Per aquest viatje feien falta aquestes alforjas

El comediante de TV3 que hace de Franco magistralmente es uno de los tipos más brillantes que te encuentras en el repertorio de los que vienen en la camada de Toni Soler. Y los que estudiaron teatro. En el Lliure. En Graçia. O Poble Sec. El teatre a New Barcino es molt emblemátic. Teatro del bueno, como diria Mou. Años antes.

Los años corrían en que Guardiola se acaba de ir al Brescia. Toni Soler hablaba del Barça. De todo. Ya sabemos su talento. Esto, todo, es previo a Polonia. La comedia estaba todavía por hacer. Y nosotros ya sabíamos que queríamos interpretar este rol. Y aquí nos veíamos todos reflejados. Salimos al público a preguntar si a Guardiola lo echaron o se fue. Y ponen respuestas de broma. De otras encuentas. Archivos de nuestros reporteros. La calle. Lo que salíamos a buscar. Más allá de la arrolladora realidad del directo. La nota roja. El caos del día. El meme americano. La última de Trump. La reflexión de Pedrerol. El último video del President. El acto del anarquista sagrado. La mani de hoy. La corrida en la Monumental. Golman al nou Camp nou: el nou del poble nou. 

Aquest pavo és de l’espanyol. I li fa gàcia ficar-se amb en Guardiola. En Toni Soler li va dir poeta, de broma. A molts no els hi molava gaire que en Pep anés de poeta. Que surtís tant per la tele llegint a Martí Pol. Fen-se el culte de poble. Com si a la muntanya els xicots entenen millor els tambors, la muntanya, el camp, la pagesia, pollastre rostit, butifarres amb frijoles blancs, l’epica lìrica d’un heroi grec anant a un repte imposible que com Prometeo va i guanyas, tot sol. No. Aixó no. Sol, no. No estás sól. Jo també estic sól. I per aixó escric. Per aixó estic aquí. Present. Constant. A fora. 

Un personatges que surtien a la tele ja no hi surten. Sortir a tele et dona estatus en aquest pais. Sortir a l’Internet, ara, diuen que també. Aquesta gent també va arribar. I tots hi erem. I no ens podriem arrivar a imaginar fins a ón arrivariem anys després. Ni el Brescia, ni en Guardiola, ni en Franco de ficció a TV3. Ni Toni Soler. Ni minoria absoluta. Ni res que us heu imaginat abans. Un joc nou.

El nou del poble nou, Golman, portava aixó a la seva candidatura a les properes eleccions. Un candidat per a tot. Un hipercandidat. Sempre el mateix programa. Resoldre’l tot abans. Ara. Instantáneament. Amb tú. Llegint. Flipant. Compartint. Amb el repte ridicul que veurás sortir de cop pel teu mur. I no ho podrás resistir. Vindrás a veure. Ho farás. Faras la broma. La millor que tinguis. La que faci més gracia. La més profunda. La mé esencial. La que toca avui. Qué ets tú qui ens porta avui fins dalt de tot?

Corre. 

Va, corre. 

Corre. 

Va. Corre. 

Corre. 

Va. Corra. 

SKA; SKA; SKA; es clar!

Gimi, gimi, gimi

Gimi, gimi, gimi

Gimi, gimi, gimi

Joy, baby, joy…. jojojojojoy

Joy, baby, joy…. jojojojojoy

Joy, baby, joy…. jojojojojoy

Joy, baby, joy…. jojojojojoy

Joy, baby, joy…. jojojojojoy

Joy, baby, joy…. jojojojojoy

Joy, baby, joy…. jojojojojoy

Joy, baby, joy…. jojojojojoy

Joy, baby, joy…. jojojojojoy

Fucking nine.

Funcing nightmare.

Fucking over.

Fucking good.

Fucking great.

Funcking tonight.

Fucking tonight.

Fucking tonight.

Fucking tonight.

Fucking tonight

With youuuuuuuuuuuuuuuuuuu….