Fa temps que no parlem

Jo fa anys ho vaig entendre.

Pero he decidit no dir res.

No fer.

No actuar.

Paciencia.

Tranquilitat.

Això no m’ho puc deixar anar.

No ho perdrè.

És mes valuòs.

Tu ets mes valuosa.

Perdona.

Tornem a començar.

I hi-anem.

Revertim la cösa.

cösa


Quina cösa?

Qué ens hauriem de revisar?

Qué tal que el que estas dient no té sentit.

Quanys anys feies quan et van introduir al biax?

La palabra bïax.

bïax


No t’he sentit.

Què dïüs?


Aquesta h4 és la primera que vaig fer-ne per entendre-vös-hï.

entendre-vös-hï


Imagineu els vostres propis 99 h4 esbaixats al teu particular valor.

Quin és el teu valor?

Qué vol dir valor?

Cöm l’estem mesurant?

Qué han fet 9 persones al servei d’un procomù nöü reversible sobre el viatge d’un insölit possibilitat-de-ser-hi: imaginem nou futurs plausibles, resilient i holìstics del que s’ha parlat ara, i no abans, a la historia multiversal. Sigui això un manifest.

Ahir la generació de 99 nens d’entre 14 i 15 anys, i els respectius pares i mares, presents devant la nostra prioritat nümero ü: totestotsnosaltresenconvivenciacol·lectivaconscientipresentdevantaixòquemesmalfaidecidimnoveure:sensellarisme

Tot ha canvait.

Ho he sentit al noticieri.

El de la ü.

Hi ha gent no que no veu la ü

Ho van veure força quan era l´ünic canal.

I quan van arrivar la dos, la cosa ja va canviar.

Suposem que a la 2 li donem una interpretació més creativa i lliure: més cultural, segons els estandars de lo que es considerva cultura al 1981, a un lloc que va decidir un treballador públic que sentia vulnerats el seu valor apercebut per la direcció de la institució en la que hi-treballava des de fa sis anys. Un lloc en que m’he deixat la pell. Pero no sabeu quan. Perque no us ho he explicat amb el cor a una mà, i una pilota (tan se val de quin sport, si blau o grana, anem a posar-nos d’accord just viatjant junts a les antïpodes del que fins ara havia estat la nostra entesa més formal i educada que al llarg dels primers 50 de la vida has de poguer haver aprender unes poques lliçons noves trascendentals per el sobreviure comunitari holistic resilient auto-organitzat havent deixat enrera el temps i l’espai que fins ara haviem habitat. Penseu per un moment que això sigues posible. Animeveu-vos a apostar per un nöü inèdit al mön transformat del futbolart meets actuarialart. Dues h4 noves que inicialitzen una serie particular de 99 dimensions i cap ni üna mes.

cäpniünames


Imagineu-vos que això sigués una campanya alternativa per marxar cap una destinació que està a nou dimensions de viatge i exploració que a la nostra cultura navegant podem treure pit devant el que ha estat la història de la nostra penísula, inclosos els nostres dos primer veïns: Portugal y Andorra/Gibraltar.

Imaginem que ens podem entendre com a un tot, des de la perspectiva particular dels nostres veïns. Que han de dir els meus veïns de ïö.

ïö


Nuestra realidad en el tiemp-espacio y el tiempo-espacio en la virtualidad NEW.

Supongamos poder existir por encima de la Internet.

Supongamos que no sabemos lo que es la Internet.

Supongamos que debemos renunciar a una tecnología fundamental. Y seguir adelante. Habiendo no-tenido eso… ¿cómo habríamos sobrevivido? ¿cómo sobrevivimos? ¿cómo sobreviviremos?

Supongamos que el tiempo y el espacio se revierten.

De pronto el tiempo va para atrás.

Así. El segundero se da la vuelta y empieza a hacer sus tic tics para atrás, patrás, patrás.

Voy a repetir ese chiste porque le gustó a mi tí Ligía.

Se descojona.

Es una historia de unos bichitos que existen en el sur tropical de Golfito. Un agricultor, como mi abuela paterno, al que no conocí, y cuya ausencia siempre me ha marcado. ¿Emiliano conoció a su abuelo? ¿Acaso tenían el mismo nombre? ¿El papá era el que era o era el otro que decía ser? La relación con nuestros padres representa la multiversalidad entre espacios temporales descritos de una manera fundacionalmente humana sí y sólo sí nos dirijimos todas, y todos, en esta otra dirección emergente: NEW.

Supongamos que NEW es una destinación.

Supongamos que podemos definir nuevas destinaciones.

Hasta 99.

Pero entre todos.

Pero que el que tiene el derecho a decir cuáles son las etiquetas que definen ese mundo NEW alternativo que se rige por las nueve variables inéditas de tu particular elección. La máquina perfecta de la manipulación. A tus dedos. Tu puedes escribir el sentido último de tu posteiridad. Tu aportación futura deseable. Dada la realidad. Pero principalmente: dada la surrealidad

dadäsurrealídäd


dadäsurrealïdäd

Tuve que escribir otra vez la h4 para poder comenzar a pensar lo que verdaderamente representa: según 9 consideraciones que me invento, por la cara, por que sí, por mis ovarios, por mis mismisimos huevös (queda abolida la palabra cojönes del ticatalä),… por cualquier otra razón que pueda viciar el juego a mi favor.

Sistemas imperfectos


El sentido de una narrativa de h4 muy cortos, muy cortos, muy cortas. como ünä;ünö

ünä;ünö


El primer h4 que lees te transforma. Es lo que ontológicamente tiene atribuido el sentido NEW de dicha paläbra.

Pero con 9 se crea una emergencia colectiva nöü

nöü

9


Julio al teléfono:

¿Tú tienes novio?

¿Tienes el clítoris bonito?

¿A ver?

Cachetada

¿Estás lista para que te cambie la vida?

Y vaya que te va cambiar la vida.

Lo sigue haciendo con otras chicas.

Mecanismos de control.

machosfera

manosphere


Every h4 has a global entity to Bë. . . . . . . . .

to Bë


Let’s consider some h4 to be more than others. How would you recomment this be measured? How would you recommend people to have a NEW say on any given 99 list topic bucket?

This is my NEW bucket.

You may take any of these 9 h4 to prove it.

You want to see how ï can make sure this is answered and recorded on surreal-time-terms.

unfinished

ALLS

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.