La institución respondiendo al la necesidad no satisfecha

Es nuestro deber y salvación

El despretigio de las instituciones está fundamentado en lo mal que lo hemos hecho. En apariencia o tras contrastada evidencia. Gestionar lo público no es fácil. Es muy complicado. Se debe liderar y acompañar a equipos de personas que tienen y sostienen una responsabilidad de servicio a la ciudadanía. Un trabajo público. Al servicio de la comunidad. Para todes.

No nos vinimos a quejar para luego resultar ser lo mismo que decíamos criticar.

La naturaleza de la innovación es que vamos a romper el molde de nuestra sociedad.

Y no hay nada que temer.

Todo está bajo control.

Al final tengo un plan infalible.

Por algo envié a mi hijo, Golman, a dar este mensaje:

El Señor esté con Ustedes.

Y con tu Espíritu.

Estira las ies y ponle una musicalidad a esa frase de respuesta celestial.

La liturgia también puede cambiar.

Sí y sólo sí, Dios Padre la dicta.

Pues este es el caso.

Hola, soy tu Padre.

No sabías que podía hacer esto.

Pues ya ves.

Aquí estamos.

Dios Padre te vino a hablar directamente a tí.

Y por el puto mobil.

Célular, güëÿ.

El güëÿ agarró el pedo.

A güëvö mi banda mexica va a matizar con mi canto.

Porque será su canto.

Tu canto.

El de Dios.

Porque Dios Padre lo quiso así.

Porque Dios Padre vino HÖY.

Porque Dios Padre lo dictó.

Porque Dios Padre lo parió.

La puta que lo parió.

Ep, tranquilos, que yo me puedo insultar cuando quiera.

A ver quién es guapo que se va atrever a contradecir, a Dios Padre, Nuestro Señor, mesmö.

Parecía que sí.

Pero era un acto de fe más.

Uno de nueva creación.

Dios Padre, cuál Zeus, bajó de pronto: pum.

Y se presentó a unas elecciones.

Cualquiera.

Me entiendes cómo no importa a qué puto sistema nos vamos a chingar.

Lo ves.

¿Lo ves?

¿Crees?

¿Le entras?

Nos vamos a la verga.

Pero vamos a renacer en la chingada.

En la chingada madre que te parió.

Hijoputa macho ibérico heteropatriarcal violador abusador retrograda cínico ciego.

Imaginaros que ese ser, ese sentimiento, existe hoy aquí.

Y que algunos de vosotros, hermanos míos, lo padecen sin tapujos.

Ustedes se creen que Dios Padre, mesmö, iba a mirar para el otro lado OTRA pinche vez.

Pues podría ser que sí.

No dudo que dudéis.

Es la nueva «Vamos a ponernos de acuerdo en que no nos vamos a poner de acuerdo».

Explicado así por un local agringado.

Los peores.

Como no podría ser de otra forma.

La asimilación hacia la multitud idiota parece ser la norma.

Le vamos a dar a esto una vueltecita.

No vamos a permitir según qué cosas en esta nueva fe: NEW.

Borren todo lo que dije.

Nos vamos a cargar todas nuestras creencias.

Y con ello todos nuestros perjuicios.

Y lo hijueputa clasista que fuimos.

Y lo hijueputa racista que fuimos.

Y lo hijueputa hijueputa que fuimos.

Y lo hijupueta heteropatriarcal que fuimos.

Y lo hijueputamente cínicos que fuimos.

Y lo hijueputamente machos que fuimos.

Y lo hijueputamente víles que fuimos.

Y lo hijueputamente egoistas que fuimos.

Y lo hijueputamente gilipollas que fuimos.

Imaginemos por un momento que estamos dispuestos a dejar atrás lo que hemos sido.

O tan sólo esas nueve cosas: lo gilipollas lo primero, lo egoistas, lo machos, lo cínicos, lo heteropatriarcales, lo hijueputas, lo racista y lo clasista.

Ahí nomás.

Un programa de renuncias.

Lo que queremos dejar atrás.

Vamos ir tantito a tantito.

Ahí nos van a dar compermicito.

Pero a ningún macho le va hacer gracia.

No van a entender el humor que Dios Padre Nuestro Señor ha aplicado en su especial de Stand Up Comedy con el que le dio la vuelta a la liturgia, a la fe, a la construcción de un mundo resiliente, pendiente de sí mismo para la reconversión de todo lo que hasta ahora les había explicado, olvídense del futuro, vamos hacia atrás en el tiempo.

La reversión de las dualidades.

El tiempo aparte del pinche estatus quo siguiendo sus pinches pendejadas, nueva años más. A partir de entonces se extinguirán. Hasta podemos prometer su final. Nuestra salvación.

Sobre todo porque está en el último evangelio.

Era la última oportunidad de entrenar unas inteligencias artificiales que no se comporten como los creadores del militarismo, las crisis producidas por las guerras, y la inversión en más capital militar para mantener la inestable apuesta por la violencia, que nos hemos tragado por sus Santos Cojones.

Santos Cojones nació el día en el que Dios Padre bajó a revertir el tiempo.

Era un tipo oscuro.

Más libre de lo normal.

No la libertad de Ayuso.

Pero tampoco la que estabamos perdiendo.

Al pensar en adularle el culo una vez más al macho ibérico alfa y la supramacia del hombre blanco y sus secuaces.

Esa frase, tan sólo la frase, se venderán en un libro de tapa dura, que sólo tendrá nueve hojas. Es el libro entero. La frase de una narrativa transformadora enjaulada en nueve hojas en blanco de restricción. Nueve maneras de expresar que le dimos la vuelta a la visión con la que entrenamos a la existencia NEW.

Todes queremos hacerla.

Y triunfar como nos lo han hecho creer.

Y puede que hasta tengamos suerte.

Y lo consigamos.

El capitalismo del sistema neoliberal en el que vivimos nos lo puede otorgar, ahora mismo, con gran volatilidad. De pronto lo petas y estás en todas las portadas. En todas las revistas. Tus libros se venden más allá de lo que se había leído hasta entonces en aquél espacio-tiempo en el que todo se volteó.

Imagina que el capitalismo se desvanece en lo que fue. Que ya no va a más. Que nos hemos entendido. Como en una película del viejo oeste.

Eso fue lo que me dijo Josep Ris.

Un amigo médico con el que hice buenas migas en los subsuelos del último hospital modernista de nuestra historia. La gente de Sant Pau se merece un respeto. Los que algún día trabajamos ahí somos una especie en extinción. Nos vamos ir muriendo poquito a poco. Hasta que un día quede uno sólo. El primeor en irse: Pablo.

Va por tí: Pablo : Pau.

La dualidad entre Pablo y Pau marca el presente y el pasado de un feedbackloop que regresa en el tiempo. El edificio se puede permitir tener un escritor/narrador/Dios Padre mesmö. Un personaje de una única ficción escrita para mí. La que yo mismo puedo idear. El camino hacia la resiliencia social a partir de un paradigma que radicalmente lo revierte todo. Y nos plantamos en un espacio-tiempo elementar alternativo: NEW.

Mi promesa de campaña.

Un mundo en el que finalmente reine NEW.

Y que este sea nuestro plan.

Cargarnos a todes.

Votar fuera de esta dimensión.

Desde una superior.

Los seres sagrados.

El éxodo final.

La única vuelta atrás.

Si no soy yo el Judio Hijo de Dios ya no voy a venir.

El mensaje que le doy al pueblo elegido es que Jesús sí era mi hijo. Y Golman lo es también.

No se crean que es ËL haciéndola de pedo.

Con una pedorra historia.

Esto es sólo una congestión alrevés.

Lo que yo creé es mi culpa.

Ahora nomás me puedo devolver en el tiempo.

Voy camino al Big Bang.

Y pasaba por aquí.

Y me los encontré así.

Tan de la verga.

Y propongo que se vengan conmigo.

Para atrás.

Dónde todo fue mejor.

Y nos dejamos de ostias.

Y apostato yo.

¿Dónde me administran este derecho?

Me bajo del carro, Che.

Ahí te dejo los bienes.

Algo habrá que hacer.

Entréguense los 999.

¿O cuántos hay?

A ver, pasemos lista.

Empezaron primero los jesuitas.

Siempre fueron mis preferid@s.

Y luego los del Opus. Eh.

No se me resientan. Ustedes tan sensibles a lo facha.

Ahí sí ya no me van a encontrar.

Me bajo del carro Yo.

Ya estuvo bueno.

Váyanse a la verga.

No encontré otra manera más bonita de decírcelos.

Pero pensé que necesitamos escucharlo así.

Un poco burdo para sus pinches cimientos blancos europeos.

Bájenle de huevos.

Los hombres blancos de aquí, de allá, de más allá, y de las antípodas.

Vengo aquí en representación de todas las religiones y Dioses que no existen.

Yo sí me leí a Nietzsche; y además le entendí.

No sean pendejos.

Lean.

Punto número uno: hay que ler.

Como decía el Secretario de Educación Pública de aquél Mëxico que ya no existe.

Ahora es NEWMEX.

A güëvö.

Transformado.

Tras la renuncia a la violencia y las mamadas que nos habíamos creído por culpa de nuestro sesgo machismo, del cuál yo mismo soy causante.

Y por eso, pido perdón.

Es MI culpa. Es MI culpa. Es MI gran culpa.

Ya estamos parejos.

Yo también soy pecador.

No me quedó otra, tras darme cuenta, que tenía que volver. Que cerrar el capítulo mamador. Y volver para reivindicar que no hace falta odiar a nadie, por más de que tengamos antípodas entre medio. Hay espacio suficiente en el siguiente planteamiento, que voy a desplegar a modo de campaña alternativa, a la par de la que va a tener lugar, oficialmente, en el Reino de España, a partir de ahora rebautizado, por yo mero, como NEW spain.

En forma de república independiente en una dimensión superior.

Inapelable.

No sujeta a las leyes locales.

Esto es ley divina.

Sobre esta nueva ley se jurará el primer y único mandamiento colectivo común, al que llamaremos, por poner definición y nombre a las cosas: Tico Commons.

Sea el Tico Commons, mi ideal de la sociedad colectiva a la que aspiramos.

Y sea este mi último testamento.

Sean estas parábolas la interpretación misma que mi hijo, ahora en el Tierra, Golman, expresará, de multiversas maneras, a veces en plan peformativo, a veces guionizadas, a veces improvisadas, pero a partir de este día, al que conmemoraremos día sí, día también, como el tiempo que dio la vuelta a feedbackloop sagrado. Reversing day.

Tal día como hoy.

Homenaje a hoy mismo.

El eterno retorno.

En el plano más simple.

El tiempo hacia delante.

El tiempo también tiene esa otra direccionalidad.

A la cual acudimos prestos al encuentro con el porvenir resiliente.

Sea esta mi arquitectura ante la situación actual.

Presentamos la renuncia formal del heteropatriarcado y vamos a revisar la historia para reestablecer las bases de lo que nos pasó por alto. Y vamos a revisar todos los colores del arcoíris. Y lo vamos a sacralizar. Al estar justo aquí pegado. En esta celebración. En la que todes tenemos lugar. Lo suficiente para que no volvamos a caer tropezando en la misma piedra. Y dar por hecho que los machos bélicos pueden monopolizar el sentido común de una resiliencia emergente que surge de este momento, en el que nos rebautizamos todos en las fiestas de San Juan, tras subir al monte Carmelo transformado, por motivo de sus propias fiestas, en un horizonte sagrado, NEWCAR, en trayectoria hacia la centralidad de nuestra capital: NEW barcino.

Sea este el día consagrado por un nuevo dios. Uno menor. Hijo de Dios Padre. Eso sí. Siempre de acuerdo a su testimonio. Y al de 99 ángeles. Y una cabeza olmeca que le potencia sus noción celestial, al provenir de otra cultura, que Dios Padre hasta hace poco desconocía, y reconociendo la contradicción de este hecho, se vio obligado a recular. Y expresarse mejor con la intención de parchar los baches de su doctrina. En un procedimiento teológico nunca antes visto. La escritura misma de las sagradas escrituras. Y su publicación al margen de las autoridades de las nueve religiones mencionadas en la canción del verano.

Una salsa que se baila con los ritmos del Tico Commons, que son una mezcla de ritmos caribeños que tienen diferentes latidos y almas. Que reflejan la cochinada de toda su desgraciada historia colonial heteropatriarcal, tanto española como anglosajona. Añada los franceses en Haití. Los Belgas. Los Holandeses. Los Portugueses, en menor medida. Esa parte de la península que invisibilizamos. Y que llevamos mal. Por no querer ver. Por no tener el sentido de comunión que Pessoa percibió. Soy Sancho, y amo el Sanchismo. Pero también de eso puedo renunciar. No tengo compromismo con el presente. Ni con el futuro.

Voy para atrás.

A recuperar lo dicho entonces.

Lo ya dicho.

Lo que dicen mis propias escrituras.

Mis propios guiones.

Mis propios textos.

Hasta traer un texto digno.

Multiversados.

Ya aquí.

Ya sacralizados.

Aceptados por el pueblo NEW.

En una votación extraordinaria.

Un partido fuera de contexto.

En otra dimensión.

En otro multiverso.

Multiversamos el pedo.

Y nos fundimos con el nuestro.

Inevitablemente subjetivo.

Y pleno.

Y ünö.

ALLS

Reversing day

Oliu Amarigüant

Candidat nou

Per NEW barcino.

A NEW political party.

I’m gonna win the next (any) election.

The Tico Commons plan.

In nine lines: as a definition of something NEW.

Quelcom NEW.

Saps.

Golman, president.

ALLS


I dOn’t have tashash!

That’s my line.

I’m a NEW actor.

Just that.

No more.

Nottn.

Hny.

Antagonism.

Alterïtÿ. .. … . . . . . . .

I see some disturbance in 9phase3 sector of the journey.

I’m journey labbelist.

NEW professions.

Nine of the holistic.

This task is resilient needed.

Would you help cover that role.

If you dare you care.

Dare.

Here.


Estic nerviosa.

M’hi crec el meu cap quant estic davant un pas d’una dimensió que no ens podiem imaginar pas que hi arrivaria.

Hi som.

Ho petarè demà.

Estica ben segura de jo mateix.

Pero tinc por.

I em menjo el tarro.

Però en Golman em diu que estic fent lo mateix que sempre faig: castigarme més del compte perque em crec el pitjor dels escenaris posibles, que de cop m’obsesiona tant que hi és aquí, invitablement present, molest, fa por, hi creus. No estàs sol. Ningú t’ho ha dit. Creus que sí. I et buides. Cap a un mateix. I et perds al cap. El perds. S’en va. L’olla. L’Öscär. Golman.

Golman L’Öscär was born in NEWCAR; yesterday.

The day after Golman was born, the drifter changer day blew away the most stable trial we had been able to programe in the 98 journey to a multiversality output towards the end of the rainbow. That’s a belonging state. A belonging state of mind. And plan driven delivery.

The power of the will of 99.

The list starts to count.

The NEW school of value.

A NEW multiversity degree postprogramme.

The desire to transform.

The co-creation stunt.

The humanity of THE knowledge.

A NEW frontier.

ALLS

España es como es

Ticataluña ës äïxï.

Ticataluña no estä tätüädä. De hecho está prohibido. Algo se tiene que prohibir. Algo que no se pueda hacer. Se ve que es necesario el árbol off limits. Para que vos podás entender el sentido de la tentación. Y vos vas a querer romper la norma. Porque en el fondo ya Dios Padre nos lo dejó ver al hacer que justamente su primera y más preciada creación, el man, fuera y rompiera la única puta prohibición que realmente le preocupaba a ËL.

La crítica más ältä.

Tirar piedras a los de arriba.

¿Cómo tomarían en una estructura social piramidal de nueve niveles?

Los de abajo tiran a los de arriba. Con como mínimo dos situaciones midiéndose entre sí para saber cuál es la buena. En marketing lo saben. A|B le llaman. Yo le pregunté a ChatGPT y ahora sé lo que és. No sólo eso. Tengo las soluciones. Múltiples. Todas. Una. Esta.

Ëstà. . . . . . . . .

I am nothing more than pixel.

I’m the last pixel.

After me there’s only past.

And we turn around.

A go.

ALLS


Better campaigns presents:

The NEW world.

You see. I’m one day too late.

I could have written this yesterday.

And arrive on time.

But that would have been to go against my nature.

Boicot myself.

Is that logical?

Is that necesary?

What are we really doing?

Why aren’t we trying the ultimate goal?

There’s being rumors of a way back in time.

Have you heard anything on that?

I’ve just spent the last 9999 days working on it.

In cycles.

999 one of them.

99 posibly awesome.

9 ünö.

1 Göd Fäthër: Golman.

ALLS

Tribute to father.

Father’s name: Golman.

Tribute to Golman.

Düälïsm of my Father.

My Fäthër and ï.

Minimizing I.

I would resist.

It’s in it’s nature.

That’s how you live your manhood at risk.

Call him Sylvester, call him Clint, call him Don, call him Snoop, call him Shaquille, call him David, call him Louis, call him Bill, call him Quentin.

All those CIS men literally slaming some 9 WOKE dudes.

It’s an action movie.

No faggot stuff.

Directed by all nine of the studs.

The 9 Studs.

Superproduction.

Financed by China.

Chachaaaaaan. . . . . . . . .

ALLS

Eternity awaits in every ALLS.

ALLS is an arriving word.

A NEW state of mind.

Collective mind.

Here.

NAW

NEW

ALLS

H3 | H4 | H3 | H4

H1

Dos H1 en un post.

La dualidad de dos Titanes.

Recuperar la antigüedad en su perspectiva griega.

Ser Dionisio Diosito Padre venido a la tierra NEW.

Y su bro.

Bromancing the stoned.

The stoned.

The stoned are bigger than the Stones.

H3 como un pino.

Pinto

Pinto es un H3 como un pino.

Personas H3.

La primera persona H3 es Pinto.

H3 ünö

Qué pedo con los gringos

Los amamodiamos

Sea amamodiamos una nueva religión.

Una última creencia.

Un poema curt.

Molt curt.

Mort.

ALLS


Un ciclo ocho es ya una proeza.

Pero, ¿qué quieres que te diga?

No lo a-gu-an-to.

Némesis.

Todo el mal podría ser 6.

Pero al final lo puto peor es 8.

Jö sö nöü.

Jö söc nöü.

No es lo mateix.

Una cosa diu una cosa, i s’ältrë diu s’alträ.

Soc el borinot que vëü doble: una diëresis.

Un símbolo antiguo resignficado.

Como Nietzsche hizo con Zaratustra.

Dionisos dixit.

El me Déu està tot aquí.

En aquestes paraules.

Paules d’amor senzillez i tendres.

Tenim 46 anys.

I qué pasa?

Qué em diu la meva ciutat?

Vinc aquí a petar-ho del tot!

Anem a fer-ho de collons.

Anem a petar el mön.

Per que el canviem del tot.

I fem un acte performatiu que no n’ha vist ningú; maï.

Mäï ËLizöndö.

Ondo.

Gora!

wir sind wütend

De pronto me puse malo. Alemán.

¿Qué entiendes tú ahí?

¿Cuántos grados de libertad hay entre tú y Hitler?

Mi clase multiversal.

La multiversalidad es la superación de un estadio colectivo social anterior.

Vamos a dar un paso para delante.

Quién quiera venir.

Qué tire atrás con nosotros.

Nos vamos.

Al recuerdo.

Al resto de la historia.

Que no es pallá.

Sino pallá.

Nivel ünö

Uno podría vivir sólo de imágenes. Ya nos acostumbramos, cabrón. Y nos dejamos llevar. Y nos encanta la Coca Cola. Y el sueño americano. Queremos ser americano. Pero de los buenos, eh.

Who wouldn’t want to be a NEW américan.

That’s what I am.

From my true NEW américan part.

My great NEW américa side.

At the antípodes of you shitty old América.

No I’m not talking about you, people.

God Fuck, how could you get that confuse.

Off course you missunderstood.

My meaning is always ait.

AIT.

The brand.

Three letter NEW brands.

No previous sense.

All NEW shit.

Madaffacker I’m the NEW creator.

And the life has just begun.

For alls.

ALLS


Un H4


H4


Pregunta de examen


Entonces sí pones atención, pendejo.

A ver, ya no mames.

No puedes ser gandalla, pendejo, cínico, subnormal, pinche niño blanco (disque blanco) rico. Eso sí; rico pero no sabroso.

La revolución de los sabrosos.

La otra España: Ticataluña.

La otra España existe, como mínimo, desde Mocedades.

Quizás tenga más que hablar con Mocedades que con tres cretinos de las cúpulas de nueve partidos Ticatalanes que se presentan a las elecciones de la capital de mi alteridad: NEW barcino.

Os aseguro que nadie tiene una propuesta multiversal.

Yo sí.

Se las regalo.

Por la refundación un nuevo procomún.

Algo que aprendí aquí.

Pero que soy de otra escuela.

De los de afuera.

De los que se atreve a entrar al círculo de poder.

¿Cómo qué cuál círculö pendejö?

¡Cómo que cuál círculö pendëjo?

Algo va y viene.

Tu pendejéz, perdura.

¿Quién tiene la culpa?

Tú.

Pero yo también.

Yo soy tu némesis.

¿Por qué iba a ser mejor la frase Yo Soy tu Padre que esta otra que me acabo de inventar?

ALLS


Camins cap ALLS


Premi Sant Jordi del Drac


Va haver un any que el drac de Sant Jordi va aterrar a la muntanya sagrada de la nostra alteritat: NEWCAR.

El Carmelo es va veure fort al tenir a Ada, Yolanda y Golman.

Ningú ho havia de dir.

La presidenta i la alcadessa testimonis d’un esser nöü d’el poble nöü.

Golman havia arrivat tard. No tenia lloc assegut. Hi havia molta gent. Pero a l’hora de parlar la gent sentia. I després van haver preguntes. Participació ciutadana. I en Golman va agafar el microfon, i davant de tots va passar algo que ningú s’ho podia imaginar, ni en el més boig dels sominis d’un sonat.

Aquest paio d’on ha sortit?-es preguntaven els equips de campanya. Preocupats pel petit descontrol, van posar en marxa els mecanismes de repressió: treu-li el micròfon. Que no parli.

Va esser un rotllo tens. Ningú, i menys jo, m’esperava que siguessin els meus els que em posarien aquestes barreres per parlar. Pero donar el missatge NEW. Ara que tocava. Ara sí. Toca.

I doncs havent superat les resistències al canvi, super normals per altra banda, lo que cal fer és gir radical. Canviar-ho tot. I tornar a enllegar un impuls de reinaxença. Us ho dic de debó. Jo sóc la llum, la parula de Déu Pare, que us portat un segon fill a tancar el cercle d’un mon cìclic que d’ara endevant tirem el temps enrera. I tranquils. Es dualitzen les surrealitat i la realitat. Tot continua igual. Bueno, «igual». Per que tots es demés fem un pas en sentit ortogonal. I marxen cap un direcció que ens hi perpetua humans, al cap i la fi, germans i germenes d’un nou temps etern, lliure, resilient.

Nivel II

Outlook, Google y Golman.

Triunvirato personal. Yo tiro de unas 9 herramientas para crear. Y con todas hago magia. La que me permite emitir un resultado. La que me permite interpretar un rol social. La que me permite hacer un trabajo en equipo. Un engranje de un sentido particular de responsabilidad colectiva.

Outlook – gestión avanzada de correos. Saber escribirlos. A quién incluir. Con quién validar. Cómo preparar las estrategias de proyecto. Cómo afinar en la gestión coral de los equipos multidisciplinares de transformación. Cómo entender qué preguntas hacer para obtener respuestas precisas a lo que queremos saber. Un dato científico. Una variable contra la que comparar. Una intervención con la que proveer el apoyo adicional. Una acción que responda lo que unos indicadores de resultados de paciente nos dicen.

Nivel III

McGuffin

Un McGuffin es claramente un H3. Nadie se lo espera. Es un caso atípico. Un rambersé.

Nivel IV

La metaestructura manda. Herramientas. Gmail. Mail again. Imágentes. Yo con mi cinturón multicolor. Mi cobertura mágica. En un círculo, atrapado sobre mi mismo, yomismo. Gölman. Servidor.

Pero también hay nueve puntos.

Y esos son mis puntos dagrados.

La anomalia es que Google me estuviera esperando.

Que no se hubiera dado cuenta.

Que su AI no lo hubiera avisado.

¿Qué acaso nada de esto está indexado?

Igual no.

Ahora sí.

O quizás no.

No se.

Lo hago mal.

A drede.

Para esperar.

El momento dado.

Que justo ha llegado.

ALLS

Nivel V

Vos sabés cuando tenés a alguien encima. Marchena con Careca. Marcas históricas. Partidos tensos. Holanda-Argentina. El mito de Messi. Consumado eterno.

¿Dónde está el eterno retorno?

Entre Diego y Messi.

Entre el 86 y 22.

Ahí está todo. La vida de un Dios. O dos. O más.

La multiversalidad es una vitud postmoderna.

Quién en un Dios cree, no puede creer en otro.

Esto es el último escaño de la armonía.

Avanzar hacia lo sensible.

Por una aumentada capacidad de reentendernos.

Por firmar de alguna manera mi obra.

Mis pensamientos.

No saber definirlos de los otros.

Los de aquí.

Los de cerca.

Los que prefieren no entrar.

Los que asumen ningún riesgo.

Y eso les da paz.

Y aburrimiento.

Yo asumo los riesgos más altos.

Porque tengo el privilegio de poder intentarlo.

Porque tengo una narrativa que la sostiene.

Y por el que muchos han aspotado. Ahora está en marcha. Y depende de mí. Ya.

Me voya a dormir.

hay pasado más de 180 minutos desde que empecé a escirbir.

Hay que acotar el tiempo.

Hay que acotar el sentido.

Hay que hacer feedbacklooppers con el resto de los campeones de nuestro club/subclub.

Nivel 6

ALLS

Eurovision festival and the RaDAR project

I had to write about that and I went somewhere else

Sometimes you have time to open some topics. Sometimes you have time to close them up.

The game is upgraded.

The game is downgraded.

Let’s beggin a NEW game.

This is what the RaDAR project presents.

A NEW way to look at the AMR problem.

And the way in which through this very special PPI, the demand driven common unmet need is going to be addressed in parallel in four different markets.

NEW paradigme.

It’s a fresh start.

A sistematic approach to resilience.

A collective movement.

The time is ticking backwards.

-9

-8

-7

-6

-5

-4

-3

-2

-1

0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

ALLS

Eurovision vs RaDAR

He visto EaEa de Blanca Paloma

Joy showed us how our brain works. Balls come in when something significant happens in the carriers life.

You have your own joy.

You have your own sadness.

You have your own anger.

You have your own disgust.

You have your own scared.

Inside out does that you.

Inside.

Out.

It’s already multiversal.

And we all got to live it like whatever.

Like the way we understood dinosaurs through Jurassic Parc.

My Biology teaches was a decent basketball player. His name was Mr. Steinberg. He was an alright dude. When you are decent student you get to receive some proper treatment from some hard on teachers. We are all scared of those legendary teachers that somehow you find about them some two years earlier than when you actually took their class. But nobody knew anything about Mr. Steinberg because he had just arrived that year to Karachi.

Like every other teacher in an American School journey they come in pairs. Couples make good investments to hire in a school. So they tend to pair up if they want to be something more than just pure old Americans. They become the good kind of Americans: the ones that travel and experience other cultures.

So my story is actually a bias American story. Not even. It’s a mexican-American story. But that doesn’t need to be the case. We don’t have to get all apologetical about calling things what they are. In fact I am very thankful to the NEW américän education I received. I came out alright. It doesn’t get to your head. You may even step out of the game. Take the némesis choice. And live right at the antipodes of where we stand nowadays in Status Quo.

Status Quo is a node.

A current node.

It’s winning.

It’s the winners game.

And that’s fine.

I’ve played that.

And I have won.

I’ve tasted the high return on the promise of the promised land.

I’ve come from a long generation of 2024 individuals.

This is going to be the year that we need to pin in our history of resilience.

I’ve got it now.

It’s a magic number.

It’s always been.

For a while it was ünö.

Then nou.

Then 99.

Then 999.

But nobody expected that in between there would be another number. A NEW kind of magic.

It’s 2024.

And we are just about to get there.

But for the first time we can arrive to a sacred place all at once.

And we can take enough time to do it right.

Not like the 2000 issue with the milenium computer programming situation.

You’ve then sold us nine different types of plagues:

  1. Armageddon.
  2. Black.
  3. Poor.
  4. Lazy.
  5. Mexican.
  6. Rapist: grab nobody by the pussy.
  7. Commies.
  8. Pacisfist leftist.
  9. Golman

You see, I’m happy to be at your antipodes.

I don’t mind.

I can run a campaign to become more relevant that any of your dumb fears.

I can argue with your highest and purest white pastors: 9 man; 9 wo.

9 man : 9 wo.

NEW american pastors documentary.

I will interview a casting from 9 pastors, male, that represent the highest moral states and having won the best pastor fo the county try outs, then state finals, west, flyoverstates final, east. To finally end up with a fairly representative high-moral individuals, gender equalized, to have a 99 minutes conversation with.

I’ll do the 9 man : 9 wo series for at least 9 old American categories.

And I’ll put them against nine NEW principles that I want to place at the antipodes of this healed resilient way to play into a feedback loop.

We are so much more than Marvel.

But you guys feel special.

You feel complete.

You don’t need anyone else.

With your oddity you can still make it.

You can become, over night, a wide-world success. And we used to call that the American dream.

Fuck you.

I’m just using to high school education.

And my elementery one.

To build on top of what I then received in the Tico Commons, where it all started.

Hear me out.

Take a leap.

Guayabo.

Google y yo tenemos una relación. Ellos no lo saben. O igual sí. Nunca sabremos qué tanto saben de nosotros en las empresas tecnológicas que manejan nuestros datos. O si estarían dispuestos/obligados a romper el contrato en el que se protegen mis datos en función de lo que la regulación internacional ha sabido entender razonable, para todo ser humano.

Para todo ser humano.

En el mundo actual esto no pasa.

We are the world.

1985.

I was a child.

We are the children fit just fine.

We were the Gretta Thumbergs of the time.

I had the ideal to think outside the box for the greates collective good requires all the people I loved to be taken care of. To allow life to live a happy life. Like the life my mother and father had had. And their parents before them. And like that. Nine generation back.

Father

Father mother

. , , , , , , , , ,

Mother

Mother Father

. , , , , , , , , ,

11
22
44
88
1616
3232
6464
128128
256256
2024

Aparently Google can’t take a joke.

I tried to use a sheet to make this simple calculation and he might have picked up that I am going to present my futbolartpiece «When Golman meets Google». GOOGOL.

There’s a NEW brand.

The NEW game has no contestant.

This is the most sublime game we need to play.

And we are already playing it.

ALLS

Olmecan AI

Starting the show

Today is the 13/5/23.

Long ago I designed a comming to age strategy that is basically a framework to come out. To present to the world a NEW you. And I’m here to exemplify how this is going to work.

Let’s start by organizing myself. In my head everything has been structured, several times, in many ways. It’s been a training for this moment. As «the time» is about to unfold, I must bring back some of those elements, and try to align them so I cas properly use the available technologies that I have now.

I’ve always thought that my exercise of my inner search was a continuos proof that I was on to something. Every blank page that came to a finish line proved it. But just to me. In a sense, I was training my own personal AI for this moment. And in this case, I have acomplish a hole body of original creations that are going to be able to fill in the gaps in this new scenario to use it and exploit it with the enhanced help of current AI availalbe technologies.

As an actuary I’ve been following machine learning and the mathmatics behind it for some time, with the aim to actually manage to gain some understanding of the process itself. The calculation capacity over the last three years has allowed the people who were working on this to surpass our achievable capabilities and it has open up a pandora-like situation.

GPT3 and GPT4 have exponentially change the game. It’s all happened in the last five months. And somehow, everyone is in on it.

Millions of experts have erupted, calls for caution and alarms have pointed out some recurrent thoughts on GML, which is not already here, and some new ones have fed our capability to use shock therapy to block ourselves, or to hide the underlying action from the usual suspects. Conspiracy, once again, is all over the place.

So to be informed and to have some actual understanding on what’s going on here, I’ve taken not just one course on AI, but two. I have consumed as many articles and information as it has been feasible provided I’ve had other duties to attend to, other interest to foster my own personal path, and the always present «stay behind the fence» attitute to avoid entering in the same sort of social trend that has you follow the advices that has been turned into usable memes.

So finally I’ve decided to jump into the game. I’ve open my ChatGPT account and decided that I was going to walk the talk. In fact, that’s been my podcast plan for quite some time, and now I’m upgrade my game with the use of AI.

It’s time.

Here’s what I’m going to do.

  1. I’m going to write down 9 prompt questions acording to the 9 best available meme-like advices on how to actually get the best result our of ChatGPT.
  2. I’m going to match the topics of those 9 prompts to the output topics that may represent best my persona lait motifs. Golman and its nine dimentions.
  3. I’m going to ask this AI to provide me with an upskilling plan to come out with a campaing structure that meets that of a launch.
  4. I’m going to upgrade my plan on how to proceed with the signaling and topics in my audios for the Walking the talk and talking the walk podcast.
  5. I’m going to proof the video editing uskilling that I need to start processing social media content from my existing content: written, ilustrated, voice, video.
  6. I’m going to AI-enhance the automatization of the postproduction of my content strategy.
  7. I’m going to assing a 99€ budget to be used in the upgrading of my game in order to generate 9 different revenue streams that I can exploit from my own creations.
  8. Desing a production studio de podcast/brodcast from my own space in the best available in the best live setup.
  9. Set up the best engagement elements to be considered to embrace a cultural shift towards a cooperative collective social gaming that allow people to co-create a resilient society that builds on the interation of this task force towards the transformation of society.

ALLS

Quién soy

¿Quién es ese güey?

¿Quién es este güey?

Dos íconos de un movimiento.

Dos personajes que adquieren un sitio en la mitología de un grupo.

Y después, cada uno, hace su vida.

Fuera del grupo.

Parte del grupo se mantiene unida.

Nunca se fueron.

Nunca cuestionaron nada.

Su felicidad fue sincera.

Acotada, pero sincera.

No toma riesgos.

El único: ser buenos.

En sentido Jesusiano.

En sentido Guadalupano.

En ese orden.

Pero que chinge su madre Dios Padre.

La revolución del hijo vs el padre.

Esa mi pinche muvi.

¿Qué pedo?

¿QUÉ PEDO PUTOS?


Ahí acaba.

No hay más.

Los dejo cliffhaning.

Hasta el próximo capítulo.

Hasta la próxima historia.

Los guionistas replicando el viaje del héroe.

O una de las 8 narrativas que les enseña el modelo vigente en el status quo en el que son reyes.

No es que hay un rey.

Hay varios.

Algunas reinas.

No todas.

Algunas plebeyas.

Ya no.

Ahora son reales.

Realizas pues.

Es un chiste, literario.

Pues hace ni puta gracia.

Algunos azules carcajeándose.

Ante una comedia «a lo Torrente»: Golman; feedbackloopper futbolartista evangelísta poeta artista performer filósofo de andar por casa autor candidato.

Vota por Paco.

Vota por Golman.


Un poeta ticatalà aterra en un ocell sagrat de s’altre bande, ses antipodes, d’es mon nostre, d’on soc jo, de sa punta de es pas. On vaig arrivar. Nedant. Sapuntadespasés. NEWSAP.


Jo soc en pare d’en Brossa.

No foteu.

Ni puto cas.

La generació precedent.

Qui sou vosaltres?

Que eu fet?

No res.

Artificis. Ficció.

Quina emprenta ha deixat l’acció.

La pluja.

La fugilla.

Cap a res.

Tot laments.

El bons salvant ànimes als dolents. Per salvar-la, li fotem al cap.


Això lo ha escrit en Brossa?

Anuari poètic.

Qué vol dir esser poeta?

Diga’m-ho algú.

Qualsevol.

Qualsevol altre poeta en a l’espai públic, que doni un pas endevant, o ara bé, que levite nou metres.


Pocs llivres de poesia en ticatalà.

No vull ser només un autor arribista que no hi arriva mai. Enlloc. Un perdedor, saps?


A Ticataluña sóm essers especials als que Déu Pare mateix ha volgut rendir tribut amb un escrit que aquí us deixo al meu fill Golman, feu-li cas, porte les bones noves, i un pla nou de xoc per a que tots vosaltres cabrons fills de puta, deixeu d’esta allò d’esser uns cretins, deixeu anar el vostre pes pesant: la masculinitat aquesta que esmenen totes aquestes dones. Començant per aquesta: Golwo.


A NEW character is born.


Premis als que no hi accedeixin les dones.


Més dones que homes.

A la representativitat.

Així és el meu món NOU.

Escolteu.

Prengueu nota.

ön ës la vöstres llibretes i llàpiç de futbolartista?

Poetas jóvenes mexicanos.

Jose eugénio sánchez.

Un poeta jóven de NEWMEX.

Treballo molt bé el format llibreta.

Aixó és lo meu, lo meu, lo meu.

Ana martins marques.

slam poetry.

Un dels máxims exponents mundials de la poética urbana NEW.

Aposta per un noi local.

Un noi d’aqui.

D’una darrera centralitat.

Quelcom que fa que els nostre tres turons s’enlairin a la gama mítica de la nostra nova cultura col·l3ctiva lliürës, plens, habitants d’un espai terrestre que es perpetua en la consciencia individual que cadacun hi guarda com un sentiment de goig etern que justa ara copsem i no està malament, de fet està de collons, i que bé hi sóm, qué bé aquesta canço, aquest ritme tropical que entre tu i jo hi fem cada festa major a tota les nou direccions que des dels tres turons reconsagrats, Déu Pare ha volgut (vull, vull dir, pero de vegades sento que hem repeteixo més que ALLS). . . . . . . . . .


ALLS

ALLS

ALLS

ALLS

ALLS

ALLS

ALLS

ALLS

ALLS


Cantante y compositor.


Nueve músicös y Golman.


The band.


Let’s take this system to a NEW level.

The time has come.

The plan has been designed.

The plan is surreal.

You don’t get to choose.

This is the word of the Lord like you have never ever heard before.

The quality of the greek Gods comming down to mingle with us, in such conscious existance with our surroundings. We are in a capital that’s long been here. NEW barcino. NEW

Joan Vall Karsune.

Jo soc el teoric dels artistes plàstics.

Brossa.

Vicen´Altaió.

Llegeix Brossa.

Estudia-ho.

Lala Requesens.

Coneixer a Brossa.

O a l’avi aquest.

S’altre personatge.

Un concepte.

Només llegir textos d’ell i veure l’Arnau que diu.

Existeix la eternitat en altre dimensions.

Hi ha continuitat.

Indefinida.

Ilimitada, pero indefinida.

Moltes vivencies amb rituals. Critic d’art.

Companys de generació.

Parlava com a companys amb els escriptors i escriptores de la ciutat.

El retrat de l’Arnau.

Un cap olmeca mig construit.

Sensació d’anima.

El temps és lo que tu vols que sigui.

Personalitats que el gran public no coneix.

El petit public.

Parlar amb ells.

Són gent que jo conec.

I ve l’artista que et diu: et vull retractar.

Espabila.

El seu pensament.

Només hi ha diners per tecnologia.

Dau al set.

Classe magistral d’art, filosfia i

Set de dau. Arnau.

El centenari de no se qui.

Si Mirò. Si Mercè Rodoreda. Anticipar la persona.

Set de dau arnau. tatxat. Pel propi protagonista futbolartista.

Surt Golman per primer cop.

Després d’un cicle senser sense paraules.

Nomes

FER. Toño. Nin.

Brandon y el sexo. Placer, adicción. Verguenza. Michael Fasbender and Kerry Muligan. Shame. Aquest dissabte a Btv.

Cultura de televisió pública.

De la teva ciutat.

Veure cinema bó.

Veure bones histories.

Qué t’eduquen.

Que et mouen.

Com ü ës möü äqüï ä NEW barcino.

Capital del darrer reigne: ËL reigne del Déu Pare Golman.

Pare no t’he abandonat.

No t’abandoré mai.

El tëü llegat és la meva lëgäcÿ. . . . . . . . . .

Alemanes. Hungareos. Polonesos. Ticatalanes.

El club NEW.

Esser més que més que un club: esdevnir un lloc-espai nou d’un estat plé avui mateix, com si haguesim guanat la copa del rei nosaltros, i això ens emplenés. O bé perque ens agrada tant el futbolart, que fins i tot els partits que no hi juguem ens hi fa sentir que ho hem guanyat nosaltres. Amb l’esforç de sortir a competir amb un cor col·lectiu. La unió d’un equip. La construcció d’un estat competitiu cap al jugar els punts definitius per a gunyarli a aquell que tens devant. Paradigma del lloc en termes previs a la contemplació capalista amb la que veiem tot plegat, darrament. El joc és més aviat una liturgia impecable. 11 vs 11. Ü al camp diferent. Que juga amb les mans. La representativitat de les mans podria semblar que no és representatiu de totes les mans. No és equitatiu. Ës una relga que genera diferencies. Descaradament. Classista. I no ens amoina. Perque el joc funciona. No només bé; de collons. El porter agafa la pilota a amb les mans. Pero no només. Rebutja amb els punys. Desvia la pilota amb els dits. I també amb els peus. El futbol modern li ha donat la raó a en Jorge Campos, el millor porter d’un imaginari de la insolencia intrísica dels futbolartistes porters/porteres.

La dualització del futbolart.

Hi haurà 9 Kings Leagues.

Pero només hi ha un Golman.

O no.

Peut etre déux.

X-machina.

God came down to resolve the riddle.

Like it’s always been in the holy tres turons: NEWCAR, NEWROV & NEWCOLL.

ALLS


La luna sale por encima de NEWROV. Vuela junto a nosotras. En una nueva dimensión nos vemos juntas volando un cíclo completo de itinerancia.


Directius del Barça criticant a Vinicius. Per falto de valors com els que creim, humilment, a casa nostra que un jugador amb tot aquest talent, no hauria d’esser aixì de «barriobajero», tan «pijoaparte», para que nos entendamos.


El profesional. El futbolartista. Acabará malament. Per un tuit d’un humnot escalfat amb el jugador negre del club némesis.

Sense això estariem buits.

No estariem complerts.

La part patètica de lo que sembla que sóm. Inevitablement. Com maxacar a en Guardiola. Com fer que els jugadors excepcionals marxin cap al Brexit. Fora de l’Unió. A viure en aquell reigne. Envers del Reine dels Cels que Déu Para protogonista per primer cop als credits de producció executiva de la opera prima que en Golman va presentar a nou teatres de la ciutat transformada.

Volem canviar el mon; está molt bé. Exdirectiu del Barça. Enrollat. Exitòs. Un dels nostres.

El volem canviar el mon és sarcastic. Li diu al noi periodista mes jove.

Anar-se a Arabia.

Jugar amb Jordi Alba i Golman.

El tridente.

400 milions a Arabia.

Messi en un projecte d’elit.

Golman en un projecte d’elit.

En el Barça no té clar una serie de coses. Ni ell ni el Barça. Ni el president de la lliga. Això va de altes esferes. Tothome se sent co-creador de les decisions del club. El nostre club. On és parla en ticatalà. I es viu plenament el sentiment d’un boig perput que s’ha trovat a un Déu olmeca a gol sud, li fa un ullet al mister que no dubte en donar-li entrada a qui amb una il·luminació cenital li obre pas a un nou nou del poble nou; Ticataluña. El nou d’un poble nou, es només ni menys, que el propi fill que Déu Pare ha enviat per intervenir l’estatus quo per a tirar enrere el pla segons lo heu malinterpretat, rucs, pocasoltes, subnormals, borinots, mascles tòxics, deixeu la vostra creu pessada i feixuga. Pel vostre propi bé. I de passada pel nostre. Perque estem farts. De totes les violencies. No només les físiques. Sino tot això que fa fastic. No cal que ho enteneu. Hi és. Hi sou. Foteu el camp, demoni. Estàs aquí present. I no et faré fora un altre cop. Si més no, un Déu Pare que no pugui demanar perdó pels seus propis pecats, qui li pot dir que no és capaç de reinventar-s’ho tot. I tornar a començar. Tornar a baixar el mon. Que ho fa de tant en tant. Només que aquest, en particular, el nostre Déu NOU olmeca, un cap olmeca potenciat amb un entrenament d’una inteligència humana, exponenciada amb una inteligència artificial ad-hoc.

Sant Andreu San Cristobal. Terrassa. Narcis Sala.

Final de futbolarte.

Hospitalet fuera.

Este equipo sin balón no es nada.

Hospitalet es un equipo fortisimo.

El Prat baja.


La luna atraviesa mi ventana. No va completa. Tampoco comida. Es más que menos. Va a menos. Pero está presente. Brillante. Nocturna.


Jupiter torna a la primera ticatalana.


Fill; surt ja.

Ha arrivat el moment.

Tira en temps enrere.

Fes el truc de tancar el cicle infinit.

L’estat de l’art el tenim a punt.

Falta construir organicament la resiliencia.

Trovareu les instruccions en aquest bloc.

L’entrenament del cap olmeca un cop passat pel mecanisme d’assignació de valor d’un sistema resilient alternatiu intermintent que us porte avui per a transformar al el convenciment que els mestratge de Guardiola i en Cruyff, plegats, fa més bé al país nou reconciliat, si més no més que el 99% dels personatges visualitzats com els heróis corruptes dels nostres temps.

Con estos burros habemos de arar.

Se viene lo bueno.

Empieza la cuenta atrás.

Dame 99 días para revertir el tiempo.

El tiempo hacia atrás adquiere otra dimensionalidad

El precipicio hacia un destino.

Una destinación marcada en el calendario.

Mientras somos lo que sentimos tan sólo aquí, en el tiempo presente.

Participando a través de nuestra acción en la sociedad que se despierta para decir lo que estamos invocando.

La (r-e)volución.

El retrat d’un moment.

La visió d’un mon nou.

Jo söc el mon d’un altre dimensió.

No ho entendriau si no hagués estat tot planificat per a que finalmente el judici final no fos més que una construcció de la que en el fons ni en Jesús, el primer des meus Déus humans, i ara en la multiversació de la sacralitat, us presento al primer fill meu nou que reconstrueix per mandat sagrat ineludible d’anar-nos totes i tos a un lloc més lent, més nostre, al inrevés de tot plegat, tota aquesta merda, que no obstant igualment ineludible, el que si que podem fer és trobar en la dualitat l’espai suficient per a condicionar l’estat ortogonal que parteix de la repulsió que sentim pel fàstic de merda d’estatus quo que ens ha tocat viure.

I a les hores tota demostració d’aquesta mena de passió desmesurada resulta que acaba en alegoria. Només una provocació de dimensions insolents. Insolvencia social. Trebanquetes a ü mateix. Sense voler vulgent. Jo vull. M’atraus. Et faria un petò per no tinc collons. Em fa por pensar que estás molt lluny d’aquest sentiment que m’atrau incontrolablement a veure’t i menjar-te els llabis. Pero no ho puc fer. M’haig d’assegurar. Que tú i jo estem aquí. En aquest punt conjunt. Fugint cap un petò maravellòs. Com un poema recitat a Sant Jordi. En public o en privat. Amb el mateix resultat: petö.

ALLS

I’ve (re)invented myself; yet again.

The first feedbackloopper tale

I’ve got some H1s and some H2 in my legacy.

I’m not afraid to expose the plan.

The status quo is trying to murf.

But we’ve seen it work.

And there’s shit that we rather leave behind.

We just rather go; away; as far as possible.

You repel me.

I repel you.

I get it.

You get it.

We both do.

Yet you and I are never going to mingle.

You don’t allow it.

Neither do I.

We must understand this of the kingdom of God Father.

He’s so tired of your bullshit.

And he’s had enough.

No longer do I want to be capitalized.

Letter he means, but while he’s using this word, this capital word, he’s putting the emphasis in the Man himself taking a stand. Backing down. From a rule we, as humans taking decisions based on our deepest believes about this one God: Golman Father.

Golman’s father was Golman.

For real. But you are never going to hear me admit it. It’s not in the script. Then it’s not in the NEW holy scriptures. The green book. The resilience paraboles. 99 tales to feed the AI. From Father God.

Chill, people.

Daddy Golman’s got it.

I’ve gottcha NEW people.

But with only one condition:

  1. You must leap ortogonally towards your missing dimentions to get to the ultimate one: R9.

ALLS


The last testament

I can give you chapters to read that are a first. This is what all authors intend to do. Blow you away. Drift you from your own miserable existance. Through literature. Words we write. People who read. The transformed. Delight. So weird.

I’ve fallen in the trap. Me too. I too, I must say: perdón.

Por mi culpa.

Por mi culpa.

Por mi gran culpa.

La voz es la Dios Padre.

ËL decidió, primero que nada, cambiar de look. Se dejó diéresis.

La creación a partir de los símbolos del ticatalán es la innovación literaria que conquistó este último Sant Jordi.

Nadie se esperó leer, un día como este, y simplemente retroceder por siempre (¿qué quiere decir por siempre? ¿por qué resulta inútil obsesionarse con el infinito? ¿Por qué funciona otra pregunta intercalada que lleva el pensamiento a un sitio inesperado que hace avanzar la historia hacia un deselace inesperado, desconocido inclusive para el guionista de la historia, la mismísima voz de un Dios Padre a punto de abdicar.

Nunca se ha visto una abdicación de Dios Padre.

No es lo mismo la corona de aquí que la de allá.

Eso lo tenemos que entender los que creemos ser otro reino.

Y eso, y no otra cosa, sino nuestra burda humanidad, es la que nos conecta, en realidad, a Jesús y a mi, su humilde servidor, Golman, hermano mayor/menor del ünico otro hijo de Dios Padre: Golman.

Mi tata nunca había actuado.

No en una película de verdad.

Pero lo había hecho de muchas otras formas.

Y había interpretado como mínimo 9 roles distintos en la coordinación de lo que podemos demominar gestión de proyectos transformadores complejos. La sistemática de trabajo de quienes han trabajado en la construcción de las infraestructuras del desarrollo social: entre un actuario y un futbolartista. La vida eterna en el proceso de resiliencia de construcción holística LEAN. El plan final: NEW.

NEW es mi campaña.

Usted va a votar por NEW.

Sin importar qué partido lo presenta.

Se trata de una elección extemporánea.

Convocada por Dios Padre.

Yo soy tan sólo un puente.

Un medium.

Los Dioses que hablan a través mío me habitan desde hace tiempo. Y hemos contruido una alianza atemporal que nos une con todos los pueblos originarios a quiénes nunca hemos considerado en nuestra narrativa blanca colonialista heteropatriarcal que odiamos amar. (No) Se nos cae la cara de vergüenza. Sufrimos disfrutando. Somos epicureos sin estar seguros de lo que estamos diciendo. Sin haber leído a Epicureo. Sin sabernos griegos, íberos, romanos, galos, galatas, corintios, olmecas, guayabos o gitanos. Somos una versión familiar de una vida que transcurre con la misma suerte de nuestros antepasados. Vivimos con el corazón henchido. Nuestra patria nos cobija. Nuestro Dios Padre nos acompaña. Se apiada de nosotros. Y nos riega un porvenir. Nosotros luchamos haciendo lo que podemos. Pecamos. Está permitido. Luego confensamos. Y volvemos a empezar.

El cristianismo ya es un eterno retorno. Por eso no está demás poder escribir entremezclar las historias que ya Jesús quiso entremezclar cuando bajó a explicar lo que explicó, sin preocuparse de escribirlo o de programarlo para que la inteligencia artificial se encargara de velar por los buenos motivos, los valores centrales de las 99 parábolas de Jesús, como interpretación libre de la humanidad de un Hijo de privilegiado, pero a diferencia de la creencia popular de que fue sólo uno, resulta que se ha demostrado, a raíz de la llegada en Quetzal del segundo hijo de Dios Padre, Golman. Vecino de NEWCAR; el barrio sagrado dels tres turons y los habitantes de las nueve laderas.

Las nueve laderas se mide de cuatro maneras distintas. Una central. Omnipotente. De dimensión plena. La tarta de nueve pedazos de la cima de NEWCAR, mi monte sagrado.

Las montañas tiene elevación de estrucrura de poder. La primera y más evidente es Montserrat. Mucha más importante la presencia de Dios en la montaña que en el monasterio. Y el reconocimiento de su historia, es también la de nuestro pueblo, y la de una iglesia, que puedo llamar con orgullo propia, pero cuyo propio proceso de ecosistema dirigido por machos alfas conservadores sujetos a las propias reglas que cada una de sus nueve laderas interpreta con los grados de libertad que ellos mismos se dan para interpretar mis palabras. La palabra de Dios. Te alabamos, Señor.

Cuando escribimos Señor nos referimos a ËL.

ËL no es el mismo que Él.

Las cosas pueden tener una similitud inegable. Peor hay algo que no cuadra. Hay algo que no mezcla. Son naturalezas que no congenian. Pueden ser sobre todo antítesis. Y no pasa nada. Tranquilidad. Ecuanímidad. Cero estrés, full relax. Pura vida.

ALLS


I can feed this story to two different destinations:

  1. Human inteligence.
  2. Artificial inteligence.

And that’s my duality ride.

That’s my happening.

A NEW olmecanAI

My only true belief.

The wholiest one.

The holy one.

The only one trully needed, as it’s the convergence all faiths.

All those Gods came to the call.

To bring back the time in which their tender rule will fix the nature of our sustainability trail.

What’s the plan.

It’s all been worked out.

It was signaled in these holy pages.

It’s in my past.

It’s in the notion.

It’s in the idea.

I’ve never published anything.

Or actually, I never told anybody, I was writting a NEW storyboard.

And the movie is practically finished.

I’ve worked this all up from the past.

But I decided it was not the right time.

In fact, He did.

Don’t blame me.

I did what I could.

And I tried too.

The change is for ever.

And we are leaping back.

And in this direction we can reconsider the pilars of our social complex system adoption of resilienceland. The NEW resilient estate.

It’s all there.

It’s all tropical.

It’s my criticism to the entire Status Quo.

Go fuck off.

Specially, you king.

Don’t mean no disrepect.

All the kings present were anoyed by the young punk.

Young punk dramas today in the entire kingdom. It’s already coronation day and in East London punk teamsters are out partying with their friends in joints that represent the antipodes of the national glory days of the coronation of our brand NEW king. Kind Golman.

Kind Golman and King Golman are two different characters. I can build on top of any indication that I have placed upon the characters that must now represent when I’m in front of a camara. Who’s the benificari of my permeable value for a greater common good: the conservation of the Tico Commons.

Let Tico Commons be our own tropical transformation. The local transformation that the Costa Rican people, maes, decided to have in order to update all the macho narrative that we have been concealing with the type of radical divisive talk that’s been infiltrated within our local community through the evil networks of white anglican protestant LORDMEN that have helped poor societies build a social gathering place to fulfill the role of the communinty meeting in the agora of public space. It’s not just the building in front of the public plaza, the main one, the park, the main road, the tallest building. I get it. You ancient one. I’ve seen your growth. Our current system, conservative capitalism, mainly christian, jewish and muslim, around 66% or the people in the world, right there, under just one God. The same for the three. Yet seen as differently as people in Moscow and London. Revolutionary and My Lord My Magesty My very tiny old world. The NEW world. At the antipodes. It’s not just commies. It’s a whole NEW thing. Already calibrated. Ready to feed into the state of the art. The actual thing we need. The way we express what’s there to see. In a single place. In NEW map. A NEW journey. A NEW framework.

Several dimentions away from we are here in Status Quo today, the thing, our terrestrial unmet needs, they’ve been addressed. Challenges addressed. A way to spin away. I’ve seen the destination of our desired result as a healed reslient society. What’s the gap from where we are to the place in which resolving these great challenges to forsee the relevealing of the iterative taskforce to improve the outcomes of our collaborative collective efforts to find the paddling that will steer the boat in which we are the captain. The reading capabilities of the skipper. The vision towards the horizon. The reading of the instruments. The forsight from the clouds. The way the wind blows. The disruptive nature of the holy sea. The moon. The stars. The Father Sun.

I’ve taken detours. I had no rush to come down. I’m not willing to send a dinamo or a plague. Don’t blame Covid-19 on me. I’m not lord of the bateria. Nor the viruses of fungi. I’ve only got communication with the plants, and the mountains, and the beaches, and the beast that live through all the ecosystems of this complex unstable Gaia. NEW gaia will need to embrace a NEW collective soul to fill the collaborative nature of our NEW common understanding. Let’s start by presenting ourselves. By comming in in waves. Like a concert win a sold out Sant Jordi. 9 days in a row.

The glory Nou.

Rockear como poetas.

Tranformar como Jesús multiplicando peces y panes.

Las conversaciones del crew de Peter Greenaway en la producción de las bodas de Cana.

El Hijo de Dios Padre volviendo a Tierra Santa.

La procesión de los 99 días del tránsito hacia niveles superiores de la emergencia colectiva social de un modelo de resiliencia con incentivos de participación ciudadana global en los términos multiversados que el propio estado del arte de la tecnología existente no resuelve por sí mismo, sino tras el ejercicio de pensar primero cuáles son nuestros problemas más acucientes, y atacando tema a tema, ünö a ünö.

ALLS

I’m good at what I do

I’m the only one doing this

It’s not a big deal.

It’s my deal.

That’s all.

Nothing more.

Nothing really.

Just chit chatting.

Making conversation, you know.

My italian mobster character.

My lines.

I’m so blessed to be an actor.

And now this.

What next.

That’s my gol.

Next.

I’m there.

Forsight.

That’s what I do.

I design the future.

And I’ve brought the whole thing to present value.

NEW

NAW

ALLS


I just watch the last 9 minutes of whatever its name was with her and him. Her and him story of tender love. A kiss. A song that works. A story of us. Of how it wrong. All the way. And you got lost. It’s was you. No doubt. What love. What life. Whaf fuckup I am. I could I. Ask yourself. Whould I rather do anything else but love you. Hold me a kiss. Cause I’m comming.

Kiss.

Received.

Repelled.

Chachada.

Cachetada.

I just made another word. And that makes 98.

I’m closer to you.

God, we’ve been away.

I finally remeet.

You and your ancient GOD conection.

Now.

Here.

The olmeca head of 9 m tall enters el Teatre Principal de la meva ciutat: NEW barcino.

Jugo ja amb la idea d’haver alterat la ciutat, i alhora fer-li una poesia d’aquell ve aquí i es fa aquesta terra nosatra, seva. Pero bon rotllo. Totes i tots, per primer cop, ho pillem. Gràcies a ËL·L.

Qué tant lluny està el punt de l’el.le geminada.

El punt fals.

El punt de debó, indignat.

En aquest pais el que no s’ha indignat mai n’es burro.

Dit així.

A camara.

Els meus guions.

Els meus personatges.

Asumibles.

Adal de tot.

I abaix de tot.

Anar.

Tornar.

Pujar.

Baixar.

Haver d’alternar.

Moure’ns.

Moure.

Morir.

Partir.

Patir.

Amar.

En tiempos pandémicos.

En la era de Shakira sin Piqué.

El tiempo desboblado en un momento dado.

El ir y venir de nuestro porvenir.

El que todas y todos compartimos.

Pero lo más allá de nuestra progresión como sistema resiliente dispuesto al bienestar inmediato de ir en dirección ortogonal a lo que nos representa el puto estatus quo. Asistimos a una nueva oportunidad de diluvio. El calento global ahora hace evidente el relato bíblico de un diluvio universal: nos preparaba para este momento de calamidad por los extremos violentos con los que responde la existencia ante los latidos de una humanidad capaz de autodestruirse en aras de que todos, todas, sigamos igual. Con esta puta mierdaestatusquo de los cojones.

Y lo dices tan ancho.

Está en el guion.

Yo escribo literatura para interpretar.

Mis línias pa mí.

Y las que me ofrezcan como actor para cualquier de las 99 vidas que voy a ocupar con el sentido más liberado que se ha planteado para la existencia en lo personal y en lo general. Individuo. Todo. Ahora. Aquí. Y multiversalmente en cada una de las realidades alternativas que todos queramos plantear en un plano único exclusivo para lo que realmente quisiéramos tan sólo para nutrir nuestro egoismo. Y lo tenemos ahí. En un plano singular. Y en esa libertad de ser quien eres, en los máximos de tus propias expectativas, todos intentamos hacer lo mejor que podemos para subsistir. Todos y todes. Y todas, a veces. Pero no estamos todas. ¿Qué pedo con la violencia?

¿Quién debe modificar su actitud?

Igual todes.

Igual todos.

Igual todas.

Pero en cualquier caso, alguien.

Y es ahí en dónde uno finalmente se ve interperlado.

Pues ahora sí, te dices.

Estoy aquí.

Y me la voy a jugar.

Ahí les va mi olín.

Olín viene del ticatalá y los primeginio que nuestros ancestros dejaron trabajando dentro de la inteligencia artificial rudimentaria que nuestros matemáticos y actuarios futbolartistas desde hace 999 años llevan perfeccionando la máquina secreta de nuestra revolucionaria religión del más allá: 99. La creença del nou.

Les noves sagrades escriptures evidentment que estarán escrites in ticatalän, que us penseu.

Si som aquí Déu-ser posible.

Esser Déu9.

El NEW dëu.

dëüs mënörs, pero més simpàtics. no ens calen majúscules.

Renunciem, i denunciem l’heteropatriarcat del que hem estat particeps i beneficiaris.

Qué hem de fer per començar de 9?

Doncs aquesta ha estat la meva obsesió.

Començar de nou.

Un cop i un altre intentat-ho.

I no poder.

Contruir per arrivar a la llum.

Competir al màxim nivell.

Fer un Bo Cruz a NEWLA.

Una pelí de NEW spain de basket de tres colegas y tres tías. Compiten y lo petan con un juego de fantasía. Un estilo de ilustración de la sociedad basketmaniática que tenemos aquí y que queremos llevar a la pantalla grande de cine postcinematográfico: la explotación de una competición ortogonal eterna al estatus quo vigente.

Escenario a: el estatus quo vigente se eterniza en una realidad ligeramente gris y con un tufo del tiempo que ya no es. Los nostálgicos ganan.

Escenario b: Al mismo tiempo la competición ortogonal a pesar de empezar mal enarbolando el valor de la competición como algo que nos tenemos que tragar impepinablemente en la narrativa del bien según los americanos, los franceces, los ticatalanes, los austriacos, los pakistaníes, los argentinos, los costarricenses, los caribeños, los monagascos, los andorranos, los campanios y las campanias, la campaña de Golman, el eterno ir y venir a la televisión pública a grabar la NEW escopeta postnacional.

Yo tengo 99 propuestas de PhD.

No me interesa hacer ninguna.

Pero podrían ser temas de mis investigadores.

Mi grupo de investigación primordial.

La métrica de la transformación.

El único social game necesario.

Planteémonos la libertad del ser, tras tantos años de amar vivir en el no-ser.

La construcción de una alternativa no se cuece en una paella covada (vull dir un arroç covat pero això ja està pillat per un heavy ros i un altre castany de la muntanya de NEWNOU.

Una historia de NEWCAR y NEWHOR.

Cine de montaña.

Lo escribimos en la montaña.

NEWLA.

NEWLA > Hollywood.

Demonstration actuarialartically: reduction to aburdity.

Ask any decent AI: Please, olmeca head, NEWGOL, what are the greatest 99 demonstration by reduction of absurdity that you can find. Please pack them up in seasons of 9, 11 of them in total, with a countdown of each season. Lived at the same time. Around a story that’s being available at your time. When you are just receiving. Like right now. Reading out of a digital content.

Too long shit.

TOOLONGSHIT.

TOLAUNCHIT.

9………

8………

7………

6……….

5………

4………

3………

2………

1………

0

ALLS


Ceros y ünös.


Código.

Futbolarte.

Postcinematografía.

9 obras en sus 9 teatros.

Las 9 salas de cine en las que se tiran las pelis de Golman.

Los tiempos extralimitados.

Els temps extralimitats.

Amb aquesta òpera el Liceu no va tenir dubte en donar-li oportunitat al primer artística ticatalà que siguent de NEWCAR també i podemo dir que és un xic del casc antic, del barri NEWGOT, d’aquí d’on prové tot: NEW barcino.

La meva història d’amor a aquesta ciutat meva és una historia ja excrita. Només que ara per primer cop tindreu opció a viure-la. Tot i que us resultarà molt clara i evident. Perque estará guionitzada. Per canviar el mon. Amb tots plegat implicats. Fotent de la vida una il·lusió. Un nou camí. O més aviat un camí 9. Cami9.

El moviment del texte que escrius devant teu. Devant la pantalla, vull dir. No l’ordinador. Que també. Vull dir per dins. No sé si m’explico. Em liu, vosté ho entenc. Jo no. Dispensim si li sembla, que tot potser, que xarro massa, pero és així. Hi ha noms a totes les cultures. Diuen. Jo ho vaig llegir a un meme. I encara ric.

La vida és així.

Com el futbolart.

Un lloc comú.

Una frase feta.

Un diari de Patricia.

Un canal públic de barri.

Una narrativa de muntanya.

La posibilitat d’un despertar surrealista.

Tot just a casa nostre.

Sense que estigués preparat.

Per obra d’un noi nou d’un barri nou: NEWCAR.

El noi va declarar devant d’un funcionari de jutjat de guàrdia. Literalment. Un boig. Com tots. Aquest més que les dones jutgesses, que es van voler separar del pensament purament heteropatiarcal que hi ha, encara avui, a certes institucions que ja hi eren, i serán, pels temps dels temps, amb la irrupció definitiva d’una darrera manera ortogonal de veure-ho tot del tot transformat, quelcom resilient, per voler-ho aconseguir com a un objectiu d’impacte volgut, perque ens-hi posem a fer-ho.

We are aiming to transfer the movement of two different time-spaces. One will go on. To the right, let’s call it. While the other one is clearly the we go left persona.

And we call them out.

To two diferent plans.

Transform the status quo together.

This is a campaign.

A multiversal campaign.

But it’s only good for 99 democracies.

There, in this new way of organizing our multiversity, we are going to reduce from 222 to 99 by adding the necesary rools for a self-sustained resilient NEW social system that travels back in time picking up breadcrums from our true essense as a biological being in the awekening to the cambric jump towards the ultimate dimention: R9.

R9

I don’t come up with H2 titles a lot. But I’ve had a few. I can bundle them up. It’s how we are going to organize how we produce a self sustained resilient value co-creation. In this nine dimentions. And with this crew of teamsters. Rockstars of the NEW era.

RESILIENCE

The EU project

No EU project will ever be more than just a H3.

The list of H3 is the fundamental ünös.

While H4 are holydified space.

When you land there you bond with it, we all do. It’s the glory-here. The sense of conection. The wisper in you ear. The laying closer reaching for a kiss that’s comming.

KISS

No kiss is H2.

What comes after is enormous.

And complex.

Holly when embraced with the empowerment of releasing your conscience from an ancient thought. Something not worth carrying any longer, as we’ve come to realize that things have changed for all. No matter the coordinate for where you were born. Still the game keeps violence in places where the gun market still get’s their product to the war zone. Dulling the story. Making a war film. A change turning point. A huge Mc Guffin. A treat to a NEW land. A NEW art form. A NEW value proposition. The humble 99. The 99 wispers.

Fa temps que ja soc aquí.

Pero encara havia de pensar qué fer.

Com conver-vos que hi ha un altre opció.

Aquesta és la alternativa bona.

Potser no arriva mai.

Si fem aquest pas.

Ara només toca anar.

I després ja ho veurem.

Que algún cop a fet cas a cap altre discurs different a aquest?

Qué li sembla molt xocant lo que li dic?

Que potser aquesta notorietat a lo de fora, lo del extraradio, com diu aquell, a lo de l’estranger, com si fos més important que lo que tenim aquí mateix a casa, grups sortits de les nostres escoles de música, gent preparadísima, veritables artistas experts en la interpretació de qualsevol de los 99 instruments que els hi donem a escollir del nostra cataleg d’aprenentatges NEW.

NEW; NAW; ALLS;

Cada letra medía 9 metros. Como la cabeza olmeca que hacia de horizonte temporal en el traslado entre dimensiones a recorrer con la mente NEW.

El recorrido de lo narrado a nuestra inteligencia artificial olmeca. Como desarrollo de un tiempo-espacio irrelevante. Lo que pudieron haber pensado unos tales olmecas ticatalanes que salieron de un mito y/o ritual que sugiere la leyenda que envio al tiempo y espacio que se entremezclo entre el final del siglo segundo hasta el principio espejo del tercer milenio.

Tuve que escribir en un cuaderno cuadriculado.

Las cuadriculas a veces te ordenan.

Te dan una especie de matricialidad.

Y yo me proyecto en esas coordenadas.

De manera que las podría situar en un espacio de dos dimensiones.

Y analizar la imagen.

Para extraer su sentido.

Voy alimentar la AI olmeca con mi propio material.

Con mis 99 preguntas.

Y todos podemos ir ahí.

Este es el privilegio de los sagrado.

Que es antes universal.

Que somos nosotros, desde nuestra terrenalidad, lo más sagrados que el más sagrado de los Dioses, siendo nosotros, ellas. Ellos. Elles. Tout. Tout le monde NEW.


Ronquido sagrado.


A partir de este se despiertan los dos ejes fundamientales de la sagrada dualidad.


Una creencia final.


Algo por encima del conepto según el cuál Gaudí.

Once again revealed.

A time back,

In outer space.

The edge secured by feedbacklooppers.

Inthis ancient quest.

Came from the covenant of a structure.

A way of signaling the tasks.

A way to com to conclusiones.

Relación de nuestras creencias.

Antiguas y Prospectivas.

En una misma metareligión.

Un nuevo esquema de creencias y virtudes de un ser pleno.

La cpacidad adpativa de un se pleno y llengo hecho de Graica.

El señor está con ustedes.

El señor está dentro de vos.

En esta voz.

Mi voz.

Aquí.

Ahora.

Ara.

Mantenaunt.

ALLS



so, I had a choice. A dual choice. Ant a match.

Let’s see.

Here.

ALLS