Nomes sí és sí

Només sí es sí

La coalición de gobierno

Ya no será nunca igual.

La dualidad murió.

Los azules y los rojos.

Eso ya no existe.

Quítatelo de la cabeza.

El pedo ya no es un reinado de conservadurismo de derechas fascistoide, por decirlo suave, y con tendencias a la psicopatía colectiva de 99 machos en celo desbocandose una y otra vez sobre la manada de la extinta España.

Cabelloros, señoros, España ha muerto.

Muerto rey, puesto Estado NEW.

NEW spain.

NEW spain is diferent.

Cinc trets per l’esquena.

El perill de les armes.

Les armes cantat en portugués.

Les armes de guerra.

Crims de guerra.

Economía de guerra.

Defensa.

Fernándo Sánchez Dragó.

Escriptor. Planeta. Critiques. Nenas de 13 años. Seducción de un dandy del barrio de Salamanca. Historias de un erótico heteropatriarca.

99 capítulos marichulos.

La mejor de las Españas.

La España grande y una.

La única.

La última.

Y nos vamos.

Huida de los machos.

Exit macho.

Exit.

Machoxit.

Machixit. My first novel in Sant Jordi.

Just this post. Just 99 cents.

Low value scale.

A NEW parameter of value.

Permeability analatics.

The value of permeability vs Any other 99 other options you (anyone) can come up with. Open call to NEW meaning.

Doñaña secandose.

86 años de Fermando.

Perfil polémic i controvertit.

La noticica a NEW barcino.

El Barça ha rebut al Girona aquest dilluns.

Perque per a tots dos aquest dilluns de mona era tot lliure per a tots dos equips. L’exemple de perque ens anava bé ara que tornem a l’activitat.

Allargar un dia més.

Allargar tres dies més.

Tot respecte a un retrovament social.

Un punt de tornar a la feina col·lectiva comú.

Això qué fem quant fem coses.

Ses coses que fem a Ticataluña.

Gran; ünä.

Ëlla.

ALLS

Estoy en plan 99 páginas

El formato y su confección confecional

Yo escribo.

Pero es otro pedo.

Es el pedo alternativo.

Statuo quo.

Let it go.

It’s gone.

For good.

For all.

We leaped.

Time-space flip.

La zona franca de una banda de chicas punkies, singing, playing the guitar, base, bateria, teclado. La banda de zona franca es el la zona de poder de este programa. La actualidad manda. El presentador pasó a segundo término. La historia de la ausencia. Estar ahí. Y de pronto ya no estar. Caer del sueño. El fucking hoyo de la rubia de los cojones.

No creo.

Me fui.

No me esperen a eso otro.

Su mundo es una NEW shit.

Una puta mierda, vamos.

Es un toque malhablado.

Una de esas pachecas.

Premiado con el planeta.

Perfil polémico y controvertido.

Barça-Girona.

Ausencia de Gol.

Y yo acá en las antípodas; en el gol.

Golman, servidor.

ALLS

Skills for a transformational being

It’s gonna be weird.

Transiting, I mean.

Leaping away.

Connecting with your higher being.

Resiliently.

We figure out ourselves.

ünö a ünö………

Simbiotic Intergalactic travels. . . . . . . . . ALLS

You can’t steal my futbolartistry.

ALLS


Next time I go to Paris I’ll go sublimed by Dali, Picasso, Buñuel, Morrison, Collette, Busquets, Herralde, Balzac and Dyonysos. I’ll be the last Golman.

99

The only one.

Really.

Really?

Discrepancy segmenting presents………

Multiversity

You can’t have two H1 in one post.

Who says?

Who’s rules?

What for?

Why not today.

Why not naw.

NAW

NEW words need NEW consensus. This is what the highest purpose should be. But who am I to say. God father?

ALLS

It’s the stories in between. You out there. The playing field. The NEW playing field. The best alternative world. The NEW understanding.

I could have been there. We think. We wish. But can actually travel back in time?

I say NAW.

And you would NAW too, right.

Right?

Right?

Nine seconds pass.

Still NAW.

And there NAW means no.

But that’s not one holy thing can be, but actually many others. Multiversity is out there. Beyond your current belief. To a higher understanding. A collective one. Clearly selfestablished by a NEW consensus. An alternative world running against a status quo still glee heteropatriarchy man-minded-neoliberalism-colianismnegationists-estatebased-hollywoodesk-succesfulvsthepoor-the fear of loosing the enlevelling field mechanism that you hold control to: the man on top.

The plot thickens.

You feel betrayed.

By this current NEW feeling.

A place to belong rather than any other shit. Let’s leave it all behind. And travel back into this NEW life projected at the desire to leap out of MACHILAND.

MACHILAND

GONE

Death.

ALLS

4LLS

Oh, my good. A NEW concept.


Unas alas en red. Dos redes. Ala derecha. Ala izquierda. Tenemos dos brazos. Dos. Tenemos dos manos. Dos. Tenemos dos piernas. Dos. Temos dos ojos. Dos. Tenemos dos orificios nasales. Dos. Tenemos dos orejas. Dos. Tenemos dos cejas. Dos. Tenemos dos pómulos. Dos. Tenemos dos michelines. Dos.

Dualidad.

ünö

Recategoricemos las metaestructuras de los datos que nos acerca a la resiliencia colectiva de una manera NEW de la participación en red hacia la aportación de valor del conjunto de las actrices liberadas por siempre del heteropatriarcado que nos colmó la paciencia hasta el día de hoy. Aquí te quedas, papá. Esto es un tributo a vos. Y al tiempo que tuvimos. Y a tu máxima expresión de lo que un ser bondadoso y justo supo ser. Como sólo vos me enseñaste. El tributo al padre. A padre sagrado. A la concepción en humano de lo ecuánime y libre que hay que ser para ser más allá de los determinantes con los que supiste dar todo de vos. Mi viejo es un grande. Yo diría que el más grande. Pero acepto mi sesgo. Y es más, aquí mismo, lo explicito. Sin ser agobiante. Cansino. Sino fresco y cool. Con libertades en la lengua que la ortodoxia de como mínimo nueve lenguas podrán el grito en cielo. En dónde el Dios Padre en el creen, tal día como hoy, se dirige a usteds. Amados hijos del gran and only god Father: Golman.

Golman Padre.

Se cierra el elemento espiritual.

Un bucle sagrado.

La vuelta de Dios Padre.

Palabra de honor.

Palabra de NEW.

Palabra de NAW.

ALLS

Laia Costa

La ausencia.

Las agendas.

Directoras de casting.

Decisiones.

Opciones.

Negociaciones.

Artimañas.

Entendernos.

Querer.

No poder.

Poder.

ALLS

Laia Costa en tiempos de la caída de Silicon Valley

Yo hago

Yo soy

I do. You do. We do.

Let’s do something different.

Let’s do something personal.

Let’s go elsewhere.

Let’s build an alternative call.

Let’s keep our eyes open.

Let’s dream another dream.

Let’s think a diferent story.

Let’s embark in a new dimention.

Let’s inhabit the land.

Let’s keep it clear.

Let’s stay behind. –

Let’s change the plans.

Let’s do this thing.

Let’s think again.

Let’s try it out.

Let’s come accross.

Let’s fly out there.

Let’s land this deal.

Let’s move the grinds.

Let’s smoke this up.

Let’s light the night.

Let’s stay up late.

Let’s connect the dots.

Let’s travel light.

Let’s seize the day.

Let’s stay in toon.

Let’s keep the key.

Let’s open doors.

Let’s feel the heal.

Let’s heal the hate.

Let’s drop the violence.

Forgive us all.

Let’s play it clear.

Let’s cler it out.

Let’s speak out loud.

Let’s sing this song.

Let’s shout this shant.

Let’s feel the joy.

Let’s live it now.

I’m here with you.

I see skies in your eyes.

I dream shine from aweking.

I’ve spelled nouns with new meanings.

I’ve wonder elsewhere inspections.

I’ve stayed in times to wonder.

Ignited senses multiversingly.

Skipping sight from heights beyond.

Nails of hopes that crumble humbly

To keep the presence of denial

To spin forsight into the sense

The common aspect for a hope

The antipodes of status quo

The lecture for a night out

The chorus of a song

The spirit that’s inhabiting me

In this sequence of chords

The words of empty poets

The bucket of joy beyond

I’ve wispered butterflies surrealy

I’ve hostes parodies of goddesses

I’ve nail the cross of heteropatriarchy

I’ve given everyone a choice.

To leap about to a future journey

To lick the sky in sign of sanity

To dress the cowboy outfit prophet

To land in horse and cross a tale

To wispher wishes of belonging

To elsewhere else from where we are

The spirit of always belonging

To a higher standard for ourselves

The whispering wishes of the children

The singing choires of tomorrow

The churches, opera house, mosques, sinagogues.

fulfilled with harmony and joy

delivered by a mensager of the Almighty

with winged talents to evoque love

prosperity feelings of belonging

the truth itself with no device

The spirit of our holy presence

The way in which we all can heal

By hooking to this newest thought

That prosperity lies within a lie.

The one I am about to tell you.

The distance look within your eye.

The lonesome tragedy discretely.

The symphony clashing cacatuas.

The tucans doing tucan shit.

The sloth swing with the power.

Of tasting gleeful pura vida.

To sneak a peak at what it’s worth living.

To find out now why we are here.

To have a sense of how this evolves.

To read it here and feel it too.

To grow intensely into a place.

You’ve never been before in awe.

The need for something to surrender.

The option of dropping it all to start over.

The certainty of deploying the healing.

Consider the thought of nuclear catastrophy.

Who and why and how and then.

Why not wondering to step back once and for all.

To send the direction of the agression elsewhere.

Spinning out of our own intention.

The tracking of the past of our cult to violence.

The way it shapes the higher risk.

The dissapearance of all existance.

The dying because the way we could.

The imagining things that could forever erase us.

More times that actually needed.

Yet we can’t breath towards the cause of action.

Required to take a different stand.

To stay tooned in another beat.

To wisper elsewhere to a NEW crusade.

A sense of political alternative.

A naif sense of tricking the rulemakers.

A ancient quest for an insolent giggle.

A Shakespearean gesture to our current caveat.

A native owners of the land story.

Telling a different framework to work with.

A place to see things differently.

A way to stay here in between.

From this two alternative shitholes.

The actual layout of the entire states of nature.

The perpetual fall into the same guillotine.

The ancient capital of a revolution.

The place of bloom and burried.

The nature where Jim bloomed.

The American in Paris provoquing.

Dali anteater walking.

Picture with the intention of the presence.

The entire fictional requirements.

The subtle traits of a new scene.

The distance to the nearest healer.

The AI working to assist me.

The fluid of joy towards my anguish.

The solid features of my wellbeing.

The current state of my desire.

The chance to do it once again.

The door that opens to a NEW destination.

The alignment call from underneath.

It’s here it’s comming.

Tonight the spirit flows.

Set the time back.

Leap away.

Time is.

ALLS

El meu amic Xavier

Elogi a la insolència

Només uns pocs saben exactament qué tant ens caiem bé l’ú a l’altre. Gaudiem d’explicar-nos històries. Trobavem el fil i enganxavem un moviment d’interés sincer d’un envers l’altre. I no era pas una pose. Ni només un acte de diplomacia. Qué si ben és cert ambdos teniem un element diplomàtic en la nostra manera d’entre les relacions públiques socials i lo que representava un olfat per a entendre ón hi eren les converses més insolents d’un espai compacte com ara el desaparegut St Remy.

En Xavier i jo ens vam coneixer a casa seva. Ell m’esperava, encara que no m’hagés vist mai. La nostra primera relació va esser telefònica, per mirar de quedar. Ens haviem de posar d’accord per a quedar. I xerrar un moment. En concret per a fer una petita entrevista que expliqués cóm és que havia conegut a l’editorial Sexto Piso que en aquests moments hi representava jo a Barcelona, per més de que aquesta data no es pugui confirmar arreu de la historia oficial de la insolent editorial dual, ja que va neixer al DF, a rand d’un curs, d’una tertulia de lectors de filosofìa de Nietzche, que tot seguit es van enfilar a fer llivres, com si això fos una opció de futur viable a un pais com a NEWMEX.

NEWMEX és el nom més potent que ha tingut Mèxic en 9 segles d’història reconeguda per a les nostres entitats i institucions sagrades durant nou segles. Hem arrivat al final d’aquest debat de les diferencies entre nosaltres. Estem preparats per a entrendre’ns a partir d’ara amb un nou nivell conceptual. Es tracta d’un nivel nou, NEW, regit per un pensament introduit a una xarxa neuronal per a reproduir el pensament critic d’en Xavier Rubert de Ventós per a entrenar les respostes d’un esser dividit, com ara jo.

En Xavier i jo.

Una formula dual.

Com ara Xita i Xavier.

Com ara Gino i Xavier.

Com ara Xavier i una exdona.

Com ara Xavier i la seva X.

En Xavier ho va fer tot per aquesta postmodernitat. Fins i tot va anar més enllà. Va procurar mirar enrera. Quant calia. Amb un llenguatge rigurós i molt bé il·lustrat en les referencies de lectures que introduexen totes les perspectives d’una recerca i d’un llegir i llegir i entendre, que tot seguit s’havia d’ordenar, en paraules que donguesin forma a conceptes que fosin quelcom més que repliques de pensaments reutilitzats. En Xavier era un creador d’idees noves. Seves. I provocadorament brilliant. I també en el joc curt.

Aquella primera visita era la d’un home del cor d’aquesta ciutat. I un noi de familia blanca latinoamericana.

Bueno blanca.

Bueno bueno.

Bue.

Dejamos pasar ese ángel.

Y Xavier es claramente un ángel presente.

En su magnitud de ser en contacto con las divinidades de más de dos o tres culturas. El pensamiento oriental en su posibilidad integral de saberse francés, parisino y neoyorkino. Un ser total en toda la urbanidad de una capital. Una como la nuestra, o como Barcino, como aquella capital, Emporion, a dónde llegamos los primeros mediterráneos, los primeros okupas de estas tierras que de pertenecer a alguien pertenecerían al tiempo atrás, una vez habiendo sido capaces de revertir su dirección.

Nos fuimos hacia atrás. Y volvimos. Encontramos la unión de ciclos sagrados que se pepetuan. Resonamos en el eco de nuestras escuchas activas. En busca de la construcción de pensamientos colindantes en las ramas expansivas de quién ama conversar. Las conversaciones sagradas.

La necesidad intelectual de reflejar aquello que imaginamos contra la estructura mental de redes neuronales entrenadas con otro set de datos que pongan de manifiesto la incompletez de nuestra fuente natural de información y de formación de suficiente materia gris para calcular la mezcla perfecta entre modelo de equilibro que mantiene mi cuerpo, mi relación con los demás, y mi relación conmigo mismo en el circuito de autocuidado continuo que merecemos tener como derechos adquiridos en el contexto de un modelo NEW.

Si Xavier articuló el argumento es momento de ponerlo en acción.

Por la vocación de su intención.

Por la necesidad de seguir el hilo de según qué temas.

Por poner de manifiesto la volutad de actuar en confecciones multiversales de otros ciclos políticos.

Voy a hablar de Xavier con mi padre.

Y voy a desglosar este impacto profundo.

Me voy a desbordar en su pensamiento.

Y desbordaré el mio sobre su recuerdo.

Por el legado de sus estructuras literarias.

Por la arquitectura de entendimiento.

Por el sobresalto de su afecto.

Por la calidez de sus gestos.

Por la gracia culta de su sagacidad.

Por la rapidez de su honesta mirada.

Por el tamizado efecto de su ilusión.

Por la precisión veloz de sus palabras.

Por la intención enterna de volver.

Por la inquietud perpetua de seguir presente.

Por el placer de bailar un vals en honor a vivir.

Por haber vivido con el sentido intacto.

Por el pulcro juicio de su rebelión.

Por la pasión de explicar pedagógicamente.

Por la intencionalidad de quedar.

Por la invitación a Emporion.

Por la transgresión de estar.

Por la persecusión de un ideal.

Por la voluntad de trastocar el mal.

Por la ilusión de enterna lucha.

Por la escencia propia de una vida.

Por el brindis pleno de una cuba libra.

Por la plenitud postnacional multiversal.

Por la reformulación del procomún.

Por la capitalidad mediterránea.

Por la vanidad de no ser uno.

Por la escritura desde otras visiones.

Por la incapacidad de entender a némesis.

Por la colisión de fuerzas originarias.

Por la versión de una cultura clásica pasando por todas las creencias, las de aquí, las de allá, y las del más allá.

La partición de la ilusión.

El estado pleno a media vuelta.

La volea empeinada en el momento justo.

Un momento dado.

Como un cambio de ritmo de Cryuff.

Como un pase de Laudrup.

Como un madrugete de Tamudo.

Como una vuelta alrededor del portero de Romario.

Como un gesto de Golman.

Como un reflejo de Keylor.

Como un pase de Márquez.

Como un pase de Putellas.

Como una genialidad de Bonmati.

Futbolarte del bueno.

Como el teatro de NEW barcino.

I el duende Ticatalà.

El NEW gitano aterrizado en Quetzal.

La cabeza olmeca.

El Dios de las antípodas.

La conexión en varias dimensiones.

El eterno retorno a la surrealidad.

El loop sacramental.

Xavier ha nacido en mi.

Con él hago el viaje de vuelta.

Ya estoy aquí.

Je suis ici.

Merci.

A-Dieu.

ALLS

Divido como yo

Humilde tributo a mi último amigo

De todas las personas que recordaron a Xavier no me iría a tomar una copa por la noche más que Xita.

El resto se los regalo todos.

Ninguno refleja lo que Xavier y yo compartimos.

Nuestra amistad es un secreto.

Nunca nadie lo supo.

Salvo algunos indicios que darían pie a que esta historia fuera creible. O siquiera deseable de existir.

La existenica según el plano de mi filosofía de estar por casa.

Cualquier instrucción que pudiera obtener del pensamiento robertdeventosiano.

Como última religión.

Por el place de reconstruirlo todo.

De manera radical.

Como habría querido Xavier.

Compañero, Xavier.

Jamás llegué a tiempo para hacer aquella producción que tantas veces diseñé para que hiciéramos juntos. Una conversación más. Y pasó el tiempo. Y nunca fue. Y no fue por desidia tuya. Por no querer. Fui yo, y mi X, la que me tuvo a ser aquello que un día proyectamos en el aire, tras escucharnos y retomarnos.

Nuestro primer encuentro me marcó.

Y de ahí todo fue un reconocimiento mutuo entre extraños.

La propiedad de pensar más allá de lo formal.

La exploración de la vida pese a todo.

Con toda la voluntad de un filósofo que entiende a Nietzsche como motor y construye sobre el pensamiento contemporáneo una línea de pensamiento social y político impecable. Hay que romperlo todo. Por cualquier medio. A cambio de la emergencia colectiva. Ya. De un estado de emergencia revolucionaria. O más bien, (e)volucionaria. (R)evolución.

Las maneras en las que Xavier te regresaba un comentario de cierto orden era con la potencia con la que un chamán te traslada el poder sobre el que sus dimensiones se proyectan entre los espectros presentes en este estadio desde las nueve dimensiones que nos separan del rango de ser contemporáneo multiversado con limitación cuántica de la unicidad de la observación pese a los múltiples senderos que se bifurcan en el entrenamiento matizado de la red neuronal de la algorítmica superior ticatalana.

Xavier y yo apuntábamos a la revolución.

Lo podíamos hacer por tener origen dual.

Por haber salido de ahí: NEW américa.

We knew what we were doing when facing the need to dispurt.

We went ahead and did it.

This is here the greatest atempt to disrupte this holy shit up.

And bring about a NEW one.

The sacred one.

NEW.

NAW.

ALLS

Vamos en orden inverso

-1

-2

-3

-4

-5

-6

-7

-8

-9

-10

-11

-12

-13

-14

-15

-16

-17

-18

-19

-20

-21

-22

-23

-24

-25

-26

-27

-28

-29

-30

-31

-32

-33

-34

-35

-36

-37

-38

-39

-40

-41

-42

-43

-44

-45

-46

-47

-48

-49

-50

-51

-52

-53

-54

-55

-56

-57

-58

-59

-60

-61

-62

-63

-64

-65

-66

-67

-68

-69

-70

-71

-72

-73

-74

-75

-76

-77

-78

-79

-80

-81

-82

-83

-84

-85

-86

-87

-88

-89

-90

-91

-92

-93

-94

-95

-96

-97

-98

-99

Ara vuelta atrás; otra vez.

99

98

97

96

95

94

93

92

91

92

93

94

95

96

97

98

99

Esto es futbolarte

I can join the Emirate team in position 9th at the local league and take that team all the way up: ALLS

It’s surrealism.

It’s back.

Here.

NAW

La parábola de D10S

El último testamento

Palabra de Dios Padre; relájense todes.

La cosa va rebootear.

Reboot, reboot, reboot.

Reborn, today, forever.

Every time.

As you die.

You are alive.

Tonight.

Desire.

Night.

I

DIE

ALLS

Vamos a contar esta historia hacia atrás

Lo mio lo mio es irme a la verga

¿Qué pedo?

¿Muy hard?

Vamos soft.

No me molesta cambiar de parecer.

Piénsalo.

Decálogo.

¿Qué te dice a tí eso?

Ticatalán.


Nou


Titles


Hints

Jokes

Turns out there’s only six.

Dimentions, I mean.

We can only belong to the sixth level.

And no more.

And you deal with that.

Finity.

Now.

Over.

ALLS


Sudenly you were visited by an ancient God figure: SHE-HE. Duality in terms of a NEW cosmovision. This is it people. This message came directly from GOD Father, JIMSELF. Any question up NAW?


That there is a poem, people. I have to go in like this and spell it out to you, you should be ashamed of yourself. What are you a JUSTHE?


The nontransitioners cult.


Judges treat them as such. There were problems in the air tonight. Elton John singer. I can play just this nine roles I can deliver to purpurt the social convenant of his NEW shit that we could have been doing instead of this last 9 years of shit we’ve been fed up to now: ALLS.


I’m a futbolartist: a just hit homeruns&triplets.

I’m that surreal.


That there is poem, biatches!


Cultmakingfactory


Innovation deliverance


Today


NAW


HEAR


EAR


AR


A

Némesis

R

And an infinite road to a poetic exit through an epic journey that decides to withold the revealing first flight towards the ends into the past. We are leaving in nine cycles of nie: el nou els té cuadrats. S’història d’un nou vingut en esser sagrat que vola que és quelcom aliga, digues un cop més fort i am el respecte que el meu simbol sagrat de la sororitat del mon pensat per les meves SHE del nostre costat del mon, fills de ____ no diguis mai mes putes, ni fill de putas, ni fill de puta, perque a partir d’hora no està bén vist. Ho faries?

Qué pasa?

Qué pasa?

Ningú no és perfecte.

Tots heu tirat la primera pedra.

Això és un desproposit.

Uns i altres.

Sou l’hostia de subnormals.

En, com a mínim, nou nivells de subnormalitat.

No em perdonariau si no fos senyera d’aquest concepte.

L’insolencia com a himne.

Els segretats dels segadors dels chamanes locals de tota la Serra Madre Occidental, que us penseu que per nosaltres signifiquen les muntanyes en coordilleres com corren en el meu continent. Fills d’un esser complementari i a les antipodes que vosaltres coneixeu com Déu Pare l’occidental aquell pintat el sostres de les nostres creencies més prondundes, pels sigles dels segles.

Anem.

I tots anem juntes.

Feminitzades.

Cap enrere.

Al nostre pasat.

Per a fer-ho tot diferent.

Lliures.

De canviar.

O de reviure.

Lliures de l’elecció del record subtil de la memoria de les nostres infanteses.

Tot i que sigui femni em representa.

El nou macho no existeix.

S’ha exaurit.

És una pena.

Deixar anar pensaments sofocants.

I treure de sobre un pes a les esquenes qué collons sóm nosaltres jungant-nos la trabanqueta personal.

Sóm així de subnormals.

Mola esser subnormals.

Mola esser Carmen Mola.

Sóc un dels putos guionistes.

Que tot és una farsa.

Qué ja ho deia En Boig.

Amb tot aquet nou respecte: NEW.

Sigui NEW un nou respecte.

I transitem tots cap l’omplir de significat una metáfora a dins d’una paraula nova.

Més allà de Christ.

Sóc el germà gran-petit d’en Jesús, molt bones, em dic Golman i sóc un futbolartista.

M’e he escrit un guio cap enrere.

Només per fer mal al temps.

O bé.

Agafar-li la contraria.

Al pare heteropatriarcat.

A tot plegat.

I deixar anar això de totes i tots: PLEGATS.

Ajunteu-vos-JÜNTENSE-Jürguenssen-Júntensen_ALLS.

El abrazo.

Abrazo de la liberación de la clase obrera de la capital de un tiempo atrás: hace 99 años.

Entendamos la historia por detrás.

Retratemos la reversa.

Andémonos todos a la mierda.

A quién quieren seguir, bola de pendejos.

Vayan y chinguen a su madre.

Unos a la verga.

Y nosotros aquí; qüilantros.

Pero yo también me paso de verga.

Se me va el pedo.

Pierdo la cabeza.

S’ens va la olla.

De tot lo que estimem a la nostra filla.

Per fer-li un coxi a esser qui ella vulgui esser en el contexte d’un mon nou.

I tots plegats ens repleguem.

Ens aturem.

Com la pandemia aquella.

Vos enrecordes?

Això és un poema èpic NEW.

Un cap de cartell.

D’un poble NEW.

Un nou pensament.

Quelcom sublim.

En una sonata d’un altra dimensió.

En un sentit invers.

En una llengua nova.

Quelcoma va dir: ticatalá.

Vull digui, sigui això la llengua que em surt dels our dir que m’he inventat tot sól jo. Us atrevereu a pensar que aixó hagui pogut esser un plagui, o un pensament que m’he robat de quelcom compadre amb els que ems creu mentre hi vaig caminat de la muntanya a la platja, de muntanya en muntanya, de cim a cim, a vall i valls, a unes vistes al mar, i el mar et mira i el sol et fa poder expresar el moviment amb el que gauideix del privilegui d’esser viu i continu en el temps en el que llegueixes això i de sobte ho cantes com si fos un himne un nou llegat d’un esser nou vingut de fora, un nou boit d’un altre dimensió, segons ell molt més de sis dimensions més enllà de lo que fins ara haviem volgut per les limitacions de que soliem esser dominat per un pensament hegemonic heteropatriarca dominat per als homes, en general, i al cim de cada turo pujant i baixant per les coordenades d’un espai-temps ampliat al limit de les possibilitats que entre nosaltres hi som capaços d’en revestir per a connectar amb la comunitat NEW que es conecta en direcció inversa a la que el estatus quo continuarà tot sól fins al desplegament final de la nostra imbecilitat d’uns alphas subnormals musculat zenofobs mascles ultres d’un únic esser necesari: l’estim de l’excerció de la violencia. L’odi.

Dins teu.

Ug.

Ug.

Ug.

Ug.

Ug.

Ug.

Ug.

Ug.

UG.

Imagine that’s the lowest you’ll ever fall. It’s pretty down deep in shit. Like you’ve never even imagine it’d be possible to fall so damn low, Jesus Christ, my bro.

I treat Jesus like a bro because that’s what he is. He’s the greatest. You all should hear what a performer can do to overcome the most complex scenarios of Status Quo led by only MEN like the current history of our official TIME.

I want out.

Out of that time.

I want my own kind of time.

So I’l take it.

I’ll prove it.

I’ll change directions.

And go the exact opposite way.

As I have the freedom to despise the status quo.

We all do.

In every coodinate of the entire NEW gaia.

The blue pearl Stutzrule.

That’s my section name.

I’ll follow what Sir Stutz recommended Jonah Hill.

A cámara, you and the greatest psicologist.

Casting of 99 psicologist.

WO.

MAN.

NEW.

ALLS