Señor, yo soy digno de tener 110 multiversos; con 99 tengo y me basta. Plenitud astral. ALLS
La vida resiliente nos debe llevar hacia el sentido contrario al que hemos habitado en el impulso convencional capitalista que se nos ha vendido como el paradigma de nuestra communidad global: ser consumidores. Yo compro, tu compras, él compra, ella compra (por qué él ha ido primero que ella; ya estamos; siempre igual; putos machos en peligro de extinción; los últimos valientes: tributo a escopeta nacional: surrealista ticatalán. K’esser d’unj ensurt imprevist que hi podrem coplementar amb el criteri dels nostres companues i els que vosaltres podeu afegir per a copsar la integració de les pedres, dels espacis culturals, y como oportunitats que podrien venir des d’un ámbit creatiu que avui mateix podriem executar. Surrealistes ejemplares. Un tribut a LuLL. Llelleixo Blanquerna per primer cop. Deixo d’esser Papa, i torno a començar. Jo hi crec. I vaig més enllà. Dins meu. I totes tenim l’opció d’aquesta reconfortante religiositat NEW- Déu és aixó. Aquesta presencia. En-para tú. Dins i a tot arreu. Un element per sobre del temps. De l’inici i del final. Com si importés. Com si calgues. El que ens cal és pensar quin missatge ens podria servir per a transformar l’orde del mecanisme amb el qual obliguem a transferir l’eina d’escalar l’adopció de la compra pública d’innovació. I tot lo que necessitem tenir-ne. I a ple llum, obrir la metáfora social del temps NEW d’un pais nou que tot just neix: Ticataluña.
