cantinflas.

And become the actor.

In that place.

To examine the culture of my reinvented road back in the direction where my notion of culture comes from. To reconstruct my self into something else. To go back. And forth. To iterate the notion of the collectively treated.

A NEW multiverse igniting point.

Countdown.

9, 8, 7, 6, 5, 4, 3, 2, 1, ……… NEW barcinö

Oscilaciön entre dös polos. . . . . . . . . .

Son otros nueve puntos.

Dos equipos totalmente distintos.

Estos linieales llegan hasta aquí.

Queremos exponenciar el resultado.

Queremos generar impactos que iteren hasta 9 veces.

Y desde el diseño, hasta las nueve iteraciones en un marco de ciclos bimestrales.

Para saber qué está saliendo de aquello que nos imaginamos colectivamente que podría ser de una manera totalmente NEW.

Y esta campaña NEW se relata en la transición de tarjetas que cuentan las historias que mis palabras sagradas han recopilado en 99 intentos sin garantías. El beneficio colectivo máximo asegurado. Gracias a las 9 palabras sagradas y eternas de ticatalän.

I després hi ha 99 que fan una homogeneitat de pensament col·lectiu i/o meme99.

Meme99 és un paraulot del ticatalä. . . . . . . . .

La cosa abstracta que s’enten amb la voluntat de fer humor.

De que riem més.

I quelcom junts.

Tot gaia.

Ara sí.

Toca.

Vina.

Puc?

Vols?

Una doble afirmació abans de continuar. Rebre el vist-i-blau de que trobem un punt d’accord cap a ón nöü em vols portar, o anar junts, o com bé et surti dir-ho, de tot cor, per la proximitat dels cosos que s’estimen. I anar amb voluntat d’arrivar lluny. Respectant les nostres referencies i estats autèntics d’emoció. Emoció NEW.

L’únic nou que cal entendre és quelcom comú segons ells.

Els que han vingut del Tico Commons.

Paraula de 9

Quelcom més q’un senyor està dins seu.

L’esprit de tots és la noció més estable per morir-me jo, com deia en bon Nietzsche, i ara com tot a la vida, acaba, i m’hi vaig.

Fin1.

La mort de Déu.

El de sempre.

El paper de la meva vida.

Un casting diví.

Nou barbuts al casting.

Jo: 9. . . . . . . . .

Dëu para.

Vol dir que s’atura.

I mira enrera.

Indicacions pel actor.

Jo mateix.

Indicacions a mi mateix.

Com Woody escribin els seus personatges gloriosos.

Woody and love.

woody99 minisculized.

Woody gets it.

He’s got some sense of humour.

He’s peculiar and witty.

And entertaining us in the most complex simplicity that elaborates great stories I’d love to be in. Like Larry Flint. Bird, David.

Whatever.

I’ll flow.

I’ll flow my way out.

And let you beat.

Into this NEW song.

I’ve prepared the words to feed the AIs.

Just keep in mind that mine trully is ólmecanAI. . . . . . . . .

In a community there is a personal story and a collective one.

It’s important we are playing the right way the collective one.

But we need to learn.

We have not been wired for this.

Or so we thought.

Today we go back that bias.

And flip it back.

99biasless

Another ticatalän word.

The ticatalan language has no limits, yet it only represent 99 words.

That’s all I need.

To train to the entirity.

And leave no doubt.

Harmonious tracing.

Tracking value machine.

I can programe al algorithm out of my 99 word list to feed the olmecanAI enhancer.

I personally trained it.

With 99 laws.

The NEW lawmaking game.

Reconstructing governance.

Pivot9

Let pivot9, minisculinizado sea el último baile de Golman.

This is my game.

It’s a NEW game.

And I can still play the old game.

In fact, you can help me get there.

#golmanseleccióntica

#golmanselecciö

Hi havia en el fons, 4 alternativas:

  1. Com estem d’accord els Ticatalans.
  2. Com estem d’accord el Tico Commons.
  3. Com estem segons el NEW barcinoers.
  4. Com estem segons el mon BLUE (l’eternitat de l’heterogeneitat blanca macho ibérico generalísimo que permanece como remanente de lo que un día llegamos a ser, cosa que veremos siempre en la dirección desde dónde se explica nuestra historia. Con todos los matices generacionales de la descolonización que progresamos dándole su tiempito a estas nuevas y olvidadas perspectivas de las voces del más allá. Yo vengo de aquél otro lado. De lo que un día tropical en medio de naturaleza, cruzando montañas mientra pinta paisajes de 99 minutos y destionos alternativos a un paraiso desde donde usted puede reconstituir su bienestar personal, y conectar con la fuerza más sagrada que Dios mismo quiso que emanara así, del crater de estos nueve volcanes. Yo soy el magma que se ha revertido en el tiempo para poder ser esta criatura en pie que camina desde una montaña sagrada hasta las nueve montañas sagradas que recorro en el mismo recorrido por tierra que me separan desde el valle central hasta guanacaste. Todo minizculinizado. Como expresión primordial del tránsito. Del derecho a marchar. Y le damos una tranquilidad a los soldados recién sido expoliados de su profesión. De la ilustre relevancia que los ejercitos, en su conjunto, como colectivo social, se han permitido a si mismos, por el hecho en sí de mantener el honor de la guerra como una constante de nuestra civilización y lo cerca que está ese pensmiento del dinero que se genera con el perpetuamiento del cinismo financiero a nuestra costa de producción militar a toda escala. Su ser implica asumir la estupidez humana que ahora os pido el ejercicio de dejarlo atado en porcentaje minizculinizado de la nueva proporción del gasto agretado por el bienestar y la resiliencia colectiva, como principio de fe, que ahora os digo, deberá regir los nuevos dos colores a seguir: verde y morado.
  5. Saprissista liberacionista.
  6. Cohortes
  7. Los 99 de Sinatra
  8. El giro eterno de Sinatra: orubus.
  9. Golman; selección. . . . . . . .

Vota Golman.

Y congregate ante el tiempo NEW a vivir del 1 al 99.

La red social NEW. . . . . . . . .

Card game version.

49

49

ü

Una V formada por tres partes:

  1. Vértice
  2. Una dirección.
  3. La dirección opuesta en magnitud fuerza y validez.

El juego de tres reglas.

Una revolución social exprés.

Un giro virtual.

Hacedme caso aquí.

Vamos a ver.

Juguemos en esta otra dirección.

Y movemos ficha.

Todos juntos.

Ante la sorpresa del resto.

Que no entraron.

Y se quedaron en el tiempo atrás.

Nosotros, en cambio, nos vamos al sitio ortogonal en las antípodas de nuestra posición astral. Y nos movemos en dimensiones diferentes.

Activate, cabrón.

Esta es la salida.

Y volamos juntos en otra dirección.

Ortogonalia.

Sea ortogonalia una destinación NEW.

Quizás la física falla en cómo etiquetamos la intención de volar mucho más allá de lo que Elon Musk, en su vida, ha conseguido imaginar. Comencemos por sus antípodas, desde donde salgo hoy aquí.

Quedan 4 horas para el monte de disrupción dual:

Catalunya – Costa Rica

tico commons – ticataluña

Anada i tornada.

9 minuts jugats en cada equip.

I ens marxem a un altra perspectiva per l’alteritat.

I creuem la passarela.

Ja sabeu, com operación triunfo.

Euforia.

NEW

NAW

Sigui això l’inici de la concepció divina dual del tico commons.

Sigui aixö també el neixement d’un pais nou: ticataluña.

Siguin aquests dos events interlligats eternament.

En un viatge virtual d’anades i tornades.

Amb una percepció del temps alterada, més pura vida, sequencial, i en simptonia amb quelcom ens calia ara mateix, estànt tot com fins ara.

DÉU meu.

Déu ni dö.

Söm-hï. . . . . . . . .

ALLS

Memento mori

You may choose to believe me

You may also not.

Those are two paths.

ünö

D O S

You betja.

It IS an «operating» «system».

And they are your very own particular antipodes.

You reluctantly read this.

Then you get it.

To sink in.

Sink.

In.


That’s it.

Aesthetics win.

I’m button designer.

I know it sounds silly.

It’s like that.

And like this.

Both ways.

Two different, opposite, repulsive directions.

Red hates Ble.

Ble hates r`d.

We all mutate.

Bare it in mind.

Sink in

Sink

IN


Toda revolución es una emergencia colectiva.

Las emergencias colectivas serán más y más.

Y más, y más, y más, y más, y más, y más, y más, y más, ymás. Y no más.

Y así nomás.


Los bobmarlianos.

La identidad en un multiverso alternativo tendría que agarrar la vara, cabrón. Cabrón, cabrón.

Hermano.

Inevitablemente masculinizado.

Para su pesar, también a mal.

Y de ese mal hay que hablar.

No callar.

Cantar.

NEW

NAW

GO

NEWnaWGO

NANANAGO

NANANANW

NANANAGO

NANANANW

WORDS

LORDS

OUROWN

ï

ï

ï

Ï

AWEÏT

AWEÏT

awEÏt

ëÏ AWEÏT

ËÏ AWRIGHT

aLRIGHT

ALTRIGHT

NEIN

NEIN

NEIN

And no more.

No more far right.

No more far.

Near.

All

cured.

Ï


Minisculized blue’s story is a stimpy one. Rather ridicoulus if you aïskmï.

I’m rather odd at trusting. It’s a gut feeling. I doubt. A lot. I tend to. I don’t know. It’s my gift. So I embraced it a long time ago. And doubt the system. So I let go. And find. Out here. I distrust. And you are back in your room in NEWCAR, my hood.

It’s liket that, män.

Män new.

män nëw, minizculized.

Minisculizeme.

And we do.

Right here.

Minusculize your self, you fucking wanker.


But wankers had a heart. A mum. A awful dad. A sister. A brother. Wanker was really a wanker. That’s it. There’s no more to it. Why would you want to hear about a wanker’s story. A wanker’s a wanker. Once you know. You’ll know forever. It’s trully there. For you too, you know. It’s your wanker’s wanker paradox. I got into Oxford with this 99 letter prompt, and OLMECANAI enhanced.

That’s tust.

In the trainning.

My AI is tropically trainned.

Waiting for you wankers to get this paradise and orthoxy of the ones who left you behind, you cunts moderfuckers (and why should we keep cursing using the mother methaphore and not the waker dad. Look within your self, you wanker. That’s all you need to do. You are not oblidged to be wanker, you know. You… know. You know. You are just a wanker. Why wouldn’t you. Right. Right.

AWEïT

And you bring it down.

One notch.

This much.

Down here.

Downsized.

Ï



NEW.

NEW everything.

Start from scrath.

Like white paper dilema.

And empty prompt waiting for you to feed an extended links to 9 initial dots to link, a nine letter word, nine dimentions, nine different categories, nine different minusculized gods, nine virgins, nine macho conducts to repel as an unwaked society. A society free from wankers. Because we cure them. They unwake themselves up. From wankery to dignity.

Take it.

Or wank it.


Twisted macho mad minds.

Collectively overestimulated.

Unleashed.

Dragons.

Sneaks the size of Quetzacoatl over Seattle.

Quetzacoalt flying over NEW américa.

Leap out.

Leap.

ï


Every button is a community.

Each community is a local consensus.

And we improve the unit.

With our collective collaborative action.

It’s a clensing exercise.

Disexorsizing all 9 demons at once.

You opt it to the programme, lady.

Please file you complain in the following address of concerns handling.

The logic behind rules.

The ones upon us.

The ones we imagine.

The ones we invent.

For ourselves.

For ourown.

The NEW collective society.

A NEW one.

From scratch.

No handles.

No cuffs.

A clean place.

Not to attack.

Ï repeat, not to attack.

Stop the bombs.

Stop the killing.

Rest the machine.

Rest the machinery.

Slow down.

We are turning back.

And like that the Earth stopped.

And so did the rest of elements in the skies.

And the spin spon the other way.

And since that we rotate this way.

Till today.

That we go back.

The NEW last cyle.

Contained cycles within a good enough self taught social complex system with set of nine global consensus of the 9 collective measurements of impact to go for in 9 years time, for the first time, without their control. FUCKOM. Let’s just go the orthogonal way.

The image then appears leaping towards a new level of complexity.

It’s a new narrative.

One that involves a social complex agreement.

A plan.

A guide.

A narravite.

A will to elsewhere.

Leap.

Ï


Still there’s something fishy in any choice. Is three too much. Is it really true that the studies show, the scientific evidence in the neurological world. It’s how it’s been organized. And how much we want to change this. So bad, that we are willing to be the drivers of this desired collective outcome. But the complex issue in place here is to activate that change, to draw a new impulse towards the right way to scope it.

I doubt in another way. There’s what I don’t get and I’ve found some fishy evidence in a dump. A digital dump. You can smell when you are in a fishy place. It’s been design fishy. But fair enough, the entire society has been polized. And depolinizing colonies is not a simple outcome. Still, we are not here to give up, so we try. Here’s the kit to feed the algorithm that has been put in place to cover the certainty of our active collective wellbeing golgen goal, out of the multiverse of 9 impact destination to reconsider the alternative.

Last thinkthank.

My thinkthank.

Ï


Let me be.

Let me beat.

Let it be.

Let it beat.

Let me be.

To bë

and

Not to bé

ALLS


Más allá de todo hay un espacio en el que continua viva una existencia superior. La alcanzan las almas que descanzan en paz. En paz enfatisa una palabra: paz. Pau, para llamarla de otra forma que nos convenga para reconsiderar su significado, su peso específico, su valor, en la función semántica de una palabra intentar representar al máximo posible con el sentido que le damos a la realidad. Y con ello reconsideramos la lengua. Y vamos en dirección de una lengua nueva: el ticatalán.

Se el ticatalán la lengua del pueblo NEW.

NOU.

9.

NEW.

Tot nou.

De cop.

I volta.

Som-hi.

Hi anem.

Ï


Votar al toronja costa. A no ser que siguí cruyffià.


Poema Golman


I no se sap ben bé com, pero li durs a botó. Pum.

Estàs dins.


Els capitols d’un llivre poden esser super curts.


I tenir 99 conclusions.

Molt ütils totes.

Tötes utilitats innovadores. No hi eren fins ara. Haviem de pensar el que en cal posar-hi primer: el fil o l’agulla?

L’ou o el pollastre. La gallina, vull dir. Ja s’entenc. Sóc un masclet cabró. Dels pùtrids.

Fem ho bé.

Ve.

Tot lo bÉ, que sigui possible.

Ja s’en sap: sóm incorregitble.

Metida.

Mentida.

AIxò no és així.

Ha estat així. Com l’excusa suficient per permetre que algú s’en fotés dels demés: el machito cabrón. El fill de puta amunt de tot. L’Ú.

L´Ü

L’Ü vs Ú

Tu ets l’ü.

Minisculitzat.

Imaginat que totes.

Imagina que tots.

Tot.

Ara.

ALLS


Campions.

Com afició fa.

Com a col·lectiu també.

I també fa nosa.

I fa por.

Per lo que veiem a fora.

L’odi aquest que no es pot permetre. Mira en Vini Jr. No potser. S’ha de dir.

I naltros l’hem patit.

I hem patit amb jugades que semblaven que estaven pitades en contra nostra. I ens hi vam sentir impotents. Com si tot això estigués eclipsat per una mà negra que mou els fils. I els fills no els mous tu. Mai.

Pero quan guanya el teu equip de futbol a les hores has guanyat també. Envers lo que els demés consideren que tenir aquest sentiment. Reconfortat i validat per la sensació d’èxit. D’assolir un objectiu molt complicat. I que ens ho han regalat aquests nois que són uns professionals. I naltros ens hi diem part de tot aquest espectàcle, perque a sobre, sóm els amos. Es nostre. De l’afició. Hi només dos clubs que hi poden dir això.

Un d’ells som nosaltres.

S’altre: Es Reïal Madrid.

El Barça ha estat campió guanyant a l’Espanyol 2-1 al seu estadi: el RDEC, a Cornellà.

Jo he estat allà. És preciòs. S’arriva com qui va a un centre commercial. I fas una caminadeta cap al partit. És tracta d’una planàs per tot Cornellà, Hospitalet, Barcelona, Badalona, Sabadell, Vilafranca, Cambrils, Besalú i Llivia, fer el desplaçament expressament, i veure un partit com el que es va viure ahir.

L’Espanyol s’en salvarà.

I el Barça ha estat campió.

Lo millor de dos mons.

Qué bé i plens que hi sóm.

Ha hi era hora.

L’hora de trobar-nos tots plegats.

Malgrat el passat.

I mirar més enllà.

Junts.

Qué dius el partit.

De debó.

(Aquesta linia em va fer meritoria al guanyar el premi de guiò amb aquest jurat tant alineat a les tesis comíques dels meus acudits. Escrits però per fer al teatre. Al teatro nou. Quelcom estructura narrativa nova i complexa que n’hi havia organitzat, tant bé com poguem, per fer passar per NEW. I des d’aqui fem quelcom nou: NEW.

El meu objectiu és l’adopció d’impacte.

O l’impacte de l’adopció.

Quelcom que aconseguirem, de tot, d’aqui a molt temps. Com 9 anys.

Pero llavors d’aqui a nou anys tot això ho haurem fet.

I aquí teniu una visió de cap a ón ens agradaria anar.

-9

-8

-7

-6

-5

-4

-3

-2

-1

0

  1. Em presento
  2. Introduexo un cas que capti l’atenció. O potser aixó és el veritable ü.
  3. Ü.
  4. Torno a començar.
  5. Ara en l’altra direcció.
  6. Faig lo diu l’advocat del demoni.
  7. Faig un pas més enllà de l’estatus quo. Hi canvies més enllà de les cinc dimensions de creixement possibilista cap a aquest nivell d’idoneitat d’una direcció alternativa disruptiva en aquest sentit de l’adopció. A qué?
  8. Un cas més vermell, estructuradet. Ben parit. Com un acturi t’ho fa. I et quedes tant ample. Publicant en journals cientìfics. El camí cap l’objectiu comú: tico commons.
  9. El nou. El nou d’un poble nou. El camp alternatiu on tú et pots sentir en control i amb l’ùs de la teva facultat més anyorada. La que et fa esser senser en aquest novè pis. La novena dimensió. O més aviat la dimensió del nou.

Golman era pare d’una nena del Infantil B. Era un outsider dins del sentiment put #totsomblaus. Tu t’hi pots sentir-ne. I esser-hi. I formar part. Fins i tot et pots presentar i esdevenir president. O membre de la junta directa. I manar molt. I encara aixì, seria un nouvingut. Un vingut d’afora.

Per esser blau blau, s’ha d’have botat una pilota i fer com a mìnim 99 cistelles en aquell mìtic camp. I jo no les he fet.

Les he fet però al pavellò municipal de Perill.

Això és Gràcia.

I un gran camp.

On m’estic posant a punt.

De fa nou anys.

Per aquest moment.

Ha arrivat el dia que m’haig d’oferir al meu col·lectiu.

I això vol dir sortir a llum.

Com a futbolartista.

Com una eina per la transformació.

El portaneu d’un crid que ve de lluny: nou.

Un lloc nou.

Un joc nou.

I el nou d’un poble nou.

Nou nous differents.

En tipus de lloc.

Com a basketbolista alternatiu pef treure les castanyes del foc.

De tot el foc.

El que ens crema els dits.

I ens fa verí.

I morim poc a poc.

Cada dia.

Mentre vivint.

Ara, però, donan-li aquest sentit NOU.

NEW.

NEWLLÜÏ

Els 4 patrocinis de les dïeresïs.

Un pla surrealista inclou un futbolartista.

El regim era en aquest sentit obtusos. Especialment obtusos.

No es feia més que trobar els sentits no establers, encara, de surrealitats no explorades. Sobre tot las mai llegides. Les mai escoltades. les mai viscudes. I aqui hi posavem l’emfasi.

I tornem a ser-hi.

I dir la nostra.

A fer palers.

I ens hi volem reconvertir. Pero ara no em va bé reconvertir-me havent de fer jo tot. Prefereixo afegir-me al procés de colectivització quelcom nova, innovadora, definitiva, en el sentit més ample d’un espai de proves, surrealista d’arrel, des d’un diseny conscientment fet des de l’extrarradi. Més enllà de la meva centralitat i normalitat CIS blaugrana. Amb totes les meves 9 culpes.

  1. Sentir que sóm millors.
  2. Sentir-nos superiors moralment.
  3. Valors.
  4. Persecusió dels poders fàctics d’aquest país: els fachas, els jutges, la pasma, els grisos, els arbitres, els partits polìtics d’extrea dreta, dreta i la premsa madridista, els monarquics, i L’Ú.
  5. El nostre propi conservadurisme.
  6. L’Opus, Salecians, Jesuites, Misioneros de Cristo, Lasallistas, Testigos de Jeová, Cristianos sionistas, Nacional cristianos, CRISTO REY.
  7. Som la resistencia contra el feixisme i el colonialisme que des d’una Espanya de la que també nosaltre venim, ens hem fet un liu, i ara tot just sortim a fer un passeig. I pasejem a labora d’un riu que ja no hi és, i d’un pont antic que encara hi és.
  8. Anar a un pensament centralista com si tots haguesim d’entendre lo que representa copsta esser viu i gaudir d’un moment dalilià, tot i no estar al cap de Creus.
  9. Ens endinsem en lo blau i sabem segur lo que ès tocar el cel. Inmersos dins s’aigu s’en sap esser inmortals.

ALLS


Esta es la metarrativa de G: Golman, en Imágenes vs Google’s Al-l

Cròniques de Sa Punta d’Es Pas

Es temps en pausa

Avui a Sa Punta d’Es Pas es mar suspirava tranquil. Es podia caminar directament fins entrar dins s’aigu. El sol hi era, amagat darrera d’uns nuvols grisos que ho omplien tot. Sa llum però era més neta. S’aigu fosca.

Només arrivar el pensament d’estar en un lloc ceremonial. Sa idea primordial de que estem aquí només de pas. Tant els que hi som a terra, com els que hi viatgen per barca, o els que nadem. Hi ha una relació d’un amb s’altres. Com ara es vent, s’aigu i sa terra. Ses ocells ho saben prou. Es crancs també. I a ses hores, ü, mirant a llevant, desitjan ser-hi a dins. Cosa de temps. A un pas de ser-hi.

He fet una foto o dues.

He fet un video o dos. Cada dia és una ceromia different. Totalment rodona. Es un compte fantàstic que acompleix cada cop s’espectativa. Hi ha un reneixament en cada banyet de gloria. La liturgia que es desenvolupa segons el temps que hi passa amb el dictamen d’ËLL. Sol. Sól. Ü.

Això és ca meva. Com també de cadascú hi hi va. Com aquell que hi va al lloc adequat per a fer-ne es banyet. L’experiència vital del que correspón a lo que sóm, en cada pas que fem, que cada feina que fem. El respir d’un dissabte, a primera hora d’es matí. La trobavada entre el primer raig d’en Sól Pare. I ü, dins s’aigu. Etern.

Xuf…

Obre els ulls.

A dins es cos de sa mare, Mar, entrem i viem s’altra banda de sa vida. Ens hi pensem sensers, sumergits per uns instants en les aigues negres mentals d’un periode clàssic d’aquestes mateixes coordenades. S’ha de saber a ón ficar-se. I com tornar. I fins i tot, nadar. No tot és evident. Pero un cop dins, sa volta cap amunt. I el sorroll dels grills a la oida. Cri, cri. Paper arrugat. Xispetes. Peta-zetas. Sa conexió sonora amb el fons del mar. Trecant-se. Viva. En-dins.

Adal, es cel. Es cos senser sumergit, tret de sa cara. Mirada amunt. A totes bandes. Cap enrere es sol. Cap abaix Es Grau. Cap s’esquerra sa roca. Cap a sa dreta Es Pas de ses barques.

Canvi d’orientació.

Ens dirigim cap al Sol. A ËLL donem les gràcies. Una petita plegaria a sa seva impoluta santitat. Ses seus designis nuclears. Sa seva conexió estelar. Donant-nos sa llum. S’energia que inicia es cicle vital. Sa distancia justa. Es volum adequat.

Ens veiem als ulls. Els peus devant enmarcant l’horitzó. Creiem s’ün amb s’altre. Sóm conscients. Riem. Somreim. Ens desitjem sort. Cadascun en sa seva dimensió. Cadascun alternant la dimensió des d’on surgeix es sentiment profund. T’estim. I jo a tu. A s’altres. Naltros.

ALLS

Sa Punta d’Es Pas

Quelcom més que un lloc

Avui he anat per tercer dia consecutiu a veure si em podia sumergir a s’aigu de Sa Punta d’Es Pas. No es pas només un lloc per fer es banyet. Es tracta d’un lloc singular i ple d’elements que el constitueixen en el lloc més important de tot es territori espanyol. Des d’aquí es pot establir una conexió directament amb els elements dels quals pixar ens pot parlar a la seva darrera peli, o bé, ho podem copsar nosaltres amb els nostres propis mitjans.

I és exactament això el que avui he fet al anar-hi a Sa Punta d’Es Pas.

Aixecar-se és el primer pas. No hi ha molt moviment a Es Grau a les vuit del matí. Excepte per tots els que hi van a treballar, que surten a aquella hora. Que no són pocs. La gent hi viu i treballa a Es Grau tot s’any. Com es meu cunyat. Es concu de na Vera.

Es concu Roger em va dir, qual vell llop de mar, avui encara fa vent. Sa tramuntana no ha marxat encara. I es notava. I diu, per a validar la seva sabiesa menorquina, pero ves-hi, perque de vegades es vent se sent molt més fort aquí adal, que no pas a rand de mar.

Tota liturgia comporta un cert risc. Ja es veu clarament a Sa vida d’en Brian. Els predicadors fan un salt al buit. I naltros, que requerim creure en quelcom, ens agafem a allò que millor s’adapta en aquell moment a sa nostra necesitat existencial. Qui soc jo?

Doncs jo tinc clar que sóc aquest habitant de Sa Punta d’Es Pas. No només per el sentit d’anari a fer un banyet. El nom de Sa Punta d’Es Pas no és només un lloc des d’on es veu passar els baixells que entren i surten de es port d’Es Grau. És un lloc des d’on es veu passar la vida, el temps, i la nostra escencia. Un cop allà ho veus tot clar. I no cal endinsar-te a s’aigu per completar la liturgia. Ser-hi ja és prou potent, en un dia com avui, en el que el pas venia en forma d’onades més potents, com bateixos d’un esprit senser que ens envolta: s’aire, s’aigu, ses raigs de sol. Elements d’un consorci que está en simptonia amb nosaltres, essers humans, amb la intermediació d’aquest simbolic moment, d’un únic sacerdot: aquell present allá. Mirant-ho tot. Copsant el temps.

Avui m’he adonat (potser ja ho havia viscut en un altre moment) de que Sa Punta d’Es Pas és un patrimoni de la Humanitat. Des d’aqui, un nou momentum col·lectiu s’expresa en forma d’una frontera cincumstancial del lloc que habitem en aquest mar, aquesta terra, i aquell ecosistema particular que juntament amb nostre Déu Pare, el Sol, ens fa totalment únics, com a membres d’un organisme viu que s’expresa com un bateig d’onades que repiquen solvents amb la potencia exponencial lliberadora de Sa Punta d’Es Pas, tal dia com avui.

ALLS