My friend Ali asked Chat GPT what the fuck was going on with our fucked world and how are worse case scenarios consider as we witness a relentless desire from facist to drive up wars in the capitalist narco-macho-violent-pigs-wankers-assholes-dickheads-motherfuckers-_________ (you name it).
We, as a whole, were forced by this unlucked doorway to a NEW beginning.
Do you know how many people would jump down that corridor?
I do.
I don’t.
How do you know?
Why do you care?
Are you comming with me to a NEW place?
If you think and give a good thought to each to the 9 questions ï am going to ask ü.
Are ü ready?
That’s the line Ï SAY.
i SHOULD IT IT.
dOBLE ITTING.
miniculizers. . . . . . . . . .
I am a poet in disguise.
I live in another planet.
And from there ï shall come.
I will ride a Quetzacoatl ï «own-to»: a NEW belief.
I got 99 of them.
NEW beliefs.
NEW
Believe
Level three relevance: a NEW dimention for ALLS.
Do you know what ALLS trully means?
People didn’t know. Some did.
That awarness. Or rather the NEW awarness.
Whatever is about to unfold has neved happened in our history.
And it shall only be lived once.
At all nine dimentions.
For them to connect, that is.
A NEW game needs to be resiliently clever to emerge on its own to drive a NEW common factory.
Where should this connection derive from? From which collective NEW way will we bring on in a completely untraveled way we can all just dive into it… as we are… as we come… we come… as a NEW collective being: tico commons.
Let tico commons be a NEW tropical way to start from scratch.
I would launch a beam of this NEW energy generated from nuclear interaction among our nine holy volcanos. I was once costa rican. Then I become from nine other places. And I think we are doing something not quite so right. But we have a chance.
We must go back.
And back we go.
Like linking some beach in Hermosa, Guanacaste. A place like heaven. Only inhabited by these special team assembled to finally get us to our 99 goal.
The NEW class of 95 will present for you the prompt we came up with in a beach trip in 1995. We did it by understanding and ancient knowledge born in the higher minds of our collective godness we all drive towards a holistic resilient inteligent NEW being, programme, code, design, back end, governance, rules, rides, selfsurrealisation. And that it: nine categories to a NEW combination of variables. How do we treat the numerical interpretation if we did good or not? How do we measure what?
That’s the name of the book.
This is my first book.
Maybe is not even that long.
It’s been written.
And released to a group of 99 fellas.
9 feedbackloopers get to cover a relevant aspect we manage as a whole: for what we all believe. This NEW way of being back in the game. To play this time for the win. Winner takes all is so capitalist, we can’t stand it anymore.
So we would like to go.
So there.
We said it.
Who is we?
Someone says.
ï am.
A number of ï is recruited.
I’m going to recruit 9.
ALLS
La otra vía: capitalismo y su status quo.
¿En cuál quieres que te gane?
Las dos vías.
Reversing day
Let this be the start of new direction in time and space: orthogonality. We are ready to depart. 9, 8, 7, 6, 5, 4, 3, 2, 1, …
Esta dualidad es la nueva santidad (reemplaza la trinidad).
Introducción a la trinidad de los que no lo sepan.
Ocupen ünö de los 99 sitios resilientes de la ünica formación örtógonäl.
Los multiversos dieresïzädos.
UNA Ö SIN DIËRËSÏs.
minizculización.
Punto ünö del manifiesto NëW.
This is not your regular «new».
Capitalilzed world.
In poster write 99 version in capital letters.
decapitalizing the language.
One of the 9 stoppers to access a resilient NEW state of mind.
Aint that thing.
Aint that a thing?
Aint that a thing!
Aint that a thing!
Aint that a thing!
We all sing and dance up and down.. . . . . . . . .
ALLS
In between that trip, deformed by the technology, or the algorithm, disregarding space. NEW space. And time. Back. . . . . . . . . .
ALLS
Reversing day.
Un día te cansas de los putos nueve puntetes de los cojones.
Y te vas al otro lado.
Aquello de lo que ahora nos desprendemos.
Por necesidad.
Colectiva.
Ante todo.
Ante vos.
diös.
minisculizado.
Corresponsabilidad tuya.
Porque ËL lo transmite/transmito así.
Aquï.
Höy.
Häy.
Y püm.
Todos aterrizamos en este estadio renovado de la colectividad del otro lado sostiene con nuestra alteridad en las antípodas.
La salvaguarda de nuestras 9 taras.
Las taras de diös.
diös minisculizado, y encima diéresizado, no vamos. Uf. Uff. Y recontraufffffffff.
9 palabras.
En nueve palabras ALLS.
La teoría de la memoria colectiva común en plenitud de facultades, en un espacio alternativo al que a partir de ahora tenemos acceso común universal a la verga de este pinche estatus quo de la chingada. Ahí se quedan. Esta es la vía ortogonal.
¿Le entras?
A este viaje sólo pueden asistir 9.
Y es por invitación.
¿Indice de aceptación?
99%.
Requisito sine qua non.
A cualquier via alternativa que nos conduzcan al diseño de un futuro alternativo holístico y resiliente, por definición del estandar mínimo de acción, de acceso a las herramientas mínimas digitales de todo cristo, hermano, hermana, pecador, pecadora, ateo, musulman, egipcio (de los antiguos), griegos, romanos, fenicios, otomanos, dinosaurios (quién dice que no hablaban. Mira tus pinches sesgos ¿sí?… , olmecas, mexicas, mayas, los 99 pueblos indígenas en su conjunto, en las antípodas de nuestro podrido capitalismo europeista ensimismado en la violencia y el poder como artífices de una sociedad nimia arrodillada antes un despliegue de machos alfa conduciendo el imperio de Darth Vader en el que sus famililas y los 99 últimos en llegar, juegan, y trascienden más allá de su imbecilidad. Y nosotros, borregos. Ahí vamos. Y qué le vamos a hacer. El lado oscuro de la fuerza es lo que tiene. La moya y las pistolas. Machotes. Alphas. Y su versión del mundo y de las reglas de lo que somos más allá de los esclavos que estamos hechos, sometidos al poder neoliberal que rige los ires y venires de las fluctuaciones a corto plazo del juego quistico del retorno a corto plazo por el vicio de fortalecer ese motor y no otro alternativo nueve dimensiones a las antípodas de esto que hoy rige nuestro devenir social, histórico, y justo en su totalidad, por la definición de una destinación alternativa. Como una canción de rock en un estadio de futbolarte, futbolartee, futbolartete, futboliarte, futboliartete, fusalarte, futbolarte-sección basket.
Un espacio de construcción NEW.
Destinaciones ejemplares.
Nueve de ellas: nou.
9
Un número mágico.
Por definición de una variable.
El nombre: nöu.
La diéresis estricta. Sólo puede estar presente en una de las vocales.
Las nueve rebeldías de la diérësïs.
Ir. Irse.
Si me queréis.
Justo al revés.
Y nos volvemos a ver.
Volvemos en el tiempo.
A un encuentro patrás.
Vamos allá.
Vamos a ver.
Vamos a volver.
Por ir en otra dirección.
Justo a las antípodas de esta pinche mierda… bye.
Y tomas el vehículo.
Despegas.
Y en nueve horas construyes un multiverso alternativo preferible en las antípodas del último estado hegemónico pleno de 9 dimensiones: NEW. Las 9 maneras de ser en este nuevo estado de la naturaleza. Se trata de diseñadores de metaestructuras. La derivación y desdoblamiento de un sentido resiliente que proviene de una vibra y alteración transformadora de lo que hasta ahora veníamos siendo, para regirar el tiempo y devolvernos en el sentido opuesto al actual. Por darle una salida metafísica a esta pinche mamada trumpiana que nos han venido a montar, menuda vergüenza, menuda vergüenza. Ya está bien. Ya estuvo. Vamos a bajarle de huevos y vamos a proponer justo lo que nos defina desde las antípodas: nosotros renunciamos a la violencia. No por woke. Por mexicanos. Y bajamos las armas. Y nuestras 9 máscaras. Y resolvemos entre las antípodas que representamos entre un sentimiento enquistado en una narrativa de poder polarizada que nos afecta, como seres libres, indepedientes, con una historia, lenguas, culturas, narrativas históricas, masculinidades tóxicas, machos alpha haciendo el subnormal, los mecanismos para dar manga ancha a la violencia, con contrapesos más allá de facultad de las sociedades y sus servidores públicos encargados de nuestra seguridad, ante cualquier riesgo, por el devenir de la vida en sociedad. En otra sociedad. Pese a esta. No para borrarla. Para otorgarnos una destinación ulterior. Más allá. Del otro lado de nuestra singularidad. Por irse, como nos pidió la más grande.
ALLS
Aprender a irse.
Desdoblar los tiempos: el individual y el colectivo.
Rutas adenicas. Las configuraciones de la doble helix como resultado esperado de la interacción colectiva necesaria para albergar la información y los datos de nuestra voluntad activa por introducir la resiliencia de la autoorganización social necesaria como infrasestructura de un procomún conciliador con lo pecadores, mamadores de verga, violentos de hostia, por fin vamos a beber del elixis de la minisculización.
Lo que últimamente necesitaba.
A las antípodas de la violencia.
Por el viaje a la paz.
Päu.
ü………
minizculización.
minisculizado.
minisculizada.
minisculizade.
miniculizadö………
miniculizadü………
Niveles de minisculización.
La destinación sine qua non.
En las antípodas de pulsión en dirección contraria: fascismo.
El facismo asoma la cabeza.
Como ya lo hemos visto.
Es una voluntad del control mayusculizado de la violencia y tríangulo social de las transacciones de los 9 grandes mercados del capitalismo. Las nueve vías de acceso al bienestar y los superhabits. Suganmos que existe una alternativa. La innovación siempre requiere esta clase de rebeldía. Y esto es lo que nos planteamos inhundar en otra dirección hasta ahora no imaginada. ¿Cómo nos organizamos para NEW?
Sea NEW una destinación nueve dimensiones alejada de nosotros.
¿Quiénes somos?
¿Qué nos representa?
¿Cómo nos describimos?
Hacia un nuevo sitio colectivo común.
A partir del cual tomamos nota.
Y nos autodirigimos.
La visión de un mundo NEW.
Por intentar otra dirección al margen de lo normal.
De los 9 discursos que prefieras.
De aquí, de allá, de tu vecino, de tu realidad global.
Expresada en indignación real.
Expresada con los filtros de más.
Los sesgos cognitivos.
Nuestra manera de ser.
Y de aquello, apechugar y hacer virtud.
Trasladarnos a otro la perspectiva.
Y lo vemos todo desde ahí.
Transformados.
En transición.
ALLS
Toda la gama de colores.
Y las tonalidades entre el blanco y el negro. Todos los grises.
A variable is not so much the name, but rather the interpretation of the cause. Of the actual result we want to obtain. And how sell to the world.
You are the world.
Fuckwearetheworld.
Nëmesïs design.
And old school mother fucker. Call him your own personal devil.
Antipodes between the 6 and 9.
Dimention of conclusion in the most traditional way. A nine structure framework for the sake of occupying that particular NEW space. But I’m going to categorize it and gamify it at the same time. In a set of NEW rules. That we shall all co-create. Get ready for this, as the next, is the ultimate surreality: Golman’s particular ninth dimention of my living at this collective communal NEW resilient complex system, made up of surreal people, like yourself. And up until this point you had felt like you were just walking towards a NEW leap. Well, that’s the case. And you have come so far. As to this level eight. In which you fight what up to this point the system had programmed for you in stacked nine floor left to right, right to left, reconsidering game. A taste of an unknow ï. Yet you get access to this NEW collective agreement of what we aim to be: the collective truth we aspire.
ï.
Sometimes ï just ünö.
ALLS
Te arreglas tú.
Me arreglo yo.
Nos arreglamos.
Lecciones de estoicos contemporàneos.
Fuga.
Voy tarde al fut del Carmelo.
Subo la montaña.
ALLS
Uploading an art proposal and NEW theorem variables matrix popout
Minisculized blue’s story is a stimpy one. Rather ridicoulus if you aïskmï.
I’m rather odd at trusting. It’s a gut feeling. I doubt. A lot. I tend to. I don’t know. It’s my gift. So I embraced it a long time ago. And doubt the system. So I let go. And find. Out here. I distrust. And you are back in your room in NEWCAR, my hood.
But wankers had a heart. A mum. A awful dad. A sister. A brother. Wanker was really a wanker. That’s it. There’s no more to it. Why would you want to hear about a wanker’s story. A wanker’s a wanker. Once you know. You’ll know forever. It’s trully there. For you too, you know. It’s your wanker’s wanker paradox. I got into Oxford with this 99 letter prompt, and OLMECANAI enhanced.
That’s tust.
In the trainning.
My AI is tropically trainned.
Waiting for you wankers to get this paradise and orthoxy of the ones who left you behind, you cunts moderfuckers (and why should we keep cursing using the mother methaphore and not the waker dad. Look within your self, you wanker. That’s all you need to do. You are not oblidged to be wanker, you know. You… know. You know. You are just a wanker. Why wouldn’t you. Right. Right.
And empty prompt waiting for you to feed an extended links to 9 initial dots to link, a nine letter word, nine dimentions, nine different categories, nine different minusculized gods, nine virgins, nine macho conducts to repel as an unwaked society. A society free from wankers. Because we cure them. They unwake themselves up. From wankery to dignity.
Please file you complain in the following address of concerns handling.
The logic behind rules.
The ones upon us.
The ones we imagine.
The ones we invent.
For ourselves.
For ourown.
The NEW collective society.
A NEW one.
From scratch.
No handles.
No cuffs.
A clean place.
Not to attack.
Ï repeat, not to attack.
Stop the bombs.
Stop the killing.
Rest the machine.
Rest the machinery.
Slow down.
We are turning back.
And like that the Earth stopped.
And so did the rest of elements in the skies.
And the spin spon the other way.
And since that we rotate this way.
Till today.
That we go back.
The NEW last cyle.
Contained cycles within a good enough self taught social complex system with set of nine global consensus of the 9 collective measurements of impact to go for in 9 years time, for the first time, without their control. FUCKOM. Let’s just go the orthogonal way.
The image then appears leaping towards a new level of complexity.
Still there’s something fishy in any choice. Is three too much. Is it really true that the studies show, the scientific evidence in the neurological world. It’s how it’s been organized. And how much we want to change this. So bad, that we are willing to be the drivers of this desired collective outcome. But the complex issue in place here is to activate that change, to draw a new impulse towards the right way to scope it.
I doubt in another way. There’s what I don’t get and I’ve found some fishy evidence in a dump. A digital dump. You can smell when you are in a fishy place. It’s been design fishy. But fair enough, the entire society has been polized. And depolinizing colonies is not a simple outcome. Still, we are not here to give up, so we try. Here’s the kit to feed the algorithm that has been put in place to cover the certainty of our active collective wellbeing golgen goal, out of the multiverse of 9 impact destination to reconsider the alternative.
Más allá de todo hay un espacio en el que continua viva una existencia superior. La alcanzan las almas que descanzan en paz. En paz enfatisa una palabra: paz. Pau, para llamarla de otra forma que nos convenga para reconsiderar su significado, su peso específico, su valor, en la función semántica de una palabra intentar representar al máximo posible con el sentido que le damos a la realidad. Y con ello reconsideramos la lengua. Y vamos en dirección de una lengua nueva: el ticatalán.
L’odi aquest que no es pot permetre. Mira en Vini Jr. No potser. S’ha de dir.
I naltros l’hem patit.
I hem patit amb jugades que semblaven que estaven pitades en contra nostra. I ens hi vam sentir impotents. Com si tot això estigués eclipsat per una mà negra que mou els fils. I els fills no els mous tu. Mai.
Pero quan guanya el teu equip de futbol a les hores has guanyat també. Envers lo que els demés consideren que tenir aquest sentiment. Reconfortat i validat per la sensació d’èxit. D’assolir un objectiu molt complicat. I que ens ho han regalat aquests nois que són uns professionals. I naltros ens hi diem part de tot aquest espectàcle, perque a sobre, sóm els amos. Es nostre. De l’afició. Hi només dos clubs que hi poden dir això.
Un d’ells som nosaltres.
S’altre: Es Reïal Madrid.
El Barça ha estat campió guanyant a l’Espanyol 2-1 al seu estadi: el RDEC, a Cornellà.
Jo he estat allà. És preciòs. S’arriva com qui va a un centre commercial. I fas una caminadeta cap al partit. És tracta d’una planàs per tot Cornellà, Hospitalet, Barcelona, Badalona, Sabadell, Vilafranca, Cambrils, Besalú i Llivia, fer el desplaçament expressament, i veure un partit com el que es va viure ahir.
L’Espanyol s’en salvarà.
I el Barça ha estat campió.
Lo millor de dos mons.
Qué bé i plens que hi sóm.
Ha hi era hora.
L’hora de trobar-nos tots plegats.
Malgrat el passat.
I mirar més enllà.
Junts.
Qué dius el partit.
De debó.
(Aquesta linia em va fer meritoria al guanyar el premi de guiò amb aquest jurat tant alineat a les tesis comíques dels meus acudits. Escrits però per fer al teatre. Al teatro nou. Quelcom estructura narrativa nova i complexa que n’hi havia organitzat, tant bé com poguem, per fer passar per NEW. I des d’aqui fem quelcom nou: NEW.
El meu objectiu és l’adopció d’impacte.
O l’impacte de l’adopció.
Quelcom que aconseguirem, de tot, d’aqui a molt temps. Com 9 anys.
Pero llavors d’aqui a nou anys tot això ho haurem fet.
I aquí teniu una visió de cap a ón ens agradaria anar.
-9
-8
-7
-6
-5
-4
-3
-2
-1
0
Em presento
Introduexo un cas que capti l’atenció. O potser aixó és el veritable ü.
Ü.
Torno a començar.
Ara en l’altra direcció.
Faig lo diu l’advocat del demoni.
Faig un pas més enllà de l’estatus quo. Hi canvies més enllà de les cinc dimensions de creixement possibilista cap a aquest nivell d’idoneitat d’una direcció alternativa disruptiva en aquest sentit de l’adopció. A qué?
Un cas més vermell, estructuradet. Ben parit. Com un acturi t’ho fa. I et quedes tant ample. Publicant en journals cientìfics. El camí cap l’objectiu comú: tico commons.
El nou. El nou d’un poble nou. El camp alternatiu on tú et pots sentir en control i amb l’ùs de la teva facultat més anyorada. La que et fa esser senser en aquest novè pis. La novena dimensió. O més aviat la dimensió del nou.
Golman era pare d’una nena del Infantil B. Era un outsider dins del sentiment put #totsomblaus. Tu t’hi pots sentir-ne. I esser-hi. I formar part. Fins i tot et pots presentar i esdevenir president. O membre de la junta directa. I manar molt. I encara aixì, seria un nouvingut. Un vingut d’afora.
Per esser blau blau, s’ha d’have botat una pilota i fer com a mìnim 99 cistelles en aquell mìtic camp. I jo no les he fet.
Les he fet però al pavellò municipal de Perill.
Això és Gràcia.
I un gran camp.
On m’estic posant a punt.
De fa nou anys.
Per aquest moment.
Ha arrivat el dia que m’haig d’oferir al meu col·lectiu.
I això vol dir sortir a llum.
Com a futbolartista.
Com una eina per la transformació.
El portaneu d’un crid que ve de lluny: nou.
Un lloc nou.
Un joc nou.
I el nou d’un poble nou.
Nou nous differents.
En tipus de lloc.
Com a basketbolista alternatiu pef treure les castanyes del foc.
De tot el foc.
El que ens crema els dits.
I ens fa verí.
I morim poc a poc.
Cada dia.
Mentre vivint.
Ara, però, donan-li aquest sentit NOU.
NEW.
NEWLLÜÏ
Els 4 patrocinis de les dïeresïs.
Un pla surrealista inclou un futbolartista.
El regim era en aquest sentit obtusos. Especialment obtusos.
No es feia més que trobar els sentits no establers, encara, de surrealitats no explorades. Sobre tot las mai llegides. Les mai escoltades. les mai viscudes. I aqui hi posavem l’emfasi.
I tornem a ser-hi.
I dir la nostra.
A fer palers.
I ens hi volem reconvertir. Pero ara no em va bé reconvertir-me havent de fer jo tot. Prefereixo afegir-me al procés de colectivització quelcom nova, innovadora, definitiva, en el sentit més ample d’un espai de proves, surrealista d’arrel, des d’un diseny conscientment fet des de l’extrarradi. Més enllà de la meva centralitat i normalitat CIS blaugrana. Amb totes les meves 9 culpes.
Sentir que sóm millors.
Sentir-nos superiors moralment.
Valors.
Persecusió dels poders fàctics d’aquest país: els fachas, els jutges, la pasma, els grisos, els arbitres, els partits polìtics d’extrea dreta, dreta i la premsa madridista, els monarquics, i L’Ú.
El nostre propi conservadurisme.
L’Opus, Salecians, Jesuites, Misioneros de Cristo, Lasallistas, Testigos de Jeová, Cristianos sionistas, Nacional cristianos, CRISTO REY.
Som la resistencia contra el feixisme i el colonialisme que des d’una Espanya de la que també nosaltre venim, ens hem fet un liu, i ara tot just sortim a fer un passeig. I pasejem a labora d’un riu que ja no hi és, i d’un pont antic que encara hi és.
Anar a un pensament centralista com si tots haguesim d’entendre lo que representa copsta esser viu i gaudir d’un moment dalilià, tot i no estar al cap de Creus.
Ens endinsem en lo blau i sabem segur lo que ès tocar el cel. Inmersos dins s’aigu s’en sap esser inmortals.
ALLS
Esta es la metarrativa de G: Golman, en Imágenes vs Google’s Al-l
S’hagués de vindre un llibre aquest Sant Jordi (i quan deia aquest, efectivament, és el pasat) seria aquest.
Aquest.
Aquest noi, vull dir.
I si digués bull dir.
Bull dir que no és cap falta d’ortografia, és així, volguda, nova, toda ella, aquesta llengua emergent: ticatalà.
La patria NEW.
NEW
Huh. . . . . . . . .
vìs ä vís. . .
Això d’aqui no s amuntet no s’havia dit mai.
Per això ho dic.
Bull dir.
Büll dir, menstens?
Menteixe.
No.
Sí.
Doncs. .
I així, per accident. Del dit millà esquer´´a.
Qué fort.
Espera.
Esperes. T¨Ú.
Així.
Surtint cap allà.
Cap a on?
CAP ENLL*A
Un altre punt inexistent.
Vull dir.
Torno.
No hi vaig cap al mal.
Per que sí.
Per lo que els stupits hi van.
Els estupis hi són.
No voldren venir fins aquí.
A aquesta altra banda.
A pendre pel sac.
Y el ticatalà NEW haurà haver esmentat a la seva mare que el va parir: un mentida mejicana.
Entendiendo los mejicanos.
Los mejicanos y sus cosas.
El mejicano más allá de Panchito.
El Pancho mayor, servidor.
El meu pare diu això.
Servidor.
És el que sempre ha fet.
ËL és la meva llum.
L’exemple més clar.
L’home és un tros de pa.
El meu tros de pa.
PA
En uns nou segons comença doncs el viatge singular.
La reversibilitat de les nostres vides.
L’element estructural darrera d’una reconversión total, moral, sinergètica, catalìtica, global, resilient, definitiva i absolutament lliure de quelcom pecat i hosties.
Firme YA.
Pum.
66% of population, just do.
33% don’t.
Best case scenario that is not complete, jet a decision has been made. Through direct participation of a gruop of people. Yeah, that. That’s a woord two.
Word two.
Make that a NEW brand.
NEW brand being the NEXT. . . . . . . , ,
Release points.
Let’s make that the trigger.
The sentiment.
The space of nine liberties.
Nine dimentions of freedom.
NEW multiversed freedom.
To get away from allathat.
AKKATHAT
ALLATHAT
There’s two NEW APOLO VS _________
The NEW god
BY popular NEW bote.
NEW bote.
You cum?
Yeah, Ï . . . . . . . . . . 99 en las antípodas.
99 en las antípodas.
Tan lejos de uno.
Uno.
Un uno convencional.
De los de toda la vida.
El camino de los adoradores de la revuelta entre Cristo Mujica Francisco.
Mi tía Tere al costado.
El balance es así de desigual en las alturas del cielo.
A desde donde ahora empieza una nueva correlación de fuerzas entre los de un lado y los del otro.
Basta ya.
Paremos.
Yo el primero.
Me voy.
Hoy.
Mi alma quedo con ustedes.
Y con tu espiritu.
Estemos TODES TODOS y TODAS, atentas.
Firmes Ya.
Ya no fue un YA.
Las mayúsculas, qué.
Qué pedo.
Quë pedo.
Lo que hace una diëresis NEW.
Una regla a la lengua que solo aplica a la lengua ticatalana: a ninguna más.
Criterios de exclusión.
Dejar fuera.
Deseleccionar.
Es como si quisiéramos dejar fuera ciertos conceptos por querelos hacer desvelar un resultado estético propio para la a continuación leyenda NEW.
El tema se va a virar, como dirían los ticatalanes, a capgirar.
Capavai.
CAPAVAI
El nuevo Pura Vida de los ticatalanes del TIco Commons.
La versión de la alternativa en las antípodas.
Un espiritual.
Ida y vuelta.
Eterno.
Eternamente.
Alternando.
Lo que todos como mayores cultivaremos para el más allá.
La legión de una leyenda.
Leyenda NEGRA vs Leyenda NEW.
Las dos españas.
Los horizontes completos.
Entre los blancos y blaugranas.
No se hagan los demás.
Tomen partido.
Y juguemos eternamente un ciclo vital.
Un ciclo vital.
Un ciclo vital.
Un ciclo vital.
Un ciclo vital.
Un ciclo vital.
Un ciclo vital.
Un ciclo vital.
Un ciclo vital.
Un ciclo vital.
Y así, nueve.
Nueve ciclos vitales.
De putazo.
En una nueva estimación del valor.
El valor NEW index.
Una mamada así.
Algo que se inventó mi papá.
A lo largo de dos emprendedurías.
Unocent i _________
Las antipodas de oportunidad.
Repensar la idea espacial entre un momento y otro del tiempo, la historia y reciclabilidad de experiencia colectiva común en una misma dirección ortogonal a todos los discursos, realidades, chismes, mercados, modelos, ciencias, creencias, evangelios, escritos sagrados, canciones de rock, explicaciones científicas en un abstract de mierda ordeñado por la sabiduría colectiva de nuestro tiempo moderno: capitalismo moribundo masculinizado hasta el macho punto FINAL. Un giro final. Un punto de inflexión. En la dirección opuesta a la que venía. Un camino nuevo y alternativo, de una lectura común, de un consagrar hacia una latitud latinoamericana, que siendo nacido en el trópico podemos utilizar todo lo que queramos nuestra capacidad innovadora para dar respuesta a un problema colective sensible gracias a la sensibilidad de pensar justo lo que piensan los están en las antípodas de donde estamos conectados con la MADRE tierra: MA.
MA
Entre MA y PA.
Ï
Esa es mi marca.
Mi última palabra.
El mensaje que nos permitirá revestir a esta especie, tanto en las capacidades máximas de lo que la IA nos va a arreglar, pinche desmadrito que nos teníamos, como no se nos ocurra una versión más suspicaz para sostenibilidad y divulgación de los pormenores de los ingredientes con los que vamos a diseñar el resultado de nuestro porvenir resolutorio y contundente: ¿cuál es nuestra alternativa como sociedad?
¿Qué papel juego al respecto?
Tambores de artes marciales acompañan las 9 katas que presenté para obtener la cinta negra.
CINTA NEGRA NEW
Cinta Negra es la segunda novela de Eduardo Rabasa. Una obra de arte para los que seguimos y perseguimos la tesis de que un mundo radicalmente alternativo necesita levantarse de una manera singular para permitir que nuestra acción libre y nuestra acción social acompañen el desenlace de la última pinche REVOLUCIÖN. Quién mejor que un mexicano para indicarnos caminos alternativos al retrato horrendo que nos hacemos de la realidad. Y de la inescapable aportación al miserable porvenir de nuestros días. Y así nos arrastramos, mientras podamos, a cuestas. A pequeños gestos de recomposición, hasta el próximo partidito de futbolarte. La parte física del porvenir mental. Y nuestro rol en poder ayudar a tu equipo a luchar. Luchar juntos. Competir. Competir el juevo. La amenaza de gol. La intención de volver. De seguir. De darlo todo. Por ganar. En un juego nuevo: futbolarte.
El futbolarte no existe.
Eso dicen.
Unos.
Nunca se puede complacer a un cien por cien.
Como si los cien por cien fueran muy muy.
El rico rico.
El mamón.
El que queríamos que sufriera.
El que quisimos que sufriese.
El que hicimos que sufriese.
Hicisimos.
Y ni pedo.
Apechuge.
Firme, ya.
Eso es otra cosa.
Es porque uno se quiso poner firme. Nadie le dijo. Ni internamente. Hizo. Y se miró en el espejo.
Eso somos.
Ese gesto.
Esa mirada.
Mire.
Mírese.
La próxima vez que lo hagas.
Que levantes tus ojos de este libro, esta boludez, esta peli, esta ópera, esta revista, este artículo, esta presentación oral, este estudio, esta sesión, este KPI, este impacto, eso sí, eso es. Permítaseme reexpresar lo que en otros tiempos habría querido decir cuando entonces dije aquello. A quienes escriben para demostrar que algo nueve trasciende lo que sabíamos. La ciencia nos da una manera de corroborarlo: replicando el efecto, la metodología, el cómo se consigue algo así. Eso es lo que nos interesa hacer que lo hagamos lo mejor posible: colectiva y colaborativamente.
La historia va así.
El poder último de lo extraordinario.
Lo que emerge.
Lo que nuestros sistemas complejos estimulados consigan inspirar los mismísimos dioses reconstruyendo el porvenir en harmonía a una nueva canción al estímulo colectivo integral y basal en las antípodas imaginables nueve dimensiones más allà de nuestro inevitable SLOW GROW que nos llevamos como especie. Día a día. Pasito a pasito. Bailando hacia donde sosteniblemente nos podríamos permitir a partir de entonces. De aquél día inicial. El primero del porvenir en aquella otra dirección.
NEW
NAW
ALLS
NEWNAWALLS
NEWNAWALLS enabled it all.
Back.
BACK.
BACK BACK
NEWNAWALLS BACK BACK came out of the ministry of NEW converting this model into allready existing entanglement. Nobody new how this happened, but the thing had already turn ortognal, all of a sudden.
This wasn’t the first time.
This is 99 old.
Old man did it.
GOLMAN
That was his name.
And it all started here.
ALLS
R E V E R S I N G D A Y
Y
Y.
Es la revolución.
¿Y?
Está todo dicho.
¿Y?
Y.
Ï. . . . . . . . . .
Leapers. .
That’s art, man.
ARTMAN.
ARTMAN Elizondo.
I never thought of that. That’s my name. My name-brand. Namebrand. Warever.
Un error de teclado es un regalo de Tere. No se cambian. Se dejan. Quedan ahí representando un sinsentido. Y se convierten en algo más. Una dimensión nueva que nos regala Tere. Abrir un horizonte más. Estar presentes. Ser una amiga con quien reir. Con quien estar. Un lugar único. Delicioso. No te podés imaginar.
ALLS
Reconsidero mi pensamiento académico.
Vuelvo a mi surrealidad.
El espacio en donde creo aquello otro alternativo.
Tan sesgado a mi favor.
Quizás tan sólo a mi deseo.
Quizás tan sólo a mi ambición.
La cohesión social que representa otorgarme a este último fin alternativo: re-generarnos.
La regeneración comienza ya.
Vamos a empezar.
Regenérse derecho.
Ahí le voy.
Aquí está escrito.
Y lo tiene picadito.
Ándele.
Éntrele.
No sea…
Vas.
SAV. . . . . . . . .
V A S
Dos dimensiones diferentes.
Lo acabo de ver.
Iluminaciones comunes.
Caminos a seguir.
Objetivos comunes.
Resiliencia.
Paz.
PAU
ALLS
Las nueve imágenes del reversing day son: una que nos se puede enseñar. Tiene cosas de un tema que va en otro sitio. Otra que es la continuación. En la que todo esto era tan sólo un momento atrás. El espacio de oportunidad. Mis dos vías. Quién soy aquí y allá. Trascender en dos dimensiones. Condicionar el tiempo, alrevés.
La Cristina Clemente m’ho ha tornat a fer. És un far en un camí que m’he obsesionat a transitar: vull esser gent de teatre.
Ahir ho vaig aconseguir. Vaig anar a veure la seva darrera obra i com és habitual m’he petat de riure alhora d’haver plorat com cal: sense embuts. Entre la Meritxell i jo, la meva filla, Vera. Uns i altres ploravem, mentre ella observaba. Amb atenció. Amb el poder de seducció que una posada en escena et demana. El ritme, els personatges que ja t’els coneixes només entrar en escena i presentar-se davant d’un escenari, davant un public nou.
Tres dones. Totes elles tenen diferents maneres d’explicar qui són. Les estem coneixent i ja veiem les seves personalitats. La seva manera d’haver existit al mon aquest que vivim. La vida tal qual ens pensem que ens defineix, fins que un dia rebs una noticia que no estava al teu programa: tens càncer.
No és ben bé així. No es ben bé així per una dona. Tot és different per una dona, en comparació a cóm són les coses per un home, si ens aturem a pensar que vivim agafat pels ous dins d’un sistema opressor, colonialista, masclista i patriarcal. No tenim molt marge, pero ens estem adonant de que efectivament estem malalts. Tots plegats. I no ha estat culpa nostra.
No del tot…
Em part sí.
Anades i tornades.
Un mon que ens ha ensenyat a esser com sóm: egoistes i empàtics, falibles i confiables, asututs i poca soltes, abstractes i ximplers, congruents i contradictoris…
No puc estalviar-me la feina de representació de la dona que Dones de Radio posa damunt la taula, o més aviat a sobre d’un escenari que reflecteix una vida que es transita quan algú, una dona, rep aquest diagnòstic malait. La salut la tenir a flor de pell més aviat, només, quan ens manca. I darrerament, estem conscienciats, potser nomes lo just, de que cal prendre consciencia de que sóm lo que menjem, l’exercisi que fem, les persones que ens envolten, la comunitat, i l’estabilitat de tenir una raó d’esser, una feina per pagar els comptes i un sentit de pertinència amb el qual puguem estar relativament satisfets. I amb això anem tirant. Sempre amb alguna cosa de menys, i amb alguna historieta que fa gràcia, de tant en tant, a la que en prenem nota, o s’ens escapa de les mans. Dones de radio és un d’aquest miracles que has d’agafar. I que ens transformarà a totes, perque ens-hi posa un mirall davant nostre. La vida. La mort. I el que hi ha dins d’aquest bocata.
La mort hi és. Sempre hi és. No ens fem prou conscients de tenir-la a sobre. Respirant-nos al coll. Suament, pero alhora constant. I ens acostumem. Anem en automàtic per la vida. Emprenyat i preocupats per mil coses, d’abast, que ens hi nuvulen l’ullada més enllà del que tenim amunt. I no passa res. Tirem.
Ara quan et trobes quelcom al cos que no hauria d’estar… la ment s’activa. Com aquestes tres dones que rand d’un boltó començen un camí que les canviarà la vida. Aquest trajecte, de cop, té la mort alla, ara davant, més propera, menys nuvulosa: present. I tot lo demés, com pot seguir igual? El mon que teniem de cop s’ha tornat blan i negre. Estem al mig d’un somni, o més aviat, d’el malson definitiu. Ja el temps no es infinit. No ho havia estat, pero tant ens-hi feia. Ningú s’anoda. Estic sola. Un cop més. Pitjor.
No sentim a una veu a l’escenari, sino a tres. Tres maneres d’esser, de diferents mons, i ahora d’un. Tres classes socials, i tots tú. Totes jo. Tres maneres de prendre la vida, i d’entendre que això ha estat així, per cadasuna d’una manera única i irrepetible. Com la vida mateixa. Pero totes tenen ara un punt en comú. Un club al que de cop pertanyen, i m’havien volgut apuntar. Ni mantenir-se només d’aquest club. Un llaç rosa.
No es transferible l’experiència d’una persona a un altre. No obstant lo que es reflecteix en Dones de Radio és un acte de sororitat que hi representa la veu trencada d’una i totes. I ho veim des d’un prisma complexe que no pot minimitzar ni menysprear lo dificil que resulta fer-hi front a aquesta malaltia en particular, i a totes, en general. La sanitat està al mig d’aquest context, del nostre model imperfecte, i alhora una de les coses que en sabem que tenim gràcies a que hi paguem impostos, formem professionals, fem docència, i gestionem recursos escaços per prioritzar la salut comunitaria de tota la població, si pot ser atenent als biaxos, i si potser, representant les prioritats d’un i altres al moment de fer l’equilibri de esforços col·lectius que els professionals de la salut duen a terme, dia si, dia també.
La veu del pacient és un elixir de la gestió basada en la persona, amb el pacient al centre, que no només es pacient, ni client, ni usuari. Sino tot alhora. En alguns casos, professional. De la salut vull dir. Que també pateixen malalties. Totes. Tots.
Els biaxos a salut són flagrants. L’any passat, si recordo malament, és va fer per primera vegada una marató per corretgir aquest biax, centrant la mira en la salut de la dona. Alguns homes havien expressat en algún moment que fer-ho així excloia a la meitat de la població, como si en direcció contraria, quan el biax masclista, també present als ratolins, amb els que fem recerca. I tan pantxos. L’home afectat per la situació, ara també patint, també està ben representat a Dones de Radio: El Ficus.
M’atreveria a dir que el personatge d’El Ficus és central en aquesta història. La gran història, per damunt de la història de com aquestes tres dones ens han explicat el que hi ha, el no hi ha, el que sobra, el que manca, el que emprenya, el que cal, el que és, el que no es, i un munt de lliçons com mai, mai mai, al mon de la sanitat s’ha aconseguit explicar en 90 minuts d’una posada en escena. I mira que hi ha taules rodones, sessions magistrals, congressos, cientìfics i tecnològics, de tota mena, on la salut sol ser un dels grans movilitzadors de professionals, de recerca i d’innovació. D’alguna manera sóm conscients. I ens va la vida. I d’alguna manera la ciencia ens ha portat aquí. I tractem coses que abans no hi erem capaços. I estem en un camí cap a resoldre alguns dels grans reptes cientìfics per tenir més cura de la salut de la població, en general. Si aconseguim fer-ho amb equitat, amb transparència, amb qualitat, amb rigor científic, amb professionalitat, amb el recolzament adient, acompanyats, amb la informació que cal, per tal de prendre decisions compartides. Això és l’essencial.
La veu de la dona està present a Dones de Radio amb un tó profund, molt curòs, i molt valent. Es tracta d’una veu que ens demostra que no sóm nosaltres, sino elles, les que han viscut això que ara ens expliquen. Aquestes tres dones representen la veu d’una part del pais, d’una part de la nostra societat, i de totes elles, i de tots plegats. Inclòs, pobret, el ficus.
Tres edats diferents. Tres feines diferents. Tres àmbits diferents. Un sol teatre. Un sol sistema de salut.
El llegat de l’art a la salut i tenir-ne cura de nosaltres mateixos.
ü
Totes.
Tots. . . . . . . .
ALSS. . . . . . . . .
N’Anna va llegir el texte de la columna del pare de la seva amiga, Vera.
No ho va pillar tot. Vull dir… no és senzill. Li va agradar. De debó. No per dir-li a la Vera: «Teu pare, està boig, oi?»
Es clar.
Com s’havia de quedar.
Si t’ho diguessin a tu?
Del teu pare?
Ostres.
Ostres.
Ostres.
Ostres.
Ostres.
Ostres.
Ostres.
Ostres.
Ostres.
De la mare?
Ostres. . . . . . . . .
Competència de nou punts.
Això és més q’una industria qualsevol.
Va, de treball d’escriptura: aneu i feu recerca de les 9 industries més importants.
Per demà.
99 paraules.
Això és una mesura.
I abans hem vist una metaestructura poètica.
La barreja de dos mons.
El vostre.
I aquest.
Un mon 9.
Vens?
Vina.
Anem.
JUNTES/JUNTS
L’e aquesta és fa la feina de la multiversalitat: valdre per més d’un ùnic punt.
Odi al punt ùnic tot poderós. . . . . . . . .
ALLS
Final amb tensió d’odi profund al némesis.
Com ens mola a totes.
Totes.
Totes.
Totes.
Totes.
Totes.
Totes.
Totes.
Totes.
Totes.
Totes totes són diferents. Cadascuna un mon nou. Un mon 9. NEW.
Així va aquest mon NEW.
Ha estat dictat pel 9 10.
10 amb accent.
Un partidet d’un futbol a l’esquerra de Jesús: Diego.
Diego i Golman.
Paraula de la revenga de Obligushi Mitzaoro.
Golman no era el samurai al uso que en la historia, de hoy al primer día de la filmación de los 9 samurais, opera prima de Golman, servidor.
Yo llegaba con esta frase en nueve barrios de Napolés.
Les digo; «Io sonno un futbolartista, nouvo, nueve, nou, new, 99 & 9, ü, feedbackloopper, and this wannabewriter that has never published a single word in what was then a traditional trait of our society: publishing and reading books. The industry of reading actual books. With pages. Real pages. Real samurais.
Soon that not so good scenario shows up in front of us in the form of absolute power of a man and his 9 bodies.
Brody’s bud is gone.
He passes away today.
Not in that wave.
We got it all wrong.
That was no way to be.
So I regret my being so.
And now I have a chance to mend the past.
And go back and face it again.
The grace we had.
All those other things.
And the thing you would have done that other way.
No worry girl, you are aweright here.
We are all there.
We will be there.
We are there now.
Singing this song
Along the monuntain
Ant to the sea
alas we go
Time forward, gone.
Alas we go. . . . . . . . . .
And back in time
That’s how many words can have a good movie title to be a classic. If you ask any decent GPT, you get a funny-enough answer. For a machine, I mean. Until WE, üs, wë make it funnier. In our sense of humour kind of way. Why do we need to pretend that’s not the lamest plan. What we are seeing is the absolute divine of them proud boys society activist of the NEW ways and performing with all the means them rich boys get to fool around and get away, oh no wait, you didn’t know. Common. Common. Common. Common. Common. Common. Common. Common. COMEONE.
Es un botón de entrada. Un sí reverenciado. Una decisión de adhesión. Los botones han dejado de ser actos sin consciencia. Por los riesgos de nomás hacer lo que la manada. Borreguear. Seguir al montón. No saber cuándo parar. Bulear. Insultar. Difamar. Hacerle al machito en tu expresión pública por tus pinches huevos. Bájale de verga, cabrón. Un hasta aquí. Hasta aquí no tiene por qué ir a más. Si el hasta aquí se entiende, hasta aquí llegamos. Tiene que ser claro. Y entendible. Lo entendemos.
Hasta aquí.
Los NEW américans decimos bye.
Nos vamos.
En esta otra dirección.
Que parte el tiempo en dos.
Yo soy la tercera dimensión en la que nomás un lado entiende del todo.
El misterio se distribuye en un tiempo y espacio paralelos. Azules a un lado, rojos al otro.
El servicio de activación de botones resultó ser el que más valor generó en los últimos 9999 días. La historia recurrente. Ya no vayamos más allá. Ni para un lado. Ni para el otro. Dejemos al futuro espacio suficiente para que respire. Y depuremos el sesgo inmundo y hediondo que nos lleva a pensar por la voluntad de un 1% adicto al dinero, que entonces la guerra se plantea como materialismo de la violencia de los instintos del macho alfa y sus 99 malotes. La vide dominada por esta percepciónd del poder, la gloria, los valores de los hombres de bien, la exploración de más allá de nuestras fronteras, los capitanes de barco, las tripulaciones inhumanas, la camaradería de los 9 muchachotes haciendo el gilipollas. Los machos siendo trumpers. Proud Trumpers. Them winning. Them waining. You know what I’m saying. You can still read. Even that NEWORD.
NEWROD
NEWDOR
NEWGOD
MEWDOG
The mewdog meme had it’s run towards the top greatest memes, all time.
That kind on metic exist in the world to the people who decide the deal with the games. The games we play are old and new. And biased. And violent. And corrupt. And failed. And tough. And lovely. And hopefully, holier. Is that even possible? Could you think of a better way to look at this complex collective problem we have: the sustainability of our existance with or without them. Two way street. Opposite directions. Alienation. Fine. But you don’t rule the world. We know who you are. What you macho dicks are up to. The teater of war. The loving smell of salty war money. In our rich society wellbeing. To top 9% scheme. As is.
To be.
Bë
Bé
The B is enough.
A single letter product.
I’m bigger than Job.
And of course that also means I’m bigger than jobs.
Minusculided jobs.
Making jobs smaller.
Dimmin it down.
The meeting withthe 9 industrialists.
99 industrialist working group with the NEWson of GOD.
Only 999.9999€ each ticket.
But this sure changed the world.
They needed to know.
They wanted to be it.
The wealthiest 99.
The Forbes-obsessed DICKDOM.
That’s what we know we have. We have that one for sure. Feminist know. They vote right into it. This time it’s been prepared right. The left is right.
The left is right.
The name of the book this next Sant Jordi.
Things I write in 9 days.
99 book series.
Release the first of 9 year drill.
A one day only deal.
What every author in my city does to get to this day and sell a new narrative. A new book. I’ve got this NEW book. It’s the paper version of this. Meant to be filled in by you. We are going on. We on to something. You’ve got to come. Now is the time.
Alas.
Belong.
The flagship of our NEWAY.
NEW.
It’s a simple NEW empowering thought. I heard today NIKE’s value went down.
It’s the common norm anymore.
There’s an empty space we are ready to fill in.
From a different coordinate.
From a more diverse perspective.
And another society entirely.
Orthogonal to yours.
And we go.
And we go.
And we go.
And we go.
And we go.
And we go.
And we go.
And we go.
And we go.
The crowd who have never experience a Tico Commons 9 concert burst, the first time: flipping out.
I desinged FLIPOUT.
That’s my startup concept.
But trully, what I’m after is the true collective NEW story. The space for üs to fill in the blanks. By becoming readers. Of this one guy: Golman.
Servidor.
NEW author in town.
I’ll write from Diego’s perspective.
I’ll be a personification of NEWDIE. . . . . . . . .
El Diego 9.
Diego 9
¿Careca?
Eh… ep. . . . . . . . .
ALLS
Diego en Napoli
Texto para que conste que esto es un obra que se ha escrito antes de interpretarse. Que no todo es improvisación. Pero que interpretar a Diego, así como lo quiero retratar en el gran escenario: cità.
Cità.
Mi tributo a Napoli.
NEWNAP.
Voy a desplegar nueve partidos épicos de Diego.
La producción que pone inicio a un tiempo alternativo centrado en la mano de Diego. De Diego 9.
Nouvo.
Noeve.
Nieve.
Las triadas son más cercanas al estado de la naturaleza único: él, grande, uno. Sólo.
The unique way out of our historic colonial responsability to having been born where we did. Ultimately, luck. Chaos. Probability of this NEW ü being something else. Rather the orthogonal direction of your current state of ëtrê.
¿Por qué utilizar una frase taurina si no somos aficionados a la tauromaquia?
No tiene sentido. Ni que fuera rejoneador frustrado. O banderillero de andar por casa. O empresario. Siempre me ha llamado mucho la atención ese nombre: el empresario. El dueño de la plaza es lo que es. Y es quien tiene que hacer gran parte del trabajo invisible detrás de las corridas. Me imagino. Como el ganadero. Siempre atento a sus mayorales, a sus sementales, a sus pasturas, y su familia. Hombres de familia. Hombres de la España desierta, que se queda en el campo, cuidando de la hectáreas familiares de la casta castiza, patriarcas de estas tierras, grandes de España. El abolengo y la fiesta se conjugan en la misma oración de la historia de esta península, que un día fue mucho más que eso. Ah, tiempos pasados. ¿Quién fuera historia como este reino?
Rey de reyes sólo uno. Familias reales varias. Dios Padre… una.
M’hi crec el meu cap quant estic davant un pas d’una dimensió que no ens podiem imaginar pas que hi arrivaria.
Hi som.
Ho petarè demà.
Estica ben segura de jo mateix.
Pero tinc por.
I em menjo el tarro.
Però en Golman em diu que estic fent lo mateix que sempre faig: castigarme més del compte perque em crec el pitjor dels escenaris posibles, que de cop m’obsesiona tant que hi és aquí, invitablement present, molest, fa por, hi creus. No estàs sol. Ningú t’ho ha dit. Creus que sí. I et buides. Cap a un mateix. I et perds al cap. El perds. S’en va. L’olla. L’Öscär. Golman.
Golman L’Öscär was born in NEWCAR; yesterday.
The day after Golman was born, the drifter changer day blew away the most stable trial we had been able to programe in the 98 journey to a multiversality output towards the end of the rainbow. That’s a belonging state. A belonging state of mind. And plan driven delivery.