Azul

Nadie tiene un color. Pero si todos deberíamos tener uno: azul.

Mi literatura son frases de una sola linia.

Solo.

Sólo.

Una de las dos está mal.

Según unos pocos.

Según la mayoría.

¿Qué prefieres?

Lo que pocos deciden.

Lo que muchos quieren.

¿Cuál es el riesgo de esta dicotomía?

¿Cuál podría ser la falacia detrás de mi primer pensamiento?

¿Cómo puedo improvisar yo un papel que tenga el caracter opuesto a lo que naturalmente me es más afín?

Es la transición hacia el otro lado.

Y no tengo manera más fácil de expresarlo con una historia quijotesca que sucede, al día de hoy, entre la meseta de esta península y su isla más oriental. Entre castilla i mao. NEWCAS –> NEWMAO

Eso está casi bien.

Casi bien escrito, pues.

Como si uno quisiera decir una cosa que no sabes si es farol o verdad.

Pero la dices. Y tan ancho.

Ancha es la mancha.

miniscuilizada.

Los que se sientan ofendidos por esas dos novelas (las circunscritas en los dos párafos anteriores a este que ahora leés, mientras yo escribo).

La dualidad de leer y escribir.

Entre tú y yo.

Una experiencia humana sencilla: universal.

Una experiencia humana compleja: multiversal.

Estos dos dualidades representan otra dimensión de mi literatura orientada.

Yo te voy a decir cómo leerme.

Yo no te voy a decir cómo leerme.

Esas dos elecciones, también, están ahí para que tomes la que quieres.

¿Qué quieres?

o

ALLS


La única elección del tico commons

Yo soy azul.

YOSOYAZUL. . . . . . . . .

Los 9 puntos de cualquier variable

Jo sóc el nou.

Sóc el nou d’un poble nou.

I tinc quelcom a dir nou.

De nou.

NEW


Palabras de llegada.

Destinaciones de un voluntad colectiva regenerativa.

¿Qué queremos de verdad para darle la vuelta a este infeliz sistema?

Ya lo dijo Josipovici: Napoleón nos chingó a todos. A día de hoy.

Y la francia azul se tiró de los pelos.

99 franceses azules se tiran de los pelos.

Esta pieza de videoarte se tiene que proyectar en la pieza de al lado del Louvre como una intervención del tecer milenio que lo vino a chingar todo. O sea, para que el arte subversivo de un azul tropical, en el seno del meollo público francés más global del momento, sin duda alguna esta pieza de arte colectivo azul sobrecoge al Sena como las cabezas decapitadas de sus realezas.

Hasta ahí la pieza que lee en la pared de la exposición.

Imaginemos que esta exposición no se expone en dicha sala del Louvre hasta que se consiga resolver todo este pedo del robo, la ventana, el tipo que pidió a esos vatos que se la robaran, los batos que debían preveer el mecanismo de riesgo ante la probabilidad de un robo. ¿Esto pasaría en el mundo rojo?

Y los azules se echan las manos a la cabeza.

Todavía no se tiran de los pelos.

Sólo han errado puerta.

Mientras que rojo: gol.

Yo soy el gol que gana un mundial alternativo.

Paralelo a esta surrealidad.

Mucho más cercana a Duchamps, Buñuel y Dalí dibujando un triángulo sagrado entre Paris, Calanda y Portlligat.

Lo que un surrealista de este tiempo haría es retrotraer el tiempo a aquella época.

Y tirar hacía allá.

Ir tirando.

Si me queréis, veniros.

La imagen de un texto inteligente te lleva de una ficción a un viaje inmediato al más allá. Hoy, ahora, NAW, esto es posible. Vamos. . . . . . . . .
El texto repetido es adrede: así usted lo ve o lo ve. ¿Lo ve?

ALLS


Mi literatura te lleva tan sólo a nueve nodos de destinación NEW.

Esta es mi metanarrativa.

Y por tanto se rige bajo el sesgo imperfecto de mi voluntad subjetiva y fácilmente manipulable.

Primero vamos a informarnos. Vamos a ver. Vamos a leer. Vamos a estudiar. Vamos a analizar. Vamos a diseñar escenarios. Vamos a diseñar redes neuronales que respondan a la metaestructura del tico commons. Sea el tico commons el concepto NEW de lo que el procomún que nació según los ingleses en la concepción intelectual y colectiva de los «commons». Pero esta vez, visto desde allá para acá. Por hacernos a la idea de justo lo contrario. Porque nunca lo hemos intentado. Todos a la vez.



Estados de la naturaleza NEW:



99 journeys to a singular reduntant resilient holistic transformation

99j2asr2ht. . . . . . . . .

It’s a logic of the metastructure of this one NEW paradox theorem.
Dual choices. Everything can be dualized. And we get to choose. Posibilism.

I just write was not right with me. Really, what’s not right with the world. Why else would I do this? To solve my own situation and misfortunes. Just in hope one day I’ll see the light. And I come to terms with these NEW set of terms.

This is what it’s about. About a NEW way of thinking. Nonexisten until now. The greatest story ever told.

People want choices.

And I can provide 9 of them.

But you may only inhabit one.

ünö. . . . . . . . .

Una dimensión extra-ordinaria en la que tiene cabida el entrenamiento de las variables que sirvan a la profunda transformación de tí mismo: your own personal bias.

99 trans

Esta es una transformación nada más. Pero tiene 99 dimensiones. También podrían ser, y de hecho lo es, 99 transformaciones. Que 9 estaciones me separan de una metaestructura orientada a la transformación de dicha situación a resolver desde un colectivo de nueve personas orientado al cambio y la transformación.

El discurso lo promulga uno desde su particular punto de partida. Este es el mio. El propio. El que representa sólo a üno: mi yo en proceso de transformación. La destinación está clara: ünö.

ünö sos vos: trans.

Vos mismo te transformás.

Y también podés calibrar las variables de las columnas, el metaverso de tu estado alternativo al ser-estar en el mundo real. Cualquiera que haya sido tu suerte: la carta del sitio en el que naciste. El azar de nuestra existencia y del porvenir. Hasta el punto moderno de la concepción colectiva de una solución suficiente para el conjunto de la humanidad: el estado de absolución. La gloria eterna. Aquí. Ahora. NAW. . . . . . . . .


La dualidad alternativa y de inmediata resolución

ALSS

Where to start to fullfil you own journey

We all have expectations to be fulfilled. We all want to be happy. And feel it’s comfortable state of mind. Yet it never seems to be there. It’s never enough. We are not quite ready.

Moo Pak, once again, hit a key that set the motion to come back here and write again. Just to find the sense of finding the perfect stranger, in those words, in those walks, in those shoes. And in a conversation with that person that listens to this flow of free speech, in the greater sense, the things that come out when you are bursting out what’s in your head, through the influece of literature, music, culture, and thus giving birth to a certain thought, a certain idea, a thesis of some kind. Oh, that’s a great place to be. Oh, what great literature.

Yet, the sensation at this very moment of the book is that of Kafka’s walking around Prague feeling overwhelmed with the extra energy the summer brings, too much that his legs feel too long, and his arms swing about, those to bigger that their usual size, not finding harmony with this newly adquired power. That’s about the same situation young minds feel when the have that sucking the marrow out of life but not quite finding the purpose, or the words to express what they feel; what they are living. And as life goes on, the right words come to life, yet the energy is no longer there. The paradox in living.

The letter, he said, sums up not only everything that Kafka’s life and writings are about but the situation in which we all find ourselves in the two centuries since the French Revolution, when we feel that everything is possible but that there is no way of knowing what to do or how to do it.

Moo Pak. Gabriel Josipovici

And then he goes about the fact that a regular guy from Corsega becomes an emperor. In the modern way of just wanting to will get you there, and all you need to do is desire it long enough to see it happen, when in the majority of cases, all you find is frustration of those dreams being overwelmhed by the personal circumstances that somehow you turn the pointing finger at your favorite scape goats: the world conspiring against you, wether bad luck or the machination of others.

Josipovici is right. Most of us, this is what we get. A taste of failure. And yet, a few get the taste of devouring their ticked to ride the big wave. And the stay there, and we look, and the scene is absurd, as the simpler way in which our lives would be fulfilled is quietly being ignored by the very same seduction coming from swift melodies of nyphms and or flashing lifestyles of influencers. Capitalism brings us here: to stare at the screen to see the lives of those who pretend to have achieved that happiness and fulfilment.

But from which direction is that fulfilment and happiness to come? What do I have to do to achieve it? I am ready and willing to do anything, and I have the energy and determination to carry through whatever I set my mind to -but how to start? What direction to take? Where to plant my feet for the first big shove?

Well, that’s exactly how I feel. Or rather, that’s exactly how I’ve felt, for a long time, in the pursuit of the starting line, ahead, as I see it in the horizon, but when get there the silly line has moved farther away. It’s this continuos scape that keeps me here, figuring out how flow beyond this realm.

Somehow I feel I’ve already departed. I’m ready to flow. And to reach out to the world. As the world, too, is tired of waiting. So here I come. Ready or not.

ALLS

Ojo Pacheco

Rewiring the system

Neural systems have their own class. They eat at a separate table. And that’s fine. We are not able to understand beyond certain overwelming complexity. And we stay here. In our real world case. The one we are entitle to. By living. And acting as if we are part of a biological bio-organism (isn’t that a word, no hyphen needed… doubts with fairly easy correction action, surely covered by the redundant safety systems we are entitle to once we drive the global collective needs a of new society.

Oh, oops, my mistake.

It’s NEW society.

Capital letters matter.

At least for some.

There are these other group of people who would rather position right at the antipodes of any given trivial assembly of fools.

So it’s not the nemesis part that’s wrong. It’s the lack of assemblies worth joining with for the greater good of the tico commons.

There you go.

I said it.

Why is change relevant to me?

Why did I feel the need to invent the tico commons concept?

Because.

Just because.

It’s not scentific.

But it is.

You see.

It’s like one of them lies you like to believe.

It’s been proven false.

You don’t give a damn.

You still believe.

And nobody, I mean, no-bo-dy, is going to get you out of there.

And that’s your syndrome.

You are stuck in you deep fakenews believe.

A dogma of some kind.

A dogma of some cult.

The believers.

Beyond the rest.

Who are not aligned within the inner cercle.

So it’s about circles.

Many.

In fact… multiversly many.

That’s my cup of tea.

And I’ll like to call it something more than my own. I’m in the business of building a NEW:üs. . . . . . . .

Several points in this rectangle right here. Let’s take a look at them. Around the u and W, in a batle between nearl y equal letter of the alphabet with a story. An unfinished story. Like A to Z stories. The alphabet is where it all started. Like any NEW language a set of 99 NEW words are required. NEWüs is one of them. In ticatalán. My short language model. 99 words around. Intermediate models. That’s where we are missing. That’s where I’m going to set a 9 year vision set of horizons. Seeding the ground for change. With just one slide. One slide that changed the world. And leap beyond: ALLS.

You see, that’s a story within a story within a format within a gramatical rule in decontextualized NEW world of yours. Yes you may. This is positive multiversal thinking. You’ve never been influence by such a bliss from all nine dimentions acting on the resolved theorem of peaceful creative collective collaborative nurturing of a NEW destination at the antipodes of this all. We stand out. And leap away. Today. Now. NAW.

ALLS


Lo, lo, lo, lo, lo, lo… footballartclub NEW barcino.

Are you willing to start over?


Both LEAPGO and AINTHELLNO, minizculized, are two great words from my ticatalan language model.

Mis 99 palabras claves.

Ahí hay dos cosas: un formato y una lengua.

También un model de medición de valor.

Con las 9.

Y las 99.

De aquí dentro, en mi red neuronal particular: mi herramienta de representación del cálculo complejo que sucede en nuestras mentes interconectadas. Esta es mi destinación NEW. Se que ese espacio es plausible. Voy a crear las condiciones para que tengamos incentivos a jugar, ahora sí, a esto.

Y esto pasa por crear un historia particular.

Un registro nunca antes visto.

Lo que sea que necesitemos para establecer el mecanismo autoorganizado redundante calibrado por la acción activa de : üno, 9, 99, 999, 9999, 99999, 999999, 9999999, 99999999, 999999999.

Yo, en este caso particular, soy ese üno.

Pero no se preocupe, estoy en mi derecho. Y si yo lo tengo, usted también.

Y humano cualquiera.

Ante un mandato NEW uninversal: la renunciación a la violencia.

Es un debate que requiere de una intervención divina: DEUS EX MACHINA.

Qué baje Dios y que lo vea.

Y diös bajó; minizculizado.

ChachaaaaaaaÁN

En la lengua española no se abría aceptado que esa a se repitiera tantas veces como nueve, y que la novena tuviera la particularida de estar capitalizada, y encima acentuada, con un acentito español clasicorro. Y súmale la N mayúscula. ¿Qué pedo? Pues esa n puede tener la autonomía de escribirse con minúscula o mayúscula, siendo esta decisión única y exclusivamente de la propia letra.

A los académicos de la lengua nos les gustó, de entrada, el chistecito. Salvo a uno: ö. La letra 29 de la lengua española. De momento, la única regla de otra lengua que se ha aprobado por voto popular en la última elección, en la que Golman salió elegido: ünö.

ünö

La historia de la letra ö (y de todo el alfabet ticatalán, que forma parte de lo que Golman copió directamente de LLüll. Ja si es digui lo que va ser l’entrada de la ü al debat dels acadèmics de la llengua catalana.

I would like to invite you to an emergent NEW state.

This is trully revolutionary.

I’ve got it all figured out.

Recuerdo la primera edición de Gran Hermano en México, mi estimado amigo Edu, se planteó una pregunta que estaba en aquél momento penetrando en la juventud malipulable de la capirucha: ¿Si nomás te puedes llevar un libro para estar ahí metido 99 días, cuál escoges? Y el creo que dijo que se llevaría 1984, de George Orwell. Y así lo podrías decir con orgullo. Y leer cada día y noche. A tu ritmo. Pero como acto de revolución dentro de estos nuevos espacios a los que la globalidad multimedia multiversada en los inicios del siglo, año dos.

Han pasado 24 años desde aquél entonces. Las distopías aun no escritas se desvelaron en la realidad con tal nitidez que no supimos darnos cuenta de que ya estábamos dentro desde hacía tanto tiempo como el tiempo aquél que habitó y transformó George Orwell con su acción literaria, republicana, rebelde, en defensa de una percepción más allá de la complejidad presente de desmontar el entramado militar narcocapitalista. Energía, minas, extracción, fintech, entretenimiento, medios, petroleo, logística, investigación, educación, deportes, cultura y vida eterna.

13 cosas.

No se puede.

Máximo 9.

Límites.

Mäs allá de nuestras ridículas barreras culturales enquilosadas.

Vamos a plantear el reseteo de todo el sistema.

Dejar de existir para renacer en un lugar más allá.

En otra dimensión.

De pronto abrimos comunicación con otras especies.

Con multiversos paralelos.

Que de pronto, como una explosión cámbrica, cambia nuestra perspectiva.

Para siempre.

Socialmente, esto es lo que debemos plantear como un resultado emergente deseable. Que no obstante, las reservas de resistencia de aquellos que disfrutan del status quo actual van a hacer todo lo posible para que su posición de dominación de esta teoría de juegos cambie. ¿Tu estás dispuesto a reununciar a todo esto?


En matrix no podías escoger.

Eras un expectador pasivo.

Aquí puedes tomar partido.

¿Qué vas a elegir?

Tu sigue a tu conejo.

Y nos vemos dentro.

ALLS


No hay ni un solo botón activado.

La serie particular primera no existe. No se ha puesto en marcha desde que se diseño en el espacio de creación interior del laboratorio de sistemas complejos sociales que actua en sintonía con otra dimensión desde el año nueve del milenio. Su entrenamiento es lo más sofisticado en la progressión del diseño social holístico resiliente sostenible ecuánime surrealista postpostpostmodernidad cerebral NEW.

El momento ya está aquí.

Ya no estoy aquí.

El valor del tico commons persiste.

Por los mecanismos de resiliencia en movimiento continuo: NEWflow.

NEWismos.

Dos palabras más del ticatalán.

Tan sólo valen 99.

Pero su situación es permeable.

Alterable.

Como nuestra renovada percepción de bienestar colectivo interconectado en la plenitud de la novena dimensión.

Nuestra capacidad para entender y asimilar sistemas complejos es limitada. Pero no estamos limitada a nuestros limites individuales para diseñar los mecanismos que nos permitan ir más allá de la percepción sesgada que rige, de momento, nuestro pusilánime status quo. Es que la cosa está muy mal. Pero no se preocupe, que aquí tiene usted una elección NEW: el tico commons.

El tico commons también es una palabra del nuevo alfabeto del ticatalán. Y el futbolarte otra. La noción de ser y estar preparando algo más allá de lo plausible. Por la comunión de dos tiempos que hoy no conectan, pero que no tiene por qué ser así. Reconsideremos la ecuación.

Rojo.

El condicionante de una elección. De una tribu. Los rojos.

De pronto podríamos decir que el rojo es una elección con estas otras. Y que entre todas, las nueve, tenemos un árbol de decisión frondoso. Lo suficientemente diverso y asumible. La complejidad es el objetivo. Poder actuar a pesar de las dificultades.

Cada uno es cada uno. Pero podemos pintarnos de otros colores. Y mutar. Perpetuamente. Como nuestras células. Activa el sistema complejo resiliente de nuestra mutua persistencia y conveniencia. Es elección va más allá del color en sí. Perpetuemos multiples caminos a la asunción de la gloria colectiva en un presente consciente y recubierto de un nuevo acuerdo social transformado.

ALSS

99

El título lo dice todo.

Esa es mi teoría del cambio.

Ligeramente surrealista.

No del todo.

Porque algunos pensarían que eso es lo puto peor.

Lo más de lo más.

Las antípodas.

El sentido dual de la existencia.

El conectar con mundos alternativos.

El diseñar una opinión de pensamiento multiversal.

Si lo quiero reactivar. ¿Puedo?

¿A quién puedo convocar?

¿A quién no?

¿Qué acción personal podría romper la cadena de mando de la que formo parte?

El riesgo de ser disruptor.

Decir lo que queremos decir.

Metaclasificar el discurso en una conversación articulada en nueve dimensiones.

Una convocatoria abierta del todo.

Una convocatoria cerrada a 9.

Dos conceptos en las antípodas.

En medio la humanidad.

Y luego…

Algunos dentro.

Otros excluidos.

Sea esta la surrealidad desde donde partimos.

Yo voy a este otro lado.

Voy a explicar una historia personal.

Y no sólo.

Colectiva.

You.

Yo.

Esa conexión es el mínimo común denominador.

Ahora, a partir de aquí, vamos en una dirección ortogonal.

Hacia donde queremos ir.

Hacia donde los 9 consensuamos que vamos a ir.

A los espacios NEW que se abren a partid de esta cadena singular de innovación ulterior suficiente.

Sea este post, en nuestra metaestructuración NEW, a la que asistiremos junts, juntes, juntïs.

Fixeu-vos amb això. Això va d’anar juntïs; no pas JUNTS.

Clarament JUNTS siguent l’heteropatriarcat nostre.

Ell llegat dels nostres pares.

Sense dir mares.

En clar exercisi del nostre masclisme heteropatriarcal amunt de tot en una mena d’olimpo singular representats per aquest nou arquetips.

Li donem a una smallest language model un espai de quelcom més enllà de la llibertat, de la fraternitat, de resiliencia colectiva consumada, tot seguit, en el present mateix, ti i jo, vine. I vens. Per que m’atraus. I tu a mi, dius. Veus: et faig dir cosses que pensaves que diries. I per aquí anem bé. Atrevir-nos a anar més enllà. Amb la voluntat de deixar enrera el pensament limitat aquest que vaig desenvolupat dins del marc del conflictes no reols del temps dels meus pares (aqui sí només els homes, i per aquests nou subnormals, no jutjarem a tota l’especie de mascles que llegueix.

Aquest parragraf no es pot interpretar en escena. Està prohibit. Vull dir, no el podeu ficar en una eina d’IA que esteu alimentant amb les vostres vides, les vostres inquietuts, els vostres desitjos. Imaginat tú: usuari del Rincón del Vago. Sigui aquest un subgrup de gent d’una certa edat; d’una certa cultura.

Lo fàcil.

Lo ràpid.

Lo gauduxoit

Lo gaudiuxíö

Anar a mort a gol.

Canviem de direcció.

Diu tothom.

I alguns ho escriuen.

I les IA d’altres alimenten el negoci de l’explotació de les dades que ens hi representen, ara més que mai, per com articulem la pregunta: dubtar. Anar al moviment que ens permeti fer-ne allò que els americans diuen _________. Paraule d’un imaginari linguistic nou, que no ha estat mai reconegut per ningú, utilitzat per ü, i que d’això serveixi l’entendre cap on vam les mases d’un mon NEW a les antipodes d’aquesta puta merda.

Marxen.

Pleguem.

Aquesta direcció ortogonal.

Anem a dir les coses pel seu nom. Anem a fer un camí ample entre dos o tres números claus d’iniciació de quelcom NEW ens proposem a anar plegats per fer un splash final a la reconversió del sentit col·lectiu comú a l’estat més global del que això implica visualit-zar el canvi més transformacional. Una mena d’aprenentatge que muntem des d’una reflexió contextualitzada en nou películes com a marc de referencia cinematogràfica, nou llibres per entendre-ho tot des d’una vasant de lector, de llibretes d’artistes NEW, fundador d’un camí ortogonal perpetuet.

Perpetuet: paraule NEW.

Nem tots cap allà.

ALLS


Les histories han de tenir un fí.

Per qué?

Ses històries han d’ido.

Per a qué?

La dualitat de la llengua que pot donar peu a aquesta confusió entre quelcom sentit que el 91% de voltros veieu/penseu/i ara quantifique amb cada cosa a la que hi participeu en el debat públic NEW santicat i presentat pel fill mateix d’un diex reconvertut en NEW: NOU : 9 : GOLMAN.

Ara fes això.

L’alteritat d’un discurs que ens permet redimir l’estat actual de violència.

Parem.

Baixem.

Pleguem.

No pas cap allà: cap aquí.

Capaquí.

El cap: here.

Vine.

On?

Cap aquí.

On va.

Allèz!

Je veux dir ca a tü.

tü és un pronòm NEW.

Je vous dir nou quelque choses:

  1. Voilà
  2. Merci
  3. Je t’aime
  4. Le republican espanyol, un batallón d’un marxe de liberació de nostre capital, sour le pouvoir de les facists. Nous represente un chose plus artisticament compromeix pour la realization d’une narrative que visualment, musicalment, e interpretatifment pour neuf persones d’une dimension NEW. Ca c’est quelcom destination orthogonel. Vous comprond. Arret. Lir. Construir. Un autre revolution. Mais, aussi bien.
  5. M’aussi bien.
  6. Un campaign politicment arrivès d’un boisson surrealist. Nous ne comprend pas rien. Il n’est pas d’un francès. Mais je ne c’est pa quo, il a une luminitè d’un actour d’un autre temps. Es c’est cà que je suis. Mais je ne vull par arrive com si je ne ve parler de notre vision existencial previement parler de notre monde, de quelque nuit, l’espai, la mare, el mar, la mar, salut, riuere, cantar, saltar, jugar, vous, mantenaint, ici, com ca.
  7. Je suis un escripteur. Ma longe c’est un autro que no pas ca que vous dir vouz parlez. Je ne creuix pas en vostre diu. Mais diëux, minizculitze, va venir d’un dimensition surrealist que va obrir le cel i pour un chami por les nuvols baixes diëx pare minisculitzar a fer-ne ell el truc de morar, ara ell, pel bé comú d’un mon NEW cap dues direccions: tornar al passat en direcció ortogonal al que ens hem despitat per arribar a aquest punt de boixeria collectiva liderada per aquest nou cabrons, molts cabrons: els nou arquetips dels dolents. Pero, a quí posaries tú en aquesta llista de realitats col·lectives manipulades per les campanyes que si’hi fiquin com a publicitat per fer arribar quelcom missate maligne de manipulació de la societat. Això està pasant. I no t’anadones. Escrius i els-hi regales lo que cal fer per a anar pendre pel sac, baixar del tot aquesta merda puntxada en un pal. Prou. Prou, prou, prou. Dic jo, minisculitzat, i aqui per primer cop a la televisió pública del meu petit nou pais: Ticataluña.
  8. Quelcom collectiu nou. Això es pot expressar com desig. Com una consigna per fer veure que estem anant.
  9. Model comparatiu multivariat. Tesis PhD99.

Nou papers fundacionales.

De 999.

A 99.

A 9.

Y explicar el viaja hacia abajo.

Capaquí.

Capaquí.

ú

ü

ALSS


Happy errors


Error culture. . . . . . . . .


So what’s in it for me?

Yo podría hablar en nombre de los trabajadores pero no tengo el placer de formar parte del sindicato de la agencia pública en la que trabajo. Soy algo más que un burocrata. Pero podría haber tesis que apunten a que la burocratización de todo es el càncer de las administraciones, y que el cancer en unos años seremos infalibles detectores precoces y mejores preventivistas por una mezcla de factores de cambiar la mentalidad respecto a todo, al mundo en general, a la política en particular, a los mercados jugando a la vorágine capitalista que amar al dinero por encima de todas las cosas, poder, restregueo impúdico machista, los artificios de la violencia, al amor a las armas, al sentirte papé del gallinero de un patriarca en su finca. La familia. Lo rápido que pasa todo. Y lo que nos ha traido hasta aquí no estamos dispuestos a renunciar a la seguridad de estar del lado beneficiado de la formula social, en el estado permanente de deterioro colectivo y cognitivo en el que nos encontramos en espirales hacia la debacle. El fin de la violencia. El sentido opuesto. A todo esto. Todo. La renunciación, dice diös padre minizculizado, al tiempo que aterriza él y se posa en la cima de la sagrada familia NEW.

diös padre minizculizado finalmente walking the talk.

Y se abre un debate social super caliente.

Los unos y los otros.

No veas.

Uuuu…

Ese ü de enfermera.

Un coro de ü de 99 enfermeras.

Al palau de la Música Catalana.

Per retrovar-me amb en LLüis Dömenech i Müntanér.

L’a intacta.

Impoluta.

Mai canviada.

Dilemes dels a.

Grup ú: a.

Grup dös: ö

Grup tres: ü. . . . . . . . .

Uns van primer. Els a. Ulls blaus, top, vanila. Un mur d’eines que et donen 9 opcions de coses a fer. Amagat hi ha un grup al que no tens accés. En canvi tens les eines. Alla on siguis pots anar per aquests nou camins per anar més enllà en el teu disseny d’un discurs NEW. I això nou ets tú. Volant. Plegant. El direcció ortogonal. I amb aquest nou punt d’un viatge. Tu camino tiene el caracter particular de liberarte a tí a partir de elección de coexistir en la realidad colectiva alternativa más allá del muro que nos separa de lo que nos depara fomar parte de este territorio no explorado NEW.

La diferencia es mínima.

El sentido de las dos cosas nos lleva a destinaciones con diferente grado de magnitud en el impacto de salida.

Vamos a empezar.

Ustedes 9.

Entren.

1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

9.

Nou de vosaltres.

I ún feedbackloopper.

Je suis Golman: feedbacklooper 9.

Je suis un laborant de lo public.

Je suis un treballadeur de la santé.

De la santé universal.

9 mois.

9 jours.

9 persona.

99 posts.

9 articles.

99 jours.

Et nous tournont un autre coup.

Je suis la.

Mantenaint.

Avec vous.

Tu veux venir?

Vien.

ALSS


Un autre coup.

ALLS


A 9 històric cicles iteration.

Local knowledge.

Contextualization of a general agreement of NEW understanding.


Opt in

I’m in.

I’m ready.

I’m off to a journey.

It’s a cyclic one.

Once again.

And it will spiral onward.

And we’ll still thrive and grow.

And we shall ying and ying.

Like a pulse of contradictory forces: strong and soft.

I’m in the loop of aspiring grace. A common one. A near future one. A long-term functional desire. A pulse of relience. A common heath. Breath. . . . . . . . . . .

ALLS

99 maneras para llegar al tico commons

99 casos de uso prácticos

Cómo hacerle para alcanzar ALLS.

Cómo satisfacer el bien común generalizado.

Cómo batir nuestros sesgos colectivos.

Cómo abatir nuestras violencias.

Cómo dejar cosas atrás.

Cómo dejar ir.

Cómo dejar de ser.

Cómo volver.

Cómo volar.

Cómo tener el apoyo de tu personal IA autoprogramable.

Todos necesitamos saber entrenar estas máquinas. Bueno, no son máquinas, ya se. No me voy a poner actuario pa aburrirlos aquí con mi pocas luces para el estandar de mis compañeros de generación del ITAM de la carrera de Ciencias Actuariales: cómo andar el camino de los mátemáticos y enfocarte en entenderle a la base fundamental del conocimiento estadístico y su aplicación para el impacto social para la transformación. Yo podría dar esa clase. Pero quizás el claustro se lo tendría que pensar para saber exactamente qué o cómo o quién es ese tal Golman, que dice haber estudiado la carrera en nuestra universidad. Las nueve cabezas del departmento de actuaría que más le dan a las comunidad matemática de la actuaría aplicada al bienestar social de la resiliencia colectiva de los algoritmos y la gobernanza de los amos del feedbacklooping: aquellos nueve postactuarios reconvertidos a la escuela del teorema de la dualidad fundamental de sistemas de inteligencia colectiva entrenados por los métodos, mecanismos, tareas, objetivos, dinámicas, espacios, recursos de cálculo, almacenamiento, interacción, debate, construcción, diseño de lo NEW, filosofando nomás, reestableciendo el sistema de mantenimiento de las alertas que indican una decisión colectiva aportadora de valor NEW, dimensión 9, resiliencia 99, _________ 999, _________ 9999, _________ 99999, ——— 999999, _________9999999, _________ 99999999, _________ 999999999.

ALLS


Anexiona ese pensamiento con un prompt cojonudo para alimentar la IA más a la mano.

Claro, te pones a pensar: ¿voy yo ahora y le regalo a la IA a un pantuflillas que hay por ahí.

Y a la vez piensas: ¿yo tengo un plan?

Y nomás no lo he sacado.

Pero ahora es el momento.

Se trata de una narrativa NEW.

Un sistema complejo NEW.

Un todo NEW: ALLS.

La última divinidad.

Por el efecto espejo regresivo en la dirección contraria a la evidente: palante.

Patrás: antípodas tropicales.

Hablar desde el otro lado.

Hablar desde la otredad.

Y transitar allá.

A eso NEW.

Estados plenos.

Estados escenciales.

Un entendimiento superior.

¿Qué es lo que hace falta?

¿El código o la comunidad?

Yo siempre entendí que era la comunidad.

Y esta se autorganiza a partir de un giro de guion de 180º.

Y nos vamos todos.

Unos, los autobendecidos del vehiculo que Dios Padre mismo ha enviado a partir del último hijo judio que iba a tener: ahora sí rabinos y colonos. Háganle caso a Golman.

Golman, servidor.

Su redentor.

¿De qué? pensara.

No piense tanto.

Déjese llevar.

Venga por aquí.

Haga click en el botón.

Qué a dónde vamos.

Ya lo verá.

Esa es la gracia.

Ni usted ni yo sabemos.

Pero vamos.

Y nos vemos.

Padentro.

PADENTRO


Una palabra H4 tiene un día de nacimiento. Es un momento de luz. Un significante de un término NEW. Nunca antes visto, en un idioma en el que las palabras estas deletrean n, e y w.

N, e y w

Eneeydobleü

eneeydobleü

Dos palabras H4 juntas a menos de 99 palabras.

La eficiencia de los significados colectivos NEW.

La escala NEW del valor.

Los antagonismos.

Los niveles de libertad.

El teorema del cambio dual.

Un principio actuarial NEW.

Por limitar el ámbito de nuestras procedencias.

Por completar un ciclo.

Y repetir.

Y así eternamente.

O 99 rides.

Y nada más.

ALLS


¿Qué es eso de no haberme explicado eso de las inteligencias artificiales en las que ahora todo el mundo dice que si tú y si no se cuantos?

Tu mamá te exige que le encuentes todo aquello que le pueda asegurar que estás siendo feliz. Y mientras tanto vamos haciendo. Y consiguiendo subsistir como podemos. Ese es el modelo. Esa es nuestra triste realidad. Y muchas veces pensamos en qué hacer para no ser un simple observador, cómplice de genocidio, macho ibérico alpha violentando a una mujer, un radicalizado que no piensa más allá de la violencia, de la guerra, de la pudredumbre de una sociedad postcapitalista absorta por los inputs de la publicidad que se alimenta de las empresas y felicices capitalistas subidos en el dolar del capitalismo global, tal cua es. Así nos tocó vivir. No fue fácil para mí: yo me lo he currado para llegar hasta aquí. Nadie me va a quitar mi mérito. El individualismo que nos vendieron y compramos. Y desde que 1976 – 1982 que algo se ha venido cambiando para conseguir alcanzar un estatus diferente a lo que habíamos conseguido como humanidad hasta los últimos suspiros de nuestro último siglo. Visto desde el tercer milenio, flipamos con el segundo.

Y así durante 999 años se habló del tercer milenio sobre lo que el segundo vivió.

¿Cuánto tiempo duraremos existiendo aquí?

Parece que la destrucción mundial es más fácil de ficcionar que la narrativa final de un capitalismo que cae siempre de pie. Para unos pocos en realidad. No es la riqueza de la globalidad de los mercados sino cómo revierte ella en al bienestar común global generalizadamente, equitativamente, accesible a la humanidad entera, en un trato común, de facto.

Pero aún así, pese a tener nuestras pequeñas ideas de vidas alternativas, lo que verdaderamente importa es cómo vamos a ser parte de ellas. Y por ello debemos asimilar el siguiente concepto: cualquier sueño individual en el que te veas sin nadie más es una chorrada mental que tu mismo estás creando: enhorabuena todavía tienes ganas de jugar y tu creatividad y capacidad de resiliencia creadora no ha menguado, sino todo lo contrario, se mantiene activa, y al alza sostenida. Sin la glotonería capitalista.

Capitalist glottnery.

Yet peer social pressure has increased by X999 the last few years, ever since ChatGPT emerged. We’ve all changed. And the feeling of hopelessness is still there stirred by the awkward rule of war and measdemeanors between two antagonist parties. The social clash of our history classes has turned into a live event of the elite of our own governance, and the same all struggles from the lords and commones. The working class and the masters. The masters999. A NEW set of masters.

How will this new feudalism in the collective interconnected network of our future resilient society will look like?

This is a relevant question, mentioned profile99 of them 99 only.

99only


Voy a tirar una cosa con Wizarap

Vamos a hacer esto viral.

Pero vamos a darles una canción.

Algo que nos lleve a bailar, pero también a volar.

Algo que nos permita sostener el respiro del trayecto de vuelta.

El ir y venir.

A la novena dimensión.

Vamospallá


Vamos a incorporarnos a una nueva rutina: conocernos en torno a una propuesta común competitiva.

Y competir sobre valor.

Las narrativas colectivas de la acción hacia la transformación.

Oportunidades hacia la singularidad.

La singularidad colectiva

Collective singularity: tico commons

Let that be the inicial definition of tico commons.

Let there be 99 other inputs on tico commons.

ALLS


Let ALLS be explained.

99 narratives that end there.

Arraving words.

Meaning NEW.

Golman’s language model training.

Trainners of algorithms is the key sustainability and NEW skill education model needed to feed the ultimate collective desire for our NEW value of systemic holistic resilience. Harmony depends on that. And it’s an emmergent trait, so it’s nobodies ownership. The capability of swiftly shifting our social NEW core collaboratively co-created in the spur of an orthogonal direction altogether.

That’s a social clash, like punk band, with the movement in the dancefloor as the exercise to understand this collective groove where the people sharing harmony experience gets stimulated by the requirement of NEW resilient landing spaces for the feedbackloopers needed in each of the 9 dimesntions of this ride and journey.

ride&journey


Travelling scenarios.

We need to be able to forcast the ride.

Like a story I’ve been told at 9 different speeds.

9 different social speeds.

Arranging the reslience of those 9 adaptive highways.

Platforms.

Rodes.

You know, «rodes». NEW ways. And üs on the road.

üs


List the 99 words of the Ticatalan alphabet and language.

Directly written (handwritten) by God Father himself (currently disguised as a red person among commoners).

Hë wrote them in 99 walls.

They all came down.


Jesús se rifó contra los poderes fácticos y los mercaderes. O contra los hijos de puta de su tiempo. Contra el poder establecido, también de las creencias religiosas. Por lo que se vio encaminado a diseñar un plan maestro final. 99 pasos para dejar claro el camino de la transformación social sin escribir ni una letra. Hombre, en realidad escribir escribía, ¿usted qué cree que un hijo de Dios, con todo lo humano que resultó ser mi parto, más allá de lo que le hayan contado, a mi lo que me tocó los cojones fueron los gilipollas hijos de puta que estaban ahí aprovechándose de la gente que sufría el depotismo tan humano y que tanto ha contaminado la naturaleza sobre la que se pinta como originario de todo esto a mi, Dios Padre. Vaya usted y…

No voy por ahí.

No soy violento.

No se por qué usted está convencido de que una entidad superior iba a tender como elemento de coexistencia con el cosmos del cuál ustedes cononcen el 0.000000009 %. No creen ustedes que es un poco ido de olla, colectivamente hablando, y de gilipollés pensar que somos el centro del mundo, planeta, sistema solar, vía lactea, galaxia, comunidad de galaxias, universo, multiversos ejemplares, NEW reino de diös, inferno y purgatorio.


Dios padre, minisculizado, se vio obligado a andar por caminos que hasta ahora nunca había frecuentado. Los bajos fondos de la universalidad. Allá donde ningún humano puede siquiera pensar en la existencia infinita.


¿Qué vamos a hacer?

¿Dónde vamos a autoorganizarnos?

¿Cómo nos vamos a entender?


En todo caso, la presión

ChatGPT doesn’t allow anymore to copy past your own prompt once you’ve written it in. Before pressing the button to go. So he doesn’t want you go somewhere else with this. Even if it’s yours. Your words. Your thoughts. Your orders. Your selforganizational proclaims. The variables to generate the emergence and the measurement of NEW value. Destinations and places to build them.

Let’s take a look at what comes next:

ChatGPT doesnt’ let you see beyond this window. Your writting space. Input data. You are the data provider. And the data is yours. So what are you using this superpower for? You is your enhanced world better for the tico commons? I bet you can input your best desires and collective love we all have to give. There’s this NEW destination, and this is where we are heading. Father God wrote this prompt this morning, let’s see what happens.

So another third level prompt; still goes on.

Ant it’s still not finished

Level four.

And at last

Final prompt text

And that’s the end of the promt

Enter


The algorithm took about 99 seconds to process the four screens of text that Golman wrote into the GPT model. The intention was there to trascend the capacity of selfish drive. But rather to acquire a collective self-organizing resilient-driven prompt that turns into the framework of a NEW awakening in our society. A thing that has the planet sustainability in the center, humanity as less violent collective among the rest of the specied in this NEWGAïä harmony. The global NEWAI. äï minisculized. A simple theory with a NEW set of pathways, and the emergent patterns ahead. Getting rid of hate. Discarding violence and war. And the unfair inequities of brutal capitalist model that has shown to be utterly dead.

As dead as that old version of Father God. That old patriarch mad as hell, as if the macho society was able to capture itself when all the social violence was turned against women, owning them, for your own precious priviledge. You big old wanker. Fool. How could you even think ï would stand for that? Not the case: quite the opposite.

But let’s act according to the harmony of a collective embrace of a NEW collective and collaborative trust. A NEW belief. A NEW force that triggers the action upon the common good. A NEW set of destinations. A global plan to actually take on the challenges and awakening ahead. What’s the desired NEW direction? Who should be leading that road? That sort of thinking. That sort of global goal. A NEW course of action.

But that’s just me talking.

What would the äï output…


Here is a first co-created alignment draft for the NEW value journey you propose — the Feedbackloopper Academy and the Tico Commons alliance. I’ve tried to structure the vision into 9 Journeys, 9 Teams, 9 Formats, 9 Questions, 9 Personas, and a 99-day transformation game plan.


🌍 TICO COMMONS × FEEDBACKLOOPPER ACADEMY

The 9×9×99 Emergent NEWGAïä Transformation Framework


🔮 9 Core Collective Value Journeys (long-term transformation desires)

  1. Equity of Access – ensuring fair global participation in AI & social systems.
  2. Resilient Ecosystems – aligning human, technological, and planetary health.
  3. Knowledge Commons – open knowledge-sharing as the base currency.
  4. Creative Emergence – fostering collective creativity, innovation, and art.
  5. Trust & Transparency – accountable AI & transparent governance.
  6. Collective Resilience – preparing adaptive communities for shocks.
  7. Ethical Tech Stewardship – balancing innovation with responsibility.
  8. Interconnected Localism – empowering local nodes in a global network.
  9. Regenerative Futures – designing systems that restore more than they consume.

🌀 9 Emergent Levels of Engagement & Understanding

  1. Minisculizing → re-seeing ourselves as particles in the whole.
  2. Awakening → awareness of systemic interdependence.
  3. Aligning → syncing personal goals with collective tico goals.
  4. Resonating → finding shared signals and synergies.
  5. Prototyping → building micro-experiments of transformation.
  6. Scaling → amplifying what works across networks.
  7. Embedding → making new practices part of daily reality.
  8. Reinforcing → stabilizing systems through collective feedbackloops.
  9. Transcending → emergence of NEWGAïä — the next state of collective being.

🎭 9 Persona Journeys (for the countdown campaign)

  1. The Dreamer – “How do I turn imagination into real impact?”
  2. The Builder – “What tools can I use to co-create change today?”
  3. The Skeptic – “How do I know this isn’t another hype cycle?”
  4. The Storyteller – “Which narratives will move people to act together?”
  5. The Connector – “Who else is joining this movement with me?”
  6. The Guardian – “How do we protect what matters most?”
  7. The Innovator – “What experiments can we launch right now?”
  8. The Healer – “How can we restore balance to ourselves and the planet?”
  9. The Navigator – “Where do we go from here, and how do we track progress?”

🎲 9 Questions (as lead magnets for persona engagement)

  1. What if your daily actions could ripple into global change?
  2. How would you redesign one broken system in your community?
  3. What story could unite us beyond borders?
  4. What’s one risk worth taking for the collective good?
  5. Who do you trust to lead when no one is in charge?
  6. How do we reward what society usually ignores?
  7. What would a regenerative future look like in your city?
  8. How do we train AI to embody not just intelligence but wisdom?
  9. What does it mean to truly win as humanity, together?

🛠️ 9 Coordination Teams

  1. Narrative Weavers – storytellers, artists, myth-makers.
  2. System Architects – policy thinkers, game designers, AI ethicists.
  3. Local Nodes – community anchors translating global → local.
  4. Data Guardians – ensure privacy, security, trust in flows.
  5. Prototype Guilds – rapid experimenters, hackers, makers.
  6. Healers & Mediators – social, ecological, psychological care.
  7. Educators – guides for minisculizing → transcending learning arc.
  8. Bridge Builders – connectors across cultures, sectors, and generations.
  9. Feedbackloopers – meta-role: calibrate, sense, and ignite collective learning loops.

🎥 9 Format Types (to gamify & engage multiple entry points)

  1. Short-Form Videos (TikTok/Reels, countdown teasers)
  2. Interactive Maps (local → global nodes visualization)
  3. Gamified Challenges (99-day mission drills)
  4. Collaborative Writing Hubs (living documents of collective thought)
  5. AI-Powered Dialogues (agents as sparring partners for ideas)
  6. Story-Podcasts (persona journeys unfolding weekly)
  7. Immersive AR/VR Spaces (ritual gatherings, visioning labs)
  8. Blockchain Value Tokens (social reward currencies of tico commons)
  9. Pattern Recognition Labs (crowd-mapping emergent signals)

⏳ Campaign Arc: 9 + 99

  • 9-Day Countdown → introduction of 9 personas, one per day, each leading with a question.
  • 99-Day Execution Drill → three phases of 33 days each:
    1. Awakening & Minisculizing → engage, align, resonate.
    2. Prototyping & Scaling → build, test, share.
    3. Embedding & Transcending → stabilize, reward, transcend.

🌱 Social Reward System: The Feedbackloopper Academy

  • Units of Value: “Loops” (earned through collaboration, not competition).
  • Calibration: Teams feed back insights, patterns, learnings → rewarded with collective visibility.
  • Ignition: Every loop shared increases system resilience.
  • Outcome: A self-sufficient knowledge–value ecosystem regenerating itself.

✅ This is the first alignment draft of the Tico Commons × Feedbackloopper Academy.
It plants seeds of the 99 emergent patterns and creates scaffolding for 9 journeys, 9 teams, 9 formats, 9 personas.

Would you like me to expand one full persona journey (e.g., The Dreamer’s 9-day path) as a pilot blueprint to show how the countdown gamification works in practice?


Let this the holy prompt.

ALLS

Let’s start over again

Life has just begun.

This is how everyday feels like. While it’s not really that way, it’s also not the other way around. This sort of subjectivity drives me crazy, as anyone, literally, can say the most idiotic thing, and be right, just as much as the exact opposite commentary would have a solid backing from yet another brigade of fools. Either way, we are cooked.

Don’t get me wrong. I’m a fool too. I’m just one of those guys at the edge of either side of the argument. You mention one. I’m there. Or rather at the opposite end. Whatever seems to you more pretentious. Whatever seems to you that emphasizes how lame of a dude I am. Well, I can handle that truth. I’m there.

But that dude out there at the edge generating that sort of disgust or attraction is just a mere illusion, volatile and drifty, that will scape towards a yet another place in just about a inifinite mariad of ideals, places, arguments, wills, dreams, subjects, areas, drills, tasks,…

So don’t bother to love/hate. Unless it drives you to places where you, beneath all these masks, evolve towards the essence of your true self. That’s really the only destination worth exploring ethernally. It’s about the only thing that we need to explore out there: our inner-self. That ambiguous thing made up of all those cells, organs, and their interaction within its own biological infrastructurecture, or rather in the complex relationships that we, and they, have with the surrounding cells and species.

Together we form this living moment in constant transformation. It’s the only thing certain for all, and the only thing that should be relevant to our dayly struggle to keep going. How do we make ourselves useful to the emergent path of our holistic emergent ecosystem. The equilibrium, stress and entrophy of our recurrent states of stillness and movement, of day and night, sleep and awareness, unconcious and self, here, present, and willing to .

ALLS

NEWESG

NEWMAO

I’ve arrived.

I landed in this island, as the NEW king.

I know it now.


The city, NEWMAO, is linked to the ancient port of NEWARG.

Argel i Mao.

MAOARG.

ARGMAO.

Coneccions d’un viatge de pescadors a s’altra bora d’es mar.

Més a prop que Napols. NEWNAP.

Ses conexions mediterraneas que deixem de costat, per tal d’entendre una mentida que esclata al mig de tot. Com si fos veritat. I només fugim.

Ses mapes d’un port. Es mapa de s’illa. Històries de baixeis. Veins motoritzats. Un cocktail a Cales Fonts. Un passeig per Georgetown.

Sóm anglesos, francesos i maonessos. També menorquins i espanyols. I un xic catalans. Xalem salat sa nostra llengua. Quelcom semblant. Però amb matissos. I jo que vaig venir de lluny, he arrivat aqui a fer-me ü, nöu. ï.

ï.

Minisculitzat.

minisculitzat.

No pas com abans.

Ara 9: NEW.

NEW

Nou.

ALLS


Vaig nedar des de Napols fins aqui.

He arribat abans a s’illa de Colom. A sa platja Tamarindos. I des d’aqui he pensat en la coincidència del nom d’un navegat explorador i la forma d’un illa, un ocell. Sa pau. S’esprit. Sant. Tot plegat, només arrivar a sa platja amb sa sorra blanca i fina, tots aquests elements sagrats i històrics és van fer presents, amb el missatge que em va esser traslladat per un pop pepit que em va fer ullets des de sa posedonia. Va dir:

«Aqui tot colom és navegat, i au: vola lluny, cap amunt, cap enrere, cap un destí nou. Ets aquí per rebre aquest mandat. Això és tot et que cal. Ara ves. Fes. Digues.»

Es Pop Pau

El misatge d’en Pau va arrivar al cor d’un napolità, que just havia pasat per Capri, abans de fer es darrer banyet, creuant es mediterrani, i arrivant, ara aquí, a s’illa d’en Colom. Des d’alla va tornar a fer xof, fen-se ü, un cop més, amb ses aigus mentals, just abans de que sortis el sol, que just quan s’apropaba a Sa Punta d’Es pas, va treure un ullet, i va dir: ALLS.


Aquesta darrera conexió al mar va fer aquest banyet sagrat el punt d’es d’on el sol, al mig de l’horitzó, el cos sumergit dins s’aigu, es far de Favaritx, i sa darrera pedra, amb sa pintura blanca d’un ocell sagrat, que reb el sol, amb ses ales obertes, com ara jo, que aixeco les mans i els peus, rebent al sol, mentre fa el seu camí fins sortir, desfigurat, amb aquell color toronja amb el que s’inicia un camí sagrat comú.


Tornem enrera.


Reversing day.

Avui és el dia abans d’un punt d’inflexió.

Som-hi.


Mao. Es port. Es Grau. Sa Punta d’Es Pas.

Tot just arriva el punt d’un cop més tornar a esser.

Agafem el punt de partida que volem. Tot just començem de nou. I quelcom nou ens marca un futur plausible, que ens cal transitar.

Els riscos, els perills, i els nèmesis estàn aqui. A s’altra banda. Fem-ho bé, des d’aquesta altra perspectiva. I tornem a restablir s’equilibri necesari per tornar al punt sagrat de benestar mental, de plenitut compatida, d’esprit comú, entre el pol d’es Tico Commons i la identitat d’un lloc nou: Ticataluña.

ALLS

Sa punta d’es pas

Es pas d’es temps. I de ses barques. Ses cales de Menorca no són pas es lloc més important de s’illa per sa gent local. Es lloc d’es banyet.

Avui m’he aixecat prest, i tot i així, vaig anar tard a fer els tirets a sa pista de basket. No hi havia ningú. A sa camp de futbol hi havia quatre nois fent xuts. No gaires. Sa pilota havia anat a parar a sa pista de basket, i això em va permetre fer un xut per tornar-si’hi. Es primer xut va anar a parar a es pi. Es segon xut vaig tirar igualment per fer-ho amb l’externa, pero aquest cop a rand d’es pis. Sa pilota va arrivar als peus d’es lot, qui va cridar: «gracias, jefe».

Sa sessió de tirets va anar com cada dia. Amb mes de calor. Van entrar uns vint. I uns 35 no pas. Es van sumant, i es tir sembla que va millorant. En el agregat. Estic preparat per una temparada nova, tot i que no tinc equip, més enllà de la patxangueta dels dimecres, que és prou. La sessió sempre s’acaba amb es darrer tiret fet, per això d’anar-se amb un xic d’optimisme.

Sa ment és així. Ens treballa en dues direccions: a favor i en contra. I totes dues són molt fortes. Aquesta realitat dual és la prova definitiva que a es mon mateix hem de cercar ambdues direccions; ambdues forces. I des d’aqui prenem partit. Cap a una banda o s’altra.

De camí a Sa Punta d’es Pas paso per es supermecat i compro tres ensaimades i uns botils s’aigu. Pero per no anar carregat com un ruc a Sa Punta sagrada, li demano a sa dependenta si me les pot guardar un moment. Així convenim.

A Sa Punta d’es Pas aprofito per netejar ses avarques que es darrer dia van servir per fer es camí de cavalls fins a s’altra platja a s’altra banda de sa muntanya, anant cap es far de Favaritx. Entro a s’aigu amb un salt de cap des de sa plataforma de pedra, just per es costat que uns dies abans na Marisol em va mostra es camí més adient per sortir-ne d’es banyet, just quan li intentava fer sa clase magistral a sa meva filla i sa meva dona, menys locals que jo a Sa Punta d’Es Pas.

Sóc un foraster com qualsevol dels catalans o francesos que han arrivat a s’Illa i s’han enamorat de tot plegat. Sa gent local pateix per sa gentrificació i la manca d’accés a sa vivenda. Fer feina tot s’any no es garanteix tenir l’opció de viure-hi bé, i projectar un futur A Menorca. Potser ses anglesos i ses francesos, com ja ho vam fer els catalans, s’aniran infiltrant a ses puestos de decisió, amb el diiscurs de sa inversió estrangera, i s’explotació d’es monocultiu de turisme i serveis. Es mon d’un nòmads que ara arraconen a sa gent d’aqui, i de tot arreu.

Tot just surto de s’aigu i truca sa meva dona: On ets? A Sa Punta d’Es Pas, dic. «Fa hora i mitja que vas sortir. Se t’ha anat es cap».

Potser.

Es cap s’ha anat tot sol. I es cap olmeca que rumiava a prop s’ha instalat de cop. Es meu cap nou està en procés d’adaptació i camí a sa transformació. Com s’illa, com es mon, com tots.

ALLS

NEW ontology

Let’s begin with the basics: ontology.

Then axiology and teleology.

The nature of being.

A set of concepts and categories in a specific subject area that show their properties and relationships among them.

The theory of value. Goodness. Dimentions of value. According to whom?

Understanding phenomena in terms of purpose they serve. Rather than a cause.

A NEW ontology, axiology and teleology.

That’s the starting point of NEW.

A way to move beyond.

A way forward: backward.

Like the directions of time.

Just to consider directional antagonisms.

A new set of rules.

And a NEW consensus.

The end. To like the final entry door to the next dimention, in the way that it was written by Jim Morrison, and sung by The Doors. The end in teloelogical terms. The purpose of it all. Or of this in particular: a NEW awakening.

This is a good starting point.

Three words.

A sense of starting from scratch. At the very base of a NEW pyramid.

Are you in?

ALLS