9 i 9
El debat està servit. Un de la casa, un dels nostres, o un ex-madridista. El tema és aquest. No un altre. Podem debatre, per supposat. I també podem estar en desacord. Això no és un tema de veritats absolutes. És tracte de creure o no creure. I jo soc dels que hi crec que soc millor opció pel nostre club que en Morata. Que vuleu que us digui?
Les coses com són. Que volsatres sou més de fer punyetes. Doncs bon vent. Apa.
Ep, al loro; que no estamos tan mal.
Jo sóc un nou ünïk. Això és nota des de que començ a xal·lar. Söc un cäs ëspëcïal. Pötsër de vegades mässa i töt. Pero crec que arrivareu a estimar-me. Tal com soc. Al seveir d’un poble NEW. I aquí ve lo bó!
Jo no söc un nou convencional. Ni tant sols un fals nou. Sou un nou feedbackloopper. Un nou amb pretensions més enllà de només el futbol. Vaig a per totes i per això que lo que puc oferir a aquest honest i brillant poble NEW: Ticataluña.
Jo sóc d’aquí. Podria dir això de: ja sóc aquí. I llavors em diriau oportunista. Impostor. Qué cony t’has cregut? Quí ets tú?
I jo no patiria gens. Ho he vist venir. I no m’agafa per sorpresa. Collons, de totes maneres Déu ni do. Pero ja ens coneixem prou. Ens hem conegut al llarg dels anys. Jo aquí no he amat mai lo que sóc. Ni de quin pal vaig. I crec que no he fet mal a ningú. De vegades, peut être, a la meva parella. Perque de vegades quant estimes i t’ajuntes per un projecte de vida juntes, les coses no et van tal i com les vas planejar. I et quedes tirat. Amb el cul a l’àire. I caus. Pateix tothom. I part d’això en silenci. Per no mostrar-te al mon com un mindundi. Un perdedor. Un malait vagabond. Un més que no pot. I ens trovem que el judici social et crema. I que potser parla la gent. La gent parla de segur. La gent parla sempre. De tot. I no s’escapa ni un viu. Tothom pilla. I ben pillat. Dallò que fot mal. Una pilotada a la galta. Pilota mollada. D’un imbecil que no ha mesurat la seva força. No ens juguem la champions. No avui. No aquí. Pero jo puc lliurta contra qualsevol 3. Soc un nou potent que no es dona mai per vencut. Crec que l’equip vol això. Crec que l’equip requereix creure. Un nou com joc no deixa mai de creure. Fins el darrer suspir. I només cal està atent. A tot el que hi ha al voltant. I entendre el joc. I teixir intimitats amb els meus companys. I fer lo que fa un nou: gol.
Em dic Golman, i ja no podràs oblidar mai més el meu nom!
Fitxeu GOL; fitxeu a en GOLman.
Siguem surrealistes!
Siguem la innovació d’un poble NEW nou.
Voteu GOLman!
Feu bullir les xarxes deu ser la manera més cutre de pedre l’estima en un mateix. Es pensar que tens a les teves mans la possibilitat de que tot el sistema s’aturi i tormem a enllegar un de nou tot seguit. Seguint un nou camí. Un mandat més fort que aquell de l’ú d’octubre. El mandat de l’ú de l’ú. Aquest dia no hi haurà mai més un altre elecció. En canvi avui vosaltres em podreu votar a mi: voteu GOLman. I seré tot el que un nou futbolartista pot arrivar a ser en 99 nou dies garantits en els que tocarem més enllà del cel. Benvinguts a nou estat de gloria local al nostre propi camp resignificat: la llegenda d’un nou nou que arriva amb un fotiment d’optimisme i un tarannà que conquista a un 99% de la massa social de la ciutat. Tot ho reconvertim. No deixem res enrere. Tothom hi és benvinguda. Això d’aquí és casa nostra, teva i de ningú. En Sisa era el bó—va dir el meu sogre, Vicenç, al meu cunyat: Roger.
S’entenc que sou nou. Sóc un nouvingut etern. Us parlo amb la meva llengua que no és ni molt menys com la vostra, que mana molt i és sublim. La meva és abstracta i es barrella amb voluntat amb d’altres llengues. No vol estar sempre aquí, encerrada dins meu mateixa. Vull esser lliure. I parlar-ne d’altres. I fer-ho bé. Ja em conec prou jo per seguir parlant de jo mateix. Vull esser alemà, portugués, euskera, gallèg, francès, anglès, suec, dutch i olmeca. Aquest és un ticatala possible. I esclou del tot el català; i també al castellà. Pareu-vos aquí a imaginar un moment aquest estat de la natura………
No és un càstig. És una peça d’art. S’anomena absènsia. No ser-hi. Lo que preguntava en Hamlet. Pero tirant a no-ser-hi.
Jo sóc en Hamlet olmeca al Lliure. Un monòleg d’aquest text. Fins i tot llegit. Que no calgui ser-hi. Només el texte en el fons. Paraula a paraula. Com un dictat pel pùblic. Que aleshores ho reescriu. I ho fa seu. I surt de l’obra transformat. Com aquell que diu. El teatre s’aixeca i no pot aturar-se d’aplaudir. El dia ha arrivat. I ara qué: revolució—diu l’actor. ALLS
