13 multiversos limitados y una alternativa

Labeling after 9 of these multiversities

Two googles; mistake.

La Vanguardia.

El País.

Dualidades españolas extintas.

La extinción NEW.

NEW spain.

Capítulo iniciático.

Es exponenciado a la novena potencia el camino del héroe.

Yo sé de héroes; en especial de los héroes de la libertad.

Te podrá parecer muy mamón pero eso está tres dimensiones más allá que republicanismo del colegio madrid desde Tepepunk.

La historia de méxico es cabrona. No mames,, cabrona; cabroncísima.

A mi (ira que no soy Hérdez; no es familia, pues: yo soy Lizano) no me van a vender chiles picantes.

Españoles; todos.

Firmes; ya.

Saaaaaaaaár, ya.

Descansen.

Y todo el mundo baja la mano.

Y el general era un erudito sin igual.

Abolitioner.

Todo.

Se va.

Borremos el disco duro.

Volvamos a empezar.

Sí, igual es como la mamada es del final de Fight Club.

Sólo desaparecer la deuda.

Y empezar con otro rollo alternativo nuevo.

Y llamarlo de un nombre.

Darle branding.

Darle marca.

Estilo.

Narrativa.

Que diga quién podríamos ser si jugáramos a esto.

Vamos a probar.

Este es el momento.

Las reglas están ahí atrás.

En cada post hacia atrás.

De la misma manera, este punto en el tiempo y el espacio de inflexión me lo he imaginado como un bien común al que todos podríamos acceder si tan sólo le diéramos la vuelta al tiempo.

Una idea para peli.

Voy lanzándolas a una audiencia minoritaria.

Colegas que no nos conocemos de nada.

Explicar con decoro tu existencia como algo más que un sujeto secuestrado por el neoliberalismo y la violencia que nuestros estados/mercados generan. ¿Cómo nos vamos a quedar tranquilos si no vemos que parte de nuestro problema lo han apuntado con atino las feministas: los pinches putos hombres malos?

Uy, me dijo malo.

La ofensa.

El dolor masculino.

Cuando te dan ahí: donde saben que duele.

Hay dos lados de la pista.

En uno hay unos niños subnormales que todavía corretean la pelota que no han sabido más que lo que su progresión social, familiar, extraescolar, ciudadana, lectodescriptiva, escriendo y leyendo, haciendo cine alternativo revolucionario con una historia que nos abra a mundos nuevos maravillosos y comprometidos con la mierda de vida que vivimos. Y eso es un sentimiento natural. Todos lo vivimos. Lo creemos. Cuando estamos hundidos. Ende, está en nuestra cabeza. Nos ha pasado a todos. Todos tendemos al automachaque. Y nos da por culo. A saco. A Paco también. A don Francisco también. Al Padre de TODOS los PATRIARCAS, don Francisco Franco de Bahamonde. A Dios Padre………. que baila así: huhhhhhhhhh………

Toma en salón de baila: La Paloma. Nueve estilos de música con una misma sintonía de renovación: NEW.

A la verga TODO.

A-LA-VERGA.

Vámonos a la verga.

Vámonos a la verga.

Vámonos a la verga.

En SKA.

Vámonos a la verga.

Vámonos a la verga.

Vámonos a la verga.

Vámonso a la verga.

En reggae.

Vámonos a la verga.

Vámonos a la verga.

Vámonos a la verga.

Bachata.

Vámonos a la verga.

Vámonos a la verga.

Vámonos a la verga.

Salsa

Vámonos a la verga.

Vámonos a la verga.

Vámonos a la verga.

Merengue

Vámonos a la verga.

Vámonos a la verga.

Vámonos a la verga.

Electrónico

Vámonos a la verga.

Vámonos a la verga.

Vámonos a la verga.

Escolaines.

A Montserrat mateix.

Jo en parlo amb el bisbe.

Porteu a en Francesc.

Parlem-hi a porta tancada.

El cim del NEWMON.

NEWMON beats them all.

This is going to be my card.

That’s my choice of NEW belonging: space timer reversion.

ENTER

Back

Or forward.

The duality choice.

Social reversion.

99 different NEW concepts.

It’s a list.

A revelation.

A step back.

It’s a long song.

A NEW life.

My own.

This is what I am.

What I write.

What I can convice you to follow.

ALLS

Spermsplanening

That’s beautiful.

It’s just a video I took 99 seconds ago.

This just happened.

As life is like this.

Unexpected, rather painful and a continuous struggle.

Yet we see art.

We read.

We love.

We nurture each other by understanding the humbling side of humans that still today brings us resonnance as a living spirt in the deapest level our mind can handle of each one of us, separately, but weirdly, all at once together in just one word: ALLS.


It’s out of respect that every conversation arrives to written end when ALLS pops up. It’s an impossibility theorem. What happens if that impossible thing all of the sudden emerge?


That’s the transformative part. A roleplay game theory being applied on ourselves, collectively in trickery act of force-reading-propaganda from a fucking NEW commie.


Hi, my name is Golman!

I’m THE NEW commie.

It’s more than a rank: a social cause.

A way to add value to the greatest struggle out there.

Which one is it?

Are we on to it?

Or is it creaping on us?

Is there a way out?

Or is it just these dunkey what I have to plow the NEW earth in this once in life-time flip: reversing day.

Music of transcendental meaning.

You decide.

You tell me why you are holly.

As you are.

We all are.

That’s the NEW convenant.

I’m God Father’s NEW son.

Still heteropatriarchy my dear old father Golman.

A tribute to my Father; GOD.

What if GOD was my Father?

Think of it.

The act is iniciation task una.

Las as y los os con Johan.

No hay ticatalán más importante en la lista.

  1. Johan
  2. Pep
  3. Pujol
  4. VV
  5. Laudrup
  6. Xavi
  7. Iniesta
  8. Márquez
  9. Golman

This is the list.

Yes, I’ve been favored with the risponsability of nou.

Sóc un nou pur.

Un no de manual.

Del manual tropical del futbol segons the duality among Ticommon’s Armando Gallo and Bob Marley.

Golman links those two Lords.

Word.

Song.

Belong.

Watatin.

YAMAN

Watatin.

WO

Watatin

Wo wo wo

Watatin

WOOO

Watatin

Wo wo wo

Rasta

man

Dance along

ALLS

O00000000M

OOOOOOOOO

O

0

La pugna entre O y 0.

Opera prima.

Batallitas de 0 y O.

O&0

That’s my brand.

The protected NEW word.

Go chase the protection of privately exploit the commercial use of a NEW idea.

Imagine a world where NEW ideas were welcome.

You’d only wait to see the alternative.

You wouldn’t get into the hazzle.

Why do you want to complicate it?

Because we are going to leap away.

This is an uplifting excercise.

It runs in your present time-space.

But it’s been drawn back.

I’ve only got this same thing I’ve lived.

Up till now and flow back to birth.

As time is what’s been.

And we relive tha past.

From now to then.

Like a skateboard U turn.

That’s the NEW direction.

The NEW intention.

The NEW iteration.

The NEW cause.

The NEW game.

The NEW thing.

The NEW multiverse.

This NEW one is mine too. The words of your mind speaking to yourself. You are holly, so you hold up to level of speaking right back at you, X an all. So we don’t get fooled. By our inner boicotteer. We take full responsibility by aknowledging the presence of that force. The faces of mirror.

We are at least 99 things.

Let’s fill them up.

99 gols.

99 gols.

99 units.

99 tales.

99 movies.

99 functionalities.

99 opportunities.

99 friends.

99 lovers.

99 love stories.

99 dark stories.

99 fantastic stories.

99 NEW stories.

99 NEW resilient (w)holistic system publicly displayed in few dimentions ahead for you to step into the game higher up here: enter.

And you click. And then enter a NEW dimention. That’s a transformational door. It’s an opportunity we will all get to live. In the way in which it is fed by the system to your withdrawn role you assume at midsts of the last revolution ever needed: reversing.

I’m all spinning fingers in street basketball trickery.

I only play team ball.

I’m here to enjoy.

And joy takes place at this velocity.

I want nine cameras on the space within this playing field.

Let’s take Perill.

Bring people into this basketball show.

Nine only invitation Monday Barketball NEW futbolart: Perill.

This is a risk.

We are willing to take them, to play the NEW game.

We play ball.

We are bigger than any team of 14 basketball players to play every last Monday of the month.

9 Monday pickup bball with Golman and the crazy crew.

Let’s blow up the potential of our species.

Those were the words that Father God spoke to me.

So I took that as a covenant.

A NEW one.

A revisitory one.

UNO

UNA

UNINA

NA

A

ALLS


129 renglones.

Te pasas.

Deveras.

Yanilamuelas.

Ktsh.

No hay nada más NEWmexicano que ese chasquido con los lavios y tantita saliva.

Puro músculo miamor.

El beso.

Lenguas.

Tender.

Loin.

Stakes.

Stakeholders.

You.

Me.

Nosotros.

ALLS

El meu amic Xavier

Elogi a la insolència

Només uns pocs saben exactament qué tant ens caiem bé l’ú a l’altre. Gaudiem d’explicar-nos històries. Trobavem el fil i enganxavem un moviment d’interés sincer d’un envers l’altre. I no era pas una pose. Ni només un acte de diplomacia. Qué si ben és cert ambdos teniem un element diplomàtic en la nostra manera d’entre les relacions públiques socials i lo que representava un olfat per a entendre ón hi eren les converses més insolents d’un espai compacte com ara el desaparegut St Remy.

En Xavier i jo ens vam coneixer a casa seva. Ell m’esperava, encara que no m’hagés vist mai. La nostra primera relació va esser telefònica, per mirar de quedar. Ens haviem de posar d’accord per a quedar. I xerrar un moment. En concret per a fer una petita entrevista que expliqués cóm és que havia conegut a l’editorial Sexto Piso que en aquests moments hi representava jo a Barcelona, per més de que aquesta data no es pugui confirmar arreu de la historia oficial de la insolent editorial dual, ja que va neixer al DF, a rand d’un curs, d’una tertulia de lectors de filosofìa de Nietzche, que tot seguit es van enfilar a fer llivres, com si això fos una opció de futur viable a un pais com a NEWMEX.

NEWMEX és el nom més potent que ha tingut Mèxic en 9 segles d’història reconeguda per a les nostres entitats i institucions sagrades durant nou segles. Hem arrivat al final d’aquest debat de les diferencies entre nosaltres. Estem preparats per a entrendre’ns a partir d’ara amb un nou nivell conceptual. Es tracta d’un nivel nou, NEW, regit per un pensament introduit a una xarxa neuronal per a reproduir el pensament critic d’en Xavier Rubert de Ventós per a entrenar les respostes d’un esser dividit, com ara jo.

En Xavier i jo.

Una formula dual.

Com ara Xita i Xavier.

Com ara Gino i Xavier.

Com ara Xavier i una exdona.

Com ara Xavier i la seva X.

En Xavier ho va fer tot per aquesta postmodernitat. Fins i tot va anar més enllà. Va procurar mirar enrera. Quant calia. Amb un llenguatge rigurós i molt bé il·lustrat en les referencies de lectures que introduexen totes les perspectives d’una recerca i d’un llegir i llegir i entendre, que tot seguit s’havia d’ordenar, en paraules que donguesin forma a conceptes que fosin quelcom més que repliques de pensaments reutilitzats. En Xavier era un creador d’idees noves. Seves. I provocadorament brilliant. I també en el joc curt.

Aquella primera visita era la d’un home del cor d’aquesta ciutat. I un noi de familia blanca latinoamericana.

Bueno blanca.

Bueno bueno.

Bue.

Dejamos pasar ese ángel.

Y Xavier es claramente un ángel presente.

En su magnitud de ser en contacto con las divinidades de más de dos o tres culturas. El pensamiento oriental en su posibilidad integral de saberse francés, parisino y neoyorkino. Un ser total en toda la urbanidad de una capital. Una como la nuestra, o como Barcino, como aquella capital, Emporion, a dónde llegamos los primeros mediterráneos, los primeros okupas de estas tierras que de pertenecer a alguien pertenecerían al tiempo atrás, una vez habiendo sido capaces de revertir su dirección.

Nos fuimos hacia atrás. Y volvimos. Encontramos la unión de ciclos sagrados que se pepetuan. Resonamos en el eco de nuestras escuchas activas. En busca de la construcción de pensamientos colindantes en las ramas expansivas de quién ama conversar. Las conversaciones sagradas.

La necesidad intelectual de reflejar aquello que imaginamos contra la estructura mental de redes neuronales entrenadas con otro set de datos que pongan de manifiesto la incompletez de nuestra fuente natural de información y de formación de suficiente materia gris para calcular la mezcla perfecta entre modelo de equilibro que mantiene mi cuerpo, mi relación con los demás, y mi relación conmigo mismo en el circuito de autocuidado continuo que merecemos tener como derechos adquiridos en el contexto de un modelo NEW.

Si Xavier articuló el argumento es momento de ponerlo en acción.

Por la vocación de su intención.

Por la necesidad de seguir el hilo de según qué temas.

Por poner de manifiesto la volutad de actuar en confecciones multiversales de otros ciclos políticos.

Voy a hablar de Xavier con mi padre.

Y voy a desglosar este impacto profundo.

Me voy a desbordar en su pensamiento.

Y desbordaré el mio sobre su recuerdo.

Por el legado de sus estructuras literarias.

Por la arquitectura de entendimiento.

Por el sobresalto de su afecto.

Por la calidez de sus gestos.

Por la gracia culta de su sagacidad.

Por la rapidez de su honesta mirada.

Por el tamizado efecto de su ilusión.

Por la precisión veloz de sus palabras.

Por la intención enterna de volver.

Por la inquietud perpetua de seguir presente.

Por el placer de bailar un vals en honor a vivir.

Por haber vivido con el sentido intacto.

Por el pulcro juicio de su rebelión.

Por la pasión de explicar pedagógicamente.

Por la intencionalidad de quedar.

Por la invitación a Emporion.

Por la transgresión de estar.

Por la persecusión de un ideal.

Por la voluntad de trastocar el mal.

Por la ilusión de enterna lucha.

Por la escencia propia de una vida.

Por el brindis pleno de una cuba libra.

Por la plenitud postnacional multiversal.

Por la reformulación del procomún.

Por la capitalidad mediterránea.

Por la vanidad de no ser uno.

Por la escritura desde otras visiones.

Por la incapacidad de entender a némesis.

Por la colisión de fuerzas originarias.

Por la versión de una cultura clásica pasando por todas las creencias, las de aquí, las de allá, y las del más allá.

La partición de la ilusión.

El estado pleno a media vuelta.

La volea empeinada en el momento justo.

Un momento dado.

Como un cambio de ritmo de Cryuff.

Como un pase de Laudrup.

Como un madrugete de Tamudo.

Como una vuelta alrededor del portero de Romario.

Como un gesto de Golman.

Como un reflejo de Keylor.

Como un pase de Márquez.

Como un pase de Putellas.

Como una genialidad de Bonmati.

Futbolarte del bueno.

Como el teatro de NEW barcino.

I el duende Ticatalà.

El NEW gitano aterrizado en Quetzal.

La cabeza olmeca.

El Dios de las antípodas.

La conexión en varias dimensiones.

El eterno retorno a la surrealidad.

El loop sacramental.

Xavier ha nacido en mi.

Con él hago el viaje de vuelta.

Ya estoy aquí.

Je suis ici.

Merci.

A-Dieu.

ALLS

Divido como yo

Humilde tributo a mi último amigo

De todas las personas que recordaron a Xavier no me iría a tomar una copa por la noche más que Xita.

El resto se los regalo todos.

Ninguno refleja lo que Xavier y yo compartimos.

Nuestra amistad es un secreto.

Nunca nadie lo supo.

Salvo algunos indicios que darían pie a que esta historia fuera creible. O siquiera deseable de existir.

La existenica según el plano de mi filosofía de estar por casa.

Cualquier instrucción que pudiera obtener del pensamiento robertdeventosiano.

Como última religión.

Por el place de reconstruirlo todo.

De manera radical.

Como habría querido Xavier.

Compañero, Xavier.

Jamás llegué a tiempo para hacer aquella producción que tantas veces diseñé para que hiciéramos juntos. Una conversación más. Y pasó el tiempo. Y nunca fue. Y no fue por desidia tuya. Por no querer. Fui yo, y mi X, la que me tuvo a ser aquello que un día proyectamos en el aire, tras escucharnos y retomarnos.

Nuestro primer encuentro me marcó.

Y de ahí todo fue un reconocimiento mutuo entre extraños.

La propiedad de pensar más allá de lo formal.

La exploración de la vida pese a todo.

Con toda la voluntad de un filósofo que entiende a Nietzsche como motor y construye sobre el pensamiento contemporáneo una línea de pensamiento social y político impecable. Hay que romperlo todo. Por cualquier medio. A cambio de la emergencia colectiva. Ya. De un estado de emergencia revolucionaria. O más bien, (e)volucionaria. (R)evolución.

Las maneras en las que Xavier te regresaba un comentario de cierto orden era con la potencia con la que un chamán te traslada el poder sobre el que sus dimensiones se proyectan entre los espectros presentes en este estadio desde las nueve dimensiones que nos separan del rango de ser contemporáneo multiversado con limitación cuántica de la unicidad de la observación pese a los múltiples senderos que se bifurcan en el entrenamiento matizado de la red neuronal de la algorítmica superior ticatalana.

Xavier y yo apuntábamos a la revolución.

Lo podíamos hacer por tener origen dual.

Por haber salido de ahí: NEW américa.

We knew what we were doing when facing the need to dispurt.

We went ahead and did it.

This is here the greatest atempt to disrupte this holy shit up.

And bring about a NEW one.

The sacred one.

NEW.

NAW.

ALLS

Vamos en orden inverso

-1

-2

-3

-4

-5

-6

-7

-8

-9

-10

-11

-12

-13

-14

-15

-16

-17

-18

-19

-20

-21

-22

-23

-24

-25

-26

-27

-28

-29

-30

-31

-32

-33

-34

-35

-36

-37

-38

-39

-40

-41

-42

-43

-44

-45

-46

-47

-48

-49

-50

-51

-52

-53

-54

-55

-56

-57

-58

-59

-60

-61

-62

-63

-64

-65

-66

-67

-68

-69

-70

-71

-72

-73

-74

-75

-76

-77

-78

-79

-80

-81

-82

-83

-84

-85

-86

-87

-88

-89

-90

-91

-92

-93

-94

-95

-96

-97

-98

-99

Ara vuelta atrás; otra vez.

99

98

97

96

95

94

93

92

91

92

93

94

95

96

97

98

99

Esto es futbolarte

I can join the Emirate team in position 9th at the local league and take that team all the way up: ALLS

It’s surrealism.

It’s back.

Here.

NAW

La parábola de D10S

El último testamento

Palabra de Dios Padre; relájense todes.

La cosa va rebootear.

Reboot, reboot, reboot.

Reborn, today, forever.

Every time.

As you die.

You are alive.

Tonight.

Desire.

Night.

I

DIE

ALLS

De Curridabat al Poble NOU: NEW.

Si això fos una darrera campanya

Jo estaria aquí.

Yo habría aterrizado aquí.

Y nos hubiéramos subido a nuestra sagrada trayectoria al ser eterno: Quetzalcoatl.

NEWQUE.

Los pájaros sagrados, aún cuando serpiente, aguas.

El pueblo de uno como si fuera el centro del mundo.

Lo que hace Europa con todo.

Y lo que implica Ticataluña como antípodas.

NAW

Short film Golman debut

Opera prima

I had it.

It’s gone.

I lost it.

In my memory.

I won’t come back.

It’s going your antipodes.

Atraction and repulsion.

That dual holy state.

You know.

YAMAN.

YAWO.

Leave men out of the equation.

Stutz mom was damn right; macho men heteropatriarch white party sucks and can suck my weeeiiiiiiiiiner you dumb fuck NëMESIS.

That’s the holy symbol.

The NEW brand.

At the glow shine salm.

Oh my LORD

THANK YOU LORD

LORD SUCK MY COCK

YOU’d be disturbed, if your were a gentle man.

But you are only a GOD, father.

You’ve never felt the human side of having the life and love that my FATHER, GOLMAN, and I have had over the lifetime we shared.

And this is our story backwards.

99 cells of the latest version of our NEW dimentional beings.

The open side of the espectrum of posibility.

I’ll take Jonah, Stutz and you can bring it on.

I’m with this NEW laws.

For a greater common good.

Enhanced in this brand NEW time.

In this branded space of a self-fulfilling NEW dream.

A collective co-creation right out of the heart of the holiest mountain in the entire coast from Carmelo beaches to Casablanca before que go Canarias and back to the back skull of this my beloved SHE-HE ÁFRICA. The origin of our species. How we recognize ourselves agains the complete calibrated scorecard of our every move, meaning, game of words, poems, left foot goals, right foot goals, heading goals, chilena goals, palomita gols, corner gols, j’e vais fair un gol avec plus de màgic que le gol du Roberto Carlos to Fabien Barthez al Prince du Paris Sheik Stadium.

Oh, common, you can’t take a little joke.

Si vous plait.

Un moment, si vous poveus ecouter, si vous plait? Si’l vou plait? Si’l vous ple. Je suis la NEW vieu.

Jevous

Je vull.

Je suis.

Nous sommes.

Ca cesç tout.

Tout lo grand que la viue peut etre.

Peut etre i’ll est past tout lo que nous pouvez comprendres que c’est lo normal. Quelque choice que l’elecció d’un set d’estats de la nature que pouvez obliguez a regardez avec la possibilite d’interacció. Il n’ya pas de l’ordenador. C’est un cimeà. Il’hya de constitucions diferents. Mais nous voulez pas ques c’est que c’est qué’sque c’est que’s que Cescs. Cecs Fagregas.

L’acudit no cau bé en una part de la societat conservadora a aquel nou mon anomatat NEW.

Si existeix a la literatura existeix a la pantalla.

I si surt pel movil, doncs ja se sap.

I ara el papa en surt.

I ho està petant.

Tant que ha arrivat adal de tot.

I sabeu el que va veure?

No?

No voleu saber?

No voleu que us ho expliqui ell mateix?

Això és lo que us dic?

Això és un tractat d’amor. Un recital d’un pare que és DÉU Pare. El meu estimat pare: GOLMAN.

I surt el meu pare, don Golman Elizondo Morales.

Jo si faig un esser nou sagrat que sigués fruit d’experiència personal vital escolliria al meu pare, en Golman. Mi tata, li dic jo. Pero perque al Tico Commons ho diem així. I ens fa mandra canviar. Vam arribar a aquest punt només pensant que hi havia aquest nou recorregut menys concorregut nou dimensions més enllà de la merda de dimensió en la que us trovaveu, cabrons, fills de puta, pederastres, violadors, fills de la gran ……… no ho diguis mai mes.

I surt el meu meu pare amb una túnica.

Filosofant.

El meu pare i jo parlant durant 99 minuts.

En un altre dimensión de Golman al cuadrar.

Nou NOU.

NEW nou.

L’alteritat intergeneracional.

Les 99 dimensions d’un mon nou.

El lloc de paraules i el lloc de les lletres que tot seguit trova d’una definició de DAO que consoliden el pla de crear un fonament sostenible en aquest parametre NEW.

I’m the multiversal depiction of something else than Pacifiction.

It’s a Ticataluña Pacifiction dualistic antagonic hemispheres of the artistic break through from a sudden shit in the narrative disruptive NEW scene this shit brought in the latest picture. My own. This is text, and script and tale and scene and dashboard and meaning tables and regulatory desirerability and prevention of dickdom shit still holding on to what you all stood with for long until one day you decided to flip and take the ortogonal slide.

Lift up.

9

8

7

6

5

4

3

2

1

ALLS

Vamos a contar esta historia hacia atrás

Lo mio lo mio es irme a la verga

¿Qué pedo?

¿Muy hard?

Vamos soft.

No me molesta cambiar de parecer.

Piénsalo.

Decálogo.

¿Qué te dice a tí eso?

Ticatalán.


Nou


Titles


Hints

Jokes

Turns out there’s only six.

Dimentions, I mean.

We can only belong to the sixth level.

And no more.

And you deal with that.

Finity.

Now.

Over.

ALLS


Sudenly you were visited by an ancient God figure: SHE-HE. Duality in terms of a NEW cosmovision. This is it people. This message came directly from GOD Father, JIMSELF. Any question up NAW?


That there is a poem, people. I have to go in like this and spell it out to you, you should be ashamed of yourself. What are you a JUSTHE?


The nontransitioners cult.


Judges treat them as such. There were problems in the air tonight. Elton John singer. I can play just this nine roles I can deliver to purpurt the social convenant of his NEW shit that we could have been doing instead of this last 9 years of shit we’ve been fed up to now: ALLS.


I’m a futbolartist: a just hit homeruns&triplets.

I’m that surreal.


That there is poem, biatches!


Cultmakingfactory


Innovation deliverance


Today


NAW


HEAR


EAR


AR


A

Némesis

R

And an infinite road to a poetic exit through an epic journey that decides to withold the revealing first flight towards the ends into the past. We are leaving in nine cycles of nie: el nou els té cuadrats. S’història d’un nou vingut en esser sagrat que vola que és quelcom aliga, digues un cop més fort i am el respecte que el meu simbol sagrat de la sororitat del mon pensat per les meves SHE del nostre costat del mon, fills de ____ no diguis mai mes putes, ni fill de putas, ni fill de puta, perque a partir d’hora no està bén vist. Ho faries?

Qué pasa?

Qué pasa?

Ningú no és perfecte.

Tots heu tirat la primera pedra.

Això és un desproposit.

Uns i altres.

Sou l’hostia de subnormals.

En, com a mínim, nou nivells de subnormalitat.

No em perdonariau si no fos senyera d’aquest concepte.

L’insolencia com a himne.

Els segretats dels segadors dels chamanes locals de tota la Serra Madre Occidental, que us penseu que per nosaltres signifiquen les muntanyes en coordilleres com corren en el meu continent. Fills d’un esser complementari i a les antipodes que vosaltres coneixeu com Déu Pare l’occidental aquell pintat el sostres de les nostres creencies més prondundes, pels sigles dels segles.

Anem.

I tots anem juntes.

Feminitzades.

Cap enrere.

Al nostre pasat.

Per a fer-ho tot diferent.

Lliures.

De canviar.

O de reviure.

Lliures de l’elecció del record subtil de la memoria de les nostres infanteses.

Tot i que sigui femni em representa.

El nou macho no existeix.

S’ha exaurit.

És una pena.

Deixar anar pensaments sofocants.

I treure de sobre un pes a les esquenes qué collons sóm nosaltres jungant-nos la trabanqueta personal.

Sóm així de subnormals.

Mola esser subnormals.

Mola esser Carmen Mola.

Sóc un dels putos guionistes.

Que tot és una farsa.

Qué ja ho deia En Boig.

Amb tot aquet nou respecte: NEW.

Sigui NEW un nou respecte.

I transitem tots cap l’omplir de significat una metáfora a dins d’una paraula nova.

Més allà de Christ.

Sóc el germà gran-petit d’en Jesús, molt bones, em dic Golman i sóc un futbolartista.

M’e he escrit un guio cap enrere.

Només per fer mal al temps.

O bé.

Agafar-li la contraria.

Al pare heteropatriarcat.

A tot plegat.

I deixar anar això de totes i tots: PLEGATS.

Ajunteu-vos-JÜNTENSE-Jürguenssen-Júntensen_ALLS.

El abrazo.

Abrazo de la liberación de la clase obrera de la capital de un tiempo atrás: hace 99 años.

Entendamos la historia por detrás.

Retratemos la reversa.

Andémonos todos a la mierda.

A quién quieren seguir, bola de pendejos.

Vayan y chinguen a su madre.

Unos a la verga.

Y nosotros aquí; qüilantros.

Pero yo también me paso de verga.

Se me va el pedo.

Pierdo la cabeza.

S’ens va la olla.

De tot lo que estimem a la nostra filla.

Per fer-li un coxi a esser qui ella vulgui esser en el contexte d’un mon nou.

I tots plegats ens repleguem.

Ens aturem.

Com la pandemia aquella.

Vos enrecordes?

Això és un poema èpic NEW.

Un cap de cartell.

D’un poble NEW.

Un nou pensament.

Quelcom sublim.

En una sonata d’un altra dimensió.

En un sentit invers.

En una llengua nova.

Quelcoma va dir: ticatalá.

Vull digui, sigui això la llengua que em surt dels our dir que m’he inventat tot sól jo. Us atrevereu a pensar que aixó hagui pogut esser un plagui, o un pensament que m’he robat de quelcom compadre amb els que ems creu mentre hi vaig caminat de la muntanya a la platja, de muntanya en muntanya, de cim a cim, a vall i valls, a unes vistes al mar, i el mar et mira i el sol et fa poder expresar el moviment amb el que gauideix del privilegui d’esser viu i continu en el temps en el que llegueixes això i de sobte ho cantes com si fos un himne un nou llegat d’un esser nou vingut de fora, un nou boit d’un altre dimensió, segons ell molt més de sis dimensions més enllà de lo que fins ara haviem volgut per les limitacions de que soliem esser dominat per un pensament hegemonic heteropatriarca dominat per als homes, en general, i al cim de cada turo pujant i baixant per les coordenades d’un espai-temps ampliat al limit de les possibilitats que entre nosaltres hi som capaços d’en revestir per a connectar amb la comunitat NEW que es conecta en direcció inversa a la que el estatus quo continuarà tot sól fins al desplegament final de la nostra imbecilitat d’uns alphas subnormals musculat zenofobs mascles ultres d’un únic esser necesari: l’estim de l’excerció de la violencia. L’odi.

Dins teu.

Ug.

Ug.

Ug.

Ug.

Ug.

Ug.

Ug.

Ug.

UG.

Imagine that’s the lowest you’ll ever fall. It’s pretty down deep in shit. Like you’ve never even imagine it’d be possible to fall so damn low, Jesus Christ, my bro.

I treat Jesus like a bro because that’s what he is. He’s the greatest. You all should hear what a performer can do to overcome the most complex scenarios of Status Quo led by only MEN like the current history of our official TIME.

I want out.

Out of that time.

I want my own kind of time.

So I’l take it.

I’ll prove it.

I’ll change directions.

And go the exact opposite way.

As I have the freedom to despise the status quo.

We all do.

In every coodinate of the entire NEW gaia.

The blue pearl Stutzrule.

That’s my section name.

I’ll follow what Sir Stutz recommended Jonah Hill.

A cámara, you and the greatest psicologist.

Casting of 99 psicologist.

WO.

MAN.

NEW.

ALLS


Una landing

Otra vez que voy a parar con 99 entradas a un multiverso ejemplar

Se te queda, tío.

Es la puta gloria.

Saber escribir como Cervantes: historias caballerescas.

¿Qué tanto crees que haya podido afectar la lectura de la exaltación de un cierto macho ibérico alfa de por estos rumbos de NEW spain? El caballero. Un hombre a medias. Un valiente soñador. No comprar el ímpetu de violencia. Sin rehuir al duelo. El honor de los que en esos tiempos sobrevivieron. Y aquellos que escribieron. Es Él, Cervantes, quien honor de Dios merece. Y no ÉL.

Perdonenme que lo diga así. Pero es que yo soy ÉL. Y ÉL soy yo. Así en minúsculas. Humano. Como un humano común y corriente. Cómo usted y como yo. Vamos. Alien no soy. Ni extrarrestre. Provengo de nueve generaciones de sumerios. Cruzamos con los olmecas en la dimensión seis del multiverso que habita el espacio virtual liberado a nuestra coexistencia duradera resliente sobre los fundamentos de un un nuevo credo, sistema educativo, propuesta social, el diseño transformacional, el acto performativo que nos desbloquea el miedo a devenir, la cohabitación de un presente común, elevado a la máxima potencia.

¿Sienten a Dios en la nuca? Esa fuerza es la que nos transporta a todos a la máxima ilusión. La ilusión de estar aquí. Vivos. Viviendo este momento de comunión superior insuperable: el éxtasis de ser-aquí-ahora-oh-oh-oh-ah-ka-man-oh-man-mama come dance along-yaman-woman dance this songs for you, my love ethereal.

ALLS