It’s made up.
It didn’t exist.
Now it does.
Easy.
Change is going happen… NAW. . . . . . . . .


















So, let this be the NEW alternative.
It’s made up.
It didn’t exist.
Now it does.
Easy.
Change is going happen… NAW. . . . . . . . .


















So, let this be the NEW alternative.
A ver, cómo lo digo: yo soy actor.
Sí, actor.
Y actuario, pero esa es otra historia.
Yo no nací ni una cosa, ni la otra.
Y ahora soy.
¿Cómo ves?
Yo soy así, así nací y así me moriré… falso. . . . . . . , .
¿Qué pasa si ocho es coma?
¿Qué pasa si ochoescoma?
¿Qué pasa? Si ocho escoma.
Qué pasa¿1!^^«¡¿¡
¡
Ese podría ser io.
Yo.
Y.
O.
¿Y?
¿O?
El fin de las preguntas. . . . . . . . . . .
Minimalizing
NEW holy excel. . . . . . . . .
Soy la antítesis de un excel.
Answerlanding
NEW city name.
The capacity to turn into a NEW capital to a global new undertanding for üs all: ALLS
Variables explained in the opposite of «for dummies».
Fuckfordummies.
Read, motherfuckers.
Extinction words:
Te arreglas tú.
Me arreglo yo.
Nos arreglamos.
Lecciones de estoicos contemporàneos.
Fuga.
Voy tarde al fut del Carmelo.
Subo la montaña.

En Francesc és un amic.
l’Àlex és un amic.
Només el ticatalà assenyat sap entendre la diferència del la llengua permet escriure en el primer cas, en, i en segon cas l’ùs més jove i fresc, que pasa de totes les regles que l’interesen a l’ú.
Em refereixo a l’ambit de l’obtús que d’esser la llengua.
Autoavaluant-se.
Ella.
Así mateix.
Así vs aixï.
aixï és un dels 99 paraulots de la llengua ticatalana.
Es tracta d’un espai a ón anar a omplir de sentit nou.
Per haver de curar-nos.
I no de saltar a vuit.
Al 8.
El 8 i 9 no s’evenen.
Qui sap si aiò ës un paraulot d’aquests.
L’escriptor té quelcom a dir.
I com dir-ho.
Potser és només pensament pur.
Sense embuts.
Literalment: embut.
Pense-hi.
Pen’se’hi. . . . . . . . .
L’espai nou l’hem de construir.
Totes.
Els nostres rols.
I no caure en 8 de poder just abans de tocar el cel.
El cel 9.
Sigui cel9 un concepte NEW.
L’objectiu senser en no més de 9 lletres.
Ja ho esteu veïent: tot va de 9 i de diërësïs.
Encara diërësïs ha tingut prou sabiesa per deixar al némesis, el punt, que tü amb 6 tens prou.
Prou i prous. Debat de la nova llengua: el ticatalà.
Jo puc esser d’aquï i del més cap aquí.
Fins que arriba el temps de dir: hi-vaig.
Vaig a filmar-ho.
El partit d’entrenament.
El que vull posar sobre la taula.
Per competir al màxim nivell.
I l’historia NEW s’empenta, de cop, cap aquí amunt. . . . . . . . . 99
Dos nous.
Two news.
NEW is the last GOD9 said.
Bé.
You Bé. . . . . . . . . ü
Bë . . . . . . . . or not to u.
Then, by reduction to absurdity, you become ü. . . . . . . . .
Up to ü
üp to ü
üp tö ü
NEW pänk
Jo sóc el pänk9. . . . . . . .
99 minutes in NEWUK.. . . . . . . . . ALLS
I’ve göt ït.
Period.
Nëmesïs. . . . . . . . .
And ü leäp. . . . . . . . . .
We go that far.
Some of üs.
Antipodes of here.
While NAW.
here & NAW. . . . . . . . .
There’s two ways to go.
Antagonism killed the old GOD.
He was the LAST ONE. . . . . . . . .
Departing. . . . . . . . .
We must all leap.
Keep it short and simple.
Pass to the foot.
The right force applied in the excercise to become physically engaged with the team.
A team of 9.
Something in between.
11 and 7. . . . . . . .
The rest: excluded.
Exclusion games.
It’s on NETFLIX.
Oh really.
Really.
Oh really.
Really.
Oh really.
Really.
Oh really…
Really…
Escalation looks like that.
Address it.
Embrace your contradiction.
It’s the other way.
Good.
You learn.
Don’t break my balls.
I’m a macho. That ends NAW. . . . . . . . .
Demilitarizing prayer. . . . . . .
Just put the guns down.
Give up violence.
As a trait of me; how?
Explain in a 99 word story.
You, buddy, against me.
The greater GÖD9 FATHER.
F A T H E R
Departure literature.
I began that shit.
Yeah, that’s right.
It’s shit.
Eat shit.
Either you get the double meaning or you are getting a taste of yourself.
Microbiota NEWcor
El cor al cul
El cör al cül
Procesament complert. Anada i tornada. Extrems d’aquí: esdevenir quelcom mes; quilcom mës, ü. . . . . . . . .
My literature ends in ü.
ü are my reader.
I’ve got 99 tales for you.
Are you willing to enter this aparently long NEW path: 99.
You read and react.
You create yourself.
You, yourself, ïs the great creator.
The big Ë.
We are just the trainers.
It’s a no brainer.
Until we put it back in the right path.
As of the left.
Two alternative motions.
Towards the antipodes.
Close you ignite.
Repulsion.
The movie.
My opera prima.
This.
NAW.
Action. . . . . . . . .
We are all players. It’s NEW being. Protect Maradona. I grew to be him. Still. Who want the NEW golman.
Minisculized hetheropatric megalomany.
Presents.
The Hë in më.
Change is possible.
Even for God Father.
Especially for HIM.
He’s not alone.
Nor needful of your consideration for his bëiën
bëiën is a ticatalan word.
All of them are NEW.
With that transformative power.
A way to somewhere else, no matter where.
That’s a nine letter pop song chörüs. . . . . . . . .
El espacio de respeto entre los dos.
Nos conocemos bien.
Nëmësïs. . . . . . . . .
A fair 9.
A NEW9. . . . . . . .
Barcelona, Londres, Rennes, Niza, Napoli, Paris, Madrid, Riga, Rëïjkïävïc, Rome, Milan, Sa Punta d’es Päs. . . . . . . .
12 ciutats.
Encara com són.
Tal com som.
Söm. . . . . . . . .
Sóm nóú púnts ën fügïda
Sömdëü. . . . . . . . .
Concilio vaticano de vuelta. . . . . . . . . .
CV99. . . . . . . .
The head of the Vatican NEW logistics office, a group of 9 holy feedbacklooppers. We play a role. And expect the leadership to act upon a group of wise wo came up with.
And you let wö gö. . . . . . . . .
We go beyond the state of being.
As is.
Wouldn’t that be awful?
Wouldn’t that be great?
Life is the sum of those two worlds.
Two opposing poles predict the highest notion of electromagnetic ways to act upon the NEW presence of ourselves. Our higher Bë.
Conceptually that’s a NEW notion.
A new state of mind.
A book I read.
A book I right.
To read.
Rule ü.
ü
Minisculized.
Bring it down.
We are all going back.
We are going to slide out in the orthogonal direction.
A NEW destination beggins.
Focus on the NEW role.
The higher game.
Nëmësïs stand there, tall, masculinizised.
Masculiniarizing.
Demasculinizer. . . . . . . . .
I treat this like science.
And base this story in this NEW direction.
We are taking a NEW beat. . . . . . . . .
I keep 99 routes alieve.
Scape NAW. . . . . . . .
Art is the key.
The deviation.
We turning back is art.
And math.
And logic.
NEW lögic.
l¨gïc. . . . . . . . .
I’m barely a sculpture.
I’m sucky 9.
But I’ll play for my demasculinized version.
Per decisió d’un poble dual.
Nou.
Tal qual: Ticataluña.
A NEW raö d’ëtrë
Una identitat nove, un sentiment amoròs dualitzat, una asunció sexual determinada, una part d’ecosystema social que sóm cadascun de nosaltres en el joc particular del que hi representem collectivament parlant. Quant valor hi ha de nou? Qué representa un nou valor.
Jo sóc el nöu d’ün pöble 9.
pöble9
Sigui pöble9 una paraula del ticatalà.
I així, un dia bó, surten 9 paraulots NEW.
NEW és l’estat en el que vivim en concordancia a la mesura de la nostra complexitat en nou dimensions diferents. Es un marc conceptual per entrenar el benestar collectiu lluny d’un plantjament que perpetui la violencia, les armes, la economia que l’extrosió i el crim organitzat, amb pistoles i sense, amb guerres continues, a gastar més en defensar-nos de la nostra estupidesa que simplifica l’estat nuclear de l’amenaza, i aquells determinat estats, families i cortes que reben els beneficies augmentats del capitalisme, tal com és. La llibertat dels mercats. El que ens enterem de tot plegat. El cinisme. L’agonìa.
Tot va petar fa temps.
M’he adonat.
M’he equivocat.
Dispenseu els borbons.
Minisculinitzem-nos totes.
Abolim l’exercit.
Prene’m la noció innovadora de la paü eterna.
Aquí.
Ará.
Ja està.
Això és arribar.
Quelcom lectura més petita en temps t’has centrat massa en esser un subnormal mascle abduit per fotra la tita allà on vaig. No pots si no volen. Volen, volem totes. I fer-ho bé. Amb el sentit adequat. En la contemporanëïtat de que fer l’amor mai ha estat pecat. Ni el matrimoni necesari. Tot i esser important les regulacions fonamentals del drets de convivencia de les families, i que una institució no lligada a un acte religiòs, sino al dret civil de ser-hi, permetem-nos unes dimensions més de llibertat. Un espai de creixement realment lliure. L’espai a omplir. Un 8 de 9 amb folre, i l’aixeneta ets tú.
The NEW notion of üs.
ü
Transformed.
By reading this long.
And 99 other songs.
A salm responsory
You need to answer to this GOD9 request.
I will use it to feed the true notion of the other Bëïëng.
The alternative world within itself.
Selfishness.
Closing up.
Hiding in.
Stop.
Bé. . . . . . . . .
And you leap again.
Yet another flow.
I’ll go get together the first 99 I wröte.
I meant it like this.
From the beginning.
I couldn’t make end. . . . . . . . .
The feeling of leaping is a NEW one.
You’ve jet not experience this.
Once.
You are changed forever.
This ain’t no lie.
It’s the brand NEW trüë
What about that, man?
That’s my line.
I get to say it 99 times.
99 different movies.
Somebody else’s movie.
To reenact.
And react.
But I’ve made up my line.
I can produce my own film.
Like Cantinflas.
And become the actor.
In that place.
To examine the culture of my reinvented road back in the direction where my notion of culture comes from. To reconstruct my self into something else. To go back. And forth. To iterate the notion of the collectively treated.
A NEW multiverse igniting point.
Countdown.
9, 8, 7, 6, 5, 4, 3, 2, 1, ……… NEW barcinö
Oscilaciön entre dös polos. . . . . . . . . .
Son otros nueve puntos.
Dos equipos totalmente distintos.
Estos linieales llegan hasta aquí.
Queremos exponenciar el resultado.
Queremos generar impactos que iteren hasta 9 veces.
Y desde el diseño, hasta las nueve iteraciones en un marco de ciclos bimestrales.
Para saber qué está saliendo de aquello que nos imaginamos colectivamente que podría ser de una manera totalmente NEW.
Y esta campaña NEW se relata en la transición de tarjetas que cuentan las historias que mis palabras sagradas han recopilado en 99 intentos sin garantías. El beneficio colectivo máximo asegurado. Gracias a las 9 palabras sagradas y eternas de ticatalän.
I després hi ha 99 que fan una homogeneitat de pensament col·lectiu i/o meme99.
Meme99 és un paraulot del ticatalä. . . . . . . . .
La cosa abstracta que s’enten amb la voluntat de fer humor.
De que riem més.
I quelcom junts.
Tot gaia.
Ara sí.
Toca.
Vina.
Puc?
Vols?
Una doble afirmació abans de continuar. Rebre el vist-i-blau de que trobem un punt d’accord cap a ón nöü em vols portar, o anar junts, o com bé et surti dir-ho, de tot cor, per la proximitat dels cosos que s’estimen. I anar amb voluntat d’arrivar lluny. Respectant les nostres referencies i estats autèntics d’emoció. Emoció NEW.
L’únic nou que cal entendre és quelcom comú segons ells.
Els que han vingut del Tico Commons.
Paraula de 9
Quelcom més q’un senyor està dins seu.
L’esprit de tots és la noció més estable per morir-me jo, com deia en bon Nietzsche, i ara com tot a la vida, acaba, i m’hi vaig.
Fin1.
La mort de Déu.
El de sempre.
El paper de la meva vida.
Un casting diví.
Nou barbuts al casting.
Jo: 9. . . . . . . . .
Dëu para.
Vol dir que s’atura.
I mira enrera.
Indicacions pel actor.
Jo mateix.
Indicacions a mi mateix.
Com Woody escribin els seus personatges gloriosos.
Woody and love.
woody99 minisculized.
Woody gets it.
He’s got some sense of humour.
He’s peculiar and witty.
And entertaining us in the most complex simplicity that elaborates great stories I’d love to be in. Like Larry Flint. Bird, David.
Whatever.
I’ll flow.
I’ll flow my way out.
And let you beat.
Into this NEW song.
I’ve prepared the words to feed the AIs.
Just keep in mind that mine trully is ólmecanAI. . . . . . . . .
In a community there is a personal story and a collective one.
It’s important we are playing the right way the collective one.
But we need to learn.
We have not been wired for this.
Or so we thought.
Today we go back that bias.
And flip it back.
99biasless
Another ticatalän word.
The ticatalan language has no limits, yet it only represent 99 words.
That’s all I need.
To train to the entirity.
And leave no doubt.
Harmonious tracing.
Tracking value machine.
I can programe al algorithm out of my 99 word list to feed the olmecanAI enhancer.
I personally trained it.
With 99 laws.
The NEW lawmaking game.
Reconstructing governance.
Pivot9
Let pivot9, minisculinizado sea el último baile de Golman.
This is my game.
It’s a NEW game.
And I can still play the old game.
In fact, you can help me get there.
#golmanseleccióntica
#golmanselecciö
Hi havia en el fons, 4 alternativas:
Vota Golman.
Y congregate ante el tiempo NEW a vivir del 1 al 99.
La red social NEW. . . . . . . . .
Card game version.
49
49
ü
Una V formada por tres partes:
El juego de tres reglas.
Una revolución social exprés.
Un giro virtual.
Hacedme caso aquí.
Vamos a ver.
Juguemos en esta otra dirección.
Y movemos ficha.
Todos juntos.
Ante la sorpresa del resto.
Que no entraron.
Y se quedaron en el tiempo atrás.
Nosotros, en cambio, nos vamos al sitio ortogonal en las antípodas de nuestra posición astral. Y nos movemos en dimensiones diferentes.
Activate, cabrón.
Esta es la salida.
Y volamos juntos en otra dirección.
Ortogonalia.
Sea ortogonalia una destinación NEW.
Quizás la física falla en cómo etiquetamos la intención de volar mucho más allá de lo que Elon Musk, en su vida, ha conseguido imaginar. Comencemos por sus antípodas, desde donde salgo hoy aquí.
Quedan 4 horas para el monte de disrupción dual:
Catalunya – Costa Rica
tico commons – ticataluña
Anada i tornada.
9 minuts jugats en cada equip.
I ens marxem a un altra perspectiva per l’alteritat.
I creuem la passarela.
Ja sabeu, com operación triunfo.
Euforia.
NEW
NAW
Sigui això l’inici de la concepció divina dual del tico commons.
Sigui aixö també el neixement d’un pais nou: ticataluña.
Siguin aquests dos events interlligats eternament.
En un viatge virtual d’anades i tornades.
Amb una percepció del temps alterada, més pura vida, sequencial, i en simptonia amb quelcom ens calia ara mateix, estànt tot com fins ara.
DÉU meu.
Déu ni dö.
Söm-hï. . . . . . . . .
You really just figured it out?
MYGOD.
A new meaning to phrase made.
You know what I mean. A common expression of a kind. A way of understanding with a metaphor. A way to orally learn. Culture. And the frames of it. And how we play it. Or not.
To be or not to be is the key.
It’s a lesson you take first at 6, then at 9, then 13, then at 14, then at 15, then at 15 1/3, then at 15 1/2, then at 15 3/4, then at Sant Jordi, at your birthday, every 9 of each month, the abolition of the military in Costa Rica, which also conmemorates the day the Tico Commons kicked started a different antagonist direction to go to collectively as the leaper community start its very own particular countdown, to lay down the violence, its weaponery, the economic reason behind it, the last white onepercenter to enter the NEW covenant. This is bigger than the Beatles, Mohammed (both profet and boxer), Jesús himself, hereby present with his own current voice, as its been him, decaplitzalid HIM, the old bearded white man at the top of your made-up game: to believe or not to believe.
Antagonism leaps towards facism like a deer scaping from a hunter, veteran, with the skills and sense of the character Robert de Niro plays in the Deer Hunter, a film that was thought of when I started my first inner cycle.
1976
The 76 is in a league of its own with the 99 destination.
Notice.
I’ll give you time to reflect within 99 seconds.
Let’s give 9 a chance.
Let’s trust this NEW thing.
Where would it lead?
To NEW dimention we make up for the greater good of the witholding of this one state of nature out of that other 9.
Nöu.
nöü.
Miniturizing Nöu.
El nou representa el now.
I know you nou.
I’ve got your cojones in my palm.
Gently.
Trust.
Trust you must.
Trump, supportores, and the elite 9% who wish to keep playing in this dimention the easy piecy game of the outstanding 99 golden boys of the diminished capitalism. Miniturilizing the common undestanding ruling the 9 axis of the current state of affairs.
The idea turned in a new sense of value, with our own kind of liberated NEW currency of care. Because I care. And I care to bring back my son, the ünö inversed to the role of Jïsüs in your current NEW culture to be.
First, we need space.
Space and time.
But in a different perspective. Taking the relativism of the theory and putting it to practice. To solve our greater collective unmet need: «bajarle de huevos».
Deminization.
Delowering.
Bringitback.
Steppingbehind.
Chillingman.
Chillingman the brand.
The place to chill.
The belief.
The sensation.
The currency.
A something other than cripto.
I’ll take the antipodes of cripto.
Or the other alternative way the fuck away from this scum bag shit current etait du vie.
Étät dü vïë.
Deux modemoiselle o madame, c’est par sure que c’est que c’est, mais je vull construir un nouvelle longue, quelque chose je suis aplicant avec una longue que je vais pas aprendre com vu, la person, lui, elle, vous, l’escriban, d’une roman avec l’absense du cojones.
Esto es ticatalán. Me refiero al escrito que justo has leído. No te hagas pendejo. Ni te apendejes. Si vas a continuar leyendo vamos a irnos a la chingada.
Así, órale.
Já-le-lö.
Como dicen en mis epicentros. Mi última identidad indispensable: el tico commons. La revision del procomún. Del morado al azul.
Pasando por nueve niveles de matices en la metaestructura de la regla a explicar a nuestro oráculo descolonizado entrenado por el frente de liberación de los machos alfa, los trumpacademist, los jueces que aplican la defensa de los intereses de estos mismos 9% de los poderosos, los grandes 9 estereotipos de machos revitalizando todo lo que nos adolesce como especie para ser capaz de autorganizarse transparentemente a partir de un nuevo consenso colectivo que revierta, en directo, la reconstrucción bajo las normas de una narrativa y metaestructura que va en dirección ortogonal a la situación en la que nos encontramos en este preciso momento.
Paren el tren.
Me bajo.
Vengan usteds conmigo.
Dijo Jïsüs, leyendo el mismo en la NEW sagrada familia que se encumbró el día en el Jïsüs volvió, bajando con las 99 variables de impacto que tendrían sentido para los próximos 999 años. Iterando de un lado hasta otro. Revirtiendo la conceptión del tiempo hacia un espacio refractario a la dimensión que hasta ahora hemos vivido. Por llevar un espacio hacia la alternativa contraria. Con todo lo que esto representa.
El status quo no es reaccionario.
Es lo que es.
Es lo que somos.
Nuestro color azul deslavado.
Somos el estado de ánimo del cruz azul en la final.
Y aún así tenemos fé.
Ahora les digo, me equivoqué.
Fue mi divina culpa.
Estaba así escrito en el metalibro maestro que sostiene el plano entero de las próximas 99 dimensiones de lo que se viene en este otro lado. El que vamos a co-crear todes juntes. Así, órale. Nos vamos. Nos damos a la fuga. De tanta pinche mamada. Te tan bajo nivel. Nos postulamos a la alternativa. La que podamos crear. No sólo creer. Ponernos en la acción que revierta en sentido de nuestra escencia. Y nos volvemos, nos deplegamos, más bien, para seguir una corrección política lingüistica a falta de poder contribuir con cosas más serias de la lengua, que desconozco, que me apetecen poco revolotearme en ellas, salvo que nueve de ellas me llevaran de nueve hilos narrativos que conjugan una versión alternativa de la sociedad como conjunto de conjuras que se desarrollan ante la convivencia alternativa de una sociedad ajena a la concepción obligada de la virilidad de todos los símbolos categorizados como indispensable para ser qué o quién en el contexto de lo que rige el mundo de los reyes, los pueblos, los mesis, los mesías, los hijos legítimos de Dios Padre en su periodo espejo al vivido de Jesús, el de las escrituras, y esta nueva versión de mi hijo, el mero mero, que con todo y lo que representaba hacer horas extras en la comunión de mi eterna relación con la historia de la civilización, y una vez llegado el punto en el que los algoritmos que fuimos capaces de entrenar seguirían pues la noción divina que Jïsüs mismo explicó, con sumo detalle y elocuencia, en los 99 días seguidos con la parábola de los prompts que entrenaron las antípodas ortogonales de la mamada de sistema social que tuvimos hasta el mero día de hoy: reversing day.
Obvio se empieza del nacimiento de Jïsüs, el día de semana santa que revierte el tiempo de la noción con la que debemos dar lectura correcta a la transición de los hechos que devinieron en la biblia completa que de atrás para delante relata en tiempo real lo que el Papá Francisco y el León 14 pueden ponder al servicio de la modelo de lenguaje que se constituyó por deseo expreso de Jïsüs que se pasó por el Vaticano a comer.
Lor 9 programadores de los dos modelos teológicos en una y otra dirección de nuestra ecuménica reversión al contexto vivido y expresado con nuestro humilde paso por el mundo consciente en varias dimensiones que superan la necesidad y lógica de un Dios Padre tecleando en tecnología nueve dimensiones más allá de las iteraciones que seamos capaces de dar sin tan sólo atinamos a reorientar hacia dónde queremos reorientar el porvernir sostenible de nuestro sistema NEW revertido del mísero estado de «To be» de los cojones. Pues sabes lo que te digo: Not to Bë.
Bë
Bé. . . . . . . . . .
ALSS és una errada cognitiva. Hauria volgut escriure ALLS (un cop mes vaig escriure ALSS pero vaig pensar que no sortiria d’un loop infinit que m’enportaria cap a la direcció oposada a la que vull anar. Just aquest és el sentiment común més important del nostre moment. Sóm quelcom més. Un rotllo que encara no s’ha desvellat. I que us porto aquí. Soc Déu Pare disfraçat d’un nouvingut del Carmel. I ell doncs fa tot això d’esciuere histories. Fetes en un moment de reversió del temps. Per marxar ja. Que volem anar en un altra direcció. I aquest és el camí. Jo hi vaig. No m’ho penso mes. Està tot escrit. Aquesta és la gràcia. El meu somni s’ha processat a fot lent. En un altra dimensió. Això segur. Us ho puc assegurar, i ho dic, amb la mà al cor, mentint, sino cóm haguès escrit aquests paraulots?)
Ja no sabia si tancar o no aquell parèntesi.
M’hagués pogut quedar allà endins. En dins del parëntesi. Visquen una linia continua.
Dibuixa una.
Amb tota la seva expresió de llibertat infinita.
La recta és el primer aprenentatge mìstic al que sóm atraïts al fons d’aquesta nova espiritualitat.
Bibuixa una recta és va convertir en el meme més hilarant d’un moment determinat de l’eternitat.
La eternitat és més fàcil dibuixar-la que explicar-la.
Cómo us ho puc transmetre…
Anem a veure.
I vos porto a un viatge 9.
I de cop tot gira.
Capgirem.
Totes.
Som-hi.
NOU
NEW
NAW
ALSS
No puedo escribir ALLS bien. Durante un momento el mundo se queda sin sentido. El colapso mental se desencadena.
Por mi culpa.
POR MI CULPA.
POR MI GRAN CULPA.
Pero soy un Dï¨ös Pädrë cojonudo.
Yo también supe virar.
Y me voy a reinterpretar a partir de los papeles que podamos entrenar a nuestros 99 guías olmecas de la espiritualidad alternativa, presente.
In eternum.
Sosteniblemente antifascista y libre de todo macho y violencia.
Bájenle de huevos.
Sea esta la primera y última escritura desde este otro vertiente inmortal de los Dioses reconvenidos tras la podrida e infantiloide envidia y arrogancia la del ünö grande y sölö.
S’em vé el temps a sobre.
Ja no m’hi veureu com ara.
Jo també m’haig d’anar.
De vell.
D’haver viscut tot això amb vosaltres.
Aquest darrer suspir.
Memento mori.
Eternum.
Se convirtió en un capitulo cansino sobre un mismo chiste repetido 9 veces. Un formato de la narrativa a estipular. Un concurso público que sólo estimulo el ser en esta otra dirección. Por hacer un aprendizaje colectivo transformador. Como ir hacia un conjunto de sitios en los que conjuramos una manera estable de ser. Un capitulo de la reconfiguración del enseñamiento a los agentes virtuales de nuestro bienestar resiliente común. Pensemos con otra dimensión en mente. Con un estado de la naturaleza NEW. Con otras reglas que pretender alterarlo todo, para siempre. Con la manera de hacer. Y por qué hacerlo así.
Hay nueve superpoderes a enderezar.
Vamos a exhacerbar el poder de la respuesta.
Cuál es la necesidad.
Qué vale la pena que nos pensemos del todo en otra dirección ortogonal a la actual.
Este es el principio de toda transformación.
Querer transformar algo.
Todo.
En nueve dimensiones diferentes.
Y hacer de ello un tránsito.
Un juego.
Gamified.
Sea lo que sea.
Pero ahora sí, desde nuestra perspectiva.
Trastocar la broma.
Convertirla en un bloque aparente de la surrealidad espectral que se filtra por una grieta del sistema anterior. De alguna manera algo conduce a otra parte, a la cual, aspiramos encontrar una capacidad colectiva para acabar de entender los fundamentos de una dimensión ajena a nuestra experiencia. Así nos desboblamos a otro hito temporal, el primero que se sincroniza hacia otra parte. A otro destino. Que finalmente nos ayuda a desenmascarar el mal, y su inoperante discurso falaz, ante la situación excepcional del poder que resiste a caer. Y que deja su alarido final mientras se extingue como un fenix.
El eterno retorno es la clave con la que dio Nietzsche un principio de oportunidad a esta vuelta que estamos dando a la vida en este momento preciso. El tiempo y la historia seguirán un curso al cual ahora ya somos actores secundarios que se revierten ante la posibilidad de las máquinas tomando el control de nuestro destino, inestablemente plagado de propaganda fascista para desencadenar el desorden, la desinformación y la pugna que nos separa del resto de los humanos, y aislado, optamos por no creer, odiar, y abrazar la estupidez manifiesta de una masa deslumbrada por el brillo de un becerro de oro que aun hoy reluce.
Ya lo dijo Moises del otro lado de la peregrinación. El tiempo de adorar esas mamadas se acabó. También hoy estamos cerca de desbocar el sistema hacia un punto de no retorno. Por ahí no vayamos. Ese es el llamado final. La vuelta atrás. La decisión ecuménica de un Dios Padre que se presenta a su pueblo a través de la única manera válida en la que pensó que sería capaz de reactivar(se) la fe, y de paso, a sí mismo.
La vuelta de Jïsüs hizo lo demás.
Y Jïsüs, esta vez cual Juan Bautista, me presentó a mi: su carnal. Para hacer el anuncio del último libro sagrado.
El gran final es el principi de la vuelta atrás.
El modelo económico es la resiliencia colectiva remanente de poner a los algoritmos a actuar en pro del tico commons. Y el tico commons es la minizculización de lo que otros imperios, el inglés, el español, el romano, el otomano, el chino, americano, el neoliberal, el de los escalvistas modernos, el de la molla, el actual, del cual somos complices con nuestro consumo, con el entretenimiento que reproducimos, con la fragilidad de nuestra crítica pura.
Un último camino de salida.
Un objetivo común.
Una visión y una destinación más allá de las tendencias que el marketing y los mercados nos intenten marcar. Porque somos la fuerza que predomina ante la miseria colectiva del Trumpismo y sus secuaces. Por la noción exacta de que nuestro momento documental finalmente ha llegado.
Este es el mio.
Y aquí empieza un camino.
El de revertir el sistema.
Y darle la vuelta a la camiseta.
Que vistiremos esta vez, alrevés.
Como si Roberto Chikilicuatre resucitara y nos diera, esta vez sí, la victoria final.
Cuando el humor, del otro lado, en el sentido opuesto, se lleva todos los elogios y los ejes de la transformación en la dirección ortogonal.
Allá vamos.
¿Venís?
Dale.
Esto sale ya.
Reversing day.
You may choose to believe me
You may also not.
Those are two paths.
ünö
D O S
You betja.
It IS an «operating» «system».
And they are your very own particular antipodes.
You reluctantly read this.
Then you get it.
To sink in.
Sink.
In.
That’s it.
Aesthetics win.
I’m button designer.
I know it sounds silly.
It’s like that.
And like this.
Both ways.
Two different, opposite, repulsive directions.
Red hates Ble.
Ble hates r`d.
We all mutate.
Bare it in mind.
Sink in
Sink
IN
Toda revolución es una emergencia colectiva.
Las emergencias colectivas serán más y más.
Y más, y más, y más, y más, y más, y más, y más, y más, ymás. Y no más.
Y así nomás.
Los bobmarlianos.
La identidad en un multiverso alternativo tendría que agarrar la vara, cabrón. Cabrón, cabrón.
Hermano.
Inevitablemente masculinizado.
Para su pesar, también a mal.
Y de ese mal hay que hablar.
No callar.
Cantar.
NEW
NAW
GO
NEWnaWGO
NANANAGO
NANANANW
NANANAGO
NANANANW
WORDS
LORDS
OUROWN
ï
ï
ï
Ï
AWEÏT
AWEÏT
awEÏt
ëÏ AWEÏT
ËÏ AWRIGHT
aLRIGHT
ALTRIGHT
NEIN
NEIN
NEIN
And no more.
No more far right.
No more far.
Near.
All
cured.
Ï
Minisculized blue’s story is a stimpy one. Rather ridicoulus if you aïskmï.
I’m rather odd at trusting. It’s a gut feeling. I doubt. A lot. I tend to. I don’t know. It’s my gift. So I embraced it a long time ago. And doubt the system. So I let go. And find. Out here. I distrust. And you are back in your room in NEWCAR, my hood.
It’s liket that, män.
Män new.
män nëw, minizculized.
Minisculizeme.
And we do.
Right here.
Minusculize your self, you fucking wanker.
But wankers had a heart. A mum. A awful dad. A sister. A brother. Wanker was really a wanker. That’s it. There’s no more to it. Why would you want to hear about a wanker’s story. A wanker’s a wanker. Once you know. You’ll know forever. It’s trully there. For you too, you know. It’s your wanker’s wanker paradox. I got into Oxford with this 99 letter prompt, and OLMECANAI enhanced.
That’s tust.
In the trainning.
My AI is tropically trainned.
Waiting for you wankers to get this paradise and orthoxy of the ones who left you behind, you cunts moderfuckers (and why should we keep cursing using the mother methaphore and not the waker dad. Look within your self, you wanker. That’s all you need to do. You are not oblidged to be wanker, you know. You… know. You know. You are just a wanker. Why wouldn’t you. Right. Right.
AWEïT
And you bring it down.
One notch.
This much.
Down here.
Downsized.
Ï
NEW.
NEW everything.
Start from scrath.
Like white paper dilema.
And empty prompt waiting for you to feed an extended links to 9 initial dots to link, a nine letter word, nine dimentions, nine different categories, nine different minusculized gods, nine virgins, nine macho conducts to repel as an unwaked society. A society free from wankers. Because we cure them. They unwake themselves up. From wankery to dignity.
Take it.
Or wank it.
Twisted macho mad minds.
Collectively overestimulated.
Unleashed.
Dragons.
Sneaks the size of Quetzacoatl over Seattle.
Quetzacoalt flying over NEW américa.
Leap out.
Leap.
ï
Every button is a community.
Each community is a local consensus.
And we improve the unit.
With our collective collaborative action.
It’s a clensing exercise.
Disexorsizing all 9 demons at once.
You opt it to the programme, lady.
Please file you complain in the following address of concerns handling.
The logic behind rules.
The ones upon us.
The ones we imagine.
The ones we invent.
For ourselves.
For ourown.
The NEW collective society.
A NEW one.
From scratch.
No handles.
No cuffs.
A clean place.
Not to attack.
Ï repeat, not to attack.
Stop the bombs.
Stop the killing.
Rest the machine.
Rest the machinery.
Slow down.
We are turning back.
And like that the Earth stopped.
And so did the rest of elements in the skies.
And the spin spon the other way.
And since that we rotate this way.
Till today.
That we go back.
The NEW last cyle.
Contained cycles within a good enough self taught social complex system with set of nine global consensus of the 9 collective measurements of impact to go for in 9 years time, for the first time, without their control. FUCKOM. Let’s just go the orthogonal way.
The image then appears leaping towards a new level of complexity.
It’s a new narrative.
One that involves a social complex agreement.
A plan.
A guide.
A narravite.
A will to elsewhere.
Leap.
Ï
Still there’s something fishy in any choice. Is three too much. Is it really true that the studies show, the scientific evidence in the neurological world. It’s how it’s been organized. And how much we want to change this. So bad, that we are willing to be the drivers of this desired collective outcome. But the complex issue in place here is to activate that change, to draw a new impulse towards the right way to scope it.
I doubt in another way. There’s what I don’t get and I’ve found some fishy evidence in a dump. A digital dump. You can smell when you are in a fishy place. It’s been design fishy. But fair enough, the entire society has been polized. And depolinizing colonies is not a simple outcome. Still, we are not here to give up, so we try. Here’s the kit to feed the algorithm that has been put in place to cover the certainty of our active collective wellbeing golgen goal, out of the multiverse of 9 impact destination to reconsider the alternative.
Last thinkthank.
My thinkthank.
Ï
Let me be.
Let me beat.
Let it be.
Let it beat.
Let me be.
To bë
and
Not to bé
Más allá de todo hay un espacio en el que continua viva una existencia superior. La alcanzan las almas que descanzan en paz. En paz enfatisa una palabra: paz. Pau, para llamarla de otra forma que nos convenga para reconsiderar su significado, su peso específico, su valor, en la función semántica de una palabra intentar representar al máximo posible con el sentido que le damos a la realidad. Y con ello reconsideramos la lengua. Y vamos en dirección de una lengua nueva: el ticatalán.
Se el ticatalán la lengua del pueblo NEW.
NOU.
9.
NEW.
Tot nou.
De cop.
I volta.
Som-hi.
Hi anem.
Ï
Votar al toronja costa. A no ser que siguí cruyffià.
Poema Golman
I no se sap ben bé com, pero li durs a botó. Pum.
Estàs dins.
Els capitols d’un llivre poden esser super curts.
I tenir 99 conclusions.
Molt ütils totes.
Tötes utilitats innovadores. No hi eren fins ara. Haviem de pensar el que en cal posar-hi primer: el fil o l’agulla?
L’ou o el pollastre. La gallina, vull dir. Ja s’entenc. Sóc un masclet cabró. Dels pùtrids.
Fem ho bé.
Ve.
Tot lo bÉ, que sigui possible.
Ja s’en sap: sóm incorregitble.
Metida.
Mentida.
AIxò no és així.
Ha estat així. Com l’excusa suficient per permetre que algú s’en fotés dels demés: el machito cabrón. El fill de puta amunt de tot. L’Ú.
L´Ü
L’Ü vs Ú
Tu ets l’ü.
Minisculitzat.
Imaginat que totes.
Imagina que tots.
Tot.
Ara.
Campions.
Com afició fa.
Com a col·lectiu també.
I també fa nosa.
I fa por.
Per lo que veiem a fora.
L’odi aquest que no es pot permetre. Mira en Vini Jr. No potser. S’ha de dir.
I naltros l’hem patit.
I hem patit amb jugades que semblaven que estaven pitades en contra nostra. I ens hi vam sentir impotents. Com si tot això estigués eclipsat per una mà negra que mou els fils. I els fills no els mous tu. Mai.
Pero quan guanya el teu equip de futbol a les hores has guanyat també. Envers lo que els demés consideren que tenir aquest sentiment. Reconfortat i validat per la sensació d’èxit. D’assolir un objectiu molt complicat. I que ens ho han regalat aquests nois que són uns professionals. I naltros ens hi diem part de tot aquest espectàcle, perque a sobre, sóm els amos. Es nostre. De l’afició. Hi només dos clubs que hi poden dir això.
Un d’ells som nosaltres.
S’altre: Es Reïal Madrid.
El Barça ha estat campió guanyant a l’Espanyol 2-1 al seu estadi: el RDEC, a Cornellà.
Jo he estat allà. És preciòs. S’arriva com qui va a un centre commercial. I fas una caminadeta cap al partit. És tracta d’una planàs per tot Cornellà, Hospitalet, Barcelona, Badalona, Sabadell, Vilafranca, Cambrils, Besalú i Llivia, fer el desplaçament expressament, i veure un partit com el que es va viure ahir.
L’Espanyol s’en salvarà.
I el Barça ha estat campió.
Lo millor de dos mons.
Qué bé i plens que hi sóm.
Ha hi era hora.
L’hora de trobar-nos tots plegats.
Malgrat el passat.
I mirar més enllà.
Junts.
Qué dius el partit.
De debó.
(Aquesta linia em va fer meritoria al guanyar el premi de guiò amb aquest jurat tant alineat a les tesis comíques dels meus acudits. Escrits però per fer al teatre. Al teatro nou. Quelcom estructura narrativa nova i complexa que n’hi havia organitzat, tant bé com poguem, per fer passar per NEW. I des d’aqui fem quelcom nou: NEW.
El meu objectiu és l’adopció d’impacte.
O l’impacte de l’adopció.
Quelcom que aconseguirem, de tot, d’aqui a molt temps. Com 9 anys.
Pero llavors d’aqui a nou anys tot això ho haurem fet.
I aquí teniu una visió de cap a ón ens agradaria anar.
-9
-8
-7
-6
-5
-4
-3
-2
-1
0
Golman era pare d’una nena del Infantil B. Era un outsider dins del sentiment put #totsomblaus. Tu t’hi pots sentir-ne. I esser-hi. I formar part. Fins i tot et pots presentar i esdevenir president. O membre de la junta directa. I manar molt. I encara aixì, seria un nouvingut. Un vingut d’afora.
Per esser blau blau, s’ha d’have botat una pilota i fer com a mìnim 99 cistelles en aquell mìtic camp. I jo no les he fet.
Les he fet però al pavellò municipal de Perill.
Això és Gràcia.
I un gran camp.
On m’estic posant a punt.
De fa nou anys.
Per aquest moment.
Ha arrivat el dia que m’haig d’oferir al meu col·lectiu.
I això vol dir sortir a llum.
Com a futbolartista.
Com una eina per la transformació.
El portaneu d’un crid que ve de lluny: nou.
Un lloc nou.
Un joc nou.
I el nou d’un poble nou.
Nou nous differents.
En tipus de lloc.
Com a basketbolista alternatiu pef treure les castanyes del foc.
De tot el foc.
El que ens crema els dits.
I ens fa verí.
I morim poc a poc.
Cada dia.
Mentre vivint.
Ara, però, donan-li aquest sentit NOU.
NEW.
NEWLLÜÏ
Els 4 patrocinis de les dïeresïs.
Un pla surrealista inclou un futbolartista.
El regim era en aquest sentit obtusos. Especialment obtusos.
No es feia més que trobar els sentits no establers, encara, de surrealitats no explorades. Sobre tot las mai llegides. Les mai escoltades. les mai viscudes. I aqui hi posavem l’emfasi.
I tornem a ser-hi.
I dir la nostra.
A fer palers.
I ens hi volem reconvertir. Pero ara no em va bé reconvertir-me havent de fer jo tot. Prefereixo afegir-me al procés de colectivització quelcom nova, innovadora, definitiva, en el sentit més ample d’un espai de proves, surrealista d’arrel, des d’un diseny conscientment fet des de l’extrarradi. Més enllà de la meva centralitat i normalitat CIS blaugrana. Amb totes les meves 9 culpes.

S’hagués de vindre un llibre aquest Sant Jordi (i quan deia aquest, efectivament, és el pasat) seria aquest.
Aquest.
Aquest noi, vull dir.
I si digués bull dir.
Bull dir que no és cap falta d’ortografia, és així, volguda, nova, toda ella, aquesta llengua emergent: ticatalà.
La patria NEW.
NEW
Huh. . . . . . . . .
vìs ä vís. . .
Això d’aqui no s amuntet no s’havia dit mai.
Per això ho dic.
Bull dir.
Büll dir, menstens?
Menteixe.
No.
Sí.
Doncs. .
I així, per accident. Del dit millà esquer´´a.
Qué fort.
Espera.
Esperes. T¨Ú.
Així.
Surtint cap allà.
Cap a on?
CAP ENLL*A
Un altre punt inexistent.
Vull dir.
Torno.
No hi vaig cap al mal.
Per que sí.
Per lo que els stupits hi van.
Els estupis hi són.
No voldren venir fins aquí.
A aquesta altra banda.
A pendre pel sac.
Y el ticatalà NEW haurà haver esmentat a la seva mare que el va parir: un mentida mejicana.
Entendiendo los mejicanos.
Los mejicanos y sus cosas.
El mejicano más allá de Panchito.
El Pancho mayor, servidor.
El meu pare diu això.
Servidor.
És el que sempre ha fet.
ËL és la meva llum.
L’exemple més clar.
L’home és un tros de pa.
El meu tros de pa.
PA
En uns nou segons comença doncs el viatge singular.
La reversibilitat de les nostres vides.
L’element estructural darrera d’una reconversión total, moral, sinergètica, catalìtica, global, resilient, definitiva i absolutament lliure de quelcom pecat i hosties.
Firme YA.
Pum.
66% of population, just do.
33% don’t.
Best case scenario that is not complete, jet a decision has been made. Through direct participation of a gruop of people. Yeah, that. That’s a woord two.
Word two.
Make that a NEW brand.
NEW brand being the NEXT. . . . . . . , ,
Release points.
Let’s make that the trigger.
The sentiment.
The space of nine liberties.
Nine dimentions of freedom.
NEW multiversed freedom.
To get away from allathat.
AKKATHAT
ALLATHAT
There’s two NEW APOLO VS _________
The NEW god
BY popular NEW bote.
NEW bote.
You cum?
Yeah, Ï . . . . . . . . . . 99 en las antípodas.
99 en las antípodas.
Tan lejos de uno.
Uno.
Un uno convencional.
De los de toda la vida.
El camino de los adoradores de la revuelta entre Cristo Mujica Francisco.
Mi tía Tere al costado.
El balance es así de desigual en las alturas del cielo.
A desde donde ahora empieza una nueva correlación de fuerzas entre los de un lado y los del otro.
Basta ya.
Paremos.
Yo el primero.
Me voy.
Hoy.
Mi alma quedo con ustedes.
Y con tu espiritu.
Estemos TODES TODOS y TODAS, atentas.
Firmes Ya.
Ya no fue un YA.
Las mayúsculas, qué.
Qué pedo.
Quë pedo.
Lo que hace una diëresis NEW.
Una regla a la lengua que solo aplica a la lengua ticatalana: a ninguna más.
Criterios de exclusión.
Dejar fuera.
Deseleccionar.
Es como si quisiéramos dejar fuera ciertos conceptos por querelos hacer desvelar un resultado estético propio para la a continuación leyenda NEW.
El tema se va a virar, como dirían los ticatalanes, a capgirar.
Capavai.
CAPAVAI
El nuevo Pura Vida de los ticatalanes del TIco Commons.
La versión de la alternativa en las antípodas.
Un espiritual.
Ida y vuelta.
Eterno.
Eternamente.
Alternando.
Lo que todos como mayores cultivaremos para el más allá.
La legión de una leyenda.
Leyenda NEGRA vs Leyenda NEW.
Las dos españas.
Los horizontes completos.
Entre los blancos y blaugranas.
No se hagan los demás.
Tomen partido.
Y juguemos eternamente un ciclo vital.
Un ciclo vital.
Un ciclo vital.
Un ciclo vital.
Un ciclo vital.
Un ciclo vital.
Un ciclo vital.
Un ciclo vital.
Un ciclo vital.
Un ciclo vital.
Y así, nueve.
Nueve ciclos vitales.
De putazo.
En una nueva estimación del valor.
El valor NEW index.
Una mamada así.
Algo que se inventó mi papá.
A lo largo de dos emprendedurías.
Unocent i _________
Las antipodas de oportunidad.
Repensar la idea espacial entre un momento y otro del tiempo, la historia y reciclabilidad de experiencia colectiva común en una misma dirección ortogonal a todos los discursos, realidades, chismes, mercados, modelos, ciencias, creencias, evangelios, escritos sagrados, canciones de rock, explicaciones científicas en un abstract de mierda ordeñado por la sabiduría colectiva de nuestro tiempo moderno: capitalismo moribundo masculinizado hasta el macho punto FINAL. Un giro final. Un punto de inflexión. En la dirección opuesta a la que venía. Un camino nuevo y alternativo, de una lectura común, de un consagrar hacia una latitud latinoamericana, que siendo nacido en el trópico podemos utilizar todo lo que queramos nuestra capacidad innovadora para dar respuesta a un problema colective sensible gracias a la sensibilidad de pensar justo lo que piensan los están en las antípodas de donde estamos conectados con la MADRE tierra: MA.
MA
Entre MA y PA.
Ï
Esa es mi marca.
Mi última palabra.
El mensaje que nos permitirá revestir a esta especie, tanto en las capacidades máximas de lo que la IA nos va a arreglar, pinche desmadrito que nos teníamos, como no se nos ocurra una versión más suspicaz para sostenibilidad y divulgación de los pormenores de los ingredientes con los que vamos a diseñar el resultado de nuestro porvenir resolutorio y contundente: ¿cuál es nuestra alternativa como sociedad?
¿Qué papel juego al respecto?
Tambores de artes marciales acompañan las 9 katas que presenté para obtener la cinta negra.
CINTA NEGRA NEW
Cinta Negra es la segunda novela de Eduardo Rabasa. Una obra de arte para los que seguimos y perseguimos la tesis de que un mundo radicalmente alternativo necesita levantarse de una manera singular para permitir que nuestra acción libre y nuestra acción social acompañen el desenlace de la última pinche REVOLUCIÖN. Quién mejor que un mexicano para indicarnos caminos alternativos al retrato horrendo que nos hacemos de la realidad. Y de la inescapable aportación al miserable porvenir de nuestros días. Y así nos arrastramos, mientras podamos, a cuestas. A pequeños gestos de recomposición, hasta el próximo partidito de futbolarte. La parte física del porvenir mental. Y nuestro rol en poder ayudar a tu equipo a luchar. Luchar juntos. Competir. Competir el juevo. La amenaza de gol. La intención de volver. De seguir. De darlo todo. Por ganar. En un juego nuevo: futbolarte.
El futbolarte no existe.
Eso dicen.
Unos.
Nunca se puede complacer a un cien por cien.
Como si los cien por cien fueran muy muy.
El rico rico.
El mamón.
El que queríamos que sufriera.
El que quisimos que sufriese.
El que hicimos que sufriese.
Hicisimos.
Y ni pedo.
Apechuge.
Firme, ya.
Eso es otra cosa.
Es porque uno se quiso poner firme. Nadie le dijo. Ni internamente. Hizo. Y se miró en el espejo.
Eso somos.
Ese gesto.
Esa mirada.
Mire.
Mírese.
La próxima vez que lo hagas.
Que levantes tus ojos de este libro, esta boludez, esta peli, esta ópera, esta revista, este artículo, esta presentación oral, este estudio, esta sesión, este KPI, este impacto, eso sí, eso es. Permítaseme reexpresar lo que en otros tiempos habría querido decir cuando entonces dije aquello. A quienes escriben para demostrar que algo nueve trasciende lo que sabíamos. La ciencia nos da una manera de corroborarlo: replicando el efecto, la metodología, el cómo se consigue algo así. Eso es lo que nos interesa hacer que lo hagamos lo mejor posible: colectiva y colaborativamente.
La historia va así.
El poder último de lo extraordinario.
Lo que emerge.
Lo que nuestros sistemas complejos estimulados consigan inspirar los mismísimos dioses reconstruyendo el porvenir en harmonía a una nueva canción al estímulo colectivo integral y basal en las antípodas imaginables nueve dimensiones más allà de nuestro inevitable SLOW GROW que nos llevamos como especie. Día a día. Pasito a pasito. Bailando hacia donde sosteniblemente nos podríamos permitir a partir de entonces. De aquél día inicial. El primero del porvenir en aquella otra dirección.
NEW
NAW
ALLS
NEWNAWALLS
NEWNAWALLS enabled it all.
Back.
BACK.
BACK BACK
NEWNAWALLS BACK BACK came out of the ministry of NEW converting this model into allready existing entanglement. Nobody new how this happened, but the thing had already turn ortognal, all of a sudden.
This wasn’t the first time.
This is 99 old.
Old man did it.
GOLMAN
That was his name.
And it all started here.
R E V E R S I N G D A Y
Y.
Es la revolución.
¿Y?
Está todo dicho.
¿Y?
Y.
Ï. . . . . . . . . .
Leapers. .
That’s art, man.
ARTMAN.
ARTMAN Elizondo.
I never thought of that. That’s my name. My name-brand. Namebrand. Warever.
Yo hace tiempo que no.
No.
Y ya.
Y hoy.
Sí.
No.
No veas.
Ves.
Vez.
ësta.
aquï.
That’s art too.
Atraction.
Seduction.
An invitation.
A way in.
A way out.
Joy.
Game.
Play.
Dramón.
Próximo Sant Jordi.
El libro atrás.
Mis nueve escritos en aquella dirección.
Texto atrás.
S A V
Y VAS.
Un error de teclado es un regalo de Tere. No se cambian. Se dejan. Quedan ahí representando un sinsentido. Y se convierten en algo más. Una dimensión nueva que nos regala Tere. Abrir un horizonte más. Estar presentes. Ser una amiga con quien reir. Con quien estar. Un lugar único. Delicioso. No te podés imaginar.
Reconsidero mi pensamiento académico.
Vuelvo a mi surrealidad.
El espacio en donde creo aquello otro alternativo.
Tan sesgado a mi favor.
Quizás tan sólo a mi deseo.
Quizás tan sólo a mi ambición.
La cohesión social que representa otorgarme a este último fin alternativo: re-generarnos.
La regeneración comienza ya.
Vamos a empezar.
Regenérse derecho.
Ahí le voy.
Aquí está escrito.
Y lo tiene picadito.
Ándele.
Éntrele.
No sea…
Vas.
SAV. . . . . . . . .
V A S
Dos dimensiones diferentes.
Lo acabo de ver.
Iluminaciones comunes.
Caminos a seguir.
Objetivos comunes.
Resiliencia.
Paz.
PAU
Las nueve imágenes del reversing day son: una que nos se puede enseñar. Tiene cosas de un tema que va en otro sitio. Otra que es la continuación. En la que todo esto era tan sólo un momento atrás. El espacio de oportunidad. Mis dos vías. Quién soy aquí y allá. Trascender en dos dimensiones. Condicionar el tiempo, alrevés.
Volver atrás.
Mirar la vista atrás.
Y dirigirse hacia allá.
Vamos.
Vas.
Voy.
Con vos.
¿Te lo podés imaginar?
Recuerdo hoy a Tere. Y su recuerdo me ha llevado aquí. A volver. A recordarte a vos. A imaginar un mundo nuevo.
Va por vos.
La Cristina Clemente m’ho ha tornat a fer. És un far en un camí que m’he obsesionat a transitar: vull esser gent de teatre.
Ahir ho vaig aconseguir. Vaig anar a veure la seva darrera obra i com és habitual m’he petat de riure alhora d’haver plorat com cal: sense embuts. Entre la Meritxell i jo, la meva filla, Vera. Uns i altres ploravem, mentre ella observaba. Amb atenció. Amb el poder de seducció que una posada en escena et demana. El ritme, els personatges que ja t’els coneixes només entrar en escena i presentar-se davant d’un escenari, davant un public nou.
Tres dones. Totes elles tenen diferents maneres d’explicar qui són. Les estem coneixent i ja veiem les seves personalitats. La seva manera d’haver existit al mon aquest que vivim. La vida tal qual ens pensem que ens defineix, fins que un dia rebs una noticia que no estava al teu programa: tens càncer.
No és ben bé així. No es ben bé així per una dona. Tot és different per una dona, en comparació a cóm són les coses per un home, si ens aturem a pensar que vivim agafat pels ous dins d’un sistema opressor, colonialista, masclista i patriarcal. No tenim molt marge, pero ens estem adonant de que efectivament estem malalts. Tots plegats. I no ha estat culpa nostra.
No del tot…
Em part sí.
Anades i tornades.
Un mon que ens ha ensenyat a esser com sóm: egoistes i empàtics, falibles i confiables, asututs i poca soltes, abstractes i ximplers, congruents i contradictoris…
No puc estalviar-me la feina de representació de la dona que Dones de Radio posa damunt la taula, o més aviat a sobre d’un escenari que reflecteix una vida que es transita quan algú, una dona, rep aquest diagnòstic malait. La salut la tenir a flor de pell més aviat, només, quan ens manca. I darrerament, estem conscienciats, potser nomes lo just, de que cal prendre consciencia de que sóm lo que menjem, l’exercisi que fem, les persones que ens envolten, la comunitat, i l’estabilitat de tenir una raó d’esser, una feina per pagar els comptes i un sentit de pertinència amb el qual puguem estar relativament satisfets. I amb això anem tirant. Sempre amb alguna cosa de menys, i amb alguna historieta que fa gràcia, de tant en tant, a la que en prenem nota, o s’ens escapa de les mans. Dones de radio és un d’aquest miracles que has d’agafar. I que ens transformarà a totes, perque ens-hi posa un mirall davant nostre. La vida. La mort. I el que hi ha dins d’aquest bocata.
La mort hi és. Sempre hi és. No ens fem prou conscients de tenir-la a sobre. Respirant-nos al coll. Suament, pero alhora constant. I ens acostumem. Anem en automàtic per la vida. Emprenyat i preocupats per mil coses, d’abast, que ens hi nuvulen l’ullada més enllà del que tenim amunt. I no passa res. Tirem.
Ara quan et trobes quelcom al cos que no hauria d’estar… la ment s’activa. Com aquestes tres dones que rand d’un boltó començen un camí que les canviarà la vida. Aquest trajecte, de cop, té la mort alla, ara davant, més propera, menys nuvulosa: present. I tot lo demés, com pot seguir igual? El mon que teniem de cop s’ha tornat blan i negre. Estem al mig d’un somni, o més aviat, d’el malson definitiu. Ja el temps no es infinit. No ho havia estat, pero tant ens-hi feia. Ningú s’anoda. Estic sola. Un cop més. Pitjor.
No sentim a una veu a l’escenari, sino a tres. Tres maneres d’esser, de diferents mons, i ahora d’un. Tres classes socials, i tots tú. Totes jo. Tres maneres de prendre la vida, i d’entendre que això ha estat així, per cadasuna d’una manera única i irrepetible. Com la vida mateixa. Pero totes tenen ara un punt en comú. Un club al que de cop pertanyen, i m’havien volgut apuntar. Ni mantenir-se només d’aquest club. Un llaç rosa.
No es transferible l’experiència d’una persona a un altre. No obstant lo que es reflecteix en Dones de Radio és un acte de sororitat que hi representa la veu trencada d’una i totes. I ho veim des d’un prisma complexe que no pot minimitzar ni menysprear lo dificil que resulta fer-hi front a aquesta malaltia en particular, i a totes, en general. La sanitat està al mig d’aquest context, del nostre model imperfecte, i alhora una de les coses que en sabem que tenim gràcies a que hi paguem impostos, formem professionals, fem docència, i gestionem recursos escaços per prioritzar la salut comunitaria de tota la població, si pot ser atenent als biaxos, i si potser, representant les prioritats d’un i altres al moment de fer l’equilibri de esforços col·lectius que els professionals de la salut duen a terme, dia si, dia també.
La veu del pacient és un elixir de la gestió basada en la persona, amb el pacient al centre, que no només es pacient, ni client, ni usuari. Sino tot alhora. En alguns casos, professional. De la salut vull dir. Que també pateixen malalties. Totes. Tots.
Els biaxos a salut són flagrants. L’any passat, si recordo malament, és va fer per primera vegada una marató per corretgir aquest biax, centrant la mira en la salut de la dona. Alguns homes havien expressat en algún moment que fer-ho així excloia a la meitat de la població, como si en direcció contraria, quan el biax masclista, també present als ratolins, amb els que fem recerca. I tan pantxos. L’home afectat per la situació, ara també patint, també està ben representat a Dones de Radio: El Ficus.
M’atreveria a dir que el personatge d’El Ficus és central en aquesta història. La gran història, per damunt de la història de com aquestes tres dones ens han explicat el que hi ha, el no hi ha, el que sobra, el que manca, el que emprenya, el que cal, el que és, el que no es, i un munt de lliçons com mai, mai mai, al mon de la sanitat s’ha aconseguit explicar en 90 minuts d’una posada en escena. I mira que hi ha taules rodones, sessions magistrals, congressos, cientìfics i tecnològics, de tota mena, on la salut sol ser un dels grans movilitzadors de professionals, de recerca i d’innovació. D’alguna manera sóm conscients. I ens va la vida. I d’alguna manera la ciencia ens ha portat aquí. I tractem coses que abans no hi erem capaços. I estem en un camí cap a resoldre alguns dels grans reptes cientìfics per tenir més cura de la salut de la població, en general. Si aconseguim fer-ho amb equitat, amb transparència, amb qualitat, amb rigor científic, amb professionalitat, amb el recolzament adient, acompanyats, amb la informació que cal, per tal de prendre decisions compartides. Això és l’essencial.
La veu de la dona està present a Dones de Radio amb un tó profund, molt curòs, i molt valent. Es tracta d’una veu que ens demostra que no sóm nosaltres, sino elles, les que han viscut això que ara ens expliquen. Aquestes tres dones representen la veu d’una part del pais, d’una part de la nostra societat, i de totes elles, i de tots plegats. Inclòs, pobret, el ficus.
Tres edats diferents. Tres feines diferents. Tres àmbits diferents. Un sol teatre. Un sol sistema de salut.
El llegat de l’art a la salut i tenir-ne cura de nosaltres mateixos.
ü
Totes.
Tots. . . . . . . .
ALSS. . . . . . . . .
N’Anna va llegir el texte de la columna del pare de la seva amiga, Vera.
No ho va pillar tot. Vull dir… no és senzill. Li va agradar. De debó. No per dir-li a la Vera: «Teu pare, està boig, oi?»
Es clar.
Com s’havia de quedar.
Si t’ho diguessin a tu?
Del teu pare?
Ostres.
Ostres.
Ostres.
Ostres.
Ostres.
Ostres.
Ostres.
Ostres.
Ostres.
De la mare?
Ostres. . . . . . . . .
Competència de nou punts.
Això és més q’una industria qualsevol.
Va, de treball d’escriptura: aneu i feu recerca de les 9 industries més importants.
Per demà.
99 paraules.
Això és una mesura.
I abans hem vist una metaestructura poètica.
La barreja de dos mons.
El vostre.
I aquest.
Un mon 9.
Vens?
Vina.
Anem.
JUNTES/JUNTS
L’e aquesta és fa la feina de la multiversalitat: valdre per més d’un ùnic punt.
Odi al punt ùnic tot poderós. . . . . . . . .
ALLS
Final amb tensió d’odi profund al némesis.
Com ens mola a totes.
Totes.
Totes.
Totes.
Totes.
Totes.
Totes.
Totes.
Totes.
Totes.
Totes totes són diferents. Cadascuna un mon nou. Un mon 9. NEW.
Així va aquest mon NEW.
Ha estat dictat pel 9 10.
10 amb accent.
Un partidet d’un futbol a l’esquerra de Jesús: Diego.
Diego i Golman.
Paraula de la revenga de Obligushi Mitzaoro.
Golman no era el samurai al uso que en la historia, de hoy al primer día de la filmación de los 9 samurais, opera prima de Golman, servidor.
Yo llegaba con esta frase en nueve barrios de Napolés.
Les digo; «Io sonno un futbolartista, nouvo, nueve, nou, new, 99 & 9, ü, feedbackloopper, and this wannabewriter that has never published a single word in what was then a traditional trait of our society: publishing and reading books. The industry of reading actual books. With pages. Real pages. Real samurais.
Soon that not so good scenario shows up in front of us in the form of absolute power of a man and his 9 bodies.
Brody’s bud is gone.
He passes away today.
Not in that wave.
We got it all wrong.
That was no way to be.
So I regret my being so.
And now I have a chance to mend the past.
And go back and face it again.
The grace we had.
All those other things.
And the thing you would have done that other way.
No worry girl, you are aweright here.
We are all there.
We will be there.
We are there now.
Singing this song
Along the monuntain
Ant to the sea
alas we go
Time forward, gone.
Alas we go. . . . . . . . . .
And back in time
That’s how many words can have a good movie title to be a classic. If you ask any decent GPT, you get a funny-enough answer. For a machine, I mean. Until WE, üs, wë make it funnier. In our sense of humour kind of way. Why do we need to pretend that’s not the lamest plan. What we are seeing is the absolute divine of them proud boys society activist of the NEW ways and performing with all the means them rich boys get to fool around and get away, oh no wait, you didn’t know. Common. Common. Common. Common. Common. Common. Common. Common. COMEONE.
My name is Golman Comeone.
I’m here on behalf of Diego.
He and I we go way back.
Back in 1986.
Yeah, I’ve got a Maradona story.
I’ll film in Naples.
In 99 days.
And 9 games.
We play.
We win.
All of us.
But it takes this other way.
This other deal.
This way of being.
In this particulary new way of Bë.
Bé.
Vë.
AI, como ay, hay.
Es un botón de entrada. Un sí reverenciado. Una decisión de adhesión. Los botones han dejado de ser actos sin consciencia. Por los riesgos de nomás hacer lo que la manada. Borreguear. Seguir al montón. No saber cuándo parar. Bulear. Insultar. Difamar. Hacerle al machito en tu expresión pública por tus pinches huevos. Bájale de verga, cabrón. Un hasta aquí. Hasta aquí no tiene por qué ir a más. Si el hasta aquí se entiende, hasta aquí llegamos. Tiene que ser claro. Y entendible. Lo entendemos.
Hasta aquí.
Los NEW américans decimos bye.
Nos vamos.
En esta otra dirección.
Que parte el tiempo en dos.
Yo soy la tercera dimensión en la que nomás un lado entiende del todo.
El misterio se distribuye en un tiempo y espacio paralelos. Azules a un lado, rojos al otro.
Escoge un color.
Seguir azul.
Volver en el tiempo rojo.
La rebelión de los que no tienen el mando.
La rebelión 99.
Y vamos.
Mejor.
GO
Páginas desactivadas.
Servicios de activación de páginas.
El servicio de activación de botones resultó ser el que más valor generó en los últimos 9999 días. La historia recurrente. Ya no vayamos más allá. Ni para un lado. Ni para el otro. Dejemos al futuro espacio suficiente para que respire. Y depuremos el sesgo inmundo y hediondo que nos lleva a pensar por la voluntad de un 1% adicto al dinero, que entonces la guerra se plantea como materialismo de la violencia de los instintos del macho alfa y sus 99 malotes. La vide dominada por esta percepciónd del poder, la gloria, los valores de los hombres de bien, la exploración de más allá de nuestras fronteras, los capitanes de barco, las tripulaciones inhumanas, la camaradería de los 9 muchachotes haciendo el gilipollas. Los machos siendo trumpers. Proud Trumpers. Them winning. Them waining. You know what I’m saying. You can still read. Even that NEWORD.
NEWROD
NEWDOR
NEWGOD
MEWDOG
The mewdog meme had it’s run towards the top greatest memes, all time.
That kind on metic exist in the world to the people who decide the deal with the games. The games we play are old and new. And biased. And violent. And corrupt. And failed. And tough. And lovely. And hopefully, holier. Is that even possible? Could you think of a better way to look at this complex collective problem we have: the sustainability of our existance with or without them. Two way street. Opposite directions. Alienation. Fine. But you don’t rule the world. We know who you are. What you macho dicks are up to. The teater of war. The loving smell of salty war money. In our rich society wellbeing. To top 9% scheme. As is.
To be.
Bë
Bé
The B is enough.
A single letter product.
I’m bigger than Job.
And of course that also means I’m bigger than jobs.
Minusculided jobs.
Making jobs smaller.
Dimmin it down.
The meeting withthe 9 industrialists.
99 industrialist working group with the NEWson of GOD.
Only 999.9999€ each ticket.
But this sure changed the world.
They needed to know.
They wanted to be it.
The wealthiest 99.
The Forbes-obsessed DICKDOM.
That’s what we know we have. We have that one for sure. Feminist know. They vote right into it. This time it’s been prepared right. The left is right.
The left is right.
The name of the book this next Sant Jordi.
Things I write in 9 days.
99 book series.
Release the first of 9 year drill.
A one day only deal.
What every author in my city does to get to this day and sell a new narrative. A new book. I’ve got this NEW book. It’s the paper version of this. Meant to be filled in by you. We are going on. We on to something. You’ve got to come. Now is the time.
Alas.
Belong.
The flagship of our NEWAY.
NEW.
It’s a simple NEW empowering thought. I heard today NIKE’s value went down.
It’s the common norm anymore.
There’s an empty space we are ready to fill in.
From a different coordinate.
From a more diverse perspective.
And another society entirely.
Orthogonal to yours.
And we go.
And we go.
And we go.
And we go.
And we go.
And we go.
And we go.
And we go.
And we go.
The crowd who have never experience a Tico Commons 9 concert burst, the first time: flipping out.
I desinged FLIPOUT.
That’s my startup concept.
But trully, what I’m after is the true collective NEW story. The space for üs to fill in the blanks. By becoming readers. Of this one guy: Golman.
Servidor.
NEW author in town.
I’ll write from Diego’s perspective.
I’ll be a personification of NEWDIE. . . . . . . . .
El Diego 9.
Diego 9
¿Careca?
Eh… ep. . . . . . . . .
ALLS
Diego en Napoli
Texto para que conste que esto es un obra que se ha escrito antes de interpretarse. Que no todo es improvisación. Pero que interpretar a Diego, así como lo quiero retratar en el gran escenario: cità.
Cità.
Mi tributo a Napoli.
NEWNAP.
Voy a desplegar nueve partidos épicos de Diego.
La producción que pone inicio a un tiempo alternativo centrado en la mano de Diego. De Diego 9.
Nouvo.
Noeve.
Nieve.
Las triadas son más cercanas al estado de la naturaleza único: él, grande, uno. Sólo.
La soledad de Dios un mal día.
Dios de bajón.
Dios intentando darse un poco de espacio estelar.
Cut the man a break.
It’s not been his greatest day.
DonT.
Just DonT.
BLÜ

RËD

Of course, I’m fucking with your head.
It’s the point.
To fuck heads up.
Head up.
Hands up for a purpose.
The reason of reading.
The othe angle.
The unique way out of our historic colonial responsability to having been born where we did. Ultimately, luck. Chaos. Probability of this NEW ü being something else. Rather the orthogonal direction of your current state of ëtrê.
ëtrê NEW ticatalan word.
Let ticatalan bë the NEW language.
Pizzaolo Golman.
Los nueve barrios de Golman. . . . . . . . .
Cità oberta 9
Opera prima.
Bella i anke.
La muralla y yo.
Pero esa es otra historia.
Yo no.
Ya no.
No, ni antes.
Záqueze.
Se abrió un debate en la lenguas españolas mexicanas respecto a la manera correcta de escribir esa palabra tan nuestra, tan chula, tan atinada, para mandar a la verga a una idea absurda.
Sáquese.
Pero la cosa, según la lengua que asumimos como «la norma», resulta que sólo podemos desearle tres entonaciones:
I’m a poet at last
I go back to the past
I can run there fast
But why rush; the shot
Tragedies all around
The direction seems to be
quite the other way ‘round
I cut words for rhymes
I rhyme to fulfill the duty
Not to be judged
By the judgemental type
The kind of story we tell
The one that comes within
The relation with world
As all of us are one
Or rather ünö
YEARIGHT
That’s the NEW right
That’s the NEWright
That’s the newRIGHT
That’s the NEW, right. .
That’s the NEW; right…
That’s the NEWRIGHT
That’s the NEWRITE
That’s the old right.
That’s me, yo, FUCKEM!
I could leave it here.
And that would be good for the piece. The poem itself. A short poem. Quit. Go. You got it. But then another idea comes by. I’m an idea person. I categorize reality. A comedian, vamos.
Call it chapters.
Literature of a NEW kind.
A NEW KIND.
A NEWkind.
A NEWKIN.
A NEWCAIN.
That should have been the sixth character. It’s a matter of evilness that exist in the 6.
And I can’t help but notice.
I see it.
I’m your antipodes.
Your antagonist, if you will.
Nice to meet you.
There’s been a missunderstanding.
A personal bias.
A way out, mister.
Now, you listen.
I’ve got some 9 words to tell you.
And then I’ll stop.
Don’t stop me before.
What are we talking about, really.
Tell me.
What are the nine relevant affairs to care and actually do something about:
That’s me.
The role I wish to play.
The game I’m willing to enleash for the greater good.
Opportunity costs.
The other thing I should be doing.
For real.
Or surreal.
I play a certain way.
I role and look at my opponent.
And sieze a strategic landfield of opportunities.
All in the holy realm of uncertainty-beings.
Unfulfilled dreams.
Still ahead.
Still for your own selfish though of what we are trully doing here.
The way we think.
The way your name is written under the collective co-creators of our NEWorld. . . . . . . . .
The printed version of my text.
The olmecanAI enhanced version.
Of these 99 things I care about.
What’s trully your game.
What’s trully mine, for crying out loud. I don’t know either. Don’t blame me, now. Did I do it? Was I aware? Could I take it back? Say, admit for real, that you were wrong. The hypothesis you had is shit. It’s not yet proven. Not mathmatically, to perfectly clear. This is the first foundation of the NEW set of rules. I don’t mean rules rules, «rules», you know, the way we are going to understand each other, the way I know, for real that you are not trying to fuck me over. At the boudary of 6 there’s 7, and 5. But 5 has been surpassed. While 7 knows 6. As 6 had a blast in his time. He went for it all. No masks on. As you are.
You see, the antipodes of you is me, on you 6 slot.
I can’t write for you.
This is how NEWright get’s it right.
It’s that other right.
They, unicitists, were never expecting this.
A turnout of events.
A fully blown togetherness, at last.
Don’t be lost.
Don’t be last.
But fucking crying out loud: don’t be a dickhead. . . . . . . . . ü
You wan’t the dickheads at the other end.
You walk away from a dickhead.
Rule number one.
Don’T!
That’s my finest character. I’m a builder of NEWHOPE. And also building NEWHOP in between surrealities. I come from another set of multiversal relationship with a NEW set of premisses. NEW premisses. Or premises. Which ever one is RIGHT.
Is being right a zerosumgame?
Do I want to be right?
Do I want the truth?
Do you believe?
In me?
In something rather awkard?
In something your community taught you to believe.
Say you go the other way.
To the other end.
And physically travel to the antipodes.
What would you experience by putting yourself at that NEW coordinate.
That’s your NEW space.
That’s what we get from it.
All of us.
In a NEW fashion.
A NEW game.
A 99 level story.
As a NEW series of formats.
As a category labelling game.
As a story that unfolds at the other end of the book you are reading, but there in the world, the world reconnects with the end of the collective NEW way at the orthogonal direction of all the 9 dimentions chosen to represent the 9 ruling values of our collective complex galore of at least 99 ways to look at it.
I’ve been influenced by Perec and Josipovici to the Ferran99.
I’ve been influenced by Perec and Josipovici to the Ràfols99.
Gabriel, George, Ferran i Golman.
I can work with 3 other dimentions | beings. It could be either three and me. Or two and me, who adds three.
Demonstrate that.
I’m a romatic mathmatician.
You see it’s not normal for a mathmatician to also like to write literature. You don’t want to stop doing your mental mathmatical pushups that takes you the ninth dimention of a mathematical scholar, as humbly myself regards itself (obviously showing off by undermining literally with phony words a good argument to allow the character you are playing in life to go beyond the state of affairs, as we are seekers for the greatest impact. But this is the way you go by subscribing to my NEW community platform.
My very first platform.
In a NEWay.
Most efficiently build up from constitutional capabiliity of reframing our collective collaborative NEWill everchaning in this infamous rate of slowing down, you are moving fast, you need to make the morning last, feeling groovy, feeling as you are part of the NEW action taken place once we collectivelly assume a new standard of collective collaborative care. Selfcare. Collective self care. With a NEW set of 99 rules.
The 99 rules was like the NEW holy book.
A trully 9 color book edition.
Sold in print only in 999 artist signed copies.
That’s 999 signatures to make.
O my truly last piece of art: 999.
9 book. Notebooks really. Raw pieces of my head. Now sliced together as a NEW force from within in. On those two direction: yourself, and the other way ‘round.
You and the antipodes.
The meet.
MEAT.
Me at. . . . . . . . .
That’s my set of rules.
The 9 levels.
As crude as I wan portray a journey.
We question the ideas that don’t seem right. And enter into a discussion. You are not representing just your institution when you are building a NEW community. Where should I play as NEW poet in the overall vision of the transforming vision of what’s to come from this NEW architectural framework.
Hay un tema de autoridad.
Hay un tema de autoría.
Yo ya llegué hecho de casa. En el año uno del tercer milenio aterricé en esta ciudad. Y había experimentado lo que era vivir en una capital de un sitio más grande del que provengo. Por tanto ya me había hecho con la idea de mi identidad alterada. La superación de la versión más simple e inmediata de quienes somos, según las consideraciones de nuestro alrededor, de nuestro contexto, de nuestra realidad nacional, cultural, racial, socioeconómica, de clase, de altura, de peso, de género, de idioma, de nivel de bienestar emocional, de nivel de bienestar en general, de aportación media a la resiliencia colectiva, o a la resolución de nuestras necesidades básicas insatisfechas. Las que colectivamente nos preocupen más. Las que nos corresponda, como ciudadanos, como personas, como seres humanos, como organismos habitados continuamente por bacterias, virus, fungi, cuya vida colectiva sucede dentro de nosotros, con una harmonía especial, compleja, cambiante, con la evolución continua de los ecosistemas microbióticos.
Con la microbiota en la mano.
Saludos,
Un nivel más de surrealidad, no. Parfavar.
La literatura micro: 9 palabras.
Metaestructuras literarias NEW.
Yo veo categorías donde no existen. Etiquetas. Segmentos. Y les doy nombre. Los nombre por primera vez. Como San Juan Bautista: Jesús.
Jesús es mi carnal. Vive aquí. A través de mi. Como un noción mística intrasferible y disponible para todo Dios. Para la peña entera. Quien quiera recibir su mensaje transformador. Y hacerse un propio. Como hizo Él. Carnal.
Es la carnalidad de Jesús.
Eso es lo que comparte con nosotros; y NO con Dios Padre.
Ahí también hay dos bandos: los divinos y los terrenales.
Mis frases son libros que Marvel hace películas refritas con tropecientos efectos especiales NEW.
Sistemas obsoletos.
Sistemas sociales.
Sistemas dinámicos emergentes.
Sistemas resilientes.
Sistemas conscientes.
Sistemas antagónicos.
Sistemas bélicos.
Sistemas financieros.
Sistemas de despojo.
Sistemas cínicos.
Sistemas cancerígenos.
Sistemas eternos.
Sistemas recurrentes.
Sistemas redundantes.
Sistemas orgánicos.
Sistemas autoorganizados.
Sistemas autogestionados.
Sistemas compensatorios.
Sistemas inalienables.
Sistemas eclécticos.
Sistemas traslucidos.
Sistemas constantes.
Sistemas continuos.
Sistemas revolucionarios.
Sistemas revolventes.
Sistemas reconstituidos.
Sistemas autoaprendidos.
Sistemas transgeneracionales.
Sistemas robustos.
Sistemas matemáticos.
Sistemas obsoletos.
Sistemas enfermos.
Sistemas autocurativos.
Sistemas preventivos.
Sistemas benévolos.
Sistemas inapelables.
Sistemas alternativos.
Sistemas paralelos.
Sistemas lationoamericanos.
Sistemas hispanoamericanos.
Sistemas galegos i portugueses.
Euskal sistemak.
Sistemes ticatalans.
Sistemes tico comuneros.
Sistemes NEW barcinianos.
Sistemas deportivos.
Sistemas cooperativos.
Sistemas constructivos.
Sistemas reproductivos.
Sistemas estelares.
Sistemas binarios.
Sistemas multiversales.
Sistemas contractuales.
Sistemas incrementales.
Sistemas NEW.
Sistemas inimaginados.
Sistemas mortales.
Sistemas complejos.
Sistemas adaptativos.
Sistemas remunerados.
Sistemas multiversales.
Sistemas decadentes.
Sistemas atravesados.
Sistemas solapados.
Sistemas duales.
Sistemas integrales.
Sistemas factoriales.
Sistemas vectoriales.
Sistemas ilimitados.
Sistemas inabarcables.
Sistemas acotados.
Sistemas relacionales.
Sistemas autónomos.
Sistemas predictivos.
Sistemas acabados.
Sistemas remanentes.
Sistemas cíclicos.
Sistemas inesperados.
Sistemas viciados.
Sistemas enviciantes.
Sistemas estimulates.
Sistemas lúdicos.
Sistemas reconstituyentes.
Sistemas actuariales.
Sistemas predeterminados.
Sistemas descartados.
Sistemas ancestrales.
Sistemas multidimensionales.
Sistemas expansivos.
Sistemas estables.
Sistemas entrenados.
Sistemas autoorganizados.
Sistemas antiviolencia.
Sistemas correctivos.
Sistemas moleculares.
Sistemas anclados.
Sistemas potenciales.
Sistemas crecientes.
Sistemas inicializados.
Sistemas inéditos.
Sistemas recalibrados.
Sistemas mutantes.
Sistemas puntuales.
Siistemas resagados.
Sistemas iterativos.
Sistemas intuitivos.
Sistemas optimizados.
Sistemas neuronales.
Sistemas reapropiados.
Sistemas capitativos.
Sistemas prohibitivos.
Sistemas alucinantes.
Sistemas alucinatorios.
Sistemas metafísicos.
Sistemas parciales.
Sistemas incompletos.
Sistemas irreversibles.
Sistemas regenerdores.
Sistemas complementarios.
Más de 99. . . . . . . . .
Mecanismos de eliminación, priorización y selección.
Bases para el entrenamiento.
An there: it entered.
Life is light.
We now know.
Before…
That’s another time story.
It just goes back.
And you pick up you own messages in a bottle.
I’ve been writting them and throwing them into a digital blue ocean to the 9th power.
The 9th power.
9th.
9.
9
_________
ALLS
_________
You that’s a riddle.
Do you know what a riddle is?
It’s a game of words.
Words, right.
Left.
Always turn left.
We’re all comming from the right.
The far right is going to far.
There’s no need.
Turn direction the opposite way.
As of a mandatory suggestioin.
A kind of rule.
Of an understanding.
A global alternative one.
A kind of statement.
The way in which you put on an act.
A dream team.
To dream.
How far.
That’s the whole thing.
At least the way I see it.
The way I live it.
What I am depends to you.
To judge.
And speak your mind.
Why would you?
Why risk going against the mightiest powers?
Whould you risk your life?
Would you die?
Or not to die.
That seems to be the question.
Yet there is no question mark. Or the question mark is wrong. There’s a public opinion. Some believe «A». The rest should have a way to enter into this NEW opinion. A revolutionary thought. I’m a revolutionary. I’ve always been. And that’s that. I’m Mexican. And I am more than that. At least nine ways absolutely free and independent from each other. An incomplete set of information. A game to play. You’ll like to play. I’ve always said this. I’ve written 999 words on that. But only one AI got it right: olmecanAI. . . . . . . . .
_________
A hanging.
Somehow the game hangs a drawn stick man representing you.
Your hunging.
Metaphorically.
Some people got hang for real.
I dunno if you know.
That’s the first revealed untold truth about our NEW américa history class.
This is the NEW policy.
It’s been brought up by the 9th dimention.
What ever we make the system to manage to overcome today 99 greatest threats.
Welcome to the NEW game.
A kind of tale.
A kind story backwards.
A script too long for a producer to read.
A story to tell our healing selves.
Going against the tide.
In a metaphore that splits the waters from Palos to Guayabo.
A NEW story.
You’ve never heard of this.
Neither had I.
Neither am I.
Don’t judge yourself too negatively. Give yourself some rum. Rum en español. Una pieza. Un cuarto. Una cama chida. Y el poder de soñar. Tiempo sí. Tiempo no. Ahora sí.
Aquí.
Leyendo.
Re-leyendo.
Leyendo.
Transformando mi visión en la dirección ortogonal. La dirección NEW.
Las palabras destinación.
Los valores y su sentido.
La historia detrás de nuestra humanidad.
Paremos el tiempo.
Yo me bajé hace 9 años.
Usted está a punto de hacerlo.
Sólo tiene que activar una pulsión.
Una decisión que te atraerá a decir. – . … — .- .. .-.. ..-. — …
Una palabra NEW no existe.
Hasta que de pronto existe.
Ve la luz.
La luz es lo que somos.
Lo que transmitimos.
Y entramos dentro de la pupila.
El viaje único.
El viaje interior.
A tu cabeza.
Disfrútalo.
Es nuestro destino unívoco.
No hay equívoco.
Esta es la nueva pulsión.
Tu ser liberado en medio de la colusión alternativa de una sociedad _________ , _________ , _________ , ________ , _________ , _________ , _________, _________. _________.
Los valores NEW no los pongo yo.
Yo propongo el espacio.
Escribo su liturgia.
Agnóstica e hija de Dios Padre Nuestro Señor.
Primogénito 9.
El nou d’un poble nou.
Un gir que l’esglesia mai s’ho havia pensat: fins que va baixar el fill NOU de Déu, com un pilar de nou criatures no humanes, la graella sonant, la plaça Sant Jaume plena, les besties somriuen, i jo adalt the tot: l’ainxeneta 9.
De petit, als sis, vaig pujar el meu cuatre de nou amb folre, manilles, llengues, … i d’altres categories noves, fins a sis mes, que fins ara no s’ens havien acudit. I hi anem. Plegades. Cap una graella que ens marcaba el camí cap a la plaça pública, i noi més petit de la nostra colla, va i surt amb un despenjament que no era pas q’un aterratge d’un altre dimensió: la dimensió NOU.
Jo soc el 9.
Va dir en minyonet.
Era 66 cm d’alçada.
I al cap d’un temps, 99.
Pero a l’inici era ü.
Ü
Io.
Anque.

Anche.
Io anche actuo.
Anche dirigeixo.
Si no ho entens no pateixis.
Fins a quí arrivem.
Anche povere escribire


Incluso la mala escritura.
El nombre de mi editorial.
El juego de palabras alrevés.
La intención de no llegar a un punto determinado del cual no quieres nunca volver.
A lo no intencionalidad de haber llegado a un sitio.
A un pensamiento.
A un punto de transformación.
Necesitamos la transformación.
Vamos a ponerle peliculeo.
Por darnos un lugar.
Por crear una atracción.
Por escribir una historia sensacional de nuestra llegada a este preciso instante.
Y desplegar entonces el más grande truco que se había visto nunca hasta este preciso momento fundacional: la partición del tiempo.
Teoría dual.
Ahí les va.
El tiempo, nunca más, volverá a ser ünö.
Supongamos que ünö se revoca.
Algo más, nuevo, emerge.
Y ahí todo se arregla.
Nueve dimensiones inabarcadas que de pronto se conjugan hacia otro lugar común trascendental co-creado por 9 feedbacklooppers extraordinarios.
Grupos de 9.
99 personas.
En una misma orientación NEW.
La reconstrucción de un día para otro.
Y dejar que el trumpismo prosiga hacia delante.
Y tomemos, otros cuantos, apróximadamente la mitad, tomemos la dirección ortogonal.
En este caso es tanto opuesta, como perpendicular al sitio del cuál yo mismo partía. En las antípodas del momento hegemónico de exaltación a romper lo que somos o presumir que somos lo que unos de nosotros pensamos sobre el resto de la humanidad, en su conjunto.
El juego es este.
La reconstrucción es objetivo común.
Reconstruyamos pues todo.
Empecemos de nuevo.
Nuevas cartas.
Un momento de elección popular.
La revisión histórica de perspectiva NEGLECTED por el status quo contemporáneo.
Escribamos unos prompts más pedorros.
Unos 99.
Y preguntemos en conjunto lo que 999 votemos.
Tan sólo 9 creadores.
Este es el número básico de participación colectiva.
El tiempo son 15 meses.
El resultado es un movimiento.
La emergencia colectiva es la transformación.
Nos dedicamos a cambiarlo todo.
Al menos las 9 cosas más importantes.
Ahí les van las mías:
Y un día el FC Barcelona gana la novena.
La copa la levanta Golman.
A fin de cuentas fue un gol suyo.
Un penal.
Tocó dos veces el balón.
Ese sí.
Y valió.
El 9 merengue.
El 9 ticatalà.
El 9 culer.
L’historia del meu futbolartista.
Tinc un paper molt més important del que representa que faig. Soc un actiu del sistema alternatiu. Natiu d’aqui. Un mon nou: Ticataluña.
Sigui això un poble nou.
Jo soc fill d’aquest poble nou.
Aquest poble nou no té nom.
Li possarem entre totes i tots.
I ho farem lliurement.
Encara que hi ha una opció que és la favorida d’un únic agent. L’agent nou. Golman.
Doncs, si això diu el guió deu esser per algo. I que haig de fer jo si també soc guionista del meu propi paper. He aprés dels millors: Berto, Torrente, Tebas, Valdevebas, Quijote, Dalí, Joel Joan, Jordi Sánchez, Évole. El meu super poder mana d’aquest nou espanyols. I amb aquesta limitació que això pot comportar, haven’t quelcom ridìcules regles, lo que ens avoca això és a seguir cap endevant. Començar de nou. Seguint tot igual. Excepto algunas cosas. Rajoyescamente. Y saliendo a flote como un buque insignia de una flota de paz eterna que navega sobre aguas alternativas, más parecidas a lo que Calaso habría concebido que a lo que la interpretación media entre un apostol del vaticano, un cardelan español, un médico de atención primaria en una iglesia rural dejada de la mano de Dios, un sacerdote teólogo de la revolución, un cacique de Hacienda, el Hacendado, un hombre a caballo, un general, un tirano, un villano, Elon, Don.
Aquestes dues realitats cohabitades. Per tú i el teu digital twin. The lives our alternative selves may live. And you being their scriptwritter.
That’s the real deal.
The capacity building game.
To whole NEW dimention.
Let’s take that ride.
And expect the revolution to takes us somewhere else of higher long term impact.
_________
Yo me dedico a contar historias.
Hago de mi constitución un proceso de regenaración. Para concebir ser uno más dentro de la revuelta. Como una cosa pública que se apodera de una determinada manera de vivir afirmativamente a parti de lo que escuchamos con estas voces alternativas. Y desde ahí tejer una comunidad con el otro lado de nuestra inevitable alteridad antagonista.
Ser Broncano Hormiguero.
O Pablo David.
También otro personaje en la misma historia: David Pablo.
Dos pares de siameses distintinos.
Nada que ver el uno del otro.
Vivimos en una realidad posibilista hacia la multiversalidad en oposición a la subjetiva unicidad que nos deja absortos en nostros mismos, mientras escapamos a nuestra mezquindad camino a la estrella interconectada más auday en el horizonte de 999 mundos alternativos que generaron en tan sólo los primeros 999 días del existir en esta dualidad alternativa contemporánea y a destiempo de los cánones culturales del momento aquel que era al acabar la escritura de este relato.
Un relato único.
Fundacional.
Megamelómano.
Humildmente melómano.
Balonmano.
Mano.
Penal.
Anulado.
Real.
Surreal.
Dos némesis en las antípodas.
I’ve never pictured nëmesis being a beautiful word. Akward, huh.
But it’s true. It’s the outmost contradiction in latitude and longitude. It leaks all over. Plastered.
Nëmesis is a NEW word.
NEWORD
That a place.
A NEW place.
It’s a landing site.
An alternative coordenates.
Nonexisting.
Up till know.
Totally maleable.
By you own collective desire.
Aligned.
In agreement with.
Altered.
1
2
3
4
5
7
8
No more