¿Qué puede pasar?

Que un objeto me delate.

Chin.

¿Y ahora?

Estás perdido.

Perdiste.

Pum.

No existes.

Nunca has existido.

Eres un reflejo de pensamiento más oculto.

Velo a buscar.

Este es mi papelito.

Y te voy a dar un papelito.

En el papelito va todo.

Una papeleta.

Pura mariguanada vulgar.

Pópulo imposible de diregir por una minoría silenciosa del extremo de la derecha.

El mariguano vs al mamador de derechas.

La revuelta de los mamadores de la derecha.

Puros tipos con clencha, sueter de color pastel, sin calcetines, con una especie de Top Siders, claramente fuera de tiempo-espacio. Hello!

It’s 1923.

23.

This year.

That number.

GYAT.

Greatest year aight!

G for greatest.

Y for year.

A for aight!

You motherfucker die right there.

It’s a matter of time.

NEW time.

Emphasis in the NEW.

NEW.

The social brand.

You are in it.

As someone else.

That’s wataitoking about, biechas.

Biechas is the last word of the latest NEW language: Ticatalan.

Praise this NEW language.

You’ll see how funny it gets in 99 postdickdom time.

POSTDICTDOMETIME.

That’s filosofi aight!

One two three. . .

Dualism.

ALSS

Typos.

The wisdom of NEW mistakes.

Harmonizing around somewhere else.

We want NEW.

NEW’s here biechas.

Las biechas son la neta.

Pero son otra cosa.

Otra cosa que no son ahorita.

Ahoritita mismo.

Ahorititita.

Yo le escribo a ustedes.

En otro plano temporal.

En otra historia de una reunión de chamba.

¿Cómo lo vamos a hacer?

Una reunión del colectivo más común.

Me fui.

Y volví.

Mae, me econtré a dos salvadoreños, una tica, un peruano, un argentino, una alemana, una gallega, una catalana, un leonés, un madrileño, un vasco, un castellana de la mancha, un catalán con el que ejercimos el juego de representación de la Radareta. Luis y yo.

Luis y yo.

Les voy a contar una historia de una nuevo lugar.

Un lugar al que vamos a ir algunos.

A la alternativa chingada madre.

Y nos vamos pallá.

Con un argento perfecto.

En cambio, otres argentos me siguieron a mi.

Adiviná las dos naves.

El raid que se tenía en la supranave conservadora: ricos argentinos, patriotas de verdad, la high.

El ride of the NEW argentinos. . . . . . . .

La sortie de l’argento. . . . . . . . .

Nine dots parábola. . . . . . . . .

Los errores como la gracia.

El primer teorame del teorema del NOU. . . . . . . . .

Teorame y teoremas.

Los 9 teoremas NEW.

NEW.

La campaña.

La marca.

El movimiento.

La interpretación.

Una idea nueva.

La creación artística.

El modelo dual.

Las trayectorias alternativas de las antípodas de nueve status quo respecto a los nueve grandes retos del Tico Commons.

  1. AMR
  2. Value-based collective collaborative vehicles to disrupt the status quo bias.
  3. Where do we place the incentives?
  4. Where do I deliver a message?
  5. What’s the calling?
  6. Who’s organizing the collaborative action?
  7. Where did you gather info?
  8. Why is this something relevant?
  9. Where’s the NEW value of what we are going to measure?

This is not scicence: it’s NEW value-based procurement.

I’m your procurement of innovation evangelist 9.

El nou d’un poble nou.

Ticataluña.

Camí al Tico Commons. . . . . . . . .

Crónicas de Armando Gallo Pacheco. . . . . . . . .

¿A dónde vamos cuando vamos al más allá?

La primera pregunta.

Sólo caben nueve.

Y tras nueve, cerrás.

Tirás la llave.

Te fuiste entre la vida que viviste.

¿Y qué hiciste?

¿Sí, vos?

Pará un poco.

Vi jugar a Dolberg en la bombonera.

Con un gallina en el estadio.

¿Vos lo podés creer?

Y claro que soy NEWARG. . . . . . . . .

Y también por ahí NEWMEX. . . . . . . . .

¿Y quién lucha contra el RAM? . . . . . . . . .

Resistencias antimicrobianos.

Antimicrobianos.

Una especie de figuras nueve veces más surrealistas que los cronopios.

Y los otros.

La dualidad de Cortazar.

Y andar de ahí a Borges.

O de ahí a Diego.

Y encerrarte en un tanto enterno.

Entre esos tres.

Es igual heteropatriarcado, pará un momento.

¿Vos no lo ves?

Hay dos opciones:

¿Tú?

¿Te apuntas?

Sa Punta d’Es Pas

Quelcom més que un lloc

Avui he anat per tercer dia consecutiu a veure si em podia sumergir a s’aigu de Sa Punta d’Es Pas. No es pas només un lloc per fer es banyet. Es tracta d’un lloc singular i ple d’elements que el constitueixen en el lloc més important de tot es territori espanyol. Des d’aquí es pot establir una conexió directament amb els elements dels quals pixar ens pot parlar a la seva darrera peli, o bé, ho podem copsar nosaltres amb els nostres propis mitjans.

I és exactament això el que avui he fet al anar-hi a Sa Punta d’Es Pas.

Aixecar-se és el primer pas. No hi ha molt moviment a Es Grau a les vuit del matí. Excepte per tots els que hi van a treballar, que surten a aquella hora. Que no són pocs. La gent hi viu i treballa a Es Grau tot s’any. Com es meu cunyat. Es concu de na Vera.

Es concu Roger em va dir, qual vell llop de mar, avui encara fa vent. Sa tramuntana no ha marxat encara. I es notava. I diu, per a validar la seva sabiesa menorquina, pero ves-hi, perque de vegades es vent se sent molt més fort aquí adal, que no pas a rand de mar.

Tota liturgia comporta un cert risc. Ja es veu clarament a Sa vida d’en Brian. Els predicadors fan un salt al buit. I naltros, que requerim creure en quelcom, ens agafem a allò que millor s’adapta en aquell moment a sa nostra necesitat existencial. Qui soc jo?

Doncs jo tinc clar que sóc aquest habitant de Sa Punta d’Es Pas. No només per el sentit d’anari a fer un banyet. El nom de Sa Punta d’Es Pas no és només un lloc des d’on es veu passar els baixells que entren i surten de es port d’Es Grau. És un lloc des d’on es veu passar la vida, el temps, i la nostra escencia. Un cop allà ho veus tot clar. I no cal endinsar-te a s’aigu per completar la liturgia. Ser-hi ja és prou potent, en un dia com avui, en el que el pas venia en forma d’onades més potents, com bateixos d’un esprit senser que ens envolta: s’aire, s’aigu, ses raigs de sol. Elements d’un consorci que está en simptonia amb nosaltres, essers humans, amb la intermediació d’aquest simbolic moment, d’un únic sacerdot: aquell present allá. Mirant-ho tot. Copsant el temps.

Avui m’he adonat (potser ja ho havia viscut en un altre moment) de que Sa Punta d’Es Pas és un patrimoni de la Humanitat. Des d’aqui, un nou momentum col·lectiu s’expresa en forma d’una frontera cincumstancial del lloc que habitem en aquest mar, aquesta terra, i aquell ecosistema particular que juntament amb nostre Déu Pare, el Sol, ens fa totalment únics, com a membres d’un organisme viu que s’expresa com un bateig d’onades que repiquen solvents amb la potencia exponencial lliberadora de Sa Punta d’Es Pas, tal dia com avui.

ALLS