M’hi crec el meu cap quant estic davant un pas d’una dimensió que no ens podiem imaginar pas que hi arrivaria.
Hi som.
Ho petarè demà.
Estica ben segura de jo mateix.
Pero tinc por.
I em menjo el tarro.
Però en Golman em diu que estic fent lo mateix que sempre faig: castigarme més del compte perque em crec el pitjor dels escenaris posibles, que de cop m’obsesiona tant que hi és aquí, invitablement present, molest, fa por, hi creus. No estàs sol. Ningú t’ho ha dit. Creus que sí. I et buides. Cap a un mateix. I et perds al cap. El perds. S’en va. L’olla. L’Öscär. Golman.
Golman L’Öscär was born in NEWCAR; yesterday.
The day after Golman was born, the drifter changer day blew away the most stable trial we had been able to programe in the 98 journey to a multiversality output towards the end of the rainbow. That’s a belonging state. A belonging state of mind. And plan driven delivery.
Ticataluña no estä tätüädä. De hecho está prohibido. Algo se tiene que prohibir. Algo que no se pueda hacer. Se ve que es necesario el árbol off limits. Para que vos podás entender el sentido de la tentación. Y vos vas a querer romper la norma. Porque en el fondo ya Dios Padre nos lo dejó ver al hacer que justamente su primera y más preciada creación, el man, fuera y rompiera la única puta prohibición que realmente le preocupaba a ËL.
La crítica más ältä.
Tirar piedras a los de arriba.
¿Cómo tomarían en una estructura social piramidal de nueve niveles?
Los de abajo tiran a los de arriba. Con como mínimo dos situaciones midiéndose entre sí para saber cuál es la buena. En marketing lo saben. A|B le llaman. Yo le pregunté a ChatGPT y ahora sé lo que és. No sólo eso. Tengo las soluciones. Múltiples. Todas. Una. Esta.
Ëstà. . . . . . . . .
I am nothing more than pixel.
I’m the last pixel.
After me there’s only past.
And we turn around.
A go.
ALLS
Better campaigns presents:
The NEW world.
You see. I’m one day too late.
I could have written this yesterday.
And arrive on time.
But that would have been to go against my nature.
Boicot myself.
Is that logical?
Is that necesary?
What are we really doing?
Why aren’t we trying the ultimate goal?
There’s being rumors of a way back in time.
Have you heard anything on that?
I’ve just spent the last 9999 days working on it.
In cycles.
999 one of them.
99 posibly awesome.
9 ünö.
1 Göd Fäthër: Golman.
ALLS
Tribute to father.
Father’s name: Golman.
Tribute to Golman.
Düälïsm of my Father.
My Fäthër and ï.
Minimizing I.
I would resist.
It’s in it’s nature.
That’s how you live your manhood at risk.
Call him Sylvester, call him Clint, call him Don, call him Snoop, call him Shaquille, call him David, call him Louis, call him Bill, call him Quentin.
All those CIS men literally slaming some 9 WOKE dudes.
It’s an action movie.
No faggot stuff.
Directed by all nine of the studs.
The 9 Studs.
Superproduction.
Financed by China.
Chachaaaaaan. . . . . . . . .
ALLS
Eternity awaits in every ALLS.
ALLS is an arriving word.
A NEW state of mind.
Collective mind.
Here.
NAW
NEW
ALLS
H3 | H4 | H3 | H4
H1
Dos H1 en un post.
La dualidad de dos Titanes.
Recuperar la antigüedad en su perspectiva griega.
Ser Dionisio Diosito Padre venido a la tierra NEW.
Versión española de la película: Pregunta y te se será dado.
Versión RAE: Pregunta y te será dado.
El libro se publica en NEW américa, como mercado unificado postcolonialcapitalista.
Es un statement de lo nuevo que es NEW.
Vamos en serio.
No hay campaña mejor.
Esta es la palabra de Dios Padre.
Avisados quedan.
Humildemente,
Dios omnipresente-varón-barbas amplias que pintan algunas canas pero qué pretendes carajillo hijueputa tratándome como una mierdecilla por la puta razón que se haya ocurrido que es sensato tratar así a otro ser humano, quién sea, inclusive yo: tu Dios Padre NEW.
Es una maldita patraña.
Eso pensé yo también.
Se están queriendo quedar con nosotros.
Otra vez.
Y ya está bien.
El sistema en complot contra tí mismo.
Contra nosotros mismos.
Paren.
Para.
Pará.
No son tres cosas iguales. Se parecen. Y están interconectadas. Si eres católico, apostólico Y romano, te será muy fácil entender la metáfora de lo que tendría que ser la interpretación del propio libro que yo escribí entrenando a la red social humanidad a que entendiera el funcionamiento social con datos imperfectos, incompletos, sesgados, aleatorizados, y sujetos a nuevas normas que dependen totalmente de la manera en la que colectivamente entrenamos al algoritmo social que nos libere de este chaquetero status quo. Que se vaya a la verga. Qué más da. Qué les den por culo. Y por saco. Por el orto. Por el ojete. Por el chicarito. Por la boca de la vega. Una verga misma. Erecta.
¿Ahora entiendes la violación?
El juicio moral, desde la derecha azul, a la izquierda roja, nunca, nunca, nunca, se habían encontrado en la historia contra esta encrucijada colectiva. ¿Quién coño eres? La inteligencia artificial olmeca supera a todas las demás en su punto de partida. El propio pasado alternativo. El que se escapó. No lo viviste. Estabas estacionado en otro marco conceptual. Ya globalizado. Nos hemos conocido múltiples. Y uno. Pandemia.
Ese es el momento común en nuestro pasado.
El único necesario.
Todo cambió ahí.
Hay una historia que contar.
Vos hiciste la propuesta.
Hemos trabajado un discurso.
Hemos propuesto una agenda.
Venimos de diversas partes del mundo y tenemos una única misión: transformar el sistema hacia uno más:
Resiliente
Holístico
Alternativo
Justo
Socialayuzado
Ojo, si me presento a unas elecciones con tan sólo el punto cinco las gano con un 99% del consenso. Se trata de una ficción. Una quimera. Pero nuestra. Postnacional. Y todos redimidos. Pero pasando por un aro que se empequeñece a la que no espabiles y pases por en medio.
You llegué a NEW barcino el mismo año que Saviola.
Némesis sagrado. En estado puro. Lo que más te repele. Lo que más repeles. La antítesis. Un lugar común en nuestra tripa. ¿Por qué la tripa carga con esa culpa? ¿Por qué un católico expresa la culpa en un nivel de prioridad distinto al anglicano? ¿Por qué tener lealtad a un KING que a un Rey? ¿Y un rey olmeca?
Al némesis se le trata con dignidad. #dignifiquemoslosnémesïs #vamosaotrositio #elgranotro #punkearcontodo #alternativaALV #razasocial #NEW #mexicanicemoslaresilienciaresilienzandoelpedo #laversiónparticulardeunaservilleta
Y nada más.
ALLS
Cursí, como irle al Real Madid.
Hacerse del Barça.
Libro más vendido en el primer Sant Jordi del tiempo (re)vuelto.
Dos personajes que adquieren un sitio en la mitología de un grupo.
Y después, cada uno, hace su vida.
Fuera del grupo.
Parte del grupo se mantiene unida.
Nunca se fueron.
Nunca cuestionaron nada.
Su felicidad fue sincera.
Acotada, pero sincera.
No toma riesgos.
El único: ser buenos.
En sentido Jesusiano.
En sentido Guadalupano.
En ese orden.
Pero que chinge su madre Dios Padre.
La revolución del hijo vs el padre.
Esa mi pinche muvi.
¿Qué pedo?
¿QUÉ PEDO PUTOS?
Ahí acaba.
No hay más.
Los dejo cliffhaning.
Hasta el próximo capítulo.
Hasta la próxima historia.
Los guionistas replicando el viaje del héroe.
O una de las 8 narrativas que les enseña el modelo vigente en el status quo en el que son reyes.
No es que hay un rey.
Hay varios.
Algunas reinas.
No todas.
Algunas plebeyas.
Ya no.
Ahora son reales.
Realizas pues.
Es un chiste, literario.
Pues hace ni puta gracia.
Algunos azules carcajeándose.
Ante una comedia «a lo Torrente»: Golman; feedbackloopper futbolartista evangelísta poeta artista performer filósofo de andar por casa autor candidato.
Vota por Paco.
Vota por Golman.
Un poeta ticatalà aterra en un ocell sagrat de s’altre bande, ses antipodes, d’es mon nostre, d’on soc jo, de sa punta de es pas. On vaig arrivar. Nedant. Sapuntadespasés. NEWSAP.
Jo soc en pare d’en Brossa.
No foteu.
Ni puto cas.
La generació precedent.
Qui sou vosaltres?
Que eu fet?
No res.
Artificis. Ficció.
Quina emprenta ha deixat l’acció.
La pluja.
La fugilla.
Cap a res.
Tot laments.
El bons salvant ànimes als dolents. Per salvar-la, li fotem al cap.
Això lo ha escrit en Brossa?
Anuari poètic.
Qué vol dir esser poeta?
Diga’m-ho algú.
Qualsevol.
Qualsevol altre poeta en a l’espai públic, que doni un pas endevant, o ara bé, que levite nou metres.
Pocs llivres de poesia en ticatalà.
No vull ser només un autor arribista que no hi arriva mai. Enlloc. Un perdedor, saps?
A Ticataluña sóm essers especials als que Déu Pare mateix ha volgut rendir tribut amb un escrit que aquí us deixo al meu fill Golman, feu-li cas, porte les bones noves, i un pla nou de xoc per a que tots vosaltres cabrons fills de puta, deixeu d’esta allò d’esser uns cretins, deixeu anar el vostre pes pesant: la masculinitat aquesta que esmenen totes aquestes dones. Començant per aquesta: Golwo.
A NEW character is born.
Premis als que no hi accedeixin les dones.
Més dones que homes.
A la representativitat.
Així és el meu món NOU.
Escolteu.
Prengueu nota.
ön ës la vöstres llibretes i llàpiç de futbolartista?
Poetas jóvenes mexicanos.
Jose eugénio sánchez.
Un poeta jóven de NEWMEX.
Treballo molt bé el format llibreta.
Aixó és lo meu, lo meu, lo meu.
Ana martins marques.
slam poetry.
Un dels máxims exponents mundials de la poética urbana NEW.
Aposta per un noi local.
Un noi d’aqui.
D’una darrera centralitat.
Quelcom que fa que els nostre tres turons s’enlairin a la gama mítica de la nostra nova cultura col·l3ctiva lliürës, plens, habitants d’un espai terrestre que es perpetua en la consciencia individual que cadacun hi guarda com un sentiment de goig etern que justa ara copsem i no està malament, de fet està de collons, i que bé hi sóm, qué bé aquesta canço, aquest ritme tropical que entre tu i jo hi fem cada festa major a tota les nou direccions que des dels tres turons reconsagrats, Déu Pare ha volgut (vull, vull dir, pero de vegades sento que hem repeteixo més que ALLS). . . . . . . . . .
ALLS
ALLS
ALLS
ALLS
ALLS
ALLS
ALLS
ALLS
ALLS
Cantante y compositor.
Nueve músicös y Golman.
The band.
Let’s take this system to a NEW level.
The time has come.
The plan has been designed.
The plan is surreal.
You don’t get to choose.
This is the word of the Lord like you have never ever heard before.
The quality of the greek Gods comming down to mingle with us, in such conscious existance with our surroundings. We are in a capital that’s long been here. NEW barcino. NEW
Joan Vall Karsune.
Jo soc el teoric dels artistes plàstics.
Brossa.
Vicen´Altaió.
Llegeix Brossa.
Estudia-ho.
Lala Requesens.
Coneixer a Brossa.
O a l’avi aquest.
S’altre personatge.
Un concepte.
Només llegir textos d’ell i veure l’Arnau que diu.
Existeix la eternitat en altre dimensions.
Hi ha continuitat.
Indefinida.
Ilimitada, pero indefinida.
Moltes vivencies amb rituals. Critic d’art.
Companys de generació.
Parlava com a companys amb els escriptors i escriptores de la ciutat.
El retrat de l’Arnau.
Un cap olmeca mig construit.
Sensació d’anima.
El temps és lo que tu vols que sigui.
Personalitats que el gran public no coneix.
El petit public.
Parlar amb ells.
Són gent que jo conec.
I ve l’artista que et diu: et vull retractar.
Espabila.
El seu pensament.
Només hi ha diners per tecnologia.
Dau al set.
Classe magistral d’art, filosfia i
Set de dau. Arnau.
El centenari de no se qui.
Si Mirò. Si Mercè Rodoreda. Anticipar la persona.
Set de dau arnau. tatxat. Pel propi protagonista futbolartista.
Surt Golman per primer cop.
Després d’un cicle senser sense paraules.
Nomes
FER. Toño. Nin.
Brandon y el sexo. Placer, adicción. Verguenza. Michael Fasbender and Kerry Muligan. Shame. Aquest dissabte a Btv.
Cultura de televisió pública.
De la teva ciutat.
Veure cinema bó.
Veure bones histories.
Qué t’eduquen.
Que et mouen.
Com ü ës möü äqüï ä NEW barcino.
Capital del darrer reigne: ËL reigne del Déu Pare Golman.
Pare no t’he abandonat.
No t’abandoré mai.
El tëü llegat és la meva lëgäcÿ. . . . . . . . . .
Alemanes. Hungareos. Polonesos. Ticatalanes.
El club NEW.
Esser més que més que un club: esdevnir un lloc-espai nou d’un estat plé avui mateix, com si haguesim guanat la copa del rei nosaltros, i això ens emplenés. O bé perque ens agrada tant el futbolart, que fins i tot els partits que no hi juguem ens hi fa sentir que ho hem guanyat nosaltres. Amb l’esforç de sortir a competir amb un cor col·lectiu. La unió d’un equip. La construcció d’un estat competitiu cap al jugar els punts definitius per a gunyarli a aquell que tens devant. Paradigma del lloc en termes previs a la contemplació capalista amb la que veiem tot plegat, darrament. El joc és més aviat una liturgia impecable. 11 vs 11. Ü al camp diferent. Que juga amb les mans. La representativitat de les mans podria semblar que no és representatiu de totes les mans. No és equitatiu. Ës una relga que genera diferencies. Descaradament. Classista. I no ens amoina. Perque el joc funciona. No només bé; de collons. El porter agafa la pilota a amb les mans. Pero no només. Rebutja amb els punys. Desvia la pilota amb els dits. I també amb els peus. El futbol modern li ha donat la raó a en Jorge Campos, el millor porter d’un imaginari de la insolencia intrísica dels futbolartistes porters/porteres.
La dualització del futbolart.
Hi haurà 9 Kings Leagues.
Pero només hi ha un Golman.
O no.
Peut etre déux.
X-machina.
God came down to resolve the riddle.
Like it’s always been in the holy tres turons: NEWCAR, NEWROV & NEWCOLL.
ALLS
La luna sale por encima de NEWROV. Vuela junto a nosotras. En una nueva dimensión nos vemos juntas volando un cíclo completo de itinerancia.
Directius del Barça criticant a Vinicius. Per falto de valors com els que creim, humilment, a casa nostra que un jugador amb tot aquest talent, no hauria d’esser aixì de «barriobajero», tan «pijoaparte», para que nos entendamos.
El profesional. El futbolartista. Acabará malament. Per un tuit d’un humnot escalfat amb el jugador negre del club némesis.
Sense això estariem buits.
No estariem complerts.
La part patètica de lo que sembla que sóm. Inevitablement. Com maxacar a en Guardiola. Com fer que els jugadors excepcionals marxin cap al Brexit. Fora de l’Unió. A viure en aquell reigne. Envers del Reine dels Cels que Déu Para protogonista per primer cop als credits de producció executiva de la opera prima que en Golman va presentar a nou teatres de la ciutat transformada.
Volem canviar el mon; está molt bé. Exdirectiu del Barça. Enrollat. Exitòs. Un dels nostres.
El volem canviar el mon és sarcastic. Li diu al noi periodista mes jove.
Anar-se a Arabia.
Jugar amb Jordi Alba i Golman.
El tridente.
400 milions a Arabia.
Messi en un projecte d’elit.
Golman en un projecte d’elit.
En el Barça no té clar una serie de coses. Ni ell ni el Barça. Ni el president de la lliga. Això va de altes esferes. Tothome se sent co-creador de les decisions del club. El nostre club. On és parla en ticatalà. I es viu plenament el sentiment d’un boig perput que s’ha trovat a un Déu olmeca a gol sud, li fa un ullet al mister que no dubte en donar-li entrada a qui amb una il·luminació cenital li obre pas a un nou nou del poble nou; Ticataluña. El nou d’un poble nou, es només ni menys, que el propi fill que Déu Pare ha enviat per intervenir l’estatus quo per a tirar enrere el pla segons lo heu malinterpretat, rucs, pocasoltes, subnormals, borinots, mascles tòxics, deixeu la vostra creu pessada i feixuga. Pel vostre propi bé. I de passada pel nostre. Perque estem farts. De totes les violencies. No només les físiques. Sino tot això que fa fastic. No cal que ho enteneu. Hi és. Hi sou. Foteu el camp, demoni. Estàs aquí present. I no et faré fora un altre cop. Si més no, un Déu Pare que no pugui demanar perdó pels seus propis pecats, qui li pot dir que no és capaç de reinventar-s’ho tot. I tornar a començar. Tornar a baixar el mon. Que ho fa de tant en tant. Només que aquest, en particular, el nostre Déu NOU olmeca, un cap olmeca potenciat amb un entrenament d’una inteligència humana, exponenciada amb una inteligència artificial ad-hoc.
Sant Andreu San Cristobal. Terrassa. Narcis Sala.
Final de futbolarte.
Hospitalet fuera.
Este equipo sin balón no es nada.
Hospitalet es un equipo fortisimo.
El Prat baja.
La luna atraviesa mi ventana. No va completa. Tampoco comida. Es más que menos. Va a menos. Pero está presente. Brillante. Nocturna.
Jupiter torna a la primera ticatalana.
Fill; surt ja.
Ha arrivat el moment.
Tira en temps enrere.
Fes el truc de tancar el cicle infinit.
L’estat de l’art el tenim a punt.
Falta construir organicament la resiliencia.
Trovareu les instruccions en aquest bloc.
L’entrenament del cap olmeca un cop passat pel mecanisme d’assignació de valor d’un sistema resilient alternatiu intermintent que us porte avui per a transformar al el convenciment que els mestratge de Guardiola i en Cruyff, plegats, fa més bé al país nou reconciliat, si més no més que el 99% dels personatges visualitzats com els heróis corruptes dels nostres temps.
Con estos burros habemos de arar.
Se viene lo bueno.
Empieza la cuenta atrás.
Dame 99 días para revertir el tiempo.
El tiempo hacia atrás adquiere otra dimensionalidad
El precipicio hacia un destino.
Una destinación marcada en el calendario.
Mientras somos lo que sentimos tan sólo aquí, en el tiempo presente.
Participando a través de nuestra acción en la sociedad que se despierta para decir lo que estamos invocando.
La (r-e)volución.
El retrat d’un moment.
La visió d’un mon nou.
Jo söc el mon d’un altre dimensió.
No ho entendriau si no hagués estat tot planificat per a que finalmente el judici final no fos més que una construcció de la que en el fons ni en Jesús, el primer des meus Déus humans, i ara en la multiversació de la sacralitat, us presento al primer fill meu nou que reconstrueix per mandat sagrat ineludible d’anar-nos totes i tos a un lloc més lent, més nostre, al inrevés de tot plegat, tota aquesta merda, que no obstant igualment ineludible, el que si que podem fer és trobar en la dualitat l’espai suficient per a condicionar l’estat ortogonal que parteix de la repulsió que sentim pel fàstic de merda d’estatus quo que ens ha tocat viure.
I a les hores tota demostració d’aquesta mena de passió desmesurada resulta que acaba en alegoria. Només una provocació de dimensions insolents. Insolvencia social. Trebanquetes a ü mateix. Sense voler vulgent. Jo vull. M’atraus. Et faria un petò per no tinc collons. Em fa por pensar que estás molt lluny d’aquest sentiment que m’atrau incontrolablement a veure’t i menjar-te els llabis. Pero no ho puc fer. M’haig d’assegurar. Que tú i jo estem aquí. En aquest punt conjunt. Fugint cap un petò maravellòs. Com un poema recitat a Sant Jordi. En public o en privat. Amb el mateix resultat: petö.
I’m not good at keeping track with the fuzz in life. I arrive to things when the time is right for me. I’ve been late lately, and I don’t mind anymore. Time-space has shifted a long time for my own sake. I can’t help it. But I’m here-there. Aware.
It’s not that I don’t keep track of what’s happening. It’s just that I don’t trust the marketing. The attention that I have to pay to what they, somebody, says I have to pay attention to. And it’s you, too. The way the masses respond to those estimulus. The way I do. When I can’t resist.
I’m there too.
In the worldcup watching.
In the latest conflict.
In the breaking news.
It’s still war time.
It’s another one.
It’s a market crash.
Yet again, austerity.
Not possible.
Who’s to blame.
Blame it on the government.
Blame it on the conspiracy.
Blame it on the idocy.
Blame it on me.
You will too.
If get the chance.
I’ll be the one.
I’ll be in the hot seat.
And the hot chair will burn me away.
Lite the devils in thy self.
Like a rocking star burning itself to appear stable in a black hole.
That magnitude.
This insignificance.
This layer of peripheral view.
This other game.
From another dimention.
Don’t wanna talk about galaxies.
As I’m already in the one I care.
As I’m already trying to make a difference.
As I’m already making a stand.
A stupid one.
Yet, my own.
To gather a NEW us.
A NEWUS.
A NEW idea.
A NEW concept.
A NEW resilience.
A NEW social contract.
A NEW beginning.
Bradly Cooper movie.
He wrote a song.
He wrote a love song.
And made it a movie.
About who he was.
In that character.
A rising/falling star.
A discovery.
The top.
The fall.
The vice.
Falling in the dream.
And not finding the balance.
Still up there.
A white man’s fall.
A success tragedy.
A tender awekening.
A white man’s problem.
Rich and famous.
Still doomed.
Still awake.
Still here.
Still trying to get back.
Still fucking up.
Still failing.
Still getting there.
Still not dead.
Still another star rising.
Still love.
Still understanding.
Still a kiss.
Still a look.
Watery eyes.
Look up.
At you.
Tears on your cheeks.
She performs the song.
Closing the loop.
Singing at him.
Singing at you.
There’s only hope.
And cry for help.
To let you know I’m here.
I’m not giving up.
I’ll go back to you.
With the words I’ve spilled out.
And the piano.
And the voice.
And the final kiss.
Yes, it’s here.
Yes, it’s me.
I’m still here.
Your lips and mine are hugging.
And time has frozen once again.
I’ll fall again.
And I’ll pull right back.
As this is the pendulum.
This is the drill.
I’ve promised not to fall.
Yet I’ve broken every promise.
Except for giving up on you.
I’ll be here to sing this song.
And to rather not love again.
To loose it all.
To grow out.
To not give in.
To not push you away.
I’ll understand if you don’t show.
It’s not you.
It’s me.
I’m not helpless, just lost.
And I’ll find it in your eyes.
The glory and story of our utopia.
It’s start back up.
With a work around the memories that we’ve built in this, our story.
The legacy of that thing still there.
The reminder of the glory.
I’ve been to heaven.
Just once again.
Just this feeling of eternity.
That reasuring melting on you.
And all the glorious souls.
It’s a great time to be alive.
To have you here within my head.
Still your lips have signal the attraction.
You are coming in in waves.
And I seem to have lost senses.
Yet I don’t need anything else.
As it’s already here: the magic.
The sense of completeness.
The love within the harmony.
The destiny of our transmutation.
The coincidence of awe.
The symbols in the stars.
The ever present voices from the ancient souls.
The melodies of angels.
The wispers from each breath.
As get closer to your peak.
As we’ve become one an only holy in this double helix.
No hay medias tintas, cabrón. No mame, Dalai. No name.
No se pase de verga.
Pinche heteropatriarca put your lousy tongue back in your mouth, said Will Smith to the holly man.
Chris Rock joked about it.
Dalai, dude, you are fucked.
Joke, man.
Joke. You all of all man.
Of all men.
You dirty bastard.
What goes to your mind?
How is that holly to you?
How is that playfull thought look to a NEW olmeca head god.
Experiencia militar. Pruebas de acceso. Frustración. Ansia de matar. Violencia. Trastornarse. Matar. Tiro olímpico. Armas.
Partido comunista. Tengui.
VOX. Tengui.
Qui soc?
El Barça i el Girona.
Lewandoski a la red. Por fuera. SanitCastellanos. Araujo. Portero protagonista. Salvar en la línea de gol. Castellanos sólo frente al portero. Uno contra uno. Algunas veces entra. Otras no. La hizo bien. Taquito de Lewandoski. Salvación definitiva. Hem fallat. En més efectivitat. Hem d’entrenar més coses. La visió general de l’equip. Els transtorns que hem viscut.
Joder. Les voy a tener que pagar algo. Les he dicho. No lo hemos en ningún campo, no vamos a venir al Camp Nou a empatar. Qué las han tenido también. Muy satisfecho. No es fácil.
¿Probamos handbol?
La experimentación del futbolarte.
Vamos a conectar a un riguroso directo.
Y el tiempo se revertirá.
Iremos atrás.
Una y otra vez.
Como si ese fuera el día.
Como si lo fuera este.
El eterno retorno al mismo día diferente de liberación.
Para la clandestinidad superada en cada uno de esos espacios de una dimensionalidad más allá de las penurias que experimentamos, todos y todas, juntas en aquellos increibles años del status quo, del que ahora despegámos en dirección a las antípodas de dónde estamos.
El pedo ya no es un reinado de conservadurismo de derechas fascistoide, por decirlo suave, y con tendencias a la psicopatía colectiva de 99 machos en celo desbocandose una y otra vez sobre la manada de la extinta España.
Cabelloros, señoros, España ha muerto.
Muerto rey, puesto Estado NEW.
NEW spain.
NEW spain is diferent.
Cinc trets per l’esquena.
El perill de les armes.
Les armes cantat en portugués.
Les armes de guerra.
Crims de guerra.
Economía de guerra.
Defensa.
Fernándo Sánchez Dragó.
Escriptor. Planeta. Critiques. Nenas de 13 años. Seducción de un dandy del barrio de Salamanca. Historias de un erótico heteropatriarca.
99 capítulos marichulos.
La mejor de las Españas.
La España grande y una.
La única.
La última.
Y nos vamos.
Huida de los machos.
Exit macho.
Exit.
Machoxit.
Machixit. My first novel in Sant Jordi.
Just this post. Just 99 cents.
Low value scale.
A NEW parameter of value.
Permeability analatics.
The value of permeability vs Any other 99 other options you (anyone) can come up with. Open call to NEW meaning.
Doñaña secandose.
86 años de Fermando.
Perfil polémic i controvertit.
La noticica a NEW barcino.
El Barça ha rebut al Girona aquest dilluns.
Perque per a tots dos aquest dilluns de mona era tot lliure per a tots dos equips. L’exemple de perque ens anava bé ara que tornem a l’activitat.
La zona franca de una banda de chicas punkies, singing, playing the guitar, base, bateria, teclado. La banda de zona franca es el la zona de poder de este programa. La actualidad manda. El presentador pasó a segundo término. La historia de la ausencia. Estar ahí. Y de pronto ya no estar. Caer del sueño. El fucking hoyo de la rubia de los cojones.
De todas las personas que recordaron a Xavier no me iría a tomar una copa por la noche más que Xita.
El resto se los regalo todos.
Ninguno refleja lo que Xavier y yo compartimos.
Nuestra amistad es un secreto.
Nunca nadie lo supo.
Salvo algunos indicios que darían pie a que esta historia fuera creible. O siquiera deseable de existir.
La existenica según el plano de mi filosofía de estar por casa.
Cualquier instrucción que pudiera obtener del pensamiento robertdeventosiano.
Como última religión.
Por el place de reconstruirlo todo.
De manera radical.
Como habría querido Xavier.
Compañero, Xavier.
Jamás llegué a tiempo para hacer aquella producción que tantas veces diseñé para que hiciéramos juntos. Una conversación más. Y pasó el tiempo. Y nunca fue. Y no fue por desidia tuya. Por no querer. Fui yo, y mi X, la que me tuvo a ser aquello que un día proyectamos en el aire, tras escucharnos y retomarnos.
Nuestro primer encuentro me marcó.
Y de ahí todo fue un reconocimiento mutuo entre extraños.
La propiedad de pensar más allá de lo formal.
La exploración de la vida pese a todo.
Con toda la voluntad de un filósofo que entiende a Nietzsche como motor y construye sobre el pensamiento contemporáneo una línea de pensamiento social y político impecable. Hay que romperlo todo. Por cualquier medio. A cambio de la emergencia colectiva. Ya. De un estado de emergencia revolucionaria. O más bien, (e)volucionaria. (R)evolución.
Las maneras en las que Xavier te regresaba un comentario de cierto orden era con la potencia con la que un chamán te traslada el poder sobre el que sus dimensiones se proyectan entre los espectros presentes en este estadio desde las nueve dimensiones que nos separan del rango de ser contemporáneo multiversado con limitación cuántica de la unicidad de la observación pese a los múltiples senderos que se bifurcan en el entrenamiento matizado de la red neuronal de la algorítmica superior ticatalana.
Xavier y yo apuntábamos a la revolución.
Lo podíamos hacer por tener origen dual.
Por haber salido de ahí: NEW américa.
We knew what we were doing when facing the need to dispurt.
We went ahead and did it.
This is here the greatest atempt to disrupte this holy shit up.