El título lo dice todo.
Esa es mi teoría del cambio.
Ligeramente surrealista.
No del todo.
Porque algunos pensarían que eso es lo puto peor.
Lo más de lo más.
Las antípodas.
El sentido dual de la existencia.
El conectar con mundos alternativos.
El diseñar una opinión de pensamiento multiversal.
Si lo quiero reactivar. ¿Puedo?
¿A quién puedo convocar?
¿A quién no?
¿Qué acción personal podría romper la cadena de mando de la que formo parte?
El riesgo de ser disruptor.
Decir lo que queremos decir.
Metaclasificar el discurso en una conversación articulada en nueve dimensiones.
Una convocatoria abierta del todo.
Una convocatoria cerrada a 9.
Dos conceptos en las antípodas.
En medio la humanidad.
Y luego…
Algunos dentro.
Otros excluidos.
Sea esta la surrealidad desde donde partimos.
Yo voy a este otro lado.
Voy a explicar una historia personal.
Y no sólo.
Colectiva.
You.
Yo.
Esa conexión es el mínimo común denominador.
Ahora, a partir de aquí, vamos en una dirección ortogonal.
Hacia donde queremos ir.
Hacia donde los 9 consensuamos que vamos a ir.
A los espacios NEW que se abren a partid de esta cadena singular de innovación ulterior suficiente.
Sea este post, en nuestra metaestructuración NEW, a la que asistiremos junts, juntes, juntïs.
Fixeu-vos amb això. Això va d’anar juntïs; no pas JUNTS.
Clarament JUNTS siguent l’heteropatriarcat nostre.
Ell llegat dels nostres pares.
Sense dir mares.
En clar exercisi del nostre masclisme heteropatriarcal amunt de tot en una mena d’olimpo singular representats per aquest nou arquetips.
Li donem a una smallest language model un espai de quelcom més enllà de la llibertat, de la fraternitat, de resiliencia colectiva consumada, tot seguit, en el present mateix, ti i jo, vine. I vens. Per que m’atraus. I tu a mi, dius. Veus: et faig dir cosses que pensaves que diries. I per aquí anem bé. Atrevir-nos a anar més enllà. Amb la voluntat de deixar enrera el pensament limitat aquest que vaig desenvolupat dins del marc del conflictes no reols del temps dels meus pares (aqui sí només els homes, i per aquests nou subnormals, no jutjarem a tota l’especie de mascles que llegueix.
Aquest parragraf no es pot interpretar en escena. Està prohibit. Vull dir, no el podeu ficar en una eina d’IA que esteu alimentant amb les vostres vides, les vostres inquietuts, els vostres desitjos. Imaginat tú: usuari del Rincón del Vago. Sigui aquest un subgrup de gent d’una certa edat; d’una certa cultura.
Lo fàcil.
Lo ràpid.
Lo gauduxoit
Lo gaudiuxíö
Anar a mort a gol.
Canviem de direcció.
Diu tothom.
I alguns ho escriuen.
I les IA d’altres alimenten el negoci de l’explotació de les dades que ens hi representen, ara més que mai, per com articulem la pregunta: dubtar. Anar al moviment que ens permeti fer-ne allò que els americans diuen _________. Paraule d’un imaginari linguistic nou, que no ha estat mai reconegut per ningú, utilitzat per ü, i que d’això serveixi l’entendre cap on vam les mases d’un mon NEW a les antipodes d’aquesta puta merda.
Marxen.
Pleguem.
Aquesta direcció ortogonal.
Anem a dir les coses pel seu nom. Anem a fer un camí ample entre dos o tres números claus d’iniciació de quelcom NEW ens proposem a anar plegats per fer un splash final a la reconversió del sentit col·lectiu comú a l’estat més global del que això implica visualit-zar el canvi més transformacional. Una mena d’aprenentatge que muntem des d’una reflexió contextualitzada en nou películes com a marc de referencia cinematogràfica, nou llibres per entendre-ho tot des d’una vasant de lector, de llibretes d’artistes NEW, fundador d’un camí ortogonal perpetuet.
Perpetuet: paraule NEW.
Nem tots cap allà.
ALLS
Les histories han de tenir un fí.
Per qué?
Ses històries han d’ido.
Per a qué?
La dualitat de la llengua que pot donar peu a aquesta confusió entre quelcom sentit que el 91% de voltros veieu/penseu/i ara quantifique amb cada cosa a la que hi participeu en el debat públic NEW santicat i presentat pel fill mateix d’un diex reconvertut en NEW: NOU : 9 : GOLMAN.
Ara fes això.
L’alteritat d’un discurs que ens permet redimir l’estat actual de violència.
Parem.
Baixem.
Pleguem.
No pas cap allà: cap aquí.
Capaquí.
El cap: here.
Vine.
On?
Cap aquí.
On va.
Allèz!
Je veux dir ca a tü.
tü és un pronòm NEW.
Je vous dir nou quelque choses:
- Voilà
- Merci
- Je t’aime
- Le republican espanyol, un batallón d’un marxe de liberació de nostre capital, sour le pouvoir de les facists. Nous represente un chose plus artisticament compromeix pour la realization d’une narrative que visualment, musicalment, e interpretatifment pour neuf persones d’une dimension NEW. Ca c’est quelcom destination orthogonel. Vous comprond. Arret. Lir. Construir. Un autre revolution. Mais, aussi bien.
- M’aussi bien.
- Un campaign politicment arrivès d’un boisson surrealist. Nous ne comprend pas rien. Il n’est pas d’un francès. Mais je ne c’est pa quo, il a une luminitè d’un actour d’un autre temps. Es c’est cà que je suis. Mais je ne vull par arrive com si je ne ve parler de notre vision existencial previement parler de notre monde, de quelque nuit, l’espai, la mare, el mar, la mar, salut, riuere, cantar, saltar, jugar, vous, mantenaint, ici, com ca.
- Je suis un escripteur. Ma longe c’est un autro que no pas ca que vous dir vouz parlez. Je ne creuix pas en vostre diu. Mais diëux, minizculitze, va venir d’un dimensition surrealist que va obrir le cel i pour un chami por les nuvols baixes diëx pare minisculitzar a fer-ne ell el truc de morar, ara ell, pel bé comú d’un mon NEW cap dues direccions: tornar al passat en direcció ortogonal al que ens hem despitat per arribar a aquest punt de boixeria collectiva liderada per aquest nou cabrons, molts cabrons: els nou arquetips dels dolents. Pero, a quí posaries tú en aquesta llista de realitats col·lectives manipulades per les campanyes que si’hi fiquin com a publicitat per fer arribar quelcom missate maligne de manipulació de la societat. Això està pasant. I no t’anadones. Escrius i els-hi regales lo que cal fer per a anar pendre pel sac, baixar del tot aquesta merda puntxada en un pal. Prou. Prou, prou, prou. Dic jo, minisculitzat, i aqui per primer cop a la televisió pública del meu petit nou pais: Ticataluña.
- Quelcom collectiu nou. Això es pot expressar com desig. Com una consigna per fer veure que estem anant.
- Model comparatiu multivariat. Tesis PhD99.
Nou papers fundacionales.
De 999.
A 99.
A 9.
Y explicar el viaja hacia abajo.
Capaquí.
Capaquí.
ú
ü
uü
ALSS
Happy errors
Error culture. . . . . . . . .
So what’s in it for me?
Yo podría hablar en nombre de los trabajadores pero no tengo el placer de formar parte del sindicato de la agencia pública en la que trabajo. Soy algo más que un burocrata. Pero podría haber tesis que apunten a que la burocratización de todo es el càncer de las administraciones, y que el cancer en unos años seremos infalibles detectores precoces y mejores preventivistas por una mezcla de factores de cambiar la mentalidad respecto a todo, al mundo en general, a la política en particular, a los mercados jugando a la vorágine capitalista que amar al dinero por encima de todas las cosas, poder, restregueo impúdico machista, los artificios de la violencia, al amor a las armas, al sentirte papé del gallinero de un patriarca en su finca. La familia. Lo rápido que pasa todo. Y lo que nos ha traido hasta aquí no estamos dispuestos a renunciar a la seguridad de estar del lado beneficiado de la formula social, en el estado permanente de deterioro colectivo y cognitivo en el que nos encontramos en espirales hacia la debacle. El fin de la violencia. El sentido opuesto. A todo esto. Todo. La renunciación, dice diös padre minizculizado, al tiempo que aterriza él y se posa en la cima de la sagrada familia NEW.
diös padre minizculizado finalmente walking the talk.
Y se abre un debate social super caliente.
Los unos y los otros.
No veas.
Uuuu…
Ese ü de enfermera.
Un coro de ü de 99 enfermeras.
Al palau de la Música Catalana.
Per retrovar-me amb en LLüis Dömenech i Müntanér.
L’a intacta.
Impoluta.
Mai canviada.
Dilemes dels a.
Grup ú: a.
Grup dös: ö
Grup tres: ü. . . . . . . . .
La diferencia es mínima.
El sentido de las dos cosas nos lleva a destinaciones con diferente grado de magnitud en el impacto de salida.
Vamos a empezar.
Ustedes 9.
Entren.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
Nou de vosaltres.
I ún feedbackloopper.
Je suis Golman: feedbacklooper 9.
Je suis un laborant de lo public.
Je suis un treballadeur de la santé.
De la santé universal.
9 mois.
9 jours.
9 persona.
99 posts.
9 articles.
99 jours.
Et nous tournont un autre coup.
Je suis la.
Mantenaint.
Avec vous.
Tu veux venir?
Vien.
ALSS
Un autre coup.
ALLS
A 9 històric cicles iteration.
Local knowledge.
Contextualization of a general agreement of NEW understanding.