De Curridabat al Poble NOU: NEW.

Si això fos una darrera campanya

Jo estaria aquí.

Yo habría aterrizado aquí.

Y nos hubiéramos subido a nuestra sagrada trayectoria al ser eterno: Quetzalcoatl.

NEWQUE.

Los pájaros sagrados, aún cuando serpiente, aguas.

El pueblo de uno como si fuera el centro del mundo.

Lo que hace Europa con todo.

Y lo que implica Ticataluña como antípodas.

NAW

Short film Golman debut

Opera prima

I had it.

It’s gone.

I lost it.

In my memory.

I won’t come back.

It’s going your antipodes.

Atraction and repulsion.

That dual holy state.

You know.

YAMAN.

YAWO.

Leave men out of the equation.

Stutz mom was damn right; macho men heteropatriarch white party sucks and can suck my weeeiiiiiiiiiner you dumb fuck NëMESIS.

That’s the holy symbol.

The NEW brand.

At the glow shine salm.

Oh my LORD

THANK YOU LORD

LORD SUCK MY COCK

YOU’d be disturbed, if your were a gentle man.

But you are only a GOD, father.

You’ve never felt the human side of having the life and love that my FATHER, GOLMAN, and I have had over the lifetime we shared.

And this is our story backwards.

99 cells of the latest version of our NEW dimentional beings.

The open side of the espectrum of posibility.

I’ll take Jonah, Stutz and you can bring it on.

I’m with this NEW laws.

For a greater common good.

Enhanced in this brand NEW time.

In this branded space of a self-fulfilling NEW dream.

A collective co-creation right out of the heart of the holiest mountain in the entire coast from Carmelo beaches to Casablanca before que go Canarias and back to the back skull of this my beloved SHE-HE ÁFRICA. The origin of our species. How we recognize ourselves agains the complete calibrated scorecard of our every move, meaning, game of words, poems, left foot goals, right foot goals, heading goals, chilena goals, palomita gols, corner gols, j’e vais fair un gol avec plus de màgic que le gol du Roberto Carlos to Fabien Barthez al Prince du Paris Sheik Stadium.

Oh, common, you can’t take a little joke.

Si vous plait.

Un moment, si vous poveus ecouter, si vous plait? Si’l vou plait? Si’l vous ple. Je suis la NEW vieu.

Jevous

Je vull.

Je suis.

Nous sommes.

Ca cesç tout.

Tout lo grand que la viue peut etre.

Peut etre i’ll est past tout lo que nous pouvez comprendres que c’est lo normal. Quelque choice que l’elecció d’un set d’estats de la nature que pouvez obliguez a regardez avec la possibilite d’interacció. Il n’ya pas de l’ordenador. C’est un cimeà. Il’hya de constitucions diferents. Mais nous voulez pas ques c’est que c’est qué’sque c’est que’s que Cescs. Cecs Fagregas.

L’acudit no cau bé en una part de la societat conservadora a aquel nou mon anomatat NEW.

Si existeix a la literatura existeix a la pantalla.

I si surt pel movil, doncs ja se sap.

I ara el papa en surt.

I ho està petant.

Tant que ha arrivat adal de tot.

I sabeu el que va veure?

No?

No voleu saber?

No voleu que us ho expliqui ell mateix?

Això és lo que us dic?

Això és un tractat d’amor. Un recital d’un pare que és DÉU Pare. El meu estimat pare: GOLMAN.

I surt el meu pare, don Golman Elizondo Morales.

Jo si faig un esser nou sagrat que sigués fruit d’experiència personal vital escolliria al meu pare, en Golman. Mi tata, li dic jo. Pero perque al Tico Commons ho diem així. I ens fa mandra canviar. Vam arribar a aquest punt només pensant que hi havia aquest nou recorregut menys concorregut nou dimensions més enllà de la merda de dimensió en la que us trovaveu, cabrons, fills de puta, pederastres, violadors, fills de la gran ……… no ho diguis mai mes.

I surt el meu meu pare amb una túnica.

Filosofant.

El meu pare i jo parlant durant 99 minuts.

En un altre dimensión de Golman al cuadrar.

Nou NOU.

NEW nou.

L’alteritat intergeneracional.

Les 99 dimensions d’un mon nou.

El lloc de paraules i el lloc de les lletres que tot seguit trova d’una definició de DAO que consoliden el pla de crear un fonament sostenible en aquest parametre NEW.

I’m the multiversal depiction of something else than Pacifiction.

It’s a Ticataluña Pacifiction dualistic antagonic hemispheres of the artistic break through from a sudden shit in the narrative disruptive NEW scene this shit brought in the latest picture. My own. This is text, and script and tale and scene and dashboard and meaning tables and regulatory desirerability and prevention of dickdom shit still holding on to what you all stood with for long until one day you decided to flip and take the ortogonal slide.

Lift up.

9

8

7

6

5

4

3

2

1

ALLS

Vamos a contar esta historia hacia atrás

Lo mio lo mio es irme a la verga

¿Qué pedo?

¿Muy hard?

Vamos soft.

No me molesta cambiar de parecer.

Piénsalo.

Decálogo.

¿Qué te dice a tí eso?

Ticatalán.


Nou


Titles


Hints

Jokes

Turns out there’s only six.

Dimentions, I mean.

We can only belong to the sixth level.

And no more.

And you deal with that.

Finity.

Now.

Over.

ALLS


Sudenly you were visited by an ancient God figure: SHE-HE. Duality in terms of a NEW cosmovision. This is it people. This message came directly from GOD Father, JIMSELF. Any question up NAW?


That there is a poem, people. I have to go in like this and spell it out to you, you should be ashamed of yourself. What are you a JUSTHE?


The nontransitioners cult.


Judges treat them as such. There were problems in the air tonight. Elton John singer. I can play just this nine roles I can deliver to purpurt the social convenant of his NEW shit that we could have been doing instead of this last 9 years of shit we’ve been fed up to now: ALLS.


I’m a futbolartist: a just hit homeruns&triplets.

I’m that surreal.


That there is poem, biatches!


Cultmakingfactory


Innovation deliverance


Today


NAW


HEAR


EAR


AR


A

Némesis

R

And an infinite road to a poetic exit through an epic journey that decides to withold the revealing first flight towards the ends into the past. We are leaving in nine cycles of nie: el nou els té cuadrats. S’història d’un nou vingut en esser sagrat que vola que és quelcom aliga, digues un cop més fort i am el respecte que el meu simbol sagrat de la sororitat del mon pensat per les meves SHE del nostre costat del mon, fills de ____ no diguis mai mes putes, ni fill de putas, ni fill de puta, perque a partir d’hora no està bén vist. Ho faries?

Qué pasa?

Qué pasa?

Ningú no és perfecte.

Tots heu tirat la primera pedra.

Això és un desproposit.

Uns i altres.

Sou l’hostia de subnormals.

En, com a mínim, nou nivells de subnormalitat.

No em perdonariau si no fos senyera d’aquest concepte.

L’insolencia com a himne.

Els segretats dels segadors dels chamanes locals de tota la Serra Madre Occidental, que us penseu que per nosaltres signifiquen les muntanyes en coordilleres com corren en el meu continent. Fills d’un esser complementari i a les antipodes que vosaltres coneixeu com Déu Pare l’occidental aquell pintat el sostres de les nostres creencies més prondundes, pels sigles dels segles.

Anem.

I tots anem juntes.

Feminitzades.

Cap enrere.

Al nostre pasat.

Per a fer-ho tot diferent.

Lliures.

De canviar.

O de reviure.

Lliures de l’elecció del record subtil de la memoria de les nostres infanteses.

Tot i que sigui femni em representa.

El nou macho no existeix.

S’ha exaurit.

És una pena.

Deixar anar pensaments sofocants.

I treure de sobre un pes a les esquenes qué collons sóm nosaltres jungant-nos la trabanqueta personal.

Sóm així de subnormals.

Mola esser subnormals.

Mola esser Carmen Mola.

Sóc un dels putos guionistes.

Que tot és una farsa.

Qué ja ho deia En Boig.

Amb tot aquet nou respecte: NEW.

Sigui NEW un nou respecte.

I transitem tots cap l’omplir de significat una metáfora a dins d’una paraula nova.

Més allà de Christ.

Sóc el germà gran-petit d’en Jesús, molt bones, em dic Golman i sóc un futbolartista.

M’e he escrit un guio cap enrere.

Només per fer mal al temps.

O bé.

Agafar-li la contraria.

Al pare heteropatriarcat.

A tot plegat.

I deixar anar això de totes i tots: PLEGATS.

Ajunteu-vos-JÜNTENSE-Jürguenssen-Júntensen_ALLS.

El abrazo.

Abrazo de la liberación de la clase obrera de la capital de un tiempo atrás: hace 99 años.

Entendamos la historia por detrás.

Retratemos la reversa.

Andémonos todos a la mierda.

A quién quieren seguir, bola de pendejos.

Vayan y chinguen a su madre.

Unos a la verga.

Y nosotros aquí; qüilantros.

Pero yo también me paso de verga.

Se me va el pedo.

Pierdo la cabeza.

S’ens va la olla.

De tot lo que estimem a la nostra filla.

Per fer-li un coxi a esser qui ella vulgui esser en el contexte d’un mon nou.

I tots plegats ens repleguem.

Ens aturem.

Com la pandemia aquella.

Vos enrecordes?

Això és un poema èpic NEW.

Un cap de cartell.

D’un poble NEW.

Un nou pensament.

Quelcom sublim.

En una sonata d’un altra dimensió.

En un sentit invers.

En una llengua nova.

Quelcoma va dir: ticatalá.

Vull digui, sigui això la llengua que em surt dels our dir que m’he inventat tot sól jo. Us atrevereu a pensar que aixó hagui pogut esser un plagui, o un pensament que m’he robat de quelcom compadre amb els que ems creu mentre hi vaig caminat de la muntanya a la platja, de muntanya en muntanya, de cim a cim, a vall i valls, a unes vistes al mar, i el mar et mira i el sol et fa poder expresar el moviment amb el que gauideix del privilegui d’esser viu i continu en el temps en el que llegueixes això i de sobte ho cantes com si fos un himne un nou llegat d’un esser nou vingut de fora, un nou boit d’un altre dimensió, segons ell molt més de sis dimensions més enllà de lo que fins ara haviem volgut per les limitacions de que soliem esser dominat per un pensament hegemonic heteropatriarca dominat per als homes, en general, i al cim de cada turo pujant i baixant per les coordenades d’un espai-temps ampliat al limit de les possibilitats que entre nosaltres hi som capaços d’en revestir per a connectar amb la comunitat NEW que es conecta en direcció inversa a la que el estatus quo continuarà tot sól fins al desplegament final de la nostra imbecilitat d’uns alphas subnormals musculat zenofobs mascles ultres d’un únic esser necesari: l’estim de l’excerció de la violencia. L’odi.

Dins teu.

Ug.

Ug.

Ug.

Ug.

Ug.

Ug.

Ug.

Ug.

UG.

Imagine that’s the lowest you’ll ever fall. It’s pretty down deep in shit. Like you’ve never even imagine it’d be possible to fall so damn low, Jesus Christ, my bro.

I treat Jesus like a bro because that’s what he is. He’s the greatest. You all should hear what a performer can do to overcome the most complex scenarios of Status Quo led by only MEN like the current history of our official TIME.

I want out.

Out of that time.

I want my own kind of time.

So I’l take it.

I’ll prove it.

I’ll change directions.

And go the exact opposite way.

As I have the freedom to despise the status quo.

We all do.

In every coodinate of the entire NEW gaia.

The blue pearl Stutzrule.

That’s my section name.

I’ll follow what Sir Stutz recommended Jonah Hill.

A cámara, you and the greatest psicologist.

Casting of 99 psicologist.

WO.

MAN.

NEW.

ALLS


Una landing

Otra vez que voy a parar con 99 entradas a un multiverso ejemplar

Se te queda, tío.

Es la puta gloria.

Saber escribir como Cervantes: historias caballerescas.

¿Qué tanto crees que haya podido afectar la lectura de la exaltación de un cierto macho ibérico alfa de por estos rumbos de NEW spain? El caballero. Un hombre a medias. Un valiente soñador. No comprar el ímpetu de violencia. Sin rehuir al duelo. El honor de los que en esos tiempos sobrevivieron. Y aquellos que escribieron. Es Él, Cervantes, quien honor de Dios merece. Y no ÉL.

Perdonenme que lo diga así. Pero es que yo soy ÉL. Y ÉL soy yo. Así en minúsculas. Humano. Como un humano común y corriente. Cómo usted y como yo. Vamos. Alien no soy. Ni extrarrestre. Provengo de nueve generaciones de sumerios. Cruzamos con los olmecas en la dimensión seis del multiverso que habita el espacio virtual liberado a nuestra coexistencia duradera resliente sobre los fundamentos de un un nuevo credo, sistema educativo, propuesta social, el diseño transformacional, el acto performativo que nos desbloquea el miedo a devenir, la cohabitación de un presente común, elevado a la máxima potencia.

¿Sienten a Dios en la nuca? Esa fuerza es la que nos transporta a todos a la máxima ilusión. La ilusión de estar aquí. Vivos. Viviendo este momento de comunión superior insuperable: el éxtasis de ser-aquí-ahora-oh-oh-oh-ah-ka-man-oh-man-mama come dance along-yaman-woman dance this songs for you, my love ethereal.

ALLS

3 de 9 amb Golman

El nou Dëu ticatalà.

Aquí Déu no és ningú. I no pasa res. Per alguns. No tetes. Ni totes. Pero Déu ni Dö.

I’ve been nou before.

This is my best trait.

My raisson d’etre.

Si vous comprend mon sentiment.

Je croix que vous et moi, humilment, nous peux obrir une transformació de boisons que sónt trouvez dan la frontier d’un mirall que nous ne pas veure rien. Res de rien. Mais il n’ya pas de probleme. Nous sommes pura vida, parceque nous navez voygager peur un ciel blue que nous avons de conection aven un petit pais tropiqüel la petit cinture de NEW amerique. Je suis le neuveulle. Je vais arrivé plus tard. Pardon moi: je suis un cretin. Je vull presenté ma performative artist persona in kindest possible way to nurture your culture and your legacy. I’m a true NEW bacinoer. I’m anything else but this.

I rather fly.

Sky.

AI transporter ready body suit gets prepared for your departure.

You are on.

To the highest estate.

Fasten your seat bealt.

Society is going to wrap up a show night.

I could say this poem in borough in NEWMAD were writers with big notebooks like Armando Gallo Pacheco presented their poems with alternative plans to the entire NEW multiverse ahead. Like flipping channels.

It’s that good.

It’s the golden goal.

The one we were expecting.

The green plan true state of nature.

The other nine states of nature upset.

They are not the one.

But the are the nine. The «NOU». NEW.

NAW.

Three capital letter plans. Short names for campaigns. Things we’d turn into. Once trained to run though the rat race. Humans in rataraces paying 99 buck a month to keep their subscription comming into the personal payment system we all got to decide was what we really needed. This is what I’ve been working on for nine years. And they were the low point. But I was high. And that kept me hooked into this one idea. Read me back.

ALLS


tres de nou amb Golman

Lio se fue pallá

La ausencia de un pilar

El primer aprendizaje del NEW procomún: déjalo ir.

Perder es dificil.

Lo más dificil.

No se aprende bien.

No es que no se enseñe bien.

Se obvïa.

Se trata con racismo, clascismo, chauvinismo, machismo, cinismo, heteropatriarquez, ranciedumbre, gilipollés, subnormalidad, violencia, ………

Espera.

Cuenta.

A ver.

Ahí te voy.

Uno.

Dos.

Tres.

Cuatro.

Cinco.

Seis.

Siete.

Ocho.

nou: aquest soc jo. Jo sóc aquí. Des d’aqui us dic GOL.

ALLS

Aquí el más tonto hace aviones

El síndrome del impostor

Tú no haces aviones. Y en este sitio el más tonto de todos se dedica a hacer aviones. Eso fue lo que me pasó a mi al llegar a España. Hace ya 22 años.

El año veintidós. Ese es el desface entre el milenio y yo. La distancia entre cero y el uno.

Yo soy ese desface. Algo ligeramente desfazado, y aun así cercano. Es tramitable. Déjeme ver.

Y sale adelante.

Inclusive uno.

Una.

Con sus inseguridades.

El más tonto hace aviones, tio.

Me lo dijo una tía.

Y me llenó de gracia la noción.

La certeza de su apunte.

La contribución hacia la armonía de los que éramos.

Aquello que un día fue.

Aquello en lo que nos inmiscuimos.

Nuestro aterrizaje al mundo.

Jugar en las grandes ligas catalanas.

Los trabajos con cercanía a lo prioritario.

Lo básico.

La arquitectura social de un entendimiento entre lo privado y lo público.

Los consultores de las instituciones públicas.

El director se acerca a la relación comercial con su compinche de otros entornos sociales.

Los contactos de la escuela.

La libretilla de teléfonos.

Tus 99 teléfonos de contactos primordiales.

La lista de tu tribu.

La historia común.

Certificada por las vidas que quedan grabadas en las historias inventadas.

La ficción de lo vulgar.

Lo que ya hemos visto.

Lo que un día fuimos.

Una vida que mereció ser contada.

Visiones marginales.

Marginadas.

Olvidadas.

¿Quién iba decir, don Luis, que uno iba a seguir siendo tan sólo un olvidado?

Nadie lo veía.

Ya nunca más se vió.

Ya nunca nadie lo leyó.

No hubo lugar a otra ficción.

Se acabó el tiempo.

No contó ni una historia.

Las retuvo todas.

Y nos dejó aquí.

Sin haberlo leido nunca.

Un nunca fue.

Puros arrependimientos.

Pura autocensura.

Inseguridades: 999.

Están aquí para vencerte.

Y vos podés con todas.

Ni una es verdad.

Todo es una excusa.

Para no hacerlo.

Para no explicar lo que nos hemos inventado.

Un texto escrito para vivir en otra dimensión.

La tradición de los Gaudí.

Crucifiction vs Pacifiction.

La voluntad d’esser ticatalà.

Com això que neix a un poble del costat, i que no és pas lo mateix que estem dient nosaltros, pero hi ha miralls en la resta de la historia. Les histories, voldria dir. I fer-les en ticatalà. Una llengua nova. D’un veí nou. Un més boig que l’Albert. I més amable en la seva fora de narrar audiovisualment. Tampoc li diu cinematografia. Ni tant sols d’autor. Ell ha guanyat des de que va començar el partit, com li va dir en Pep a en Mou.

Pep&Mou

Portugal&España

Portugal&Barcelona

Portugal&Catalunya

Portugal&Ticataluña

Portugal&México

Portugal&Tico Commons

Portugal&Argentina

Portugal&Nederlands

Portugal&Emiratos

ALLS

La rapidez del tiempo NEW

Vertiginoso ascenso

Una ola infinita.

Star Wars como idea. El tiempo previo a crear un multiverso creativo pleno. Que llegue a la gloria. Numéricamente hablando. En los nueve sentidos NEW que se le podría asignar al tiempo.

Ir más allá (con acento de Messi) es lo que hay hay que hacer.

No podemos hacerlo haciendo lo mismo.

Eso lo habréis oido en las incontables formaciones de escuelas de negocios explicándote cómo triunfar en el mercado actual. Ellos lo son: triunfadores.

La vida persiste gracias a ellos. Hacen crecer los mercados. La están petando. Una parte importante de la sociedad. Viven bien. No les ascedia el porvenir. Ni el mañana. Ni siquiera el hoy. Van tirando. La vida. La vida va tirando.

Y tienen problemas.

Y demencias.

Enfermedades mentales.

Tienen bloqueos.

Dudas existenciales.

¿Qué coño hacemos aquí?

Eso es muy liberador.

Saber que TODO el mundo lo vive.

El elemento común.

¿Qué coño nos une?

Con ese otro 99%.

Somos el 1%.

Y ya está bien.

Si nuestro éxito revierte en los 99%.

Cascade social benefit fund.

It’s got to rain back.

Other wise the watter cycle is fucked up.

Our balance will rise when we raise ourselves to our holiest committment. To not be.

When you hear Hamlet saying the ultimate doubt you are compelled to be. Just because not to be has a negative flow. But that’s a bias. A cognitive bias. To not be. Not exist. To be there without being.

It’s both accelerating and pausing. It’s a place where you don’t feel confortable. Either way, we die.

ALLS

En tiempos de Shakira y Piqué

Golman se presenta como futbolartista del Carmelo aterrizado en el monte sagrado renombrado

Un H2 puede ser largo. Inclusive poco claro. Sólo está ahí para llamar la atención. Entre lo que hay y lo que hay que hacer. Leer. Seguir. Persistir.

Efectivamente el 99% de las lecciones sobre el NEW liderazgo serán meros plagios de gente como Guardiola, Cryuff, Marsé, Díaz Álvarez, Monge, Rabasa, Paolini, Felini y Buñuel.

Con esos burros arriaré.

¿Arrear o arriar?

Qué aburrido. Estoy a 9 nanomilésimas de segundo (fuck segundos, imaginar otra medida del tiempo………)

Si queremos algo NEW debemos ir a donde no hemos ido. Es una reflexión idótica. Pero reléala otra vez: si queremos algo NEW debemos ir a donde no hemos ido.

Y de pronto, tras leer la frase……… ahí estamos.

Estar ahí.

Estar aquí.

Presentes.

Las antípodas de ausentes.

Es fácil.

Todos tenemos acceso.

Vívelo.

Re-vivelo.

Soc ticatalàrgento.

Soy múltiples cosas pues.

Y tú, tú mero, así así, tal cual eres ahora, puedes ser-ho.

Como una lengua nueva.

Como un paradigma reconfigurado.

Una nueve medida del tiempo. Por alterar al segundo. Y segundo pica. Ya lo tienes. NEW nemésis.

ALLS

Soc veí del Carmelo

Entre el Carderal y el Pijoaparte

Yo no me peleo con aristócratas.

¿Qué crees?

Qué soy pendejo.

Eso es lo que crees.

Y así nos llevamos.

Unos a otres: némesis.

ALLS