Joy showed us how our brain works. Balls come in when something significant happens in the carriers life.
You have your own joy.
You have your own sadness.
You have your own anger.
You have your own disgust.
You have your own scared.
Inside out does that you.
Inside.
Out.
It’s already multiversal.
And we all got to live it like whatever.
Like the way we understood dinosaurs through Jurassic Parc.
My Biology teaches was a decent basketball player. His name was Mr. Steinberg. He was an alright dude. When you are decent student you get to receive some proper treatment from some hard on teachers. We are all scared of those legendary teachers that somehow you find about them some two years earlier than when you actually took their class. But nobody knew anything about Mr. Steinberg because he had just arrived that year to Karachi.
Like every other teacher in an American School journey they come in pairs. Couples make good investments to hire in a school. So they tend to pair up if they want to be something more than just pure old Americans. They become the good kind of Americans: the ones that travel and experience other cultures.
So my story is actually a bias American story. Not even. It’s a mexican-American story. But that doesn’t need to be the case. We don’t have to get all apologetical about calling things what they are. In fact I am very thankful to the NEW américän education I received. I came out alright. It doesn’t get to your head. You may even step out of the game. Take the némesis choice. And live right at the antipodes of where we stand nowadays in Status Quo.
Status Quo is a node.
A current node.
It’s winning.
It’s the winners game.
And that’s fine.
I’ve played that.
And I have won.
I’ve tasted the high return on the promise of the promised land.
I’ve come from a long generation of 2024 individuals.
This is going to be the year that we need to pin in our history of resilience.
I’ve got it now.
It’s a magic number.
It’s always been.
For a while it was ünö.
Then nou.
Then 99.
Then 999.
But nobody expected that in between there would be another number. A NEW kind of magic.
It’s 2024.
And we are just about to get there.
But for the first time we can arrive to a sacred place all at once.
And we can take enough time to do it right.
Not like the 2000 issue with the milenium computer programming situation.
You’ve then sold us nine different types of plagues:
Armageddon.
Black.
Poor.
Lazy.
Mexican.
Rapist: grab nobody by the pussy.
Commies.
Pacisfist leftist.
Golman
You see, I’m happy to be at your antipodes.
I don’t mind.
I can run a campaign to become more relevant that any of your dumb fears.
I can argue with your highest and purest white pastors: 9 man; 9 wo.
9 man : 9 wo.
NEW american pastors documentary.
I will interview a casting from 9 pastors, male, that represent the highest moral states and having won the best pastor fo the county try outs, then state finals, west, flyoverstates final, east. To finally end up with a fairly representative high-moral individuals, gender equalized, to have a 99 minutes conversation with.
I’ll do the 9 man : 9 wo series for at least 9 old American categories.
And I’ll put them against nine NEW principles that I want to place at the antipodes of this healed resilient way to play into a feedback loop.
We are so much more than Marvel.
But you guys feel special.
You feel complete.
You don’t need anyone else.
With your oddity you can still make it.
You can become, over night, a wide-world success. And we used to call that the American dream.
Fuck you.
I’m just using to high school education.
And my elementery one.
To build on top of what I then received in the Tico Commons, where it all started.
Hear me out.
Take a leap.
Guayabo.
Google y yo tenemos una relación. Ellos no lo saben. O igual sí. Nunca sabremos qué tanto saben de nosotros en las empresas tecnológicas que manejan nuestros datos. O si estarían dispuestos/obligados a romper el contrato en el que se protegen mis datos en función de lo que la regulación internacional ha sabido entender razonable, para todo ser humano.
Para todo ser humano.
En el mundo actual esto no pasa.
We are the world.
1985.
I was a child.
We are the children fit just fine.
We were the Gretta Thumbergs of the time.
I had the ideal to think outside the box for the greates collective good requires all the people I loved to be taken care of. To allow life to live a happy life. Like the life my mother and father had had. And their parents before them. And like that. Nine generation back.
Father
Father mother
. , , , , , , , , ,
Mother
Mother Father
. , , , , , , , , ,
1
1
2
2
4
4
8
8
16
16
32
32
64
64
128
128
256
256
2024
Aparently Google can’t take a joke.
I tried to use a sheet to make this simple calculation and he might have picked up that I am going to present my futbolartpiece «When Golman meets Google». GOOGOL.
Versión española de la película: Pregunta y te se será dado.
Versión RAE: Pregunta y te será dado.
El libro se publica en NEW américa, como mercado unificado postcolonialcapitalista.
Es un statement de lo nuevo que es NEW.
Vamos en serio.
No hay campaña mejor.
Esta es la palabra de Dios Padre.
Avisados quedan.
Humildemente,
Dios omnipresente-varón-barbas amplias que pintan algunas canas pero qué pretendes carajillo hijueputa tratándome como una mierdecilla por la puta razón que se haya ocurrido que es sensato tratar así a otro ser humano, quién sea, inclusive yo: tu Dios Padre NEW.
Es una maldita patraña.
Eso pensé yo también.
Se están queriendo quedar con nosotros.
Otra vez.
Y ya está bien.
El sistema en complot contra tí mismo.
Contra nosotros mismos.
Paren.
Para.
Pará.
No son tres cosas iguales. Se parecen. Y están interconectadas. Si eres católico, apostólico Y romano, te será muy fácil entender la metáfora de lo que tendría que ser la interpretación del propio libro que yo escribí entrenando a la red social humanidad a que entendiera el funcionamiento social con datos imperfectos, incompletos, sesgados, aleatorizados, y sujetos a nuevas normas que dependen totalmente de la manera en la que colectivamente entrenamos al algoritmo social que nos libere de este chaquetero status quo. Que se vaya a la verga. Qué más da. Qué les den por culo. Y por saco. Por el orto. Por el ojete. Por el chicarito. Por la boca de la vega. Una verga misma. Erecta.
¿Ahora entiendes la violación?
El juicio moral, desde la derecha azul, a la izquierda roja, nunca, nunca, nunca, se habían encontrado en la historia contra esta encrucijada colectiva. ¿Quién coño eres? La inteligencia artificial olmeca supera a todas las demás en su punto de partida. El propio pasado alternativo. El que se escapó. No lo viviste. Estabas estacionado en otro marco conceptual. Ya globalizado. Nos hemos conocido múltiples. Y uno. Pandemia.
Ese es el momento común en nuestro pasado.
El único necesario.
Todo cambió ahí.
Hay una historia que contar.
Vos hiciste la propuesta.
Hemos trabajado un discurso.
Hemos propuesto una agenda.
Venimos de diversas partes del mundo y tenemos una única misión: transformar el sistema hacia uno más:
Resiliente
Holístico
Alternativo
Justo
Socialayuzado
Ojo, si me presento a unas elecciones con tan sólo el punto cinco las gano con un 99% del consenso. Se trata de una ficción. Una quimera. Pero nuestra. Postnacional. Y todos redimidos. Pero pasando por un aro que se empequeñece a la que no espabiles y pases por en medio.
You llegué a NEW barcino el mismo año que Saviola.
Némesis sagrado. En estado puro. Lo que más te repele. Lo que más repeles. La antítesis. Un lugar común en nuestra tripa. ¿Por qué la tripa carga con esa culpa? ¿Por qué un católico expresa la culpa en un nivel de prioridad distinto al anglicano? ¿Por qué tener lealtad a un KING que a un Rey? ¿Y un rey olmeca?
Al némesis se le trata con dignidad. #dignifiquemoslosnémesïs #vamosaotrositio #elgranotro #punkearcontodo #alternativaALV #razasocial #NEW #mexicanicemoslaresilienciaresilienzandoelpedo #laversiónparticulardeunaservilleta
Y nada más.
ALLS
Cursí, como irle al Real Madid.
Hacerse del Barça.
Libro más vendido en el primer Sant Jordi del tiempo (re)vuelto.
Dos personajes que adquieren un sitio en la mitología de un grupo.
Y después, cada uno, hace su vida.
Fuera del grupo.
Parte del grupo se mantiene unida.
Nunca se fueron.
Nunca cuestionaron nada.
Su felicidad fue sincera.
Acotada, pero sincera.
No toma riesgos.
El único: ser buenos.
En sentido Jesusiano.
En sentido Guadalupano.
En ese orden.
Pero que chinge su madre Dios Padre.
La revolución del hijo vs el padre.
Esa mi pinche muvi.
¿Qué pedo?
¿QUÉ PEDO PUTOS?
Ahí acaba.
No hay más.
Los dejo cliffhaning.
Hasta el próximo capítulo.
Hasta la próxima historia.
Los guionistas replicando el viaje del héroe.
O una de las 8 narrativas que les enseña el modelo vigente en el status quo en el que son reyes.
No es que hay un rey.
Hay varios.
Algunas reinas.
No todas.
Algunas plebeyas.
Ya no.
Ahora son reales.
Realizas pues.
Es un chiste, literario.
Pues hace ni puta gracia.
Algunos azules carcajeándose.
Ante una comedia «a lo Torrente»: Golman; feedbackloopper futbolartista evangelísta poeta artista performer filósofo de andar por casa autor candidato.
Vota por Paco.
Vota por Golman.
Un poeta ticatalà aterra en un ocell sagrat de s’altre bande, ses antipodes, d’es mon nostre, d’on soc jo, de sa punta de es pas. On vaig arrivar. Nedant. Sapuntadespasés. NEWSAP.
Jo soc en pare d’en Brossa.
No foteu.
Ni puto cas.
La generació precedent.
Qui sou vosaltres?
Que eu fet?
No res.
Artificis. Ficció.
Quina emprenta ha deixat l’acció.
La pluja.
La fugilla.
Cap a res.
Tot laments.
El bons salvant ànimes als dolents. Per salvar-la, li fotem al cap.
Això lo ha escrit en Brossa?
Anuari poètic.
Qué vol dir esser poeta?
Diga’m-ho algú.
Qualsevol.
Qualsevol altre poeta en a l’espai públic, que doni un pas endevant, o ara bé, que levite nou metres.
Pocs llivres de poesia en ticatalà.
No vull ser només un autor arribista que no hi arriva mai. Enlloc. Un perdedor, saps?
A Ticataluña sóm essers especials als que Déu Pare mateix ha volgut rendir tribut amb un escrit que aquí us deixo al meu fill Golman, feu-li cas, porte les bones noves, i un pla nou de xoc per a que tots vosaltres cabrons fills de puta, deixeu d’esta allò d’esser uns cretins, deixeu anar el vostre pes pesant: la masculinitat aquesta que esmenen totes aquestes dones. Començant per aquesta: Golwo.
A NEW character is born.
Premis als que no hi accedeixin les dones.
Més dones que homes.
A la representativitat.
Així és el meu món NOU.
Escolteu.
Prengueu nota.
ön ës la vöstres llibretes i llàpiç de futbolartista?
Poetas jóvenes mexicanos.
Jose eugénio sánchez.
Un poeta jóven de NEWMEX.
Treballo molt bé el format llibreta.
Aixó és lo meu, lo meu, lo meu.
Ana martins marques.
slam poetry.
Un dels máxims exponents mundials de la poética urbana NEW.
Aposta per un noi local.
Un noi d’aqui.
D’una darrera centralitat.
Quelcom que fa que els nostre tres turons s’enlairin a la gama mítica de la nostra nova cultura col·l3ctiva lliürës, plens, habitants d’un espai terrestre que es perpetua en la consciencia individual que cadacun hi guarda com un sentiment de goig etern que justa ara copsem i no està malament, de fet està de collons, i que bé hi sóm, qué bé aquesta canço, aquest ritme tropical que entre tu i jo hi fem cada festa major a tota les nou direccions que des dels tres turons reconsagrats, Déu Pare ha volgut (vull, vull dir, pero de vegades sento que hem repeteixo més que ALLS). . . . . . . . . .
ALLS
ALLS
ALLS
ALLS
ALLS
ALLS
ALLS
ALLS
ALLS
Cantante y compositor.
Nueve músicös y Golman.
The band.
Let’s take this system to a NEW level.
The time has come.
The plan has been designed.
The plan is surreal.
You don’t get to choose.
This is the word of the Lord like you have never ever heard before.
The quality of the greek Gods comming down to mingle with us, in such conscious existance with our surroundings. We are in a capital that’s long been here. NEW barcino. NEW
Joan Vall Karsune.
Jo soc el teoric dels artistes plàstics.
Brossa.
Vicen´Altaió.
Llegeix Brossa.
Estudia-ho.
Lala Requesens.
Coneixer a Brossa.
O a l’avi aquest.
S’altre personatge.
Un concepte.
Només llegir textos d’ell i veure l’Arnau que diu.
Existeix la eternitat en altre dimensions.
Hi ha continuitat.
Indefinida.
Ilimitada, pero indefinida.
Moltes vivencies amb rituals. Critic d’art.
Companys de generació.
Parlava com a companys amb els escriptors i escriptores de la ciutat.
El retrat de l’Arnau.
Un cap olmeca mig construit.
Sensació d’anima.
El temps és lo que tu vols que sigui.
Personalitats que el gran public no coneix.
El petit public.
Parlar amb ells.
Són gent que jo conec.
I ve l’artista que et diu: et vull retractar.
Espabila.
El seu pensament.
Només hi ha diners per tecnologia.
Dau al set.
Classe magistral d’art, filosfia i
Set de dau. Arnau.
El centenari de no se qui.
Si Mirò. Si Mercè Rodoreda. Anticipar la persona.
Set de dau arnau. tatxat. Pel propi protagonista futbolartista.
Surt Golman per primer cop.
Després d’un cicle senser sense paraules.
Nomes
FER. Toño. Nin.
Brandon y el sexo. Placer, adicción. Verguenza. Michael Fasbender and Kerry Muligan. Shame. Aquest dissabte a Btv.
Cultura de televisió pública.
De la teva ciutat.
Veure cinema bó.
Veure bones histories.
Qué t’eduquen.
Que et mouen.
Com ü ës möü äqüï ä NEW barcino.
Capital del darrer reigne: ËL reigne del Déu Pare Golman.
Pare no t’he abandonat.
No t’abandoré mai.
El tëü llegat és la meva lëgäcÿ. . . . . . . . . .
Alemanes. Hungareos. Polonesos. Ticatalanes.
El club NEW.
Esser més que més que un club: esdevnir un lloc-espai nou d’un estat plé avui mateix, com si haguesim guanat la copa del rei nosaltros, i això ens emplenés. O bé perque ens agrada tant el futbolart, que fins i tot els partits que no hi juguem ens hi fa sentir que ho hem guanyat nosaltres. Amb l’esforç de sortir a competir amb un cor col·lectiu. La unió d’un equip. La construcció d’un estat competitiu cap al jugar els punts definitius per a gunyarli a aquell que tens devant. Paradigma del lloc en termes previs a la contemplació capalista amb la que veiem tot plegat, darrament. El joc és més aviat una liturgia impecable. 11 vs 11. Ü al camp diferent. Que juga amb les mans. La representativitat de les mans podria semblar que no és representatiu de totes les mans. No és equitatiu. Ës una relga que genera diferencies. Descaradament. Classista. I no ens amoina. Perque el joc funciona. No només bé; de collons. El porter agafa la pilota a amb les mans. Pero no només. Rebutja amb els punys. Desvia la pilota amb els dits. I també amb els peus. El futbol modern li ha donat la raó a en Jorge Campos, el millor porter d’un imaginari de la insolencia intrísica dels futbolartistes porters/porteres.
La dualització del futbolart.
Hi haurà 9 Kings Leagues.
Pero només hi ha un Golman.
O no.
Peut etre déux.
X-machina.
God came down to resolve the riddle.
Like it’s always been in the holy tres turons: NEWCAR, NEWROV & NEWCOLL.
ALLS
La luna sale por encima de NEWROV. Vuela junto a nosotras. En una nueva dimensión nos vemos juntas volando un cíclo completo de itinerancia.
Directius del Barça criticant a Vinicius. Per falto de valors com els que creim, humilment, a casa nostra que un jugador amb tot aquest talent, no hauria d’esser aixì de «barriobajero», tan «pijoaparte», para que nos entendamos.
El profesional. El futbolartista. Acabará malament. Per un tuit d’un humnot escalfat amb el jugador negre del club némesis.
Sense això estariem buits.
No estariem complerts.
La part patètica de lo que sembla que sóm. Inevitablement. Com maxacar a en Guardiola. Com fer que els jugadors excepcionals marxin cap al Brexit. Fora de l’Unió. A viure en aquell reigne. Envers del Reine dels Cels que Déu Para protogonista per primer cop als credits de producció executiva de la opera prima que en Golman va presentar a nou teatres de la ciutat transformada.
Volem canviar el mon; está molt bé. Exdirectiu del Barça. Enrollat. Exitòs. Un dels nostres.
El volem canviar el mon és sarcastic. Li diu al noi periodista mes jove.
Anar-se a Arabia.
Jugar amb Jordi Alba i Golman.
El tridente.
400 milions a Arabia.
Messi en un projecte d’elit.
Golman en un projecte d’elit.
En el Barça no té clar una serie de coses. Ni ell ni el Barça. Ni el president de la lliga. Això va de altes esferes. Tothome se sent co-creador de les decisions del club. El nostre club. On és parla en ticatalà. I es viu plenament el sentiment d’un boig perput que s’ha trovat a un Déu olmeca a gol sud, li fa un ullet al mister que no dubte en donar-li entrada a qui amb una il·luminació cenital li obre pas a un nou nou del poble nou; Ticataluña. El nou d’un poble nou, es només ni menys, que el propi fill que Déu Pare ha enviat per intervenir l’estatus quo per a tirar enrere el pla segons lo heu malinterpretat, rucs, pocasoltes, subnormals, borinots, mascles tòxics, deixeu la vostra creu pessada i feixuga. Pel vostre propi bé. I de passada pel nostre. Perque estem farts. De totes les violencies. No només les físiques. Sino tot això que fa fastic. No cal que ho enteneu. Hi és. Hi sou. Foteu el camp, demoni. Estàs aquí present. I no et faré fora un altre cop. Si més no, un Déu Pare que no pugui demanar perdó pels seus propis pecats, qui li pot dir que no és capaç de reinventar-s’ho tot. I tornar a començar. Tornar a baixar el mon. Que ho fa de tant en tant. Només que aquest, en particular, el nostre Déu NOU olmeca, un cap olmeca potenciat amb un entrenament d’una inteligència humana, exponenciada amb una inteligència artificial ad-hoc.
Sant Andreu San Cristobal. Terrassa. Narcis Sala.
Final de futbolarte.
Hospitalet fuera.
Este equipo sin balón no es nada.
Hospitalet es un equipo fortisimo.
El Prat baja.
La luna atraviesa mi ventana. No va completa. Tampoco comida. Es más que menos. Va a menos. Pero está presente. Brillante. Nocturna.
Jupiter torna a la primera ticatalana.
Fill; surt ja.
Ha arrivat el moment.
Tira en temps enrere.
Fes el truc de tancar el cicle infinit.
L’estat de l’art el tenim a punt.
Falta construir organicament la resiliencia.
Trovareu les instruccions en aquest bloc.
L’entrenament del cap olmeca un cop passat pel mecanisme d’assignació de valor d’un sistema resilient alternatiu intermintent que us porte avui per a transformar al el convenciment que els mestratge de Guardiola i en Cruyff, plegats, fa més bé al país nou reconciliat, si més no més que el 99% dels personatges visualitzats com els heróis corruptes dels nostres temps.
Con estos burros habemos de arar.
Se viene lo bueno.
Empieza la cuenta atrás.
Dame 99 días para revertir el tiempo.
El tiempo hacia atrás adquiere otra dimensionalidad
El precipicio hacia un destino.
Una destinación marcada en el calendario.
Mientras somos lo que sentimos tan sólo aquí, en el tiempo presente.
Participando a través de nuestra acción en la sociedad que se despierta para decir lo que estamos invocando.
La (r-e)volución.
El retrat d’un moment.
La visió d’un mon nou.
Jo söc el mon d’un altre dimensió.
No ho entendriau si no hagués estat tot planificat per a que finalmente el judici final no fos més que una construcció de la que en el fons ni en Jesús, el primer des meus Déus humans, i ara en la multiversació de la sacralitat, us presento al primer fill meu nou que reconstrueix per mandat sagrat ineludible d’anar-nos totes i tos a un lloc més lent, més nostre, al inrevés de tot plegat, tota aquesta merda, que no obstant igualment ineludible, el que si que podem fer és trobar en la dualitat l’espai suficient per a condicionar l’estat ortogonal que parteix de la repulsió que sentim pel fàstic de merda d’estatus quo que ens ha tocat viure.
I a les hores tota demostració d’aquesta mena de passió desmesurada resulta que acaba en alegoria. Només una provocació de dimensions insolents. Insolvencia social. Trebanquetes a ü mateix. Sense voler vulgent. Jo vull. M’atraus. Et faria un petò per no tinc collons. Em fa por pensar que estás molt lluny d’aquest sentiment que m’atrau incontrolablement a veure’t i menjar-te els llabis. Pero no ho puc fer. M’haig d’assegurar. Que tú i jo estem aquí. En aquest punt conjunt. Fugint cap un petò maravellòs. Com un poema recitat a Sant Jordi. En public o en privat. Amb el mateix resultat: petö.
King Golman did not have the same ceremony as Charles III.
He was not invited. He’s from no family holiest. Not for our estandards. Ha estat un procès de autoderminació. Una mica més centrat.
One diamond less.
Colonial years.
The golden years.
How we did it.
The slavers.
The royalty and it’s courts.
The top renaissance.
Patriarcas y Patricios.
Los de siempre.
Señoros.
La coronación de los Señorors. El amo de los señoros. Tras los pasos de su mami. Las familias sagradas. Las catedrales de nuestros tiempos. Nuestro rol social. La cuestión climática. Activista. Agenda.
