Yo no estoy en tus zapatos

Zapatero: a tus zapatos.

Pongamos por caso que soy zapatero.

Así: minisculizado.

zapatero de zapatos… y de presidencias.

El bien y el mal.

El jing y el jang.

tiempo-espacio


¿Cuántas palabras necesito para llegar a un H4?

Es una pregunta retórica. No espero tu respuesta. Ni yo tampoco la tengo. Pero esto es un evento conjunto de unos pocos, no más de 99, locos dedicados a la compra pública de innovación. Lo que sea que represente eso. Pensarlo, diseñarlo, matizarlo, provocarlo, embestir todas las olas que vienen en contra: las 99 de ellas.

Os voy a explicar una historia completa.

Una historia 99.

99 palabras.

99 conceptos.

99 ideas.

99.

No más.

Pero tampoco menos.

No estás perdido.

Esta es la búsqueda de un nuevo camino.

Lo mío, lo mío, lo mío………

Nueve puntos.

Un significante provocativo NEW.

Esto es un nuevo idioma.

Yo he observado esto.

Por tanto, lo entiendo.

Observar: física-cuántica d’anarpercasa.

No cal que tots siguem feedbacklooppers.

Només cal nou.

I aquest fan tota la feina.

I en canvi, el resultat col·lectiu entre tots dos consorcis, es la suma de 99 change agents.

Us ho vaig a explicar per primer anar a lo que puc entendre de s’altra banda: s’illa.

Em tiro dins s’aigü.

I em purifico com fa 9999 dies en Jizüz i en Jöan.

Jïzüz & Jöan. . , . . . . . .

Mare de dëü: una… o dues.

Més d’una mare no es lo habitual. No diguem normal. No quedaría bé. L’haguesim liat. Ficant-nos amb el cas particular: 9 històries de dues mares.

9 històries de dues mares


Acabo en un H9 de menys de cinc paraules. H9 de nou paraules. En sentit màxim d’una ruta transformadora. Es tracta d’una ruta a la que només hi ha 99 convidats. Quants llocs queden per omplir els 99 de:

  1. up-rAIHSe
  2. iRaise
  3. Harmonics
  4. RaDAR
  5. iRaise 2
  6. PiPPi
  7. ADD4kids
  8. HIPSS
  9. InnoHsupport

Esa es mi nota a 6 años de haber participado en el diminuto mundo de la compra pública de innovación. En la experiencia de 9.

Yo les voy a contar mi historia de 9.

Voy a llevar al 9 hasta sus máximas capacidades.

Voy a motivar a un número inanimado, un garabato garigoleado, un empezar de abajo para encontrarnos en el centro y/o un centro que se las pira a la periferia que nos traslada hacía las coordenadas del más allá.

Why does Elon want to land on mars?

mars minisculinized.

As a journey towards the unpredictable present that evolves.

Et cridaran pel carrer.

L’actor: en Dr. Brown.


La Laguna: 9.

El Barça: 14.

Yo les puedo hablar desde el 9 o desde el 14.

¿Por dónde quieres empezar?


Eso lo dice mi personaje. Lo que escribo es la literatura de un personaje que me guardo para actuar yo mismo: mi otro yo.

Asumir lo que cada uno puede llegar a ser: un change agent.

Se los voy a explicar con futbolarte.

Esto es un caso de éxito en sentido contrario al tiempo.

Más no al espacio.

Esa es la filosofía.

ALLS


Entro en modo dual.


basket&fut

Es la mescla de dos cosas.

Dos visiones contrapuestas.

Dos officers.

Una europa… minisculinizada.

O estamos en la mierda o el futuro lo vemos de aquí a 9 años.

Mi horizonte de transformación es de aquí a 9.

D’aqui a nou.

Són més passes.

99 pases.

9 partidos.

Mi propio mundial a las antípodas del otro: méjicogavachos&southpark

Lapro a Marcelino: una faltita.

Parra de tres. Triple de Joel Parra: +13 Barça. Lo tiene que parar Chus Bidorreta. Con ese parcial: Barça 30 – La Laguna Tenerife 17.

El basket y el futbol son dos polos distinto d’un juego distinto.

El baloncesto no quiere ser futbol.

Ni es futbol basket.

Puede que la gente lo viva como dos cosas independientes.

Mundos aparte.

Asumamos que lo son.

Asumamos lo contrario.

El planteamiento del valor.

Lo que queremos medir.

Lo que existe como evidencia de que hemos conseguido lo que nos hemos previsto que pasará. Y le hemos dado un valor de querer alcanzar eso. El financiamiento del juego emergente: entre los que piensan la necesidad según lo que se nos ocurre que representan nuestros «societal challenges».

No soy de aquellos que mezcla lenguas.

Llamadme tradicional.

Tradicioneta.

Viejo.

Old.

Man.

Ol-man.

Operating ï.

Fall gana un rebote. Lo lucha como debe luchar cada bola que se acerque al aro. Por la ventaja competitiva que representa alcanzar esas alturas. Y tener la confianza de que el rebote será mío. Y luego inmediatamente voy a aro. Y tiro. Y entra: limpia.

un tiro de tres.

Un triple.

Estoy en 33%.

Parra, libre, limpio.

La zurdita de parra: respect.

Un triplista como Parra.

Eso quiero ser.

Y creo que puedo conseguirlo.

Yo puedo marcar a Fall.

Eso le dije a ______ (entrenador del Ciutat Vella, ex-jugador del Barça, 2,07): jo juego de 5.

9 puntos ya para el argentino.

Rebote de Tocco Shengelia.

Ser Tocco. Tirar con el tino de Lapro. Mover la boda como Jaime Fernández. Entrar como Thomas Strong. El tirito de Vessely. El paso de Lapro picado a un centro de la estatura de un pivot como el entrenador que tengo enfrente al que quiero convecer de que estoy listo para competir en el próximo torneo. Uno más. Añadir mi parte de la fórmula de 9 entre los que se contruye un alternativa al procomún.

Las 9 cartas abiertas de Golman

  1. A los compañeros y a las compañeras de AQuAS.
  2. El triple de Jaime (el intento pues) a falta de 30 segundos para la media parte. Strafford o Strong. El tiempo al aire del salto de Clayburn para jugar los últimos 9 segundos. El tiempo atrás que representa el baket. Mientras el futbol va hacia los 99 minutos: hacia adelante.
  3. Ellos vienen con un gasto de energía muy importante. Hay que aprovechar los partidos en casa. En el argetino de Golman. Golman interpretando a Lapro. El basketbolista canchero. Lapro le sirve un café un alfajor con mouse de crema catalana y escencia de diego… minisculizado.
  4. Todos los dioses: minuzculos.
  5. Dios Padre el primero. Va, dijo. Yo voy. Y vino.
  6. Bajó a la tierra, desde el cielo: Dios Padre hecho man.
  7. Sea Golman ese ser humano.
  8. Sea usted un esceptico que no cree. Un no-creyente. Un creyente del NO. Los NO de nuestra particular multiversalidad. Ese es nuestra derecho. Contraponer un 8 de un 9.
  9. Os voy a explicar 9 cosas. Y nada más. Una que refuerza la anterior. He observado 9 casos. Conozco y entiendo aquello que he visto. Al parecer Cryuff decía que esta era su máxima. La principal filosofía de Johan. Lo que dicen los holandeses de Johan Cruyff. Lo que entendemos los cruyffistas barceloneses (ahora llamados los últimos cruyffistas de la montaña sagrada de NEWCAR. La historia se mistifica. Por eso estoy aquí en la dimensión nueve de lo que cierra el ciclo necesario de aprendizaje. Tiempo-espacio colectivizado por entre 9 y 99 personas. Sea esta la medida del valor: un estándar numérico que se establece en el marco de la academia. El nueve es el espacio de llegada: la aspiración nueve dimensiones más allá. I’m a feedbacklooper and evangelist. Right now.
  10. diez canastas de 33 intentos. Así no se gana.
  11. No tenemos el nivel físico. Nos superan el rebote a uno. Un rebote ganable. En vez de un rebote contra Fall. Yo le dije al entrenador: yo he venido a entrenar porque José me dijo que necesitaba un centro. Y yo me ofrecí. Por alguna razón Jose va pensar que aquesta porta, la de la Ciutat vella NEW, el club de basket de la ciutat al que aquest cop si fitxa en Golman. Una història de ficció basketbolística. I anar apuntant a jugadors cada cop més pro del context futbolartistic de la ciutat. La vida reial. En Punter de tres, falla, corre i agafa el propi rebot i puja tot seguit per fer el tiret d’un metre. Dos mestres, De tres. De quatre. Com Huertas, mirant de reull el jugador que entra i cau, i tot seguir pujar i tirar tiret curt aquest. El desprnediment de Huertas del terra. L’espai mìnim. Fer veure que no m’he aixecat. Posar la pilota al terra i entrar, com a Mills. I ficar cada tir lliure. Tot dós. Fer la feina complerta. De principi a fi. Com fem el capacity building dels sistemes complexes. La pilot a Fall a la pintura devant Pati Mills. O Golman. L’assistencide JuaniMarcos a Fall. El allyoop que Clayburn va voler fer no mate, sino layup. Jo fot layups no més. No m’agrada el mate. Com en Fall. Els fonaments d’en Toco i la determinació i lloc de pes per entrar-hi. I tirat passat aro. I no fallar el lliure. Fer la feina complerta. Regular com en Tocco. Sempre present. Aquest tipus de competidor söc. Capítulos extras. Másalládel9……..

ALLS


Golman le dijo Ramon, l’entrenador de 207 centímetros: Puc llugar d’un, dos, tres, quatre o cinc.

Ell no va no-creure.

Em va sostenir la mirada.

I jo amb ell.

Tot seriòs.

Chupachup.

Som-hi.

Estava dins. L’havia liat. Em deixaven vestir-me un cop més de jugador de basket. Als meus 49 anys.

Brizuela de tres. Jo puc fer de Brizuela. Close out. Step back. Ben fet, com en Dario.

Dario, el poeta.

Dario, futbolartista.

Un futboartista juga basket.

I jö söc futbolartista.

ï


Lapro pasa bajo canasta y se sigue. De salida ve el pasi picado.

Satoranski haciendo el 100 con una entrada ralentizada. Ir más despacio. A propósito.

O ir hacia atrás.

Y volver.


Ni en físico ni en acierto. Hoy han tenido gran acierto. Nos han robado muchos balones, y facilito en bandejas de dos en dos. Chus Bidorreta.

Hemos hecho un buen partito, jugando inteligente, sólo uno cero, esto va de playoff, hay que ganar y ya está. Perdió de 40 en casa y le dió la vuelta contra el Real Madrid. Es una mentalidad ganadora muy grande. Va ser una batalla muy dura. Se decidirá por pocos detalles. Ya lo veremos el jueves. Tenemos a todo el equipo en buena dinámica. Vamos a ver otros partidos que vamos a tener que ir punto a punto. Se viene Tocco Shengelia. Se va corriendo para abrazar a Xavi. Lo tiene toco.

Lo tiene toco.

Tornike Shengelia.

Tenerife es capaz de girar. Darle vuelta a serie. Estamos contentos, no satisfecho. Hemos visto este abrazo con Xavi. Ha cambiado algo en el equipo saber que se van. Lo de Xavi. Lo de Yan. Todo lo que hacemos es un útimo baile. Nos da un poco más de xispa que a veces necesitamos. Queremos salir en ladeanda. Es muy importante estar emocionadamente tranquilos. Hemos ganado solamente un partido. Hay que mantener la calma y competir el próximo partido igual.

A dos días de mundial, Robie Keen ya estaba hasta los huevos.

Yo podría haber sido Robby Keene.

Hola.

Ola.

Agermanem tots els temps. Això ens fa ser com són. Hola mon, hola papa León XIV. Hola tots. Benvinguts a Ticataluña. Missatge de la NEW generalitat.

Lo que hay que garantizar es la carga. El inmortal. Los malos españoles.

Uno no quiere meterse en camisa de once varas. Entonces, uno no le toca los huevos a los que tienen el poder y los que usan la violencia. El taranná del que ens fa ser com soc. Benviguts a Catalunya. Al govern cap tothom.

Rural vision.

Vamos, Pepé ahí.

Joaquinico.

Un hombre muy campestre.

Un botijo de regalo.

El otro regalo: camping mat.

Y olé, Joaquín.


El plus… o movistar.

Lo que sea.

Esos 99.


Vamos a medir el impacto de lo que queremos transformar.

¿Cuál es la medida del modelo?

¿Cuál es la narrativa de lo observado?

Voy a analizar la visión compartida de nuestro movimiento NEW.

NEW es la base de toda innovación.

Otra vez voy a llegar multiverso dalineano a la EHMA.

Voy a realizar nueve intervenciones publicas en las que abré hablando de NEW: el multiverso entre Golman y Dalí. Entre el futbol y el basket. Entre dos polos independientes. Y mundo alrededor. 99 unidades más allá. Espacio y tiempo. Contador a cero. Cabeza olmeca. Punto de partida.

ALLS

El milagro de Corpus Christi

D10S milagro de Corpus

D10S se hizo presento hoy día en una aparición que nos emite una señal: Diego vive en mí. Y así quedó reflejado en el misterio que hoy día viví en carne propia: la vuelta del D10S.

No es trivial.

Es más bien sagrado.

Alguien como yo no puede quedarse ajeno a tal evento sobrenatural.

No es normal.

Es paranormal.

Paranormalizarlacosa.

De una vez por todas.

Y por todas nuestras posibles alternativas adecuadas para evitar el infierno en vida: el facismo puro.

Vea, Prevost, le voy a hablar de cara.

Yo también soy el representante de alguien aquí en la tierra.

Y a usted justo le va parecer una parábola de los talentos.

Yo le puedo hablar con 99 metáforas de las escrituras.

Puedo elegir 99 al azar e hilar una vida plena de luchas revolucionarias para estar con los que efectivamente están más necesitados hoy día de un bienestar distinto al que hasta ahora su creencia y la mía pueden divergir.

Yo soy el de las antípodas.

Y vengo en estricto sentido matemático.

La conversación que debemos tener nueve etiquetas sociales que representen nuestra reformulación colectiva emergente: en NEW tico commons.

El último procomún.

Tengo nueve días, empezando hace ya dos, para aplicar a la narrative alternativa de una lectura del riguroso directo, con el que pienso entrar a un curso en el hospital de la montaña para enseñarle a usted y 99 otros sabios, para demostrar que esta vía,, alternativa y emergente, representa a Jesús mismo, que vive en mi, y en todos los que comieron hoy, un día más, de su cuerpo. No en espíritu. Mi carne. Tu boca.

Bad Bunny me invitó a su casita.

Y fuie el jueves.

Me tuve que disculpar con la gente de la EHMA, en la montaña padre de mi montaña: NEWCAR.

Yo soy la palabra NEW.

NEW es un neologismo de una lengua que emana de mi ser.

Como una metaestructura que se la ha ocurrido a D10S, padre de todos los padres, y ijodelachingada.

Ijo sin ache.

Asï.

Alteradito tanto hacia lo mexicano.

Yo metí gol en el Azteca.

Por esta.

¿Cuál?

Eeeeeeeeessssssssstttttttttaaaaaaaaa. . . . . . . . .


El ticatalán sólo tiene 99 palabras.

Y con eso construyes una lengua nueva: neolengüismo contemporaneo, uno y 999.

La muerte de la unicidad de D10S.

D10S y ï

ïö

NEW öï

NEW way to operate. A NEW operating system. One good for ALLS.

ALLS

göd father minizculized

So we are talking about a NEW göd.

Would you like to believe in ï?

That’s what ï propose to ü.

Of course you are not ü yet… would like to become?

I do.

And you get in.

In to a NEW thing.

A game above the game.

A NEW game.

This narrative changes it all.

And we go back a NEW rule, a NEW state, a NEW order (starts sounding nine epic songs from NEW order, and 9 related bands, chosen by 9 people ï randomly rely on telling a brand NEW tale of ït: üs.

Would you like to join the journey?

99.

Only 99.

Recruiting 99 people.

Get on the list.

The day to enlist is on these NEW waitinglist.

NEW waitinglist


You see I’m just NEW lingüist: ï shall play the card ï best hold at hand.

What’s the greatest call to action we shall collectively co-create?

Let’s choose 99 other alternative worlds at the antipodes what you all lived today.

I took no pictures today.

I’m cured of that.

But ï can replay every corner of a past journey. A learning journey. A city experience. And all them 99999 turist we limit the experience to.

You see, 9 is my thing.

You get call a 9 when you play your game up there.

I’m the kind of 9 that could play 4.

No kidding.

I can play any position on the field.

I would take Robby Kean to today. One day before it starts: and fly me in: Golman’s worldcup.

Golman’s world cup.

wetvanillabludream


«Oh, my göd MAN, üsövanillä«.

üsövanilla


You see, it ain’t bad to be vanilla, it’s just, well, let’s say: whitey.


Greatest street game world cup in 99 cities where we play this alternative futbolart NEW game: Golman’s tale.


Golman’s tale.


Dude, you made you own stupid made-up-cracked character of a superhero bro, who said to have jezüz minisculized and transformed into something we had not yet grasped from the ancient version of him that has been uptidly missunderstood by some of the scum of this earth that must join the serpent, satan, all satanloverrockandrollers: 99 ofem.

99ofem


Tagging is the thing.


Tagging


You see; tags will free you.

We just need to get into the artistry of designing NEW variables and value. A systematized structured way to say what we aim to proclaim to our contemporary human beings. I’m in between the white and black dilema: brown. I love to play Mr. Brown. I could be Mr. Brown or any of the following 9 personas you are going to know according to what I believe we should aim to train our NEW collective collaborative language models that can describe completely NEW dimenstions away from our current window of understanding. We aim to say we are something different. The enactment of a collective collaborative performance. I’m willing to sell my soul to this NEW religion. This NEW legion.

NEWligion


In a good session you write 9 new H4 words.

They provide your NEW world a personal trait you ought to create for your personal sake of gaming «the NEW game» to suit you well. Knowing how it’s a tilted field.

You came looking for me.

So here ï am.

And you got a freepass to NEW hefen

NEWhefen


All them NEW words belong to me.

It’s meaning is meaningless if ï don’t spell them out.

And didn’t wanna.

I dunno.

I’m a fool.

But this story is my only ünö.

ünö


You see ï can go in any 999 directions.

Where would you like me to take you out of these nine options to choose from:

1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

9.

ALLS


Yo llevo la remera de Diego.

Y yo se con eso me conecto con ël de una manera exceptional, ünica, irrepetible.

Nanomamespendejo


H4 es literatura.

Es mi literatura pues. Mi texto. Mi texto original, quiero decir. El texto libre que emana de mi ser profundamente espiritualizado.

El creer profundo.

Obvio, Jesüs a tu lado.

En mi caso, yo coexisto con Jëzüz.

Jëzüz


Elevemos a Jëzüz a un sitio único de transformación entre el Jesús que murió en la cruz, y el que está sentado a la derecha del padre. Todavía en misma pose que Miguel vió, no en su imaginación i/o su imagen y semejanza, allá el pinche Miguel Ángel de Quevedo en la pose de D10S padre conectando con mismísimo hijo predilecto: ü.

D10S padre me mandó a actualizar el evangelio con este último recurso narrativo: el NEW hijo de göd.

Godwhat?


You see you need a H4 like that. To have that conversation. It’s about the worlds we need to imagine. And the tale we need to tail.

Golman’s tail.


El taquito de Golman


El restaurant y la jugada.

El gol maestro.

El manejo del taquito.

Siempre le puse salsa a mis tacos.

Esa es mi seña de identidad desde chiquito.

Ira.

9 taquerías diferentes.

9 tacos diferentes.

En cada taquería un taco.

Ese es el taquito del Golman.

9 maneras distintas que co-existen en este nueve pinche mundo alternativo que va y manda a chingar a su madre a todo el pinche status quo: chingesumadre.

Chinguesumadre


99 partidos en el mundo que se acaba.

99 partidos en la misma ciudad en la cancha más periférica de la ciudad. La seleción ticatalana vs la nueva urbanidad emergente de futbolartistas seleccionados a partir del cuestionario de Golman de las 99 variables NEW del futbolarte.

Metalengas


En realidad quería escribir metalenguas. Pero me dejé una u por el camino. A veces pasa. Vamos perdiendo letras. Y a veces ganas.

A veces pierdes.

No pasa nada.

En ningún caso.

Sabe diferente.

Todos, al final de un mundial, habremos vivido un sentimiento: la derrota.

Una única nacionalidad sentirá en sentimiento de superioridad del campeón del mundo, y los aficionados de ese país, por añadidura.

Os dais cuenta que es una trampa. Un pollardada. Una visión común en la que decidimos creer que es la cosa más trascendental del comercio común social con mayor concenso entre las personas de nuestro tiempo: el futbolarte.

El futbol es así.

¿Por qué?

¿Quién decide?

¿Quién manda allá arriba?

Vamos a hablarnos las cosas a la cara.

Y sacamos la voluntad de discenir en el debate.

Pero tenemos debates.

Y abrimos melones.

Y nos reimos de todo.

De todo y de todos.

Entre todos.

Sin violencia.

O con la mínima.

¿Por qué es tan dificil desecharla?

Administémonos la plegaria social moral con la que construir una alternativa sostenible al desequilibrio, inequidad, desigualdad, polarización, perturbación, militarismo, criptobros, machirulos, xenófobos, nazis, extermistas, salafistas islamistas radicales etarras fariseos satánicos de la muerte, zurdos, etnias de 9 coleres, razas superiores (las nueve de ellas), pederastas de la hostia, encubridor de pederasta, juez absolutor de pederasta, testigo de pederasta, solapador de pederasta, maltratador de pederasta, padre, hijo, no es tu culpa, tu pinche papá es un pendejo baboso hijo de la chingada maltratador, machista, delincuente, subnormal, gilipollas, malparido, malnacido, jijodelagranputa.

Los mexicanos maldecimos mucho utilizando el santo nombre de nuestra mamacita en vano. Hijos de la tiznada. No se vale. Ya bájenle de huevos. Ya no sean tan pinche malhablados. No mamen. Nimaiz.

íjoles


Restaurante de puras especialidades de frijol.

Marketing para veganos.

Y ticatalanes.

Ticataluña


Si avui, tot just, et donen l’opció de crear un païs9.

I tot seguit et diuen que hi ha hagut un noi nou de la muntanya que diu haver-se estat 999 dies treballant aquest escrit que s’en llegeix cap enrere. Com un història NEW sense final, que només fa que tot just comenár només al cap d’una estona que t’hi poses i treus de dins una xiulada xulisima de genere mexicà per entendre la lliço d’alteritat la que ens permet crear una intencionalitat d’anar a buscar un punt d’aterratge en quina visió que ens hi podem imaginar que haurem caure en un futur, qui sigui, d’un horitzò temporal a exactament nou anys vista: 2035.

Sigui aquest l’horitzò temporal de la meva teorìa del canvi.

Tot just a partir del partit 99 del mundial de futbol 2026: NEWMEX, NEWUSA, NEWCAN.

NEWMEX | NEWUSA | NEWCAN


I’ve got a handle in every territory of what we know as North América.

I could buy may way into playing in the representation of the NEW world/country that you can become part of, at the antipodes of where are you are coming from, allofyou/allofus, altogether, status quo.

We are here thanks to you.

And up to you.

To let it RIP.

Let’s be in peace.

Let’s attend peace.

Let’s talke things over.

Let’s speak within the house.

León XIV, Golman 9, Bad Bunny.

That’s a movie, alright.

I’ve got the story cover.

I can’t just release it before it’s gone through the corporate production procedures from the NEW governance body.

It’s all about the kind of conversations we ought to have to tacke our greates 99 challenges.

A list we can get to pick from:

  1. Biggest challenge
  2. dos
  3. Tres

99. Last challenge that enters on the list to tackle.

I’ve always tought it was a good idea to shuffle two communities.

Message yourself around; in all 9 channels.

The 9 relevant ones.

The classic 9.

And the alternative 9.

That’s it.

A three level antipodes:

  1. 9 on one end
  2. 99 alternative ends
  3. 9 on the antipodes end

That’s it.

That’s the theorem of holy nëmesïs.

Holy nëmesïs


Jëzüz, my brother, said we need 9 of them.

And place yourself on one end.

And we have a go at our alternative repulsive states. Their being is nobodies fault. We just need to leverage the right and responsability to learn to live among the ones that believe the complete opposite of what you believe to be the way to go about this particular thing, to Bë, or not to Bé. You see, the choice is still yours. And the lack of belief is not an option. As this NEW upgrade from göd directly turned the wheel of time of this sandclock at his disposal only, as shall head back to the NEW end of time. So Nietzsche was right. I’m dead, and so are ü, but what’s to be worlds when we are not here, but spirit of the way in which we found to live around the common goal of living a life so fair that we got rid of macho dickdom altogether by choosing along the lines of what the last testament read on the black book that Golman presented on the 9th day.

9 colored books precede the color tale at the antipodes of black. Whatever the 9 black books express.

Those two dualities.

One single LIVE event.

You get to be a part of NEW.

It’s just a game of labelling NEW value to the alternative system that göd father himself sent through his last son: Golman.

Golman; Salvador; San Salvador.

Repita después de mí.

ALLS


Golman Salvador san Salvador nació el 8/6/2026. Y a partir de su nacimiento, el tiempo se revirtió.


Se trata de la historia del máximo exponente del futbolarte.

Todo está documentado.

Sólo que se trata de una historia que todavía no se ha escrito.

Cartas nuevas.

99 de ellas.

O barajas nuevas.

Yo ya tengo la peli.

Sólo tengo que rodarla.

Pero quice antes escribirla.

Y convertirla en literatura.

Metaliteratura de un lector de Vila-Matas en español, i de Ferran Ràfols en català.

Si algú segueix un traductor està rebent molt més del que rebria de només seguir el que ha escrit o publicat. Un traductor val més com traductor. Aquesta és la feina més rellevant de l’ofici d’editar llibres. El traduir un texte i donar-li entrada a un pensament que ens arriva de lluny, i que val la pena que el lleguim en la nostra llengua: el ticatalà.

Jo només tinc el C1. Pero he escrit tanta literatura en el meu propi idioma, que es pot dir que ticatalà tinc un nivell C3.

No se si n’hi ha.

No sé si s’escriu així.

No tinc clar en quin sentit van els accents.

No tinc clar que tot lo que escric s’entèn.

No tinc clar de si faig literatura o alternativa.

I en tot cas, mai campanya.

I llavors no surt.

No ens hi sortim.

I això no potser.

A hores d’ara.

Fem quelcom nou.

Quelcom9

quelcom9


Posem per cas H4.

H4 és una capçelera de categoria.

És un codi de dimensió.

Es una jerarquia.

La la primera ni la 9

Un entremig.

Un sentit profund.

Llavors comença a fer tornada la volta. Baixa el suffle.

Pero quelcom ens cal per pujar a aquesta dimensió a quatre nivells d’on sortim ara. El mon gris.

El mon gris era bó també. Segons com ens ho mirem. Segons com ens ha tocat viure’l. Aqui la idea. Aqui la alterantiva. I ja van dos o tres.

Les que hi surten en nou dies seguits.

Tot just abans de començar un mundial.

Ara toca.

En queden 4 dies.

Avui és diumenge.

El dia que vaig tornar a misa: perque ho feien a la tele: León XIV en la Cibéles, devant d’un rei, una futura reina, una infanta, una reina, un mun d’homes, unes poques dones que van dir la seva, i va fer procecció, homenatge, reunions, activitats amb tot un poble que feliç l’ha rebut com un poble crient i activament assistents a les esglesies de barris, a les misses de Santuari, al diumenge de coral, la vida dels practicants. Jo abans ho era. I no de manera traumàtica com ho van viure molts espanyols que ara no ho són pas. Mes aviat, s’odien per entendre que una part de les antipodes els-hi fa sentir una forta sensació de repelència devant tot el que la religiò catòlica va a tenir a veure durant el franquisme en el qual tot això que vam viure avui, s’havia viscut igual al costat d’un esser que es va fer tant rellevant a nivell teològic, com aquell que calia Palio per estar en situació de caudillo de Dios. Que tant ho va ser, don Francisco Franco Bahamonte según el Papá León XIV. Encíclica Golman.

Golman redactó una encíclica a partir de un prompt de 999 palabras que consiguió resumir el tratado teológico 99 de este papa minisculizado: el primero del resto del tiempo atrás.


Entre sección y sección no hay correlación. De pronto empieza otra voz.

Lo mio son 99 voces distintas.

Y las que se puedan actuar, se actúan.

Y las que no, pusno.

Ysanseacabó.

ysanseacabó


Las palabras de destinación. El hecho de exisitir. Por aterrizar ahí. La nueva geografía de loes estados emergentes del porvenir entre los campos de ciclos eternos de interconexión estelar interactiva continua en plena ilusión emergente del tiempo actual entre esas variantes dominantes de la gloria común a la que tenemos acceso de revivir en sintonía retórica y persuasivamente al nivel de intencionalidad y multisensibilidad que cada uno deseé calibrar los niveles de riesgo y resistencia al placer, como herramienta básica de modulación del bienestar que porvenir nos asocía al historial de datos que sepamos compartir bajo las infraestructuras de governanza común con la que nuestros datos pueden ponerse sobre la co-creación común de la lógica estructural del diseño de las herramientas, de calibración de objetivos, de definición de las pulsiones, las lecturas, los objetivos estratégicos de largo plazo en el nivel más amplio de una sociedad interconectada que aboga por un despertar común a nuestra surrealidad: despierta, YA.

Y te caes de la cama.

El sueño se acabó.

Y que GOLman vaya al mundial.

No nos equivoquemos como con Robby Keane en el 2002.

Entonces yo volví a mi ciudad por segunda vez: NEW barcino, la llamé.

Y desde estonces la diudad me ha regalado tres siclos de 9. 9 magníficos. 9 malos. Y los nueve que me quedan para volver a ser magníficos. En eso estamos.

Qué tal si nos damos la vuelta.

Y nos bajamos de la dirección a la que apuntan los demás.

Yo ahí los dejo.

Me voy a otro sitio.

Si quieresn, ven.

Estás invitado.

Esto es sólo para agentes de cambio.

Los 99 elegidos.

El relato de 9 torres de la iglesia que se debía crear en el cruce del León con el D10S que bajó justo a la cruz que emergió en su ciudad, reconstituida: NEW barcino. La vuelta del Diego. Por Golman.

Golman actua y juega.

Dirige y para.

Cabecea e ilumina.

Tira caños y fotos.

Mete penales y versos.

Se tira en palomita y soliloquios.

Presiona y eleva.

Rebotea y desplaza.

Cubre y roba.

Filtra y engaña.

Flota y camina.

Se escaquea y urga.

Molesta y mira.

Finta y reacciona.

Vuelve y sacrifica.

Escucha y responde.

Sordo y mudo.

Dos pasos adelante.

Libre y marcado.

Solo y metido.

Pausa y prisa.

Orden y aventura.

Dualidad y matizado.

Atento y distraido.

Creativo y vivo.

Sol y tierra

Jïzüz i Gölman


9 historias de escuadrón


  1. Romanos
  2. Vickingos
  3. Iberos
  4. Cosacos
  5. Gálatas
  6. Bárbaros
  7. Persas
  8. Fenicios
  9. Laskar

Contar la historia desde las antipodas. Y pasar al espacio de transición. Hasta llegar a la tierra antiprometida. Las antípodas de la que te libraste. Y darte cuenta que ha cambiado. Y que tampoco tienes que estar ahí tanto tiempo. Sino 9 de los próximos 99 días de remedio para masas. Lo que nos lleva de uno a otro extremo. El cojín para alivianarnos. Y bajarle de huevos. Al menos nueve rayitas.

ALLS


Nueve rayitas menos.


Demà no puc anar a jugar al meu equip, en meu ùltim partit abans del mundial. Hauria d’anar. Ara el futbolart és més important que la meva cena de feina. Podria anar a jugar futbol. I fer l’èpica d’escollir al jugador que representa la transformació a les antipodes de tot plegat, de la FIFA i del papa, i del rei, i dels 9 partits, i de tots dos colors, i Déu pare Nostre Senyor, que està en el cel, i que m’ha enviat a mi per provocar aquesta revolució. I que em va explicar que llavors la meva part humana també l’hauria de cambiar a mig camí, que ni tant sols ël em podia explicar en com en sortiria dels collons anar a fer parar aquesta historia de bonaventura, que havies de fer quan finalment li doinguesis la volta al rellotge de sorra per tornar al temps de Jëzüz que tot seguit explica el cóm el tindrem amb ell, en aquesta nova versió per anar a parar al temps dels seus temps. I tirem enrera. Com una història universal repensada segons tots el forats que ens vam deixar d’explicar, i ara revisem en un temps particular que es desprén de lo que un grup alternatiu d’essers decideix crear en contraposició al status quo opressor, que tot just ha quedat enrera.

Florentino, el mexicà, Sofia, la Ayuso, el alcalde, el candidato, el fichaje de göd, el «galactico», el hijo de dïös, el heredero poseido por D10S. Barrilito és.

Barrilito es


Equipos del llano de NEW barcino.

Barrilito es, dice uno, con acento de millonario.

Y leproso, y qué querés…

Baboso.

Andápasha


Diego, Golman, Leo, León, Yamin, Iniesta, Koundé, Abreu, Broncano.


Todos pasamos por ahí. Y se nos cruzó el gol.

Y el futbolarte lo desbordó todo.

Y las narrativas emergentes crearon 9 multiversos ejemplares.

Y desde ahí comenzamos la recomponsición y abolición de los machos, la fachosfera, manosphere, dickdom, zion, los encubridores de epstein, los tachados de los expedientes, las vergüenzas de sus mentiras, la manipulación de la masa ante la capacidad de alterar las reglas de los que tienen el poder y el dinero para hacerlo. Y obrar así. O desde esta otra posición: las antípodas salvadoras.

Ticataluña – Tico commons.


Crónicas de ida y vuelta


Blame Cánada.

Write like a canadien, across my american borderline, and dwell into the dephs of México reconstituido en imperio emergente alternativo: NEWAZT.

NEWAZT


NEWTEN


ALLS

La respuesta al presidente

En vez de poner atención a los discursos del presidente.

Hasta hace nueve días era un candidato al puesto.

Iba a dirigir hacia una realidad NEW.

Y se cayó.

Y se calló.

Los grupos políticos que apoyaron al Gobierno.

Ministro. Personas de confianza.

In dirigendo. In vigilando.

Puestos de responsabilidad de gestión pública.

Triángulo de la verdad.

Nadie más.

La trama completa.

Destitución de Ávalos.

20 de enero 2020.

Koldo influyendo en contratos.

Hechos y expulsiones.

Supuestas actividades.

Absoluta credibilidad a la UCO.

Pesquizas internas.

Alcance de la actividad de cada uno.

Todos tenemos sombras.

Propuestas.

Medidas.

Responsabilidad política: lo de hoy no va sólo de más leyes y más controles.

La respuesta de la situación en la que se encuentra. Su responsabilidad. No la nuestra.

Dar lujo de detalle. Cómo actuó en cada momento. Perimetrar la actución al margen de la organización política. Una mayoría en torno a una propuesta. El argumento del miedo. La carta del chantaje: uy, la que viene. ¿Yo o el mal?

Cuestión de confianza.

Valorar si disolver la cámara.

Mayoría en torno a un nuevo candidato. Nunca se ha intentado.

Disolver la cámara y convocar elecciones.

Una moción de censura del PP.

Ya les va bien Pedro ante las cuerdas.

Y las fachafakenews.

Bulos contra verdades incómodas.

Pasar páginas rápido.

Primer capítulo de 99.

Aquí el primero.

La fuerza de la democracia.

La voz de nuestro pueblo.

Cesiones y convicciones políticas.

No nos van a arrastrar al barro del insulto.

El rey desnudo.

Nadie se atreve a hacerle frente a la realidad.

Usted no desfila hoy aquí desnudo. Sino con una hoja de parra.

Afecta al PP. Y a las instituciones.

No va ir bien.

Empieza a hablar en Euskera.

El resto de España desconecta.

¿Qué habrá dicho?

¿Quién lo habrá entendido?

El ser azul que no entra al link, que no lee el mensaje, que habla esta lengua NEW, el ticatalán?

El euskera, minisculizado, también es una de las nueve fuentes de la personalisima lengua NEW que meinventaó. Palabras inexistentes hasta mi reconsideración en estas 99 dimensiones encadenas. Cadenas, al fin y al cabo. Series de tiempo. Direccionalidad del tiempo. Metaespacialmente. La regeneración de nuestra humanidad y la dirección ortogonal NEW.

Podemos sobre PSOE.

El machismo de siempre vive en el PSOE. Igual que otros corruptos. La foto del tour de los 4 fantásticos. Dream team de la regeneración democrática y del feminismo. Las feministas han ido demasiado lejos. Sus amigos de 40-50 años se habían sentido incómodos. Normal, sus amigos eran unos puteros. El grado de decepción de las personas que nos apoyaron en el 2023. Mujeres escuchando los audios de Koldo y Ábalos.

Santos Cerdán, una persona que nada tiene que ver con el PSOE.

Perdón. Nos engañaron. Una auditoria. A lo M. Rajoy.

«No es un caso del PSOE, sino contra el PSOE.»

Compromiso sincero.

Tapar un escándalo mediático con medidas cosméticas.

Sanchez.

Feijo.

Acciona.

La principal financiadora. AQUAMEN. Hospital y sobrecoste. Gobierna. Mano en caja. Plan de rearme de Trump. Acciona no volverá a recibir ni un euro de dinero público. OHLA. Las corruptoras. Ni un euro de dinero público. No lo van a hacer. Lo sabemos todos. Las grandes contructuras tienen un modelo de negocio de comprar a políticos y jueces. Comprando policias. Única empresa que tiene a sueldo al exjefe de la UCO. Ustedes no pueden ser parte de la solución. Un sistema que se deja comprar por las grandes empressas de este país. El sistema corrupto. Usted ha venido a quitarle importancia a la corrupción. Sino viene la derecha. El único lider progresista que ha hecho presidente a la derecha es el partido socialista.

Debería haber un criterio para saber a quién se le da más tiempo del marcado, y a quién no. Cronometrar intervencionwes. Mirar interrupciones. La interpretación de lo público.

Discurso de Podemos, durísimo. PNV, escenarios.

Con 4 escaños puede hacer o no hacer caer al gobierno de izquierdas.

Podemos ante sí mismo.

El agente transformador.

NEW.

El último partido.

La casa amplia del ticatalanismo.

Una leyenda NEW.

Como en estas nueve dimensiones: 9, 8, 7, 6, 5, 4, 3, 2, 1,………

ALLS

A NEW formula

It’s made up.

It didn’t exist.

Now it does.

Easy.

Change is going happen… NAW. . . . . . . . .

This is NEWART. The picture of the screen. The intention and the digital misfit. Think elsewhere. . . . . . . . .
Relfreferencing inward loop for the tico commons. . .. . … ….
Y cada imagen NEW permitía le creación de una leyenda NEW
Dimensiones superadas por el conjunto de nuestra inmediata colectiva plenitud: ALSS
Es una elipsis y una revolución NEW. . . . . . . . .
Una dimensión se quedó sin leyenda. Un espacio a ocupar en el futuro. Ahora no. Concentrémonos juntos en la raiz del problema y nuestra humilde aportación al bienestar holistico e hiperesiliente que dictè/dictó, según quién lo lea o pronuncie, lo que convertiría a cada aquél lector de estas sagradas escrituras, quede aquí dicho que Dios Padre les manda un ültimo tren para reducir a nula la subnormalidad del pensamiento primario, y necesario para nuestra supervivencia como especie por encima de los putos dinosaurios. NOS LA PELAN. SU DIOS PADRE LES DICE: HASTA AQUÏ. Paren de violentar a las mujeres. Empecemos por aquí. YO, ËL primero. En minisculizarme y pedir perdón. Perdones miles, como decimos en México, en un círculo fresöide del que inevitablemente se me relacionaría por una serie de 99 personas que evidecían mi mexicanidad. ¿Acaso eso me da la mexicanidad? ¿Qué chingados es la mexicanidad? ¿A ver? ¿A ver, pendejo? INCATE CABRON. vERGa. minisculizada. Ridículo de género. A la inversa. Te sientes, alfaherido. Eres un alfamamador. Con Caín, putos. Sí. Sí se vale seguir diciendo putos. Certificado. QED
La imagen de D10S PADRE minisculizado. Palabra minisculizadora. Escenario plausible para habitar en ausencia de nuestra masculinidad tóxica, tan impactante, Diösïtö, desde aquí nos saludamos con sutil albúr minisculizante, por asegurar que el gran único Dios Padre reconsiderado por el algoritmo alimentado con la teoría de la minisculización y las metaestructuras del argumentario de su existenica cíclica en resiliente evolutiva resolución en pro de una renovado procomún, llamado Tico Commons.
Vemos una dimensión superior, con grandes entidades superiores, una de ellas activa, la otra, detrás: esperando turno. El mando de un ser resiliente. El Diös de la resiliencia. Si ünö NEW, revolucionario a muerte, la cuestión sería saber para qué tipo de nueva governanza colectiva. Yo no les hablo de boquilla. Aquí les expongo mi alternativa propositiva en formato de un juego práctico de reformulación de todo, de todos, de nosotros mismos, tal cual llegamos hasta aquí, y simplemente irnos derechito hacia esta vía ortogonal, a chingar a su madre. Nos vamos a la chingada. Y lo practicamos en loops de representaciones alternativas alteradas de nuestra individualidad en el colectivo común desmachificado que promueve esta ENCÍclica superior minisculizada. Por Diös Padre a DIOS PADRE. úNICO LECTOR AL OTRO LADO DE ESTE SUBTEXTO CHIRRIGURESCO.
una narrativa que te vaya bien. Si tienes una leyenda que definir vamos a velar por lo común primero. Primero, por sentido común, y segundo, por lo demás. Y damos espacio a mil razones más. Por las que llegar a un lugar transformado y resiliente. Positivizar nuestras versions alternativas a justo esto que dejamos atrás. Ante todo reversible. Vamos patrás. Patrás, patrás, patrás. El animal sagrado de un pensamiento metafórico en triología desde la otredad entre Dante Aleghieri y Golman Elizondo; Servidor. 9 de años de aportación al procomún. El esfuerzo mínimo vital. La corriente acontracorriente. La reversibilidad de todo. Las versiones antipodales. Nuestras nueve oportunidades para la transformación. Para unos y otros. Defina su némesis. Con toda claridad. Dedíquele un requiem de vida. Y deje usted el odio que le enferma, dé por acabada la masculinidad tóxica que ignora ver pese a ser el subnormal activo de la violencia a una mujer. YA. Se acabó. Toda la violencia. Basta. Soltamos las armas, a la de nueve, ocho, siete, seis, cinco, cuatro, tres, dos, uno… NEW. . . . . . . .
Cryuff. 14. Otra dimensión. Uno recibe 14 inputs. Y uno se convierte en NEWCRY. I el camp, NEW, would sign a song it didn’t exist. ALSS
Breve historia de los 15. Una lista minisculizada. Una dimensión aparentemente menor… nada que ver: es la única sine qua non.

Qué nos dejen actuar. D1öS padre dixit.
No se bien lo que pasa. No está definido el futuro. El objetivo colectivo máximo es nuestro bienestar personal inalienable. Lo que nos hace iguales a todes. Usteds y yo. Y su ünö sagrado. Igualante. Usted y yo. Lo mismo. Aquí. Allá. El más allá. Conectando. Métase. Que Dios Padre le ha dejado un mensaje justo a usted #códigonecesarioparalarevalorizacióndeldatoqueetiquetaelprocomún
NEW index. A value congregation. The last open event. Close event sustainability theorem and 99 control scenarios. A new dimention destination. A mestastructure built to be resiliently updated by collective collaborative effort of 9 different crowds with all level of freedom to collectively design the common interest of your subtler kind. We are gonna tend to tenderness and holiness. Of you, and all. In the absence of the need of violence in NEW human terms away from this fucked up STATUSQUO99. ünö revolution. Bé. Bë. ALLS. . . . . . . . .
El congreso de la desilusión se somete a un discurso durísimo para la izquierda. Suenan aires de derechas en España. La corrupción: el tema por el cual el presidente Pedro Sánchez se enfrenta a tener que dar explicaciones a la ciudadanía por elegir mal a su número dos, dos veces, o tres, o cuatro o cinco. Los nueves primeros corruptos del partido rojo. Los 9 corruptos del partido azul. Del amarillo. Del violeta. Del verde. Del azulitoverdoso. Le contesta Nuñez Feijo. No Nuñez. Para eso sólo a Nuñez se le trataba así. Por encima del hombro. En cambio a Nuñez Feijo se le González Zapatero.
Sumar le recuerda a las señorías del Partido Popular: ni siquiera han pedido perdón por la corrupción anterior de su azulado partido que vuela alto, en pareja, animal volador pintado con spay rojo amarillo persiguiendo un aguilucho, al que se come. Ese prompt alimenatdo a una IA que graficamente lleve el chiste público hacía los azules en una dimensión temporal razonable de una dimensión superior a la rebasada. Una mirada hacia bajarle de huevos. Minisculinizar el pedo. Ya cabrones. Bájenle. Dos rayitas (con 9 acentos mexicanos). Nueve sentidos diferentes. Abierto al humor. Potenciado por su delicado sentido de irrelevancia al ser en sentido del chiste: es un honor. Saludos a todos los cómicos que me han parodiado todos estos años. Sea esta mi correspondencia final a su alternativa humanidad en esta otra dirección. Si no quiere venir, no venga. Este es el camino NEW. Bienvenido.

So, let this be the NEW alternative.

ALLS

Castings padres

Matrix 9 x 9 Golman. Metaestructuras restitutivas alternativas.

A ver, cómo lo digo: yo soy actor.

Sí, actor.

Y actuario, pero esa es otra historia.

Yo no nací ni una cosa, ni la otra.

Y ahora soy.

¿Cómo ves?

Yo soy así, así nací y así me moriré… falso. . . . . . . , .

¿Qué pasa si ocho es coma?

¿Qué pasa si ochoescoma?

¿Qué pasa? Si ocho escoma.

Qué pasa¿1!^^«¡¿¡

¡

Ese podría ser io.

Yo.

Y.

O.

¿Y?

¿O?


El fin de las preguntas. . . . . . . . . . .


Minimalizing


NEW holy excel. . . . . . . . .


Soy la antítesis de un excel.


Repelion


Answerlanding


NEW city name.


The capacity to turn into a NEW capital to a global new undertanding for üs all: ALLS


Variables.


Variables explained in the opposite of «for dummies».


Fuckfordummies.

Read, motherfuckers.

Extinction words:

  1. Motherfucker, motherfuckers, mofckers, em-fword, motherchod, chingatumadre, chingalatuya, chingatuputamadre, tuputamadrecabrón
  2. A variable is not so much the name, but rather the interpretation of the cause. Of the actual result we want to obtain. And how sell to the world.
  3. You are the world.
  4. Fuckwearetheworld.
  5. Nëmesïs design.
  6. And old school mother fucker. Call him your own personal devil.
  7. Antipodes between the 6 and 9.
  8. Dimention of conclusion in the most traditional way. A nine structure framework for the sake of occupying that particular NEW space. But I’m going to categorize it and gamify it at the same time. In a set of NEW rules. That we shall all co-create. Get ready for this, as the next, is the ultimate surreality: Golman’s particular ninth dimention of my living at this collective communal NEW resilient complex system, made up of surreal people, like yourself. And up until this point you had felt like you were just walking towards a NEW leap. Well, that’s the case. And you have come so far. As to this level eight. In which you fight what up to this point the system had programmed for you in stacked nine floor left to right, right to left, reconsidering game. A taste of an unknow ï. Yet you get access to this NEW collective agreement of what we aim to be: the collective truth we aspire.
  9. ï.

Sometimes ï just ünö.

ALLS


Te arreglas tú.

Me arreglo yo.


Nos arreglamos.


Lecciones de estoicos contemporàneos.


Fuga.

Voy tarde al fut del Carmelo.

Subo la montaña.

ALLS

Uploading an art proposal and NEW theorem variables matrix popout

ALLS

Francesc Aromir i l’Àlex Matas Buñuel

Ticataluña Tico commons Costa Rica Cataluña

En Francesc és un amic.

l’Àlex és un amic.

Només el ticatalà assenyat sap entendre la diferència del la llengua permet escriure en el primer cas, en, i en segon cas l’ùs més jove i fresc, que pasa de totes les regles que l’interesen a l’ú.

Em refereixo a l’ambit de l’obtús que d’esser la llengua.

Autoavaluant-se.

Ella.

Así mateix.

Así vs aixï.

aixï és un dels 99 paraulots de la llengua ticatalana.

Es tracta d’un espai a ón anar a omplir de sentit nou.

Per haver de curar-nos.

I no de saltar a vuit.

Al 8.

El 8 i 9 no s’evenen.

Qui sap si aiò ës un paraulot d’aquests.

L’escriptor té quelcom a dir.

I com dir-ho.

Potser és només pensament pur.

Sense embuts.

Literalment: embut.

Pense-hi.

Pen’se’hi. . . . . . . . .

L’espai nou l’hem de construir.

Totes.

Els nostres rols.

I no caure en 8 de poder just abans de tocar el cel.

El cel 9.

Sigui cel9 un concepte NEW.

L’objectiu senser en no més de 9 lletres.

Ja ho esteu veïent: tot va de 9 i de diërësïs.

Encara diërësïs ha tingut prou sabiesa per deixar al némesis, el punt, que tü amb 6 tens prou.

Prou i prous. Debat de la nova llengua: el ticatalà.

Jo puc esser d’aquï i del més cap aquí.

Fins que arriba el temps de dir: hi-vaig.

Vaig a filmar-ho.

El partit d’entrenament.

El que vull posar sobre la taula.

Per competir al màxim nivell.

I l’historia NEW s’empenta, de cop, cap aquí amunt. . . . . . . . . 99

Dos nous.

Two news.

NEW is the last GOD9 said.

Bé.

You Bé. . . . . . . . . ü

Bë . . . . . . . . or not to u.

Then, by reduction to absurdity, you become ü. . . . . . . . .

Up to ü

üp to ü

üp tö ü

NEW pänk

Jo sóc el pänk9. . . . . . . .

99 minutes in NEWUK.. . . . . . . . . ALLS

I’ve göt ït.

Period.

Nëmesïs. . . . . . . . .

And ü leäp. . . . . . . . . .

We go that far.

Some of üs.

Antipodes of here.

While NAW.

here & NAW. . . . . . . . .

There’s two ways to go.

Antagonism killed the old GOD.

He was the LAST ONE. . . . . . . . .

Departing. . . . . . . . .

We must all leap.

Keep it short and simple.

Pass to the foot.

The right force applied in the excercise to become physically engaged with the team.

A team of 9.

Something in between.

11 and 7. . . . . . . .

The rest: excluded.

Exclusion games.

It’s on NETFLIX.

Oh really.

Really.

Oh really.

Really.

Oh really.

Really.

Oh really…

Really…

Escalation looks like that.

Address it.

Embrace your contradiction.

It’s the other way.

Good.

You learn.

Don’t break my balls.

I’m a macho. That ends NAW. . . . . . . . .

Demilitarizing prayer. . . . . . .

Just put the guns down.

Give up violence.

As a trait of me; how?

Explain in a 99 word story.

You, buddy, against me.

The greater GÖD9 FATHER.

F A T H E R

Departure literature.

I began that shit.

Yeah, that’s right.

It’s shit.

Eat shit.

Either you get the double meaning or you are getting a taste of yourself.

Microbiota NEWcor

El cor al cul

El cör al cül

Procesament complert. Anada i tornada. Extrems d’aquí: esdevenir quelcom mes; quilcom mës, ü. . . . . . . . .

My literature ends in ü.

ü are my reader.

I’ve got 99 tales for you.

Are you willing to enter this aparently long NEW path: 99.

You read and react.

You create yourself.

You, yourself, ïs the great creator.

The big Ë.

We are just the trainers.

It’s a no brainer.

Until we put it back in the right path.

As of the left.

Two alternative motions.

Towards the antipodes.

Close you ignite.

Repulsion.

The movie.

My opera prima.

This.

NAW.

Action. . . . . . . . .

We are all players. It’s NEW being. Protect Maradona. I grew to be him. Still. Who want the NEW golman.

Minisculized hetheropatric megalomany.

Presents.

The Hë in më.

Change is possible.

Even for God Father.

Especially for HIM.

He’s not alone.

Nor needful of your consideration for his bëiën

bëiën is a ticatalan word.

All of them are NEW.

With that transformative power.

A way to somewhere else, no matter where.

That’s a nine letter pop song chörüs. . . . . . . . .

El espacio de respeto entre los dos.

Nos conocemos bien.

Nëmësïs. . . . . . . . .

A fair 9.

A NEW9. . . . . . . .

Barcelona, Londres, Rennes, Niza, Napoli, Paris, Madrid, Riga, Rëïjkïävïc, Rome, Milan, Sa Punta d’es Päs. . . . . . . .

12 ciutats.

Encara com són.

Tal com som.

Söm. . . . . . . . .

Sóm nóú púnts ën fügïda

Sömdëü. . . . . . . . .

Concilio vaticano de vuelta. . . . . . . . . .

CV99. . . . . . . .

The head of the Vatican NEW logistics office, a group of 9 holy feedbacklooppers. We play a role. And expect the leadership to act upon a group of wise wo came up with.

And you let wö gö. . . . . . . . .

We go beyond the state of being.

As is.

Wouldn’t that be awful?

Wouldn’t that be great?

Life is the sum of those two worlds.

Two opposing poles predict the highest notion of electromagnetic ways to act upon the NEW presence of ourselves. Our higher Bë.

Conceptually that’s a NEW notion.

A new state of mind.

A book I read.

A book I right.

To read.

Rule ü.

ü

Minisculized.

Bring it down.

We are all going back.

We are going to slide out in the orthogonal direction.

A NEW destination beggins.

Focus on the NEW role.

The higher game.

Nëmësïs stand there, tall, masculinizised.

Masculiniarizing.

Demasculinizer. . . . . . . . .

I treat this like science.

And base this story in this NEW direction.

We are taking a NEW beat. . . . . . . . .

I keep 99 routes alieve.

Scape NAW. . . . . . . .

Art is the key.

The deviation.

We turning back is art.

And math.

And logic.

NEW lögic.

l¨gïc. . . . . . . . .

I’m barely a sculpture.

I’m sucky 9.

But I’ll play for my demasculinized version.

Per decisió d’un poble dual.

Nou.

Tal qual: Ticataluña.

A NEW raö d’ëtrë

Una identitat nove, un sentiment amoròs dualitzat, una asunció sexual determinada, una part d’ecosystema social que sóm cadascun de nosaltres en el joc particular del que hi representem collectivament parlant. Quant valor hi ha de nou? Qué representa un nou valor.

Jo sóc el nöu d’ün pöble 9.

pöble9

Sigui pöble9 una paraula del ticatalà.

I així, un dia bó, surten 9 paraulots NEW.

NEW és l’estat en el que vivim en concordancia a la mesura de la nostra complexitat en nou dimensions diferents. Es un marc conceptual per entrenar el benestar collectiu lluny d’un plantjament que perpetui la violencia, les armes, la economia que l’extrosió i el crim organitzat, amb pistoles i sense, amb guerres continues, a gastar més en defensar-nos de la nostra estupidesa que simplifica l’estat nuclear de l’amenaza, i aquells determinat estats, families i cortes que reben els beneficies augmentats del capitalisme, tal com és. La llibertat dels mercats. El que ens enterem de tot plegat. El cinisme. L’agonìa.

Tot va petar fa temps.

M’he adonat.

M’he equivocat.

Dispenseu els borbons.

Minisculinitzem-nos totes.

Abolim l’exercit.

Prene’m la noció innovadora de la paü eterna.

Aquí.

Ará.

ALLS


Ja està.

Això és arribar.

Quelcom lectura més petita en temps t’has centrat massa en esser un subnormal mascle abduit per fotra la tita allà on vaig. No pots si no volen. Volen, volem totes. I fer-ho bé. Amb el sentit adequat. En la contemporanëïtat de que fer l’amor mai ha estat pecat. Ni el matrimoni necesari. Tot i esser important les regulacions fonamentals del drets de convivencia de les families, i que una institució no lligada a un acte religiòs, sino al dret civil de ser-hi, permetem-nos unes dimensions més de llibertat. Un espai de creixement realment lliure. L’espai a omplir. Un 8 de 9 amb folre, i l’aixeneta ets tú.

The NEW notion of üs.

ü

Transformed.

By reading this long.

And 99 other songs.

A salm responsory

You need to answer to this GOD9 request.

I will use it to feed the true notion of the other Bëïëng.

The alternative world within itself.

Selfishness.

Closing up.

Hiding in.

Stop.

Bé. . . . . . . . .

And you leap again.

Yet another flow.

I’ll go get together the first 99 I wröte.

I meant it like this.

From the beginning.

I couldn’t make end. . . . . . . . .

The feeling of leaping is a NEW one.

You’ve jet not experience this.

Once.

You are changed forever.

This ain’t no lie.

It’s the brand NEW trüë

What about that, man?

That’s my line.

I get to say it 99 times.

99 different movies.

Somebody else’s movie.

To reenact.

And react.

But I’ve made up my line.

I can produce my own film.

Like Cantinflas.

And become the actor.

In that place.

To examine the culture of my reinvented road back in the direction where my notion of culture comes from. To reconstruct my self into something else. To go back. And forth. To iterate the notion of the collectively treated.

A NEW multiverse igniting point.

Countdown.

9, 8, 7, 6, 5, 4, 3, 2, 1, ……… NEW barcinö

Oscilaciön entre dös polos. . . . . . . . . .

Son otros nueve puntos.

Dos equipos totalmente distintos.

Estos linieales llegan hasta aquí.

Queremos exponenciar el resultado.

Queremos generar impactos que iteren hasta 9 veces.

Y desde el diseño, hasta las nueve iteraciones en un marco de ciclos bimestrales.

Para saber qué está saliendo de aquello que nos imaginamos colectivamente que podría ser de una manera totalmente NEW.

Y esta campaña NEW se relata en la transición de tarjetas que cuentan las historias que mis palabras sagradas han recopilado en 99 intentos sin garantías. El beneficio colectivo máximo asegurado. Gracias a las 9 palabras sagradas y eternas de ticatalän.

I després hi ha 99 que fan una homogeneitat de pensament col·lectiu i/o meme99.

Meme99 és un paraulot del ticatalä. . . . . . . . .

La cosa abstracta que s’enten amb la voluntat de fer humor.

De que riem més.

I quelcom junts.

Tot gaia.

Ara sí.

Toca.

Vina.

Puc?

Vols?

Una doble afirmació abans de continuar. Rebre el vist-i-blau de que trobem un punt d’accord cap a ón nöü em vols portar, o anar junts, o com bé et surti dir-ho, de tot cor, per la proximitat dels cosos que s’estimen. I anar amb voluntat d’arrivar lluny. Respectant les nostres referencies i estats autèntics d’emoció. Emoció NEW.

L’únic nou que cal entendre és quelcom comú segons ells.

Els que han vingut del Tico Commons.

Paraula de 9

Quelcom més q’un senyor està dins seu.

L’esprit de tots és la noció més estable per morir-me jo, com deia en bon Nietzsche, i ara com tot a la vida, acaba, i m’hi vaig.

Fin1.

La mort de Déu.

El de sempre.

El paper de la meva vida.

Un casting diví.

Nou barbuts al casting.

Jo: 9. . . . . . . . .

Dëu para.

Vol dir que s’atura.

I mira enrera.

Indicacions pel actor.

Jo mateix.

Indicacions a mi mateix.

Com Woody escribin els seus personatges gloriosos.

Woody and love.

woody99 minisculized.

Woody gets it.

He’s got some sense of humour.

He’s peculiar and witty.

And entertaining us in the most complex simplicity that elaborates great stories I’d love to be in. Like Larry Flint. Bird, David.

Whatever.

I’ll flow.

I’ll flow my way out.

And let you beat.

Into this NEW song.

I’ve prepared the words to feed the AIs.

Just keep in mind that mine trully is ólmecanAI. . . . . . . . .

In a community there is a personal story and a collective one.

It’s important we are playing the right way the collective one.

But we need to learn.

We have not been wired for this.

Or so we thought.

Today we go back that bias.

And flip it back.

99biasless

Another ticatalän word.

The ticatalan language has no limits, yet it only represent 99 words.

That’s all I need.

To train to the entirity.

And leave no doubt.

Harmonious tracing.

Tracking value machine.

I can programe al algorithm out of my 99 word list to feed the olmecanAI enhancer.

I personally trained it.

With 99 laws.

The NEW lawmaking game.

Reconstructing governance.

Pivot9

Let pivot9, minisculinizado sea el último baile de Golman.

This is my game.

It’s a NEW game.

And I can still play the old game.

In fact, you can help me get there.

#golmanseleccióntica

#golmanselecciö

Hi havia en el fons, 4 alternativas:

  1. Com estem d’accord els Ticatalans.
  2. Com estem d’accord el Tico Commons.
  3. Com estem segons el NEW barcinoers.
  4. Com estem segons el mon BLUE (l’eternitat de l’heterogeneitat blanca macho ibérico generalísimo que permanece como remanente de lo que un día llegamos a ser, cosa que veremos siempre en la dirección desde dónde se explica nuestra historia. Con todos los matices generacionales de la descolonización que progresamos dándole su tiempito a estas nuevas y olvidadas perspectivas de las voces del más allá. Yo vengo de aquél otro lado. De lo que un día tropical en medio de naturaleza, cruzando montañas mientra pinta paisajes de 99 minutos y destionos alternativos a un paraiso desde donde usted puede reconstituir su bienestar personal, y conectar con la fuerza más sagrada que Dios mismo quiso que emanara así, del crater de estos nueve volcanes. Yo soy el magma que se ha revertido en el tiempo para poder ser esta criatura en pie que camina desde una montaña sagrada hasta las nueve montañas sagradas que recorro en el mismo recorrido por tierra que me separan desde el valle central hasta guanacaste. Todo minizculinizado. Como expresión primordial del tránsito. Del derecho a marchar. Y le damos una tranquilidad a los soldados recién sido expoliados de su profesión. De la ilustre relevancia que los ejercitos, en su conjunto, como colectivo social, se han permitido a si mismos, por el hecho en sí de mantener el honor de la guerra como una constante de nuestra civilización y lo cerca que está ese pensmiento del dinero que se genera con el perpetuamiento del cinismo financiero a nuestra costa de producción militar a toda escala. Su ser implica asumir la estupidez humana que ahora os pido el ejercicio de dejarlo atado en porcentaje minizculinizado de la nueva proporción del gasto agretado por el bienestar y la resiliencia colectiva, como principio de fe, que ahora os digo, deberá regir los nuevos dos colores a seguir: verde y morado.
  5. Saprissista liberacionista.
  6. Cohortes
  7. Los 99 de Sinatra
  8. El giro eterno de Sinatra: orubus.
  9. Golman; selección. . . . . . . .

Vota Golman.

Y congregate ante el tiempo NEW a vivir del 1 al 99.

La red social NEW. . . . . . . . .

Card game version.

49

49

ü

Una V formada por tres partes:

  1. Vértice
  2. Una dirección.
  3. La dirección opuesta en magnitud fuerza y validez.

El juego de tres reglas.

Una revolución social exprés.

Un giro virtual.

Hacedme caso aquí.

Vamos a ver.

Juguemos en esta otra dirección.

Y movemos ficha.

Todos juntos.

Ante la sorpresa del resto.

Que no entraron.

Y se quedaron en el tiempo atrás.

Nosotros, en cambio, nos vamos al sitio ortogonal en las antípodas de nuestra posición astral. Y nos movemos en dimensiones diferentes.

Activate, cabrón.

Esta es la salida.

Y volamos juntos en otra dirección.

Ortogonalia.

Sea ortogonalia una destinación NEW.

Quizás la física falla en cómo etiquetamos la intención de volar mucho más allá de lo que Elon Musk, en su vida, ha conseguido imaginar. Comencemos por sus antípodas, desde donde salgo hoy aquí.

Quedan 4 horas para el monte de disrupción dual:

Catalunya – Costa Rica

tico commons – ticataluña

Anada i tornada.

9 minuts jugats en cada equip.

I ens marxem a un altra perspectiva per l’alteritat.

I creuem la passarela.

Ja sabeu, com operación triunfo.

Euforia.

NEW

NAW

Sigui això l’inici de la concepció divina dual del tico commons.

Sigui aixö també el neixement d’un pais nou: ticataluña.

Siguin aquests dos events interlligats eternament.

En un viatge virtual d’anades i tornades.

Amb una percepció del temps alterada, més pura vida, sequencial, i en simptonia amb quelcom ens calia ara mateix, estànt tot com fins ara.

DÉU meu.

Déu ni dö.

Söm-hï. . . . . . . . .

ALLS

Memento mori

You may choose to believe me

You may also not.

Those are two paths.

ünö

D O S

You betja.

It IS an «operating» «system».

And they are your very own particular antipodes.

You reluctantly read this.

Then you get it.

To sink in.

Sink.

In.


That’s it.

Aesthetics win.

I’m button designer.

I know it sounds silly.

It’s like that.

And like this.

Both ways.

Two different, opposite, repulsive directions.

Red hates Ble.

Ble hates r`d.

We all mutate.

Bare it in mind.

Sink in

Sink

IN


Toda revolución es una emergencia colectiva.

Las emergencias colectivas serán más y más.

Y más, y más, y más, y más, y más, y más, y más, y más, ymás. Y no más.

Y así nomás.


Los bobmarlianos.

La identidad en un multiverso alternativo tendría que agarrar la vara, cabrón. Cabrón, cabrón.

Hermano.

Inevitablemente masculinizado.

Para su pesar, también a mal.

Y de ese mal hay que hablar.

No callar.

Cantar.

NEW

NAW

GO

NEWnaWGO

NANANAGO

NANANANW

NANANAGO

NANANANW

WORDS

LORDS

OUROWN

ï

ï

ï

Ï

AWEÏT

AWEÏT

awEÏt

ëÏ AWEÏT

ËÏ AWRIGHT

aLRIGHT

ALTRIGHT

NEIN

NEIN

NEIN

And no more.

No more far right.

No more far.

Near.

All

cured.

Ï


Minisculized blue’s story is a stimpy one. Rather ridicoulus if you aïskmï.

I’m rather odd at trusting. It’s a gut feeling. I doubt. A lot. I tend to. I don’t know. It’s my gift. So I embraced it a long time ago. And doubt the system. So I let go. And find. Out here. I distrust. And you are back in your room in NEWCAR, my hood.

It’s liket that, män.

Män new.

män nëw, minizculized.

Minisculizeme.

And we do.

Right here.

Minusculize your self, you fucking wanker.


But wankers had a heart. A mum. A awful dad. A sister. A brother. Wanker was really a wanker. That’s it. There’s no more to it. Why would you want to hear about a wanker’s story. A wanker’s a wanker. Once you know. You’ll know forever. It’s trully there. For you too, you know. It’s your wanker’s wanker paradox. I got into Oxford with this 99 letter prompt, and OLMECANAI enhanced.

That’s tust.

In the trainning.

My AI is tropically trainned.

Waiting for you wankers to get this paradise and orthoxy of the ones who left you behind, you cunts moderfuckers (and why should we keep cursing using the mother methaphore and not the waker dad. Look within your self, you wanker. That’s all you need to do. You are not oblidged to be wanker, you know. You… know. You know. You are just a wanker. Why wouldn’t you. Right. Right.

AWEïT

And you bring it down.

One notch.

This much.

Down here.

Downsized.

Ï



NEW.

NEW everything.

Start from scrath.

Like white paper dilema.

And empty prompt waiting for you to feed an extended links to 9 initial dots to link, a nine letter word, nine dimentions, nine different categories, nine different minusculized gods, nine virgins, nine macho conducts to repel as an unwaked society. A society free from wankers. Because we cure them. They unwake themselves up. From wankery to dignity.

Take it.

Or wank it.


Twisted macho mad minds.

Collectively overestimulated.

Unleashed.

Dragons.

Sneaks the size of Quetzacoatl over Seattle.

Quetzacoalt flying over NEW américa.

Leap out.

Leap.

ï


Every button is a community.

Each community is a local consensus.

And we improve the unit.

With our collective collaborative action.

It’s a clensing exercise.

Disexorsizing all 9 demons at once.

You opt it to the programme, lady.

Please file you complain in the following address of concerns handling.

The logic behind rules.

The ones upon us.

The ones we imagine.

The ones we invent.

For ourselves.

For ourown.

The NEW collective society.

A NEW one.

From scratch.

No handles.

No cuffs.

A clean place.

Not to attack.

Ï repeat, not to attack.

Stop the bombs.

Stop the killing.

Rest the machine.

Rest the machinery.

Slow down.

We are turning back.

And like that the Earth stopped.

And so did the rest of elements in the skies.

And the spin spon the other way.

And since that we rotate this way.

Till today.

That we go back.

The NEW last cyle.

Contained cycles within a good enough self taught social complex system with set of nine global consensus of the 9 collective measurements of impact to go for in 9 years time, for the first time, without their control. FUCKOM. Let’s just go the orthogonal way.

The image then appears leaping towards a new level of complexity.

It’s a new narrative.

One that involves a social complex agreement.

A plan.

A guide.

A narravite.

A will to elsewhere.

Leap.

Ï


Still there’s something fishy in any choice. Is three too much. Is it really true that the studies show, the scientific evidence in the neurological world. It’s how it’s been organized. And how much we want to change this. So bad, that we are willing to be the drivers of this desired collective outcome. But the complex issue in place here is to activate that change, to draw a new impulse towards the right way to scope it.

I doubt in another way. There’s what I don’t get and I’ve found some fishy evidence in a dump. A digital dump. You can smell when you are in a fishy place. It’s been design fishy. But fair enough, the entire society has been polized. And depolinizing colonies is not a simple outcome. Still, we are not here to give up, so we try. Here’s the kit to feed the algorithm that has been put in place to cover the certainty of our active collective wellbeing golgen goal, out of the multiverse of 9 impact destination to reconsider the alternative.

Last thinkthank.

My thinkthank.

Ï


Let me be.

Let me beat.

Let it be.

Let it beat.

Let me be.

To bë

and

Not to bé

ALLS


Más allá de todo hay un espacio en el que continua viva una existencia superior. La alcanzan las almas que descanzan en paz. En paz enfatisa una palabra: paz. Pau, para llamarla de otra forma que nos convenga para reconsiderar su significado, su peso específico, su valor, en la función semántica de una palabra intentar representar al máximo posible con el sentido que le damos a la realidad. Y con ello reconsideramos la lengua. Y vamos en dirección de una lengua nueva: el ticatalán.

Se el ticatalán la lengua del pueblo NEW.

NOU.

9.

NEW.

Tot nou.

De cop.

I volta.

Som-hi.

Hi anem.

Ï


Votar al toronja costa. A no ser que siguí cruyffià.


Poema Golman


I no se sap ben bé com, pero li durs a botó. Pum.

Estàs dins.


Els capitols d’un llivre poden esser super curts.


I tenir 99 conclusions.

Molt ütils totes.

Tötes utilitats innovadores. No hi eren fins ara. Haviem de pensar el que en cal posar-hi primer: el fil o l’agulla?

L’ou o el pollastre. La gallina, vull dir. Ja s’entenc. Sóc un masclet cabró. Dels pùtrids.

Fem ho bé.

Ve.

Tot lo bÉ, que sigui possible.

Ja s’en sap: sóm incorregitble.

Metida.

Mentida.

AIxò no és així.

Ha estat així. Com l’excusa suficient per permetre que algú s’en fotés dels demés: el machito cabrón. El fill de puta amunt de tot. L’Ú.

L´Ü

L’Ü vs Ú

Tu ets l’ü.

Minisculitzat.

Imaginat que totes.

Imagina que tots.

Tot.

Ara.

ALLS


Campions.

Com afició fa.

Com a col·lectiu també.

I també fa nosa.

I fa por.

Per lo que veiem a fora.

L’odi aquest que no es pot permetre. Mira en Vini Jr. No potser. S’ha de dir.

I naltros l’hem patit.

I hem patit amb jugades que semblaven que estaven pitades en contra nostra. I ens hi vam sentir impotents. Com si tot això estigués eclipsat per una mà negra que mou els fils. I els fills no els mous tu. Mai.

Pero quan guanya el teu equip de futbol a les hores has guanyat també. Envers lo que els demés consideren que tenir aquest sentiment. Reconfortat i validat per la sensació d’èxit. D’assolir un objectiu molt complicat. I que ens ho han regalat aquests nois que són uns professionals. I naltros ens hi diem part de tot aquest espectàcle, perque a sobre, sóm els amos. Es nostre. De l’afició. Hi només dos clubs que hi poden dir això.

Un d’ells som nosaltres.

S’altre: Es Reïal Madrid.

El Barça ha estat campió guanyant a l’Espanyol 2-1 al seu estadi: el RDEC, a Cornellà.

Jo he estat allà. És preciòs. S’arriva com qui va a un centre commercial. I fas una caminadeta cap al partit. És tracta d’una planàs per tot Cornellà, Hospitalet, Barcelona, Badalona, Sabadell, Vilafranca, Cambrils, Besalú i Llivia, fer el desplaçament expressament, i veure un partit com el que es va viure ahir.

L’Espanyol s’en salvarà.

I el Barça ha estat campió.

Lo millor de dos mons.

Qué bé i plens que hi sóm.

Ha hi era hora.

L’hora de trobar-nos tots plegats.

Malgrat el passat.

I mirar més enllà.

Junts.

Qué dius el partit.

De debó.

(Aquesta linia em va fer meritoria al guanyar el premi de guiò amb aquest jurat tant alineat a les tesis comíques dels meus acudits. Escrits però per fer al teatre. Al teatro nou. Quelcom estructura narrativa nova i complexa que n’hi havia organitzat, tant bé com poguem, per fer passar per NEW. I des d’aqui fem quelcom nou: NEW.

El meu objectiu és l’adopció d’impacte.

O l’impacte de l’adopció.

Quelcom que aconseguirem, de tot, d’aqui a molt temps. Com 9 anys.

Pero llavors d’aqui a nou anys tot això ho haurem fet.

I aquí teniu una visió de cap a ón ens agradaria anar.

-9

-8

-7

-6

-5

-4

-3

-2

-1

0

  1. Em presento
  2. Introduexo un cas que capti l’atenció. O potser aixó és el veritable ü.
  3. Ü.
  4. Torno a començar.
  5. Ara en l’altra direcció.
  6. Faig lo diu l’advocat del demoni.
  7. Faig un pas més enllà de l’estatus quo. Hi canvies més enllà de les cinc dimensions de creixement possibilista cap a aquest nivell d’idoneitat d’una direcció alternativa disruptiva en aquest sentit de l’adopció. A qué?
  8. Un cas més vermell, estructuradet. Ben parit. Com un acturi t’ho fa. I et quedes tant ample. Publicant en journals cientìfics. El camí cap l’objectiu comú: tico commons.
  9. El nou. El nou d’un poble nou. El camp alternatiu on tú et pots sentir en control i amb l’ùs de la teva facultat més anyorada. La que et fa esser senser en aquest novè pis. La novena dimensió. O més aviat la dimensió del nou.

Golman era pare d’una nena del Infantil B. Era un outsider dins del sentiment put #totsomblaus. Tu t’hi pots sentir-ne. I esser-hi. I formar part. Fins i tot et pots presentar i esdevenir president. O membre de la junta directa. I manar molt. I encara aixì, seria un nouvingut. Un vingut d’afora.

Per esser blau blau, s’ha d’have botat una pilota i fer com a mìnim 99 cistelles en aquell mìtic camp. I jo no les he fet.

Les he fet però al pavellò municipal de Perill.

Això és Gràcia.

I un gran camp.

On m’estic posant a punt.

De fa nou anys.

Per aquest moment.

Ha arrivat el dia que m’haig d’oferir al meu col·lectiu.

I això vol dir sortir a llum.

Com a futbolartista.

Com una eina per la transformació.

El portaneu d’un crid que ve de lluny: nou.

Un lloc nou.

Un joc nou.

I el nou d’un poble nou.

Nou nous differents.

En tipus de lloc.

Com a basketbolista alternatiu pef treure les castanyes del foc.

De tot el foc.

El que ens crema els dits.

I ens fa verí.

I morim poc a poc.

Cada dia.

Mentre vivint.

Ara, però, donan-li aquest sentit NOU.

NEW.

NEWLLÜÏ

Els 4 patrocinis de les dïeresïs.

Un pla surrealista inclou un futbolartista.

El regim era en aquest sentit obtusos. Especialment obtusos.

No es feia més que trobar els sentits no establers, encara, de surrealitats no explorades. Sobre tot las mai llegides. Les mai escoltades. les mai viscudes. I aqui hi posavem l’emfasi.

I tornem a ser-hi.

I dir la nostra.

A fer palers.

I ens hi volem reconvertir. Pero ara no em va bé reconvertir-me havent de fer jo tot. Prefereixo afegir-me al procés de colectivització quelcom nova, innovadora, definitiva, en el sentit més ample d’un espai de proves, surrealista d’arrel, des d’un diseny conscientment fet des de l’extrarradi. Més enllà de la meva centralitat i normalitat CIS blaugrana. Amb totes les meves 9 culpes.

  1. Sentir que sóm millors.
  2. Sentir-nos superiors moralment.
  3. Valors.
  4. Persecusió dels poders fàctics d’aquest país: els fachas, els jutges, la pasma, els grisos, els arbitres, els partits polìtics d’extrea dreta, dreta i la premsa madridista, els monarquics, i L’Ú.
  5. El nostre propi conservadurisme.
  6. L’Opus, Salecians, Jesuites, Misioneros de Cristo, Lasallistas, Testigos de Jeová, Cristianos sionistas, Nacional cristianos, CRISTO REY.
  7. Som la resistencia contra el feixisme i el colonialisme que des d’una Espanya de la que també nosaltre venim, ens hem fet un liu, i ara tot just sortim a fer un passeig. I pasejem a labora d’un riu que ja no hi és, i d’un pont antic que encara hi és.
  8. Anar a un pensament centralista com si tots haguesim d’entendre lo que representa copsta esser viu i gaudir d’un moment dalilià, tot i no estar al cap de Creus.
  9. Ens endinsem en lo blau i sabem segur lo que ès tocar el cel. Inmersos dins s’aigu s’en sap esser inmortals.

ALLS


Esta es la metarrativa de G: Golman, en Imágenes vs Google’s Al-l

Dones de radio

La Cristina Clemente m’ho ha tornat a fer. És un far en un camí que m’he obsesionat a transitar: vull esser gent de teatre.

Ahir ho vaig aconseguir. Vaig anar a veure la seva darrera obra i com és habitual m’he petat de riure alhora d’haver plorat com cal: sense embuts. Entre la Meritxell i jo, la meva filla, Vera. Uns i altres ploravem, mentre ella observaba. Amb atenció. Amb el poder de seducció que una posada en escena et demana. El ritme, els personatges que ja t’els coneixes només entrar en escena i presentar-se davant d’un escenari, davant un public nou.

Tres dones. Totes elles tenen diferents maneres d’explicar qui són. Les estem coneixent i ja veiem les seves personalitats. La seva manera d’haver existit al mon aquest que vivim. La vida tal qual ens pensem que ens defineix, fins que un dia rebs una noticia que no estava al teu programa: tens càncer.

No és ben bé així. No es ben bé així per una dona. Tot és different per una dona, en comparació a cóm són les coses per un home, si ens aturem a pensar que vivim agafat pels ous dins d’un sistema opressor, colonialista, masclista i patriarcal. No tenim molt marge, pero ens estem adonant de que efectivament estem malalts. Tots plegats. I no ha estat culpa nostra.

No del tot…

Em part sí.

Anades i tornades.

Un mon que ens ha ensenyat a esser com sóm: egoistes i empàtics, falibles i confiables, asututs i poca soltes, abstractes i ximplers, congruents i contradictoris…

No puc estalviar-me la feina de representació de la dona que Dones de Radio posa damunt la taula, o més aviat a sobre d’un escenari que reflecteix una vida que es transita quan algú, una dona, rep aquest diagnòstic malait. La salut la tenir a flor de pell més aviat, només, quan ens manca. I darrerament, estem conscienciats, potser nomes lo just, de que cal prendre consciencia de que sóm lo que menjem, l’exercisi que fem, les persones que ens envolten, la comunitat, i l’estabilitat de tenir una raó d’esser, una feina per pagar els comptes i un sentit de pertinència amb el qual puguem estar relativament satisfets. I amb això anem tirant. Sempre amb alguna cosa de menys, i amb alguna historieta que fa gràcia, de tant en tant, a la que en prenem nota, o s’ens escapa de les mans. Dones de radio és un d’aquest miracles que has d’agafar. I que ens transformarà a totes, perque ens-hi posa un mirall davant nostre. La vida. La mort. I el que hi ha dins d’aquest bocata.

La mort hi és. Sempre hi és. No ens fem prou conscients de tenir-la a sobre. Respirant-nos al coll. Suament, pero alhora constant. I ens acostumem. Anem en automàtic per la vida. Emprenyat i preocupats per mil coses, d’abast, que ens hi nuvulen l’ullada més enllà del que tenim amunt. I no passa res. Tirem.

Ara quan et trobes quelcom al cos que no hauria d’estar… la ment s’activa. Com aquestes tres dones que rand d’un boltó començen un camí que les canviarà la vida. Aquest trajecte, de cop, té la mort alla, ara davant, més propera, menys nuvulosa: present. I tot lo demés, com pot seguir igual? El mon que teniem de cop s’ha tornat blan i negre. Estem al mig d’un somni, o més aviat, d’el malson definitiu. Ja el temps no es infinit. No ho havia estat, pero tant ens-hi feia. Ningú s’anoda. Estic sola. Un cop més. Pitjor.

No sentim a una veu a l’escenari, sino a tres. Tres maneres d’esser, de diferents mons, i ahora d’un. Tres classes socials, i tots tú. Totes jo. Tres maneres de prendre la vida, i d’entendre que això ha estat així, per cadasuna d’una manera única i irrepetible. Com la vida mateixa. Pero totes tenen ara un punt en comú. Un club al que de cop pertanyen, i m’havien volgut apuntar. Ni mantenir-se només d’aquest club. Un llaç rosa.

No es transferible l’experiència d’una persona a un altre. No obstant lo que es reflecteix en Dones de Radio és un acte de sororitat que hi representa la veu trencada d’una i totes. I ho veim des d’un prisma complexe que no pot minimitzar ni menysprear lo dificil que resulta fer-hi front a aquesta malaltia en particular, i a totes, en general. La sanitat està al mig d’aquest context, del nostre model imperfecte, i alhora una de les coses que en sabem que tenim gràcies a que hi paguem impostos, formem professionals, fem docència, i gestionem recursos escaços per prioritzar la salut comunitaria de tota la població, si pot ser atenent als biaxos, i si potser, representant les prioritats d’un i altres al moment de fer l’equilibri de esforços col·lectius que els professionals de la salut duen a terme, dia si, dia també.

La veu del pacient és un elixir de la gestió basada en la persona, amb el pacient al centre, que no només es pacient, ni client, ni usuari. Sino tot alhora. En alguns casos, professional. De la salut vull dir. Que també pateixen malalties. Totes. Tots.

Els biaxos a salut són flagrants. L’any passat, si recordo malament, és va fer per primera vegada una marató per corretgir aquest biax, centrant la mira en la salut de la dona. Alguns homes havien expressat en algún moment que fer-ho així excloia a la meitat de la població, como si en direcció contraria, quan el biax masclista, també present als ratolins, amb els que fem recerca. I tan pantxos. L’home afectat per la situació, ara també patint, també està ben representat a Dones de Radio: El Ficus.

M’atreveria a dir que el personatge d’El Ficus és central en aquesta història. La gran història, per damunt de la història de com aquestes tres dones ens han explicat el que hi ha, el no hi ha, el que sobra, el que manca, el que emprenya, el que cal, el que és, el que no es, i un munt de lliçons com mai, mai mai, al mon de la sanitat s’ha aconseguit explicar en 90 minuts d’una posada en escena. I mira que hi ha taules rodones, sessions magistrals, congressos, cientìfics i tecnològics, de tota mena, on la salut sol ser un dels grans movilitzadors de professionals, de recerca i d’innovació. D’alguna manera sóm conscients. I ens va la vida. I d’alguna manera la ciencia ens ha portat aquí. I tractem coses que abans no hi erem capaços. I estem en un camí cap a resoldre alguns dels grans reptes cientìfics per tenir més cura de la salut de la població, en general. Si aconseguim fer-ho amb equitat, amb transparència, amb qualitat, amb rigor científic, amb professionalitat, amb el recolzament adient, acompanyats, amb la informació que cal, per tal de prendre decisions compartides. Això és l’essencial.

La veu de la dona està present a Dones de Radio amb un tó profund, molt curòs, i molt valent. Es tracta d’una veu que ens demostra que no sóm nosaltres, sino elles, les que han viscut això que ara ens expliquen. Aquestes tres dones representen la veu d’una part del pais, d’una part de la nostra societat, i de totes elles, i de tots plegats. Inclòs, pobret, el ficus.

Tres edats diferents. Tres feines diferents. Tres àmbits diferents. Un sol teatre. Un sol sistema de salut.

El llegat de l’art a la salut i tenir-ne cura de nosaltres mateixos.

ü

Totes.

Tots. . . . . . . .

ALSS. . . . . . . . .


N’Anna va llegir el texte de la columna del pare de la seva amiga, Vera.

No ho va pillar tot. Vull dir… no és senzill. Li va agradar. De debó. No per dir-li a la Vera: «Teu pare, està boig, oi?»

Es clar.

Com s’havia de quedar.

Si t’ho diguessin a tu?

Del teu pare?

Ostres.

Ostres.

Ostres.

Ostres.

Ostres.

Ostres.

Ostres.

Ostres.

Ostres.

De la mare?

Ostres. . . . . . . . .


Competència de nou punts.


Això és més q’una industria qualsevol.

Va, de treball d’escriptura: aneu i feu recerca de les 9 industries més importants.

Per demà.

99 paraules.

Això és una mesura.

I abans hem vist una metaestructura poètica.

La barreja de dos mons.

El vostre.

I aquest.

Un mon 9.

Vens?

Vina.

Anem.

JUNTES/JUNTS

L’e aquesta és fa la feina de la multiversalitat: valdre per més d’un ùnic punt.

Odi al punt ùnic tot poderós. . . . . . . . .

ALLS


Final amb tensió d’odi profund al némesis.

Com ens mola a totes.

Totes.

Totes.

Totes.

Totes.

Totes.

Totes.

Totes.

Totes.

Totes.

Totes totes són diferents. Cadascuna un mon nou. Un mon 9. NEW.

Així va aquest mon NEW.

Ha estat dictat pel 9 10.

10 amb accent.

Un partidet d’un futbol a l’esquerra de Jesús: Diego.

Diego i Golman.

Paraula de la revenga de Obligushi Mitzaoro.

Golman no era el samurai al uso que en la historia, de hoy al primer día de la filmación de los 9 samurais, opera prima de Golman, servidor.

Yo llegaba con esta frase en nueve barrios de Napolés.

Les digo; «Io sonno un futbolartista, nouvo, nueve, nou, new, 99 & 9, ü, feedbackloopper, and this wannabewriter that has never published a single word in what was then a traditional trait of our society: publishing and reading books. The industry of reading actual books. With pages. Real pages. Real samurais.

Soon that not so good scenario shows up in front of us in the form of absolute power of a man and his 9 bodies.

Brody’s bud is gone.

He passes away today.

Not in that wave.

We got it all wrong.

That was no way to be.

So I regret my being so.

And now I have a chance to mend the past.

And go back and face it again.

The grace we had.

All those other things.

And the thing you would have done that other way.

No worry girl, you are aweright here.

We are all there.

We will be there.

We are there now.

Singing this song

Along the monuntain

Ant to the sea

alas we go

Time forward, gone.

Alas we go. . . . . . . . . .

And back in time

That’s how many words can have a good movie title to be a classic. If you ask any decent GPT, you get a funny-enough answer. For a machine, I mean. Until WE, üs, wë make it funnier. In our sense of humour kind of way. Why do we need to pretend that’s not the lamest plan. What we are seeing is the absolute divine of them proud boys society activist of the NEW ways and performing with all the means them rich boys get to fool around and get away, oh no wait, you didn’t know. Common. Common. Common. Common. Common. Common. Common. Common. COMEONE.

My name is Golman Comeone.

I’m here on behalf of Diego.

He and I we go way back.

Back in 1986.

Yeah, I’ve got a Maradona story.

I’ll film in Naples.

In 99 days.

And 9 games.

We play.

We win.

All of us.

But it takes this other way.

This other deal.

This way of being.

In this particulary new way of Bë.

Bé.

Vë.


AI, como ay, hay.

Es un botón de entrada. Un sí reverenciado. Una decisión de adhesión. Los botones han dejado de ser actos sin consciencia. Por los riesgos de nomás hacer lo que la manada. Borreguear. Seguir al montón. No saber cuándo parar. Bulear. Insultar. Difamar. Hacerle al machito en tu expresión pública por tus pinches huevos. Bájale de verga, cabrón. Un hasta aquí. Hasta aquí no tiene por qué ir a más. Si el hasta aquí se entiende, hasta aquí llegamos. Tiene que ser claro. Y entendible. Lo entendemos.

Hasta aquí.

Los NEW américans decimos bye.

Nos vamos.

En esta otra dirección.

Que parte el tiempo en dos.

Yo soy la tercera dimensión en la que nomás un lado entiende del todo.

El misterio se distribuye en un tiempo y espacio paralelos. Azules a un lado, rojos al otro.

Escoge un color.

Seguir azul.

Volver en el tiempo rojo.

La rebelión de los que no tienen el mando.

La rebelión 99.

Y vamos.

Mejor.

GO

ALLS


Páginas desactivadas.


Servicios de activación de páginas.

El servicio de activación de botones resultó ser el que más valor generó en los últimos 9999 días. La historia recurrente. Ya no vayamos más allá. Ni para un lado. Ni para el otro. Dejemos al futuro espacio suficiente para que respire. Y depuremos el sesgo inmundo y hediondo que nos lleva a pensar por la voluntad de un 1% adicto al dinero, que entonces la guerra se plantea como materialismo de la violencia de los instintos del macho alfa y sus 99 malotes. La vide dominada por esta percepciónd del poder, la gloria, los valores de los hombres de bien, la exploración de más allá de nuestras fronteras, los capitanes de barco, las tripulaciones inhumanas, la camaradería de los 9 muchachotes haciendo el gilipollas. Los machos siendo trumpers. Proud Trumpers. Them winning. Them waining. You know what I’m saying. You can still read. Even that NEWORD.

NEWROD

NEWDOR

NEWGOD

MEWDOG

The mewdog meme had it’s run towards the top greatest memes, all time.

That kind on metic exist in the world to the people who decide the deal with the games. The games we play are old and new. And biased. And violent. And corrupt. And failed. And tough. And lovely. And hopefully, holier. Is that even possible? Could you think of a better way to look at this complex collective problem we have: the sustainability of our existance with or without them. Two way street. Opposite directions. Alienation. Fine. But you don’t rule the world. We know who you are. What you macho dicks are up to. The teater of war. The loving smell of salty war money. In our rich society wellbeing. To top 9% scheme. As is.

To be.

The B is enough.

A single letter product.

I’m bigger than Job.

And of course that also means I’m bigger than jobs.

Minusculided jobs.

Making jobs smaller.

Dimmin it down.

The meeting withthe 9 industrialists.

99 industrialist working group with the NEWson of GOD.

Only 999.9999€ each ticket.

But this sure changed the world.

They needed to know.

They wanted to be it.

The wealthiest 99.

The Forbes-obsessed DICKDOM.

That’s what we know we have. We have that one for sure. Feminist know. They vote right into it. This time it’s been prepared right. The left is right.

The left is right.

The name of the book this next Sant Jordi.

Things I write in 9 days.

99 book series.

Release the first of 9 year drill.

A one day only deal.

What every author in my city does to get to this day and sell a new narrative. A new book. I’ve got this NEW book. It’s the paper version of this. Meant to be filled in by you. We are going on. We on to something. You’ve got to come. Now is the time.

Alas.

Belong.

The flagship of our NEWAY.

NEW.

It’s a simple NEW empowering thought. I heard today NIKE’s value went down.

It’s the common norm anymore.

There’s an empty space we are ready to fill in.

From a different coordinate.

From a more diverse perspective.

And another society entirely.

Orthogonal to yours.

And we go.

And we go.

And we go.

And we go.

And we go.

And we go.

And we go.

And we go.

And we go.

The crowd who have never experience a Tico Commons 9 concert burst, the first time: flipping out.

I desinged FLIPOUT.

That’s my startup concept.

But trully, what I’m after is the true collective NEW story. The space for üs to fill in the blanks. By becoming readers. Of this one guy: Golman.

Servidor.

NEW author in town.

I’ll write from Diego’s perspective.

I’ll be a personification of NEWDIE. . . . . . . . .

El Diego 9.

Diego 9

¿Careca?

Eh… ep. . . . . . . . .

ALLS


Diego en Napoli

Texto para que conste que esto es un obra que se ha escrito antes de interpretarse. Que no todo es improvisación. Pero que interpretar a Diego, así como lo quiero retratar en el gran escenario: cità.

Cità.

Mi tributo a Napoli.

NEWNAP.

Voy a desplegar nueve partidos épicos de Diego.

La producción que pone inicio a un tiempo alternativo centrado en la mano de Diego. De Diego 9.

Nouvo.

Noeve.

Nieve.

Las triadas son más cercanas al estado de la naturaleza único: él, grande, uno. Sólo.

La soledad de Dios un mal día.

Dios de bajón.

Dios intentando darse un poco de espacio estelar.

Cut the man a break.

It’s not been his greatest day.

DonT.

Just DonT.

ALLS


BLÜ

RËD

RËD


Of course, I’m fucking with your head.

It’s the point.

To fuck heads up.

Head up.

Hands up for a purpose.

The reason of reading.

The othe angle.

The unique way out of our historic colonial responsability to having been born where we did. Ultimately, luck. Chaos. Probability of this NEW ü being something else. Rather the orthogonal direction of your current state of ëtrê.

ëtrê NEW ticatalan word.

Let ticatalan bë the NEW language.


Pizzaolo Golman.


Los nueve barrios de Golman. . . . . . . . .

  1. NEW barcino
  2. NEWMAD
  3. NEWNAP
  4. NEWDF
  5. NEWSAN
  6. NEWNEW
  7. NEWLON
  8. NEWREN
  9. NEWPAR

Cità oberta 9

Opera prima.

Bella i anke.

La muralla y yo.

Pero esa es otra historia.

ALLS

Lo que sea que represente

Lo que sea que represento es una búsqueda en google images para el título que ya he seleccionado para un texto propio metareinaugural que describe una extrañeza en una serie de imágenes que se reflejan en entre 9 y 14 alternativas para hacer click en una imagen a la que google le parece que te referías cuando decías la babosada que habrás escrito en el buscador. Esto es curativo. Usted leá y vea. Y luego transfórmese. Y vuelva a comenzar. Y así. Infinitas veces. ReciCLANdome. La salsa de esta nueva identidad colectiva retroalimentada por el sentido común elevado a la inteligencia humana de nuestra colectiva reintención. Descargándola. Descargándonos. De todo aquello. Que quedó por allá. Dios mediante. ALLS

Yo no.

Ya no.

No, ni antes.

Záqueze.

Se abrió un debate en la lenguas españolas mexicanas respecto a la manera correcta de escribir esa palabra tan nuestra, tan chula, tan atinada, para mandar a la verga a una idea absurda.

Sáquese.

Pero la cosa, según la lengua que asumimos como «la norma», resulta que sólo podemos desearle tres entonaciones:

  1. La pausa: tres puntos.
  2. El punto y seguido.
  3. El símbolo de exclamación.
  4. La duda.
  5. El punto y aparte. Y la ausencia de esto: qualo.
  6. El debate en las lengas españolas ticatalanas respecto a si cualo se escribe con K, con Q o con la puta madre que te parió, fill de puta.
  7. Qué ha passat amb els sis? Sempre igual. Sempre igual. No canvieu. Desig? Autoritarisme? Fet? Truc? Estafa? Amenaza. Esa sí es castizo puro. De la zona de los Austrias, Recoletos, Barrio de las Letras, Atocha, Lavapies, barrio de Salamanca, nunca sólamente Salamanca, siempre con Bario de, cuando no Él barrio de Salamanca. ¿Es así? ¿Así son? ¿Así visten? ¿Esas son sus mejores tortillas? ¿Tan repugnante se puede llegar a ser? Flipas, tio. T’ho juro. Jo soc d’aquell barri i sóc justament el contrari a lo que et podries imaginar que fos un tìpic esser d’aquesta geografia de barri ric, en pla xulo, pero amb una narrativa que fa el viatge de tornada pero totalment descolonitzat i alhora descastallenitzat que un nou super heroi de l’extrarradi, alla manté, d’una «muntanya», d’una certa urbanitat que ho peta per sortir de la puta caixa, de la nostra puta caixa, d’aquesta caixa inmoral de la qual formes part per la banda del capital dels rics, d’avui dia, tú que ets pobre. Pero no d’esprit, companys. No et poden treure això. No ells, ni ningú. Per tant al barri, aquí tots sóm part d’aquest incident insuls que fa sigui millor tornar enrere el temps. Capgirar-ho tot. I ho faig d’es d’una cantonada que no existeix, i per tant, això sí, innovador. Tant per com es planteja des la meva propia identidad transformada des de fa anys quant vaig fer 99 nits al barri de Salamanca, 999 nou històries, de les quals només et puc explicar aquestes nou. Vols sentir aquestes nou histories de Golman del Barri de NEWSAL.
  8. NEWSAL finally meets NEW barcino. This is it, bro. We are it. Yet again, not the money game. No more. Not needed. They are throwing gasoline to the fire: war. Their industry: money. Their stupid ride: greed. Selfishness. And that loving childness of limited thought. Complex though I mean. 99 level NEW. That much away. From all this shit. You fucking dickheads. FOCOF. FOKEM. FKM. Those three words are NEW. You’ll get the concept of NEW. Innovation requires you to give up. Give in to this NEW thing. Not that shit. You’ve been fed some stories. A time during the day. At the acquantanses you meet, the real people, your crowd: community. Transformed for the good of the NEW way of actually taking this to the orthogonal glow. And we go. Literally the other way. In nine dimentions time. That far. But it’s cool. There’s space for you. And here’s the big difference on how the game’s been played vis à vis the shit your power people, you üno per cent, let’s evolve you into ünö. It’s a little step. Enough to alter the complex system. Seamlessly. To unravel the foes. Kill the fears. Reward our backing up. To lightned up. A NEW brand watch. We waching you. We dance along. WE STOPTHISTIME. We go back. We go away. And by far you stay here. And we depart. And we keep each other in this complex harmony, of letting this virtual NEW space in which your kind of dickheads thrive, we would encounter the contradictory paths of yours: continuity-conservadurism-welikethegameweholdthecardswearedicks-andtherestofyoutoogoodtoread gang. Forget New York. NEWnew. No york. Minimalization of our past. We go back and erase the deeds, the wrongs and the disparity of the unkind unfairness of unleveled fields and people who didn’t know. The ones who didn’t see. The too good to worry. To succeed just for you. The simplicity of you. The ease way of the market to help the addicts of power, money, and machodom. MACHODOM DOOM. The name of this NEWmov. NEWmuv. Es la muvi del tiempo NEW. Un texto que escribí. Back in time. To transfer to this NEW bë. Bé.

ALLS

Moo Pak moves me in dimentions in every page of the walk

Walking and talking.

That’s been kind of my thing for a while. Instead of walking with someone, I’ve done an isolation exercise to talk to myself, while also assuming to be talking to the world. That’s right, the world is a big place, I know, but I’m really talking to myself to project something about that walk that is completely ethernal. A simple description, or a most profound insight that’s just poped into my head. And bum, like that, it’s out in the world.

Of course if I was only intending to put out the word into the open I’d just need to speak the word, and forget about it. Then it’d be like an oblivious wisper. And that would be fine. I still have moments like that, I quite enjoy them myself. I let them pass. And begone. But the obsession of a writer is to catch those moments, and that’s why you see suspicious people writting little notes in notebooks all over the place, nowadays. They are the strange remainings of a cult of people who are unsatisfied about their whereabouts, and still get the desire to create an alternative world. Through art. And it all starts with that unsual idea. That unimagined thought, that somehow, who knows really how, came to you. And you didn’t let it go. You caught it. And secured it.

I’m the slower reader of Moo Pak. I average two pages every time I sit. Cause there’s something in each page that jumps up and bits me. And I don’t get to scribble at the edges of the printed page, as it happens to be a borrowed book.

I know I could just keep going. I could just keep reading. And that would be fine too. Like letting an idea fly by. But I’m in catchy mood. Specially about a book so decisive to me, as I’ve let to believe that this book will be. I’ve placed my faith upon a reading exercise that could turn my idea catching into an actual writting of my own. It’s an ownership exercise. And a style flagrant stealing. Or rather a inspiration. A tribute. Ain’t it all the same thing?

But this did not come by itself. I was lead to this book. I was introduce to this reading exercise by the recomendation, and lending, of a book someone else thought of when he read a notebook of mine. Ferran Ràfols is Anagrama’s go to guy when translating a complex and profound text published in English or in French. He’s Foster Wallace in Catalan. Or Amelie Nothom every year. But most importantly, he’s Gabriel Josipovici in Moo Pak. So he’s not just a pasionate reader, but a gifted translator, and a prominent writer, as all translators must be, he’s also kind enough to read my unpublished notebook. He provided me with not just notes, but references, and honest feedback on what he kept reading through, without exactly knowing what was there, and not just made it through, but pointed me to two references that I’m now reading to prepare the launch of my very own formal writting aspirations in the literary realm, what ever that means.

So every page I read, I need to get hooked in Moo Pak’s tide, as a surfer who’s spot the right wave to catch. And in every attempt, the same result: a perfect drop and yet another writing spur to ignate the fire of my own literary treat. It’s the topics of that conversation. And the electric current in a continuos motion that will never stop. Our own concious mind, linking back and forth the previous thought that is build into words, in a convesation worth having, with a good friend to walk with.

Now I know I speak too much. I’m a chaterbox. I must confess. But you would have already guessed if you are still staring at my face. And I know it’s rude. That’s why I don’t do it public anymore. It steals people’s time. They have rather more important and relevant things to do. They have their own opinion. And they don’t want to listen. Just listen. So I don’t speak in public anymore. I rather listen. And write. But for my own pleasure. For my own futher understanding. To cope with me. I too myself get tired of this chaterbox. But it doesn’t stop. And I’ve learn to love what bugs me. As I often see it as a way forward. As an inevitability. The dark side of moon. Even if we never see it. If we only get, in that one case, just one face. You know the other exists. But we don’t get to experience it. Does that mean that the moon does not rotate in its own axis?

Bookshops. That’s the thing that stroke me about Moo Pak on this given page I got stuck with. Bookshops in London, Paris or Lisbon. Bookshops sell books. Readers go to bookshops to read. There is a transaction, both economically, socially and transformationally. But it takes sometime to feel the groove for bookshops. And why one should go. And how book people mingle there, wether working, wether planning the next master move to grow inside the complex spider web of cultural and intellectual show. Because it’s a great show. With lights, with debates, with aristocracy, with labor, with unbelievable out of blue success stories from nobodies that made themselves up, by becoming a writer… and actually making that connection with readers who got hooked in to a narrative. In itself, every writer is looking to express himself in made-up stories that either hide him, or reveal her.

A choice of words sometimes defines you. And you get to speak your mind. To get close to the actual shake-up. You are actually struggling to say what you must, without saying too much, or going outside of the stream of conciousness, because you know yourself too well. There is not time for all this blabery. Too much bla, bla, bla as Greta has expressed beautifly. ¿Thunberg or Gerwig?

All of the sudden I don’t know which one of the three I want to be. You noticed that the choices could grow from two to three without a sweat. No guilt either. I can do whatever I want within the realm of my stream of writting. Wether that’s meaningful, or not, only the reader who bears me will go through. The rest will go back to their no-reader bit, or to their confort author. And that’s fine. I don’t blame him/her/you. We all have choices to make. References to climb, to then let go.

But my life could very well be a rotating act among these three Gretas: Thunberg, Gerwig or Garbo. I might be mix of the three, but I can’t play my mixedtape role all the time. I have to focus like the did to get their legacy across. To speak your mind against the greater social challenges and threats as collaborative action becomes crucial. To write your own stories, and direct them. To interpret them. That’s me entering the show business. There’s no business like show business. It’s all still just a show.

«In Paris, as in Milan and Munich, he said, everything has turned into fashion, there are fashions in books and fashions in food, fashions in plays, fashions in clothes»

Jack Toledano – Moo Pak

This was written back in 1994. Fashionably things to do have turned into a megatrend that keeps rotating faster than we can imagine. But the thing is, when we talk about books we are also talking about the intellectual and cultural significance of those really relevant books. Not just the trends. And that has been shaken up. But look at the clarity of Josipovici when he pointed his character’s intuition towards this direction: «All this frightful tide of polluted water, this torrent of cliché and fashionable posturings must be avoided, he said, in England and in France, in Germany and in Italy if we are to live at all. Otherwise the dehumanization of the working in life by factory repetition and to the dehumanization of children’s life by video games will be added the dehumanization of intellectual life».

We might be there already, but at this point what stroke me the most is the actual interaction that those four European countries, and specifically, those four European cities, have in my current scenario as a new-commer to this old world. A reference to these countries, Germany, Italy, France and England, have a resonance my very own personal moment, in what I’d like to see it as insider perspective from within the European Union. At first, 24 years ago, when I first arrived to live in Europe, as an illegal alien, I didn’t quite grasp the entirety of the global political scene that the EU represented. I was lucky enough to have a roomate who was not only a firm Eurpean believer, he’d also done his economics master’s thesis on it, having lived in London, and having attended the prestigeous London School of Economics. This sort of formal knowledge of the EU, what it represented as a political instrument, was quite relevant to me in order to understand some early clues on the matter. Yet, as Jorge had the experience first hand, I was only experiencing the idea from an outsider perspective, comming from a Latinamerican scenery that could aknowledge a common cultural ground, and a rather diverse, unequal, polarized, contradictory. So in a way, my un understanding and disbelief had already been trained to understand the complexity of the EU, the aspirational dream, and the realpolitik involved.

After 24 years being «one of you», I can confirm that I am already a grown local foreigner. And just in time to step in. I was cautious enough to keep my ears open as I learned along the path to understand the context and surrounding of what was happening. It’s a joyride at first, if you are lucky enough to get the good toss of the coin. The lotary in this case favoured a good first 12 year lesson, with the necessary ups-downs-ups-downs, enough to know what’s the outmost feeling of love, acomplishment, and collective collaborative belonging; and also enough to know the cold hard ground you land on, face first, when you are dropped from the higher grounds and experience that journey to inner hell of your own dismantled humanity.

It’s a harsh learning curve. And we all get a piece of it. We’ve been through a global pandemic and still we are able to manage to leverage enough missinformation to have a blury clear understanding of what’s going on. Or we think we do. Lately, it’s been more transparently put, but all these years since I first came to this «old» world, with my NEW naif mentality.

But the most relevant element Josipovici, or rather Jack Toledano, left me on this page is this: «But it’s already too late, he said. It has already happened. The horror is already upon us and the only way we can fight it is to retreat to the fortress of ourselves prepare and prepare for a long siege.» That’s what I did. Ever since I started building my art, defining my format, aknowledging the words. When I did fall all the way down, the only way to build myself up was through my desire to come out of there. The rebuilding of myself, as a act of collective aknowledgment, with a vision of a personal quest, that could only be expressed by looking inside, in each piece a time, while bootstrapping my own NEW narrative.

ALLS