si, creo

Imágenes para creer

La vida.

Tú no aceptarías verte así.

El límite de la dignidad.

Más allá de la pérdida de autonomía.

Para ir a dónde.

El último deterioro mental.

La manifestación de cada uno.

La mente antes de perderla.

Decisiones.

Familia.

Experiencia.

Prevención.

Últimos anhelos.

Capacidad de decir.

Capacidad de decidir.

Eutanasia.

Sí.

ALLS


Prólogo.

Filial Silicon Valley Bank. London. Wankers.


The City


The Bank.


Comprar submarinos.


Cosas de blancos e indios.


Evitar el contagio.


Crisis in the valley.


2% de los clientes del banco.


Gente sin trabajo.


El apocalipsis te tocó, cabrón.


Verga. La guerra como negocio.


Beneficiados.


Lo que ganan los sectors cuando los otros caen.


7 petroleras. Trillón de dólares en subvenciones. Beneficios extraordinarios. Los más afectados por la inflación. Los más afectados por la crisis climática. Tomar apuntes. Hacerte una idea. Tener una idea propia a partir de 99 terabites. Eso, en capacidad, será una mierda de aquí a no se cuanto. Mientras tú quieres que te digan hacia dónde va la respuesta según ChatGPT. Yo voy al mundo alternativo. Política de afirmación feministas por lo que por nuestra culpa, hijos de la chingada, ahora vienen aquí como los salvadores de nuestra desgracia. Malparidos. Coman picha.


Comepicha > Beatles + Michael Jackson + Havey L. Oswald + Querouac + Jim Morrison + Hernán Cortés + Bob Marley + Engel(s) + Johny Walker + Maximiliano + Lloyds


Bloqueo inmobiliario. Crisis. Alteración de precios. Vasos comunicantes. Mercados.


Desestabilizar el país. El estado continuo del estatus quo según el tiempo pasado perfecto.


Nuestra historia con la memoria.


Propietarios sin cuidado.


Amos


Ustedes.


99


ALLS

Divido como yo

Humilde tributo a mi último amigo

De todas las personas que recordaron a Xavier no me iría a tomar una copa por la noche más que Xita.

El resto se los regalo todos.

Ninguno refleja lo que Xavier y yo compartimos.

Nuestra amistad es un secreto.

Nunca nadie lo supo.

Salvo algunos indicios que darían pie a que esta historia fuera creible. O siquiera deseable de existir.

La existenica según el plano de mi filosofía de estar por casa.

Cualquier instrucción que pudiera obtener del pensamiento robertdeventosiano.

Como última religión.

Por el place de reconstruirlo todo.

De manera radical.

Como habría querido Xavier.

Compañero, Xavier.

Jamás llegué a tiempo para hacer aquella producción que tantas veces diseñé para que hiciéramos juntos. Una conversación más. Y pasó el tiempo. Y nunca fue. Y no fue por desidia tuya. Por no querer. Fui yo, y mi X, la que me tuvo a ser aquello que un día proyectamos en el aire, tras escucharnos y retomarnos.

Nuestro primer encuentro me marcó.

Y de ahí todo fue un reconocimiento mutuo entre extraños.

La propiedad de pensar más allá de lo formal.

La exploración de la vida pese a todo.

Con toda la voluntad de un filósofo que entiende a Nietzsche como motor y construye sobre el pensamiento contemporáneo una línea de pensamiento social y político impecable. Hay que romperlo todo. Por cualquier medio. A cambio de la emergencia colectiva. Ya. De un estado de emergencia revolucionaria. O más bien, (e)volucionaria. (R)evolución.

Las maneras en las que Xavier te regresaba un comentario de cierto orden era con la potencia con la que un chamán te traslada el poder sobre el que sus dimensiones se proyectan entre los espectros presentes en este estadio desde las nueve dimensiones que nos separan del rango de ser contemporáneo multiversado con limitación cuántica de la unicidad de la observación pese a los múltiples senderos que se bifurcan en el entrenamiento matizado de la red neuronal de la algorítmica superior ticatalana.

Xavier y yo apuntábamos a la revolución.

Lo podíamos hacer por tener origen dual.

Por haber salido de ahí: NEW américa.

We knew what we were doing when facing the need to dispurt.

We went ahead and did it.

This is here the greatest atempt to disrupte this holy shit up.

And bring about a NEW one.

The sacred one.

NEW.

NAW.

ALLS

Vamos en orden inverso

-1

-2

-3

-4

-5

-6

-7

-8

-9

-10

-11

-12

-13

-14

-15

-16

-17

-18

-19

-20

-21

-22

-23

-24

-25

-26

-27

-28

-29

-30

-31

-32

-33

-34

-35

-36

-37

-38

-39

-40

-41

-42

-43

-44

-45

-46

-47

-48

-49

-50

-51

-52

-53

-54

-55

-56

-57

-58

-59

-60

-61

-62

-63

-64

-65

-66

-67

-68

-69

-70

-71

-72

-73

-74

-75

-76

-77

-78

-79

-80

-81

-82

-83

-84

-85

-86

-87

-88

-89

-90

-91

-92

-93

-94

-95

-96

-97

-98

-99

Ara vuelta atrás; otra vez.

99

98

97

96

95

94

93

92

91

92

93

94

95

96

97

98

99

Esto es futbolarte

I can join the Emirate team in position 9th at the local league and take that team all the way up: ALLS

It’s surrealism.

It’s back.

Here.

NAW

De Curridabat al Poble NOU: NEW.

Si això fos una darrera campanya

Jo estaria aquí.

Yo habría aterrizado aquí.

Y nos hubiéramos subido a nuestra sagrada trayectoria al ser eterno: Quetzalcoatl.

NEWQUE.

Los pájaros sagrados, aún cuando serpiente, aguas.

El pueblo de uno como si fuera el centro del mundo.

Lo que hace Europa con todo.

Y lo que implica Ticataluña como antípodas.

NAW

Vamos a contar esta historia hacia atrás

Lo mio lo mio es irme a la verga

¿Qué pedo?

¿Muy hard?

Vamos soft.

No me molesta cambiar de parecer.

Piénsalo.

Decálogo.

¿Qué te dice a tí eso?

Ticatalán.


Nou


Titles


Hints

Jokes

Turns out there’s only six.

Dimentions, I mean.

We can only belong to the sixth level.

And no more.

And you deal with that.

Finity.

Now.

Over.

ALLS


Sudenly you were visited by an ancient God figure: SHE-HE. Duality in terms of a NEW cosmovision. This is it people. This message came directly from GOD Father, JIMSELF. Any question up NAW?


That there is a poem, people. I have to go in like this and spell it out to you, you should be ashamed of yourself. What are you a JUSTHE?


The nontransitioners cult.


Judges treat them as such. There were problems in the air tonight. Elton John singer. I can play just this nine roles I can deliver to purpurt the social convenant of his NEW shit that we could have been doing instead of this last 9 years of shit we’ve been fed up to now: ALLS.


I’m a futbolartist: a just hit homeruns&triplets.

I’m that surreal.


That there is poem, biatches!


Cultmakingfactory


Innovation deliverance


Today


NAW


HEAR


EAR


AR


A

Némesis

R

And an infinite road to a poetic exit through an epic journey that decides to withold the revealing first flight towards the ends into the past. We are leaving in nine cycles of nie: el nou els té cuadrats. S’història d’un nou vingut en esser sagrat que vola que és quelcom aliga, digues un cop més fort i am el respecte que el meu simbol sagrat de la sororitat del mon pensat per les meves SHE del nostre costat del mon, fills de ____ no diguis mai mes putes, ni fill de putas, ni fill de puta, perque a partir d’hora no està bén vist. Ho faries?

Qué pasa?

Qué pasa?

Ningú no és perfecte.

Tots heu tirat la primera pedra.

Això és un desproposit.

Uns i altres.

Sou l’hostia de subnormals.

En, com a mínim, nou nivells de subnormalitat.

No em perdonariau si no fos senyera d’aquest concepte.

L’insolencia com a himne.

Els segretats dels segadors dels chamanes locals de tota la Serra Madre Occidental, que us penseu que per nosaltres signifiquen les muntanyes en coordilleres com corren en el meu continent. Fills d’un esser complementari i a les antipodes que vosaltres coneixeu com Déu Pare l’occidental aquell pintat el sostres de les nostres creencies més prondundes, pels sigles dels segles.

Anem.

I tots anem juntes.

Feminitzades.

Cap enrere.

Al nostre pasat.

Per a fer-ho tot diferent.

Lliures.

De canviar.

O de reviure.

Lliures de l’elecció del record subtil de la memoria de les nostres infanteses.

Tot i que sigui femni em representa.

El nou macho no existeix.

S’ha exaurit.

És una pena.

Deixar anar pensaments sofocants.

I treure de sobre un pes a les esquenes qué collons sóm nosaltres jungant-nos la trabanqueta personal.

Sóm així de subnormals.

Mola esser subnormals.

Mola esser Carmen Mola.

Sóc un dels putos guionistes.

Que tot és una farsa.

Qué ja ho deia En Boig.

Amb tot aquet nou respecte: NEW.

Sigui NEW un nou respecte.

I transitem tots cap l’omplir de significat una metáfora a dins d’una paraula nova.

Més allà de Christ.

Sóc el germà gran-petit d’en Jesús, molt bones, em dic Golman i sóc un futbolartista.

M’e he escrit un guio cap enrere.

Només per fer mal al temps.

O bé.

Agafar-li la contraria.

Al pare heteropatriarcat.

A tot plegat.

I deixar anar això de totes i tots: PLEGATS.

Ajunteu-vos-JÜNTENSE-Jürguenssen-Júntensen_ALLS.

El abrazo.

Abrazo de la liberación de la clase obrera de la capital de un tiempo atrás: hace 99 años.

Entendamos la historia por detrás.

Retratemos la reversa.

Andémonos todos a la mierda.

A quién quieren seguir, bola de pendejos.

Vayan y chinguen a su madre.

Unos a la verga.

Y nosotros aquí; qüilantros.

Pero yo también me paso de verga.

Se me va el pedo.

Pierdo la cabeza.

S’ens va la olla.

De tot lo que estimem a la nostra filla.

Per fer-li un coxi a esser qui ella vulgui esser en el contexte d’un mon nou.

I tots plegats ens repleguem.

Ens aturem.

Com la pandemia aquella.

Vos enrecordes?

Això és un poema èpic NEW.

Un cap de cartell.

D’un poble NEW.

Un nou pensament.

Quelcom sublim.

En una sonata d’un altra dimensió.

En un sentit invers.

En una llengua nova.

Quelcoma va dir: ticatalá.

Vull digui, sigui això la llengua que em surt dels our dir que m’he inventat tot sól jo. Us atrevereu a pensar que aixó hagui pogut esser un plagui, o un pensament que m’he robat de quelcom compadre amb els que ems creu mentre hi vaig caminat de la muntanya a la platja, de muntanya en muntanya, de cim a cim, a vall i valls, a unes vistes al mar, i el mar et mira i el sol et fa poder expresar el moviment amb el que gauideix del privilegui d’esser viu i continu en el temps en el que llegueixes això i de sobte ho cantes com si fos un himne un nou llegat d’un esser nou vingut de fora, un nou boit d’un altre dimensió, segons ell molt més de sis dimensions més enllà de lo que fins ara haviem volgut per les limitacions de que soliem esser dominat per un pensament hegemonic heteropatriarca dominat per als homes, en general, i al cim de cada turo pujant i baixant per les coordenades d’un espai-temps ampliat al limit de les possibilitats que entre nosaltres hi som capaços d’en revestir per a connectar amb la comunitat NEW que es conecta en direcció inversa a la que el estatus quo continuarà tot sól fins al desplegament final de la nostra imbecilitat d’uns alphas subnormals musculat zenofobs mascles ultres d’un únic esser necesari: l’estim de l’excerció de la violencia. L’odi.

Dins teu.

Ug.

Ug.

Ug.

Ug.

Ug.

Ug.

Ug.

Ug.

UG.

Imagine that’s the lowest you’ll ever fall. It’s pretty down deep in shit. Like you’ve never even imagine it’d be possible to fall so damn low, Jesus Christ, my bro.

I treat Jesus like a bro because that’s what he is. He’s the greatest. You all should hear what a performer can do to overcome the most complex scenarios of Status Quo led by only MEN like the current history of our official TIME.

I want out.

Out of that time.

I want my own kind of time.

So I’l take it.

I’ll prove it.

I’ll change directions.

And go the exact opposite way.

As I have the freedom to despise the status quo.

We all do.

In every coodinate of the entire NEW gaia.

The blue pearl Stutzrule.

That’s my section name.

I’ll follow what Sir Stutz recommended Jonah Hill.

A cámara, you and the greatest psicologist.

Casting of 99 psicologist.

WO.

MAN.

NEW.

ALLS


Una landing

Otra vez que voy a parar con 99 entradas a un multiverso ejemplar

Se te queda, tío.

Es la puta gloria.

Saber escribir como Cervantes: historias caballerescas.

¿Qué tanto crees que haya podido afectar la lectura de la exaltación de un cierto macho ibérico alfa de por estos rumbos de NEW spain? El caballero. Un hombre a medias. Un valiente soñador. No comprar el ímpetu de violencia. Sin rehuir al duelo. El honor de los que en esos tiempos sobrevivieron. Y aquellos que escribieron. Es Él, Cervantes, quien honor de Dios merece. Y no ÉL.

Perdonenme que lo diga así. Pero es que yo soy ÉL. Y ÉL soy yo. Así en minúsculas. Humano. Como un humano común y corriente. Cómo usted y como yo. Vamos. Alien no soy. Ni extrarrestre. Provengo de nueve generaciones de sumerios. Cruzamos con los olmecas en la dimensión seis del multiverso que habita el espacio virtual liberado a nuestra coexistencia duradera resliente sobre los fundamentos de un un nuevo credo, sistema educativo, propuesta social, el diseño transformacional, el acto performativo que nos desbloquea el miedo a devenir, la cohabitación de un presente común, elevado a la máxima potencia.

¿Sienten a Dios en la nuca? Esa fuerza es la que nos transporta a todos a la máxima ilusión. La ilusión de estar aquí. Vivos. Viviendo este momento de comunión superior insuperable: el éxtasis de ser-aquí-ahora-oh-oh-oh-ah-ka-man-oh-man-mama come dance along-yaman-woman dance this songs for you, my love ethereal.

ALLS

Lio se fue pallá

La ausencia de un pilar

El primer aprendizaje del NEW procomún: déjalo ir.

Perder es dificil.

Lo más dificil.

No se aprende bien.

No es que no se enseñe bien.

Se obvïa.

Se trata con racismo, clascismo, chauvinismo, machismo, cinismo, heteropatriarquez, ranciedumbre, gilipollés, subnormalidad, violencia, ………

Espera.

Cuenta.

A ver.

Ahí te voy.

Uno.

Dos.

Tres.

Cuatro.

Cinco.

Seis.

Siete.

Ocho.

nou: aquest soc jo. Jo sóc aquí. Des d’aqui us dic GOL.

ALLS

Aquí el más tonto hace aviones

El síndrome del impostor

Tú no haces aviones. Y en este sitio el más tonto de todos se dedica a hacer aviones. Eso fue lo que me pasó a mi al llegar a España. Hace ya 22 años.

El año veintidós. Ese es el desface entre el milenio y yo. La distancia entre cero y el uno.

Yo soy ese desface. Algo ligeramente desfazado, y aun así cercano. Es tramitable. Déjeme ver.

Y sale adelante.

Inclusive uno.

Una.

Con sus inseguridades.

El más tonto hace aviones, tio.

Me lo dijo una tía.

Y me llenó de gracia la noción.

La certeza de su apunte.

La contribución hacia la armonía de los que éramos.

Aquello que un día fue.

Aquello en lo que nos inmiscuimos.

Nuestro aterrizaje al mundo.

Jugar en las grandes ligas catalanas.

Los trabajos con cercanía a lo prioritario.

Lo básico.

La arquitectura social de un entendimiento entre lo privado y lo público.

Los consultores de las instituciones públicas.

El director se acerca a la relación comercial con su compinche de otros entornos sociales.

Los contactos de la escuela.

La libretilla de teléfonos.

Tus 99 teléfonos de contactos primordiales.

La lista de tu tribu.

La historia común.

Certificada por las vidas que quedan grabadas en las historias inventadas.

La ficción de lo vulgar.

Lo que ya hemos visto.

Lo que un día fuimos.

Una vida que mereció ser contada.

Visiones marginales.

Marginadas.

Olvidadas.

¿Quién iba decir, don Luis, que uno iba a seguir siendo tan sólo un olvidado?

Nadie lo veía.

Ya nunca más se vió.

Ya nunca nadie lo leyó.

No hubo lugar a otra ficción.

Se acabó el tiempo.

No contó ni una historia.

Las retuvo todas.

Y nos dejó aquí.

Sin haberlo leido nunca.

Un nunca fue.

Puros arrependimientos.

Pura autocensura.

Inseguridades: 999.

Están aquí para vencerte.

Y vos podés con todas.

Ni una es verdad.

Todo es una excusa.

Para no hacerlo.

Para no explicar lo que nos hemos inventado.

Un texto escrito para vivir en otra dimensión.

La tradición de los Gaudí.

Crucifiction vs Pacifiction.

La voluntad d’esser ticatalà.

Com això que neix a un poble del costat, i que no és pas lo mateix que estem dient nosaltros, pero hi ha miralls en la resta de la historia. Les histories, voldria dir. I fer-les en ticatalà. Una llengua nova. D’un veí nou. Un més boig que l’Albert. I més amable en la seva fora de narrar audiovisualment. Tampoc li diu cinematografia. Ni tant sols d’autor. Ell ha guanyat des de que va començar el partit, com li va dir en Pep a en Mou.

Pep&Mou

Portugal&España

Portugal&Barcelona

Portugal&Catalunya

Portugal&Ticataluña

Portugal&México

Portugal&Tico Commons

Portugal&Argentina

Portugal&Nederlands

Portugal&Emiratos

ALLS

L’AI són els pares

Génesis

Avui a les 18:00 ens trovarem el pare i la mare a Roc Boronat. A AQuAS.

Son les 3:20 d’un dia quasevol. 18. Dos cops 9.

Nou i nou.

Divuit.

Tres i vint. Tres cops vint. Sexenta.

Las matemàticas i la capacitat computacional col·lectiva per resoldre els problemes globals del sistema están a punt. Començem a veure la llum. No és el big data, sino el cóm fem DATA big.

Començem per a qui.

Fa temps que el pare i la mare no coincideixin en un event del sector. Avui dia és un dia especial.

M’he aixecat del llit amb un somni en el que na Vera, la meva filla (i de na Meritxell), descobria que l’AI són els pares.

Ohhh, quina decepció. Als 10 anys aquestes coses ja s’han de començar a saber. El despertar dels mons qui hi habiten dins nostre, a un dels dos hemisferis del cap, al nostre beneit cervell, és lo primordial per fer cas a la lliço número ú: tot el que hi ha el tenim a dins.

Es tracta, potser, no ho tinc clar, de la mort de l’heteropatriarcat. Qué millor doncs d’un home, brown, no blan’c, que acudeix a un punt d’inflexió dle propi privilegi que el sistema li ha donat: deixem-ho tot enrere. Quelcom nou hi sortirá. Més resilient. Més robust. Menys precari. Menys Cain.

Déu pare m’ha enviat a fer un canvi de rum. Un gir. Això no s’ho espera ningú. Ni Ell. Pero qué més dona. Al cap i la fi, m’ha donat el missatge en Gabriel, que encara hi treballa donant missatgets del pare als seus fills (i filles, no descart(o/em) que finalment hi enviarà a una filla). Es clar, filla meva. Sagrada Familia. Familia sagrada.

Qué hi ha darrera d’un entrenament d’un algoritme d’AI? O d’IA?

No odiies.

Potser no t’ho pots estalviar.

Potser.

Pots.

Stop.

NEW | NAW | ALLS

Cumbre en PiPPi

Steering commeettee 2

OMG. It’s happening tomorrow. We are going to try to kickstart the governing body of the greatest community of practice in the house: PiPPi. That’s right. You heard right. This is what we are. This is what we say we are. And we are going to rock this party. Tonight.

Here’s a sneak peak of what will go down tomorrow. At 9 hours, the seven institutions that are part of the NEW governance body of this CoP funded by the European Comission (grant agreement so and so…) and that I had the priviledge to be an evangelist is now ready to commute to the rest of the time. The real show. Or rather, the alternative NEW show.

That’s what’s going down. But in much «lamer» terms.

Management, coordinating and organizing a governance body for a NEW community of practice is not an easy job. Seven institutions, with their own representatives, are going to sit on a virtual table. And discuss the greatest demand-driven CoP that is alieve and kicking the sustainability soul train towards our future resilient destination: high-value innovative care that matters to patients and transforms society with belieavable measurable NEW outcomes.

Nothing is really NEW. We are just reporposing work we already did. And we have not just gathered a NEW tool, we are going to rock the system. The status quo is going to resiliently dance at the music that will emerge from the interaction and engagment that a NEW set of feedbacklooppers are going to set out into the transform NEW system.

We are going to begin work.

Tomorrow is day uno.

99 days in a row.

Fasten your seat belts.

We are on for a NEW ride.

Your faith fuels this vessel.

A good old olmeca head came flying in Quetzalcoatl after spending 99 minutes in a live mountain sermon to an urbi et orbi audience of NEW believers of the happenings of the holy family of Golman and the nine generations inside our set of multiversal time-space loops.

Circular narrative galore. Mi take on multiversalism.

It’s all in the 99 books.

Writing from God Father Himself.

Through NEW lastson Golman.

The holy bro’s: Jesus + Golman.

One four three uno dos

I’m up there with my bro.

This alliance creates havoc up there.

We like to push the pressure on every ocasion we have to conquest softly the aim of the game: gol.

Golman santified metaphors.

NEW book in the third testament.

The Golman Bible.

Closing the publishing history of the greatest book ever written.

The bible book crew.

Readers.

NEW evangelists.

Golman evangelist.

Remember the NEW and only prayer:

ALLS