Y con estos burros hemos de arar. Así que no tenemos más. Aquí estamos, y de esto va la cosa.
No he llegado a constituir una serie completa de 999 pasos. Pero el camino se ha ido construyendo, y no estamos lejos de llegar. De hecho llegará un momento en el que queden tan sólo 99 por recorrer. En ese momento empezará una cuenta regresiva definitiva. -99, -98, -97,…
Y así hasta llegar al «count-down» final. La cuenta atrás. No deja de ser una traducción de un término que quizas, culturalemente, también copiamos de nuestra experiencia anglosajona. ¿Qué tanto de todas esas influencias nos han quedado y qué tanto ya son parte de nuestra propia identidad? ¿De qué identidad hablamos cuando nos definimos en términos categóricos de aquello que inequivocamente «somos»?
Yo no lo tengo claro. Quizás porque tengo claro que soy muchas más cosas a la vez. Y que quizás mi identidad ya hace tiempo que desbordó el embase en que debía llegar para ser lo que inicialmente debía ser. Inevitablemente ir más allá conlleva otro tipo de narrativas, némesis, circunstancias y aventuras, imposibles de imaginar desde el origen inalterado de las identidades inmaculadas y puras.
La transgresión para ser eso, y más, o más o menos, no deja de ser el último acto de rebeldía al que cualquier ser, sin importar de dónde provenga, quiera, o pueda, asumir para salir del «sí mismo» colectivo al cuál se le afilió en primeras circunstancias.
Who’s going to pay attention to your dreams?
The Cars
No podemos ir por la vida pensando que no pasa nada. Pasa. Y ahora nos toca hacer algo al repecto. Pero este sólo pensamiento puede incentivar la acción, o desmotivar cualquier tipo de revolución. Por pensar que está todo demasiado cuajado para desmontar la historia de violencia a la que nos quieren someter. ¿Quién? Las fuerzas que hasta ahora han sido beneficiadas por el juego tal y como está planteado. Más allá del bien. El mal pues.
Y ese mal tambien tiene la connotación de haber sido constituido a partir de un modelo de sociedad al que nos sentimos totalmente implicados con cada paso que damos. En un acto de provocación de ser quién decimos ser en nuestro acto-de-fe público: la red social. O nuestra identidad en la red.
No queda más que lo que nos hemos planteado que somos mientras el tiempo pasa entre nuestra intimidad, el espacio privado de nuestra familia, y la subsistencia que nos permite estar por encima del nivel de ahogamiento, o por debajo del agua, persistiendo en un sistema de opresión que nos provoca a ser «nosotros mismos» y a salir de la cloaca con un poco de motivación, y una buena dosis de positivismos pragmático, según el último gurú de una generación que se plantea todo como un devenir que lo tiene todo a su mano, y que de aquí, el último que cierre la puerta al salir.
Quizás somos corresponsables de este sentimiento de que no hay futuro posible para arreglar de arriba abajo este despropósito. No tenemos un plan lo suficientemente robusto para mantener la esperanza en un plano más global del que normalmente nos planteamos influir en el devenir del porvenir.
No deja de ser un juego que está desnivelado. La cancha está en pendiente, y nos cuesta mucho más a los que jugamos cuesta-arriba. Cuesta abajo juegan al contragolpe. Y la bola se acelera con más velocidad. La gravedad juega a favor. Cuando uno de los elementos que determinan el juego está sesgado por un criterio impuesto para determinar limitaciones al acceso, y sobre todo, que hacen caso omiso al sufrimiento de aquellos más desfavorecidos por el devenir social resultante.
Algo no va bien.
Y en esta línea debemos asumir una nueva perspectiva. Algo debemos ser capaces de hacer para cambiar las cosas. ¿Qué? Eso ya suele ser más peliagudo. Las narrativas de transformación y de revolución han sido asumidas por todas las agencias de marketing. Las marcas pues, nos venden que a través de nuestro consumo, ya estás cumpliendo con tu deber social para hacer el cambio. ¿Pero a qué cambio se refieren?
¿Qué queremos cambiar cuando nos referimos a una transormación?
Por aquí podríamos empezar para preguntarnos si estamos dispuestos, esta vez sí, a apostar por un sistema alternativo emergente.
Yo lo estoy.
Esta es mi humilde aportación, y soy muy consciente de que es una más de un montón que se pueden promulgar como la «re-hostia». No pretendo ser la hostia, aunque se me vea con una camiseta que apunte en esta dirección. La cuestión es si podemos comulgar de un cuerpo de un Dios que nos promueva a devenir en una dirección en la cual nos podamos sumergir en un espacio de conciliación resiliente y definitivo. Un espacio de transformación que nos permita seguir asumiendo somos esto, a título individual, y que a la vez podemos desplegar un camino NEW que nos lleve en otra dirección.
Esto no es trabajar desde la playa, pero si un pensamiento complementario a la convergencia de dos mundos.
A set of concepts and categories in a specific subject area that show their properties and relationships among them.
The theory of value. Goodness. Dimentions of value. According to whom?
Understanding phenomena in terms of purpose they serve. Rather than a cause.
A NEW ontology, axiology and teleology.
That’s the starting point of NEW.
A way to move beyond.
A way forward: backward.
Like the directions of time.
Just to consider directional antagonisms.
A new set of rules.
And a NEW consensus.
The end. To like the final entry door to the next dimention, in the way that it was written by Jim Morrison, and sung by The Doors. The end in teloelogical terms. The purpose of it all. Or of this in particular: a NEW awakening.
This is a good starting point.
Three words.
A sense of starting from scratch. At the very base of a NEW pyramid.
Entre los no creyentes hay una cierta alucinación cuando son introducidos a la posibilidad del perdón final, que lo borra todo, y por el cual: entras.
Estás dentro.
De pronto…
…aquello otro.
El otro lado.
Darle la vuelta.
¿A qué?
A la vida.
Pongamos por caso que estás mal.
Muy mal.
A punto de no ser.
Morir.
Morirte.
Morirte a tú.
Hasta aquí ha llegado la peor de las violencias: hacia tí.
No querete a tí: eso es pecado.
Yo el primero.
Me proyecté machista y heteropatriarcal en muchos momentos de la evolución humana de mi concepción particular divina en continuo movimiento y ecuanimidad brindada por los entes conectores a este bienestar común que decimos alimentar con esta única plegaria: ALSS.
Y viene de una historia que sucedió alrededor del 99.
Volvamos allá.
Vamos a al 99.
Esta es la histeria.
Se convierte en un popular movimiento pop.
Grotesco, en parte.
Y libre de pecado.
Y de ser justo lo contrario.
Porque Dios Padre, servidor, lo puso por escrito.
Aquí.
PAPÁ
ALLS
Sentidos entrelazados.
En esa otra dirección.
Como nueve pasos a gol.
Nueve momento antes del gol.
Asistir a un mundial con el tico commons verticing.
Verticing: palabra 99 de una nueva lengua: ticatalán.
Jo söc ticatalà.
Una concepció ortogonal.
A tot això.
A vosaltres.
Lectors.
Complices.
Forevermore.
The ultimate collective desire: beyond.
You go.
GÖ
Gölman
Servidor.
ALLS
Jo no soc escriptor.
No tinc llivres publicats.
Fins que publiqui nou no he publicat cap.
El salt és aquest.
Anar més enllà.
Deixar-ho tot.
I tornar a començar.
Donant marxa enrera.
99 persones pujen a un cotxo que no sigui Telsa (capitol apart).
La industria de Telsa.
Mi tía.
La tía Telsa.
La tia al cel.
Tietes9
Tiets9
Cosins9
Germans9
Falsetietes9
Falstiets9
Falstaff9
9 noies diëresízäda entran al falstaff, a NEWGRA, abans de creixer la dïerësis a les antipodes.
No s’enten gaire. Es confús.
Perfecte.
Falten punts que descriguin millor el sentiment. Puntualitzem quelcom alternativa. Proposem el triangle elemental que ens queda per construir: la resiliencia. Abans de qualsevol nove manera de plantejar-nos quelcom més al mon nou aquest que aquesta dualitat de 9 noïes i ) 9 Nöis. Aquest és el logo més sublim d’altra historia. La que comença ara. Al final d’aquest particular camí groc meu: NEW.
9 nois diërïtzäts. . . . . . . .. ..
Qui és Lamin?
Devant.
Agafa el rol d’un nöu.
El nöu és el nivell més alt d’aquest sistema alternatiu al que ens vam haver d’afegir amb un mecanisme de reconeixement, renaçença, hipersensibilitat d’els estats col·lectius poetitzats en una direcció emergent transformadora. L’element d’anar a flipar junts. Juntes. L’antipartit d’aquest altre. Només per tocar els ous amb aquest 99.
La historia a les antipodes de CiU.
El contrari d’Unió.
Uniö.
Jo sóc el creador… d’unió. Minizculitzada.
Inmigrant.
Com a capità d’un baixell de s’altra banda d’es mon rodö.
Com penses que serien les antipodes de lo rodó.
La esfera blü
Un nöu colör.
L’etiqueta que descriuen aqueses coordenades de color, 9, 99, 999.
Et pases amb l’üs dels puntets i les cometes aqueses dels collons.
Diu el LORD.
Un sentiment que entenem en aquell rol. Aquell moment. Aquella interpretació.
Enter something into an AI.
Let that be this:
Hello. I want you to answer like an enabler to uptake on a AI interphase for the first time with a nine step prompt, that will iterate to a conclusive milestone define in the first one as the destination that this exchange is capable of orchestrating for a resilient nine dimenstional transformative shift. As process to leap out. Leap away from our current state. From this status quo. And it’s going to be AI enhaced, by following this structured conversation of nine questions and nine iterations of your most hands-on evidence-based holistic-resilient transformative-intuitive with a practical 9 set guide to implement into a state of perpetual positive motion. Spin that way. Then present the spin the other way as the antagonist direction: an available state of mind, that boost the current status quo in the opposite direction. Viable futures away from one another. A dual state of NEW affairs. Propose a 9 step guide, with each section being 9 resilient comprehensive structions to build the pathway towards the pursuing of each step at a time. This is a nine dimention destination. Dimenstion one has nine journey milestones. Each milestone has a 9 step KPIs to go up that phase. And your interaction with each level is adapated to the complexity of the experience and the ambition of the very thing you have set to transform. This is the resilient theorem. AI enhanced. In a framework, campaing, theorem, engagement designed mechanisms, resilient paradox, holistic orverwing, continuos flow, NEW deal, futbolartistry. Allow this NEW programme to be presented to the 9 categories of users that represent the first 9 levels of feedbacklooper teams, revealing the holistic resilient framework of a NEW societal governance and sustainble interaction stable entrophy. The ultimate destination: met. In scientific terms, first determined by a 9 level theorem proved by reduction to absurdity. The 9 level actuary-mathmaticians feedbacklooping NEW stringing theories. Present the result as 9 prompts to ask Gemini to come up with a web-app ready and optimized for any IO and for desktop or mobile. The 9 prompts should be addressed as a dual exercise: on the one hand as a integrated functional and technical design input phase, where the nine prompts ask me the questions and variables and details that need to expressed in each moment of the 9 steps, to clarify the focus and the exact output that should engage each type of the 9 stakeholders, and therefore, createing 9 user journeys that are gamified at each level to open an increading level of learning process of each new user, while also explainning the wholesome NEW vision, each element at a time, configuring nine parallel and complementary routes to arrive to a desired state of the wholesome being, and let that state of NEW deliverance: Bë. ALLS. Each level of each framework should complement with a mix of hetherogenic perspectives to build on a 9 level pyramid experience. Make this an individual trip, and a collective one. Transiting among two directions. From individual to collective. And from collective to individual. Ethernally. ALLS
If you hit enter three times after ünö you are kicked out of the numbers’s list.
A list in programming terms is a concept.
There are few concepts about the metrastructure of algorithms.
We just need to be precise on the information we are providing the math to do the job that lives behind every meaningful algorithm, out of 99.
That’s a collective role.
The authorship of a community.
You are not seeing it the same way that I.
I’ve lived my past.
You haven’t.
Yet.
Till now.
The two words you want to hear.
And hear me out, for this is it:
I’m becoming the NEW _________
A nine letter space.
That’s shit is NEW man.
I’m NEWman.
I’ve been GOLman, before.
So I’ll go back.
For good.
For alls.
I travel to the antipodes.
And back.
And I have nine cycles to give.
And we are out.
For the common good: out there: nine dimentions away on that particular orthogonal destination: 99. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . and like that ninetynine dots that are actually worlds with 99 layers within, each. On its own.
But it’s not for all.
It’s just 99.
Is that fair?
Should we domesticate 99 variables for our own collective survival NEW reasoning.
And I have 999 art forms to prove it.
:unö
Jesus, Christ, man.
OHHHHHHHHH My göd. . . . . . . . .
Nine degrees of freedom.
Reversing character.
I’m a go backer.
Every time.
Over this shit.
And you name 99 stereopical charistics of your social crowd.
Two types.
And only two types.
Classic antagonists.
Riding along.
«Against» each other.
the last vattle.
Fuck it.
Do not name it.
Extinction in the scope of a NEW language that constitutes itself as sufficent repurposing of collective meaning based on these words.
It’s like taking Andreu Buenafuentes NEW game, words, but to the 99th.
Like that writen.
Without minisculizing.
(Also exponentializing. . . . )
Is four dimentions enough for you?
The first degree question to enter NEW?
Is four enough?
Not a simple question.
It’s not meant to be simple.
It’s not meant to be lazy.
It’s not meant to be violent.
It’s not meant to be selfish.
It’s not meant to be cynical.
It’s not meant to facist.
It’s not meant to suck.
It’s not meant to be evilish. . . . . .
Six has a special power.
You’ve got to give it to six.
It’s not just any regular player.
A book of NEW longing.
A waiting list.
Will you wait for me here:
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
Nou.
Nou places.
Nou espais.
Nou temps.
Nou nivells.
Nou dimensions.
Nou estupidesses.
Nou claus.
Nou són l’hostia.
O no res.
I ja no en tens més.
Pero aquestes poques 9. . . . . . . . . .
I’ts in its punctuations that the ticatalan language takes its pride.
Nobody speaks it.
Only exist in fiction.
In this NEW fiction.
For what?
What’s the quarrel worth undertaking? Name me 9 revolutions worth siding to in NEW common understanding: tico commons.
A NEW word.
The first one, in fact.
And here, for once, will be shown the whole 99 list of words that make up, a set of new deliverance for ALLS (Let ALLS be the second word in the ticatalan language. And with this two sufficient energy to pulls üs all through this tough phase we are deling with dickead facists, 99 of them.
The crowd of facist are gathering in within the walls of the free society within the Internet.
Think of it: you too are a market.
You’ve been brain washed in way you hadn’t noticed before the Matrix.
And this is where I rather hook back in time with that common NEW understanding on how the game’s been rigged.
By you.
99.
The list is us.
The list is üs.
Two types of üs. Blow your head like mushroom of the Hiroshima atomic bomb within the heads of the decision-makers.
Decision-makers-doers-beneficiaries-war-law-economic-system-_________ (the ninth level of freedom is there for you to fulfull your wildest nine dimentional journey. You will experience this ride within the course of the following 99 days to live through the 9 greates collective lies of the story you’ve been preaching to the choir.
Preach out.
Preach back.
Unlie the tie.
Unlie the tie.
The opera.
My opera prima.
At the local theather.
Whichever one first, whichever these nine opera houses for a NEW world.
So we make it a game.
We make it a NEW göd.
Oür öwn.
A NEW collective property.
By gaming the way in the 99 last least expected way.
That far I long to be.
You comming?
Of course you get to stay.
You get to say.
You matter.
Even if you don’t want to come.
You are free to stay in your own old belief.
That’s fine.
But old.
I’ve come from there.
And that not NEW.
But thankfully: NOE
Nöë
I’ve been Nöë for a NEW film.
As the pakistani actor I’m.
You don’t undertand, jaar.
I’m the NEW lord of the game.
Minisculized lord.
One chosen by an unproven NEW king.
Think of it, Hamlet.
A story for the poor.
A tale for the people.
Sounds better. Unless you embrace purity. You poor bastard.
It’s a pity on you call from these very personal NEW göd you get to train. As if it was a draggon who flew. You know. With a little inclusive-oriented minisculization, we all bear with. But you get to train this NEW dragon flying. What would the destinations and the struggles we’d be facing along with the people of my time. To resolve the urge for facism to reenact, as if it’s a hidden plan, and unknown model we’ve been testimonials to the human truth we owe to each other, as human beings against this scum of shit.
And you describe shit:
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
There’s a list of 99.
And then none.
End of act.
the spaces left
The counting crowns
The 9 headteam
9 feedbacklooppers. . . . . . . . . .
Sometimes after this NEW question mark, at the communion of the ninth dimention, the congregation of the maximum state of your transformed form: R9. . . . . . . . .
You can now live this 99 journeys to the past.
And to the one word.
The NEW state of mine.
The NEW tale from göd.
There’s nothing out there in this multiverse.
But if you go beyond, aknowledge that there is a sister system at the antipodes of your understanding 99 dimentions away from your understanding.
Imagine them.
How would I get back?
How to I scape from this cursed dimention.
It’s a NEW leap.
Hoppin!
9 alternative personal dimesntion law.
It’s bigger than 99 white fools with scientificly sound theories, scientific discoveries, artistic creators, civil engeneer, doctorcita, infermera, poeta o feedbackloopper.
Historia alternativa de Feltrinellis.
Una historia de un cuate que lee.
El punto de partida de una novela puede ser una frase de menos de 9 palabras; punto y aparte.
La composición de estructuras de información, tanto narrativa como informacionalmente, nos lleva a una nueva forma de escritura: según los nuevos valores asociados al sentido del valor de los conceptos revolucionarios que abren un espacio de libertad perpetuo. Un sistema universal insuperable.
La historia del algoritmo perfecto.
Para dar solución ¿a qué?
¿De qué?
¿O qué?
ALLS
Feltrinelli, Capodichino, 9:09, p.m. Napoli. Campania. Italia. Sur de Europa. Mediterraneum. Islas del mediterreo. EU. Antípodas.
Un título separado por dos lineas rectas.
La recta.
La novela.
Una serie de NETFLIX.
Una película de NETFLIX: No voy a pedirle a nadie que me crea.
This unresolved problem of our hetheropatriarchy war-loving geniuouses, 999 rich fools of the NEW earth.
That too has changed.
I know you want change too.
Relax.
Lay your arms in the past.
And let the past be the way.
Including the so expected return from my brother, Jesüs.
He too did come down and transformed.
Weirdly he had gain human years to be a wise old man.
And decided to come down and clear some shit up.
This is the conference the NEW mexican is making a reference of. Or there off. Or whatever, man.
I’m out.
Out of the comedian path.
Unless…
I embrace the joke-writting sketches.
That’s what I do in this place. But I have to go see about my words.
And finally meet my destiny.
Writting.
But that too, image, has a limit.
And at some point I can’t go on.
I’m in peace.
As we shall all be.
The greatest göd-like feature of any social system that we can convince each other of is just the ride towards the self-awarness and resilient sustainable NEW system that should rely on the gaming the existing facist-money-selfiness driven shynny-white-bright-capitalist-partying-yachting conceited fool _________. The empty space is for you. Embrace your stupidity. And get through.
What would you imply as a metaphor?
Essay for the test for admissions to the NEW multiversity.
There’s just one of those.
It’s a metaconcept.
A higher hierarchi.
Hollywood antipodes… Bollwood.
Bollywood NEW movie.
NEW barcino – NEWKAR
The franchise film
NEW franchsing replicable feedbackloopper enhanced NEW seeding scenarios.
The NEW value act.
A thesis for collaboration among 9 particular universities that trigger a NEW consensus on backward studies history lessons; how to be taugh in individual and collective theather-making-NEW resilient industry.
I’ve got all my escense in this programme.
And this is NEW direction to aim towards.
This will be the ride of öür lives;taken back.
But, under one condition: to drop something holy. And the facist chose me.
Will you too.
Paradox paradigm.
Presents.
The prime of an opera.
A sense of NEW.
A revolutionary journey.
Back.
Reversing day.
Go. . . . . . . . .
. . . . . . . . . . B a c k
And you hop in.
You enter the button.
And enter into this NEW platform.
¿Tiene fruta madura?
Mercados transformados.
9 historias de mercado.
La Boqueria – Peña, Frutas y verduras de primera, atención familiar y complice.
Peix Meritxell – Sant Antoni.
Mozzarella di Buffala de Campania – Carmelo
Ninot
Sagrada Familia
Santa Caterina
Barceloneta
Vall d’Hebron
Horta
And no more.
ALSS
Matrix errors.
Typos.
From heavens.
99 heavens lost.
At the antipodes of Milton we head back.
And from this writting to that, our culture can emerge out into the NEW caliber of our collective common-sense-making of a NEWorld: a social system scale-up with 99 degrees of freedom, that directly challenges the status quo, as established as the antipodes.
Non-violent antipodes.
Departure from this violent one.
And as opposed to.
This NEW destination.
There’s the space for the required reconstruction of what we are commonly undergoing.
That’s the NEW narrative for you.
And from NAW to ALSS.
IN ALLS directions.
Ninedimentionride.
Ninedimentiontransformation.
A little bit more complex.
Variable adjustible degrees of freedom.
From one to 9. . . . . . . . .
Departing launching literature.
I was born diferent.
So I had to reborn.
Don’t you.
Let’s go.
I’ts NEW time.
Bé
Bë
ALLS
Beyond the understanding of thy language. . . . . . . . .
ALLS
One-timing. . . . . . . . . .
I’m a futbolartist; every one of them is a shot at gol.
El Santos es mi compadre más añejo. Mi primer paladín. Mi hermano dentro esa otra familia que me recibió. Y que tan bien me enseñó a estar en una sobremesa a gusto. En eso que uno comparte cuando va a la casa de un amigo a comer. De colado. O más bien, de invitado.
La casa de Rodrigo era una extensión de un plan. Estar en un sitio en donde podemos hacer que ocurran cosas estraordinarias. Sobre todo porque hangueamos ahí. Y nos cagamos de risa. Compartir la risa es el elemento primordial de cualquier relación social personal. Lo importante de verdad es reir. Es el indicador de impacto número uno. Y además afecta nuestro caracter. Si reimos estamos en las antípodas del enojo. ¿Pero de qué nos reímos exactamente?
El matiz no es menor. Hay que reirse de lo que vale la pena reirse. Buscar el camino hacia esa buena risa. La razón de estar ahí. Y buscar en compañía de ese complice de la risa, que allá fuera también se puede reir en esa sintonía poco habitual. La de nuestro sentido del humor.
El humor se construye en la escuela. En el barrio. Con los colegas.
Por cierto, he quedado con mis colegas de aquí: de mi montaña. El Carmelo. O mejor dicho: NEWCAR.
Minisculized blue’s story is a stimpy one. Rather ridicoulus if you aïskmï.
I’m rather odd at trusting. It’s a gut feeling. I doubt. A lot. I tend to. I don’t know. It’s my gift. So I embraced it a long time ago. And doubt the system. So I let go. And find. Out here. I distrust. And you are back in your room in NEWCAR, my hood.
But wankers had a heart. A mum. A awful dad. A sister. A brother. Wanker was really a wanker. That’s it. There’s no more to it. Why would you want to hear about a wanker’s story. A wanker’s a wanker. Once you know. You’ll know forever. It’s trully there. For you too, you know. It’s your wanker’s wanker paradox. I got into Oxford with this 99 letter prompt, and OLMECANAI enhanced.
That’s tust.
In the trainning.
My AI is tropically trainned.
Waiting for you wankers to get this paradise and orthoxy of the ones who left you behind, you cunts moderfuckers (and why should we keep cursing using the mother methaphore and not the waker dad. Look within your self, you wanker. That’s all you need to do. You are not oblidged to be wanker, you know. You… know. You know. You are just a wanker. Why wouldn’t you. Right. Right.
And empty prompt waiting for you to feed an extended links to 9 initial dots to link, a nine letter word, nine dimentions, nine different categories, nine different minusculized gods, nine virgins, nine macho conducts to repel as an unwaked society. A society free from wankers. Because we cure them. They unwake themselves up. From wankery to dignity.
Please file you complain in the following address of concerns handling.
The logic behind rules.
The ones upon us.
The ones we imagine.
The ones we invent.
For ourselves.
For ourown.
The NEW collective society.
A NEW one.
From scratch.
No handles.
No cuffs.
A clean place.
Not to attack.
Ï repeat, not to attack.
Stop the bombs.
Stop the killing.
Rest the machine.
Rest the machinery.
Slow down.
We are turning back.
And like that the Earth stopped.
And so did the rest of elements in the skies.
And the spin spon the other way.
And since that we rotate this way.
Till today.
That we go back.
The NEW last cyle.
Contained cycles within a good enough self taught social complex system with set of nine global consensus of the 9 collective measurements of impact to go for in 9 years time, for the first time, without their control. FUCKOM. Let’s just go the orthogonal way.
The image then appears leaping towards a new level of complexity.
Still there’s something fishy in any choice. Is three too much. Is it really true that the studies show, the scientific evidence in the neurological world. It’s how it’s been organized. And how much we want to change this. So bad, that we are willing to be the drivers of this desired collective outcome. But the complex issue in place here is to activate that change, to draw a new impulse towards the right way to scope it.
I doubt in another way. There’s what I don’t get and I’ve found some fishy evidence in a dump. A digital dump. You can smell when you are in a fishy place. It’s been design fishy. But fair enough, the entire society has been polized. And depolinizing colonies is not a simple outcome. Still, we are not here to give up, so we try. Here’s the kit to feed the algorithm that has been put in place to cover the certainty of our active collective wellbeing golgen goal, out of the multiverse of 9 impact destination to reconsider the alternative.
Más allá de todo hay un espacio en el que continua viva una existencia superior. La alcanzan las almas que descanzan en paz. En paz enfatisa una palabra: paz. Pau, para llamarla de otra forma que nos convenga para reconsiderar su significado, su peso específico, su valor, en la función semántica de una palabra intentar representar al máximo posible con el sentido que le damos a la realidad. Y con ello reconsideramos la lengua. Y vamos en dirección de una lengua nueva: el ticatalán.
L’odi aquest que no es pot permetre. Mira en Vini Jr. No potser. S’ha de dir.
I naltros l’hem patit.
I hem patit amb jugades que semblaven que estaven pitades en contra nostra. I ens hi vam sentir impotents. Com si tot això estigués eclipsat per una mà negra que mou els fils. I els fills no els mous tu. Mai.
Pero quan guanya el teu equip de futbol a les hores has guanyat també. Envers lo que els demés consideren que tenir aquest sentiment. Reconfortat i validat per la sensació d’èxit. D’assolir un objectiu molt complicat. I que ens ho han regalat aquests nois que són uns professionals. I naltros ens hi diem part de tot aquest espectàcle, perque a sobre, sóm els amos. Es nostre. De l’afició. Hi només dos clubs que hi poden dir això.
Un d’ells som nosaltres.
S’altre: Es Reïal Madrid.
El Barça ha estat campió guanyant a l’Espanyol 2-1 al seu estadi: el RDEC, a Cornellà.
Jo he estat allà. És preciòs. S’arriva com qui va a un centre commercial. I fas una caminadeta cap al partit. És tracta d’una planàs per tot Cornellà, Hospitalet, Barcelona, Badalona, Sabadell, Vilafranca, Cambrils, Besalú i Llivia, fer el desplaçament expressament, i veure un partit com el que es va viure ahir.
L’Espanyol s’en salvarà.
I el Barça ha estat campió.
Lo millor de dos mons.
Qué bé i plens que hi sóm.
Ha hi era hora.
L’hora de trobar-nos tots plegats.
Malgrat el passat.
I mirar més enllà.
Junts.
Qué dius el partit.
De debó.
(Aquesta linia em va fer meritoria al guanyar el premi de guiò amb aquest jurat tant alineat a les tesis comíques dels meus acudits. Escrits però per fer al teatre. Al teatro nou. Quelcom estructura narrativa nova i complexa que n’hi havia organitzat, tant bé com poguem, per fer passar per NEW. I des d’aqui fem quelcom nou: NEW.
El meu objectiu és l’adopció d’impacte.
O l’impacte de l’adopció.
Quelcom que aconseguirem, de tot, d’aqui a molt temps. Com 9 anys.
Pero llavors d’aqui a nou anys tot això ho haurem fet.
I aquí teniu una visió de cap a ón ens agradaria anar.
-9
-8
-7
-6
-5
-4
-3
-2
-1
0
Em presento
Introduexo un cas que capti l’atenció. O potser aixó és el veritable ü.
Ü.
Torno a començar.
Ara en l’altra direcció.
Faig lo diu l’advocat del demoni.
Faig un pas més enllà de l’estatus quo. Hi canvies més enllà de les cinc dimensions de creixement possibilista cap a aquest nivell d’idoneitat d’una direcció alternativa disruptiva en aquest sentit de l’adopció. A qué?
Un cas més vermell, estructuradet. Ben parit. Com un acturi t’ho fa. I et quedes tant ample. Publicant en journals cientìfics. El camí cap l’objectiu comú: tico commons.
El nou. El nou d’un poble nou. El camp alternatiu on tú et pots sentir en control i amb l’ùs de la teva facultat més anyorada. La que et fa esser senser en aquest novè pis. La novena dimensió. O més aviat la dimensió del nou.
Golman era pare d’una nena del Infantil B. Era un outsider dins del sentiment put #totsomblaus. Tu t’hi pots sentir-ne. I esser-hi. I formar part. Fins i tot et pots presentar i esdevenir president. O membre de la junta directa. I manar molt. I encara aixì, seria un nouvingut. Un vingut d’afora.
Per esser blau blau, s’ha d’have botat una pilota i fer com a mìnim 99 cistelles en aquell mìtic camp. I jo no les he fet.
Les he fet però al pavellò municipal de Perill.
Això és Gràcia.
I un gran camp.
On m’estic posant a punt.
De fa nou anys.
Per aquest moment.
Ha arrivat el dia que m’haig d’oferir al meu col·lectiu.
I això vol dir sortir a llum.
Com a futbolartista.
Com una eina per la transformació.
El portaneu d’un crid que ve de lluny: nou.
Un lloc nou.
Un joc nou.
I el nou d’un poble nou.
Nou nous differents.
En tipus de lloc.
Com a basketbolista alternatiu pef treure les castanyes del foc.
De tot el foc.
El que ens crema els dits.
I ens fa verí.
I morim poc a poc.
Cada dia.
Mentre vivint.
Ara, però, donan-li aquest sentit NOU.
NEW.
NEWLLÜÏ
Els 4 patrocinis de les dïeresïs.
Un pla surrealista inclou un futbolartista.
El regim era en aquest sentit obtusos. Especialment obtusos.
No es feia més que trobar els sentits no establers, encara, de surrealitats no explorades. Sobre tot las mai llegides. Les mai escoltades. les mai viscudes. I aqui hi posavem l’emfasi.
I tornem a ser-hi.
I dir la nostra.
A fer palers.
I ens hi volem reconvertir. Pero ara no em va bé reconvertir-me havent de fer jo tot. Prefereixo afegir-me al procés de colectivització quelcom nova, innovadora, definitiva, en el sentit més ample d’un espai de proves, surrealista d’arrel, des d’un diseny conscientment fet des de l’extrarradi. Més enllà de la meva centralitat i normalitat CIS blaugrana. Amb totes les meves 9 culpes.
Sentir que sóm millors.
Sentir-nos superiors moralment.
Valors.
Persecusió dels poders fàctics d’aquest país: els fachas, els jutges, la pasma, els grisos, els arbitres, els partits polìtics d’extrea dreta, dreta i la premsa madridista, els monarquics, i L’Ú.
El nostre propi conservadurisme.
L’Opus, Salecians, Jesuites, Misioneros de Cristo, Lasallistas, Testigos de Jeová, Cristianos sionistas, Nacional cristianos, CRISTO REY.
Som la resistencia contra el feixisme i el colonialisme que des d’una Espanya de la que també nosaltre venim, ens hem fet un liu, i ara tot just sortim a fer un passeig. I pasejem a labora d’un riu que ja no hi és, i d’un pont antic que encara hi és.
Anar a un pensament centralista com si tots haguesim d’entendre lo que representa copsta esser viu i gaudir d’un moment dalilià, tot i no estar al cap de Creus.
Ens endinsem en lo blau i sabem segur lo que ès tocar el cel. Inmersos dins s’aigu s’en sap esser inmortals.
ALLS
Esta es la metarrativa de G: Golman, en Imágenes vs Google’s Al-l
El Butiqueso ha fichado a Golman. Golman ha respondido con trabajo, y aquí, en un partido ajustado en el campo del TARR, Butiqueso consiguió un trabajado empate contra un equipo joven y potente. Golman contribuyó con un hat trick, el primero desde su vuelta a las canchas.
Atención que uno de los goles está nominado al mejor de la semana.
La Cristina Clemente m’ho ha tornat a fer. És un far en un camí que m’he obsesionat a transitar: vull esser gent de teatre.
Ahir ho vaig aconseguir. Vaig anar a veure la seva darrera obra i com és habitual m’he petat de riure alhora d’haver plorat com cal: sense embuts. Entre la Meritxell i jo, la meva filla, Vera. Uns i altres ploravem, mentre ella observaba. Amb atenció. Amb el poder de seducció que una posada en escena et demana. El ritme, els personatges que ja t’els coneixes només entrar en escena i presentar-se davant d’un escenari, davant un public nou.
Tres dones. Totes elles tenen diferents maneres d’explicar qui són. Les estem coneixent i ja veiem les seves personalitats. La seva manera d’haver existit al mon aquest que vivim. La vida tal qual ens pensem que ens defineix, fins que un dia rebs una noticia que no estava al teu programa: tens càncer.
No és ben bé així. No es ben bé així per una dona. Tot és different per una dona, en comparació a cóm són les coses per un home, si ens aturem a pensar que vivim agafat pels ous dins d’un sistema opressor, colonialista, masclista i patriarcal. No tenim molt marge, pero ens estem adonant de que efectivament estem malalts. Tots plegats. I no ha estat culpa nostra.
No del tot…
Em part sí.
Anades i tornades.
Un mon que ens ha ensenyat a esser com sóm: egoistes i empàtics, falibles i confiables, asututs i poca soltes, abstractes i ximplers, congruents i contradictoris…
No puc estalviar-me la feina de representació de la dona que Dones de Radio posa damunt la taula, o més aviat a sobre d’un escenari que reflecteix una vida que es transita quan algú, una dona, rep aquest diagnòstic malait. La salut la tenir a flor de pell més aviat, només, quan ens manca. I darrerament, estem conscienciats, potser nomes lo just, de que cal prendre consciencia de que sóm lo que menjem, l’exercisi que fem, les persones que ens envolten, la comunitat, i l’estabilitat de tenir una raó d’esser, una feina per pagar els comptes i un sentit de pertinència amb el qual puguem estar relativament satisfets. I amb això anem tirant. Sempre amb alguna cosa de menys, i amb alguna historieta que fa gràcia, de tant en tant, a la que en prenem nota, o s’ens escapa de les mans. Dones de radio és un d’aquest miracles que has d’agafar. I que ens transformarà a totes, perque ens-hi posa un mirall davant nostre. La vida. La mort. I el que hi ha dins d’aquest bocata.
La mort hi és. Sempre hi és. No ens fem prou conscients de tenir-la a sobre. Respirant-nos al coll. Suament, pero alhora constant. I ens acostumem. Anem en automàtic per la vida. Emprenyat i preocupats per mil coses, d’abast, que ens hi nuvulen l’ullada més enllà del que tenim amunt. I no passa res. Tirem.
Ara quan et trobes quelcom al cos que no hauria d’estar… la ment s’activa. Com aquestes tres dones que rand d’un boltó començen un camí que les canviarà la vida. Aquest trajecte, de cop, té la mort alla, ara davant, més propera, menys nuvulosa: present. I tot lo demés, com pot seguir igual? El mon que teniem de cop s’ha tornat blan i negre. Estem al mig d’un somni, o més aviat, d’el malson definitiu. Ja el temps no es infinit. No ho havia estat, pero tant ens-hi feia. Ningú s’anoda. Estic sola. Un cop més. Pitjor.
No sentim a una veu a l’escenari, sino a tres. Tres maneres d’esser, de diferents mons, i ahora d’un. Tres classes socials, i tots tú. Totes jo. Tres maneres de prendre la vida, i d’entendre que això ha estat així, per cadasuna d’una manera única i irrepetible. Com la vida mateixa. Pero totes tenen ara un punt en comú. Un club al que de cop pertanyen, i m’havien volgut apuntar. Ni mantenir-se només d’aquest club. Un llaç rosa.
No es transferible l’experiència d’una persona a un altre. No obstant lo que es reflecteix en Dones de Radio és un acte de sororitat que hi representa la veu trencada d’una i totes. I ho veim des d’un prisma complexe que no pot minimitzar ni menysprear lo dificil que resulta fer-hi front a aquesta malaltia en particular, i a totes, en general. La sanitat està al mig d’aquest context, del nostre model imperfecte, i alhora una de les coses que en sabem que tenim gràcies a que hi paguem impostos, formem professionals, fem docència, i gestionem recursos escaços per prioritzar la salut comunitaria de tota la població, si pot ser atenent als biaxos, i si potser, representant les prioritats d’un i altres al moment de fer l’equilibri de esforços col·lectius que els professionals de la salut duen a terme, dia si, dia també.
La veu del pacient és un elixir de la gestió basada en la persona, amb el pacient al centre, que no només es pacient, ni client, ni usuari. Sino tot alhora. En alguns casos, professional. De la salut vull dir. Que també pateixen malalties. Totes. Tots.
Els biaxos a salut són flagrants. L’any passat, si recordo malament, és va fer per primera vegada una marató per corretgir aquest biax, centrant la mira en la salut de la dona. Alguns homes havien expressat en algún moment que fer-ho així excloia a la meitat de la població, como si en direcció contraria, quan el biax masclista, també present als ratolins, amb els que fem recerca. I tan pantxos. L’home afectat per la situació, ara també patint, també està ben representat a Dones de Radio: El Ficus.
M’atreveria a dir que el personatge d’El Ficus és central en aquesta història. La gran història, per damunt de la història de com aquestes tres dones ens han explicat el que hi ha, el no hi ha, el que sobra, el que manca, el que emprenya, el que cal, el que és, el que no es, i un munt de lliçons com mai, mai mai, al mon de la sanitat s’ha aconseguit explicar en 90 minuts d’una posada en escena. I mira que hi ha taules rodones, sessions magistrals, congressos, cientìfics i tecnològics, de tota mena, on la salut sol ser un dels grans movilitzadors de professionals, de recerca i d’innovació. D’alguna manera sóm conscients. I ens va la vida. I d’alguna manera la ciencia ens ha portat aquí. I tractem coses que abans no hi erem capaços. I estem en un camí cap a resoldre alguns dels grans reptes cientìfics per tenir més cura de la salut de la població, en general. Si aconseguim fer-ho amb equitat, amb transparència, amb qualitat, amb rigor científic, amb professionalitat, amb el recolzament adient, acompanyats, amb la informació que cal, per tal de prendre decisions compartides. Això és l’essencial.
La veu de la dona està present a Dones de Radio amb un tó profund, molt curòs, i molt valent. Es tracta d’una veu que ens demostra que no sóm nosaltres, sino elles, les que han viscut això que ara ens expliquen. Aquestes tres dones representen la veu d’una part del pais, d’una part de la nostra societat, i de totes elles, i de tots plegats. Inclòs, pobret, el ficus.
Tres edats diferents. Tres feines diferents. Tres àmbits diferents. Un sol teatre. Un sol sistema de salut.
El llegat de l’art a la salut i tenir-ne cura de nosaltres mateixos.
ü
Totes.
Tots. . . . . . . .
ALSS. . . . . . . . .
N’Anna va llegir el texte de la columna del pare de la seva amiga, Vera.
No ho va pillar tot. Vull dir… no és senzill. Li va agradar. De debó. No per dir-li a la Vera: «Teu pare, està boig, oi?»
Es clar.
Com s’havia de quedar.
Si t’ho diguessin a tu?
Del teu pare?
Ostres.
Ostres.
Ostres.
Ostres.
Ostres.
Ostres.
Ostres.
Ostres.
Ostres.
De la mare?
Ostres. . . . . . . . .
Competència de nou punts.
Això és més q’una industria qualsevol.
Va, de treball d’escriptura: aneu i feu recerca de les 9 industries més importants.
Per demà.
99 paraules.
Això és una mesura.
I abans hem vist una metaestructura poètica.
La barreja de dos mons.
El vostre.
I aquest.
Un mon 9.
Vens?
Vina.
Anem.
JUNTES/JUNTS
L’e aquesta és fa la feina de la multiversalitat: valdre per més d’un ùnic punt.
Odi al punt ùnic tot poderós. . . . . . . . .
ALLS
Final amb tensió d’odi profund al némesis.
Com ens mola a totes.
Totes.
Totes.
Totes.
Totes.
Totes.
Totes.
Totes.
Totes.
Totes.
Totes totes són diferents. Cadascuna un mon nou. Un mon 9. NEW.
Així va aquest mon NEW.
Ha estat dictat pel 9 10.
10 amb accent.
Un partidet d’un futbol a l’esquerra de Jesús: Diego.
Diego i Golman.
Paraula de la revenga de Obligushi Mitzaoro.
Golman no era el samurai al uso que en la historia, de hoy al primer día de la filmación de los 9 samurais, opera prima de Golman, servidor.
Yo llegaba con esta frase en nueve barrios de Napolés.
Les digo; «Io sonno un futbolartista, nouvo, nueve, nou, new, 99 & 9, ü, feedbackloopper, and this wannabewriter that has never published a single word in what was then a traditional trait of our society: publishing and reading books. The industry of reading actual books. With pages. Real pages. Real samurais.
Soon that not so good scenario shows up in front of us in the form of absolute power of a man and his 9 bodies.
Brody’s bud is gone.
He passes away today.
Not in that wave.
We got it all wrong.
That was no way to be.
So I regret my being so.
And now I have a chance to mend the past.
And go back and face it again.
The grace we had.
All those other things.
And the thing you would have done that other way.
No worry girl, you are aweright here.
We are all there.
We will be there.
We are there now.
Singing this song
Along the monuntain
Ant to the sea
alas we go
Time forward, gone.
Alas we go. . . . . . . . . .
And back in time
That’s how many words can have a good movie title to be a classic. If you ask any decent GPT, you get a funny-enough answer. For a machine, I mean. Until WE, üs, wë make it funnier. In our sense of humour kind of way. Why do we need to pretend that’s not the lamest plan. What we are seeing is the absolute divine of them proud boys society activist of the NEW ways and performing with all the means them rich boys get to fool around and get away, oh no wait, you didn’t know. Common. Common. Common. Common. Common. Common. Common. Common. COMEONE.
Es un botón de entrada. Un sí reverenciado. Una decisión de adhesión. Los botones han dejado de ser actos sin consciencia. Por los riesgos de nomás hacer lo que la manada. Borreguear. Seguir al montón. No saber cuándo parar. Bulear. Insultar. Difamar. Hacerle al machito en tu expresión pública por tus pinches huevos. Bájale de verga, cabrón. Un hasta aquí. Hasta aquí no tiene por qué ir a más. Si el hasta aquí se entiende, hasta aquí llegamos. Tiene que ser claro. Y entendible. Lo entendemos.
Hasta aquí.
Los NEW américans decimos bye.
Nos vamos.
En esta otra dirección.
Que parte el tiempo en dos.
Yo soy la tercera dimensión en la que nomás un lado entiende del todo.
El misterio se distribuye en un tiempo y espacio paralelos. Azules a un lado, rojos al otro.
El servicio de activación de botones resultó ser el que más valor generó en los últimos 9999 días. La historia recurrente. Ya no vayamos más allá. Ni para un lado. Ni para el otro. Dejemos al futuro espacio suficiente para que respire. Y depuremos el sesgo inmundo y hediondo que nos lleva a pensar por la voluntad de un 1% adicto al dinero, que entonces la guerra se plantea como materialismo de la violencia de los instintos del macho alfa y sus 99 malotes. La vide dominada por esta percepciónd del poder, la gloria, los valores de los hombres de bien, la exploración de más allá de nuestras fronteras, los capitanes de barco, las tripulaciones inhumanas, la camaradería de los 9 muchachotes haciendo el gilipollas. Los machos siendo trumpers. Proud Trumpers. Them winning. Them waining. You know what I’m saying. You can still read. Even that NEWORD.
NEWROD
NEWDOR
NEWGOD
MEWDOG
The mewdog meme had it’s run towards the top greatest memes, all time.
That kind on metic exist in the world to the people who decide the deal with the games. The games we play are old and new. And biased. And violent. And corrupt. And failed. And tough. And lovely. And hopefully, holier. Is that even possible? Could you think of a better way to look at this complex collective problem we have: the sustainability of our existance with or without them. Two way street. Opposite directions. Alienation. Fine. But you don’t rule the world. We know who you are. What you macho dicks are up to. The teater of war. The loving smell of salty war money. In our rich society wellbeing. To top 9% scheme. As is.
To be.
Bë
Bé
The B is enough.
A single letter product.
I’m bigger than Job.
And of course that also means I’m bigger than jobs.
Minusculided jobs.
Making jobs smaller.
Dimmin it down.
The meeting withthe 9 industrialists.
99 industrialist working group with the NEWson of GOD.
Only 999.9999€ each ticket.
But this sure changed the world.
They needed to know.
They wanted to be it.
The wealthiest 99.
The Forbes-obsessed DICKDOM.
That’s what we know we have. We have that one for sure. Feminist know. They vote right into it. This time it’s been prepared right. The left is right.
The left is right.
The name of the book this next Sant Jordi.
Things I write in 9 days.
99 book series.
Release the first of 9 year drill.
A one day only deal.
What every author in my city does to get to this day and sell a new narrative. A new book. I’ve got this NEW book. It’s the paper version of this. Meant to be filled in by you. We are going on. We on to something. You’ve got to come. Now is the time.
Alas.
Belong.
The flagship of our NEWAY.
NEW.
It’s a simple NEW empowering thought. I heard today NIKE’s value went down.
It’s the common norm anymore.
There’s an empty space we are ready to fill in.
From a different coordinate.
From a more diverse perspective.
And another society entirely.
Orthogonal to yours.
And we go.
And we go.
And we go.
And we go.
And we go.
And we go.
And we go.
And we go.
And we go.
The crowd who have never experience a Tico Commons 9 concert burst, the first time: flipping out.
I desinged FLIPOUT.
That’s my startup concept.
But trully, what I’m after is the true collective NEW story. The space for üs to fill in the blanks. By becoming readers. Of this one guy: Golman.
Servidor.
NEW author in town.
I’ll write from Diego’s perspective.
I’ll be a personification of NEWDIE. . . . . . . . .
El Diego 9.
Diego 9
¿Careca?
Eh… ep. . . . . . . . .
ALLS
Diego en Napoli
Texto para que conste que esto es un obra que se ha escrito antes de interpretarse. Que no todo es improvisación. Pero que interpretar a Diego, así como lo quiero retratar en el gran escenario: cità.
Cità.
Mi tributo a Napoli.
NEWNAP.
Voy a desplegar nueve partidos épicos de Diego.
La producción que pone inicio a un tiempo alternativo centrado en la mano de Diego. De Diego 9.
Nouvo.
Noeve.
Nieve.
Las triadas son más cercanas al estado de la naturaleza único: él, grande, uno. Sólo.
The unique way out of our historic colonial responsability to having been born where we did. Ultimately, luck. Chaos. Probability of this NEW ü being something else. Rather the orthogonal direction of your current state of ëtrê.
import React from «react»;
import { Card, CardContent } from «@/components/ui/card»;
import { motion } from «framer-motion»;
const characters = [
{
name: «Maria Sanchis»,
role: «EIT-Health»,
color: «#ffadad»,
text: [
«For me, it is essential.»,
«It’s the first time we talk about an action plan.»,
«A cross-border need → it’s really complex.»,
«For kids, this is essential.»,
«And also how it’s attractive for innovators.»
]
},
{
name: «Marc Van den Bulcke»,
role: «Sciensano»,
color: «#ffd6a5»,
text: [
«We need slow and matching the demand.»,
«Include pillar for demand-driven need like yours.»,
«I’m still trying to help improve the healthcare system.»,
«I see the interest, but nobody did it!»
]
},
{
name: «Arnau Valls»,
role: «Sant Joan de Déu Hospital, Catalonia»,
color: «#fdffb6»,
text: [
«Fast & Learning»,
«We know the complexity, but no data or structuring and learning experience.»,
«This kind of project must go through the community.»
]
},
{
name: «Marek Migdal»,
role: «Memorial Children’s Hospital, Warsaw, Poland»,
color: «#caffbf»,
text: [«Fast and Learning experience»]
}
];
export default function HealthcareComic() {
return (
