Yo hago

Yo soy

I do. You do. We do.

Let’s do something different.

Let’s do something personal.

Let’s go elsewhere.

Let’s build an alternative call.

Let’s keep our eyes open.

Let’s dream another dream.

Let’s think a diferent story.

Let’s embark in a new dimention.

Let’s inhabit the land.

Let’s keep it clear.

Let’s stay behind. –

Let’s change the plans.

Let’s do this thing.

Let’s think again.

Let’s try it out.

Let’s come accross.

Let’s fly out there.

Let’s land this deal.

Let’s move the grinds.

Let’s smoke this up.

Let’s light the night.

Let’s stay up late.

Let’s connect the dots.

Let’s travel light.

Let’s seize the day.

Let’s stay in toon.

Let’s keep the key.

Let’s open doors.

Let’s feel the heal.

Let’s heal the hate.

Let’s drop the violence.

Forgive us all.

Let’s play it clear.

Let’s cler it out.

Let’s speak out loud.

Let’s sing this song.

Let’s shout this shant.

Let’s feel the joy.

Let’s live it now.

I’m here with you.

I see skies in your eyes.

I dream shine from aweking.

I’ve spelled nouns with new meanings.

I’ve wonder elsewhere inspections.

I’ve stayed in times to wonder.

Ignited senses multiversingly.

Skipping sight from heights beyond.

Nails of hopes that crumble humbly

To keep the presence of denial

To spin forsight into the sense

The common aspect for a hope

The antipodes of status quo

The lecture for a night out

The chorus of a song

The spirit that’s inhabiting me

In this sequence of chords

The words of empty poets

The bucket of joy beyond

I’ve wispered butterflies surrealy

I’ve hostes parodies of goddesses

I’ve nail the cross of heteropatriarchy

I’ve given everyone a choice.

To leap about to a future journey

To lick the sky in sign of sanity

To dress the cowboy outfit prophet

To land in horse and cross a tale

To wispher wishes of belonging

To elsewhere else from where we are

The spirit of always belonging

To a higher standard for ourselves

The whispering wishes of the children

The singing choires of tomorrow

The churches, opera house, mosques, sinagogues.

fulfilled with harmony and joy

delivered by a mensager of the Almighty

with winged talents to evoque love

prosperity feelings of belonging

the truth itself with no device

The spirit of our holy presence

The way in which we all can heal

By hooking to this newest thought

That prosperity lies within a lie.

The one I am about to tell you.

The distance look within your eye.

The lonesome tragedy discretely.

The symphony clashing cacatuas.

The tucans doing tucan shit.

The sloth swing with the power.

Of tasting gleeful pura vida.

To sneak a peak at what it’s worth living.

To find out now why we are here.

To have a sense of how this evolves.

To read it here and feel it too.

To grow intensely into a place.

You’ve never been before in awe.

The need for something to surrender.

The option of dropping it all to start over.

The certainty of deploying the healing.

Consider the thought of nuclear catastrophy.

Who and why and how and then.

Why not wondering to step back once and for all.

To send the direction of the agression elsewhere.

Spinning out of our own intention.

The tracking of the past of our cult to violence.

The way it shapes the higher risk.

The dissapearance of all existance.

The dying because the way we could.

The imagining things that could forever erase us.

More times that actually needed.

Yet we can’t breath towards the cause of action.

Required to take a different stand.

To stay tooned in another beat.

To wisper elsewhere to a NEW crusade.

A sense of political alternative.

A naif sense of tricking the rulemakers.

A ancient quest for an insolent giggle.

A Shakespearean gesture to our current caveat.

A native owners of the land story.

Telling a different framework to work with.

A place to see things differently.

A way to stay here in between.

From this two alternative shitholes.

The actual layout of the entire states of nature.

The perpetual fall into the same guillotine.

The ancient capital of a revolution.

The place of bloom and burried.

The nature where Jim bloomed.

The American in Paris provoquing.

Dali anteater walking.

Picture with the intention of the presence.

The entire fictional requirements.

The subtle traits of a new scene.

The distance to the nearest healer.

The AI working to assist me.

The fluid of joy towards my anguish.

The solid features of my wellbeing.

The current state of my desire.

The chance to do it once again.

The door that opens to a NEW destination.

The alignment call from underneath.

It’s here it’s comming.

Tonight the spirit flows.

Set the time back.

Leap away.

Time is.

ALLS

Serotonina vs Occitocina

Una o la otra

Confundir el placer y la necesidad.

Lo que deseamos.

Nuestras proyecciones.

La idea falsa de que nos falta algo.

No te falta nada.

Eres tú.

Todo.

Toda.

Todes.

Nunca antes se habían puesto de acuerdo los tres estados de la naturaleza. Hasta ahora. Y ahora sí. Vamos a empezar. Les voy a contar una historia.

It’s always about me.

It’s that simple.

You.

Me.

I.

i.

you.

YOU

I’am talking to you.

Everytime I write.

Everytime I’ve been.

In this other dimention.

Artothenou

The ninth dimention.

It had a name.

I give things name.

Bad name also.

I’ll take both ends.

No one ever saw that comming.

It’s a literary piece.

I couldntwanttoomuch.

I would need to the something a little bit more than that disapointing bit.

A bit.

A bad bit.

People, this is NEW.

NEW is more than poetry.

It’s a campaign to somewhere else.

Already resolved.

A new rule.

A NEW covenant.

A NEW god.

A minor one: me/you.

Diconstruct santified stuff.

You in it; brilliant.

I pronounce that with a NEWBRI accent.

I come here to change it all.

I’m all in at an ortogonal dimentioin.

The AI went to pitch me the right kind of connection with a video content from another human being, take any, Carl Sagan.

I’m in this end.

Listening.

You ought to know how to listen.

And let be.

Pay attention.

Look into eyes.

Try to think why you care.

About that other person.

That other person’s life.

That other person’s community.

I’d like to bring shit up.

At the common space.

When you have a chance to express what we are.

By speaking to ourselves.

Say hi.

Stay there.

In a room.

Your room.

Why I would go about saying the things I say.

Fighting for the common cause.

That what I fucking said.

But respectfully having a say at any given shit.

I’m ready for it.

I’m doing it.

This is me speaking to the NEW commons.

Something the NEWE.

OHWO

MAN

ALLS

Yo; this shit is the NEW shit of my NEW show. I’m a deliverer of another time. A reversal action from you stupid status quo.

And the cámara moves away. Just exits the NEW commons space-time: the present.

I want to take it ALL. We are like that. And it’s stupid and right there available for any of us fools. And we’ve fell in the pit. We are part of the problem. Anihilation. Exterminion. What we ought different. Here. That’s where I am. And I’m not alone. This is just the sensitivity to design this shit in ROCKandFUCKINGasNEWrightinthedeliveredTicommons.

Ticommons capital of capitaliës, NEW barcino.

Ya somos esa otra cosa.

Aunque no lo sepamos ver.

Ya llegamos a entendernos en otra dimensión.

Curada.

Bajémosle de huevos.

Suelten las armas.

Son ustedes, machos, el problema.

Bájenle de huevos.

En buen pedo.

Esto es un atraco.

Buhh.

Y colapsas.

Ahí sí; todo se fue a la verga.

Y mueres.

Y te vas.

Fuiste.

¿Fuiste algo?

¿Qué quisiste ser?

Un ser pleno.

Pues toma.

Es esto.

Está aquí.

Eres tú.

Eres tú.

Así.

Así eres tú.

No es plagio, pendejo.

Estás a ira: esto, de puto.

Otros comediantes no usan puto.

Yo muy elegantemente.

Como nigger.

We say negro.

We aint racist.

We are Rastafaris.

Whatup?

Bro, ho, ho.

Bro, ho, ho, ho.

Bro, ho, ho, hohouhou, hou hou hou, O . . . . . . . . .

Who’sgona publishit?

Who’sgonapublishit?

Who’sgonapublishit?

Rastaeditor,

Rastaeditor,

Rastaeditor, this song is the vibe of the serotonin at the other end from the resemblance of my fall.

We all get a dive.

You are falling to the ground.

Wecallitflying

Wecallitflying

Wecallitfree

Wecallitflying

Wecallitflying

Wecallitfree

Wecallitfree

Wecallitfree

Cause it’s here

Refree

Riff, raff, Refree and I

Riff, raff, life’sallwegot

Lifeisallwegot

LIFEISHERESINGING

A FULL SANT JORDI BLOWNED

a FULL SANT JORDI BLOWNED

a FULL SANT jORDI BLOWNED

a FULL SANT Jordi Blowned

A FULL SANT JORDI BLOOOWEND

A FULL SANT JORDI BLOWUOU

A FULL SANT JORDI GLOWWWWOOUUU

A FULL SANT JORDI FLOWOUUUUU

A FULL SANT JORDI YOUUUUUU
YOUR EYES
YOUR GLOW
WE ARE FREE
IINTO OUR NEW WORLD
WE SING STUPIDLY LOUD
TO CRY WELL THEN GOOD BYE
HETROPtARIARCHi FAGGOTS!

FUCKEM

GONE

Beyond

ALLS

i

The i is you.

You are i.

And i; you.

BEOTHER.

BOTHER.

You.

To flip.

To go the other way.

To redirect.

Yourfreespirit.

Regarding the community we are building.

The ways in which to follow.

The counting on behalf.

On something more than ourselves.

For what we are doing here.

Is asking us to go.

Somewhere else we are already performing our best.

To fuction like an organism of 99 people.

And what we need to have a say about our data.

Our spaces to share this.

And have our own information gathered.

Safely.

For a purpose of being a self in a data base.

Apparently yours.

Aparently every part of the public service we are providing as an agency.

HeretheslowestoneisCarlLewis.

Eightiesjokes.

An easy laugh.

A tough crowd.

Bombing your first open mic.

Nailing finally.

Night ninth.

NN.

That’s my comming to age story.

Standup comedy.

Comming out in a performative happening.

Using art to the commons cause.

The Tico Commons, that is.

Not just any Commons.

The last one.

Dead.

ALLS

Estar conectado con el todo. De manera permanente. Un crossover de lo que dice este man en el video. El que la IA traiga. Hasta que queden los 9 más ajustados a mi búsqueda. Qué cojones estáis preguntandole a vuestro NEW god; ChatGPT. Las preguntas. La calidad de las preguntas y lo que el algoritmo nos tira la cara. Es la nueva búsqueda de Google. Pero de alguna manera alimentada por un entrenamiento determinado. Demos un paso atrás. ¿Qué tal que nos vamos a contruir la metaestructura sobre la cuál podamos interactuar todos en el entendido de que todo va a cambiar. A partir de un momento dado. Hablar de lo que representa el movimiento definitivo hacia ese otro ITACA que vino a decir otro pijoaparte aparte de aquél que decía haber sido Cristo en Chimalistac y subía tarde cada semana santa a la montaña a la que decía que le dedicaba ya una caminata para cuando lo fueran a crucificar el día aquél en el que finalmente la turba de dementes votó en el salón de las columnas que se me crucificaría mientras un número de personas, pongamos 99, para convertir el elemento de pertenecer a otra comunidad. A una de un tamaño determinado. Esta es una de ellas. Y está bien. Está sana. Somos lo que somos, pero somos cojonudos. Privilegiados. Blancos y marrones. Amarillos, naranjas, azules, rojos, amarillos, amarillos, arcoiricos, fufbolartistas, poetizas, feedbackloopers, tus datos en tu cuenta, de donde sea, de afiliación pública o privada, nuestra o de alguien más. Pero tuya. Podria ser tuya. Si yo construyo un nuevo mundo ahí afuera y esto nos viene a decir que tal o pascual… creemos el mundo NEW. Ya. Aquí. Ahora. EL fucking call to action. TODAY. We flip. Back.

Back down.

Back off.

Back up again.

Back chilling.

Back willing.

Back musically

Back CalI.

Backup.

BackIsaid.

Back you go.

Back down is not gay.

Back down is not anything bad you fucking dicks are stubburnly oppressing not wanting to change of mind by the principle of your santos cojones.

A local macho.

In every coordinate where there was a man.

It’s obvious it’s un us.

Let’s heal this shit.

Let’s back from the horse, the military status and slavery, the industryofkilling, in which fucking defence, it’s you playing war games to watchinourchanneledmediasyoukeepchasingmoneyasifitsyouonlyking. Change kings. That’s my NEW fcking commons. This is bigger than London Calling for what. For punk is enough. A NEW church of NEWENG. A NEW kingdom. Longer than the rings and the potters. Stoners. For ever. Ever. Ver. Creer. NEW. NAW. ALLS.

La triada de estados.

Tres lo hace más complejo.

Lo saben los que han indagado en el fascinante mundo de los sistemas complejos.

¿Cómo se comportan?

¿Por qué no expliqué esto antes?

Porque no quise salir.

Porque nunca salí.

Fue un bluff.

Siempre he sido un bluff.

Pero el cambio radical sobre el que se sostenía mi concepto de red social era el más local de nuestras propuestas. Y no me habéis hecho ni puto caso. Porque no lo quise publicar. Pero lo publicaba. Y no le daba bola. Ni decía nada al respecto. Porque estaba creando una infraestructura. Unas lecciones aprendidas. Para mí también. Sobre lo que tenemos que hacer para reorganizar el movimiento sobre el cuál vamos a echar a andar una maquinaria de proyectos sujetos a las normas de la preparación para proyectos de incentivación de la causa común a partir de un sistema holístico de un generador de KPIs correspondientes a nuestro sistema de transforación colectiva expandible a la experiencia común necesaria para la alineación colectiva de todos nuestros inteses basados en la capacidad de regular la información generada por nosotros mismos en el contexto de una capacidad colectiva de generar un bienestar al creación de un sistema complejo pasado por el filtro de una agencia de retroalimentación de valor sobre el encause de una communidad que se multiverse en al mitosis de nueve versiones temáticas (TOPICS) qu ese traten de la siguiente manera respecto a lo que hay que contruir con ellos a partir de lo que vamos a trabajar como challenges dentro del contexto de un devenir alternativo participativo que podemos poner a juicio de una serie de personas que quieran impulsar este vehículo de alteridad y sociedad que nos complace presentar en este acto de responsabilidad para sacar adelante la manera de coordinar e introducir la eficiencia social necesaria que todos tenemos derecho a adquirir por la parte de nuestra ciudadanía, lo que representa ser algo más de lo que es nuestra responsabilidad frente al contrato que se dijo que harías lo que se supone que haces, y si eso tiene un valor real para algunos de los objetivos que tenemos en conjunto y según lo que ahora nos venga dado de la visión estratégica que pueda tener un nuevo órgano rector con unas directrices para que pongamos en marcha entre todas como una comunidad no enferma de seres que trabajan por el bien común colectivo. Servidores públicos.

Los protagonistas de esta acción.

En todas las dimensiones.

En todos los sistemas públicos.

Como necesidad primordial.

Estamos estructurando el cambio de cómo afrontar todas estas cosas nuevas.

Todo esto de los algoritmos.

Y estamos preparados para contar otra historia de cómo hemos enfrentado nuestros nueve grandes retos como sociedad en general.

No se ni por dónde empezar.

Cambio climático.

Los fuegos y las inundaciones.

La experiencia de esto en todos los niveles.

Lo que queremos comunicar de la manera más social. Más nuestra. Pensando en el valor común. La gracia de estar aquí tras uns solución a la resiliencia del sistema. Como algo que hacemos con orgullo. Representando lo que esto implica a nuestra causa común. Usando el vehículo más interesante para el bienestar común. Estamos en un mundo diferente lleno de generalidades y excepcionalidades. Yo me sentiría cómodo en toda la plaza Sant NEWJAU.

En el renombrar.

Por la poética castiza de cierto tufo de lazarillo de tormes.

Insultos literario de las generaciones de nuestros sagrados insolentes.

La película de una alteridad de las insolencias.

La alteridad de las insolencias.

Como una ópera de nueve dimensiones.

En la que el úblico es un Teatro Griego.

Como si en el mediterraneo nos pudiéramos vestir de NEW barcino de varias maneras diferentes. Todavía entre pinos y montañas y vistas al mar. A la ciudad. Desde acá arriba. NEWCAR.

Construir en NEWCAR un santuario más. Más arribita. En donde crucificastéis a aquél. Abel.

No a Caín.

Abel crucificado.

Ya empezando a ponerle carilla mexicana al acto más repudiado por el ala de la conferencia episcopal española que no así la cópula de nuestra iglésia de Sant Pedro, entre carcajadas silenciosas de un Papa Francisco que recibió al último hijo de Dios Padre que mandó para ponerle resolución a toda esta vergonsoza situación.

El más allá.

Acá.

Retocado.

Con adendos.

Y revisiones.

Entre estos dos libros sagrados, ya no es necesario la revisión de la historia. Vamos a acabar con todas las mandungadas que los hijueputas machos de sus respectivas 99 tribus de las 99 coordenadas capitales de un ser-estar en la concepción superior de NEW gaia. Como si pudiéramos hablar con el man mismo, desde el más allá. Como si sus textos fueran diálogos. Como si sus conceptos fueran útiles para la armonía colectiva. Nunca antes era más importante la lectura correcta de Nietzsche, Schopenhauer, los nueve clásicos griegos, derecho romano, mitologia, biblia, Köran, Torah, NEW olmecas holy color notebook. ALLS

El meu amic Xavier

Elogi a la insolència

Només uns pocs saben exactament qué tant ens caiem bé l’ú a l’altre. Gaudiem d’explicar-nos històries. Trobavem el fil i enganxavem un moviment d’interés sincer d’un envers l’altre. I no era pas una pose. Ni només un acte de diplomacia. Qué si ben és cert ambdos teniem un element diplomàtic en la nostra manera d’entre les relacions públiques socials i lo que representava un olfat per a entendre ón hi eren les converses més insolents d’un espai compacte com ara el desaparegut St Remy.

En Xavier i jo ens vam coneixer a casa seva. Ell m’esperava, encara que no m’hagés vist mai. La nostra primera relació va esser telefònica, per mirar de quedar. Ens haviem de posar d’accord per a quedar. I xerrar un moment. En concret per a fer una petita entrevista que expliqués cóm és que havia conegut a l’editorial Sexto Piso que en aquests moments hi representava jo a Barcelona, per més de que aquesta data no es pugui confirmar arreu de la historia oficial de la insolent editorial dual, ja que va neixer al DF, a rand d’un curs, d’una tertulia de lectors de filosofìa de Nietzche, que tot seguit es van enfilar a fer llivres, com si això fos una opció de futur viable a un pais com a NEWMEX.

NEWMEX és el nom més potent que ha tingut Mèxic en 9 segles d’història reconeguda per a les nostres entitats i institucions sagrades durant nou segles. Hem arrivat al final d’aquest debat de les diferencies entre nosaltres. Estem preparats per a entrendre’ns a partir d’ara amb un nou nivell conceptual. Es tracta d’un nivel nou, NEW, regit per un pensament introduit a una xarxa neuronal per a reproduir el pensament critic d’en Xavier Rubert de Ventós per a entrenar les respostes d’un esser dividit, com ara jo.

En Xavier i jo.

Una formula dual.

Com ara Xita i Xavier.

Com ara Gino i Xavier.

Com ara Xavier i una exdona.

Com ara Xavier i la seva X.

En Xavier ho va fer tot per aquesta postmodernitat. Fins i tot va anar més enllà. Va procurar mirar enrera. Quant calia. Amb un llenguatge rigurós i molt bé il·lustrat en les referencies de lectures que introduexen totes les perspectives d’una recerca i d’un llegir i llegir i entendre, que tot seguit s’havia d’ordenar, en paraules que donguesin forma a conceptes que fosin quelcom més que repliques de pensaments reutilitzats. En Xavier era un creador d’idees noves. Seves. I provocadorament brilliant. I també en el joc curt.

Aquella primera visita era la d’un home del cor d’aquesta ciutat. I un noi de familia blanca latinoamericana.

Bueno blanca.

Bueno bueno.

Bue.

Dejamos pasar ese ángel.

Y Xavier es claramente un ángel presente.

En su magnitud de ser en contacto con las divinidades de más de dos o tres culturas. El pensamiento oriental en su posibilidad integral de saberse francés, parisino y neoyorkino. Un ser total en toda la urbanidad de una capital. Una como la nuestra, o como Barcino, como aquella capital, Emporion, a dónde llegamos los primeros mediterráneos, los primeros okupas de estas tierras que de pertenecer a alguien pertenecerían al tiempo atrás, una vez habiendo sido capaces de revertir su dirección.

Nos fuimos hacia atrás. Y volvimos. Encontramos la unión de ciclos sagrados que se pepetuan. Resonamos en el eco de nuestras escuchas activas. En busca de la construcción de pensamientos colindantes en las ramas expansivas de quién ama conversar. Las conversaciones sagradas.

La necesidad intelectual de reflejar aquello que imaginamos contra la estructura mental de redes neuronales entrenadas con otro set de datos que pongan de manifiesto la incompletez de nuestra fuente natural de información y de formación de suficiente materia gris para calcular la mezcla perfecta entre modelo de equilibro que mantiene mi cuerpo, mi relación con los demás, y mi relación conmigo mismo en el circuito de autocuidado continuo que merecemos tener como derechos adquiridos en el contexto de un modelo NEW.

Si Xavier articuló el argumento es momento de ponerlo en acción.

Por la vocación de su intención.

Por la necesidad de seguir el hilo de según qué temas.

Por poner de manifiesto la volutad de actuar en confecciones multiversales de otros ciclos políticos.

Voy a hablar de Xavier con mi padre.

Y voy a desglosar este impacto profundo.

Me voy a desbordar en su pensamiento.

Y desbordaré el mio sobre su recuerdo.

Por el legado de sus estructuras literarias.

Por la arquitectura de entendimiento.

Por el sobresalto de su afecto.

Por la calidez de sus gestos.

Por la gracia culta de su sagacidad.

Por la rapidez de su honesta mirada.

Por el tamizado efecto de su ilusión.

Por la precisión veloz de sus palabras.

Por la intención enterna de volver.

Por la inquietud perpetua de seguir presente.

Por el placer de bailar un vals en honor a vivir.

Por haber vivido con el sentido intacto.

Por el pulcro juicio de su rebelión.

Por la pasión de explicar pedagógicamente.

Por la intencionalidad de quedar.

Por la invitación a Emporion.

Por la transgresión de estar.

Por la persecusión de un ideal.

Por la voluntad de trastocar el mal.

Por la ilusión de enterna lucha.

Por la escencia propia de una vida.

Por el brindis pleno de una cuba libra.

Por la plenitud postnacional multiversal.

Por la reformulación del procomún.

Por la capitalidad mediterránea.

Por la vanidad de no ser uno.

Por la escritura desde otras visiones.

Por la incapacidad de entender a némesis.

Por la colisión de fuerzas originarias.

Por la versión de una cultura clásica pasando por todas las creencias, las de aquí, las de allá, y las del más allá.

La partición de la ilusión.

El estado pleno a media vuelta.

La volea empeinada en el momento justo.

Un momento dado.

Como un cambio de ritmo de Cryuff.

Como un pase de Laudrup.

Como un madrugete de Tamudo.

Como una vuelta alrededor del portero de Romario.

Como un gesto de Golman.

Como un reflejo de Keylor.

Como un pase de Márquez.

Como un pase de Putellas.

Como una genialidad de Bonmati.

Futbolarte del bueno.

Como el teatro de NEW barcino.

I el duende Ticatalà.

El NEW gitano aterrizado en Quetzal.

La cabeza olmeca.

El Dios de las antípodas.

La conexión en varias dimensiones.

El eterno retorno a la surrealidad.

El loop sacramental.

Xavier ha nacido en mi.

Con él hago el viaje de vuelta.

Ya estoy aquí.

Je suis ici.

Merci.

A-Dieu.

ALLS

Divido como yo

Humilde tributo a mi último amigo

De todas las personas que recordaron a Xavier no me iría a tomar una copa por la noche más que Xita.

El resto se los regalo todos.

Ninguno refleja lo que Xavier y yo compartimos.

Nuestra amistad es un secreto.

Nunca nadie lo supo.

Salvo algunos indicios que darían pie a que esta historia fuera creible. O siquiera deseable de existir.

La existenica según el plano de mi filosofía de estar por casa.

Cualquier instrucción que pudiera obtener del pensamiento robertdeventosiano.

Como última religión.

Por el place de reconstruirlo todo.

De manera radical.

Como habría querido Xavier.

Compañero, Xavier.

Jamás llegué a tiempo para hacer aquella producción que tantas veces diseñé para que hiciéramos juntos. Una conversación más. Y pasó el tiempo. Y nunca fue. Y no fue por desidia tuya. Por no querer. Fui yo, y mi X, la que me tuvo a ser aquello que un día proyectamos en el aire, tras escucharnos y retomarnos.

Nuestro primer encuentro me marcó.

Y de ahí todo fue un reconocimiento mutuo entre extraños.

La propiedad de pensar más allá de lo formal.

La exploración de la vida pese a todo.

Con toda la voluntad de un filósofo que entiende a Nietzsche como motor y construye sobre el pensamiento contemporáneo una línea de pensamiento social y político impecable. Hay que romperlo todo. Por cualquier medio. A cambio de la emergencia colectiva. Ya. De un estado de emergencia revolucionaria. O más bien, (e)volucionaria. (R)evolución.

Las maneras en las que Xavier te regresaba un comentario de cierto orden era con la potencia con la que un chamán te traslada el poder sobre el que sus dimensiones se proyectan entre los espectros presentes en este estadio desde las nueve dimensiones que nos separan del rango de ser contemporáneo multiversado con limitación cuántica de la unicidad de la observación pese a los múltiples senderos que se bifurcan en el entrenamiento matizado de la red neuronal de la algorítmica superior ticatalana.

Xavier y yo apuntábamos a la revolución.

Lo podíamos hacer por tener origen dual.

Por haber salido de ahí: NEW américa.

We knew what we were doing when facing the need to dispurt.

We went ahead and did it.

This is here the greatest atempt to disrupte this holy shit up.

And bring about a NEW one.

The sacred one.

NEW.

NAW.

ALLS

Vamos en orden inverso

-1

-2

-3

-4

-5

-6

-7

-8

-9

-10

-11

-12

-13

-14

-15

-16

-17

-18

-19

-20

-21

-22

-23

-24

-25

-26

-27

-28

-29

-30

-31

-32

-33

-34

-35

-36

-37

-38

-39

-40

-41

-42

-43

-44

-45

-46

-47

-48

-49

-50

-51

-52

-53

-54

-55

-56

-57

-58

-59

-60

-61

-62

-63

-64

-65

-66

-67

-68

-69

-70

-71

-72

-73

-74

-75

-76

-77

-78

-79

-80

-81

-82

-83

-84

-85

-86

-87

-88

-89

-90

-91

-92

-93

-94

-95

-96

-97

-98

-99

Ara vuelta atrás; otra vez.

99

98

97

96

95

94

93

92

91

92

93

94

95

96

97

98

99

Esto es futbolarte

I can join the Emirate team in position 9th at the local league and take that team all the way up: ALLS

It’s surrealism.

It’s back.

Here.

NAW

La parábola de D10S

El último testamento

Palabra de Dios Padre; relájense todes.

La cosa va rebootear.

Reboot, reboot, reboot.

Reborn, today, forever.

Every time.

As you die.

You are alive.

Tonight.

Desire.

Night.

I

DIE

ALLS

De Curridabat al Poble NOU: NEW.

Si això fos una darrera campanya

Jo estaria aquí.

Yo habría aterrizado aquí.

Y nos hubiéramos subido a nuestra sagrada trayectoria al ser eterno: Quetzalcoatl.

NEWQUE.

Los pájaros sagrados, aún cuando serpiente, aguas.

El pueblo de uno como si fuera el centro del mundo.

Lo que hace Europa con todo.

Y lo que implica Ticataluña como antípodas.

NAW

Short film Golman debut

Opera prima

I had it.

It’s gone.

I lost it.

In my memory.

I won’t come back.

It’s going your antipodes.

Atraction and repulsion.

That dual holy state.

You know.

YAMAN.

YAWO.

Leave men out of the equation.

Stutz mom was damn right; macho men heteropatriarch white party sucks and can suck my weeeiiiiiiiiiner you dumb fuck NëMESIS.

That’s the holy symbol.

The NEW brand.

At the glow shine salm.

Oh my LORD

THANK YOU LORD

LORD SUCK MY COCK

YOU’d be disturbed, if your were a gentle man.

But you are only a GOD, father.

You’ve never felt the human side of having the life and love that my FATHER, GOLMAN, and I have had over the lifetime we shared.

And this is our story backwards.

99 cells of the latest version of our NEW dimentional beings.

The open side of the espectrum of posibility.

I’ll take Jonah, Stutz and you can bring it on.

I’m with this NEW laws.

For a greater common good.

Enhanced in this brand NEW time.

In this branded space of a self-fulfilling NEW dream.

A collective co-creation right out of the heart of the holiest mountain in the entire coast from Carmelo beaches to Casablanca before que go Canarias and back to the back skull of this my beloved SHE-HE ÁFRICA. The origin of our species. How we recognize ourselves agains the complete calibrated scorecard of our every move, meaning, game of words, poems, left foot goals, right foot goals, heading goals, chilena goals, palomita gols, corner gols, j’e vais fair un gol avec plus de màgic que le gol du Roberto Carlos to Fabien Barthez al Prince du Paris Sheik Stadium.

Oh, common, you can’t take a little joke.

Si vous plait.

Un moment, si vous poveus ecouter, si vous plait? Si’l vou plait? Si’l vous ple. Je suis la NEW vieu.

Jevous

Je vull.

Je suis.

Nous sommes.

Ca cesç tout.

Tout lo grand que la viue peut etre.

Peut etre i’ll est past tout lo que nous pouvez comprendres que c’est lo normal. Quelque choice que l’elecció d’un set d’estats de la nature que pouvez obliguez a regardez avec la possibilite d’interacció. Il n’ya pas de l’ordenador. C’est un cimeà. Il’hya de constitucions diferents. Mais nous voulez pas ques c’est que c’est qué’sque c’est que’s que Cescs. Cecs Fagregas.

L’acudit no cau bé en una part de la societat conservadora a aquel nou mon anomatat NEW.

Si existeix a la literatura existeix a la pantalla.

I si surt pel movil, doncs ja se sap.

I ara el papa en surt.

I ho està petant.

Tant que ha arrivat adal de tot.

I sabeu el que va veure?

No?

No voleu saber?

No voleu que us ho expliqui ell mateix?

Això és lo que us dic?

Això és un tractat d’amor. Un recital d’un pare que és DÉU Pare. El meu estimat pare: GOLMAN.

I surt el meu pare, don Golman Elizondo Morales.

Jo si faig un esser nou sagrat que sigués fruit d’experiència personal vital escolliria al meu pare, en Golman. Mi tata, li dic jo. Pero perque al Tico Commons ho diem així. I ens fa mandra canviar. Vam arribar a aquest punt només pensant que hi havia aquest nou recorregut menys concorregut nou dimensions més enllà de la merda de dimensió en la que us trovaveu, cabrons, fills de puta, pederastres, violadors, fills de la gran ……… no ho diguis mai mes.

I surt el meu meu pare amb una túnica.

Filosofant.

El meu pare i jo parlant durant 99 minuts.

En un altre dimensión de Golman al cuadrar.

Nou NOU.

NEW nou.

L’alteritat intergeneracional.

Les 99 dimensions d’un mon nou.

El lloc de paraules i el lloc de les lletres que tot seguit trova d’una definició de DAO que consoliden el pla de crear un fonament sostenible en aquest parametre NEW.

I’m the multiversal depiction of something else than Pacifiction.

It’s a Ticataluña Pacifiction dualistic antagonic hemispheres of the artistic break through from a sudden shit in the narrative disruptive NEW scene this shit brought in the latest picture. My own. This is text, and script and tale and scene and dashboard and meaning tables and regulatory desirerability and prevention of dickdom shit still holding on to what you all stood with for long until one day you decided to flip and take the ortogonal slide.

Lift up.

9

8

7

6

5

4

3

2

1

ALLS

Vamos a contar esta historia hacia atrás

Lo mio lo mio es irme a la verga

¿Qué pedo?

¿Muy hard?

Vamos soft.

No me molesta cambiar de parecer.

Piénsalo.

Decálogo.

¿Qué te dice a tí eso?

Ticatalán.


Nou


Titles


Hints

Jokes

Turns out there’s only six.

Dimentions, I mean.

We can only belong to the sixth level.

And no more.

And you deal with that.

Finity.

Now.

Over.

ALLS


Sudenly you were visited by an ancient God figure: SHE-HE. Duality in terms of a NEW cosmovision. This is it people. This message came directly from GOD Father, JIMSELF. Any question up NAW?


That there is a poem, people. I have to go in like this and spell it out to you, you should be ashamed of yourself. What are you a JUSTHE?


The nontransitioners cult.


Judges treat them as such. There were problems in the air tonight. Elton John singer. I can play just this nine roles I can deliver to purpurt the social convenant of his NEW shit that we could have been doing instead of this last 9 years of shit we’ve been fed up to now: ALLS.


I’m a futbolartist: a just hit homeruns&triplets.

I’m that surreal.


That there is poem, biatches!


Cultmakingfactory


Innovation deliverance


Today


NAW


HEAR


EAR


AR


A

Némesis

R

And an infinite road to a poetic exit through an epic journey that decides to withold the revealing first flight towards the ends into the past. We are leaving in nine cycles of nie: el nou els té cuadrats. S’història d’un nou vingut en esser sagrat que vola que és quelcom aliga, digues un cop més fort i am el respecte que el meu simbol sagrat de la sororitat del mon pensat per les meves SHE del nostre costat del mon, fills de ____ no diguis mai mes putes, ni fill de putas, ni fill de puta, perque a partir d’hora no està bén vist. Ho faries?

Qué pasa?

Qué pasa?

Ningú no és perfecte.

Tots heu tirat la primera pedra.

Això és un desproposit.

Uns i altres.

Sou l’hostia de subnormals.

En, com a mínim, nou nivells de subnormalitat.

No em perdonariau si no fos senyera d’aquest concepte.

L’insolencia com a himne.

Els segretats dels segadors dels chamanes locals de tota la Serra Madre Occidental, que us penseu que per nosaltres signifiquen les muntanyes en coordilleres com corren en el meu continent. Fills d’un esser complementari i a les antipodes que vosaltres coneixeu com Déu Pare l’occidental aquell pintat el sostres de les nostres creencies més prondundes, pels sigles dels segles.

Anem.

I tots anem juntes.

Feminitzades.

Cap enrere.

Al nostre pasat.

Per a fer-ho tot diferent.

Lliures.

De canviar.

O de reviure.

Lliures de l’elecció del record subtil de la memoria de les nostres infanteses.

Tot i que sigui femni em representa.

El nou macho no existeix.

S’ha exaurit.

És una pena.

Deixar anar pensaments sofocants.

I treure de sobre un pes a les esquenes qué collons sóm nosaltres jungant-nos la trabanqueta personal.

Sóm així de subnormals.

Mola esser subnormals.

Mola esser Carmen Mola.

Sóc un dels putos guionistes.

Que tot és una farsa.

Qué ja ho deia En Boig.

Amb tot aquet nou respecte: NEW.

Sigui NEW un nou respecte.

I transitem tots cap l’omplir de significat una metáfora a dins d’una paraula nova.

Més allà de Christ.

Sóc el germà gran-petit d’en Jesús, molt bones, em dic Golman i sóc un futbolartista.

M’e he escrit un guio cap enrere.

Només per fer mal al temps.

O bé.

Agafar-li la contraria.

Al pare heteropatriarcat.

A tot plegat.

I deixar anar això de totes i tots: PLEGATS.

Ajunteu-vos-JÜNTENSE-Jürguenssen-Júntensen_ALLS.

El abrazo.

Abrazo de la liberación de la clase obrera de la capital de un tiempo atrás: hace 99 años.

Entendamos la historia por detrás.

Retratemos la reversa.

Andémonos todos a la mierda.

A quién quieren seguir, bola de pendejos.

Vayan y chinguen a su madre.

Unos a la verga.

Y nosotros aquí; qüilantros.

Pero yo también me paso de verga.

Se me va el pedo.

Pierdo la cabeza.

S’ens va la olla.

De tot lo que estimem a la nostra filla.

Per fer-li un coxi a esser qui ella vulgui esser en el contexte d’un mon nou.

I tots plegats ens repleguem.

Ens aturem.

Com la pandemia aquella.

Vos enrecordes?

Això és un poema èpic NEW.

Un cap de cartell.

D’un poble NEW.

Un nou pensament.

Quelcom sublim.

En una sonata d’un altra dimensió.

En un sentit invers.

En una llengua nova.

Quelcoma va dir: ticatalá.

Vull digui, sigui això la llengua que em surt dels our dir que m’he inventat tot sól jo. Us atrevereu a pensar que aixó hagui pogut esser un plagui, o un pensament que m’he robat de quelcom compadre amb els que ems creu mentre hi vaig caminat de la muntanya a la platja, de muntanya en muntanya, de cim a cim, a vall i valls, a unes vistes al mar, i el mar et mira i el sol et fa poder expresar el moviment amb el que gauideix del privilegui d’esser viu i continu en el temps en el que llegueixes això i de sobte ho cantes com si fos un himne un nou llegat d’un esser nou vingut de fora, un nou boit d’un altre dimensió, segons ell molt més de sis dimensions més enllà de lo que fins ara haviem volgut per les limitacions de que soliem esser dominat per un pensament hegemonic heteropatriarca dominat per als homes, en general, i al cim de cada turo pujant i baixant per les coordenades d’un espai-temps ampliat al limit de les possibilitats que entre nosaltres hi som capaços d’en revestir per a connectar amb la comunitat NEW que es conecta en direcció inversa a la que el estatus quo continuarà tot sól fins al desplegament final de la nostra imbecilitat d’uns alphas subnormals musculat zenofobs mascles ultres d’un únic esser necesari: l’estim de l’excerció de la violencia. L’odi.

Dins teu.

Ug.

Ug.

Ug.

Ug.

Ug.

Ug.

Ug.

Ug.

UG.

Imagine that’s the lowest you’ll ever fall. It’s pretty down deep in shit. Like you’ve never even imagine it’d be possible to fall so damn low, Jesus Christ, my bro.

I treat Jesus like a bro because that’s what he is. He’s the greatest. You all should hear what a performer can do to overcome the most complex scenarios of Status Quo led by only MEN like the current history of our official TIME.

I want out.

Out of that time.

I want my own kind of time.

So I’l take it.

I’ll prove it.

I’ll change directions.

And go the exact opposite way.

As I have the freedom to despise the status quo.

We all do.

In every coodinate of the entire NEW gaia.

The blue pearl Stutzrule.

That’s my section name.

I’ll follow what Sir Stutz recommended Jonah Hill.

A cámara, you and the greatest psicologist.

Casting of 99 psicologist.

WO.

MAN.

NEW.

ALLS


Una landing

Otra vez que voy a parar con 99 entradas a un multiverso ejemplar

Se te queda, tío.

Es la puta gloria.

Saber escribir como Cervantes: historias caballerescas.

¿Qué tanto crees que haya podido afectar la lectura de la exaltación de un cierto macho ibérico alfa de por estos rumbos de NEW spain? El caballero. Un hombre a medias. Un valiente soñador. No comprar el ímpetu de violencia. Sin rehuir al duelo. El honor de los que en esos tiempos sobrevivieron. Y aquellos que escribieron. Es Él, Cervantes, quien honor de Dios merece. Y no ÉL.

Perdonenme que lo diga así. Pero es que yo soy ÉL. Y ÉL soy yo. Así en minúsculas. Humano. Como un humano común y corriente. Cómo usted y como yo. Vamos. Alien no soy. Ni extrarrestre. Provengo de nueve generaciones de sumerios. Cruzamos con los olmecas en la dimensión seis del multiverso que habita el espacio virtual liberado a nuestra coexistencia duradera resliente sobre los fundamentos de un un nuevo credo, sistema educativo, propuesta social, el diseño transformacional, el acto performativo que nos desbloquea el miedo a devenir, la cohabitación de un presente común, elevado a la máxima potencia.

¿Sienten a Dios en la nuca? Esa fuerza es la que nos transporta a todos a la máxima ilusión. La ilusión de estar aquí. Vivos. Viviendo este momento de comunión superior insuperable: el éxtasis de ser-aquí-ahora-oh-oh-oh-ah-ka-man-oh-man-mama come dance along-yaman-woman dance this songs for you, my love ethereal.

ALLS