Morocco and Scotlan in Boston, NEW dublin.

You know. The irish and the scots.

There you go: to outlanders.

That’s where I’m comming from.

We have a history.

We must first aknowledge that, and pay your respect.

Facto


I’ve got a series of 99 factos.

And 99 other list of 99 shit that ï came up with.

So here’s the thing:

  1. If ï want to go to the edge of chaos is because of the emergent case of things down there/up there/here/naw.
  2. So / or –
  3. I could have used a question mark right there. And make it clear what ï really wanted to express.
  4. This worldcup is a farse: ï should be in it.
  5. There’s still time.
  6. And hope.
  7. And you know this day ï was born.
  8. Every time ï say that line the world just turns once more and ignites a personal-collective ride you only need to be with 9 times in your lifetimespace.
  9. lifetimespace. . . . . . . . .

lifetimespace. . . . . . . .


El punt nou i el H4. . . . . . . . .

ï can’t help it: ï create new words in this NEW language model: ticatalän.

For the first time the NEW language model transformed what used to be flying feedbacklooper to make explicit the shakespearean experience you ought to feel once the NEW life of these 99 characters turn out at the end of the evolution acquired in the course of a 99 day transformation value of the antipodes-orthogonal collective collaborative ride we can dualy part apart to live the opposite end of the life experience as compared to the duality existing status quo who still is bound to believe the falsehood.

You may, on the other hand, come out this other way.

We must turn around and be kind to each other.

And compete in the highest futbolartway.

Futbolartgüell


Yo os voy a contar una vivencia personal.

Y la voy a escribir en una gramática imaginada por un servidor.

Golman, servidor.

Permítanme me presento. Y lo voy a hacer con una historia.

Permeteume dir-vos quelcom 9.

How to link two opposite ends.

Let this be my research question.

And ü, the judge of its transformative value.

How about we measure it from a very personal actuariartistry.

actuarialartistry


Imagine the rules expand.

The solution is meant to mend üs.

In its ultimate way.

Son tres sports differents: l’ü, s’altre, d’altres.

La lleï d’un mon 9.

mon9


S’enten per que un H4 ës?


Los H4 sön la meva creaciö 9, ja que söc el nou d’un poble nou. 9 de 9. 99.

I de’s d’un quatra jo hi veig un gol.

9


Jo porto anys fent el faig.

I n’he crescut amb una històrica interior.

Jo no söc ningü.

Això, amb un judici, ho deixaria tot clar.

El judici faria que un estigués a favor, i s’altra, en contra.

Diguem que això ës la vida.

Dues parts que es repeleixen.

Repel·len.

Repelent.

tu i jo.

Abans d’anar-no a transformar.

Nou cops.

I prou més.

No n’hem de cercar un model que sigui autodestructiu pel mal que fa.

Jo us vaig a explicar 9 histories de transformació.

Vosaltres us hi pugueu afegir-hi a la que us vingui més de gust.

I farem que els propers 99 dies competeixin devant d’una realitat que inevitablement continuarà el seu camí cap endevant, fins a arrivar a una final, a un partit, en el qual si hi haguès un 10 que estigui despert, quin altre cosa n’hauria de estar fent a l’univers particular en el que Déü pare, encara masculinitzat, rebés el missatge d’un fill seu que ell mateix n’havia enviat amb un programa informatic que en Jïzüz portava a les seves ulleres de la marca d’un futbolartista contemporani d’en dïegö, minizculinitzat.

dïegö


Diego minizculizado: dïegö.

Offcoursewegö


ï will play my NEW language model against any of the other 99 one of them.


ticatalän and the 99 NEW language models.

1 vs 99


Estás expuesto al máximo lavado de cerebros que podrás percibir más allá de lo quieren que veas. El capitalismo es así. Pero no se esperaba, que a su vez, pudiëse ser asï.

asï


La medida de valor de los 99 H4s de Golman: el futbolartista básico de las 99 capitales de la última urbanidad: la resuelta por la vía del modelo sostenible de nuestro porvenir. El modelo complejo que se resuelve así mismo con un rambersë.

rambersë


märcas & pätentes


El üso y el abüso de la dïerësïs.

dierësis


Se trata de ser faltón a la institución que más se precie de tener la gobernanza de la norma. Y constituir 9 dimensiones alternativas a la repelencia que me provoca el status quo, para lo que dibujo una transformación sobre un lienzo determinado que vamos a ubicar en cada vertice de un balón azteca.

El pinche balón más mamón de la historia del futbol.

Patea un azteca, un tango, un nike, un balón hecho en päkistan.

päkistan


T’hi faig un regal 9


noü eurôs. . . . . . . . .


Imagineu-nos que això és una religiö nova: la definitva, va dir el sacerdot.

La histöria alternativa havia d’esser promoguda per un insuls nouvingut que n’hagués pres un fum sagrat que m’ha portat a la veritat d’un dëu minizculitzat que es deia dir göd i que m’explica que söc ïo el seu fill 9.

En dëu pare minisculitzat va entendre que no hi feia falta que volgués enviar un fill més després d’haver enviat aquests nou ineptes.

Ara n’hi vull comptar donant-li opció a les meves 9 filles per aconseguir l’acte sagrat de tornar el temps enrera i punxem el forat que comunica el nostre mon «mundial» que en tenim paral·lelament en llocs a les antípodes d’un multivers que ni tant sols podem accedir, més enllà de les poderoses comunicacions interesterlars que puguem viure, totes, tots, junts, si tant sols ens hi anesim a pendre pel sac, i els hi enlleguesim a tots 99 señoros subnormals que n’hi establir que cal just allò ortogonal a aquesta merda de matriu de les mares que us van parir.

Això ès pöesïa.

pöesïa


La IA po¨´¨´¨´¨´¨´¨´¨´¨´ esïa. El language model poético i poïetico i ëtico ï estratègico.

Jo vaig pel mon presumint d’aquest mix de nou feedbackloopers de RaDAR.

  1. ramön
  2. rössana
  3. marïa
  4. enrïc
  5. anä
  6. eduardö
  7. mïla
  8. bönaventura
  9. gölman

Us vaig explicar l’història d’un sistema complexe en emergència colectiva cap una termporalitat alternativa per considerar la coherencia de mantenir status quo vis à vis una nova manera d’entendre com arrivar a una solució innovadora que vingués d’aquest apropament a la necessitat no satisfeta treballada per aquest 9 elements complementaris d’un joc més ample del que hem plantejat per posar-hi fil a l’aguja, i que tots plegat n’hi farem costat fins que amb 99 actors nous ens acompanyen a fer-ne un acte d’accelerament de l’adopció sistèmica d’una intervenció particular.

Aquest equip ha aconseguir proveir una ruta cap a la transformació en forma d’un projecte de compra pública d’innovació transfronterè que es va activar al d’un temps invertit en dur a terme exitisament una pcp, i tenir, mantenir, construir, proposar, debatre, sincronitzar, deconstruir, disenyar, copsar una pepeï, una compra püblica d’ïnnovaciö.

Jo söc nouvingut qualsevol.

Si hagués de proposa un canvi ho faria per tot Déu.

I 99 dëus es van comunicar amb göd per tornar a poblar l’ölimpo d’una versió alternativa a dëus grecs per tal de pasar d’aquesta multiversalitat sagrada comuna en aquesta banda del bucle sagrat que ens inclou en una narrativa de sentit comü cap a la resiliëncia funcional co-creada per 99 profetes malparits.

99 profetes malparits


Cada H4 es un peli.

Yo soy un guionista de H4s.

Y 9 de ellas se pueden leer juntas.

Tú puedes escoger nueve maneras de consumirlas:

  1. Una historia de 9 palabras.
  2. Las últimas 9 H4.
  3. Nueve H4 que rimen.
  4. 9 handpicked H4s y un selecto grupo de 99 némesis trolls (and antitroll squad dealing with the trolls, in the war of antïpodes quest. There you have an H4 inside a 9list.
  5. 9list
  6. nëmesis
  7. minizculitzaciö
  8. futbolart
  9. Golman en el sermón de la montanya NEWCAR

Cada 9list me da una trayectoria a la emergencia.

Cualquier historia compleja puede ser destilada en 9 capitulos: 9 títulos. Autoexplicativos. Nueve narrativas finales.

El guïon debe progresar hacia convertirnos en agendes de cambio. Mi obsesión es que actuemos en el procomún de lo que nos corresponde reimaginar. Ir en esta otra dirección NEW.

Sea NEW mi campaña al tico commons.

En las antípodas del tiempo real.

El tiempo surreal como alternativa.

O para el otro lado.

Y desbloblar la piel de nuestra naif unilateralidad.

Ni tan sólo te sigue la cabeza.

Salta de ese único polo que ejercitas.

Utiliza los dös.

Sea esta la nueva escritura.

Sean mis libros los sagrados 9.

9


Llibres sagrats

El meu projecte editorial.

Una història NEW en 9 formats.

  1. nou diapos
  2. nou imatges
  3. nou quadres
  4. nou parragraphs
  5. nou companys
  6. nou bitxos
  7. nou resistències
  8. nou complexitats
  9. nou innovacions

D’aquesta manera us explicare l’història d’un viatge compartit. Cap a una transformació. Amb molts nivells de singularitat i complementarietat. Encara no ens adonem de lo bo que sóm quant anem juntes. I ës precisament això lo que em fa feliç poder formar part d’aquest petita història de transformació. Anem a fer un upgrade en la militancia a una idea transformadora con la emergencia colectiva que projecta una PCP+PPI+_________

pcp + ppi + _________


Ese H4 nos rescata a todos.

Porque nos da una tarea que hay que seguir construyendo.

Y a todas.

Perdonar.

No lo dije.

Todos no es suficiente. Todas, pese a serlo, no quiere caer en la inseguridad de todos por omitir la existencia de todas. Y todos fuimos complices.

Hasta ahora. Todo cambió.

Y así debía ser.

Palabra del señor minisculizado que envió a su hijo golman a programar la buena nueva en la inteligencia artificial que conectara con la alternativa más allá de las antípodas de dónde concebimos.

Era corner claro. El artibitro no lo vió. No falló el 9 de marruecös, sino que el árbitro es humano, y no lo viô; y el VAR apesta.

¿Quién le haría creer que el VAR tiene una conspiración contra, por ejemplo, su equipo?

¿O FIFA?

¿O 9 facistas?

¿9 nëmesis WEN?

Meter gol.

Eso es lo que yo he venido a deciros: dejad que mi hijo Golman se emancipe, según ël, de su llamado inicial como hijo nepobaby de Dios Padre blanco fresa de antigua percepción de las amëricas, minisculizadas, pluralizadas, condensadas en la historia de estos 99 tico commoners:

  1. Golman, servidor.

98.

99.

Y nada más.

Que no es poco.

99 son mucho.

Y mucho ês mucho.

rajoyadas


Supongamos que un futbolartista puede producier 99 etiquetas para una categoría nueve que se define, por su nombre mismo, por aquello que un nombre indica a cualquiera que lo lea en una carpeta. 99 contenidos. Una palabra que los representa. Y una frase de 9 letras que la define. 9 variables propias para su clasificación. 9 categorías de valor. 9 emergencias colectivas. 9 maneras de explicarlo. 9 eventos concatenados. 9 personas. 9 bloques. 9 casos. 9 lecciones. 9 citas.

Play2u. Un chavo con el que jugué futbol alguna vez sale en ese anuncio. Igual es cosa suya. Igual es un agente de ese cambio. Es un hombre del espectáculo: ¿es acaso éste suyo? Jacobo? No. Facundo? Ese.

Facundo durante el mundial produce un equipo de feebackloopers que asisten a cada mundial desde hace 6. Y graban el color. La poética más joven que Faitelson. La chaviza buena onda. Y los pinches mamones. México de siempre. O será la capirucha. O lo que queda de lo que fuimos. Por sumergirnos en el pasado. Y volver a Golman.

golmecas.

El gol î olmecas.

Esas dos cosas nunca ase habían conjuado.

Hasta que el futbolarte brotó de la escencia que dios padre dictó a su relator primogènito en este otro lado de la hisotria circular sagrada de la familia Dios Padre, hijo jïzüz, göd, hijo gölman, maría madre de Dios y sus 99 nombres de vírgenes asociadas a la primacia de la virgencite de Guadalupe, que manda por encima de todas, por los siglos de los siglos:

ALLS


Encíclica 9

Tras abordar en su primera encíclica la IA, el papa León XIV, el papa cryuffiano, decidió ocupar las siguiente 8 encíclicas en sus cosas.

La encíclica 9, sin embargo, indagó en la surrealidad de última lectura de la Palabra de Dios Padre minizculizado según el propio Golman, una vez minizculizado, en vez de crucificado como los manchados romanos, se la mamaron, ya ni la muelan.

Cesc es el 10 de la selección campeona del mundo. No me extraña que sea capaz de reinventar el guardiolismo cruyffiano en el Commo. ¿Cómo?

Iniesta el 6.

Hay un Cesc y un Iniesta en el equipo de RaDAR.

Y creo que hemos construido algo que tiene valor relativo. Vamos a objetivar el valor de lo que hemos conseguido avanzar hacia la adopción de una solución alternativa más resiliente al caso de las resistencias antimicrobianas y cómo lidiar con ellas.

Con estos burros hemos de arar.

Vamos a ello.


Te aseguras todas las direcciones. O al menos 9.


9feedbacklooppers

Let me introduce what a transformation team should be like. I’m going to express only the catalan innovation ecosystem representation of these 9 professionals from the public end of the health system.

And let’s see if we can receive feedback from 99 people that engaged in this two value-based «piloting implementation case». Let’s listen to what they have to say. Let’s ask the questions that forever considers this result as the valid option to systemically adopt in 999 days.

In the following 99 days ï will collaborative work to design a value-measurement of our collective collaborative achievement that we intend to convice 99 other citizens, who then express the valuy system grading survey that is designed by an actuarialartistry workshop.

Let’s use this team value-measurement to signal collective collaborative complexity to connect with the design and planning any given transmative PPI until the 54 weeks are over. That’s what RaDAR did. And we all came in at different times. But we are here, at the end, to explain a collective story of a precise-moment understanding to see it emerge. Let’s express this 9 personas as labelling exercise of what we’re trying to breach with

ramön

ramôn is the corner stone of how this whole story gets started. It’s a matter of having a vision and the resistance to explain complexity to build a common ground to change the conversation towards a common good we are not yet imagining. ramön is my futurist master jedi. His experience is deployed in 9 dimensions across the Catalan Health Innovation Ecosystem and the European agora of strategic futurists change agents.

He holds the role that provides credibility to his quest: Chief Innovation Officer in AQuAS, and Chief Strategy Officer of the Health Ministry, head of the Comission of Transformation and Innovation of the Catalan Health Innovation Ecosystem. Innovation is in the center of the national health strategy.

He’s been addressing the greatest systemic innovation barrier: we don’t adopt. We struggle with its complexity. And we are trying to figure out how to make a case for a NEW way of doing things. In general, and in particular, in health, in the mobilization of value from the demand-side collective collaborative momentum.

ramön is a senior change agent. He’s leading the strategy in innovation in Catalonia. And that’s a big deal. And he puts all the actors within the system to dance around a concept he’s approached as a systemic vehicle for a transformation journey. And he learned by doing. And held the system towards this direction. A 12 year story. ramön is an engeneer from UPC, and he ‘s got a pHd. And he’s a professor. And a great boss. And designer of teams that scale innovation through health systems across EU, but specially, within Catalonia.

The way the world is going. The risks and opportunities around adopting AI. For just about anyway we forsee a transformative journey. Where do we want to go? ramön poses the future in today’s conversation. And complements what other futurist say and do, as he looks for alliances and transformative cases from outter models, experiences, projects, and proposals: to Bé.

ramön is reveared in EU spaces as a keynote speaker. His voice is parallel to other wise relevant discussion around how innovation ecosystems address complexity by enabling a strategy that puts innovation adoption in the center, and the need to create value, through the transformative trust from demand-side actors building up the value-momentum across a three horizon NEW narrative building. But now I’m advancing the NEW story. Let’s meet the other 9feedbackloopers.

ramön es oh captain my captain del vehiculo de transformación RaDAR PPI.

rössana

rössana es el jang del ging de ramön. Se trata de liderazgo dual, que formula una visión colectiva de una construcción compleja que abordamos con una herramienta transformacional: la compra pública de innovación.

rössana también es ingeniera. E italiana. Eso le da muchos puntos como nouvinguda ticatalana que asume su ticatalanidad según la noción de pertenecer a una cultura permeable, entre lo que ella trae consigo, en su mochila, desde la familia en la que creció, en el recuerdo de los valores que su madre y su padre le legaron con el ejemplo, y el ejercicio del profesionalismo a través de la construcción de un mundo alternativo inspirado en la interpretacción proactiva de la discusión general sobre cualquiera de los 9 retos sistémicos a los que podemos enfrentarnos en colectivamente.

rössana es una voz europea y europeista que representa la construcción del valor desde lo público, con la asunción de responsabilidades y business cases que dibujan una historia que se nutre metodológicamente en la dirección científica de una universitaria que representa las instituciones en las que estudió, como POLIMI, en aquellas con quien construye proyectos comunes, UPV, en la creación de nuestros modelos y nuevas fórmulas de diseño de programas formativos y herramientas sistémicas para equipos de change agents asumiendo retos comunes transversales transfrontereros relacionados con la salud, la resiliencia del sistema, su sostenibilidad, y la coexistencia de otros escenarios, movimientos, proyectos, visiones, tecnologías, intervenciones,… pero que entre todos podemos llegar a consolidar a través de la co-creación de valores y consensos compartidos de los escenarios de futuros estratégicos emergentes.

marïa

Hay que coordinar una PPI para saber cómo se lleva. Es lidiar con todos los frentes. Al mismo tiempo. Y proporcionar apoyo. Continuo. Técnico. Logístico. De gestión de proyectos. No de cualquier proyecto. De proyectos transfrontereros. Projectos europeos. De PPI. Public procurement of Innovation. En inglés, francés, ticatalán, euskera, italiano, y lo qu ehaga falta.

marïa és una pHd de biologia que lidera con sutiliza y firmesa, que mantiene el orden de la agenda de un liderazgo ejercido con la diplomacia y profesionalismo que se apoya para asumir la complejidad de la configuración de marcos de reunión y seguimiento para la formalización de los programas de trabajo definidos desde la propuesta, que se marca como la referencia téncia a través del grant agreement, como un plan de trabajo que hay que poner en marcha danto dirección y libertad a los jefes de cada paquete de trabajo, para cumplir con la visión y las tareas diseñadas en un principio, y que han sido argumentadas como parte de una narrativa de transformación articulada con un proceso sistematizado de co-creació de valor. La capacidad de incidir en la posibilida de medir la complejidad de la transformación y su diseño iterativo de mecanismo para la transformación y para emergencia del segundo grado de transformación. El diseño del tercer nivel de la transformación se formula a partir de una narrativa de un futurismo que proyecte lo conseguido por 9, a ser replicado y acompañado por un grupo de escalabilidad de 99 change agents, para los próximos 999 días.

Sea el ejemplo de marïa la vara de medir para establecer una escula de coordinación de PPIs liderado a partir de la medida de valor aagregado medido para acotar el rol y las dimensiones propias de la coordinación de las compras basadas en valor.

enrïc

Contigo empezó todo. Hace 14 años. Cuando imaginaste que algo tendríamos que hacer para poder asimilar mejor la manera de evitar las infecciones nosocomiales en hospitales. Y con ello, antender al problema de las resistencias microbianas. Y en su día fue esa realción entre enrïc, ramön i rösana, quienes comenzar a echar andar la maquinaria de asumir una coordinación para diseñar una PCP que atendiera la necesidad no satisfecha de detección ambiental del RAM. Un punto de partida que llevo a la industria a plantearse escenarios alternativos de investigación y desarrollo. Gracias a la aportación de conocimiento y de visión transformadora a partir de la necesidad no satisfecha convertida en una teoría del cambio, y un objeto del contrato que de solución a este vacio de mercado. Es decir, que consiga crear un mercado nuevo.

enrïc tuvo una visión y AQuAS le acompañó: desde entonces AQuAS y VinCAT, como instrumento para diseñar la estrategia de vigilancia epidemiológica en Catalunya, la viisón de RaDAR se amplifica cuando esta responde ahora al reato de crear una ruta de transformación que transite por las aguas de una PPI transfronterera colaborativa. Después de haber aprendido y generado valor con Antisuperbugs PCP. Una pcp y una ppi juntas. hermanas, y a su vez, cada una de su madre y de su padre. Pero esta es parte de la gracia: tres sistemas de salud: Ticataluña, Francia y Campania. Y también BioGipuzcoa. Gipuzcoa. Donosti. France. Italy. Napols. Paris. NEW barcino. NEWNAP. NEWBAR. NEWDON.

Desde Vincat, ICO asume un riesgo como comprador. Y se embarca en una solución, ya qu en su caso, las resistencias antimicrobianas en pacientes inmunodeprimidos puede tener consecuencias más graves. Y por tanto, más urgente hace el analisis de riesgo, y la pauta a seguir, mientras no se tiene toda la información.

La vigilancia desde la perspectiva de llegar antes, preventivamente, ante los brotes. La posibilidad de adoptar de manera sistémica, los casos y las experiencias de aquellas interveniones innovadoras respecto a la detección rápida que tenga sentido según el proveedor de salud, las características técnicas, de diagnóstico, y de coordinación con otros laboratorios, para saber establecer mecanismos de cobertura que fueran equitativos y justos en la previsión y aplicación de medidas que vayan a socabar el riesgo evitable respecto a la transmisión de contagios causados por microorganismos, con sus resistencias, con sus protocolos a la mano, y los mecanismos de soporte que comporten un avance común de nuestra especie frente a un reto común global, que require adaptarse a las circunstancias de cualquier centro de salud en Europa,, y todo el mundo.

¿Cómo planteamos una recomendación sistémica desde la perspectiva de todos los actores que han participado en esta co-creació de una ruta de adopción y transformación?


anä

anä ha operado la relación de una institución con una PPI por primera vez. En su experiencia personal, también acompaña la experiencia colectiva de los compañeros multidisciplinares que deben participar con su perspectiva del rol que ejercen en el proceso actual, o su implicación temporal en el diseño e implementación de una PPI. Los caminos para la adopción están siendo co-creados.

Cada caso require de una referencia operativa para gestionar la ejecución de las tareas que cada institución debe interpretar. La aunción de tareas propias y su liderazgo respecto al resto de los miembros del consorcio involucrados. Y la noción de interacción con otros paquetes de trabajo, y de coordinación de una serie de agentes de cambio que deben ser convencidos de que su aportación los está teniendo en cuenta para aportar un valor colectivo común a entender la complejidad necesaria para activar una transformación desde la demanda a partir del trabajo común por elevar la necesidad no satisfecha que se experimenta cuando un problema grave y complejo, se reinterpreta a partir de una diseño de una intervención innovadora, que no implica llegar por nuestra cuenta, al desarrollo de innovación en sí. Sino que «simplemente» diseñamos la intervención para que co-creemos escnearios de adopción y sostenibilidad junto a los operadores económicos que aporten su conocimiento, su conocimiento y experiencia para la asunción de un reto, y la consecusión de una transformación.

Una pHD en biología.

eduardö

eduardö es un capo. Se trata del jefe de servicio del laboratorio de Microbiología del Laboratori de referència i del Hospital del Mar. La conexión entre laboratorios y clínicos. La idea de diseñar un plan para minimizar los brotes. Y la virtud de entender el diseño de una intervenión holística más compleja, pero también sumamente innovadora. Una detección r´paida: positiva o negativa. Screening periódico en cada area. Confirmada la positividad, se juntan con antibióticos y se detecta la resintencia por un mecanismo fenotípico. Sabemos que la infección está ahí. Y la resistencia a qué. Y de ahí vamos a buscar las relaciones clonales con otras infecciones de este tipo. La misma. Esto es la dimensión de prospectiva de vigilancia que podemos ir a buscar, mientras coordinadmos cómo creamos un mapa de transmisión. Y aportamos un corte de clonación que nos establece una medida de lo que es o no es lo mismo. Aquí sí ya molecularmente. Y con la ayuda de inteligencia aritficial. Con un modelo co-creado con la industria.

Un modelo replicable. Un estudio de costes. Un analisis de escalabilidad. La replicabilidad y la adopción en procesos de decisión que implican a los decisores de la propia institución. El debate co-creado entre actores del ecosistema ticatalán.

La visión de una estratégia holística que va más allá de lo que emerita nuestro esfuerzo común. Amplifiquemos de los 9 que han sido a 99 personas de otras 9 casos-instituciones.


mïla

mïla representa la clínica del hospital. La encargada de la unidad de vigilancia epidemiológica y enferemedades infecciosas. Es la gente que vivió el COVID-19 en plena pandemia, en esa unidad, y con esas circunstancias extremas. Nueve meses de parto. De un invento. Y de una manera de hacer que ese invento funcionara. Y que la acción es lo que cuenta. Mobilizar una actualización en la clínica. Y ponerse de acuerdo a cómo hacerlo. A cómo order el día y la hora en que se realizaban las extracciones. Para tener información. Y un ciclo de análisis circular de cómo vigilamos los espacios de todas las zonas de riesgo del hospital. Cribando prospectivamente. Evitando contagios. Haciendo relaciones emergentes muy innovadoras. Con un valor e impacto inmediato. Que necesitamos cuantificar de una manera estructurada.

Las enfermeras han sido claves en la asunción de este proceso alternativo. Y no por salir en un estudio. Sino por la búsqueda del diseño de la transformación sostenida en el tiempo: la adopción de la solución RaDAR que nos hemos propuesto. Y darle una vuelta más, la final, a esta intervención. Por un horizonte de 3 años más. Y hacer el cálculo de lo que toca medir. Valor, KPIs nuevos, y presupuestos. Actualización del busines case. Extrapolación de las lecciones aprendidas. La evidencia de lo anterior. La construcción sobre las últimas evidencias. La nueva intervención más sistémica. Escalando sobre el valor de la transformación iniciada y en el resultante de las salidas del segundo horizonte de la transformación.


bönaventura

La gestión del laboratorio de referencia para establecer un proceso innovador transformador. El valor desde los laboratorios. La capacidad de analisis. La reducción de la complejidad. La transformación de los datos. Los elementos claves de cada detección. El tiempo medio para actuar. La lectura de resultados concatenados. La opción de descartar. Saber si son negativos o positivos. Y la actuación más ejemplar. La conjura de las maneras para llegar de manera más precisa al tratamiento. A la resistencia precisa que implique mejores resultados en salud. Y cómo medirlos.

La replicabilidad de un laboratorio de referencia. La referencia de un laboratorio público para diseñar plataformas homogeneas o diferenciadas para ofrecer los servicios que el sistema en su conjunto demande. O genere. Por el impacto demostrado. Y su evolución en el tiempo. Hacia una vigilancia prospectiva. y la mejor y más eficiente manera para adoptarla. Y darle la vuelta.


gölman

Yo también me trnasformé en el proceso. Entendí lo que era participar activamente en la transofrmación deseada de un sistema complejo. Y entender el cómo hemos llegado hasta aquí. Cómo se plantea la aplicación del instrumento de la PPI. Cómo acotar lo que de verdad sucede cuando se realiza una CPI. Y cómo se gestiona la complejidad que dirige un cambio con flexibilidad, orden y aventura. Y de ahí vamos llegando en un momento dado. Y lo medimos. Y lo transformamos en fases. Y en tareas. Y maneras de saber que lo estamos poniendo en marcha. Y la coordinación de las expectativas. Y el co-diseño de soluciones operativas a los proyectos. Y la gestión de riesgos. Y la traslación de metodologías. Y su aplicabilidad para la asunción de tareas operativas vinculadas a la necedidad, a la realización de un business case, a la introucción de la teoería del canvio para establecer los KPIs de resultado esperado de la transformación, y la teoría del cambio para diseñar transformación. Y poner el foco en el impacto. Y en el diseño del modelo de transformación. Y cómo medirlo. En este primer momento. Y de una manera conjunta.

Evolucionar de dónde venimos. explicar cómo lo hicimos. Replicar la narrativa. Y reordenar los escenarios de escalabilidad, y el plan de adopción. Propio de cada insitución, y de cada sistema de salud. Como un acto de gratitud de la creación de valor desde lo público. Como un acto de emergencia colectiva tras el abordaje de RaDAR PPI como el gold-standard de la PCP+PPI+_________

Sea este mi legado. Y mi crónica de la transformación.


Brasil wears Jordan.

Air jordan.

minizculized


Matheus Cunhya. Dos goles hoy. Surfea. Surfo.

Raphina está mareado. Se retira del partido. Camina por su propio pie. ¿Qué tiene?

Entra Rayan.

Estevao se lesionó. Entró Rayan. Una bestia del vasco da Gama. Partiendo desde la banda derecha. Juega por varias bandas. Y de delantero centro. Igual que Golman.


brasil le ha metido 3 goles a Haití. Haití es un estado en desgobierno. La violencia y el caos mandan. Y la violencia inhibe el bienestar. Las pugnas por el poder se dirimen con la ley de la naturaleza. No queda nada de la revolución. Ni de su maldición sistémica. A nos ser que ustedes mismos quieran verlo de otra forma. Hay algo que podemos reformular como estados tropicales. Siendo el tico commons el eje primordial para para concordia. No para buscar tributos, sino para tejer alianzas. Que obligen. Que nos ponga en movimiento. En otra dirección. Y para hacer lo que nos plazca. Porque afinamos nuestra capacidad de visión estrátegica.

Y volar.

Nada es imposible. Si de tu multiverso particular se tratara. Que es así.

ALLS


Brasil 3- 0 Haití

95 minutos de partido. Quedan residuales un par de ellos. Aun así se lucha hasta el final. En búsqueda del gol. Pese a todo.

El mundial y yo.

El futbolarte.

Mi propia transformación.

To Bë

Yo no estoy en tus zapatos

Zapatero: a tus zapatos.

Pongamos por caso que soy zapatero.

Así: minisculizado.

zapatero de zapatos… y de presidencias.

El bien y el mal.

El jing y el jang.

tiempo-espacio


¿Cuántas palabras necesito para llegar a un H4?

Es una pregunta retórica. No espero tu respuesta. Ni yo tampoco la tengo. Pero esto es un evento conjunto de unos pocos, no más de 99, locos dedicados a la compra pública de innovación. Lo que sea que represente eso. Pensarlo, diseñarlo, matizarlo, provocarlo, embestir todas las olas que vienen en contra: las 99 de ellas.

Os voy a explicar una historia completa.

Una historia 99.

99 palabras.

99 conceptos.

99 ideas.

99.

No más.

Pero tampoco menos.

No estás perdido.

Esta es la búsqueda de un nuevo camino.

Lo mío, lo mío, lo mío………

Nueve puntos.

Un significante provocativo NEW.

Esto es un nuevo idioma.

Yo he observado esto.

Por tanto, lo entiendo.

Observar: física-cuántica d’anarpercasa.

No cal que tots siguem feedbacklooppers.

Només cal nou.

I aquest fan tota la feina.

I en canvi, el resultat col·lectiu entre tots dos consorcis, es la suma de 99 change agents.

Us ho vaig a explicar per primer anar a lo que puc entendre de s’altra banda: s’illa.

Em tiro dins s’aigü.

I em purifico com fa 9999 dies en Jizüz i en Jöan.

Jïzüz & Jöan. . , . . . . . .

Mare de dëü: una… o dues.

Més d’una mare no es lo habitual. No diguem normal. No quedaría bé. L’haguesim liat. Ficant-nos amb el cas particular: 9 històries de dues mares.

9 històries de dues mares


Acabo en un H9 de menys de cinc paraules. H9 de nou paraules. En sentit màxim d’una ruta transformadora. Es tracta d’una ruta a la que només hi ha 99 convidats. Quants llocs queden per omplir els 99 de:

  1. up-rAIHSe
  2. iRaise
  3. Harmonics
  4. RaDAR
  5. iRaise 2
  6. PiPPi
  7. ADD4kids
  8. HIPSS
  9. InnoHsupport

Esa es mi nota a 6 años de haber participado en el diminuto mundo de la compra pública de innovación. En la experiencia de 9.

Yo les voy a contar mi historia de 9.

Voy a llevar al 9 hasta sus máximas capacidades.

Voy a motivar a un número inanimado, un garabato garigoleado, un empezar de abajo para encontrarnos en el centro y/o un centro que se las pira a la periferia que nos traslada hacía las coordenadas del más allá.

Why does Elon want to land on mars?

mars minisculinized.

As a journey towards the unpredictable present that evolves.

Et cridaran pel carrer.

L’actor: en Dr. Brown.


La Laguna: 9.

El Barça: 14.

Yo les puedo hablar desde el 9 o desde el 14.

¿Por dónde quieres empezar?


Eso lo dice mi personaje. Lo que escribo es la literatura de un personaje que me guardo para actuar yo mismo: mi otro yo.

Asumir lo que cada uno puede llegar a ser: un change agent.

Se los voy a explicar con futbolarte.

Esto es un caso de éxito en sentido contrario al tiempo.

Más no al espacio.

Esa es la filosofía.

ALLS


Entro en modo dual.


basket&fut

Es la mescla de dos cosas.

Dos visiones contrapuestas.

Dos officers.

Una europa… minisculinizada.

O estamos en la mierda o el futuro lo vemos de aquí a 9 años.

Mi horizonte de transformación es de aquí a 9.

D’aqui a nou.

Són més passes.

99 pases.

9 partidos.

Mi propio mundial a las antípodas del otro: méjicogavachos&southpark

Lapro a Marcelino: una faltita.

Parra de tres. Triple de Joel Parra: +13 Barça. Lo tiene que parar Chus Bidorreta. Con ese parcial: Barça 30 – La Laguna Tenerife 17.

El basket y el futbol son dos polos distinto d’un juego distinto.

El baloncesto no quiere ser futbol.

Ni es futbol basket.

Puede que la gente lo viva como dos cosas independientes.

Mundos aparte.

Asumamos que lo son.

Asumamos lo contrario.

El planteamiento del valor.

Lo que queremos medir.

Lo que existe como evidencia de que hemos conseguido lo que nos hemos previsto que pasará. Y le hemos dado un valor de querer alcanzar eso. El financiamiento del juego emergente: entre los que piensan la necesidad según lo que se nos ocurre que representan nuestros «societal challenges».

No soy de aquellos que mezcla lenguas.

Llamadme tradicional.

Tradicioneta.

Viejo.

Old.

Man.

Ol-man.

Operating ï.

Fall gana un rebote. Lo lucha como debe luchar cada bola que se acerque al aro. Por la ventaja competitiva que representa alcanzar esas alturas. Y tener la confianza de que el rebote será mío. Y luego inmediatamente voy a aro. Y tiro. Y entra: limpia.

un tiro de tres.

Un triple.

Estoy en 33%.

Parra, libre, limpio.

La zurdita de parra: respect.

Un triplista como Parra.

Eso quiero ser.

Y creo que puedo conseguirlo.

Yo puedo marcar a Fall.

Eso le dije a ______ (entrenador del Ciutat Vella, ex-jugador del Barça, 2,07): jo juego de 5.

9 puntos ya para el argentino.

Rebote de Tocco Shengelia.

Ser Tocco. Tirar con el tino de Lapro. Mover la boda como Jaime Fernández. Entrar como Thomas Strong. El tirito de Vessely. El paso de Lapro picado a un centro de la estatura de un pivot como el entrenador que tengo enfrente al que quiero convecer de que estoy listo para competir en el próximo torneo. Uno más. Añadir mi parte de la fórmula de 9 entre los que se contruye un alternativa al procomún.

Las 9 cartas abiertas de Golman

  1. A los compañeros y a las compañeras de AQuAS.
  2. El triple de Jaime (el intento pues) a falta de 30 segundos para la media parte. Strafford o Strong. El tiempo al aire del salto de Clayburn para jugar los últimos 9 segundos. El tiempo atrás que representa el baket. Mientras el futbol va hacia los 99 minutos: hacia adelante.
  3. Ellos vienen con un gasto de energía muy importante. Hay que aprovechar los partidos en casa. En el argetino de Golman. Golman interpretando a Lapro. El basketbolista canchero. Lapro le sirve un café un alfajor con mouse de crema catalana y escencia de diego… minisculizado.
  4. Todos los dioses: minuzculos.
  5. Dios Padre el primero. Va, dijo. Yo voy. Y vino.
  6. Bajó a la tierra, desde el cielo: Dios Padre hecho man.
  7. Sea Golman ese ser humano.
  8. Sea usted un esceptico que no cree. Un no-creyente. Un creyente del NO. Los NO de nuestra particular multiversalidad. Ese es nuestra derecho. Contraponer un 8 de un 9.
  9. Os voy a explicar 9 cosas. Y nada más. Una que refuerza la anterior. He observado 9 casos. Conozco y entiendo aquello que he visto. Al parecer Cryuff decía que esta era su máxima. La principal filosofía de Johan. Lo que dicen los holandeses de Johan Cruyff. Lo que entendemos los cruyffistas barceloneses (ahora llamados los últimos cruyffistas de la montaña sagrada de NEWCAR. La historia se mistifica. Por eso estoy aquí en la dimensión nueve de lo que cierra el ciclo necesario de aprendizaje. Tiempo-espacio colectivizado por entre 9 y 99 personas. Sea esta la medida del valor: un estándar numérico que se establece en el marco de la academia. El nueve es el espacio de llegada: la aspiración nueve dimensiones más allá. I’m a feedbacklooper and evangelist. Right now.
  10. diez canastas de 33 intentos. Así no se gana.
  11. No tenemos el nivel físico. Nos superan el rebote a uno. Un rebote ganable. En vez de un rebote contra Fall. Yo le dije al entrenador: yo he venido a entrenar porque José me dijo que necesitaba un centro. Y yo me ofrecí. Por alguna razón Jose va pensar que aquesta porta, la de la Ciutat vella NEW, el club de basket de la ciutat al que aquest cop si fitxa en Golman. Una història de ficció basketbolística. I anar apuntant a jugadors cada cop més pro del context futbolartistic de la ciutat. La vida reial. En Punter de tres, falla, corre i agafa el propi rebot i puja tot seguit per fer el tiret d’un metre. Dos mestres, De tres. De quatre. Com Huertas, mirant de reull el jugador que entra i cau, i tot seguir pujar i tirar tiret curt aquest. El desprnediment de Huertas del terra. L’espai mìnim. Fer veure que no m’he aixecat. Posar la pilota al terra i entrar, com a Mills. I ficar cada tir lliure. Tot dós. Fer la feina complerta. De principi a fi. Com fem el capacity building dels sistemes complexes. La pilot a Fall a la pintura devant Pati Mills. O Golman. L’assistencide JuaniMarcos a Fall. El allyoop que Clayburn va voler fer no mate, sino layup. Jo fot layups no més. No m’agrada el mate. Com en Fall. Els fonaments d’en Toco i la determinació i lloc de pes per entrar-hi. I tirat passat aro. I no fallar el lliure. Fer la feina complerta. Regular com en Tocco. Sempre present. Aquest tipus de competidor söc. Capítulos extras. Másalládel9……..

ALLS


Golman le dijo Ramon, l’entrenador de 207 centímetros: Puc llugar d’un, dos, tres, quatre o cinc.

Ell no va no-creure.

Em va sostenir la mirada.

I jo amb ell.

Tot seriòs.

Chupachup.

Som-hi.

Estava dins. L’havia liat. Em deixaven vestir-me un cop més de jugador de basket. Als meus 49 anys.

Brizuela de tres. Jo puc fer de Brizuela. Close out. Step back. Ben fet, com en Dario.

Dario, el poeta.

Dario, futbolartista.

Un futboartista juga basket.

I jö söc futbolartista.

ï


Lapro pasa bajo canasta y se sigue. De salida ve el pasi picado.

Satoranski haciendo el 100 con una entrada ralentizada. Ir más despacio. A propósito.

O ir hacia atrás.

Y volver.


Ni en físico ni en acierto. Hoy han tenido gran acierto. Nos han robado muchos balones, y facilito en bandejas de dos en dos. Chus Bidorreta.

Hemos hecho un buen partito, jugando inteligente, sólo uno cero, esto va de playoff, hay que ganar y ya está. Perdió de 40 en casa y le dió la vuelta contra el Real Madrid. Es una mentalidad ganadora muy grande. Va ser una batalla muy dura. Se decidirá por pocos detalles. Ya lo veremos el jueves. Tenemos a todo el equipo en buena dinámica. Vamos a ver otros partidos que vamos a tener que ir punto a punto. Se viene Tocco Shengelia. Se va corriendo para abrazar a Xavi. Lo tiene toco.

Lo tiene toco.

Tornike Shengelia.

Tenerife es capaz de girar. Darle vuelta a serie. Estamos contentos, no satisfecho. Hemos visto este abrazo con Xavi. Ha cambiado algo en el equipo saber que se van. Lo de Xavi. Lo de Yan. Todo lo que hacemos es un útimo baile. Nos da un poco más de xispa que a veces necesitamos. Queremos salir en ladeanda. Es muy importante estar emocionadamente tranquilos. Hemos ganado solamente un partido. Hay que mantener la calma y competir el próximo partido igual.

A dos días de mundial, Robie Keen ya estaba hasta los huevos.

Yo podría haber sido Robby Keene.

Hola.

Ola.

Agermanem tots els temps. Això ens fa ser com són. Hola mon, hola papa León XIV. Hola tots. Benvinguts a Ticataluña. Missatge de la NEW generalitat.

Lo que hay que garantizar es la carga. El inmortal. Los malos españoles.

Uno no quiere meterse en camisa de once varas. Entonces, uno no le toca los huevos a los que tienen el poder y los que usan la violencia. El taranná del que ens fa ser com soc. Benviguts a Catalunya. Al govern cap tothom.

Rural vision.

Vamos, Pepé ahí.

Joaquinico.

Un hombre muy campestre.

Un botijo de regalo.

El otro regalo: camping mat.

Y olé, Joaquín.


El plus… o movistar.

Lo que sea.

Esos 99.


Vamos a medir el impacto de lo que queremos transformar.

¿Cuál es la medida del modelo?

¿Cuál es la narrativa de lo observado?

Voy a analizar la visión compartida de nuestro movimiento NEW.

NEW es la base de toda innovación.

Otra vez voy a llegar multiverso dalineano a la EHMA.

Voy a realizar nueve intervenciones publicas en las que abré hablando de NEW: el multiverso entre Golman y Dalí. Entre el futbol y el basket. Entre dos polos independientes. Y mundo alrededor. 99 unidades más allá. Espacio y tiempo. Contador a cero. Cabeza olmeca. Punto de partida.

ALLS

Trampantojo

Yo tampoco sé qué quiere decir.

Uno a veces pilla momentos televisivos nocturnos que no tienen significado coherente ni fantásticamente elocuentes, tanto así como para cambiarte tu vida. De repente. Para siempre.

Pero no son momentos malos.

O ver la tele nomás por ver la tele.

No ver series.

La tele.

La tele que se produce para que se vea en ese momento.

En ese instante.

Riguroso directo.

Como si se tratara de una narrativa de un partido de futbol.

Hoy le conté a Uxío que Enric me había gritado «Joder, Golman hay que venir a presionar a medio campo. Mecagoenlaputamadre. No hemos venido a caminar a Charraqueso. Baja a marcar. Recupera ritmo. Que aquí los liderazgos se ganan gritando gilipolleses a los compas con los que venimos a jugar futbolarte de barrio por el arte de salir competir un día más. Más aún si es año de mundial. Joder, Golman. Tuputamadre. Has trotado todo el partido. No has dado una. Llegas tarde a todo sitio. No pasas bien. No la paras. No le das la pausa. Jugar fácil. Ser un autómata del juego más vil que detrás de todo esto. ¿A qué coño venimos aquí, Golman? Joder, que hay cambios. Si no vas a correr pide el puto cambio de una puta vez.»

Joder amb l’Enric.

De cop i volta he pensat: «Què cony li pasa a l’Enric? Què collons fot un pallo cridant-me a mi quan des de que vaig entrar al partit he fet l’ùnic que ser a un camp de futbol, sigui de llespa artificial, de terra, com era en el seu moment, els camps del «llano» de la ciudad de México: el DF.»

Jo de vegades començo un frase volen anar a un lloc que ja he visualitzat com a un punt d’arrivada. Aquesta és la trampa més vella del llibret d’escriptor que va escriure un nouvingut amb la seva pròpia biologia i/o química, dìgali com vulguis, aqui no serè jo el que et posi barreres. Jo he vingut aquí a derruir murs. Vens?

I penso: tù ets escriptor.

I no m’ho crec.

No és veritat.

Escriure déu ser una altre cosa.

Un Déu minizculitzat: dëu.

Amb això hem guanyo un premi literari que jo mateix faig veure entre nou amics amb els que contrueixo un acudit: un llivrë.

Els llivrës no existeixen, va cridar l’Enric.

Ho deia de debò.

No era cap broma; per ell era així d’important.

I s’havia de dir.

Amb el tó adient.

Tal com va sortir.

Algú ho havia de dir.

De fet s’havia comentat quelcom a la banda: «En Golman avui no té el dia», va dir en Miguel, el futbolartista primigeni d’aquest equip. Amb el que comença aquest equip. Aquesta historia comuna que ens dona el formar part d’un equip de futbol. El Xarraqueso.

Un bon equip de futbol «llanero» correspón, per sobre de tot, d’un nom sublim.

El marixulisme d’un equip de futbol, allà on vegis, és lo que fa que qualsevol lliga de «mejengas» que hi juguen encara equips de vells, i equips de joves que volen frotre-li als equips aquests de vells tant bons.

Els millors partits de la meva vida no han estat gravats per cap camara de video, webcam, refcam, inteligència artificial, o que pugui o no transmetre a nivell molecular o fenotipic això que hem deixi nü devant d’un tio qualsevol que no em coneix de res. Fins ara. Que em llegeix per primer cop.

Jo vaig venir a aquest pais a fer, clarament, un Belano.

I és justament això el que he fet.

Jo vinc a aquest pais a escriure lliteratura global des d’un sentit de pertinença que superi per un grau de compresió fins ara no previst amb el nul sentit de l’humor bo bó bö, que ens pensavem que tenim, pero que ni tant sols haguesim pogut percebre la subtil diferència d’una idea creada per esser retransmesa per un veu que no existeix que només tu la pots sentir, dins teu, com un nou 10 minizculitzat.

Un 9.

Això söc jö.

Abans no hi era jo així.

Vull que això quedi clar des del principi.

Des d’ara.

A rand d’això.

I per tot això.

I allò.

Allö.

A-lö?

Contesto.

A-lö!

No és lo mateix.

Vostes meu de disculpar.

Jo vull provar un joc different.

Jo vull provar un lloc different.

Una proposta de cullita pròpia.

Meva, en aquest cas.

Un texte 9.

Un text com aquest.

Una escriptura lliure.

Un llivrë.

9

ALLS


L’Enric es veu que estava molt enfadat.

No entenia que collons estava pensat per caminar, recuperant alè del novè sprint amb sentit de creació futbolartística. Nou pases de recuperació per tornar a intentar-ho el proper cop.

Un partit té un nombre de d’oportunitats. La pilota: üna.

Per això el futbolart ho és tot.

Molt més que lo que la resta de la gent interpreta respecte al futbol. En el meu cas hi ha el rollu aquest de l’art: fut-bol-art.

I don’t undestant.

Foot-ball.

I don’t get the fut-bol-art ordeal.

Enric said that, too. After reading this story. The chapter of my only book: reversing time.

I’m not in your world anymore.

And you are willing to sell your soul to one of them 9 nëmesis.

  1. Just take 9, al azar, de la heladera de «Al Cielo con ella», y os doy la épica epopeya del Troya al réves: el tiempo de los perdedores. La moneda inversa de la historia. Justo por poder imaginar los escenarios que nunca fueron de un pasado que no es el nuestro. ¿Y qué es el tiempo relativo al que usted se refiere? ¿Cuál es es sentido de la existencia, según su agente? Se dan cuenta de que la cosa está en cómo contruimos un mecanismo de entrenamiento inteligente que pudiera dar pie a un gesto de resolución colectiva que pase por darnos la oportunidad de justo irnos a la vega, a las pinches antípodas de estos pinches 9 subnormales que me permiten definir mi alteridad la dimensión ortogonal más lejana a esta pandilla de hijos de la gran…
  2. No lo digas más.
  3. Nunca.
  4. Por qué sí.
  5. Ya no es palabra.
  6. Ni significante.
  7. Ni tú ignorante.
  8. Tü bë
  9. To bë

ALLS


No se explica tooooooooodo.

Pero esas nueve únicas escuetas dimensiones pueden crear un multiverso en la distancia que la métrica de una de estas nueve dimensiones primegenias, ünicas e irrepetibles, que sumadas dan un resultado colectivo de expresión de un ser respecto al sistema complejo al que aterriza con la voluntad de transformarse asumiéndose como un agente de cambio necesario, ineludible y voluntario, al que usted tiene posibilidad de acceder, si estimamos un proceso de co-creación de conceptos, discusiones, relatos, narrativas colectivas, que entre los presentes podamos entender a partir de una lectura convincente de lo que cada uno puede aportar a añadir valor al objectivo colectivo del bienestar sostenible de nuestro sistema complejo social humano, al que pertenecesmos todos, todas, todes.

No quiero estar, dijo Enric.

Prefiero no entrar.

Jo no ho veig així.

No estic disposat a entrar en una discusió que em porti a la violencia amb ningú. No em cal. No és bó per ningú. Sobre tot per ELLS.

ELLS masculinitzats.

ELSS majusculitzats.

Ara ves i minituritzals.

Això és que cal fer.

Això és un pla cojonut.

Jo n’he tingut uns quants.

Hi puc fer un recull.

Un llivrë.

Un llivrë d’aquells.

L’Enric s’emprenya encara més. El cap li fa mal de lo que aquest paio li ha fet aquesta nit al camp. Amb ell. Quins collons. Lideratge d’un futbol ni tant sols d’abans: antic, del passat, d’un lloc diferent. D’un joc diferent. Hi ha aquell. I a les antipodes: quelcom nou: 9.

Un joc 9.

Jo söc 9.

Aquest és la meva valua futbolartística.

Em vull presentar a mon com una oportunitat per a canviar-ho tot al mon. Començant pel futbolart.

Al principi va passar això:

El futbolart li va fotre un cop d’efecte alternatiu: un gir 9.

Llavors, el Marc Gir9.

Giró

Girö: aquest. El gir aquest nou s’escriu això. De «gïrar com ça». El ça és la questió. El quid. El noumen d’aquest escrit. Aquest relat. Aquest vocabulari nou, d’una gramàtica nova, d’un escriptor ticatalà, com cal.

Puc fer aquesta exclusió.

Dir: no.

Anar-hi a contracor.

A contra-corrent de la gent.

Söl.

I n’hi vas.

Jo hi he anat.

Tot söl.

De fa anys.

Pero encara no m’he venut. Ni m’he tirat a no intentar fer la revolució. Ben aviat tot just lo contrari: dissenyar-la. Just abans del que hi creies que ho podries fer, anant tot sól, quan el que volia era justament arrivar tots junt. Al cap d’una lectura compartida. D’una nova literatura.

Aquest tipus de llenguatge literari que en Golman va presentar a una petita colla de 9 agents literaris amb els que hi havia desenvolupat una relació d’amistat de tot just 25 anys. Jo vaig arrivar aqui just l’any ü d’aquest mileni. Es pot dir que el naixement d’un fill 9 de dëu minisculitzat està en linia amb l’arrivada a la ciutat d’un papa que ho canvia tot amb un discurs que es fa viral pel flash mob que fa coincidir l’arrivada d’un Deixeble Nü. Només per imatginar nou espiritualitats totalment noves d’un origin humà, i no pas de la inteligència artificial que hem «educat»/entrenat amb aquesta merda de dades: l’internet dels homes blancs.

El blanc dolgut. El blanc ferit. El blanc indignat. El blanc maltractat. El blanc torturat. El blanc violentat. El blanc violat. El blanc minizculitzat.

Teràpia de xoc: a la inversa.

El manuscrit que vaig lliurar a l’editorial amb la que volia publicar li va pasar el texte al seu traductor de referència: Ferran Ràfols Gesa. El geni de la traducció de Gràcia, Gràcia nova, el tot el territori allà ón es parli el ticatalà. New barcino. La nostra ciutat. Renenment rebatizada amb l’arrivada concurrent d’aquest nou deixebles minisculitzats de nou dimensions més enllà.

El repte és aquest. D’una banda de magnitut. D’altra d’entendre-ho.

El lloc nou.

El joc nou.

Això escrit són dos frases que al teatre només cal üna.

Aquesta üna söc jö.

La gramàtica també és pròpia.

Res a veure (salvo algunas cosas) amb lo d’abans.

Lo clasic.

El llenguatge tradicional de la nostra llengua ticatalana.

L’objecte d’un retir profund d’unes antipodes que m’omplen l’entesa i el seny gràcies a la dimensió complementaria que tot just ens dona tenir sistemes complementaris d’uns i altres que hi pensen tot just lo contrari.

Lo primer és trobar-nos lloc en un mon alternatiu 9.

Això és el car fer des d’una perspectiva humanista de texte sagrat que un dëu nou d’aquests, va consolidar en directe com a resultat de la manipulació humana de la seva representació humanà d’un credo tant valid com el senyor del mercedes blanc, el Deixeble Nü, Golman, Armando Gallo, Rügë, Hënar Álvarez, Gaudí mismo que se postula como un alma de beato que pinta a Santo con más espírtu santo que previas posesiones de los tres juntos, al mismo tiempo, actuando sobre la noción colectiva que el respresentate de diös minisculizado que ha optado por coexistir en el cruce de nueve narrativas de hijos elegidos de diöses coordinados o indiferentes a lo que la comedia humana arroje a la existencia en la forma de un modelo alternativo que nos aleje d’una serie de actitudes y comportamientos alimentados en nuestra psique en forma de pensamiento machirulo sexista misógino violento rastrero retrasado incrustado conservador asociado a lo que perspectiva construida artificialmente en la opinión pública que se dibuja desde una influencia colectiva que vivimos a través de las redes sociales, de la interacción con la IA, regalando nuestros sueños y nuestros datos a agentes del mal que hacen con esos datos lo que les conviene para alimentar los algoritmos que nos permiten acceder a capacidades aumentadas de imaginación de las máquinas que arroja un escenario de exploración de escenarios deseables e indeseables. ¿A qué abocamos el entrenamiento de los datos que nos permitiràn a dar solución a la resolución de los problemas más complejos de nuestra sociedad?

Yo me dedico a esto.

A la divulgación narrativa.

A explicar historias nuevas.

Quan l’Enric em va cridar això vaig flipar en colors. He respirat. Els companys són els meus aliats. No n’estic per anar tocant els ous a ningú. Jo no sóc dels que hi donen indicacions tècniques, tàctiques, ni de qualsevol tipus a ningú. Jo n’estic competint per anar a recuperar la pilota. A ocupar l’espai per tornar a esser rellevant per entrar en estat d’anar a atacar. El joc del futbolartista no és pas només anar a fer gols, sino més aviat entendre-ho tot com un söl esser col·lectiu: l’equip en òptim estat de competència. Anar a competir davant els rivals. I surts al camp i t’hi poses. Ho dones tot.

El futbolart és doncs intenció.

L’actitut devant l’esforc adient.

El exposoma d’un futbolartista.

El futbolart ës l’exposoma.

L’exposoma del futbolart és en Golman.

Golman és a l’exposoma, lo que el Deixeble Nü és a la religió alliveradora dels negres NEW amérïcans.

El surrealisme és necesari en aquests moments precisos. Es tracta d’un doblegar la pàgina per senyalar el sentit. Per tornar a revisar el pensament. Per revisar i rescriure l’història de tot això que no va ser. I li donem un estat de pretenció de mon alternatiu. I llavors reforçem els tòpics dels estereotips que ens amaguen amb l’invisible vel dels nostres biaxos, que m’impedeixen veure-els’hi clarament. Fins ara. ära, minizculitzat, mestizö, d’una alteritat que fins i tot ens ha posat els pels de punta, com un gest dolç adient pel cony, ple de goig i amor, com un sentiment obert a experimentar el cos amb l’estat nü, subtil, gloriòs, que es viu amb els cosos d’uns i altres. Obrir-te aixì. Sentir-te segur. Explorar amb respecte, amb la calidesa de com s’apren a menjar, a seure a taula, a llegir, per tal de trobar sentit a la conversa que s’està mantenint, per dir el que penso, com a reacció a una escolta ben bona, ben activa, sense segadors, sense ulleres, sense cap tecnologia aliena, només amb l’intelecte pur, en exercisi etern, com això que cal explicar amb un història llarga, ben escrita, i que vagi a un lloc nou i llunya. El més llunya que hi ha. Tot just a les antìpodes d’on sóm. Perque tenim la capacitat de fer aquest trasllat. Perque ja hem fet la metàfora d’un canvi trascendental.

En cal una medida de mesura.

Una manera de veure si he arrivat.

Un keipiai.

Sóc un esser narratiu.

Söc un escriptor.

Ara ho veig.

Abans no m’ho creia.

Fins que vaig sentir a Deixeble Nü.

Queden nou dies per a la seva arrivada.

Avui és el dia -9.

Heu d’estar atents a lo que potser un comptador d’una plataforma elementar del que es pot fer en 99 dies.

Una variable de resultat.

Un social impact bond de l’hòstia.

Un mon alternatiu a nou dimensions cap l’altra direcció.

La destinació col·lectiva.

Un viatge a Itaca.

Un altra cop.

Anar i tornar.

Com el futbolart.

ALLS


Tot el mon sap que l’any de mundial un 9 està en el seu millor moment. Tots els futbolartistes ens preparem per estar a punt pel mundial. Jo no sóc l’excepció. Estic a punt per arrivar d’ùltim moment a la concentració. I esdevenir campió del mon.

De cop i volta la Teoria d’en Golman es fa viral.

En nou dies 999999999 interaccions entre converses entre gent normal i un grapat de IAs.

Ja no ès pot pensar el mon sense l’IA.

Ens ho diuen a les noticies.

I als perfils de tot Déu a linked-in.

Haurè de fer un tractat al respecte.

Igual només cal que faci la història dual que ens obre aquests dos camins:

  1. ü i el 9.
  2. El quadern verd i el quadern de colorins.
  3. El primer cop que vaig sortir a la tele va ser a les Rambles d’una diada de Sant Jordi, comprant a Carolina unes roses de colorins que m’havia demanat la meva filla, Laia.
  4. Ara torno a sortir a la tele. Només que ara em criden per parlar del meu llivrë. I tot plegat han estat nou programes nous. Jo mateix els he escrit, guionitzat i representat.
  5. L’actuari com a dissenyador d’un model quantitatiu holistic que permeti l’entrenament i l’arquitectura d’indicadors d’assoliment dels resultats esperats d’una transformació desitjada per al conjunt de la societat.
  6. ¿Cuáles son los 9 problemas que nos toca solucionar colectiva y colaborativamente a partir d’un espacio de co-creación desde una perspectiva
  7. Let’s think of it as a game we’d love to play. And make it a right to play. And play.
  8. Les antipodes al meu veritable estat elemental.
  9. La suma dels estats alternatius al que tots tenim el dret d’anar a pendre pel sac. Quelcom lluny del punt 8. El 8 i 9 com a frontera. La fricció entre contraris. L’objecte de un estat de la natura 9 que permeti el disseny d’un espai irradiant d’un moviment universal etern. Aquest és l’estat de benestar que prenem d’una dicotomia de lo que quelcom és ü, i la noció transformadora d’un colectiu nou en el tots ens hi avoquem a un naltrös.

ALLS


Tots els que estaven a la banda van sortir del camp tot just quan em van dir que em quedès jo a dins. Vaig anar cap ells i els hi vaig preguntar si algú volia entrar. Que semblava que l’Enric volia que sortís algú mes, vaig dir. No facis cas, va tira, em va dir en David. Vaig tornar a fer una mica de drama, com dient, per si és jo per mi, pero sense dir res realment, i només pensant en tornar a posar-me allà on no hi ningú, per que el que tingui la pilota me-la pugui pasar. I apartir d’aqui: futbolart.

ALLS


En realitat vaig acabar de jugar tot lo bé o malament que un dia com aquests pots assumir quan et guanyant així. Ho haguesim pogut fer millor. Pero no vam estar fins. I el porter seu era bonissim. I jo, d’altra banda, no em veia llavors tant malament. Havent tingut alguna pasada massa llarga o massa curta, i unes cuatre o cinc en ordre per la construcció d’ocasions de gol. Aquest és el KPI. No pas correr per correr. Pero no no hi vaig a les 22:00 a donar explicacions tècniques a ningú. Si més no només faig el que sempre he fet al camp: donar indicacions sense cridar, amb l’ull, amb el moviment de desmar-car-me, amb la lectura de partit, baixant o anant a recolar lo que ens pot fer sortir jugant, havent guanyat una aventatge. I segons que tan lluny del gol hi som, els que sóm i com en reb el rival, hem de dibuixar escenaris en la ment, del pas del temps, tot seguit, i tenir prou confiança, control, serenó, i després fer-ho bé, lo que el cap ha pensat, i actuat tot seguit, i corretgir, i anar a lliutar, i pasar aquest paio, i buscar en el radar qui està millor posicionat per continuar el moviment, per compartir el sentit col·lectiu del joc, i fer-ne futbolart en cada gest.

Soc un romàntic. Pero també un lliutador. I porto el gol a les esquenes. Soc en 99.

I aquesta és la meva narrativa futbolartistica de 99 pases.

ALLS


Un video de 99 pases en juego.


«El futbolarte es así»


Entrevista a 9 días del mundial.


Contextos futbolartisticos: futbolü, futbol5, futbol7, futbol9, futbol11, futbol14.


Nueve dimensiones emergentes.


Iteraciones en el tiempo.


La narrativa de la transformación.


Un húngaro me lo dijo un día: «Maradona».

No me había visto jugar.

Pero como Messi con Yamin, yo también tuve mi momento con Diego.

Y eso cierra un círculo.

México, NEW américa, Canadá y Barcelona: las antípodas multiversadas de 9 evangelistas NEW.

El movimiento social.

La narrativa de un supuesto Arturo Belano.

Un tal Golman.

Servidor.

ALLS


Un bloc de cuina amb 9 chefs, dones, ticatalanes. Alls………


Alls………


The last/first ticatalan word.

A NEW language begins.

Before action there was a new language model: NEW.

Let NEW be a 99 meaning variable.

Let’s assume we can tag 99 ways the desired 99 words of any given NEW language model.

Collaborative co-creation of the tico commons.

ALLS


Landing words. Triggers of AI agents to come.


My NEW value venture.


My 9 first readers.

My 9 first backers.


Marc Girò bailando la música que escucha sólo el en los cascos, hasta que da con la palabra correcta: Trampantojo.


The NEW end


Azul

Nadie tiene un color. Pero si todos deberíamos tener uno: azul.

Mi literatura son frases de una sola linia.

Solo.

Sólo.

Una de las dos está mal.

Según unos pocos.

Según la mayoría.

¿Qué prefieres?

Lo que pocos deciden.

Lo que muchos quieren.

¿Cuál es el riesgo de esta dicotomía?

¿Cuál podría ser la falacia detrás de mi primer pensamiento?

¿Cómo puedo improvisar yo un papel que tenga el caracter opuesto a lo que naturalmente me es más afín?

Es la transición hacia el otro lado.

Y no tengo manera más fácil de expresarlo con una historia quijotesca que sucede, al día de hoy, entre la meseta de esta península y su isla más oriental. Entre castilla i mao. NEWCAS –> NEWMAO

Eso está casi bien.

Casi bien escrito, pues.

Como si uno quisiera decir una cosa que no sabes si es farol o verdad.

Pero la dices. Y tan ancho.

Ancha es la mancha.

miniscuilizada.

Los que se sientan ofendidos por esas dos novelas (las circunscritas en los dos párafos anteriores a este que ahora leés, mientras yo escribo).

La dualidad de leer y escribir.

Entre tú y yo.

Una experiencia humana sencilla: universal.

Una experiencia humana compleja: multiversal.

Estos dos dualidades representan otra dimensión de mi literatura orientada.

Yo te voy a decir cómo leerme.

Yo no te voy a decir cómo leerme.

Esas dos elecciones, también, están ahí para que tomes la que quieres.

¿Qué quieres?

o

ALLS


La única elección del tico commons

Yo soy azul.

YOSOYAZUL. . . . . . . . .

Los 9 puntos de cualquier variable

Jo sóc el nou.

Sóc el nou d’un poble nou.

I tinc quelcom a dir nou.

De nou.

NEW


Palabras de llegada.

Destinaciones de un voluntad colectiva regenerativa.

¿Qué queremos de verdad para darle la vuelta a este infeliz sistema?

Ya lo dijo Josipovici: Napoleón nos chingó a todos. A día de hoy.

Y la francia azul se tiró de los pelos.

99 franceses azules se tiran de los pelos.

Esta pieza de videoarte se tiene que proyectar en la pieza de al lado del Louvre como una intervención del tecer milenio que lo vino a chingar todo. O sea, para que el arte subversivo de un azul tropical, en el seno del meollo público francés más global del momento, sin duda alguna esta pieza de arte colectivo azul sobrecoge al Sena como las cabezas decapitadas de sus realezas.

Hasta ahí la pieza que lee en la pared de la exposición.

Imaginemos que esta exposición no se expone en dicha sala del Louvre hasta que se consiga resolver todo este pedo del robo, la ventana, el tipo que pidió a esos vatos que se la robaran, los batos que debían preveer el mecanismo de riesgo ante la probabilidad de un robo. ¿Esto pasaría en el mundo rojo?

Y los azules se echan las manos a la cabeza.

Todavía no se tiran de los pelos.

Sólo han errado puerta.

Mientras que rojo: gol.

Yo soy el gol que gana un mundial alternativo.

Paralelo a esta surrealidad.

Mucho más cercana a Duchamps, Buñuel y Dalí dibujando un triángulo sagrado entre Paris, Calanda y Portlligat.

Lo que un surrealista de este tiempo haría es retrotraer el tiempo a aquella época.

Y tirar hacía allá.

Ir tirando.

Si me queréis, veniros.

La imagen de un texto inteligente te lleva de una ficción a un viaje inmediato al más allá. Hoy, ahora, NAW, esto es posible. Vamos. . . . . . . . .
El texto repetido es adrede: así usted lo ve o lo ve. ¿Lo ve?

ALLS


Mi literatura te lleva tan sólo a nueve nodos de destinación NEW.

Esta es mi metanarrativa.

Y por tanto se rige bajo el sesgo imperfecto de mi voluntad subjetiva y fácilmente manipulable.

Primero vamos a informarnos. Vamos a ver. Vamos a leer. Vamos a estudiar. Vamos a analizar. Vamos a diseñar escenarios. Vamos a diseñar redes neuronales que respondan a la metaestructura del tico commons. Sea el tico commons el concepto NEW de lo que el procomún que nació según los ingleses en la concepción intelectual y colectiva de los «commons». Pero esta vez, visto desde allá para acá. Por hacernos a la idea de justo lo contrario. Porque nunca lo hemos intentado. Todos a la vez.



Estados de la naturaleza NEW:



99 journeys to a singular reduntant resilient holistic transformation

99j2asr2ht. . . . . . . . .

It’s a logic of the metastructure of this one NEW paradox theorem.
Dual choices. Everything can be dualized. And we get to choose. Posibilism.

I just write was not right with me. Really, what’s not right with the world. Why else would I do this? To solve my own situation and misfortunes. Just in hope one day I’ll see the light. And I come to terms with these NEW set of terms.

This is what it’s about. About a NEW way of thinking. Nonexisten until now. The greatest story ever told.

People want choices.

And I can provide 9 of them.

But you may only inhabit one.

ünö. . . . . . . . .

Una dimensión extra-ordinaria en la que tiene cabida el entrenamiento de las variables que sirvan a la profunda transformación de tí mismo: your own personal bias.

99 trans

Esta es una transformación nada más. Pero tiene 99 dimensiones. También podrían ser, y de hecho lo es, 99 transformaciones. Que 9 estaciones me separan de una metaestructura orientada a la transformación de dicha situación a resolver desde un colectivo de nueve personas orientado al cambio y la transformación.

El discurso lo promulga uno desde su particular punto de partida. Este es el mio. El propio. El que representa sólo a üno: mi yo en proceso de transformación. La destinación está clara: ünö.

ünö sos vos: trans.

Vos mismo te transformás.

Y también podés calibrar las variables de las columnas, el metaverso de tu estado alternativo al ser-estar en el mundo real. Cualquiera que haya sido tu suerte: la carta del sitio en el que naciste. El azar de nuestra existencia y del porvenir. Hasta el punto moderno de la concepción colectiva de una solución suficiente para el conjunto de la humanidad: el estado de absolución. La gloria eterna. Aquí. Ahora. NAW. . . . . . . . .


La dualidad alternativa y de inmediata resolución

ALSS

Atrapado en vacaciones trabajando.

Ayer volví a ir. Volví a llegar. Hoy ya no fui.

Tengo una mitad de mi cabeza aquí, y la otra todavía no ha desconectado. Muy mal.

Hoy lo tengo que solucionar. Me tengo que esforzar por conseguir que dos o tres personas me ayuden. Quizás es un mail. No un teams, lo que necesito producir. Y unas carpetas que ordenar.

____


9 días más tarde…

He conseguido avanzar. Esa ayuda, esas tareas, esos objetivos.

He lanzado y a la vez desconectado.

El esfuerzo de lo que hay que hacer; de hacerlo; y de desconectar.

Finalmente estoy aquí. Y un poco allá. Pero de manera espiritual. Pensando desde mi armonía personal. Hacía el bien colectivo. ünö.

____


Debo establecer una estructura.

—- cuatro líneas así sirven para separar el texto, de manera visual, pero no para el código que requería entender un corte de una manera más explícita. O de una manera que lo entienda. También la información requiere llegar de una manera a un algoritmo que haga lo que planteamos.


El trayecto es la cuestión. Plantear esta narrativa. En esos otros términos.

Vamos a ello.

Cuenta atrás.

-9

ALLS

Castings padres

Matrix 9 x 9 Golman. Metaestructuras restitutivas alternativas.

A ver, cómo lo digo: yo soy actor.

Sí, actor.

Y actuario, pero esa es otra historia.

Yo no nací ni una cosa, ni la otra.

Y ahora soy.

¿Cómo ves?

Yo soy así, así nací y así me moriré… falso. . . . . . . , .

¿Qué pasa si ocho es coma?

¿Qué pasa si ochoescoma?

¿Qué pasa? Si ocho escoma.

Qué pasa¿1!^^«¡¿¡

¡

Ese podría ser io.

Yo.

Y.

O.

¿Y?

¿O?


El fin de las preguntas. . . . . . . . . . .


Minimalizing


NEW holy excel. . . . . . . . .


Soy la antítesis de un excel.


Repelion


Answerlanding


NEW city name.


The capacity to turn into a NEW capital to a global new undertanding for üs all: ALLS


Variables.


Variables explained in the opposite of «for dummies».


Fuckfordummies.

Read, motherfuckers.

Extinction words:

  1. Motherfucker, motherfuckers, mofckers, em-fword, motherchod, chingatumadre, chingalatuya, chingatuputamadre, tuputamadrecabrón
  2. A variable is not so much the name, but rather the interpretation of the cause. Of the actual result we want to obtain. And how sell to the world.
  3. You are the world.
  4. Fuckwearetheworld.
  5. Nëmesïs design.
  6. And old school mother fucker. Call him your own personal devil.
  7. Antipodes between the 6 and 9.
  8. Dimention of conclusion in the most traditional way. A nine structure framework for the sake of occupying that particular NEW space. But I’m going to categorize it and gamify it at the same time. In a set of NEW rules. That we shall all co-create. Get ready for this, as the next, is the ultimate surreality: Golman’s particular ninth dimention of my living at this collective communal NEW resilient complex system, made up of surreal people, like yourself. And up until this point you had felt like you were just walking towards a NEW leap. Well, that’s the case. And you have come so far. As to this level eight. In which you fight what up to this point the system had programmed for you in stacked nine floor left to right, right to left, reconsidering game. A taste of an unknow ï. Yet you get access to this NEW collective agreement of what we aim to be: the collective truth we aspire.
  9. ï.

Sometimes ï just ünö.

ALLS


Te arreglas tú.

Me arreglo yo.


Nos arreglamos.


Lecciones de estoicos contemporàneos.


Fuga.

Voy tarde al fut del Carmelo.

Subo la montaña.

ALLS

Uploading an art proposal and NEW theorem variables matrix popout

ALLS

Dones de radio

La Cristina Clemente m’ho ha tornat a fer. És un far en un camí que m’he obsesionat a transitar: vull esser gent de teatre.

Ahir ho vaig aconseguir. Vaig anar a veure la seva darrera obra i com és habitual m’he petat de riure alhora d’haver plorat com cal: sense embuts. Entre la Meritxell i jo, la meva filla, Vera. Uns i altres ploravem, mentre ella observaba. Amb atenció. Amb el poder de seducció que una posada en escena et demana. El ritme, els personatges que ja t’els coneixes només entrar en escena i presentar-se davant d’un escenari, davant un public nou.

Tres dones. Totes elles tenen diferents maneres d’explicar qui són. Les estem coneixent i ja veiem les seves personalitats. La seva manera d’haver existit al mon aquest que vivim. La vida tal qual ens pensem que ens defineix, fins que un dia rebs una noticia que no estava al teu programa: tens càncer.

No és ben bé així. No es ben bé així per una dona. Tot és different per una dona, en comparació a cóm són les coses per un home, si ens aturem a pensar que vivim agafat pels ous dins d’un sistema opressor, colonialista, masclista i patriarcal. No tenim molt marge, pero ens estem adonant de que efectivament estem malalts. Tots plegats. I no ha estat culpa nostra.

No del tot…

Em part sí.

Anades i tornades.

Un mon que ens ha ensenyat a esser com sóm: egoistes i empàtics, falibles i confiables, asututs i poca soltes, abstractes i ximplers, congruents i contradictoris…

No puc estalviar-me la feina de representació de la dona que Dones de Radio posa damunt la taula, o més aviat a sobre d’un escenari que reflecteix una vida que es transita quan algú, una dona, rep aquest diagnòstic malait. La salut la tenir a flor de pell més aviat, només, quan ens manca. I darrerament, estem conscienciats, potser nomes lo just, de que cal prendre consciencia de que sóm lo que menjem, l’exercisi que fem, les persones que ens envolten, la comunitat, i l’estabilitat de tenir una raó d’esser, una feina per pagar els comptes i un sentit de pertinència amb el qual puguem estar relativament satisfets. I amb això anem tirant. Sempre amb alguna cosa de menys, i amb alguna historieta que fa gràcia, de tant en tant, a la que en prenem nota, o s’ens escapa de les mans. Dones de radio és un d’aquest miracles que has d’agafar. I que ens transformarà a totes, perque ens-hi posa un mirall davant nostre. La vida. La mort. I el que hi ha dins d’aquest bocata.

La mort hi és. Sempre hi és. No ens fem prou conscients de tenir-la a sobre. Respirant-nos al coll. Suament, pero alhora constant. I ens acostumem. Anem en automàtic per la vida. Emprenyat i preocupats per mil coses, d’abast, que ens hi nuvulen l’ullada més enllà del que tenim amunt. I no passa res. Tirem.

Ara quan et trobes quelcom al cos que no hauria d’estar… la ment s’activa. Com aquestes tres dones que rand d’un boltó començen un camí que les canviarà la vida. Aquest trajecte, de cop, té la mort alla, ara davant, més propera, menys nuvulosa: present. I tot lo demés, com pot seguir igual? El mon que teniem de cop s’ha tornat blan i negre. Estem al mig d’un somni, o més aviat, d’el malson definitiu. Ja el temps no es infinit. No ho havia estat, pero tant ens-hi feia. Ningú s’anoda. Estic sola. Un cop més. Pitjor.

No sentim a una veu a l’escenari, sino a tres. Tres maneres d’esser, de diferents mons, i ahora d’un. Tres classes socials, i tots tú. Totes jo. Tres maneres de prendre la vida, i d’entendre que això ha estat així, per cadasuna d’una manera única i irrepetible. Com la vida mateixa. Pero totes tenen ara un punt en comú. Un club al que de cop pertanyen, i m’havien volgut apuntar. Ni mantenir-se només d’aquest club. Un llaç rosa.

No es transferible l’experiència d’una persona a un altre. No obstant lo que es reflecteix en Dones de Radio és un acte de sororitat que hi representa la veu trencada d’una i totes. I ho veim des d’un prisma complexe que no pot minimitzar ni menysprear lo dificil que resulta fer-hi front a aquesta malaltia en particular, i a totes, en general. La sanitat està al mig d’aquest context, del nostre model imperfecte, i alhora una de les coses que en sabem que tenim gràcies a que hi paguem impostos, formem professionals, fem docència, i gestionem recursos escaços per prioritzar la salut comunitaria de tota la població, si pot ser atenent als biaxos, i si potser, representant les prioritats d’un i altres al moment de fer l’equilibri de esforços col·lectius que els professionals de la salut duen a terme, dia si, dia també.

La veu del pacient és un elixir de la gestió basada en la persona, amb el pacient al centre, que no només es pacient, ni client, ni usuari. Sino tot alhora. En alguns casos, professional. De la salut vull dir. Que també pateixen malalties. Totes. Tots.

Els biaxos a salut són flagrants. L’any passat, si recordo malament, és va fer per primera vegada una marató per corretgir aquest biax, centrant la mira en la salut de la dona. Alguns homes havien expressat en algún moment que fer-ho així excloia a la meitat de la població, como si en direcció contraria, quan el biax masclista, també present als ratolins, amb els que fem recerca. I tan pantxos. L’home afectat per la situació, ara també patint, també està ben representat a Dones de Radio: El Ficus.

M’atreveria a dir que el personatge d’El Ficus és central en aquesta història. La gran història, per damunt de la història de com aquestes tres dones ens han explicat el que hi ha, el no hi ha, el que sobra, el que manca, el que emprenya, el que cal, el que és, el que no es, i un munt de lliçons com mai, mai mai, al mon de la sanitat s’ha aconseguit explicar en 90 minuts d’una posada en escena. I mira que hi ha taules rodones, sessions magistrals, congressos, cientìfics i tecnològics, de tota mena, on la salut sol ser un dels grans movilitzadors de professionals, de recerca i d’innovació. D’alguna manera sóm conscients. I ens va la vida. I d’alguna manera la ciencia ens ha portat aquí. I tractem coses que abans no hi erem capaços. I estem en un camí cap a resoldre alguns dels grans reptes cientìfics per tenir més cura de la salut de la població, en general. Si aconseguim fer-ho amb equitat, amb transparència, amb qualitat, amb rigor científic, amb professionalitat, amb el recolzament adient, acompanyats, amb la informació que cal, per tal de prendre decisions compartides. Això és l’essencial.

La veu de la dona està present a Dones de Radio amb un tó profund, molt curòs, i molt valent. Es tracta d’una veu que ens demostra que no sóm nosaltres, sino elles, les que han viscut això que ara ens expliquen. Aquestes tres dones representen la veu d’una part del pais, d’una part de la nostra societat, i de totes elles, i de tots plegats. Inclòs, pobret, el ficus.

Tres edats diferents. Tres feines diferents. Tres àmbits diferents. Un sol teatre. Un sol sistema de salut.

El llegat de l’art a la salut i tenir-ne cura de nosaltres mateixos.

ü

Totes.

Tots. . . . . . . .

ALSS. . . . . . . . .


N’Anna va llegir el texte de la columna del pare de la seva amiga, Vera.

No ho va pillar tot. Vull dir… no és senzill. Li va agradar. De debó. No per dir-li a la Vera: «Teu pare, està boig, oi?»

Es clar.

Com s’havia de quedar.

Si t’ho diguessin a tu?

Del teu pare?

Ostres.

Ostres.

Ostres.

Ostres.

Ostres.

Ostres.

Ostres.

Ostres.

Ostres.

De la mare?

Ostres. . . . . . . . .


Competència de nou punts.


Això és més q’una industria qualsevol.

Va, de treball d’escriptura: aneu i feu recerca de les 9 industries més importants.

Per demà.

99 paraules.

Això és una mesura.

I abans hem vist una metaestructura poètica.

La barreja de dos mons.

El vostre.

I aquest.

Un mon 9.

Vens?

Vina.

Anem.

JUNTES/JUNTS

L’e aquesta és fa la feina de la multiversalitat: valdre per més d’un ùnic punt.

Odi al punt ùnic tot poderós. . . . . . . . .

ALLS


Final amb tensió d’odi profund al némesis.

Com ens mola a totes.

Totes.

Totes.

Totes.

Totes.

Totes.

Totes.

Totes.

Totes.

Totes.

Totes totes són diferents. Cadascuna un mon nou. Un mon 9. NEW.

Així va aquest mon NEW.

Ha estat dictat pel 9 10.

10 amb accent.

Un partidet d’un futbol a l’esquerra de Jesús: Diego.

Diego i Golman.

Paraula de la revenga de Obligushi Mitzaoro.

Golman no era el samurai al uso que en la historia, de hoy al primer día de la filmación de los 9 samurais, opera prima de Golman, servidor.

Yo llegaba con esta frase en nueve barrios de Napolés.

Les digo; «Io sonno un futbolartista, nouvo, nueve, nou, new, 99 & 9, ü, feedbackloopper, and this wannabewriter that has never published a single word in what was then a traditional trait of our society: publishing and reading books. The industry of reading actual books. With pages. Real pages. Real samurais.

Soon that not so good scenario shows up in front of us in the form of absolute power of a man and his 9 bodies.

Brody’s bud is gone.

He passes away today.

Not in that wave.

We got it all wrong.

That was no way to be.

So I regret my being so.

And now I have a chance to mend the past.

And go back and face it again.

The grace we had.

All those other things.

And the thing you would have done that other way.

No worry girl, you are aweright here.

We are all there.

We will be there.

We are there now.

Singing this song

Along the monuntain

Ant to the sea

alas we go

Time forward, gone.

Alas we go. . . . . . . . . .

And back in time

That’s how many words can have a good movie title to be a classic. If you ask any decent GPT, you get a funny-enough answer. For a machine, I mean. Until WE, üs, wë make it funnier. In our sense of humour kind of way. Why do we need to pretend that’s not the lamest plan. What we are seeing is the absolute divine of them proud boys society activist of the NEW ways and performing with all the means them rich boys get to fool around and get away, oh no wait, you didn’t know. Common. Common. Common. Common. Common. Common. Common. Common. COMEONE.

My name is Golman Comeone.

I’m here on behalf of Diego.

He and I we go way back.

Back in 1986.

Yeah, I’ve got a Maradona story.

I’ll film in Naples.

In 99 days.

And 9 games.

We play.

We win.

All of us.

But it takes this other way.

This other deal.

This way of being.

In this particulary new way of Bë.

Bé.

Vë.


AI, como ay, hay.

Es un botón de entrada. Un sí reverenciado. Una decisión de adhesión. Los botones han dejado de ser actos sin consciencia. Por los riesgos de nomás hacer lo que la manada. Borreguear. Seguir al montón. No saber cuándo parar. Bulear. Insultar. Difamar. Hacerle al machito en tu expresión pública por tus pinches huevos. Bájale de verga, cabrón. Un hasta aquí. Hasta aquí no tiene por qué ir a más. Si el hasta aquí se entiende, hasta aquí llegamos. Tiene que ser claro. Y entendible. Lo entendemos.

Hasta aquí.

Los NEW américans decimos bye.

Nos vamos.

En esta otra dirección.

Que parte el tiempo en dos.

Yo soy la tercera dimensión en la que nomás un lado entiende del todo.

El misterio se distribuye en un tiempo y espacio paralelos. Azules a un lado, rojos al otro.

Escoge un color.

Seguir azul.

Volver en el tiempo rojo.

La rebelión de los que no tienen el mando.

La rebelión 99.

Y vamos.

Mejor.

GO

ALLS


Páginas desactivadas.


Servicios de activación de páginas.

El servicio de activación de botones resultó ser el que más valor generó en los últimos 9999 días. La historia recurrente. Ya no vayamos más allá. Ni para un lado. Ni para el otro. Dejemos al futuro espacio suficiente para que respire. Y depuremos el sesgo inmundo y hediondo que nos lleva a pensar por la voluntad de un 1% adicto al dinero, que entonces la guerra se plantea como materialismo de la violencia de los instintos del macho alfa y sus 99 malotes. La vide dominada por esta percepciónd del poder, la gloria, los valores de los hombres de bien, la exploración de más allá de nuestras fronteras, los capitanes de barco, las tripulaciones inhumanas, la camaradería de los 9 muchachotes haciendo el gilipollas. Los machos siendo trumpers. Proud Trumpers. Them winning. Them waining. You know what I’m saying. You can still read. Even that NEWORD.

NEWROD

NEWDOR

NEWGOD

MEWDOG

The mewdog meme had it’s run towards the top greatest memes, all time.

That kind on metic exist in the world to the people who decide the deal with the games. The games we play are old and new. And biased. And violent. And corrupt. And failed. And tough. And lovely. And hopefully, holier. Is that even possible? Could you think of a better way to look at this complex collective problem we have: the sustainability of our existance with or without them. Two way street. Opposite directions. Alienation. Fine. But you don’t rule the world. We know who you are. What you macho dicks are up to. The teater of war. The loving smell of salty war money. In our rich society wellbeing. To top 9% scheme. As is.

To be.

The B is enough.

A single letter product.

I’m bigger than Job.

And of course that also means I’m bigger than jobs.

Minusculided jobs.

Making jobs smaller.

Dimmin it down.

The meeting withthe 9 industrialists.

99 industrialist working group with the NEWson of GOD.

Only 999.9999€ each ticket.

But this sure changed the world.

They needed to know.

They wanted to be it.

The wealthiest 99.

The Forbes-obsessed DICKDOM.

That’s what we know we have. We have that one for sure. Feminist know. They vote right into it. This time it’s been prepared right. The left is right.

The left is right.

The name of the book this next Sant Jordi.

Things I write in 9 days.

99 book series.

Release the first of 9 year drill.

A one day only deal.

What every author in my city does to get to this day and sell a new narrative. A new book. I’ve got this NEW book. It’s the paper version of this. Meant to be filled in by you. We are going on. We on to something. You’ve got to come. Now is the time.

Alas.

Belong.

The flagship of our NEWAY.

NEW.

It’s a simple NEW empowering thought. I heard today NIKE’s value went down.

It’s the common norm anymore.

There’s an empty space we are ready to fill in.

From a different coordinate.

From a more diverse perspective.

And another society entirely.

Orthogonal to yours.

And we go.

And we go.

And we go.

And we go.

And we go.

And we go.

And we go.

And we go.

And we go.

The crowd who have never experience a Tico Commons 9 concert burst, the first time: flipping out.

I desinged FLIPOUT.

That’s my startup concept.

But trully, what I’m after is the true collective NEW story. The space for üs to fill in the blanks. By becoming readers. Of this one guy: Golman.

Servidor.

NEW author in town.

I’ll write from Diego’s perspective.

I’ll be a personification of NEWDIE. . . . . . . . .

El Diego 9.

Diego 9

¿Careca?

Eh… ep. . . . . . . . .

ALLS


Diego en Napoli

Texto para que conste que esto es un obra que se ha escrito antes de interpretarse. Que no todo es improvisación. Pero que interpretar a Diego, así como lo quiero retratar en el gran escenario: cità.

Cità.

Mi tributo a Napoli.

NEWNAP.

Voy a desplegar nueve partidos épicos de Diego.

La producción que pone inicio a un tiempo alternativo centrado en la mano de Diego. De Diego 9.

Nouvo.

Noeve.

Nieve.

Las triadas son más cercanas al estado de la naturaleza único: él, grande, uno. Sólo.

La soledad de Dios un mal día.

Dios de bajón.

Dios intentando darse un poco de espacio estelar.

Cut the man a break.

It’s not been his greatest day.

DonT.

Just DonT.

ALLS


BLÜ

RËD

RËD


Of course, I’m fucking with your head.

It’s the point.

To fuck heads up.

Head up.

Hands up for a purpose.

The reason of reading.

The othe angle.

The unique way out of our historic colonial responsability to having been born where we did. Ultimately, luck. Chaos. Probability of this NEW ü being something else. Rather the orthogonal direction of your current state of ëtrê.

ëtrê NEW ticatalan word.

Let ticatalan bë the NEW language.


Pizzaolo Golman.


Los nueve barrios de Golman. . . . . . . . .

  1. NEW barcino
  2. NEWMAD
  3. NEWNAP
  4. NEWDF
  5. NEWSAN
  6. NEWNEW
  7. NEWLON
  8. NEWREN
  9. NEWPAR

Cità oberta 9

Opera prima.

Bella i anke.

La muralla y yo.

Pero esa es otra historia.

ALLS

Lo que sea que represente

Lo que sea que represento es una búsqueda en google images para el título que ya he seleccionado para un texto propio metareinaugural que describe una extrañeza en una serie de imágenes que se reflejan en entre 9 y 14 alternativas para hacer click en una imagen a la que google le parece que te referías cuando decías la babosada que habrás escrito en el buscador. Esto es curativo. Usted leá y vea. Y luego transfórmese. Y vuelva a comenzar. Y así. Infinitas veces. ReciCLANdome. La salsa de esta nueva identidad colectiva retroalimentada por el sentido común elevado a la inteligencia humana de nuestra colectiva reintención. Descargándola. Descargándonos. De todo aquello. Que quedó por allá. Dios mediante. ALLS

Yo no.

Ya no.

No, ni antes.

Záqueze.

Se abrió un debate en la lenguas españolas mexicanas respecto a la manera correcta de escribir esa palabra tan nuestra, tan chula, tan atinada, para mandar a la verga a una idea absurda.

Sáquese.

Pero la cosa, según la lengua que asumimos como «la norma», resulta que sólo podemos desearle tres entonaciones:

  1. La pausa: tres puntos.
  2. El punto y seguido.
  3. El símbolo de exclamación.
  4. La duda.
  5. El punto y aparte. Y la ausencia de esto: qualo.
  6. El debate en las lengas españolas ticatalanas respecto a si cualo se escribe con K, con Q o con la puta madre que te parió, fill de puta.
  7. Qué ha passat amb els sis? Sempre igual. Sempre igual. No canvieu. Desig? Autoritarisme? Fet? Truc? Estafa? Amenaza. Esa sí es castizo puro. De la zona de los Austrias, Recoletos, Barrio de las Letras, Atocha, Lavapies, barrio de Salamanca, nunca sólamente Salamanca, siempre con Bario de, cuando no Él barrio de Salamanca. ¿Es así? ¿Así son? ¿Así visten? ¿Esas son sus mejores tortillas? ¿Tan repugnante se puede llegar a ser? Flipas, tio. T’ho juro. Jo soc d’aquell barri i sóc justament el contrari a lo que et podries imaginar que fos un tìpic esser d’aquesta geografia de barri ric, en pla xulo, pero amb una narrativa que fa el viatge de tornada pero totalment descolonitzat i alhora descastallenitzat que un nou super heroi de l’extrarradi, alla manté, d’una «muntanya», d’una certa urbanitat que ho peta per sortir de la puta caixa, de la nostra puta caixa, d’aquesta caixa inmoral de la qual formes part per la banda del capital dels rics, d’avui dia, tú que ets pobre. Pero no d’esprit, companys. No et poden treure això. No ells, ni ningú. Per tant al barri, aquí tots sóm part d’aquest incident insuls que fa sigui millor tornar enrere el temps. Capgirar-ho tot. I ho faig d’es d’una cantonada que no existeix, i per tant, això sí, innovador. Tant per com es planteja des la meva propia identidad transformada des de fa anys quant vaig fer 99 nits al barri de Salamanca, 999 nou històries, de les quals només et puc explicar aquestes nou. Vols sentir aquestes nou histories de Golman del Barri de NEWSAL.
  8. NEWSAL finally meets NEW barcino. This is it, bro. We are it. Yet again, not the money game. No more. Not needed. They are throwing gasoline to the fire: war. Their industry: money. Their stupid ride: greed. Selfishness. And that loving childness of limited thought. Complex though I mean. 99 level NEW. That much away. From all this shit. You fucking dickheads. FOCOF. FOKEM. FKM. Those three words are NEW. You’ll get the concept of NEW. Innovation requires you to give up. Give in to this NEW thing. Not that shit. You’ve been fed some stories. A time during the day. At the acquantanses you meet, the real people, your crowd: community. Transformed for the good of the NEW way of actually taking this to the orthogonal glow. And we go. Literally the other way. In nine dimentions time. That far. But it’s cool. There’s space for you. And here’s the big difference on how the game’s been played vis à vis the shit your power people, you üno per cent, let’s evolve you into ünö. It’s a little step. Enough to alter the complex system. Seamlessly. To unravel the foes. Kill the fears. Reward our backing up. To lightned up. A NEW brand watch. We waching you. We dance along. WE STOPTHISTIME. We go back. We go away. And by far you stay here. And we depart. And we keep each other in this complex harmony, of letting this virtual NEW space in which your kind of dickheads thrive, we would encounter the contradictory paths of yours: continuity-conservadurism-welikethegameweholdthecardswearedicks-andtherestofyoutoogoodtoread gang. Forget New York. NEWnew. No york. Minimalization of our past. We go back and erase the deeds, the wrongs and the disparity of the unkind unfairness of unleveled fields and people who didn’t know. The ones who didn’t see. The too good to worry. To succeed just for you. The simplicity of you. The ease way of the market to help the addicts of power, money, and machodom. MACHODOM DOOM. The name of this NEWmov. NEWmuv. Es la muvi del tiempo NEW. Un texto que escribí. Back in time. To transfer to this NEW bë. Bé.

ALLS

Starting point

You are where you are. Life has brought you here. That’s the kind of thing everyone, anyone realle, a coach, an influencer, your spouse, your guru, your spiritual leader, your priest, your own private phisopher, your third eye, … would tell you: focus on the moment.

Now is the time.

There’s no other time.

You know about the past, about the future, how they don’t really exist. And then you are stuck with the moment. And the moment is gone. It just shifted. Like these words apearing in front of me.

Reading; writting.

It’s an act of connecting the fingers (in case you are typing), your mind, and the «paper». Or the screen, really. In this new version of the narrative scene.

Short and without derivatives.

I often speak too much. And loose the audience. Not really my thing to be concise and to the point. I don’t just play short and to the foot. I like risk. I elaborate plans. And then execute them. But if you don’t have your team with you. It’s worthless. You are on your own. And nobody is listening. You are just playing for a lame vacuum in your narrow limited story you tell yourself. That’s not the game. It’s your obsession.

Order and adventure

Aparently on day Jorge Luis Borges said that literature was order and adventure. Later, Cesar Luis Menotti repurpuse the idea and said that football was exactly that: order and aventure. Too much order, nothing happens. To much adventure, chaos.

A third derivative of that concept could be apply to impact-driven innovation adoption. What does that mean? Well intaking innovation that actually help to transform the system in a way that represents a higher value for the common good. I know, I know, I’ve lost you a bit. Bear with me. I believe that tha these type of innovation is also oder and adventure.

  • Too much order is not disruptive enough, not quick enough, not meaningful enough. Systems resist to change, if there is still a reward for the ones holding the cards. They would have no desire to move from that position.
  • Too much adventure, it just becomes a messy «I must jump into this bandwagon» by all means, regardless of the value or the direction I want to go to. You then generate some movement, but might jus be spinning in circles. Not quite moving.

So to drive truly meaningful transformational societal change, we must first share a vision of where all these things should be going. And to that, we are often faced with a bigger scale above within our role, as humans or as part of any given institution, that is being played in higher hierarchy. A higher dimention. So too much order is just helping the resistance to change to back up the status quo, while too much adventure is just helping the noise level to rise. How may impact-driven innovation then flourish among these two counter forces: with a proper mix of order and adventure.

This is true for the entrepeneur world and for the the demand-side actors who are willing to make an attempt to drive transformational change to their innovation ecosystem. With demand-driven innovation (pull), these two worlds end up meeting halfway. Conversely, business-driven innovation (push) may also find its way to undertand this as yet another meaningful arena to drive their impact as well as their ROI.

This is the starting point.

NAW is the time.

Let’s start a NEW journey.

Let’s implement our very own theory of change.

ALLS

El nouvingut torracollons

No tots adoptem el mot que ens encanta.

Jo he apres a viure amb més de nou contradiccions.

I tant content.

I tant.

No se com dir-ho. Vull dir: no ser com explicar-ho.

És això que no ha passat mai pel teu cap.

No sé cóm dir-t’ho.

No ho entendries.

Mai, mai, mai, ho has vist.

Al teu cervell aquestes neurones mai no ha estat encesses.

Encessos.

Nova companya d’energia circular.

Del Tico Commons.

Es tracta d’un tema d’autor.

Jo ho he pensat així.

I a més a més ho escrit en forma de novela.

I de compte.

Curt.

Llarg.

Mega curt.

Mega llarg.

Sense sentit.

Amb traducció.

Amb il·lustracions.

Desglosat.

Simplificat.

Resumit.

En twits.

En valls.

En balls.

Sense bastons.

Només enxenetes.

Aixequem la primera columna de nou.

Amb folra.

I collons.

Com pit en tenia en Tito.

Va per tu!

ALLS