Le mejor historia jamás contada

Todo el mundo sabe que la mejor historia jamás contada es aquella de que Jesús en realidad era un gran lector. Entre sus 9 y sus 15, leyó los mejores 99 libros en Jerusalem, y 999 km más allá.

Y se fue.

Nunca nadie encontró sus cuardenos.

Hasta hoy.

Un arqueologo pakistaní, Golman Mubarak, encontró el manuscrito de 2025 años de antigüedad, firmado por Golman, el hermano mayor/menor, dual, de Jesús.

Jesucito.

El mismo.

El bro.

El bro de Jesús era la hostia.

Y nunca nadie, hasta hoy, le había dado bola.

Su historia nunca se contó.

Nadie le supo entender lo que quería decir con esas otras historias en los mismos 99 sitios en los que Jesús y Golman, como hermanos, presentaron sus ideas desde dos extremos del tiempo espacio, que como familia, venimos hoy aquí a presentaros.

Benvenidos seais.

Esto es la palabra NEW.

Venida del cielo.

Soy Dios Padre, cabrón.

Ahí está.

Lo dije.

Llevo preparandome lo que a Dios Padre le ha tocado aguantar por tener que bajar y verlo yo mismo, ante 999999999 peticiones directamente venidos de individuos libres en las antípodas de esta puta mierda putrefacta que tenemos en nuestro crónico machismo desbocado en nombre de quién, cabrón. Mío, ni madres. Se van a chingar a su madre. Basta. Desertamos la violencia y sus 9 valores y 99 vilezas.

Sólo 99.

La serie en las antípodas.

La historia del terror de la alternativa.

Caer.

Volver.

Vos sos Caín.

Y Golman.

ï

minisculizeme

elsewherewego

This other way.

Are you ready to GO?

Every go, the «O» is an olmeca head.

Call an artform or a tag.

It’s a spit on the NEW face.

And not end in violence.

Cause we left it back.

For good.

Imagine time bends.

A mathmatical demostration takes for you to wonder we are heading if we mean to go somewhere. It’s a vision game. A vision for the holistic welbeing reconsidered. You guys. Stop. Let go. Drop violence from your estimatic short life. Live it well. At the scenario of leaving something behind, and rather go the opossite way, orthogonally away from a matrix you understand for this 9 mathmatical concepts of a matrix, or a movie reference that could selfreference towards this new rabbit hole, and I throw you here a Jesuscrist, my bro, story you’ve never heard of but leads up to being in a parallel world as the calling one to save the day for tha name of the NEW lord, minusculized, could happen to live at the very other end of my undertanding. Away from here. From where you and I antagonize. Let’s chill the fuck up.

No exclamation mark.

De-escalete.

De-risk.

De-macho.

As compared to Di Maggio.

And turn this nëwgöd minisculized with a deal flow of a total màxim of 999 NEW writers of collective narrative of some else the fuck away from these shitty 9 things of our particular time and space, to first stop, and feel it again, to reconsider lonelyness, and not seeing each other, stuck at home. The world, complete. The absense of war. No violence on the street. Violences at home.

That ought to stop.

It’s a man thing.

I first, Gol – man.

Servidor.

That’s what my father, GOlman, told me. Or rather everyone but me. How you treat the other. The world. And dedicate your intelect and know how to work in teams. To target complex people’s transformative processes. How we deliver change has to do with a lot of what my father did in his life, for the tico commons.

My father is bigger than Father God. Or am I?

Father’s things.

Mothers things.

Here.

WEARë. . . . . . . . .

Dual options:

La dualidad NEW española

NEW es mía.

Es mi visión.

Mi partido.

Mi plan político.

La perspectiva de futuro.

Mi rol terrenal, escrito en un manuscrito en hebreo que mi YO mismo de 2035 años atrás intervine para Jesucito de miarma bajara aquí a lo que ahora sí, he vuelto, a cerrar el ciclo aquél del que hablan las escrituras, y que desde aquí venimos a reconsiderar como la natural evolución de nuestra divinidad humanizada a imagen y semejanza nuestra. ¿Qué otra salida nos queda, sino que baje Dios Padre mismo, y que lo vea.

Y ahí podria acabar.

En un bending-of-time-space de la ostia.

Contado en cine.

Hacia atrás.

Patrás, patrás, patrás.

Risas.

99 distintas.

La carcajada divina.

El arte abstracto de Dios Padre Nuestro Señor por los ciclos de los ciclos revertidos de aquí patrás entre Golman y Jesucito.

El libro se considera una ofensa para la categoría nueve de amigos colectivos de Golman&Jesús, la Última compañía del Señor: minisculizada. El credo ortogonal. Me parece que esto no os lo había explicado. Ahí les va.

Dios Padre no existe.

No existo YO.

Pero sí una versión minisculizada de aquello que quise prender ser.

Y eso llegué.

Para bien, a veces, gracias a Dios.

Optimista.

Positivo.

Creyente en la energía divina que nos transforma a todos los seres interconectados a esa cosa en sí que representa que vibra en el respirar resiliente de nuestra vida cual transcurre. Pero eso, esto, ¿qué es?

Señoro tal: pase adelante y lo explica.

Así: oral.

¿Cómo se explica nuestra realidad actual?

Usted, ¿qué diría?

A qué 9 vírgenes le reza.

Con qué nueve santos mantiene un lazo de fe superior y unificado, en pos del bien común de la dimensión sagrada, continua, restitutiva, autoliberadora, por el simple hecho de estar aquí, vivo, leyendo una de las escrituras NEW.

Lo que el significado clasificado como base de datos de una inteligencia social colectiva en la dirección ortgonal a lo que habíamos sido hasta hoy. Bajar del barco. Mirarlo hundirse: hundir un trasatlántico moderno que represente una vulgaridad de clases y vidas que eran y son el tránsito de mundos con pretensión de ser más pipirisnais que unos mugres pobres a quién desprecias por un sentimiento de superioridad que sale… ¿de dónde? En qué puta cabeza caben. Déjate de hostias. Prohibido ser xenofobo. Prohibido ser racista. Prohibido refugiarse en cualquier credo que pongan en pos de una violencia y un estado de sometimiento armado de la virilidad pomposa de nuestros ejercitos de tierra, mar, aire, redes, internet, mercados, negros, blancos, cafés, amarillos, rojos, morados, verdes, azules, azules marino, azules soldado, azules pasma, azules gim, azules zulos, azules gun, azules western in current situation for a script in obiquüm NEW dwellings, settings, places, people in a situational NEW space being recorded.

An exclusive 99 person event.

A show.

A great NEW one.

In this dual space-time continuum that can emmerge all of the sudden following the 99 rules of this NEW transformational pathway.

This is the highest help.

The most I can do.

But you must be willing to just, GO!

And you read.

And go.

Read.

Go.

Read.

Go.

Read.

Go.

Read.

Go.

Read.

Go.

Read.

Go.

Read.

Go.

ALLS


Hace tiempo pensé que podía revertir el tiempo.

Ah, sí, y también que podía replantear el personaje literario de Dios Padre, reconvertido en una versión distinta de sí mismo.

Como si eso fuera posible.

Una clara ficción.

Una metahistoria que te lleva a la prengunta: ¿y si soy yo?

¿Y si soy yo?

Y si era este el plan.

Pues yo por si las dudas, decidí bajar y verlo yo mismo. Eme aquí. Soy Dios Padre Nuestro señor, verificado, por una red social que tendría que ponerle un par de huevos para proyectar la salida de este hoyo en el que aquí mis 99 compadres machos me han dejado este Cristo para resolver una paradoja tiempo-DEUX que únicamente podría tirar en una dualidad sagrada características de un salto de fé superior común hacía un sitio menos mayusculizado, y más bien más minusculito, bajémosle de huevos, yä.

Xarxa social.

Trademark

Diëresïs corp.

El registro de dominios en los 90’s transitando hacia los 2000’s. Dosmiles. Si nos dieran un tiempo flexible, cuántos años le deberiamos dar como colectivo a un plan común de futuro verdaderamente holístico y ausente de violaciones, violencia, armas, guerras, tiranía de los ejercitios en continuo gasto de la amenaza militar, por lo militarmente sólido que resulta nuestro bienestar colectivo como estamos, como para cambiar las cosas, o bajar todos las armas.

De desacralización del amor a las armas. Por un decreto sagrado de Dios Padre Nuestro Señor, que bají, vino al congreso, y lo explicó hacia un pueblo NEW reconsiderado a partir de la voz colectiva de estos 99 sujetos que rellenaremos este espacio de un resultado colectivo ortogonal emergente.

El juego en sí.

El diseño de una sostenibilidad de la emergencia.

En esa otra dirección.

La ortogonalidad de los tres dedos sobre el aire.

El símbolo de un mito matemático de la interpretación en la gran pantalla, la pantalla del movil, la pantalla del cinema al aire lliure, a Montjuic, en representació de la recuperació d’un espai militar tot seguit arrivem a la conclusió d’una declaració colectiva per abolir l’exercit. Com ara va fer Ticataluña, en aquest nou plä temporal.

Voleu anar?

Voltre voliau canyeta, oi?

Som-hi!

Hi-änem!

nëm. . . . . . . .

PITUS

PITUS & PETER

Un Pitus clau.

Una manera d’esser mascle i absent de violència.

Perque deixes d’esser macho.

Pero no et ve de gust.

Va bé esser mascle.

I més alfa.

La violencia d’ha exercit així, contra la dona.

El masclisme es representa davant el feminisme.

I fa fer que aguanta.

Fins que ens adonem, que tots plegats ho som.

Soms mascles.

Som masclistes.

Putrids.

De la pitjor manera.

I no ens adonem.

De cap de les maneres.

Fins un dia, hi caus.

I dius.

Cony.

Et veus al mirrall.

DÉU PARE MAYUSCILITZAT, de cop i volta, es minisculitza.

dëu

I es transforma.

D’una perspectiva nove, que fins ara no havia plantejat, fins que vaig haver de baixar, veure jo mateix 50 anys, i dir, qué va, no és això, baixar tú mateix, i arreglar-ho.

No es pot fer d’immediat.

Es imposible.

La barba no creix tant ràpid.

Paraula NEW de dëu.

minisculitzat.

Al costat de Diego.

ALLS


Enter el video del 9 10.

El nou dëu.

Nascut tot just, aqui: NEWCAR, NEW barcino, NEW spain, NEWEU, NEW américa, tico commons.

Unes coordenades d’espai NEW en sis dimensions.

L’entitat complerta.

La dualitat complementaria.

Les dues direccions.

Anar i tornar.

Majusculitzat i minisculitzat.

dëu i nöu.

ü


Vease el video que hizo el NEW dëu minisculitzat.


«Que baje Dios y que lo vea».

Petición 999999999

Y Dios Padre bajó, lo vio, y sea esta su respuesta por escrito.

El último testamento.

Dios Padre hecho hombre: Golman.

Hermano de Jesucito.

J’s bro.

ALLS


La respuesta al presidente

En vez de poner atención a los discursos del presidente.

Hasta hace nueve días era un candidato al puesto.

Iba a dirigir hacia una realidad NEW.

Y se cayó.

Y se calló.

Los grupos políticos que apoyaron al Gobierno.

Ministro. Personas de confianza.

In dirigendo. In vigilando.

Puestos de responsabilidad de gestión pública.

Triángulo de la verdad.

Nadie más.

La trama completa.

Destitución de Ávalos.

20 de enero 2020.

Koldo influyendo en contratos.

Hechos y expulsiones.

Supuestas actividades.

Absoluta credibilidad a la UCO.

Pesquizas internas.

Alcance de la actividad de cada uno.

Todos tenemos sombras.

Propuestas.

Medidas.

Responsabilidad política: lo de hoy no va sólo de más leyes y más controles.

La respuesta de la situación en la que se encuentra. Su responsabilidad. No la nuestra.

Dar lujo de detalle. Cómo actuó en cada momento. Perimetrar la actución al margen de la organización política. Una mayoría en torno a una propuesta. El argumento del miedo. La carta del chantaje: uy, la que viene. ¿Yo o el mal?

Cuestión de confianza.

Valorar si disolver la cámara.

Mayoría en torno a un nuevo candidato. Nunca se ha intentado.

Disolver la cámara y convocar elecciones.

Una moción de censura del PP.

Ya les va bien Pedro ante las cuerdas.

Y las fachafakenews.

Bulos contra verdades incómodas.

Pasar páginas rápido.

Primer capítulo de 99.

Aquí el primero.

La fuerza de la democracia.

La voz de nuestro pueblo.

Cesiones y convicciones políticas.

No nos van a arrastrar al barro del insulto.

El rey desnudo.

Nadie se atreve a hacerle frente a la realidad.

Usted no desfila hoy aquí desnudo. Sino con una hoja de parra.

Afecta al PP. Y a las instituciones.

No va ir bien.

Empieza a hablar en Euskera.

El resto de España desconecta.

¿Qué habrá dicho?

¿Quién lo habrá entendido?

El ser azul que no entra al link, que no lee el mensaje, que habla esta lengua NEW, el ticatalán?

El euskera, minisculizado, también es una de las nueve fuentes de la personalisima lengua NEW que meinventaó. Palabras inexistentes hasta mi reconsideración en estas 99 dimensiones encadenas. Cadenas, al fin y al cabo. Series de tiempo. Direccionalidad del tiempo. Metaespacialmente. La regeneración de nuestra humanidad y la dirección ortogonal NEW.

Podemos sobre PSOE.

El machismo de siempre vive en el PSOE. Igual que otros corruptos. La foto del tour de los 4 fantásticos. Dream team de la regeneración democrática y del feminismo. Las feministas han ido demasiado lejos. Sus amigos de 40-50 años se habían sentido incómodos. Normal, sus amigos eran unos puteros. El grado de decepción de las personas que nos apoyaron en el 2023. Mujeres escuchando los audios de Koldo y Ábalos.

Santos Cerdán, una persona que nada tiene que ver con el PSOE.

Perdón. Nos engañaron. Una auditoria. A lo M. Rajoy.

«No es un caso del PSOE, sino contra el PSOE.»

Compromiso sincero.

Tapar un escándalo mediático con medidas cosméticas.

Sanchez.

Feijo.

Acciona.

La principal financiadora. AQUAMEN. Hospital y sobrecoste. Gobierna. Mano en caja. Plan de rearme de Trump. Acciona no volverá a recibir ni un euro de dinero público. OHLA. Las corruptoras. Ni un euro de dinero público. No lo van a hacer. Lo sabemos todos. Las grandes contructuras tienen un modelo de negocio de comprar a políticos y jueces. Comprando policias. Única empresa que tiene a sueldo al exjefe de la UCO. Ustedes no pueden ser parte de la solución. Un sistema que se deja comprar por las grandes empressas de este país. El sistema corrupto. Usted ha venido a quitarle importancia a la corrupción. Sino viene la derecha. El único lider progresista que ha hecho presidente a la derecha es el partido socialista.

Debería haber un criterio para saber a quién se le da más tiempo del marcado, y a quién no. Cronometrar intervencionwes. Mirar interrupciones. La interpretación de lo público.

Discurso de Podemos, durísimo. PNV, escenarios.

Con 4 escaños puede hacer o no hacer caer al gobierno de izquierdas.

Podemos ante sí mismo.

El agente transformador.

NEW.

El último partido.

La casa amplia del ticatalanismo.

Una leyenda NEW.

Como en estas nueve dimensiones: 9, 8, 7, 6, 5, 4, 3, 2, 1,………

ALLS

A NEW formula

It’s made up.

It didn’t exist.

Now it does.

Easy.

Change is going happen… NAW. . . . . . . . .

This is NEWART. The picture of the screen. The intention and the digital misfit. Think elsewhere. . . . . . . . .
Relfreferencing inward loop for the tico commons. . .. . … ….
Y cada imagen NEW permitía le creación de una leyenda NEW
Dimensiones superadas por el conjunto de nuestra inmediata colectiva plenitud: ALSS
Es una elipsis y una revolución NEW. . . . . . . . .
Una dimensión se quedó sin leyenda. Un espacio a ocupar en el futuro. Ahora no. Concentrémonos juntos en la raiz del problema y nuestra humilde aportación al bienestar holistico e hiperesiliente que dictè/dictó, según quién lo lea o pronuncie, lo que convertiría a cada aquél lector de estas sagradas escrituras, quede aquí dicho que Dios Padre les manda un ültimo tren para reducir a nula la subnormalidad del pensamiento primario, y necesario para nuestra supervivencia como especie por encima de los putos dinosaurios. NOS LA PELAN. SU DIOS PADRE LES DICE: HASTA AQUÏ. Paren de violentar a las mujeres. Empecemos por aquí. YO, ËL primero. En minisculizarme y pedir perdón. Perdones miles, como decimos en México, en un círculo fresöide del que inevitablemente se me relacionaría por una serie de 99 personas que evidecían mi mexicanidad. ¿Acaso eso me da la mexicanidad? ¿Qué chingados es la mexicanidad? ¿A ver? ¿A ver, pendejo? INCATE CABRON. vERGa. minisculizada. Ridículo de género. A la inversa. Te sientes, alfaherido. Eres un alfamamador. Con Caín, putos. Sí. Sí se vale seguir diciendo putos. Certificado. QED
La imagen de D10S PADRE minisculizado. Palabra minisculizadora. Escenario plausible para habitar en ausencia de nuestra masculinidad tóxica, tan impactante, Diösïtö, desde aquí nos saludamos con sutil albúr minisculizante, por asegurar que el gran único Dios Padre reconsiderado por el algoritmo alimentado con la teoría de la minisculización y las metaestructuras del argumentario de su existenica cíclica en resiliente evolutiva resolución en pro de una renovado procomún, llamado Tico Commons.
Vemos una dimensión superior, con grandes entidades superiores, una de ellas activa, la otra, detrás: esperando turno. El mando de un ser resiliente. El Diös de la resiliencia. Si ünö NEW, revolucionario a muerte, la cuestión sería saber para qué tipo de nueva governanza colectiva. Yo no les hablo de boquilla. Aquí les expongo mi alternativa propositiva en formato de un juego práctico de reformulación de todo, de todos, de nosotros mismos, tal cual llegamos hasta aquí, y simplemente irnos derechito hacia esta vía ortogonal, a chingar a su madre. Nos vamos a la chingada. Y lo practicamos en loops de representaciones alternativas alteradas de nuestra individualidad en el colectivo común desmachificado que promueve esta ENCÍclica superior minisculizada. Por Diös Padre a DIOS PADRE. úNICO LECTOR AL OTRO LADO DE ESTE SUBTEXTO CHIRRIGURESCO.
una narrativa que te vaya bien. Si tienes una leyenda que definir vamos a velar por lo común primero. Primero, por sentido común, y segundo, por lo demás. Y damos espacio a mil razones más. Por las que llegar a un lugar transformado y resiliente. Positivizar nuestras versions alternativas a justo esto que dejamos atrás. Ante todo reversible. Vamos patrás. Patrás, patrás, patrás. El animal sagrado de un pensamiento metafórico en triología desde la otredad entre Dante Aleghieri y Golman Elizondo; Servidor. 9 de años de aportación al procomún. El esfuerzo mínimo vital. La corriente acontracorriente. La reversibilidad de todo. Las versiones antipodales. Nuestras nueve oportunidades para la transformación. Para unos y otros. Defina su némesis. Con toda claridad. Dedíquele un requiem de vida. Y deje usted el odio que le enferma, dé por acabada la masculinidad tóxica que ignora ver pese a ser el subnormal activo de la violencia a una mujer. YA. Se acabó. Toda la violencia. Basta. Soltamos las armas, a la de nueve, ocho, siete, seis, cinco, cuatro, tres, dos, uno… NEW. . . . . . . .
Cryuff. 14. Otra dimensión. Uno recibe 14 inputs. Y uno se convierte en NEWCRY. I el camp, NEW, would sign a song it didn’t exist. ALSS
Breve historia de los 15. Una lista minisculizada. Una dimensión aparentemente menor… nada que ver: es la única sine qua non.

Qué nos dejen actuar. D1öS padre dixit.
No se bien lo que pasa. No está definido el futuro. El objetivo colectivo máximo es nuestro bienestar personal inalienable. Lo que nos hace iguales a todes. Usteds y yo. Y su ünö sagrado. Igualante. Usted y yo. Lo mismo. Aquí. Allá. El más allá. Conectando. Métase. Que Dios Padre le ha dejado un mensaje justo a usted #códigonecesarioparalarevalorizacióndeldatoqueetiquetaelprocomún
NEW index. A value congregation. The last open event. Close event sustainability theorem and 99 control scenarios. A new dimention destination. A mestastructure built to be resiliently updated by collective collaborative effort of 9 different crowds with all level of freedom to collectively design the common interest of your subtler kind. We are gonna tend to tenderness and holiness. Of you, and all. In the absence of the need of violence in NEW human terms away from this fucked up STATUSQUO99. ünö revolution. Bé. Bë. ALLS. . . . . . . . .
El congreso de la desilusión se somete a un discurso durísimo para la izquierda. Suenan aires de derechas en España. La corrupción: el tema por el cual el presidente Pedro Sánchez se enfrenta a tener que dar explicaciones a la ciudadanía por elegir mal a su número dos, dos veces, o tres, o cuatro o cinco. Los nueves primeros corruptos del partido rojo. Los 9 corruptos del partido azul. Del amarillo. Del violeta. Del verde. Del azulitoverdoso. Le contesta Nuñez Feijo. No Nuñez. Para eso sólo a Nuñez se le trataba así. Por encima del hombro. En cambio a Nuñez Feijo se le González Zapatero.
Sumar le recuerda a las señorías del Partido Popular: ni siquiera han pedido perdón por la corrupción anterior de su azulado partido que vuela alto, en pareja, animal volador pintado con spay rojo amarillo persiguiendo un aguilucho, al que se come. Ese prompt alimenatdo a una IA que graficamente lleve el chiste público hacía los azules en una dimensión temporal razonable de una dimensión superior a la rebasada. Una mirada hacia bajarle de huevos. Minisculinizar el pedo. Ya cabrones. Bájenle. Dos rayitas (con 9 acentos mexicanos). Nueve sentidos diferentes. Abierto al humor. Potenciado por su delicado sentido de irrelevancia al ser en sentido del chiste: es un honor. Saludos a todos los cómicos que me han parodiado todos estos años. Sea esta mi correspondencia final a su alternativa humanidad en esta otra dirección. Si no quiere venir, no venga. Este es el camino NEW. Bienvenido.

So, let this be the NEW alternative.

ALLS

Castings padres

Matrix 9 x 9 Golman. Metaestructuras restitutivas alternativas.

A ver, cómo lo digo: yo soy actor.

Sí, actor.

Y actuario, pero esa es otra historia.

Yo no nací ni una cosa, ni la otra.

Y ahora soy.

¿Cómo ves?

Yo soy así, así nací y así me moriré… falso. . . . . . . , .

¿Qué pasa si ocho es coma?

¿Qué pasa si ochoescoma?

¿Qué pasa? Si ocho escoma.

Qué pasa¿1!^^«¡¿¡

¡

Ese podría ser io.

Yo.

Y.

O.

¿Y?

¿O?


El fin de las preguntas. . . . . . . . . . .


Minimalizing


NEW holy excel. . . . . . . . .


Soy la antítesis de un excel.


Repelion


Answerlanding


NEW city name.


The capacity to turn into a NEW capital to a global new undertanding for üs all: ALLS


Variables.


Variables explained in the opposite of «for dummies».


Fuckfordummies.

Read, motherfuckers.

Extinction words:

  1. Motherfucker, motherfuckers, mofckers, em-fword, motherchod, chingatumadre, chingalatuya, chingatuputamadre, tuputamadrecabrón
  2. A variable is not so much the name, but rather the interpretation of the cause. Of the actual result we want to obtain. And how sell to the world.
  3. You are the world.
  4. Fuckwearetheworld.
  5. Nëmesïs design.
  6. And old school mother fucker. Call him your own personal devil.
  7. Antipodes between the 6 and 9.
  8. Dimention of conclusion in the most traditional way. A nine structure framework for the sake of occupying that particular NEW space. But I’m going to categorize it and gamify it at the same time. In a set of NEW rules. That we shall all co-create. Get ready for this, as the next, is the ultimate surreality: Golman’s particular ninth dimention of my living at this collective communal NEW resilient complex system, made up of surreal people, like yourself. And up until this point you had felt like you were just walking towards a NEW leap. Well, that’s the case. And you have come so far. As to this level eight. In which you fight what up to this point the system had programmed for you in stacked nine floor left to right, right to left, reconsidering game. A taste of an unknow ï. Yet you get access to this NEW collective agreement of what we aim to be: the collective truth we aspire.
  9. ï.

Sometimes ï just ünö.

ALLS


Te arreglas tú.

Me arreglo yo.


Nos arreglamos.


Lecciones de estoicos contemporàneos.


Fuga.

Voy tarde al fut del Carmelo.

Subo la montaña.

ALLS

Uploading an art proposal and NEW theorem variables matrix popout

ALLS

Dones de radio

La Cristina Clemente m’ho ha tornat a fer. És un far en un camí que m’he obsesionat a transitar: vull esser gent de teatre.

Ahir ho vaig aconseguir. Vaig anar a veure la seva darrera obra i com és habitual m’he petat de riure alhora d’haver plorat com cal: sense embuts. Entre la Meritxell i jo, la meva filla, Vera. Uns i altres ploravem, mentre ella observaba. Amb atenció. Amb el poder de seducció que una posada en escena et demana. El ritme, els personatges que ja t’els coneixes només entrar en escena i presentar-se davant d’un escenari, davant un public nou.

Tres dones. Totes elles tenen diferents maneres d’explicar qui són. Les estem coneixent i ja veiem les seves personalitats. La seva manera d’haver existit al mon aquest que vivim. La vida tal qual ens pensem que ens defineix, fins que un dia rebs una noticia que no estava al teu programa: tens càncer.

No és ben bé així. No es ben bé així per una dona. Tot és different per una dona, en comparació a cóm són les coses per un home, si ens aturem a pensar que vivim agafat pels ous dins d’un sistema opressor, colonialista, masclista i patriarcal. No tenim molt marge, pero ens estem adonant de que efectivament estem malalts. Tots plegats. I no ha estat culpa nostra.

No del tot…

Em part sí.

Anades i tornades.

Un mon que ens ha ensenyat a esser com sóm: egoistes i empàtics, falibles i confiables, asututs i poca soltes, abstractes i ximplers, congruents i contradictoris…

No puc estalviar-me la feina de representació de la dona que Dones de Radio posa damunt la taula, o més aviat a sobre d’un escenari que reflecteix una vida que es transita quan algú, una dona, rep aquest diagnòstic malait. La salut la tenir a flor de pell més aviat, només, quan ens manca. I darrerament, estem conscienciats, potser nomes lo just, de que cal prendre consciencia de que sóm lo que menjem, l’exercisi que fem, les persones que ens envolten, la comunitat, i l’estabilitat de tenir una raó d’esser, una feina per pagar els comptes i un sentit de pertinència amb el qual puguem estar relativament satisfets. I amb això anem tirant. Sempre amb alguna cosa de menys, i amb alguna historieta que fa gràcia, de tant en tant, a la que en prenem nota, o s’ens escapa de les mans. Dones de radio és un d’aquest miracles que has d’agafar. I que ens transformarà a totes, perque ens-hi posa un mirall davant nostre. La vida. La mort. I el que hi ha dins d’aquest bocata.

La mort hi és. Sempre hi és. No ens fem prou conscients de tenir-la a sobre. Respirant-nos al coll. Suament, pero alhora constant. I ens acostumem. Anem en automàtic per la vida. Emprenyat i preocupats per mil coses, d’abast, que ens hi nuvulen l’ullada més enllà del que tenim amunt. I no passa res. Tirem.

Ara quan et trobes quelcom al cos que no hauria d’estar… la ment s’activa. Com aquestes tres dones que rand d’un boltó començen un camí que les canviarà la vida. Aquest trajecte, de cop, té la mort alla, ara davant, més propera, menys nuvulosa: present. I tot lo demés, com pot seguir igual? El mon que teniem de cop s’ha tornat blan i negre. Estem al mig d’un somni, o més aviat, d’el malson definitiu. Ja el temps no es infinit. No ho havia estat, pero tant ens-hi feia. Ningú s’anoda. Estic sola. Un cop més. Pitjor.

No sentim a una veu a l’escenari, sino a tres. Tres maneres d’esser, de diferents mons, i ahora d’un. Tres classes socials, i tots tú. Totes jo. Tres maneres de prendre la vida, i d’entendre que això ha estat així, per cadasuna d’una manera única i irrepetible. Com la vida mateixa. Pero totes tenen ara un punt en comú. Un club al que de cop pertanyen, i m’havien volgut apuntar. Ni mantenir-se només d’aquest club. Un llaç rosa.

No es transferible l’experiència d’una persona a un altre. No obstant lo que es reflecteix en Dones de Radio és un acte de sororitat que hi representa la veu trencada d’una i totes. I ho veim des d’un prisma complexe que no pot minimitzar ni menysprear lo dificil que resulta fer-hi front a aquesta malaltia en particular, i a totes, en general. La sanitat està al mig d’aquest context, del nostre model imperfecte, i alhora una de les coses que en sabem que tenim gràcies a que hi paguem impostos, formem professionals, fem docència, i gestionem recursos escaços per prioritzar la salut comunitaria de tota la població, si pot ser atenent als biaxos, i si potser, representant les prioritats d’un i altres al moment de fer l’equilibri de esforços col·lectius que els professionals de la salut duen a terme, dia si, dia també.

La veu del pacient és un elixir de la gestió basada en la persona, amb el pacient al centre, que no només es pacient, ni client, ni usuari. Sino tot alhora. En alguns casos, professional. De la salut vull dir. Que també pateixen malalties. Totes. Tots.

Els biaxos a salut són flagrants. L’any passat, si recordo malament, és va fer per primera vegada una marató per corretgir aquest biax, centrant la mira en la salut de la dona. Alguns homes havien expressat en algún moment que fer-ho així excloia a la meitat de la població, como si en direcció contraria, quan el biax masclista, també present als ratolins, amb els que fem recerca. I tan pantxos. L’home afectat per la situació, ara també patint, també està ben representat a Dones de Radio: El Ficus.

M’atreveria a dir que el personatge d’El Ficus és central en aquesta història. La gran història, per damunt de la història de com aquestes tres dones ens han explicat el que hi ha, el no hi ha, el que sobra, el que manca, el que emprenya, el que cal, el que és, el que no es, i un munt de lliçons com mai, mai mai, al mon de la sanitat s’ha aconseguit explicar en 90 minuts d’una posada en escena. I mira que hi ha taules rodones, sessions magistrals, congressos, cientìfics i tecnològics, de tota mena, on la salut sol ser un dels grans movilitzadors de professionals, de recerca i d’innovació. D’alguna manera sóm conscients. I ens va la vida. I d’alguna manera la ciencia ens ha portat aquí. I tractem coses que abans no hi erem capaços. I estem en un camí cap a resoldre alguns dels grans reptes cientìfics per tenir més cura de la salut de la població, en general. Si aconseguim fer-ho amb equitat, amb transparència, amb qualitat, amb rigor científic, amb professionalitat, amb el recolzament adient, acompanyats, amb la informació que cal, per tal de prendre decisions compartides. Això és l’essencial.

La veu de la dona està present a Dones de Radio amb un tó profund, molt curòs, i molt valent. Es tracta d’una veu que ens demostra que no sóm nosaltres, sino elles, les que han viscut això que ara ens expliquen. Aquestes tres dones representen la veu d’una part del pais, d’una part de la nostra societat, i de totes elles, i de tots plegats. Inclòs, pobret, el ficus.

Tres edats diferents. Tres feines diferents. Tres àmbits diferents. Un sol teatre. Un sol sistema de salut.

El llegat de l’art a la salut i tenir-ne cura de nosaltres mateixos.

ü

Totes.

Tots. . . . . . . .

ALSS. . . . . . . . .


N’Anna va llegir el texte de la columna del pare de la seva amiga, Vera.

No ho va pillar tot. Vull dir… no és senzill. Li va agradar. De debó. No per dir-li a la Vera: «Teu pare, està boig, oi?»

Es clar.

Com s’havia de quedar.

Si t’ho diguessin a tu?

Del teu pare?

Ostres.

Ostres.

Ostres.

Ostres.

Ostres.

Ostres.

Ostres.

Ostres.

Ostres.

De la mare?

Ostres. . . . . . . . .


Competència de nou punts.


Això és més q’una industria qualsevol.

Va, de treball d’escriptura: aneu i feu recerca de les 9 industries més importants.

Per demà.

99 paraules.

Això és una mesura.

I abans hem vist una metaestructura poètica.

La barreja de dos mons.

El vostre.

I aquest.

Un mon 9.

Vens?

Vina.

Anem.

JUNTES/JUNTS

L’e aquesta és fa la feina de la multiversalitat: valdre per més d’un ùnic punt.

Odi al punt ùnic tot poderós. . . . . . . . .

ALLS


Final amb tensió d’odi profund al némesis.

Com ens mola a totes.

Totes.

Totes.

Totes.

Totes.

Totes.

Totes.

Totes.

Totes.

Totes.

Totes totes són diferents. Cadascuna un mon nou. Un mon 9. NEW.

Així va aquest mon NEW.

Ha estat dictat pel 9 10.

10 amb accent.

Un partidet d’un futbol a l’esquerra de Jesús: Diego.

Diego i Golman.

Paraula de la revenga de Obligushi Mitzaoro.

Golman no era el samurai al uso que en la historia, de hoy al primer día de la filmación de los 9 samurais, opera prima de Golman, servidor.

Yo llegaba con esta frase en nueve barrios de Napolés.

Les digo; «Io sonno un futbolartista, nouvo, nueve, nou, new, 99 & 9, ü, feedbackloopper, and this wannabewriter that has never published a single word in what was then a traditional trait of our society: publishing and reading books. The industry of reading actual books. With pages. Real pages. Real samurais.

Soon that not so good scenario shows up in front of us in the form of absolute power of a man and his 9 bodies.

Brody’s bud is gone.

He passes away today.

Not in that wave.

We got it all wrong.

That was no way to be.

So I regret my being so.

And now I have a chance to mend the past.

And go back and face it again.

The grace we had.

All those other things.

And the thing you would have done that other way.

No worry girl, you are aweright here.

We are all there.

We will be there.

We are there now.

Singing this song

Along the monuntain

Ant to the sea

alas we go

Time forward, gone.

Alas we go. . . . . . . . . .

And back in time

That’s how many words can have a good movie title to be a classic. If you ask any decent GPT, you get a funny-enough answer. For a machine, I mean. Until WE, üs, wë make it funnier. In our sense of humour kind of way. Why do we need to pretend that’s not the lamest plan. What we are seeing is the absolute divine of them proud boys society activist of the NEW ways and performing with all the means them rich boys get to fool around and get away, oh no wait, you didn’t know. Common. Common. Common. Common. Common. Common. Common. Common. COMEONE.

My name is Golman Comeone.

I’m here on behalf of Diego.

He and I we go way back.

Back in 1986.

Yeah, I’ve got a Maradona story.

I’ll film in Naples.

In 99 days.

And 9 games.

We play.

We win.

All of us.

But it takes this other way.

This other deal.

This way of being.

In this particulary new way of Bë.

Bé.

Vë.


AI, como ay, hay.

Es un botón de entrada. Un sí reverenciado. Una decisión de adhesión. Los botones han dejado de ser actos sin consciencia. Por los riesgos de nomás hacer lo que la manada. Borreguear. Seguir al montón. No saber cuándo parar. Bulear. Insultar. Difamar. Hacerle al machito en tu expresión pública por tus pinches huevos. Bájale de verga, cabrón. Un hasta aquí. Hasta aquí no tiene por qué ir a más. Si el hasta aquí se entiende, hasta aquí llegamos. Tiene que ser claro. Y entendible. Lo entendemos.

Hasta aquí.

Los NEW américans decimos bye.

Nos vamos.

En esta otra dirección.

Que parte el tiempo en dos.

Yo soy la tercera dimensión en la que nomás un lado entiende del todo.

El misterio se distribuye en un tiempo y espacio paralelos. Azules a un lado, rojos al otro.

Escoge un color.

Seguir azul.

Volver en el tiempo rojo.

La rebelión de los que no tienen el mando.

La rebelión 99.

Y vamos.

Mejor.

GO

ALLS


Páginas desactivadas.


Servicios de activación de páginas.

El servicio de activación de botones resultó ser el que más valor generó en los últimos 9999 días. La historia recurrente. Ya no vayamos más allá. Ni para un lado. Ni para el otro. Dejemos al futuro espacio suficiente para que respire. Y depuremos el sesgo inmundo y hediondo que nos lleva a pensar por la voluntad de un 1% adicto al dinero, que entonces la guerra se plantea como materialismo de la violencia de los instintos del macho alfa y sus 99 malotes. La vide dominada por esta percepciónd del poder, la gloria, los valores de los hombres de bien, la exploración de más allá de nuestras fronteras, los capitanes de barco, las tripulaciones inhumanas, la camaradería de los 9 muchachotes haciendo el gilipollas. Los machos siendo trumpers. Proud Trumpers. Them winning. Them waining. You know what I’m saying. You can still read. Even that NEWORD.

NEWROD

NEWDOR

NEWGOD

MEWDOG

The mewdog meme had it’s run towards the top greatest memes, all time.

That kind on metic exist in the world to the people who decide the deal with the games. The games we play are old and new. And biased. And violent. And corrupt. And failed. And tough. And lovely. And hopefully, holier. Is that even possible? Could you think of a better way to look at this complex collective problem we have: the sustainability of our existance with or without them. Two way street. Opposite directions. Alienation. Fine. But you don’t rule the world. We know who you are. What you macho dicks are up to. The teater of war. The loving smell of salty war money. In our rich society wellbeing. To top 9% scheme. As is.

To be.

The B is enough.

A single letter product.

I’m bigger than Job.

And of course that also means I’m bigger than jobs.

Minusculided jobs.

Making jobs smaller.

Dimmin it down.

The meeting withthe 9 industrialists.

99 industrialist working group with the NEWson of GOD.

Only 999.9999€ each ticket.

But this sure changed the world.

They needed to know.

They wanted to be it.

The wealthiest 99.

The Forbes-obsessed DICKDOM.

That’s what we know we have. We have that one for sure. Feminist know. They vote right into it. This time it’s been prepared right. The left is right.

The left is right.

The name of the book this next Sant Jordi.

Things I write in 9 days.

99 book series.

Release the first of 9 year drill.

A one day only deal.

What every author in my city does to get to this day and sell a new narrative. A new book. I’ve got this NEW book. It’s the paper version of this. Meant to be filled in by you. We are going on. We on to something. You’ve got to come. Now is the time.

Alas.

Belong.

The flagship of our NEWAY.

NEW.

It’s a simple NEW empowering thought. I heard today NIKE’s value went down.

It’s the common norm anymore.

There’s an empty space we are ready to fill in.

From a different coordinate.

From a more diverse perspective.

And another society entirely.

Orthogonal to yours.

And we go.

And we go.

And we go.

And we go.

And we go.

And we go.

And we go.

And we go.

And we go.

The crowd who have never experience a Tico Commons 9 concert burst, the first time: flipping out.

I desinged FLIPOUT.

That’s my startup concept.

But trully, what I’m after is the true collective NEW story. The space for üs to fill in the blanks. By becoming readers. Of this one guy: Golman.

Servidor.

NEW author in town.

I’ll write from Diego’s perspective.

I’ll be a personification of NEWDIE. . . . . . . . .

El Diego 9.

Diego 9

¿Careca?

Eh… ep. . . . . . . . .

ALLS


Diego en Napoli

Texto para que conste que esto es un obra que se ha escrito antes de interpretarse. Que no todo es improvisación. Pero que interpretar a Diego, así como lo quiero retratar en el gran escenario: cità.

Cità.

Mi tributo a Napoli.

NEWNAP.

Voy a desplegar nueve partidos épicos de Diego.

La producción que pone inicio a un tiempo alternativo centrado en la mano de Diego. De Diego 9.

Nouvo.

Noeve.

Nieve.

Las triadas son más cercanas al estado de la naturaleza único: él, grande, uno. Sólo.

La soledad de Dios un mal día.

Dios de bajón.

Dios intentando darse un poco de espacio estelar.

Cut the man a break.

It’s not been his greatest day.

DonT.

Just DonT.

ALLS


BLÜ

RËD

RËD


Of course, I’m fucking with your head.

It’s the point.

To fuck heads up.

Head up.

Hands up for a purpose.

The reason of reading.

The othe angle.

The unique way out of our historic colonial responsability to having been born where we did. Ultimately, luck. Chaos. Probability of this NEW ü being something else. Rather the orthogonal direction of your current state of ëtrê.

ëtrê NEW ticatalan word.

Let ticatalan bë the NEW language.


Pizzaolo Golman.


Los nueve barrios de Golman. . . . . . . . .

  1. NEW barcino
  2. NEWMAD
  3. NEWNAP
  4. NEWDF
  5. NEWSAN
  6. NEWNEW
  7. NEWLON
  8. NEWREN
  9. NEWPAR

Cità oberta 9

Opera prima.

Bella i anke.

La muralla y yo.

Pero esa es otra historia.

ALLS

Lo que sea que represente

Lo que sea que represento es una búsqueda en google images para el título que ya he seleccionado para un texto propio metareinaugural que describe una extrañeza en una serie de imágenes que se reflejan en entre 9 y 14 alternativas para hacer click en una imagen a la que google le parece que te referías cuando decías la babosada que habrás escrito en el buscador. Esto es curativo. Usted leá y vea. Y luego transfórmese. Y vuelva a comenzar. Y así. Infinitas veces. ReciCLANdome. La salsa de esta nueva identidad colectiva retroalimentada por el sentido común elevado a la inteligencia humana de nuestra colectiva reintención. Descargándola. Descargándonos. De todo aquello. Que quedó por allá. Dios mediante. ALLS

Yo no.

Ya no.

No, ni antes.

Záqueze.

Se abrió un debate en la lenguas españolas mexicanas respecto a la manera correcta de escribir esa palabra tan nuestra, tan chula, tan atinada, para mandar a la verga a una idea absurda.

Sáquese.

Pero la cosa, según la lengua que asumimos como «la norma», resulta que sólo podemos desearle tres entonaciones:

  1. La pausa: tres puntos.
  2. El punto y seguido.
  3. El símbolo de exclamación.
  4. La duda.
  5. El punto y aparte. Y la ausencia de esto: qualo.
  6. El debate en las lengas españolas ticatalanas respecto a si cualo se escribe con K, con Q o con la puta madre que te parió, fill de puta.
  7. Qué ha passat amb els sis? Sempre igual. Sempre igual. No canvieu. Desig? Autoritarisme? Fet? Truc? Estafa? Amenaza. Esa sí es castizo puro. De la zona de los Austrias, Recoletos, Barrio de las Letras, Atocha, Lavapies, barrio de Salamanca, nunca sólamente Salamanca, siempre con Bario de, cuando no Él barrio de Salamanca. ¿Es así? ¿Así son? ¿Así visten? ¿Esas son sus mejores tortillas? ¿Tan repugnante se puede llegar a ser? Flipas, tio. T’ho juro. Jo soc d’aquell barri i sóc justament el contrari a lo que et podries imaginar que fos un tìpic esser d’aquesta geografia de barri ric, en pla xulo, pero amb una narrativa que fa el viatge de tornada pero totalment descolonitzat i alhora descastallenitzat que un nou super heroi de l’extrarradi, alla manté, d’una «muntanya», d’una certa urbanitat que ho peta per sortir de la puta caixa, de la nostra puta caixa, d’aquesta caixa inmoral de la qual formes part per la banda del capital dels rics, d’avui dia, tú que ets pobre. Pero no d’esprit, companys. No et poden treure això. No ells, ni ningú. Per tant al barri, aquí tots sóm part d’aquest incident insuls que fa sigui millor tornar enrere el temps. Capgirar-ho tot. I ho faig d’es d’una cantonada que no existeix, i per tant, això sí, innovador. Tant per com es planteja des la meva propia identidad transformada des de fa anys quant vaig fer 99 nits al barri de Salamanca, 999 nou històries, de les quals només et puc explicar aquestes nou. Vols sentir aquestes nou histories de Golman del Barri de NEWSAL.
  8. NEWSAL finally meets NEW barcino. This is it, bro. We are it. Yet again, not the money game. No more. Not needed. They are throwing gasoline to the fire: war. Their industry: money. Their stupid ride: greed. Selfishness. And that loving childness of limited thought. Complex though I mean. 99 level NEW. That much away. From all this shit. You fucking dickheads. FOCOF. FOKEM. FKM. Those three words are NEW. You’ll get the concept of NEW. Innovation requires you to give up. Give in to this NEW thing. Not that shit. You’ve been fed some stories. A time during the day. At the acquantanses you meet, the real people, your crowd: community. Transformed for the good of the NEW way of actually taking this to the orthogonal glow. And we go. Literally the other way. In nine dimentions time. That far. But it’s cool. There’s space for you. And here’s the big difference on how the game’s been played vis à vis the shit your power people, you üno per cent, let’s evolve you into ünö. It’s a little step. Enough to alter the complex system. Seamlessly. To unravel the foes. Kill the fears. Reward our backing up. To lightned up. A NEW brand watch. We waching you. We dance along. WE STOPTHISTIME. We go back. We go away. And by far you stay here. And we depart. And we keep each other in this complex harmony, of letting this virtual NEW space in which your kind of dickheads thrive, we would encounter the contradictory paths of yours: continuity-conservadurism-welikethegameweholdthecardswearedicks-andtherestofyoutoogoodtoread gang. Forget New York. NEWnew. No york. Minimalization of our past. We go back and erase the deeds, the wrongs and the disparity of the unkind unfairness of unleveled fields and people who didn’t know. The ones who didn’t see. The too good to worry. To succeed just for you. The simplicity of you. The ease way of the market to help the addicts of power, money, and machodom. MACHODOM DOOM. The name of this NEWmov. NEWmuv. Es la muvi del tiempo NEW. Un texto que escribí. Back in time. To transfer to this NEW bë. Bé.

ALLS

1. Light

An there: it entered.

Life is light.

We now know.

Before…

That’s another time story.

It just goes back.

And you pick up you own messages in a bottle.

I’ve been writting them and throwing them into a digital blue ocean to the 9th power.

The 9th power.

9th.

9.

9

NOU

_________

ALLS

_________

You that’s a riddle.

Do you know what a riddle is?

It’s a game of words.

Words, right.

Left.

Always turn left.

We’re all comming from the right.

The far right is going to far.

There’s no need.

Turn direction the opposite way.

As of a mandatory suggestioin.

A kind of rule.

Of an understanding.

A global alternative one.

A kind of statement.

The way in which you put on an act.

A dream team.

To dream.

How far.

That’s the whole thing.

At least the way I see it.

The way I live it.

What I am depends to you.

To judge.

And speak your mind.

Why would you?

Why risk going against the mightiest powers?

Whould you risk your life?

Would you die?

Or not to die.

That seems to be the question.

Yet there is no question mark. Or the question mark is wrong. There’s a public opinion. Some believe «A». The rest should have a way to enter into this NEW opinion. A revolutionary thought. I’m a revolutionary. I’ve always been. And that’s that. I’m Mexican. And I am more than that. At least nine ways absolutely free and independent from each other. An incomplete set of information. A game to play. You’ll like to play. I’ve always said this. I’ve written 999 words on that. But only one AI got it right: olmecanAI. . . . . . . . .

_________

A hanging.

Somehow the game hangs a drawn stick man representing you.

Your hunging.

Metaphorically.

Some people got hang for real.

I dunno if you know.

That’s the first revealed untold truth about our NEW américa history class.

This is the NEW policy.

It’s been brought up by the 9th dimention.

What ever we make the system to manage to overcome today 99 greatest threats.

Welcome to the NEW game.

A kind of tale.

A kind story backwards.

A script too long for a producer to read.

A story to tell our healing selves.

Going against the tide.

In a metaphore that splits the waters from Palos to Guayabo.

A NEW story.

You’ve never heard of this.

Neither had I.

Neither am I.

Don’t judge yourself too negatively. Give yourself some rum. Rum en español. Una pieza. Un cuarto. Una cama chida. Y el poder de soñar. Tiempo sí. Tiempo no. Ahora sí.

Aquí.

Leyendo.

Re-leyendo.

Leyendo.

Transformando mi visión en la dirección ortogonal. La dirección NEW.

Las palabras destinación.

Los valores y su sentido.

La historia detrás de nuestra humanidad.

Paremos el tiempo.

Yo me bajé hace 9 años.

Usted está a punto de hacerlo.

Sólo tiene que activar una pulsión.

Una decisión que te atraerá a decir. – . … — .- .. .-.. ..-. — …

Una palabra NEW no existe.

Hasta que de pronto existe.

Ve la luz.

La luz es lo que somos.

Lo que transmitimos.

Y entramos dentro de la pupila.

El viaje único.

El viaje interior.

A tu cabeza.

Disfrútalo.

Es nuestro destino unívoco.

No hay equívoco.

Esta es la nueva pulsión.

Tu ser liberado en medio de la colusión alternativa de una sociedad _________ , _________ , _________ , ________ , _________ , _________ , _________, _________. _________.

Los valores NEW no los pongo yo.

Yo propongo el espacio.

Escribo su liturgia.

Agnóstica e hija de Dios Padre Nuestro Señor.

Primogénito 9.

El nou d’un poble nou.

Un gir que l’esglesia mai s’ho havia pensat: fins que va baixar el fill NOU de Déu, com un pilar de nou criatures no humanes, la graella sonant, la plaça Sant Jaume plena, les besties somriuen, i jo adalt the tot: l’ainxeneta 9.

De petit, als sis, vaig pujar el meu cuatre de nou amb folre, manilles, llengues, … i d’altres categories noves, fins a sis mes, que fins ara no s’ens havien acudit. I hi anem. Plegades. Cap una graella que ens marcaba el camí cap a la plaça pública, i noi més petit de la nostra colla, va i surt amb un despenjament que no era pas q’un aterratge d’un altre dimensió: la dimensió NOU.

Jo soc el 9.

Va dir en minyonet.

Era 66 cm d’alçada.

I al cap d’un temps, 99.

Pero a l’inici era ü.

Ü

Io.

Anque.

Anche.

Io anche actuo.

Anche dirigeixo.

Si no ho entens no pateixis.

Fins a quí arrivem.

Anche povere escribire

Incluso la mala escritura.

El nombre de mi editorial.

El juego de palabras alrevés.

La intención de no llegar a un punto determinado del cual no quieres nunca volver.

A lo no intencionalidad de haber llegado a un sitio.

A un pensamiento.

A un punto de transformación.

Necesitamos la transformación.

Vamos a ponerle peliculeo.

Por darnos un lugar.

Por crear una atracción.

Por escribir una historia sensacional de nuestra llegada a este preciso instante.

Y desplegar entonces el más grande truco que se había visto nunca hasta este preciso momento fundacional: la partición del tiempo.

Teoría dual.

Ahí les va.

El tiempo, nunca más, volverá a ser ünö.

Supongamos que ünö se revoca.

Algo más, nuevo, emerge.

Y ahí todo se arregla.

Nueve dimensiones inabarcadas que de pronto se conjugan hacia otro lugar común trascendental co-creado por 9 feedbacklooppers extraordinarios.

Grupos de 9.

99 personas.

En una misma orientación NEW.

La reconstrucción de un día para otro.

Y dejar que el trumpismo prosiga hacia delante.

Y tomemos, otros cuantos, apróximadamente la mitad, tomemos la dirección ortogonal.

En este caso es tanto opuesta, como perpendicular al sitio del cuál yo mismo partía. En las antípodas del momento hegemónico de exaltación a romper lo que somos o presumir que somos lo que unos de nosotros pensamos sobre el resto de la humanidad, en su conjunto.

El juego es este.

La reconstrucción es objetivo común.

Reconstruyamos pues todo.

Empecemos de nuevo.

Nuevas cartas.

Un momento de elección popular.

La revisión histórica de perspectiva NEGLECTED por el status quo contemporáneo.

Escribamos unos prompts más pedorros.

Unos 99.

Y preguntemos en conjunto lo que 999 votemos.

Tan sólo 9 creadores.

Este es el número básico de participación colectiva.

El tiempo son 15 meses.

El resultado es un movimiento.

La emergencia colectiva es la transformación.

Nos dedicamos a cambiarlo todo.

Al menos las 9 cosas más importantes.

Ahí les van las mías:

  1. El miedo a morir
  2. Perder a un ser querido
  3. El recuerdo glorioso de la memoria de nuestro muertos vivos en la mente que les proyecta a una vos interna que todavía escuchamos con la sensación exacta del amor que esa persona construyó conmigo hace tiempo y aun persiste aquí. En mi memoria familiar. Mi concepción del amor. El amor que recibí de pequeña. Y la ausencia de violencia.
  4. El machismo debe abolirse.
  5. Como la esclavitud. ¿A qué somos esclavos? ¿Quién nos domina? ¿Quién se fundamenta a partir de una creencia? ¿Quién está sujeto a una coacción? ¿Quién no es libre del todo? ¿Quién representa un territorio sobre un dominio mafioso que hace tiempo permeó en todos lo CP del planeta azul? O podríamos no sentirnos parte de una de estas cosas. Uno de estos poderes que subyacen. Que no somos bien bien nosotros. O sí. Cual capitalistas entregados al militarismo que sin pudor saca a relucir el riesgo de armagedon militar nuclear reaking havoc themselves. Los hombres machos at war. War game history day. War day. Violence and military coups: the money and the power line. The way the army like it. The way manufacturers like it. The way banks like it. The way investors like it. The way you well off bluskylife type. The way you devils like it. The way you mafia guys. The way you damn fools wherever the fuck you are comming from. The hustlers. The muscle. The recruits. The barking dogs. The biters. The hitmen. The cooks. The chefs. The conductors. The financial guys. The money guys. The capataces. The gardeners. The planters. The truckers. The bikers. The dreamers. The pure soles. The rescued ones. The superheroes. The stars. The stars smaller that the sun. The way we would treat the people from them solars minor solar systems. Our society nowadays defines itself in terms of national grounded sense of pride, belonging, and lawfully so, a citizen, a person, natural, unnatural, fake, surreal, neverending, mortal, ghost, freespoken, unbiased, biased, humble, humbled, struggled, revived, joyfully present, inevitably optimist, slowers, flowers, ouuouo,………
  6. The nemesis
  7. Out of that dimention you are set free. In that other end, you mind has been capture. The other take control. The money game will stay there. The ilegal deal. It’s got a life on its own. The matrix. Imagine we started rebuilding the inside of Matrix so that the real NEO could chill in this brave NEW world. It’s the ultimate humanitarian film deal, but disguised in many subliminal lives you’ve lived and outlived out of already too many pointing into the same old white american narrative of western and worldy state of being. I’ve never been aligned, yet I recognize I’m part of the deal. And it’s still not setting the tone of the NEW collective and collaborative resilient way of becoming. This is where my current splitting the time story has got steal from the 9 most prominent narratives of what culture we are from, and embrace the dissnonace in relation to the other 99 you ignored. Out them 333 nations, aware or unware, legally established or in your own terms to leave space from some meaningful places to come from, the ones who know and I can say where they are from and how their culture is so reach it’s ready to give something back to the entirerity of the human collective reconsidered in this NEW policy line: Tico Commons.
  8. I will present a 9 season story with 9 episodes each. And some secret 9 + 9.
  9. Yo no me puedo quejar. Soy un privilegiado. Tengo un curro que me encanta. Soy el feedbackloopper que quería ser. Un narrador de una historia NEW. Una dimensión dual entre lo que soy, por un lado en dimensión contraria a lo que por otro lado entregaré los próximos 999 días de mi existir. Y despés de ahí, transito alrevés. Y quién fui en un sitio se traslada a las antípodas. Y entre estos dos estados movemos un energía particular sostenible en la que nos podríamos entretener, más tiempo del que tenemos, en una cadena de amor alternativo que co-existe en una dimensión particular: la novena.

Y un día el FC Barcelona gana la novena.

La copa la levanta Golman.

A fin de cuentas fue un gol suyo.

Un penal.

Tocó dos veces el balón.

Ese sí.

Y valió.

El 9 merengue.

El 9 ticatalà.

El 9 culer.

L’historia del meu futbolartista.

Tinc un paper molt més important del que representa que faig. Soc un actiu del sistema alternatiu. Natiu d’aqui. Un mon nou: Ticataluña.

Sigui això un poble nou.

Jo soc fill d’aquest poble nou.

Aquest poble nou no té nom.

Li possarem entre totes i tots.

I ho farem lliurement.

Encara que hi ha una opció que és la favorida d’un únic agent. L’agent nou. Golman.

Doncs, si això diu el guió deu esser per algo. I que haig de fer jo si també soc guionista del meu propi paper. He aprés dels millors: Berto, Torrente, Tebas, Valdevebas, Quijote, Dalí, Joel Joan, Jordi Sánchez, Évole. El meu super poder mana d’aquest nou espanyols. I amb aquesta limitació que això pot comportar, haven’t quelcom ridìcules regles, lo que ens avoca això és a seguir cap endevant. Començar de nou. Seguint tot igual. Excepto algunas cosas. Rajoyescamente. Y saliendo a flote como un buque insignia de una flota de paz eterna que navega sobre aguas alternativas, más parecidas a lo que Calaso habría concebido que a lo que la interpretación media entre un apostol del vaticano, un cardelan español, un médico de atención primaria en una iglesia rural dejada de la mano de Dios, un sacerdote teólogo de la revolución, un cacique de Hacienda, el Hacendado, un hombre a caballo, un general, un tirano, un villano, Elon, Don.

Aquestes dues realitats cohabitades. Per tú i el teu digital twin. The lives our alternative selves may live. And you being their scriptwritter.

That’s the real deal.

The capacity building game.

To whole NEW dimention.

Let’s take that ride.

And expect the revolution to takes us somewhere else of higher long term impact.

_________

Yo me dedico a contar historias.

Hago de mi constitución un proceso de regenaración. Para concebir ser uno más dentro de la revuelta. Como una cosa pública que se apodera de una determinada manera de vivir afirmativamente a parti de lo que escuchamos con estas voces alternativas. Y desde ahí tejer una comunidad con el otro lado de nuestra inevitable alteridad antagonista.

Ser Broncano Hormiguero.

O Pablo David.

También otro personaje en la misma historia: David Pablo.

Dos pares de siameses distintinos.

Nada que ver el uno del otro.

Vivimos en una realidad posibilista hacia la multiversalidad en oposición a la subjetiva unicidad que nos deja absortos en nostros mismos, mientras escapamos a nuestra mezquindad camino a la estrella interconectada más auday en el horizonte de 999 mundos alternativos que generaron en tan sólo los primeros 999 días del existir en esta dualidad alternativa contemporánea y a destiempo de los cánones culturales del momento aquel que era al acabar la escritura de este relato.

Un relato único.

Fundacional.

Megamelómano.

Humildmente melómano.

Balonmano.

Mano.

Penal.

Anulado.

Real.

Surreal.

ALLS


2. Dark


Dos némesis en las antípodas.

Nëmesis


I’ve never pictured nëmesis being a beautiful word. Akward, huh.

But it’s true. It’s the outmost contradiction in latitude and longitude. It leaks all over. Plastered.

Nëmesis is a NEW word.

NEWORD

That a place.

A NEW place.

It’s a landing site.

An alternative coordenates.

Nonexisting.

Up till know.

Totally maleable.

By you own collective desire.

Aligned.

In agreement with.

Altered.

NEW

NAW

1

2

3

4

5

ALLS

7

8

ALLS

No more

Starting at the top of the page

When I write I just let go of myself. I see the stuff coming out of the screen as if it is something that’s just been produced by an electric interaction among the components of my brain. And in a way, that’s what’s happening. But in a more deeper way, what’s going on here is a connection of the immediacy that occurs among the fingertips of my hands, working like a pianist composes, to come out with a sentence, a word, or an entire paragraph, that somehow tells my story.

I’ve just encounter a way to move forward by showing up to places and interacting with people that could allow me to produce a further essence of the next step in my creative process. I need to force the entry to the places I know I have to show up to. And they are not going to come to me if I don’t knock out the walls that I’ve paved so close around my confort zone that my moving out towards the place of action is not quite occuring by yet another pause. Action takes a move. Even if it’s a slow move, but in the right direction, that could be all I need. Day by day.

I’ve had this force driven me before. Like in any given moment in which I’ve set out myself to define a campaign of any kind. I’ve worked around my own personal campaign. For any given election. For any given «selling point». For any given project. And there is too much noise already in the surroundings to pay attention to yet another fool. But that’s the case for all of us. That’s the cas for any given soul, who’s trying to come out of the shell, and cry out to the world: «listen to this«.

It’s not listen to me.

It’s this.

It’s the form of you tought. The complexity or simplicity of the way in which the story is being exposed. The ancient art of showing up. With something worth reading. Something worth digging. Something that builds up a wish-to-go-somewhere-else.

I’m constantly moving. And hiding. I’ve been hiding from myself, my pathway, and my inevitable fall. I’ve been delaying the confrontation with that other moment of dealing with the reactions towards my expression: doubt, fear, anger, joy, laughter, pity, ressonance, dispear, anxiety, revolution, meh,…

It’s a game of reflections, shadows, mirrors and deceit. And among all those different spectrums, there is something laying thin among the substance of how it’s all interconnected. It’s that complex framework, the lines that connect the different aparently unrelated states what moves me to continue to explore. I’ve been exploring for so long, and now I need to convince myself to reinterpret the time and the things that I’ve written, expressed, doodled, in so many as 999 places, where the essence of myself was able to break the lock that kept me hid. It’s this second time around the one that counts. It’s this time, through this effort, where I will find the balance of my field. The nature of this NEW me.

NEW us.

NEWUS.

NEWME.

NEWI.

NEWAI.

I’ve been playing along in a different dimention. I’m ready to connect back with my previous self. And go beyond both places, to an orthogonal direction: NEW.