A variable is not so much the name, but rather the interpretation of the cause. Of the actual result we want to obtain. And how sell to the world.
You are the world.
Fuckwearetheworld.
Nëmesïs design.
And old school mother fucker. Call him your own personal devil.
Antipodes between the 6 and 9.
Dimention of conclusion in the most traditional way. A nine structure framework for the sake of occupying that particular NEW space. But I’m going to categorize it and gamify it at the same time. In a set of NEW rules. That we shall all co-create. Get ready for this, as the next, is the ultimate surreality: Golman’s particular ninth dimention of my living at this collective communal NEW resilient complex system, made up of surreal people, like yourself. And up until this point you had felt like you were just walking towards a NEW leap. Well, that’s the case. And you have come so far. As to this level eight. In which you fight what up to this point the system had programmed for you in stacked nine floor left to right, right to left, reconsidering game. A taste of an unknow ï. Yet you get access to this NEW collective agreement of what we aim to be: the collective truth we aspire.
ï.
Sometimes ï just ünö.
ALLS
Te arreglas tú.
Me arreglo yo.
Nos arreglamos.
Lecciones de estoicos contemporàneos.
Fuga.
Voy tarde al fut del Carmelo.
Subo la montaña.
ALLS
Uploading an art proposal and NEW theorem variables matrix popout
Minisculized blue’s story is a stimpy one. Rather ridicoulus if you aïskmï.
I’m rather odd at trusting. It’s a gut feeling. I doubt. A lot. I tend to. I don’t know. It’s my gift. So I embraced it a long time ago. And doubt the system. So I let go. And find. Out here. I distrust. And you are back in your room in NEWCAR, my hood.
But wankers had a heart. A mum. A awful dad. A sister. A brother. Wanker was really a wanker. That’s it. There’s no more to it. Why would you want to hear about a wanker’s story. A wanker’s a wanker. Once you know. You’ll know forever. It’s trully there. For you too, you know. It’s your wanker’s wanker paradox. I got into Oxford with this 99 letter prompt, and OLMECANAI enhanced.
That’s tust.
In the trainning.
My AI is tropically trainned.
Waiting for you wankers to get this paradise and orthoxy of the ones who left you behind, you cunts moderfuckers (and why should we keep cursing using the mother methaphore and not the waker dad. Look within your self, you wanker. That’s all you need to do. You are not oblidged to be wanker, you know. You… know. You know. You are just a wanker. Why wouldn’t you. Right. Right.
And empty prompt waiting for you to feed an extended links to 9 initial dots to link, a nine letter word, nine dimentions, nine different categories, nine different minusculized gods, nine virgins, nine macho conducts to repel as an unwaked society. A society free from wankers. Because we cure them. They unwake themselves up. From wankery to dignity.
Please file you complain in the following address of concerns handling.
The logic behind rules.
The ones upon us.
The ones we imagine.
The ones we invent.
For ourselves.
For ourown.
The NEW collective society.
A NEW one.
From scratch.
No handles.
No cuffs.
A clean place.
Not to attack.
Ï repeat, not to attack.
Stop the bombs.
Stop the killing.
Rest the machine.
Rest the machinery.
Slow down.
We are turning back.
And like that the Earth stopped.
And so did the rest of elements in the skies.
And the spin spon the other way.
And since that we rotate this way.
Till today.
That we go back.
The NEW last cyle.
Contained cycles within a good enough self taught social complex system with set of nine global consensus of the 9 collective measurements of impact to go for in 9 years time, for the first time, without their control. FUCKOM. Let’s just go the orthogonal way.
The image then appears leaping towards a new level of complexity.
Still there’s something fishy in any choice. Is three too much. Is it really true that the studies show, the scientific evidence in the neurological world. It’s how it’s been organized. And how much we want to change this. So bad, that we are willing to be the drivers of this desired collective outcome. But the complex issue in place here is to activate that change, to draw a new impulse towards the right way to scope it.
I doubt in another way. There’s what I don’t get and I’ve found some fishy evidence in a dump. A digital dump. You can smell when you are in a fishy place. It’s been design fishy. But fair enough, the entire society has been polized. And depolinizing colonies is not a simple outcome. Still, we are not here to give up, so we try. Here’s the kit to feed the algorithm that has been put in place to cover the certainty of our active collective wellbeing golgen goal, out of the multiverse of 9 impact destination to reconsider the alternative.
Más allá de todo hay un espacio en el que continua viva una existencia superior. La alcanzan las almas que descanzan en paz. En paz enfatisa una palabra: paz. Pau, para llamarla de otra forma que nos convenga para reconsiderar su significado, su peso específico, su valor, en la función semántica de una palabra intentar representar al máximo posible con el sentido que le damos a la realidad. Y con ello reconsideramos la lengua. Y vamos en dirección de una lengua nueva: el ticatalán.
L’odi aquest que no es pot permetre. Mira en Vini Jr. No potser. S’ha de dir.
I naltros l’hem patit.
I hem patit amb jugades que semblaven que estaven pitades en contra nostra. I ens hi vam sentir impotents. Com si tot això estigués eclipsat per una mà negra que mou els fils. I els fills no els mous tu. Mai.
Pero quan guanya el teu equip de futbol a les hores has guanyat també. Envers lo que els demés consideren que tenir aquest sentiment. Reconfortat i validat per la sensació d’èxit. D’assolir un objectiu molt complicat. I que ens ho han regalat aquests nois que són uns professionals. I naltros ens hi diem part de tot aquest espectàcle, perque a sobre, sóm els amos. Es nostre. De l’afició. Hi només dos clubs que hi poden dir això.
Un d’ells som nosaltres.
S’altre: Es Reïal Madrid.
El Barça ha estat campió guanyant a l’Espanyol 2-1 al seu estadi: el RDEC, a Cornellà.
Jo he estat allà. És preciòs. S’arriva com qui va a un centre commercial. I fas una caminadeta cap al partit. És tracta d’una planàs per tot Cornellà, Hospitalet, Barcelona, Badalona, Sabadell, Vilafranca, Cambrils, Besalú i Llivia, fer el desplaçament expressament, i veure un partit com el que es va viure ahir.
L’Espanyol s’en salvarà.
I el Barça ha estat campió.
Lo millor de dos mons.
Qué bé i plens que hi sóm.
Ha hi era hora.
L’hora de trobar-nos tots plegats.
Malgrat el passat.
I mirar més enllà.
Junts.
Qué dius el partit.
De debó.
(Aquesta linia em va fer meritoria al guanyar el premi de guiò amb aquest jurat tant alineat a les tesis comíques dels meus acudits. Escrits però per fer al teatre. Al teatro nou. Quelcom estructura narrativa nova i complexa que n’hi havia organitzat, tant bé com poguem, per fer passar per NEW. I des d’aqui fem quelcom nou: NEW.
El meu objectiu és l’adopció d’impacte.
O l’impacte de l’adopció.
Quelcom que aconseguirem, de tot, d’aqui a molt temps. Com 9 anys.
Pero llavors d’aqui a nou anys tot això ho haurem fet.
I aquí teniu una visió de cap a ón ens agradaria anar.
-9
-8
-7
-6
-5
-4
-3
-2
-1
0
Em presento
Introduexo un cas que capti l’atenció. O potser aixó és el veritable ü.
Ü.
Torno a començar.
Ara en l’altra direcció.
Faig lo diu l’advocat del demoni.
Faig un pas més enllà de l’estatus quo. Hi canvies més enllà de les cinc dimensions de creixement possibilista cap a aquest nivell d’idoneitat d’una direcció alternativa disruptiva en aquest sentit de l’adopció. A qué?
Un cas més vermell, estructuradet. Ben parit. Com un acturi t’ho fa. I et quedes tant ample. Publicant en journals cientìfics. El camí cap l’objectiu comú: tico commons.
El nou. El nou d’un poble nou. El camp alternatiu on tú et pots sentir en control i amb l’ùs de la teva facultat més anyorada. La que et fa esser senser en aquest novè pis. La novena dimensió. O més aviat la dimensió del nou.
Golman era pare d’una nena del Infantil B. Era un outsider dins del sentiment put #totsomblaus. Tu t’hi pots sentir-ne. I esser-hi. I formar part. Fins i tot et pots presentar i esdevenir president. O membre de la junta directa. I manar molt. I encara aixì, seria un nouvingut. Un vingut d’afora.
Per esser blau blau, s’ha d’have botat una pilota i fer com a mìnim 99 cistelles en aquell mìtic camp. I jo no les he fet.
Les he fet però al pavellò municipal de Perill.
Això és Gràcia.
I un gran camp.
On m’estic posant a punt.
De fa nou anys.
Per aquest moment.
Ha arrivat el dia que m’haig d’oferir al meu col·lectiu.
I això vol dir sortir a llum.
Com a futbolartista.
Com una eina per la transformació.
El portaneu d’un crid que ve de lluny: nou.
Un lloc nou.
Un joc nou.
I el nou d’un poble nou.
Nou nous differents.
En tipus de lloc.
Com a basketbolista alternatiu pef treure les castanyes del foc.
De tot el foc.
El que ens crema els dits.
I ens fa verí.
I morim poc a poc.
Cada dia.
Mentre vivint.
Ara, però, donan-li aquest sentit NOU.
NEW.
NEWLLÜÏ
Els 4 patrocinis de les dïeresïs.
Un pla surrealista inclou un futbolartista.
El regim era en aquest sentit obtusos. Especialment obtusos.
No es feia més que trobar els sentits no establers, encara, de surrealitats no explorades. Sobre tot las mai llegides. Les mai escoltades. les mai viscudes. I aqui hi posavem l’emfasi.
I tornem a ser-hi.
I dir la nostra.
A fer palers.
I ens hi volem reconvertir. Pero ara no em va bé reconvertir-me havent de fer jo tot. Prefereixo afegir-me al procés de colectivització quelcom nova, innovadora, definitiva, en el sentit més ample d’un espai de proves, surrealista d’arrel, des d’un diseny conscientment fet des de l’extrarradi. Més enllà de la meva centralitat i normalitat CIS blaugrana. Amb totes les meves 9 culpes.
Sentir que sóm millors.
Sentir-nos superiors moralment.
Valors.
Persecusió dels poders fàctics d’aquest país: els fachas, els jutges, la pasma, els grisos, els arbitres, els partits polìtics d’extrea dreta, dreta i la premsa madridista, els monarquics, i L’Ú.
El nostre propi conservadurisme.
L’Opus, Salecians, Jesuites, Misioneros de Cristo, Lasallistas, Testigos de Jeová, Cristianos sionistas, Nacional cristianos, CRISTO REY.
Som la resistencia contra el feixisme i el colonialisme que des d’una Espanya de la que també nosaltre venim, ens hem fet un liu, i ara tot just sortim a fer un passeig. I pasejem a labora d’un riu que ja no hi és, i d’un pont antic que encara hi és.
Anar a un pensament centralista com si tots haguesim d’entendre lo que representa copsta esser viu i gaudir d’un moment dalilià, tot i no estar al cap de Creus.
Ens endinsem en lo blau i sabem segur lo que ès tocar el cel. Inmersos dins s’aigu s’en sap esser inmortals.
ALLS
Esta es la metarrativa de G: Golman, en Imágenes vs Google’s Al-l
S’hagués de vindre un llibre aquest Sant Jordi (i quan deia aquest, efectivament, és el pasat) seria aquest.
Aquest.
Aquest noi, vull dir.
I si digués bull dir.
Bull dir que no és cap falta d’ortografia, és així, volguda, nova, toda ella, aquesta llengua emergent: ticatalà.
La patria NEW.
NEW
Huh. . . . . . . . .
vìs ä vís. . .
Això d’aqui no s amuntet no s’havia dit mai.
Per això ho dic.
Bull dir.
Büll dir, menstens?
Menteixe.
No.
Sí.
Doncs. .
I així, per accident. Del dit millà esquer´´a.
Qué fort.
Espera.
Esperes. T¨Ú.
Així.
Surtint cap allà.
Cap a on?
CAP ENLL*A
Un altre punt inexistent.
Vull dir.
Torno.
No hi vaig cap al mal.
Per que sí.
Per lo que els stupits hi van.
Els estupis hi són.
No voldren venir fins aquí.
A aquesta altra banda.
A pendre pel sac.
Y el ticatalà NEW haurà haver esmentat a la seva mare que el va parir: un mentida mejicana.
Entendiendo los mejicanos.
Los mejicanos y sus cosas.
El mejicano más allá de Panchito.
El Pancho mayor, servidor.
El meu pare diu això.
Servidor.
És el que sempre ha fet.
ËL és la meva llum.
L’exemple més clar.
L’home és un tros de pa.
El meu tros de pa.
PA
En uns nou segons comença doncs el viatge singular.
La reversibilitat de les nostres vides.
L’element estructural darrera d’una reconversión total, moral, sinergètica, catalìtica, global, resilient, definitiva i absolutament lliure de quelcom pecat i hosties.
Firme YA.
Pum.
66% of population, just do.
33% don’t.
Best case scenario that is not complete, jet a decision has been made. Through direct participation of a gruop of people. Yeah, that. That’s a woord two.
Word two.
Make that a NEW brand.
NEW brand being the NEXT. . . . . . . , ,
Release points.
Let’s make that the trigger.
The sentiment.
The space of nine liberties.
Nine dimentions of freedom.
NEW multiversed freedom.
To get away from allathat.
AKKATHAT
ALLATHAT
There’s two NEW APOLO VS _________
The NEW god
BY popular NEW bote.
NEW bote.
You cum?
Yeah, Ï . . . . . . . . . . 99 en las antípodas.
99 en las antípodas.
Tan lejos de uno.
Uno.
Un uno convencional.
De los de toda la vida.
El camino de los adoradores de la revuelta entre Cristo Mujica Francisco.
Mi tía Tere al costado.
El balance es así de desigual en las alturas del cielo.
A desde donde ahora empieza una nueva correlación de fuerzas entre los de un lado y los del otro.
Basta ya.
Paremos.
Yo el primero.
Me voy.
Hoy.
Mi alma quedo con ustedes.
Y con tu espiritu.
Estemos TODES TODOS y TODAS, atentas.
Firmes Ya.
Ya no fue un YA.
Las mayúsculas, qué.
Qué pedo.
Quë pedo.
Lo que hace una diëresis NEW.
Una regla a la lengua que solo aplica a la lengua ticatalana: a ninguna más.
Criterios de exclusión.
Dejar fuera.
Deseleccionar.
Es como si quisiéramos dejar fuera ciertos conceptos por querelos hacer desvelar un resultado estético propio para la a continuación leyenda NEW.
El tema se va a virar, como dirían los ticatalanes, a capgirar.
Capavai.
CAPAVAI
El nuevo Pura Vida de los ticatalanes del TIco Commons.
La versión de la alternativa en las antípodas.
Un espiritual.
Ida y vuelta.
Eterno.
Eternamente.
Alternando.
Lo que todos como mayores cultivaremos para el más allá.
La legión de una leyenda.
Leyenda NEGRA vs Leyenda NEW.
Las dos españas.
Los horizontes completos.
Entre los blancos y blaugranas.
No se hagan los demás.
Tomen partido.
Y juguemos eternamente un ciclo vital.
Un ciclo vital.
Un ciclo vital.
Un ciclo vital.
Un ciclo vital.
Un ciclo vital.
Un ciclo vital.
Un ciclo vital.
Un ciclo vital.
Un ciclo vital.
Y así, nueve.
Nueve ciclos vitales.
De putazo.
En una nueva estimación del valor.
El valor NEW index.
Una mamada así.
Algo que se inventó mi papá.
A lo largo de dos emprendedurías.
Unocent i _________
Las antipodas de oportunidad.
Repensar la idea espacial entre un momento y otro del tiempo, la historia y reciclabilidad de experiencia colectiva común en una misma dirección ortogonal a todos los discursos, realidades, chismes, mercados, modelos, ciencias, creencias, evangelios, escritos sagrados, canciones de rock, explicaciones científicas en un abstract de mierda ordeñado por la sabiduría colectiva de nuestro tiempo moderno: capitalismo moribundo masculinizado hasta el macho punto FINAL. Un giro final. Un punto de inflexión. En la dirección opuesta a la que venía. Un camino nuevo y alternativo, de una lectura común, de un consagrar hacia una latitud latinoamericana, que siendo nacido en el trópico podemos utilizar todo lo que queramos nuestra capacidad innovadora para dar respuesta a un problema colective sensible gracias a la sensibilidad de pensar justo lo que piensan los están en las antípodas de donde estamos conectados con la MADRE tierra: MA.
MA
Entre MA y PA.
Ï
Esa es mi marca.
Mi última palabra.
El mensaje que nos permitirá revestir a esta especie, tanto en las capacidades máximas de lo que la IA nos va a arreglar, pinche desmadrito que nos teníamos, como no se nos ocurra una versión más suspicaz para sostenibilidad y divulgación de los pormenores de los ingredientes con los que vamos a diseñar el resultado de nuestro porvenir resolutorio y contundente: ¿cuál es nuestra alternativa como sociedad?
¿Qué papel juego al respecto?
Tambores de artes marciales acompañan las 9 katas que presenté para obtener la cinta negra.
CINTA NEGRA NEW
Cinta Negra es la segunda novela de Eduardo Rabasa. Una obra de arte para los que seguimos y perseguimos la tesis de que un mundo radicalmente alternativo necesita levantarse de una manera singular para permitir que nuestra acción libre y nuestra acción social acompañen el desenlace de la última pinche REVOLUCIÖN. Quién mejor que un mexicano para indicarnos caminos alternativos al retrato horrendo que nos hacemos de la realidad. Y de la inescapable aportación al miserable porvenir de nuestros días. Y así nos arrastramos, mientras podamos, a cuestas. A pequeños gestos de recomposición, hasta el próximo partidito de futbolarte. La parte física del porvenir mental. Y nuestro rol en poder ayudar a tu equipo a luchar. Luchar juntos. Competir. Competir el juevo. La amenaza de gol. La intención de volver. De seguir. De darlo todo. Por ganar. En un juego nuevo: futbolarte.
El futbolarte no existe.
Eso dicen.
Unos.
Nunca se puede complacer a un cien por cien.
Como si los cien por cien fueran muy muy.
El rico rico.
El mamón.
El que queríamos que sufriera.
El que quisimos que sufriese.
El que hicimos que sufriese.
Hicisimos.
Y ni pedo.
Apechuge.
Firme, ya.
Eso es otra cosa.
Es porque uno se quiso poner firme. Nadie le dijo. Ni internamente. Hizo. Y se miró en el espejo.
Eso somos.
Ese gesto.
Esa mirada.
Mire.
Mírese.
La próxima vez que lo hagas.
Que levantes tus ojos de este libro, esta boludez, esta peli, esta ópera, esta revista, este artículo, esta presentación oral, este estudio, esta sesión, este KPI, este impacto, eso sí, eso es. Permítaseme reexpresar lo que en otros tiempos habría querido decir cuando entonces dije aquello. A quienes escriben para demostrar que algo nueve trasciende lo que sabíamos. La ciencia nos da una manera de corroborarlo: replicando el efecto, la metodología, el cómo se consigue algo así. Eso es lo que nos interesa hacer que lo hagamos lo mejor posible: colectiva y colaborativamente.
La historia va así.
El poder último de lo extraordinario.
Lo que emerge.
Lo que nuestros sistemas complejos estimulados consigan inspirar los mismísimos dioses reconstruyendo el porvenir en harmonía a una nueva canción al estímulo colectivo integral y basal en las antípodas imaginables nueve dimensiones más allà de nuestro inevitable SLOW GROW que nos llevamos como especie. Día a día. Pasito a pasito. Bailando hacia donde sosteniblemente nos podríamos permitir a partir de entonces. De aquél día inicial. El primero del porvenir en aquella otra dirección.
NEW
NAW
ALLS
NEWNAWALLS
NEWNAWALLS enabled it all.
Back.
BACK.
BACK BACK
NEWNAWALLS BACK BACK came out of the ministry of NEW converting this model into allready existing entanglement. Nobody new how this happened, but the thing had already turn ortognal, all of a sudden.
This wasn’t the first time.
This is 99 old.
Old man did it.
GOLMAN
That was his name.
And it all started here.
ALLS
R E V E R S I N G D A Y
Y
Y.
Es la revolución.
¿Y?
Está todo dicho.
¿Y?
Y.
Ï. . . . . . . . . .
Leapers. .
That’s art, man.
ARTMAN.
ARTMAN Elizondo.
I never thought of that. That’s my name. My name-brand. Namebrand. Warever.
Un error de teclado es un regalo de Tere. No se cambian. Se dejan. Quedan ahí representando un sinsentido. Y se convierten en algo más. Una dimensión nueva que nos regala Tere. Abrir un horizonte más. Estar presentes. Ser una amiga con quien reir. Con quien estar. Un lugar único. Delicioso. No te podés imaginar.
ALLS
Reconsidero mi pensamiento académico.
Vuelvo a mi surrealidad.
El espacio en donde creo aquello otro alternativo.
Tan sesgado a mi favor.
Quizás tan sólo a mi deseo.
Quizás tan sólo a mi ambición.
La cohesión social que representa otorgarme a este último fin alternativo: re-generarnos.
La regeneración comienza ya.
Vamos a empezar.
Regenérse derecho.
Ahí le voy.
Aquí está escrito.
Y lo tiene picadito.
Ándele.
Éntrele.
No sea…
Vas.
SAV. . . . . . . . .
V A S
Dos dimensiones diferentes.
Lo acabo de ver.
Iluminaciones comunes.
Caminos a seguir.
Objetivos comunes.
Resiliencia.
Paz.
PAU
ALLS
Las nueve imágenes del reversing day son: una que nos se puede enseñar. Tiene cosas de un tema que va en otro sitio. Otra que es la continuación. En la que todo esto era tan sólo un momento atrás. El espacio de oportunidad. Mis dos vías. Quién soy aquí y allá. Trascender en dos dimensiones. Condicionar el tiempo, alrevés.
La Cristina Clemente m’ho ha tornat a fer. És un far en un camí que m’he obsesionat a transitar: vull esser gent de teatre.
Ahir ho vaig aconseguir. Vaig anar a veure la seva darrera obra i com és habitual m’he petat de riure alhora d’haver plorat com cal: sense embuts. Entre la Meritxell i jo, la meva filla, Vera. Uns i altres ploravem, mentre ella observaba. Amb atenció. Amb el poder de seducció que una posada en escena et demana. El ritme, els personatges que ja t’els coneixes només entrar en escena i presentar-se davant d’un escenari, davant un public nou.
Tres dones. Totes elles tenen diferents maneres d’explicar qui són. Les estem coneixent i ja veiem les seves personalitats. La seva manera d’haver existit al mon aquest que vivim. La vida tal qual ens pensem que ens defineix, fins que un dia rebs una noticia que no estava al teu programa: tens càncer.
No és ben bé així. No es ben bé així per una dona. Tot és different per una dona, en comparació a cóm són les coses per un home, si ens aturem a pensar que vivim agafat pels ous dins d’un sistema opressor, colonialista, masclista i patriarcal. No tenim molt marge, pero ens estem adonant de que efectivament estem malalts. Tots plegats. I no ha estat culpa nostra.
No del tot…
Em part sí.
Anades i tornades.
Un mon que ens ha ensenyat a esser com sóm: egoistes i empàtics, falibles i confiables, asututs i poca soltes, abstractes i ximplers, congruents i contradictoris…
No puc estalviar-me la feina de representació de la dona que Dones de Radio posa damunt la taula, o més aviat a sobre d’un escenari que reflecteix una vida que es transita quan algú, una dona, rep aquest diagnòstic malait. La salut la tenir a flor de pell més aviat, només, quan ens manca. I darrerament, estem conscienciats, potser nomes lo just, de que cal prendre consciencia de que sóm lo que menjem, l’exercisi que fem, les persones que ens envolten, la comunitat, i l’estabilitat de tenir una raó d’esser, una feina per pagar els comptes i un sentit de pertinència amb el qual puguem estar relativament satisfets. I amb això anem tirant. Sempre amb alguna cosa de menys, i amb alguna historieta que fa gràcia, de tant en tant, a la que en prenem nota, o s’ens escapa de les mans. Dones de radio és un d’aquest miracles que has d’agafar. I que ens transformarà a totes, perque ens-hi posa un mirall davant nostre. La vida. La mort. I el que hi ha dins d’aquest bocata.
La mort hi és. Sempre hi és. No ens fem prou conscients de tenir-la a sobre. Respirant-nos al coll. Suament, pero alhora constant. I ens acostumem. Anem en automàtic per la vida. Emprenyat i preocupats per mil coses, d’abast, que ens hi nuvulen l’ullada més enllà del que tenim amunt. I no passa res. Tirem.
Ara quan et trobes quelcom al cos que no hauria d’estar… la ment s’activa. Com aquestes tres dones que rand d’un boltó començen un camí que les canviarà la vida. Aquest trajecte, de cop, té la mort alla, ara davant, més propera, menys nuvulosa: present. I tot lo demés, com pot seguir igual? El mon que teniem de cop s’ha tornat blan i negre. Estem al mig d’un somni, o més aviat, d’el malson definitiu. Ja el temps no es infinit. No ho havia estat, pero tant ens-hi feia. Ningú s’anoda. Estic sola. Un cop més. Pitjor.
No sentim a una veu a l’escenari, sino a tres. Tres maneres d’esser, de diferents mons, i ahora d’un. Tres classes socials, i tots tú. Totes jo. Tres maneres de prendre la vida, i d’entendre que això ha estat així, per cadasuna d’una manera única i irrepetible. Com la vida mateixa. Pero totes tenen ara un punt en comú. Un club al que de cop pertanyen, i m’havien volgut apuntar. Ni mantenir-se només d’aquest club. Un llaç rosa.
No es transferible l’experiència d’una persona a un altre. No obstant lo que es reflecteix en Dones de Radio és un acte de sororitat que hi representa la veu trencada d’una i totes. I ho veim des d’un prisma complexe que no pot minimitzar ni menysprear lo dificil que resulta fer-hi front a aquesta malaltia en particular, i a totes, en general. La sanitat està al mig d’aquest context, del nostre model imperfecte, i alhora una de les coses que en sabem que tenim gràcies a que hi paguem impostos, formem professionals, fem docència, i gestionem recursos escaços per prioritzar la salut comunitaria de tota la població, si pot ser atenent als biaxos, i si potser, representant les prioritats d’un i altres al moment de fer l’equilibri de esforços col·lectius que els professionals de la salut duen a terme, dia si, dia també.
La veu del pacient és un elixir de la gestió basada en la persona, amb el pacient al centre, que no només es pacient, ni client, ni usuari. Sino tot alhora. En alguns casos, professional. De la salut vull dir. Que també pateixen malalties. Totes. Tots.
Els biaxos a salut són flagrants. L’any passat, si recordo malament, és va fer per primera vegada una marató per corretgir aquest biax, centrant la mira en la salut de la dona. Alguns homes havien expressat en algún moment que fer-ho així excloia a la meitat de la població, como si en direcció contraria, quan el biax masclista, també present als ratolins, amb els que fem recerca. I tan pantxos. L’home afectat per la situació, ara també patint, també està ben representat a Dones de Radio: El Ficus.
M’atreveria a dir que el personatge d’El Ficus és central en aquesta història. La gran història, per damunt de la història de com aquestes tres dones ens han explicat el que hi ha, el no hi ha, el que sobra, el que manca, el que emprenya, el que cal, el que és, el que no es, i un munt de lliçons com mai, mai mai, al mon de la sanitat s’ha aconseguit explicar en 90 minuts d’una posada en escena. I mira que hi ha taules rodones, sessions magistrals, congressos, cientìfics i tecnològics, de tota mena, on la salut sol ser un dels grans movilitzadors de professionals, de recerca i d’innovació. D’alguna manera sóm conscients. I ens va la vida. I d’alguna manera la ciencia ens ha portat aquí. I tractem coses que abans no hi erem capaços. I estem en un camí cap a resoldre alguns dels grans reptes cientìfics per tenir més cura de la salut de la població, en general. Si aconseguim fer-ho amb equitat, amb transparència, amb qualitat, amb rigor científic, amb professionalitat, amb el recolzament adient, acompanyats, amb la informació que cal, per tal de prendre decisions compartides. Això és l’essencial.
La veu de la dona està present a Dones de Radio amb un tó profund, molt curòs, i molt valent. Es tracta d’una veu que ens demostra que no sóm nosaltres, sino elles, les que han viscut això que ara ens expliquen. Aquestes tres dones representen la veu d’una part del pais, d’una part de la nostra societat, i de totes elles, i de tots plegats. Inclòs, pobret, el ficus.
Tres edats diferents. Tres feines diferents. Tres àmbits diferents. Un sol teatre. Un sol sistema de salut.
El llegat de l’art a la salut i tenir-ne cura de nosaltres mateixos.
ü
Totes.
Tots. . . . . . . .
ALSS. . . . . . . . .
N’Anna va llegir el texte de la columna del pare de la seva amiga, Vera.
No ho va pillar tot. Vull dir… no és senzill. Li va agradar. De debó. No per dir-li a la Vera: «Teu pare, està boig, oi?»
Es clar.
Com s’havia de quedar.
Si t’ho diguessin a tu?
Del teu pare?
Ostres.
Ostres.
Ostres.
Ostres.
Ostres.
Ostres.
Ostres.
Ostres.
Ostres.
De la mare?
Ostres. . . . . . . . .
Competència de nou punts.
Això és més q’una industria qualsevol.
Va, de treball d’escriptura: aneu i feu recerca de les 9 industries més importants.
Per demà.
99 paraules.
Això és una mesura.
I abans hem vist una metaestructura poètica.
La barreja de dos mons.
El vostre.
I aquest.
Un mon 9.
Vens?
Vina.
Anem.
JUNTES/JUNTS
L’e aquesta és fa la feina de la multiversalitat: valdre per més d’un ùnic punt.
Odi al punt ùnic tot poderós. . . . . . . . .
ALLS
Final amb tensió d’odi profund al némesis.
Com ens mola a totes.
Totes.
Totes.
Totes.
Totes.
Totes.
Totes.
Totes.
Totes.
Totes.
Totes totes són diferents. Cadascuna un mon nou. Un mon 9. NEW.
Així va aquest mon NEW.
Ha estat dictat pel 9 10.
10 amb accent.
Un partidet d’un futbol a l’esquerra de Jesús: Diego.
Diego i Golman.
Paraula de la revenga de Obligushi Mitzaoro.
Golman no era el samurai al uso que en la historia, de hoy al primer día de la filmación de los 9 samurais, opera prima de Golman, servidor.
Yo llegaba con esta frase en nueve barrios de Napolés.
Les digo; «Io sonno un futbolartista, nouvo, nueve, nou, new, 99 & 9, ü, feedbackloopper, and this wannabewriter that has never published a single word in what was then a traditional trait of our society: publishing and reading books. The industry of reading actual books. With pages. Real pages. Real samurais.
Soon that not so good scenario shows up in front of us in the form of absolute power of a man and his 9 bodies.
Brody’s bud is gone.
He passes away today.
Not in that wave.
We got it all wrong.
That was no way to be.
So I regret my being so.
And now I have a chance to mend the past.
And go back and face it again.
The grace we had.
All those other things.
And the thing you would have done that other way.
No worry girl, you are aweright here.
We are all there.
We will be there.
We are there now.
Singing this song
Along the monuntain
Ant to the sea
alas we go
Time forward, gone.
Alas we go. . . . . . . . . .
And back in time
That’s how many words can have a good movie title to be a classic. If you ask any decent GPT, you get a funny-enough answer. For a machine, I mean. Until WE, üs, wë make it funnier. In our sense of humour kind of way. Why do we need to pretend that’s not the lamest plan. What we are seeing is the absolute divine of them proud boys society activist of the NEW ways and performing with all the means them rich boys get to fool around and get away, oh no wait, you didn’t know. Common. Common. Common. Common. Common. Common. Common. Common. COMEONE.
Es un botón de entrada. Un sí reverenciado. Una decisión de adhesión. Los botones han dejado de ser actos sin consciencia. Por los riesgos de nomás hacer lo que la manada. Borreguear. Seguir al montón. No saber cuándo parar. Bulear. Insultar. Difamar. Hacerle al machito en tu expresión pública por tus pinches huevos. Bájale de verga, cabrón. Un hasta aquí. Hasta aquí no tiene por qué ir a más. Si el hasta aquí se entiende, hasta aquí llegamos. Tiene que ser claro. Y entendible. Lo entendemos.
Hasta aquí.
Los NEW américans decimos bye.
Nos vamos.
En esta otra dirección.
Que parte el tiempo en dos.
Yo soy la tercera dimensión en la que nomás un lado entiende del todo.
El misterio se distribuye en un tiempo y espacio paralelos. Azules a un lado, rojos al otro.
El servicio de activación de botones resultó ser el que más valor generó en los últimos 9999 días. La historia recurrente. Ya no vayamos más allá. Ni para un lado. Ni para el otro. Dejemos al futuro espacio suficiente para que respire. Y depuremos el sesgo inmundo y hediondo que nos lleva a pensar por la voluntad de un 1% adicto al dinero, que entonces la guerra se plantea como materialismo de la violencia de los instintos del macho alfa y sus 99 malotes. La vide dominada por esta percepciónd del poder, la gloria, los valores de los hombres de bien, la exploración de más allá de nuestras fronteras, los capitanes de barco, las tripulaciones inhumanas, la camaradería de los 9 muchachotes haciendo el gilipollas. Los machos siendo trumpers. Proud Trumpers. Them winning. Them waining. You know what I’m saying. You can still read. Even that NEWORD.
NEWROD
NEWDOR
NEWGOD
MEWDOG
The mewdog meme had it’s run towards the top greatest memes, all time.
That kind on metic exist in the world to the people who decide the deal with the games. The games we play are old and new. And biased. And violent. And corrupt. And failed. And tough. And lovely. And hopefully, holier. Is that even possible? Could you think of a better way to look at this complex collective problem we have: the sustainability of our existance with or without them. Two way street. Opposite directions. Alienation. Fine. But you don’t rule the world. We know who you are. What you macho dicks are up to. The teater of war. The loving smell of salty war money. In our rich society wellbeing. To top 9% scheme. As is.
To be.
Bë
Bé
The B is enough.
A single letter product.
I’m bigger than Job.
And of course that also means I’m bigger than jobs.
Minusculided jobs.
Making jobs smaller.
Dimmin it down.
The meeting withthe 9 industrialists.
99 industrialist working group with the NEWson of GOD.
Only 999.9999€ each ticket.
But this sure changed the world.
They needed to know.
They wanted to be it.
The wealthiest 99.
The Forbes-obsessed DICKDOM.
That’s what we know we have. We have that one for sure. Feminist know. They vote right into it. This time it’s been prepared right. The left is right.
The left is right.
The name of the book this next Sant Jordi.
Things I write in 9 days.
99 book series.
Release the first of 9 year drill.
A one day only deal.
What every author in my city does to get to this day and sell a new narrative. A new book. I’ve got this NEW book. It’s the paper version of this. Meant to be filled in by you. We are going on. We on to something. You’ve got to come. Now is the time.
Alas.
Belong.
The flagship of our NEWAY.
NEW.
It’s a simple NEW empowering thought. I heard today NIKE’s value went down.
It’s the common norm anymore.
There’s an empty space we are ready to fill in.
From a different coordinate.
From a more diverse perspective.
And another society entirely.
Orthogonal to yours.
And we go.
And we go.
And we go.
And we go.
And we go.
And we go.
And we go.
And we go.
And we go.
The crowd who have never experience a Tico Commons 9 concert burst, the first time: flipping out.
I desinged FLIPOUT.
That’s my startup concept.
But trully, what I’m after is the true collective NEW story. The space for üs to fill in the blanks. By becoming readers. Of this one guy: Golman.
Servidor.
NEW author in town.
I’ll write from Diego’s perspective.
I’ll be a personification of NEWDIE. . . . . . . . .
El Diego 9.
Diego 9
¿Careca?
Eh… ep. . . . . . . . .
ALLS
Diego en Napoli
Texto para que conste que esto es un obra que se ha escrito antes de interpretarse. Que no todo es improvisación. Pero que interpretar a Diego, así como lo quiero retratar en el gran escenario: cità.
Cità.
Mi tributo a Napoli.
NEWNAP.
Voy a desplegar nueve partidos épicos de Diego.
La producción que pone inicio a un tiempo alternativo centrado en la mano de Diego. De Diego 9.
Nouvo.
Noeve.
Nieve.
Las triadas son más cercanas al estado de la naturaleza único: él, grande, uno. Sólo.
The unique way out of our historic colonial responsability to having been born where we did. Ultimately, luck. Chaos. Probability of this NEW ü being something else. Rather the orthogonal direction of your current state of ëtrê.
Se abrió un debate en la lenguas españolas mexicanas respecto a la manera correcta de escribir esa palabra tan nuestra, tan chula, tan atinada, para mandar a la verga a una idea absurda.
Sáquese.
Pero la cosa, según la lengua que asumimos como «la norma», resulta que sólo podemos desearle tres entonaciones:
La pausa: tres puntos.
El punto y seguido.
El símbolo de exclamación.
La duda.
El punto y aparte. Y la ausencia de esto: qualo.
El debate en las lengas españolas ticatalanas respecto a si cualo se escribe con K, con Q o con la puta madre que te parió, fill de puta.
Qué ha passat amb els sis? Sempre igual. Sempre igual. No canvieu. Desig? Autoritarisme? Fet? Truc? Estafa? Amenaza. Esa sí es castizo puro. De la zona de los Austrias, Recoletos, Barrio de las Letras, Atocha, Lavapies, barrio de Salamanca, nunca sólamente Salamanca, siempre con Bario de, cuando no Él barrio de Salamanca. ¿Es así? ¿Así son? ¿Así visten? ¿Esas son sus mejores tortillas? ¿Tan repugnante se puede llegar a ser? Flipas, tio. T’ho juro. Jo soc d’aquell barri i sóc justament el contrari a lo que et podries imaginar que fos un tìpic esser d’aquesta geografia de barri ric, en pla xulo, pero amb una narrativa que fa el viatge de tornada pero totalment descolonitzat i alhora descastallenitzat que un nou super heroi de l’extrarradi, alla manté, d’una «muntanya», d’una certa urbanitat que ho peta per sortir de la puta caixa, de la nostra puta caixa, d’aquesta caixa inmoral de la qual formes part per la banda del capital dels rics, d’avui dia, tú que ets pobre. Pero no d’esprit, companys. No et poden treure això. No ells, ni ningú. Per tant al barri, aquí tots sóm part d’aquest incident insuls que fa sigui millor tornar enrere el temps. Capgirar-ho tot. I ho faig d’es d’una cantonada que no existeix, i per tant, això sí, innovador. Tant per com es planteja des la meva propia identidad transformada des de fa anys quant vaig fer 99 nits al barri de Salamanca, 999 nou històries, de les quals només et puc explicar aquestes nou. Vols sentir aquestes nou histories de Golman del Barri de NEWSAL.
NEWSAL finally meets NEW barcino. This is it, bro. We are it. Yet again, not the money game. No more. Not needed. They are throwing gasoline to the fire: war. Their industry: money. Their stupid ride: greed. Selfishness. And that loving childness of limited thought. Complex though I mean. 99 level NEW. That much away. From all this shit. You fucking dickheads. FOCOF. FOKEM. FKM. Those three words are NEW. You’ll get the concept of NEW. Innovation requires you to give up. Give in to this NEW thing. Not that shit. You’ve been fed some stories. A time during the day. At the acquantanses you meet, the real people, your crowd: community. Transformed for the good of the NEW way of actually taking this to the orthogonal glow. And we go. Literally the other way. In nine dimentions time. That far. But it’s cool. There’s space for you. And here’s the big difference on how the game’s been played vis à vis the shit your power people, you üno per cent, let’s evolve you into ünö. It’s a little step. Enough to alter the complex system. Seamlessly. To unravel the foes. Kill the fears. Reward our backing up. To lightned up. A NEW brand watch. We waching you. We dance along. WE STOPTHISTIME. We go back. We go away. And by far you stay here. And we depart. And we keep each other in this complex harmony, of letting this virtual NEW space in which your kind of dickheads thrive, we would encounter the contradictory paths of yours: continuity-conservadurism-welikethegameweholdthecardswearedicks-andtherestofyoutoogoodtoread gang. Forget New York. NEWnew. No york. Minimalization of our past. We go back and erase the deeds, the wrongs and the disparity of the unkind unfairness of unleveled fields and people who didn’t know. The ones who didn’t see. The too good to worry. To succeed just for you. The simplicity of you. The ease way of the market to help the addicts of power, money, and machodom. MACHODOM DOOM. The name of this NEWmov. NEWmuv. Es la muvi del tiempo NEW. Un texto que escribí. Back in time. To transfer to this NEW bë. Bé.
I wrote my own character reinterpretation. Wether you see mee or an AI avatar, this is the spoken word. The NEW word. NEWORD.
That it.
That it.
No more.
FUCKOM!
You know how that expression of ughh is so pure and there…
Refrein.
You too.
You too, mister.
With all your respect.
You damn fool.
So pause here for a second.
Huh.
Huh strong. With no mercy. A sure huh. Period. You are that sure. That’s a sort of a ride, ain’t it?
Well, let it be, there, here, a NEW thing. Something that is not that. Not that thing we were sure of. Our own identities. What we are doing here. I had to come down and tell it to you through my last and latest, repeat, do not expect yet any other one, I WILL BE NOT SENDING ANY OTHER SUN.
Get it.
It ain’t it.
I’m.
Bee.
BË. . . . . . . . .
The campaign manager, Golman, told the old candidate who’s playing J’s bro: G.
G is the changing factor. You ticket to the ninth dimention. I’ll be there. I’m the NEW opportuniy giver. I come from the ninth dimention in a place you’ve never been. Categorized by these NEW 9 principles.
You need to learn how to make lists. Clear and to the space.
Futbolartistry exists.
You didn’t know things about each of the 99 chapters of this string of NEW thought.
You a play a game, not just any game, specially not your crap failed man-driven love for war and tyrant boys playing that same old game we all know too well. What the fuck is your problem, man. Let’s all chill the fuck up. Let’s bring it down some. In fact, let’s put all feelings down to none. To not exist. As I. Feel it. You must.
Now protray existing fully. NEW.
I don’t believe in any of what’s been said so far, so I take the place of the happy nëmesis. A NEW type of your ugly you. Let him bë, too. Bë different, dog.
I’m back to BLUENEW.
BLUNEW is ninth dimentions above PLUTONIUM; forever. Iterating like wise riddle into the fairest NEWAI: olmecanAI.
Hi, I’m olmecanAI, your free asistance to the edge of chaos away from this lame status quo. Nine levels away in a transformed way of where you are at. A NEW distance measurement. A way to get there. A stablished rule that could be used as the common framework for yet quite another direction from what was established so, back in the day.
ALLS
I place my own divisory lines. Chapters, I call it.
The printing form.
The menace of the 9 oligarch fool bunch.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
People would vote.
Not everyone votes.
Some options are just out of our reality.
Let’s explore them.
Then risk assess.
All of us in the common good side-LöGIC.
I’m going to use all them little simbols not fully used in our own little language.
Our own little world.
NEWid.
Minor id’s series.
Nine NEW id’s.
How would you name them?
And you freely choose.
It’s about the NEW atmosphere we are able to design away from the war-loving-oligarchs. Them nine fools.
And you tell olmecanAI provide me with a nëmesis with them nine dimentions: and you’d have a result from the common understanding from our collective society emitting an opinion about what are saying when we play these nine war games.
At one end there’s a war-loving crew of 99 men.
9 women, somehow sneak their way through.
It’s two set of casts:
One type of women.
The antipodes type of women.
You don’t overstate the two sides. You don’t want to get parternalistic, and much less a macho dickhead. I’m a true convinced feminist. Feminism is the starting point of this NEW direction.
So, Bë.
ALLS
We are going to activate a NEW state of affairs. In nine different dimentions that have never been spoken about. Until now, when it’s being delivered. The NEW time.
We go back today.
We are going back in time.
And you ara in for a ride.
A type of readers.
My readers.
The influence of them ALLS.
THEMALLS.
Alls. Alls de l’hort.
Els alls són tot lo picant que un mediterrani es pot permetre.
Aquesta frase és NEW.
NEW es una literatura transformadora. Descrita ante tus ojos. Deletreada por las voces que tenemos preprogramadas y si quieres aportar la tuya, bienvenida sea tu token de interconexión.
Redes sociales.
Nuevas governanzas.
Futuros alternativos.
Futuros estratégicos.
Aquí les va una de churros y charros.
Un final abrupto y torpe. Un fundamento literario que me permito deslizar a una audiencia que se estaba quedando muy apalancada es una historia viral más. Apendejada. Y no, cabrón. Por ahí, no. Por ahí: NO.
Un mexicano tiene las maneras claras de decir las cosas.
Se entiende en chinga.
Y eso es bueno.
En los escenarios de lo perverso, el diablito, la virgencita de Guadalupe, que si el chavo del ocho sí, que si el chavo del ocho no, que si cantiflear está bien, que Resortes y el otro no son el mismo, pero pura vida. Un tico que se dice llamar Chavela Vergas llena el teatro en el que paquita la del barrio deleitaba a las señoras. Y cada noche conquista a las 99 señoras presentes con un concierto que les deja en la siguiente dimensión. Todo empieza con la cación que Paquita le dedica a los machos hijos de la gran puta que todos conocemos, y que tu cabrón, llevas dentro. Y en el lomo de la verga. VERga. El casting de 99 newmexicans diciendo VERga. Esa peli premiere en Sundance. VERga.
Mi prosa, en realidad, es siempre un guión. Un metaguion. ¿Eso tampoco lleva acento? Estoy en contra de que guion no se acentúe. Y cada que puedo lo digo. Pero a las vez 99 se comenzó a ser cansado.
Cansado Golman.
Golman cansado.
golman, pues.
Cansado.
Diga.
Y Cansado sale a escena. Y Bë. . . . . . . . .
Capítulo: Verto.
Historia de 99 Bertos.
Ninguno de ellos romero.
Diminisculizar.
Nos bajamos las mayúsculas de huevos.
Y vamos a la RAE con las nuevas reglas.
La lengua se ve afectada por esta propuesta de 99 conciudadanos ahí fuera con un manuscrito escrito en pergamino y con un historia que representa que llega desde otro tiempo y espacio en las antípodas del que sus señoros responsables representa la governanza de su tan ilustre territorio. Permítaseme dirigirme a ustedes con toda la humildad que tiene venir de un mundo NEW que para usted es desconocido, extraño, vulgar, primitivo, moreno, seamos claros, pequeñajos, gente de menor estatura, moral lo primero, y todo lo demás con ese tufillo de pobre que ughh, ni yo aguanto. La miseria de una sociedad incapaz de cuidar de sí mismo, primero en la voluntad de humanidad equitativa, liberada de las cadenas que oprimen que pensemos que endeudar a la sociedad para construir es tinglado de guerra de destrucción masiva de nuestra sociead por 99 escenarios que nos llevan a que la decisión de apretar el botón lo desmantele todo por completo. Por no haber pensado en esos 99 escenarios en los que el botón está apunto de activar el proceso de autodestrucción al que ya tenemos acceso, pero no entiendo cómo, podría asumir que voluntad explicita de 9 pelados jugando a ser el macho de oro, convenzan a una sociedad, sus hijos que no han nacido, y la memoria de lo que los pasados han vivido dentro de la construcción social e histórica que nos hemos creido respecto a lo que sea que genera los escenarios de guerra que tan torpemente 9 pelaos determinados está intentando decir que el sentido de oportunidad de nuestra sociedad es el armageddon que nuestra falacia de imperio todo poderoso, en lo tecnológico, uo ou ou uo uo ouuou uoouooo uoouo uo uoouooo. . . . . . . . .
El Pedregal es el barrio más pedero del mundo. Perdonad si no digo mundial. En este barrio no se escuchan pleonasmos.
El volcán es la escencia del sur.
Somos personas volcánicas.
Vivimos ante los totems de un valle de una territorialidad sagrada.
Permítame presentarle al viejo sabio de nuestra villa: OLDGOL man.
Mis personajes no existen, pero algunos de ellos ya tienen nombre. Y categoría. Valor simbólico. Significante.
Lo NEW debe no existir por definición.
Lo NEW nos plantea pensar no en la realidad mierdosa que le deletrean en el telediario.
Usted decidirá si vamos a la guerra, o nos lanzamos a una visión que construya un bienestar holístico y paz justo con un punto de partida lo más alejado posible de esta surrealidad particular.
No es más que otra surrealidad que viene desde otra parte.
No hablamos vasco, ni polaco, ni portugués.
Aquí lo único que hablamos es cristiano.
Ese es un ser.
Yo podría comenzar por las antípodas.
El polo opuesto.
Agur.
ALLS
Democracia es votar más. De otra manera. Sobre otras cosas. Y futuros estratégicos. Futuros asumibles. Futuros deseables. Visiones compartidas. Visiones alternativas. Que partan de nuestra consistencia argumentativa contrastada en un debate público televisado en nueve canales de la alteridad. La transmisión de un directo. Poner en marcha un movimiento. Dejar claro que esto es lo que vamos a hacer. Empoderar lo que se supone que esto tiene de indisoluble y magestuoso: la posibilidad del ser NEW: Bë.
Bé. . . . . . . . .
ALLS
Short stories are short.
A book.
A chapter.
A sentence.
The dimention of the word. What a word can hold. As a symbol. Filled.
My prose is literary poetry.
I just don’t rhyme.
CRINGE.
BÉ
Bé. . . . . . . . .
You see. There are other kind of punction rules.
The nine dots is a journey. . . . . . . . .
And a symphony. . . . . . . . . .
It’s a poem
An empty end
A NEW hand . . . . . . . . .
That’s a standard ride.
Nine times up.
The way we used to.
Not this NEW way.
This NEW way is comming from the other end.
The do aknowledge the other end.
We come from there.
You just made it more explicit.
Globally.
With the obcenecy of money and power colluding.
Against us.
Quite like this.
Quite so singularly.
An us at the opposite end.
Fleeting away.
Let’s get the fuck out of here.
ALLS
Sounds like finction.
It’s just a blog.
It’s a NEW dude.
With this NEW thing.
With this NEW plan.
And 9 to 9th dimenstion to fill.
From the 99 AIs who sign up.
To the NEW testing ground.
A NEW time in space.
Going back.
Reversing day.
Today.
SLLA
ALLS
SLLA
ALLS
And so on and so forth.
Nine times around.
And then no more.
And we go.
ALLS
Yo soy el Diego.
Ese es mi ópera prima.
Yo soy el NEW diego.
Renazco en Porto.
Renazco en Napols.
Renazco en Tlalpan.
Renazco en Copilco.
Renazco en Coyoacán.
Renazco en Guayabo.
Renazco en Tico Commons.
Renazco en la Boca y Argentino Juniors y Cebollitas.
Renazco en vos. Diegosos.
Diegosos.
S’estrena en 99 días.
Y lo construís desde allá.
YODIEGO.
DIEGOYO.
10GOL.
DIEGOLMAN.
ALLS
Un antes y un después. . . . . . . . .
Reversing day… again.
That’s what futbolart is. Going and coming. And all the way around. Backards. Akward. Anti-intuitive. That’s the beauty.
And that would be good for the piece. The poem itself. A short poem. Quit. Go. You got it. But then another idea comes by. I’m an idea person. I categorize reality. A comedian, vamos.
Call it chapters.
Literature of a NEW kind.
A NEW KIND.
A NEWkind.
A NEWKIN.
A NEWCAIN.
That should have been the sixth character. It’s a matter of evilness that exist in the 6.
And I can’t help but notice.
I see it.
I’m your antipodes.
Your antagonist, if you will.
Nice to meet you.
There’s been a missunderstanding.
A personal bias.
A way out, mister.
Now, you listen.
I’ve got some 9 words to tell you.
And then I’ll stop.
Don’t stop me before.
What are we talking about, really.
Tell me.
What are the nine relevant affairs to care and actually do something about:
That’s me.
The role I wish to play.
The game I’m willing to enleash for the greater good.
Opportunity costs.
The other thing I should be doing.
For real.
Or surreal.
ALLS
I play a certain way.
I role and look at my opponent.
And sieze a strategic landfield of opportunities.
All in the holy realm of uncertainty-beings.
Unfulfilled dreams.
Still ahead.
Still for your own selfish though of what we are trully doing here.
The way we think.
The way your name is written under the collective co-creators of our NEWorld. . . . . . . . .
The printed version of my text.
The olmecanAI enhanced version.
Of these 99 things I care about.
You
You again: I.
I transformed into ünö.
ÜNÖ explained.
How ÜNÖ turned out to be a facist force nine layers down.
Shit, the antagonist.
You really don’t like 6; but you can’t help it. It’s holy duality theorem. Yes, you can make theorems just about anything, while you consider the previously proven theorems and questions worth aiming at in mathematically sound savoir faire, que pardon moi, jesuis.
Jesús
Golman
ALLS
What’s trully your game.
What’s trully mine, for crying out loud. I don’t know either. Don’t blame me, now. Did I do it? Was I aware? Could I take it back? Say, admit for real, that you were wrong. The hypothesis you had is shit. It’s not yet proven. Not mathmatically, to perfectly clear. This is the first foundation of the NEW set of rules. I don’t mean rules rules, «rules», you know, the way we are going to understand each other, the way I know, for real that you are not trying to fuck me over. At the boudary of 6 there’s 7, and 5. But 5 has been surpassed. While 7 knows 6. As 6 had a blast in his time. He went for it all. No masks on. As you are.
You see, the antipodes of you is me, on you 6 slot.
I can’t write for you.
This is how NEWright get’s it right.
It’s that other right.
They, unicitists, were never expecting this.
A turnout of events.
A fully blown togetherness, at last.
Don’t be lost.
Don’t be last.
But fucking crying out loud: don’t be a dickhead. . . . . . . . . ü
You wan’t the dickheads at the other end.
You walk away from a dickhead.
Rule number one.
Don’T!
That’s my finest character. I’m a builder of NEWHOPE. And also building NEWHOP in between surrealities. I come from another set of multiversal relationship with a NEW set of premisses. NEW premisses. Or premises. Which ever one is RIGHT.
Is being right a zerosumgame?
Do I want to be right?
Do I want the truth?
Do you believe?
In me?
In something rather awkard?
In something your community taught you to believe.
Say you go the other way.
To the other end.
And physically travel to the antipodes.
What would you experience by putting yourself at that NEW coordinate.
That’s your NEW space.
That’s what we get from it.
All of us.
In a NEW fashion.
A NEW game.
A 99 level story.
As a NEW series of formats.
As a category labelling game.
As a story that unfolds at the other end of the book you are reading, but there in the world, the world reconnects with the end of the collective NEW way at the orthogonal direction of all the 9 dimentions chosen to represent the 9 ruling values of our collective complex galore of at least 99 ways to look at it.
I’ve been influenced by Perec and Josipovici to the Ferran99.
I’ve been influenced by Perec and Josipovici to the Ràfols99.
Gabriel, George, Ferran i Golman.
I can work with 3 other dimentions | beings. It could be either three and me. Or two and me, who adds three.
Demonstrate that.
I’m a romatic mathmatician.
You see it’s not normal for a mathmatician to also like to write literature. You don’t want to stop doing your mental mathmatical pushups that takes you the ninth dimention of a mathematical scholar, as humbly myself regards itself (obviously showing off by undermining literally with phony words a good argument to allow the character you are playing in life to go beyond the state of affairs, as we are seekers for the greatest impact. But this is the way you go by subscribing to my NEW community platform.
My very first platform.
In a NEWay.
Most efficiently build up from constitutional capabiliity of reframing our collective collaborative NEWill everchaning in this infamous rate of slowing down, you are moving fast, you need to make the morning last, feeling groovy, feeling as you are part of the NEW action taken place once we collectivelly assume a new standard of collective collaborative care. Selfcare. Collective self care. With a NEW set of 99 rules.
The 99 rules was like the NEW holy book.
A trully 9 color book edition.
Sold in print only in 999 artist signed copies.
That’s 999 signatures to make.
O my truly last piece of art: 999.
9 book. Notebooks really. Raw pieces of my head. Now sliced together as a NEW force from within in. On those two direction: yourself, and the other way ‘round.
You and the antipodes.
The meet.
MEAT.
Me at. . . . . . . . .
That’s my set of rules.
The 9 levels.
As crude as I wan portray a journey.
We question the ideas that don’t seem right. And enter into a discussion. You are not representing just your institution when you are building a NEW community. Where should I play as NEW poet in the overall vision of the transforming vision of what’s to come from this NEW architectural framework.
Hay un tema de autoridad.
Hay un tema de autoría.
Yo ya llegué hecho de casa. En el año uno del tercer milenio aterricé en esta ciudad. Y había experimentado lo que era vivir en una capital de un sitio más grande del que provengo. Por tanto ya me había hecho con la idea de mi identidad alterada. La superación de la versión más simple e inmediata de quienes somos, según las consideraciones de nuestro alrededor, de nuestro contexto, de nuestra realidad nacional, cultural, racial, socioeconómica, de clase, de altura, de peso, de género, de idioma, de nivel de bienestar emocional, de nivel de bienestar en general, de aportación media a la resiliencia colectiva, o a la resolución de nuestras necesidades básicas insatisfechas. Las que colectivamente nos preocupen más. Las que nos corresponda, como ciudadanos, como personas, como seres humanos, como organismos habitados continuamente por bacterias, virus, fungi, cuya vida colectiva sucede dentro de nosotros, con una harmonía especial, compleja, cambiante, con la evolución continua de los ecosistemas microbióticos.
Con la microbiota en la mano.
Saludos,
ALLS
Un nivel más de surrealidad, no. Parfavar.
La literatura micro: 9 palabras.
Metaestructuras literarias NEW.
Yo veo categorías donde no existen. Etiquetas. Segmentos. Y les doy nombre. Los nombre por primera vez. Como San Juan Bautista: Jesús.
Jesús es mi carnal. Vive aquí. A través de mi. Como un noción mística intrasferible y disponible para todo Dios. Para la peña entera. Quien quiera recibir su mensaje transformador. Y hacerse un propio. Como hizo Él. Carnal.
Es la carnalidad de Jesús.
Eso es lo que comparte con nosotros; y NO con Dios Padre.
Ahí también hay dos bandos: los divinos y los terrenales.
Mis frases son libros que Marvel hace películas refritas con tropecientos efectos especiales NEW.
Sistemas obsoletos.
Sistemas sociales.
Sistemas dinámicos emergentes.
Sistemas resilientes.
Sistemas conscientes.
Sistemas antagónicos.
Sistemas bélicos.
Sistemas financieros.
Sistemas de despojo.
Sistemas cínicos.
Sistemas cancerígenos.
Sistemas eternos.
Sistemas recurrentes.
Sistemas redundantes.
Sistemas orgánicos.
Sistemas autoorganizados.
Sistemas autogestionados.
Sistemas compensatorios.
Sistemas inalienables.
Sistemas eclécticos.
Sistemas traslucidos.
Sistemas constantes.
Sistemas continuos.
Sistemas revolucionarios.
Sistemas revolventes.
Sistemas reconstituidos.
Sistemas autoaprendidos.
Sistemas transgeneracionales.
Sistemas robustos.
Sistemas matemáticos.
Sistemas obsoletos.
Sistemas enfermos.
Sistemas autocurativos.
Sistemas preventivos.
Sistemas benévolos.
Sistemas inapelables.
Sistemas alternativos.
Sistemas paralelos.
Sistemas lationoamericanos.
Sistemas hispanoamericanos.
Sistemas galegos i portugueses.
Euskal sistemak.
Sistemes ticatalans.
Sistemes tico comuneros.
Sistemes NEW barcinianos.
Sistemas deportivos.
Sistemas cooperativos.
Sistemas constructivos.
Sistemas reproductivos.
Sistemas estelares.
Sistemas binarios.
Sistemas multiversales.
Sistemas contractuales.
Sistemas incrementales.
Sistemas NEW.
Sistemas inimaginados.
Sistemas mortales.
Sistemas complejos.
Sistemas adaptativos.
Sistemas remunerados.
Sistemas multiversales.
Sistemas decadentes.
Sistemas atravesados.
Sistemas solapados.
Sistemas duales.
Sistemas integrales.
Sistemas factoriales.
Sistemas vectoriales.
Sistemas ilimitados.
Sistemas inabarcables.
Sistemas acotados.
Sistemas relacionales.
Sistemas autónomos.
Sistemas predictivos.
Sistemas acabados.
Sistemas remanentes.
Sistemas cíclicos.
Sistemas inesperados.
Sistemas viciados.
Sistemas enviciantes.
Sistemas estimulates.
Sistemas lúdicos.
Sistemas reconstituyentes.
Sistemas actuariales.
Sistemas predeterminados.
Sistemas descartados.
Sistemas ancestrales.
Sistemas multidimensionales.
Sistemas expansivos.
Sistemas estables.
Sistemas entrenados.
Sistemas autoorganizados.
Sistemas antiviolencia.
Sistemas correctivos.
Sistemas moleculares.
Sistemas anclados.
Sistemas potenciales.
Sistemas crecientes.
Sistemas inicializados.
Sistemas inéditos.
Sistemas recalibrados.
Sistemas mutantes.
Sistemas puntuales.
Siistemas resagados.
Sistemas iterativos.
Sistemas intuitivos.
Sistemas optimizados.
Sistemas neuronales.
Sistemas reapropiados.
Sistemas capitativos.
Sistemas prohibitivos.
Sistemas alucinantes.
Sistemas alucinatorios.
Sistemas metafísicos.
Sistemas parciales.
Sistemas incompletos.
Sistemas irreversibles.
Sistemas regenerdores.
Sistemas complementarios.
Más de 99. . . . . . . . .
Mecanismos de eliminación, priorización y selección.