Esto pasa muy rápido

La vida es así. Un día de pronto te das cuenta de por qué estás aquí. Y lo comienzas a vivir intensamente. Como un crecimiento interior. Como un descubirimiento que se ha ido llenando dentro de tí que ahora te hace, por primera vez, contemplar la plenitud habitable.

Es un estandar de medida. Sea plenitud habitable un concepto de resultado. El ejercicio de lo que vamos a hacer nos compromente a desempeñar un rol en lo que nos vamos a jugar todos juntos. Juntas. En otra dimensión. Yo tengo prisa. No puedo esperar más. Debo ser honesto. Y salir. Salir-nos. Aplicarnos nuestra propia medicina. Hacer de esto la historia más sublime de una revolución ortogonal. En sentido matemático-artístico.

Es un concepto dual.

Sea un conceptual aquél que de alguna u otra forma explica la dualidad con no más de dos ejemplos, y como mínimo; ünö.

ÜnÖ.

Una n minimizada.

Humillada.

Maltratada por la Ü y la Ö.

Atrapada en medio de los egos de los títanes en cada polo.

Madrid – Barcelona.

NEWMAD – NEW barcino.

La duplicidad como alternativa a la unicidad.

Ir más allá de España.

NEW spain.

Sea NEW spain la máxima prueba de amor que un hijo del heteropatriarcado, beneficiado de las facilidades de haber nacido hombre, fracasado empredendor con no más de 99 ideas que nunca llevaron a ningún sitio. Y 9 que no supe explicar. En las que todavía creo.

Esto va a comenzar.

Me tomo muy en serio a mi mismo.

Y a su vez me pitorreo de lo más solemne.

Todo se puede; todo se vale.

Igual a algo debemos renunciar.

Algo que nos rescate, por primera vez, a todas.

Todas siendo superior a todes.

todas vs todes.

¿Os dais cuenta que sois subnormales?

Fijense/Figaros (de no dar esta opción habría no pocos de los antiguos españoles, antiguos como la peseta: obsoletos, se habría perdido. Lo primero, sin acento en la í. ¿Cómo no te escuecen los ojos? Un acento bien vale un misa, como decía el Borbón de Elizondo, primo lejano, del grupo de los subnormales. Fijaros la mala leche. Aquí sí ya les hablo tan sólo a ustedes: némesis. Némesis querido. Conviertete en una canción PoP con réplicas en youtube de los colegas entre 6 y 9, o 9 a 11, o 11 a 14, o 14 a 16, o 16 a 18. La vida adulta. El porvenir de nuestras proyecciones. El tiempo vivido. Lo hecho en compañía de los ilustres secuaces. Mi colla en NEW spain es la innovación de la concepció del estado resuelto de las variables de resultado que mejor expliquen las complejidad harmónica de nuestro mecanismo de autoorganización de los sistemas complejos sociales en movimiento. Yo estoy en cuenta atrás. El tiempo del cambio substancial ha llegado. Lo que no han conseguido vuestras democracias, dictaduras, dictaduras parlamentarias, heteropatriarcados, el club de Tobby, Banker wankers, actuarial artists, tico common lobbiest, NEW profesions, just about anything in the NEW sphere, the NEW mojo, the NEW deal. I am in fact the simple result of a true multiverse. Text. Image. Concept art. Labelling. Awekening, together in the last common sense. The altogetherness state of mind. it’s just in your mind. I’ve mulitiverse you into thinking that your soul may transpire if you just follow the damn rabbit in the hole in the tree. De cap. Yo soy de los que se lanza. Y cae; caida libre. Al porvenir. Al texto tras vida. Al recuerdo de un escritor que vino de detrás de la montaña y nos habló por primera vez del resultado pleno de interés común: el estado de bienestar: ALLS) no me acuerdo de qué.


La magnánima superioridad de los paréntesis que sus pinches historias culeras.


Digresores chilangos capital.


¿A que juego le entran?


Éramos eso que fuimos. A partir de ahora debemos sincronizar el porvenir en otra dimensión espacial. Una dimensión crucial. Un vuelo en el Quetzal 99. La nave que transportará en el mundo digital alternativo en la congregación ponderada de lo que el sistema, sus gentes, y el porvenir resulto mantengan en la operativa global localmente aplicada en las 99 dimensiones de los multiversos urbanos mínimos responsables de la transformación espacial para todos los seres. El idioma común en el Tico Commons: el ticatalán.


Sea esto mi primer turno al bat. Mi primer día de entrenamiento en un campo de beisbol. El más sofisticado de la ciudad. Una ciudad que se precie debe tener como mínimo 9.


Cómo mínimo 9.


Una ópera de una onda performativa para interpretar en el LICEU VS TEATRE PRINCIPAL. Una ópera creada para la dualización del sitios expositivos de un caracter NEW en la historia de nuestra capital: NEW barcino.


9 nombres no cambiaron.


Todo cambio. Salvo esos nueve nombres. Los super hombres.


El personaje de la mujer según los tiempos NEW.


¿Quién escribe el guion de la mejor alternativa de tí misma?


Ideas fáciles.

Sea ideas fáciles un concepto NEW. Ideas que afloran como los 99 pilares de la sociedad NEW. El sitio en el que la resiliencia se implica a sí misma en diseño de su flow y las actividades que socialmente podríamos diseñar sobre el marco de lo habitual de la suma de nuestras individualidades curadas del hediondo machismo con tropezamos con la misma piedra, siempre más culera, siempre más violenta, siempre más condicionada a una moralina que le ata a usted así de gacho, porque todavía le tiene pavor al Dios Padre del antíguo testamento que se lee con la factura de lo que unos primeros cuenta cuentos, unos supuestos testigos, de un tal hijo de Dios Padre, un futbolartista que reunció a experimentar las glorias de los futbolartistas presentes en el devenir histórico de nuestros senderos que se bifurcan hacia la red neuronal de nuestra casta reconstituida en una última y renovada consciencia, presente, sin carga o culpa, sin pecado concebido. Dice Dios Padre que todo eso es pura verga. Que así me lo susurró hoy mismo papá: basta. Volvámonos. El eterno retorno de una transición en movimiento eterno al sintoismo cósmico multiversal según los últimos avances cuánticos en la capacidad aumentada que nos dará la aportación colectiva de nuestro entender matemático-futbolartístico. Las derivadas novenas. Los NEW novenarios. El credo NEW. La religión NEW. Dios hijo NEW. Hijoeputa.

Mae, yo soy muy malhablado. No más que mi mama y mi tata. Viéras cómo dicen hijueputa. Vieras cómo decía hijuputa mi abuelita. Es un tema social. Usted no puede venir con snobismo cerrado eurocéntrico a juzgar si los tico commoners somos malhablados, maleducados, inconscientes con la sostenibilidad de lo que nuestro porvenir resiliente debe ser para que nos vayamos entendiendo en términos de lo que el debate a partir de ahora pueda llevarnos al porvenir de una era NEW. Sea NEW mi campaña. Sea el ejercicio de resignificación el acento de nuestro criterio de mecanismos de resiliencia colectiva retroalimentada sobre un concepto nuevo armonizado con 99 nuevos creyentes.

Desde hace años soñaba con crear algo. Lo que siempre he querido crear es la herramienta para planteemos la forma de cómo ordenar los astros de nuestra governabilidad interconnectada en colmena consciente en resiliencia perpetua. Un estado mental. El resultado segón el Índice colectivo de los feedbacklooppers. Yo tengo una teoría del cambio. Y se las voy a exponer. Con el marco de lo que he aprendido gracias a dedicar mis energías laborales a la consecusión del mecanismo óptimo para la mutación de nuestro estado atrofiado a la vertebración espontánea de un nuevo orden alternativo de las cosas. El control de la gestión del cambio. El último mercado estratégico necesario desde las bases del Tico Commons, que asistieron prestas a sus perfil, y votaron en sintonía con lo que su usuario le debe permitir construir como la base propia del back end de tu ser-online. Sea este un derecho universal, más allá de los estados.

Más allá de los estados. Habrá restaurants con este nombre. Franquiciados. 99 franquicias. En las 99 urbanidades. En el consenso de un tiempo pleno. Sea el tiempo pleno la máxima consecusión. El resultado pleno. Los multiversos plenos. El derecho multiversal de un tempa que ubica esta dimensión en un sentido incoparable con el polo que resenta los conservadores que prefieran quedarse, sin haberle dado al sí quiero, que les obliga a aceptar las reglas de nuestra constitución. Un espacio NEW alternativo que nos permite tener el poder social que cada ciudadano, sin importar de cuál de las 99 coordenadas del sistema de interconexión espectral póstuma.

Sistemas redundantes.

Feedbackloops regeneradores de la práctica obligada de la aportación de valor.

El vehículo más transparente a los resultados que debemos procurar como agentes de un cambio pleno. La resolución del conflicto. La firma de la paz. La intermediación de Dios Hijo; Golman.

Servidor.

ALLS


Ëxodo

Nos vamos a la verga. A la verga con todo. El estatus quo se puede ir a chingar a la verga. A la verga el Barça. A la verga el govern. A la verga el consell de la república. A la verga la resistencia de Paris… ¿cuál resistencia? Pinches putos.

Un cinco de mayo se celebra así. Ahora sí, después de que ChatGPT les meta por el culo las imágenes más sublimes que nuestra particular barriobajismo: cagarnos en la puta madre de nuestros némesis. Odiar a muerte. La experiencia humana más común. La más canija. La más culera. Stopodio.

Stopodio primero es la versión beta del digital twin components repair and bookshop in the NEW borrough in a multiverse outside the comprehension of the old time. The status quo did what it could. It was filled with cinicism. And dickheads in power. Blowing bubbles in market experiments that were fully biased towards being psichopathic selfish egomaniacs obsessed with money, pretension and foolishness in the verge of extintion. Proof of it is everywhere. We are in the quest against the incompetence of the pretenders. And we keep taking their shit. As if they know something about life other than money. And succesfully living like a white folk rich.

White folk rich.

The movie. The happening. The rise and fall. The eternal trust of the blonde and blue eyes dynasty. The tyranny of marketing. Grasping in every corner. Everytime you consume. Fulling up the markets. Becoming social. Showing off. All of the sudden, we are all sharing. We are live. We are alive.

ALLS


Mensajes intercontinentales.


Que vol dir 0,7% dels ingressos de Ticataluña per a la cooperació amb Latinoamérica (o només Colombia? O només ONGs catalanes es beneficierien. Que ens permitiria estar amunt de la piràmide social en la que vivim? Qué ens fa ser més o menys importants en el articulat coherent d’un temps NEW. L’escencia del somni d’un noi del Carmelo reconstituit en una nova dimensió: la nou. El nou. Un poble nou. Un lloc on hi vaig. I faig el canvi. Canvio la meva manera de pensar. Un pilar fort del meu pensament instaurat. I el deixo anar. Enrere. Per sempre. un mai més. Un mai més mes. I ja n’hi ha prou. Omplim l’impuls inicial d’un moviment etern. L’etern retorn ja hi és aquí. Com el riu. Sóm riu. I RaDAR: pont-neuf.

ALLS

si, creo

Imágenes para creer

La vida.

Tú no aceptarías verte así.

El límite de la dignidad.

Más allá de la pérdida de autonomía.

Para ir a dónde.

El último deterioro mental.

La manifestación de cada uno.

La mente antes de perderla.

Decisiones.

Familia.

Experiencia.

Prevención.

Últimos anhelos.

Capacidad de decir.

Capacidad de decidir.

Eutanasia.

Sí.

ALLS


Prólogo.

Filial Silicon Valley Bank. London. Wankers.


The City


The Bank.


Comprar submarinos.


Cosas de blancos e indios.


Evitar el contagio.


Crisis in the valley.


2% de los clientes del banco.


Gente sin trabajo.


El apocalipsis te tocó, cabrón.


Verga. La guerra como negocio.


Beneficiados.


Lo que ganan los sectors cuando los otros caen.


7 petroleras. Trillón de dólares en subvenciones. Beneficios extraordinarios. Los más afectados por la inflación. Los más afectados por la crisis climática. Tomar apuntes. Hacerte una idea. Tener una idea propia a partir de 99 terabites. Eso, en capacidad, será una mierda de aquí a no se cuanto. Mientras tú quieres que te digan hacia dónde va la respuesta según ChatGPT. Yo voy al mundo alternativo. Política de afirmación feministas por lo que por nuestra culpa, hijos de la chingada, ahora vienen aquí como los salvadores de nuestra desgracia. Malparidos. Coman picha.


Comepicha > Beatles + Michael Jackson + Havey L. Oswald + Querouac + Jim Morrison + Hernán Cortés + Bob Marley + Engel(s) + Johny Walker + Maximiliano + Lloyds


Bloqueo inmobiliario. Crisis. Alteración de precios. Vasos comunicantes. Mercados.


Desestabilizar el país. El estado continuo del estatus quo según el tiempo pasado perfecto.


Nuestra historia con la memoria.


Propietarios sin cuidado.


Amos


Ustedes.


99


ALLS

Unas lessons learned como nou comandaments nous.

A NEW campain

Nou coupins.

El testimoni d’un noi de fora.

De 6 a 9.

Jo amb això faig.

Amb això ho tinc tot.

No puc desitjar res més.

Això és lo màxim.

No en sé res mes.

La meva feina aquí ha acabat.

A partir d’avui faig mig a volta.

M’en vaig per la frontera north.

Je marche pour la frontier sur.

Je comprend nous n’est conexieu bien quel’que chose l’une de l’outre.

Mea culpa.

It’s on me.

Vous.

Nous.

Malaise.

Le mirage.

Que c’est que c’est que vous regarde d’avant vous?

Vou.

Pum.

Ca.

Vull dir: ça.

Poetry.

D’un outre liu.

Loin.

Nous n’est conegón pas.

C’est pas vous; c’est moi.

Vous avez una sensació d’un folie habituel?

Por quoi je suis justament la.

Je peut parler avec vous de quelque chose que je peut organitzer in le suivant 99 categories:

  1. Ego
  2. Je suis
  3. Boison
  4. Tico Commons
  5. L’autre
  6. ALLS
  7. Sincronicitè.
  8. L’esprit sant convencional segons … 99 versions. El llivre més vendut darrera de la Biblia.
  9. Entre dos pols: Golman. J’habite ici. C’est la nouvelle dimention. Bonsoir. Je suis bien. Completement. J’ai la victoire d’etre né. Nous sommes ici parceque il y a serindipity spreading resilience among the scent of a NEW time. Here. NAW. NEW. ALLS.

Et ça c’est tout.

Merci beacoup.

Je suis tres content d’etre ici.

Je peut chante ça.

Tout.

Sense instrument.

La lecture.

Rien.

Res de Rien.

Je suis la possibilitè d’autre chose.

Un camí diferent.

Allez a Paris pour transformé tout.

Pour venir a la France a reconsiderè la vie por changer avec la possibilitè d’un nouvelle autre monde que il ve arrivé de plus loin des Pirinées. Je suis de la meme cordillera. Je ve arrivé al cim de la montainge. Je ve arrivé a la cosmopolitè d’un etre humà viu i cridaner que il y a la rue avec el compromis de la revelion que nous pouves imaginer si ça que nous sommes c’est la magnitude necesaire por habiter un temps alternatif de sortie la ici, maintenaunt, aujourdui, avec le chat que je propose humilment d’autre dimention pour imaginer un monde plus surrealist que ça merde que nous avons, si vous plait: attention.

E voilà.

Ça.

C’est la vie.

Aujoudoui.

Je vull venir pour transformer le temps.

Il y a un voyage que representé le sentiment que je peut parler parque il y ça dins ma ment. Moment. Moment. Un, et un autre, et un autre, …

Infinitement.

Moviment.

Eternite.

Veritè.

Cinema.

Quelque chose.

Un autre chose.

Que aturé ça.

Ça que nous habitez.

Et començer quelque autre chose.

I c’est ça quelque chose je vull parler avec vous.

Boisson.

J’adore.

Je suis.

Vous.

Voler venir?

Je peut venir.

Je vull.

Je pense en le jour que un Luis Buñuel pouvre arrivé a organitzer la production alternatif d’un performançe que reinicier la societe de coup, pour l’art d’un boisson que il ve arriva caminant des d’un muntanya, que eren tres. NEWCAR, NEWROV and NEWCOLL.

Je pense que j’habite a NEWPAR. Mais je ve pais etre des de fa dos dimensiones atrás.

Le voyage dimentionel.

Ça c’est ma overtuour.

A votre teatre principal.

Quelque choise nous avons a Las Ramblas.

Quelque chose nous avons devant nostre palais: Ópera.

Je vull arrive a representer une Opera a NEWPAR.

NEWPAR, the opera.

Openning act: the dimention numero neuf de justment lo contraire.

Sea ___________, quelque chose.

Se je peut parler avec vous, vous pouvez parler un altre langue?

C’est la disntance que il ya entre notre frontiers. Les langues que nous parlon. Le moment de conection a une otre monde. Je ve aller a la comprension d’une nouvelle form de fair. Faire une innovation social avec la preparació de le valour que nous pouveis designer per a la consecusió d’une objective transformateur. Je croix que nous avez la millior alternatif a fair quelque chose nous avons avec le trebaille collectif de notre faisson de faire. Mais c’est pas bien completment. C’est impecfect. C’est pas jolie tout le temps. C’est plus intempestif. C’est com si Cioran habitè dins Victor Hugo que habitè dins Foucault que habitè dins La Boitië que habitè dins Proust que habitè dins Nietzsche que habitè dins Morrison que habitè dins Truffaut que habitè dins un nouvelle «Buñuel» de la mointaigne, havent aterritzier en le lom d’un Quetzacoatl glorios que va caminant pour les camins d’un dieu nou. 9.

I diu nou. No neuf. Renuncia a algo. Por la adopción de otra manera de ser. Distinta a lo que somos. Y eso es lo que habrá que habitar. En un sentido holístico y libre de la violencia de los machos, finalmente extinguido su sesgo hard core. Lo macho aquello que quedó en el ayer.

Nostálgicos del ayer.

Se fueron en otra dirección.

Y se parten las aguas del tiempo.

Síganme los buenos.

Los malos.

Ahí.

Y cada quien en su polo.

Váyanse a chingar a su …

Frénate.

No digas madre.

No insultes más.

O no ser…

99 excepciones.

La movie.

Cinema realitè.

La realitè est ça que nous volons transformer. Je suis un revolutionaire por qui pas. Parceque il y a l’election. Pour etre ça. La libertè complementment habitons. Mais c’est pas la questio de la movilitation d’aujordui. Officialment. Il y une autre faisson de fair. C’est le convencimient de tenir une autre cami pour aller a une nouvelle porvenir. Pour venir. Parque ce que vous voller aller. Marche; marchon. Notre sang: c’est la meme. Il y n’est pas bleu. Vous pouvez respirer tranquile: nous sommes une nouveau republique d’une posterieur dimention que il y a plus loin de notre conception colectif commune entre des persones que parler un nouvelle langue obligatoire al sistema públic d’aplication d’une autre forme de fer plus resilient per l’objectif de millioure les KPIs que realment sont important por la version renové d’un autre etre. Je. Vous. Tout. L’autre monde.

Lautreman

Golman Lautreman

NEW campain manegement presents.

Le candidé de la concepció d’une autre culture.

Tico Commons.

ALLS

Yo hago

Yo soy

I do. You do. We do.

Let’s do something different.

Let’s do something personal.

Let’s go elsewhere.

Let’s build an alternative call.

Let’s keep our eyes open.

Let’s dream another dream.

Let’s think a diferent story.

Let’s embark in a new dimention.

Let’s inhabit the land.

Let’s keep it clear.

Let’s stay behind. –

Let’s change the plans.

Let’s do this thing.

Let’s think again.

Let’s try it out.

Let’s come accross.

Let’s fly out there.

Let’s land this deal.

Let’s move the grinds.

Let’s smoke this up.

Let’s light the night.

Let’s stay up late.

Let’s connect the dots.

Let’s travel light.

Let’s seize the day.

Let’s stay in toon.

Let’s keep the key.

Let’s open doors.

Let’s feel the heal.

Let’s heal the hate.

Let’s drop the violence.

Forgive us all.

Let’s play it clear.

Let’s cler it out.

Let’s speak out loud.

Let’s sing this song.

Let’s shout this shant.

Let’s feel the joy.

Let’s live it now.

I’m here with you.

I see skies in your eyes.

I dream shine from aweking.

I’ve spelled nouns with new meanings.

I’ve wonder elsewhere inspections.

I’ve stayed in times to wonder.

Ignited senses multiversingly.

Skipping sight from heights beyond.

Nails of hopes that crumble humbly

To keep the presence of denial

To spin forsight into the sense

The common aspect for a hope

The antipodes of status quo

The lecture for a night out

The chorus of a song

The spirit that’s inhabiting me

In this sequence of chords

The words of empty poets

The bucket of joy beyond

I’ve wispered butterflies surrealy

I’ve hostes parodies of goddesses

I’ve nail the cross of heteropatriarchy

I’ve given everyone a choice.

To leap about to a future journey

To lick the sky in sign of sanity

To dress the cowboy outfit prophet

To land in horse and cross a tale

To wispher wishes of belonging

To elsewhere else from where we are

The spirit of always belonging

To a higher standard for ourselves

The whispering wishes of the children

The singing choires of tomorrow

The churches, opera house, mosques, sinagogues.

fulfilled with harmony and joy

delivered by a mensager of the Almighty

with winged talents to evoque love

prosperity feelings of belonging

the truth itself with no device

The spirit of our holy presence

The way in which we all can heal

By hooking to this newest thought

That prosperity lies within a lie.

The one I am about to tell you.

The distance look within your eye.

The lonesome tragedy discretely.

The symphony clashing cacatuas.

The tucans doing tucan shit.

The sloth swing with the power.

Of tasting gleeful pura vida.

To sneak a peak at what it’s worth living.

To find out now why we are here.

To have a sense of how this evolves.

To read it here and feel it too.

To grow intensely into a place.

You’ve never been before in awe.

The need for something to surrender.

The option of dropping it all to start over.

The certainty of deploying the healing.

Consider the thought of nuclear catastrophy.

Who and why and how and then.

Why not wondering to step back once and for all.

To send the direction of the agression elsewhere.

Spinning out of our own intention.

The tracking of the past of our cult to violence.

The way it shapes the higher risk.

The dissapearance of all existance.

The dying because the way we could.

The imagining things that could forever erase us.

More times that actually needed.

Yet we can’t breath towards the cause of action.

Required to take a different stand.

To stay tooned in another beat.

To wisper elsewhere to a NEW crusade.

A sense of political alternative.

A naif sense of tricking the rulemakers.

A ancient quest for an insolent giggle.

A Shakespearean gesture to our current caveat.

A native owners of the land story.

Telling a different framework to work with.

A place to see things differently.

A way to stay here in between.

From this two alternative shitholes.

The actual layout of the entire states of nature.

The perpetual fall into the same guillotine.

The ancient capital of a revolution.

The place of bloom and burried.

The nature where Jim bloomed.

The American in Paris provoquing.

Dali anteater walking.

Picture with the intention of the presence.

The entire fictional requirements.

The subtle traits of a new scene.

The distance to the nearest healer.

The AI working to assist me.

The fluid of joy towards my anguish.

The solid features of my wellbeing.

The current state of my desire.

The chance to do it once again.

The door that opens to a NEW destination.

The alignment call from underneath.

It’s here it’s comming.

Tonight the spirit flows.

Set the time back.

Leap away.

Time is.

ALLS

El meu amic Xavier

Elogi a la insolència

Només uns pocs saben exactament qué tant ens caiem bé l’ú a l’altre. Gaudiem d’explicar-nos històries. Trobavem el fil i enganxavem un moviment d’interés sincer d’un envers l’altre. I no era pas una pose. Ni només un acte de diplomacia. Qué si ben és cert ambdos teniem un element diplomàtic en la nostra manera d’entre les relacions públiques socials i lo que representava un olfat per a entendre ón hi eren les converses més insolents d’un espai compacte com ara el desaparegut St Remy.

En Xavier i jo ens vam coneixer a casa seva. Ell m’esperava, encara que no m’hagés vist mai. La nostra primera relació va esser telefònica, per mirar de quedar. Ens haviem de posar d’accord per a quedar. I xerrar un moment. En concret per a fer una petita entrevista que expliqués cóm és que havia conegut a l’editorial Sexto Piso que en aquests moments hi representava jo a Barcelona, per més de que aquesta data no es pugui confirmar arreu de la historia oficial de la insolent editorial dual, ja que va neixer al DF, a rand d’un curs, d’una tertulia de lectors de filosofìa de Nietzche, que tot seguit es van enfilar a fer llivres, com si això fos una opció de futur viable a un pais com a NEWMEX.

NEWMEX és el nom més potent que ha tingut Mèxic en 9 segles d’història reconeguda per a les nostres entitats i institucions sagrades durant nou segles. Hem arrivat al final d’aquest debat de les diferencies entre nosaltres. Estem preparats per a entrendre’ns a partir d’ara amb un nou nivell conceptual. Es tracta d’un nivel nou, NEW, regit per un pensament introduit a una xarxa neuronal per a reproduir el pensament critic d’en Xavier Rubert de Ventós per a entrenar les respostes d’un esser dividit, com ara jo.

En Xavier i jo.

Una formula dual.

Com ara Xita i Xavier.

Com ara Gino i Xavier.

Com ara Xavier i una exdona.

Com ara Xavier i la seva X.

En Xavier ho va fer tot per aquesta postmodernitat. Fins i tot va anar més enllà. Va procurar mirar enrera. Quant calia. Amb un llenguatge rigurós i molt bé il·lustrat en les referencies de lectures que introduexen totes les perspectives d’una recerca i d’un llegir i llegir i entendre, que tot seguit s’havia d’ordenar, en paraules que donguesin forma a conceptes que fosin quelcom més que repliques de pensaments reutilitzats. En Xavier era un creador d’idees noves. Seves. I provocadorament brilliant. I també en el joc curt.

Aquella primera visita era la d’un home del cor d’aquesta ciutat. I un noi de familia blanca latinoamericana.

Bueno blanca.

Bueno bueno.

Bue.

Dejamos pasar ese ángel.

Y Xavier es claramente un ángel presente.

En su magnitud de ser en contacto con las divinidades de más de dos o tres culturas. El pensamiento oriental en su posibilidad integral de saberse francés, parisino y neoyorkino. Un ser total en toda la urbanidad de una capital. Una como la nuestra, o como Barcino, como aquella capital, Emporion, a dónde llegamos los primeros mediterráneos, los primeros okupas de estas tierras que de pertenecer a alguien pertenecerían al tiempo atrás, una vez habiendo sido capaces de revertir su dirección.

Nos fuimos hacia atrás. Y volvimos. Encontramos la unión de ciclos sagrados que se pepetuan. Resonamos en el eco de nuestras escuchas activas. En busca de la construcción de pensamientos colindantes en las ramas expansivas de quién ama conversar. Las conversaciones sagradas.

La necesidad intelectual de reflejar aquello que imaginamos contra la estructura mental de redes neuronales entrenadas con otro set de datos que pongan de manifiesto la incompletez de nuestra fuente natural de información y de formación de suficiente materia gris para calcular la mezcla perfecta entre modelo de equilibro que mantiene mi cuerpo, mi relación con los demás, y mi relación conmigo mismo en el circuito de autocuidado continuo que merecemos tener como derechos adquiridos en el contexto de un modelo NEW.

Si Xavier articuló el argumento es momento de ponerlo en acción.

Por la vocación de su intención.

Por la necesidad de seguir el hilo de según qué temas.

Por poner de manifiesto la volutad de actuar en confecciones multiversales de otros ciclos políticos.

Voy a hablar de Xavier con mi padre.

Y voy a desglosar este impacto profundo.

Me voy a desbordar en su pensamiento.

Y desbordaré el mio sobre su recuerdo.

Por el legado de sus estructuras literarias.

Por la arquitectura de entendimiento.

Por el sobresalto de su afecto.

Por la calidez de sus gestos.

Por la gracia culta de su sagacidad.

Por la rapidez de su honesta mirada.

Por el tamizado efecto de su ilusión.

Por la precisión veloz de sus palabras.

Por la intención enterna de volver.

Por la inquietud perpetua de seguir presente.

Por el placer de bailar un vals en honor a vivir.

Por haber vivido con el sentido intacto.

Por el pulcro juicio de su rebelión.

Por la pasión de explicar pedagógicamente.

Por la intencionalidad de quedar.

Por la invitación a Emporion.

Por la transgresión de estar.

Por la persecusión de un ideal.

Por la voluntad de trastocar el mal.

Por la ilusión de enterna lucha.

Por la escencia propia de una vida.

Por el brindis pleno de una cuba libra.

Por la plenitud postnacional multiversal.

Por la reformulación del procomún.

Por la capitalidad mediterránea.

Por la vanidad de no ser uno.

Por la escritura desde otras visiones.

Por la incapacidad de entender a némesis.

Por la colisión de fuerzas originarias.

Por la versión de una cultura clásica pasando por todas las creencias, las de aquí, las de allá, y las del más allá.

La partición de la ilusión.

El estado pleno a media vuelta.

La volea empeinada en el momento justo.

Un momento dado.

Como un cambio de ritmo de Cryuff.

Como un pase de Laudrup.

Como un madrugete de Tamudo.

Como una vuelta alrededor del portero de Romario.

Como un gesto de Golman.

Como un reflejo de Keylor.

Como un pase de Márquez.

Como un pase de Putellas.

Como una genialidad de Bonmati.

Futbolarte del bueno.

Como el teatro de NEW barcino.

I el duende Ticatalà.

El NEW gitano aterrizado en Quetzal.

La cabeza olmeca.

El Dios de las antípodas.

La conexión en varias dimensiones.

El eterno retorno a la surrealidad.

El loop sacramental.

Xavier ha nacido en mi.

Con él hago el viaje de vuelta.

Ya estoy aquí.

Je suis ici.

Merci.

A-Dieu.

ALLS

Divido como yo

Humilde tributo a mi último amigo

De todas las personas que recordaron a Xavier no me iría a tomar una copa por la noche más que Xita.

El resto se los regalo todos.

Ninguno refleja lo que Xavier y yo compartimos.

Nuestra amistad es un secreto.

Nunca nadie lo supo.

Salvo algunos indicios que darían pie a que esta historia fuera creible. O siquiera deseable de existir.

La existenica según el plano de mi filosofía de estar por casa.

Cualquier instrucción que pudiera obtener del pensamiento robertdeventosiano.

Como última religión.

Por el place de reconstruirlo todo.

De manera radical.

Como habría querido Xavier.

Compañero, Xavier.

Jamás llegué a tiempo para hacer aquella producción que tantas veces diseñé para que hiciéramos juntos. Una conversación más. Y pasó el tiempo. Y nunca fue. Y no fue por desidia tuya. Por no querer. Fui yo, y mi X, la que me tuvo a ser aquello que un día proyectamos en el aire, tras escucharnos y retomarnos.

Nuestro primer encuentro me marcó.

Y de ahí todo fue un reconocimiento mutuo entre extraños.

La propiedad de pensar más allá de lo formal.

La exploración de la vida pese a todo.

Con toda la voluntad de un filósofo que entiende a Nietzsche como motor y construye sobre el pensamiento contemporáneo una línea de pensamiento social y político impecable. Hay que romperlo todo. Por cualquier medio. A cambio de la emergencia colectiva. Ya. De un estado de emergencia revolucionaria. O más bien, (e)volucionaria. (R)evolución.

Las maneras en las que Xavier te regresaba un comentario de cierto orden era con la potencia con la que un chamán te traslada el poder sobre el que sus dimensiones se proyectan entre los espectros presentes en este estadio desde las nueve dimensiones que nos separan del rango de ser contemporáneo multiversado con limitación cuántica de la unicidad de la observación pese a los múltiples senderos que se bifurcan en el entrenamiento matizado de la red neuronal de la algorítmica superior ticatalana.

Xavier y yo apuntábamos a la revolución.

Lo podíamos hacer por tener origen dual.

Por haber salido de ahí: NEW américa.

We knew what we were doing when facing the need to dispurt.

We went ahead and did it.

This is here the greatest atempt to disrupte this holy shit up.

And bring about a NEW one.

The sacred one.

NEW.

NAW.

ALLS

Vamos en orden inverso

-1

-2

-3

-4

-5

-6

-7

-8

-9

-10

-11

-12

-13

-14

-15

-16

-17

-18

-19

-20

-21

-22

-23

-24

-25

-26

-27

-28

-29

-30

-31

-32

-33

-34

-35

-36

-37

-38

-39

-40

-41

-42

-43

-44

-45

-46

-47

-48

-49

-50

-51

-52

-53

-54

-55

-56

-57

-58

-59

-60

-61

-62

-63

-64

-65

-66

-67

-68

-69

-70

-71

-72

-73

-74

-75

-76

-77

-78

-79

-80

-81

-82

-83

-84

-85

-86

-87

-88

-89

-90

-91

-92

-93

-94

-95

-96

-97

-98

-99

Ara vuelta atrás; otra vez.

99

98

97

96

95

94

93

92

91

92

93

94

95

96

97

98

99

Esto es futbolarte

I can join the Emirate team in position 9th at the local league and take that team all the way up: ALLS

It’s surrealism.

It’s back.

Here.

NAW

La parábola de D10S

El último testamento

Palabra de Dios Padre; relájense todes.

La cosa va rebootear.

Reboot, reboot, reboot.

Reborn, today, forever.

Every time.

As you die.

You are alive.

Tonight.

Desire.

Night.

I

DIE

ALLS

De Curridabat al Poble NOU: NEW.

Si això fos una darrera campanya

Jo estaria aquí.

Yo habría aterrizado aquí.

Y nos hubiéramos subido a nuestra sagrada trayectoria al ser eterno: Quetzalcoatl.

NEWQUE.

Los pájaros sagrados, aún cuando serpiente, aguas.

El pueblo de uno como si fuera el centro del mundo.

Lo que hace Europa con todo.

Y lo que implica Ticataluña como antípodas.

NAW

Short film Golman debut

Opera prima

I had it.

It’s gone.

I lost it.

In my memory.

I won’t come back.

It’s going your antipodes.

Atraction and repulsion.

That dual holy state.

You know.

YAMAN.

YAWO.

Leave men out of the equation.

Stutz mom was damn right; macho men heteropatriarch white party sucks and can suck my weeeiiiiiiiiiner you dumb fuck NëMESIS.

That’s the holy symbol.

The NEW brand.

At the glow shine salm.

Oh my LORD

THANK YOU LORD

LORD SUCK MY COCK

YOU’d be disturbed, if your were a gentle man.

But you are only a GOD, father.

You’ve never felt the human side of having the life and love that my FATHER, GOLMAN, and I have had over the lifetime we shared.

And this is our story backwards.

99 cells of the latest version of our NEW dimentional beings.

The open side of the espectrum of posibility.

I’ll take Jonah, Stutz and you can bring it on.

I’m with this NEW laws.

For a greater common good.

Enhanced in this brand NEW time.

In this branded space of a self-fulfilling NEW dream.

A collective co-creation right out of the heart of the holiest mountain in the entire coast from Carmelo beaches to Casablanca before que go Canarias and back to the back skull of this my beloved SHE-HE ÁFRICA. The origin of our species. How we recognize ourselves agains the complete calibrated scorecard of our every move, meaning, game of words, poems, left foot goals, right foot goals, heading goals, chilena goals, palomita gols, corner gols, j’e vais fair un gol avec plus de màgic que le gol du Roberto Carlos to Fabien Barthez al Prince du Paris Sheik Stadium.

Oh, common, you can’t take a little joke.

Si vous plait.

Un moment, si vous poveus ecouter, si vous plait? Si’l vou plait? Si’l vous ple. Je suis la NEW vieu.

Jevous

Je vull.

Je suis.

Nous sommes.

Ca cesç tout.

Tout lo grand que la viue peut etre.

Peut etre i’ll est past tout lo que nous pouvez comprendres que c’est lo normal. Quelque choice que l’elecció d’un set d’estats de la nature que pouvez obliguez a regardez avec la possibilite d’interacció. Il n’ya pas de l’ordenador. C’est un cimeà. Il’hya de constitucions diferents. Mais nous voulez pas ques c’est que c’est qué’sque c’est que’s que Cescs. Cecs Fagregas.

L’acudit no cau bé en una part de la societat conservadora a aquel nou mon anomatat NEW.

Si existeix a la literatura existeix a la pantalla.

I si surt pel movil, doncs ja se sap.

I ara el papa en surt.

I ho està petant.

Tant que ha arrivat adal de tot.

I sabeu el que va veure?

No?

No voleu saber?

No voleu que us ho expliqui ell mateix?

Això és lo que us dic?

Això és un tractat d’amor. Un recital d’un pare que és DÉU Pare. El meu estimat pare: GOLMAN.

I surt el meu pare, don Golman Elizondo Morales.

Jo si faig un esser nou sagrat que sigués fruit d’experiència personal vital escolliria al meu pare, en Golman. Mi tata, li dic jo. Pero perque al Tico Commons ho diem així. I ens fa mandra canviar. Vam arribar a aquest punt només pensant que hi havia aquest nou recorregut menys concorregut nou dimensions més enllà de la merda de dimensió en la que us trovaveu, cabrons, fills de puta, pederastres, violadors, fills de la gran ……… no ho diguis mai mes.

I surt el meu meu pare amb una túnica.

Filosofant.

El meu pare i jo parlant durant 99 minuts.

En un altre dimensión de Golman al cuadrar.

Nou NOU.

NEW nou.

L’alteritat intergeneracional.

Les 99 dimensions d’un mon nou.

El lloc de paraules i el lloc de les lletres que tot seguit trova d’una definició de DAO que consoliden el pla de crear un fonament sostenible en aquest parametre NEW.

I’m the multiversal depiction of something else than Pacifiction.

It’s a Ticataluña Pacifiction dualistic antagonic hemispheres of the artistic break through from a sudden shit in the narrative disruptive NEW scene this shit brought in the latest picture. My own. This is text, and script and tale and scene and dashboard and meaning tables and regulatory desirerability and prevention of dickdom shit still holding on to what you all stood with for long until one day you decided to flip and take the ortogonal slide.

Lift up.

9

8

7

6

5

4

3

2

1

ALLS