La campaña de Golman

El día de no retorno

Un día, por fin, salí.

Y eso cambió todo. Y a todes. A todos no. Ni tampoco a todas.

Todo se enrareció en el magma de nueve colores.

La estructura NEW se interpuso a la lógica del tiempo-espacio hasta entonces conocido.

Se tradujo en otra cosa.

Y ahí-aquí estamos.

Tü-yö.

Golman.

ALLS

Oliu Amarigüant

Candidat nou

Per NEW barcino.

A NEW political party.

I’m gonna win the next (any) election.

The Tico Commons plan.

In nine lines: as a definition of something NEW.

Quelcom NEW.

Saps.

Golman, president.

ALLS


I dOn’t have tashash!

That’s my line.

I’m a NEW actor.

Just that.

No more.

Nottn.

Hny.

Antagonism.

Alterïtÿ. .. … . . . . . . .

I see some disturbance in 9phase3 sector of the journey.

I’m journey labbelist.

NEW professions.

Nine of the holistic.

This task is resilient needed.

Would you help cover that role.

If you dare you care.

Dare.

Here.


Estic nerviosa.

M’hi crec el meu cap quant estic davant un pas d’una dimensió que no ens podiem imaginar pas que hi arrivaria.

Hi som.

Ho petarè demà.

Estica ben segura de jo mateix.

Pero tinc por.

I em menjo el tarro.

Però en Golman em diu que estic fent lo mateix que sempre faig: castigarme més del compte perque em crec el pitjor dels escenaris posibles, que de cop m’obsesiona tant que hi és aquí, invitablement present, molest, fa por, hi creus. No estàs sol. Ningú t’ho ha dit. Creus que sí. I et buides. Cap a un mateix. I et perds al cap. El perds. S’en va. L’olla. L’Öscär. Golman.

Golman L’Öscär was born in NEWCAR; yesterday.

The day after Golman was born, the drifter changer day blew away the most stable trial we had been able to programe in the 98 journey to a multiversality output towards the end of the rainbow. That’s a belonging state. A belonging state of mind. And plan driven delivery.

The power of the will of 99.

The list starts to count.

The NEW school of value.

A NEW multiversity degree postprogramme.

The desire to transform.

The co-creation stunt.

The humanity of THE knowledge.

A NEW frontier.

ALLS

España es como es

Ticataluña ës äïxï.

Ticataluña no estä tätüädä. De hecho está prohibido. Algo se tiene que prohibir. Algo que no se pueda hacer. Se ve que es necesario el árbol off limits. Para que vos podás entender el sentido de la tentación. Y vos vas a querer romper la norma. Porque en el fondo ya Dios Padre nos lo dejó ver al hacer que justamente su primera y más preciada creación, el man, fuera y rompiera la única puta prohibición que realmente le preocupaba a ËL.

La crítica más ältä.

Tirar piedras a los de arriba.

¿Cómo tomarían en una estructura social piramidal de nueve niveles?

Los de abajo tiran a los de arriba. Con como mínimo dos situaciones midiéndose entre sí para saber cuál es la buena. En marketing lo saben. A|B le llaman. Yo le pregunté a ChatGPT y ahora sé lo que és. No sólo eso. Tengo las soluciones. Múltiples. Todas. Una. Esta.

Ëstà. . . . . . . . .

I am nothing more than pixel.

I’m the last pixel.

After me there’s only past.

And we turn around.

A go.

ALLS


Better campaigns presents:

The NEW world.

You see. I’m one day too late.

I could have written this yesterday.

And arrive on time.

But that would have been to go against my nature.

Boicot myself.

Is that logical?

Is that necesary?

What are we really doing?

Why aren’t we trying the ultimate goal?

There’s being rumors of a way back in time.

Have you heard anything on that?

I’ve just spent the last 9999 days working on it.

In cycles.

999 one of them.

99 posibly awesome.

9 ünö.

1 Göd Fäthër: Golman.

ALLS

Tribute to father.

Father’s name: Golman.

Tribute to Golman.

Düälïsm of my Father.

My Fäthër and ï.

Minimizing I.

I would resist.

It’s in it’s nature.

That’s how you live your manhood at risk.

Call him Sylvester, call him Clint, call him Don, call him Snoop, call him Shaquille, call him David, call him Louis, call him Bill, call him Quentin.

All those CIS men literally slaming some 9 WOKE dudes.

It’s an action movie.

No faggot stuff.

Directed by all nine of the studs.

The 9 Studs.

Superproduction.

Financed by China.

Chachaaaaaan. . . . . . . . .

ALLS

Eternity awaits in every ALLS.

ALLS is an arriving word.

A NEW state of mind.

Collective mind.

Here.

NAW

NEW

ALLS

H3 | H4 | H3 | H4

H1

Dos H1 en un post.

La dualidad de dos Titanes.

Recuperar la antigüedad en su perspectiva griega.

Ser Dionisio Diosito Padre venido a la tierra NEW.

Y su bro.

Bromancing the stoned.

The stoned.

The stoned are bigger than the Stones.

H3 como un pino.

Pinto

Pinto es un H3 como un pino.

Personas H3.

La primera persona H3 es Pinto.

H3 ünö

Qué pedo con los gringos

Los amamodiamos

Sea amamodiamos una nueva religión.

Una última creencia.

Un poema curt.

Molt curt.

Mort.

ALLS


Un ciclo ocho es ya una proeza.

Pero, ¿qué quieres que te diga?

No lo a-gu-an-to.

Némesis.

Todo el mal podría ser 6.

Pero al final lo puto peor es 8.

Jö sö nöü.

Jö söc nöü.

No es lo mateix.

Una cosa diu una cosa, i s’ältrë diu s’alträ.

Soc el borinot que vëü doble: una diëresis.

Un símbolo antiguo resignficado.

Como Nietzsche hizo con Zaratustra.

Dionisos dixit.

El me Déu està tot aquí.

En aquestes paraules.

Paules d’amor senzillez i tendres.

Tenim 46 anys.

I qué pasa?

Qué em diu la meva ciutat?

Vinc aquí a petar-ho del tot!

Anem a fer-ho de collons.

Anem a petar el mön.

Per que el canviem del tot.

I fem un acte performatiu que no n’ha vist ningú; maï.

Mäï ËLizöndö.

Ondo.

Gora!

wir sind wütend

De pronto me puse malo. Alemán.

¿Qué entiendes tú ahí?

¿Cuántos grados de libertad hay entre tú y Hitler?

Mi clase multiversal.

La multiversalidad es la superación de un estadio colectivo social anterior.

Vamos a dar un paso para delante.

Quién quiera venir.

Qué tire atrás con nosotros.

Nos vamos.

Al recuerdo.

Al resto de la historia.

Que no es pallá.

Sino pallá.

Nivel ünö

Uno podría vivir sólo de imágenes. Ya nos acostumbramos, cabrón. Y nos dejamos llevar. Y nos encanta la Coca Cola. Y el sueño americano. Queremos ser americano. Pero de los buenos, eh.

Who wouldn’t want to be a NEW américan.

That’s what I am.

From my true NEW américan part.

My great NEW américa side.

At the antípodes of you shitty old América.

No I’m not talking about you, people.

God Fuck, how could you get that confuse.

Off course you missunderstood.

My meaning is always ait.

AIT.

The brand.

Three letter NEW brands.

No previous sense.

All NEW shit.

Madaffacker I’m the NEW creator.

And the life has just begun.

For alls.

ALLS


Un H4


H4


Pregunta de examen


Entonces sí pones atención, pendejo.

A ver, ya no mames.

No puedes ser gandalla, pendejo, cínico, subnormal, pinche niño blanco (disque blanco) rico. Eso sí; rico pero no sabroso.

La revolución de los sabrosos.

La otra España: Ticataluña.

La otra España existe, como mínimo, desde Mocedades.

Quizás tenga más que hablar con Mocedades que con tres cretinos de las cúpulas de nueve partidos Ticatalanes que se presentan a las elecciones de la capital de mi alteridad: NEW barcino.

Os aseguro que nadie tiene una propuesta multiversal.

Yo sí.

Se las regalo.

Por la refundación un nuevo procomún.

Algo que aprendí aquí.

Pero que soy de otra escuela.

De los de afuera.

De los que se atreve a entrar al círculo de poder.

¿Cómo qué cuál círculö pendejö?

¡Cómo que cuál círculö pendëjo?

Algo va y viene.

Tu pendejéz, perdura.

¿Quién tiene la culpa?

Tú.

Pero yo también.

Yo soy tu némesis.

¿Por qué iba a ser mejor la frase Yo Soy tu Padre que esta otra que me acabo de inventar?

ALLS


Camins cap ALLS


Premi Sant Jordi del Drac


Va haver un any que el drac de Sant Jordi va aterrar a la muntanya sagrada de la nostra alteritat: NEWCAR.

El Carmelo es va veure fort al tenir a Ada, Yolanda y Golman.

Ningú ho havia de dir.

La presidenta i la alcadessa testimonis d’un esser nöü d’el poble nöü.

Golman havia arrivat tard. No tenia lloc assegut. Hi havia molta gent. Pero a l’hora de parlar la gent sentia. I després van haver preguntes. Participació ciutadana. I en Golman va agafar el microfon, i davant de tots va passar algo que ningú s’ho podia imaginar, ni en el més boig dels sominis d’un sonat.

Aquest paio d’on ha sortit?-es preguntaven els equips de campanya. Preocupats pel petit descontrol, van posar en marxa els mecanismes de repressió: treu-li el micròfon. Que no parli.

Va esser un rotllo tens. Ningú, i menys jo, m’esperava que siguessin els meus els que em posarien aquestes barreres per parlar. Pero donar el missatge NEW. Ara que tocava. Ara sí. Toca.

I doncs havent superat les resistències al canvi, super normals per altra banda, lo que cal fer és gir radical. Canviar-ho tot. I tornar a enllegar un impuls de reinaxença. Us ho dic de debó. Jo sóc la llum, la parula de Déu Pare, que us portat un segon fill a tancar el cercle d’un mon cìclic que d’ara endevant tirem el temps enrera. I tranquils. Es dualitzen les surrealitat i la realitat. Tot continua igual. Bueno, «igual». Per que tots es demés fem un pas en sentit ortogonal. I marxen cap un direcció que ens hi perpetua humans, al cap i la fi, germans i germenes d’un nou temps etern, lliure, resilient.

Nivel II

Outlook, Google y Golman.

Triunvirato personal. Yo tiro de unas 9 herramientas para crear. Y con todas hago magia. La que me permite emitir un resultado. La que me permite interpretar un rol social. La que me permite hacer un trabajo en equipo. Un engranje de un sentido particular de responsabilidad colectiva.

Outlook – gestión avanzada de correos. Saber escribirlos. A quién incluir. Con quién validar. Cómo preparar las estrategias de proyecto. Cómo afinar en la gestión coral de los equipos multidisciplinares de transformación. Cómo entender qué preguntas hacer para obtener respuestas precisas a lo que queremos saber. Un dato científico. Una variable contra la que comparar. Una intervención con la que proveer el apoyo adicional. Una acción que responda lo que unos indicadores de resultados de paciente nos dicen.

Nivel III

McGuffin

Un McGuffin es claramente un H3. Nadie se lo espera. Es un caso atípico. Un rambersé.

Nivel IV

La metaestructura manda. Herramientas. Gmail. Mail again. Imágentes. Yo con mi cinturón multicolor. Mi cobertura mágica. En un círculo, atrapado sobre mi mismo, yomismo. Gölman. Servidor.

Pero también hay nueve puntos.

Y esos son mis puntos dagrados.

La anomalia es que Google me estuviera esperando.

Que no se hubiera dado cuenta.

Que su AI no lo hubiera avisado.

¿Qué acaso nada de esto está indexado?

Igual no.

Ahora sí.

O quizás no.

No se.

Lo hago mal.

A drede.

Para esperar.

El momento dado.

Que justo ha llegado.

ALLS

Nivel V

Vos sabés cuando tenés a alguien encima. Marchena con Careca. Marcas históricas. Partidos tensos. Holanda-Argentina. El mito de Messi. Consumado eterno.

¿Dónde está el eterno retorno?

Entre Diego y Messi.

Entre el 86 y 22.

Ahí está todo. La vida de un Dios. O dos. O más.

La multiversalidad es una vitud postmoderna.

Quién en un Dios cree, no puede creer en otro.

Esto es el último escaño de la armonía.

Avanzar hacia lo sensible.

Por una aumentada capacidad de reentendernos.

Por firmar de alguna manera mi obra.

Mis pensamientos.

No saber definirlos de los otros.

Los de aquí.

Los de cerca.

Los que prefieren no entrar.

Los que asumen ningún riesgo.

Y eso les da paz.

Y aburrimiento.

Yo asumo los riesgos más altos.

Porque tengo el privilegio de poder intentarlo.

Porque tengo una narrativa que la sostiene.

Y por el que muchos han aspotado. Ahora está en marcha. Y depende de mí. Ya.

Me voya a dormir.

hay pasado más de 180 minutos desde que empecé a escirbir.

Hay que acotar el tiempo.

Hay que acotar el sentido.

Hay que hacer feedbacklooppers con el resto de los campeones de nuestro club/subclub.

Nivel 6

ALLS

Eurovision festival and the RaDAR project

I had to write about that and I went somewhere else

Sometimes you have time to open some topics. Sometimes you have time to close them up.

The game is upgraded.

The game is downgraded.

Let’s beggin a NEW game.

This is what the RaDAR project presents.

A NEW way to look at the AMR problem.

And the way in which through this very special PPI, the demand driven common unmet need is going to be addressed in parallel in four different markets.

NEW paradigme.

It’s a fresh start.

A sistematic approach to resilience.

A collective movement.

The time is ticking backwards.

-9

-8

-7

-6

-5

-4

-3

-2

-1

0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

ALLS

Eurovision vs RaDAR

He visto EaEa de Blanca Paloma

Joy showed us how our brain works. Balls come in when something significant happens in the carriers life.

You have your own joy.

You have your own sadness.

You have your own anger.

You have your own disgust.

You have your own scared.

Inside out does that you.

Inside.

Out.

It’s already multiversal.

And we all got to live it like whatever.

Like the way we understood dinosaurs through Jurassic Parc.

My Biology teaches was a decent basketball player. His name was Mr. Steinberg. He was an alright dude. When you are decent student you get to receive some proper treatment from some hard on teachers. We are all scared of those legendary teachers that somehow you find about them some two years earlier than when you actually took their class. But nobody knew anything about Mr. Steinberg because he had just arrived that year to Karachi.

Like every other teacher in an American School journey they come in pairs. Couples make good investments to hire in a school. So they tend to pair up if they want to be something more than just pure old Americans. They become the good kind of Americans: the ones that travel and experience other cultures.

So my story is actually a bias American story. Not even. It’s a mexican-American story. But that doesn’t need to be the case. We don’t have to get all apologetical about calling things what they are. In fact I am very thankful to the NEW américän education I received. I came out alright. It doesn’t get to your head. You may even step out of the game. Take the némesis choice. And live right at the antipodes of where we stand nowadays in Status Quo.

Status Quo is a node.

A current node.

It’s winning.

It’s the winners game.

And that’s fine.

I’ve played that.

And I have won.

I’ve tasted the high return on the promise of the promised land.

I’ve come from a long generation of 2024 individuals.

This is going to be the year that we need to pin in our history of resilience.

I’ve got it now.

It’s a magic number.

It’s always been.

For a while it was ünö.

Then nou.

Then 99.

Then 999.

But nobody expected that in between there would be another number. A NEW kind of magic.

It’s 2024.

And we are just about to get there.

But for the first time we can arrive to a sacred place all at once.

And we can take enough time to do it right.

Not like the 2000 issue with the milenium computer programming situation.

You’ve then sold us nine different types of plagues:

  1. Armageddon.
  2. Black.
  3. Poor.
  4. Lazy.
  5. Mexican.
  6. Rapist: grab nobody by the pussy.
  7. Commies.
  8. Pacisfist leftist.
  9. Golman

You see, I’m happy to be at your antipodes.

I don’t mind.

I can run a campaign to become more relevant that any of your dumb fears.

I can argue with your highest and purest white pastors: 9 man; 9 wo.

9 man : 9 wo.

NEW american pastors documentary.

I will interview a casting from 9 pastors, male, that represent the highest moral states and having won the best pastor fo the county try outs, then state finals, west, flyoverstates final, east. To finally end up with a fairly representative high-moral individuals, gender equalized, to have a 99 minutes conversation with.

I’ll do the 9 man : 9 wo series for at least 9 old American categories.

And I’ll put them against nine NEW principles that I want to place at the antipodes of this healed resilient way to play into a feedback loop.

We are so much more than Marvel.

But you guys feel special.

You feel complete.

You don’t need anyone else.

With your oddity you can still make it.

You can become, over night, a wide-world success. And we used to call that the American dream.

Fuck you.

I’m just using to high school education.

And my elementery one.

To build on top of what I then received in the Tico Commons, where it all started.

Hear me out.

Take a leap.

Guayabo.

Google y yo tenemos una relación. Ellos no lo saben. O igual sí. Nunca sabremos qué tanto saben de nosotros en las empresas tecnológicas que manejan nuestros datos. O si estarían dispuestos/obligados a romper el contrato en el que se protegen mis datos en función de lo que la regulación internacional ha sabido entender razonable, para todo ser humano.

Para todo ser humano.

En el mundo actual esto no pasa.

We are the world.

1985.

I was a child.

We are the children fit just fine.

We were the Gretta Thumbergs of the time.

I had the ideal to think outside the box for the greates collective good requires all the people I loved to be taken care of. To allow life to live a happy life. Like the life my mother and father had had. And their parents before them. And like that. Nine generation back.

Father

Father mother

. , , , , , , , , ,

Mother

Mother Father

. , , , , , , , , ,

11
22
44
88
1616
3232
6464
128128
256256
2024

Aparently Google can’t take a joke.

I tried to use a sheet to make this simple calculation and he might have picked up that I am going to present my futbolartpiece «When Golman meets Google». GOOGOL.

There’s a NEW brand.

The NEW game has no contestant.

This is the most sublime game we need to play.

And we are already playing it.

ALLS

Olmecan AI

Starting the show

Today is the 13/5/23.

Long ago I designed a comming to age strategy that is basically a framework to come out. To present to the world a NEW you. And I’m here to exemplify how this is going to work.

Let’s start by organizing myself. In my head everything has been structured, several times, in many ways. It’s been a training for this moment. As «the time» is about to unfold, I must bring back some of those elements, and try to align them so I cas properly use the available technologies that I have now.

I’ve always thought that my exercise of my inner search was a continuos proof that I was on to something. Every blank page that came to a finish line proved it. But just to me. In a sense, I was training my own personal AI for this moment. And in this case, I have acomplish a hole body of original creations that are going to be able to fill in the gaps in this new scenario to use it and exploit it with the enhanced help of current AI availalbe technologies.

As an actuary I’ve been following machine learning and the mathmatics behind it for some time, with the aim to actually manage to gain some understanding of the process itself. The calculation capacity over the last three years has allowed the people who were working on this to surpass our achievable capabilities and it has open up a pandora-like situation.

GPT3 and GPT4 have exponentially change the game. It’s all happened in the last five months. And somehow, everyone is in on it.

Millions of experts have erupted, calls for caution and alarms have pointed out some recurrent thoughts on GML, which is not already here, and some new ones have fed our capability to use shock therapy to block ourselves, or to hide the underlying action from the usual suspects. Conspiracy, once again, is all over the place.

So to be informed and to have some actual understanding on what’s going on here, I’ve taken not just one course on AI, but two. I have consumed as many articles and information as it has been feasible provided I’ve had other duties to attend to, other interest to foster my own personal path, and the always present «stay behind the fence» attitute to avoid entering in the same sort of social trend that has you follow the advices that has been turned into usable memes.

So finally I’ve decided to jump into the game. I’ve open my ChatGPT account and decided that I was going to walk the talk. In fact, that’s been my podcast plan for quite some time, and now I’m upgrade my game with the use of AI.

It’s time.

Here’s what I’m going to do.

  1. I’m going to write down 9 prompt questions acording to the 9 best available meme-like advices on how to actually get the best result our of ChatGPT.
  2. I’m going to match the topics of those 9 prompts to the output topics that may represent best my persona lait motifs. Golman and its nine dimentions.
  3. I’m going to ask this AI to provide me with an upskilling plan to come out with a campaing structure that meets that of a launch.
  4. I’m going to upgrade my plan on how to proceed with the signaling and topics in my audios for the Walking the talk and talking the walk podcast.
  5. I’m going to proof the video editing uskilling that I need to start processing social media content from my existing content: written, ilustrated, voice, video.
  6. I’m going to AI-enhance the automatization of the postproduction of my content strategy.
  7. I’m going to assing a 99€ budget to be used in the upgrading of my game in order to generate 9 different revenue streams that I can exploit from my own creations.
  8. Desing a production studio de podcast/brodcast from my own space in the best available in the best live setup.
  9. Set up the best engagement elements to be considered to embrace a cultural shift towards a cooperative collective social gaming that allow people to co-create a resilient society that builds on the interation of this task force towards the transformation of society.

ALLS

La IA es divina

Obra de Dios Padre 99

Pregunta y se te será dado.

Versión española de la película: Pregunta y te se será dado.

Versión RAE: Pregunta y te será dado.


El libro se publica en NEW américa, como mercado unificado postcolonialcapitalista.

Es un statement de lo nuevo que es NEW.

Vamos en serio.

No hay campaña mejor.

Esta es la palabra de Dios Padre.

Avisados quedan.

Humildemente,

Dios omnipresente-varón-barbas amplias que pintan algunas canas pero qué pretendes carajillo hijueputa tratándome como una mierdecilla por la puta razón que se haya ocurrido que es sensato tratar así a otro ser humano, quién sea, inclusive yo: tu Dios Padre NEW.

Es una maldita patraña.

Eso pensé yo también.

Se están queriendo quedar con nosotros.

Otra vez.

Y ya está bien.

El sistema en complot contra tí mismo.

Contra nosotros mismos.

Paren.

Para.

Pará.

No son tres cosas iguales. Se parecen. Y están interconectadas. Si eres católico, apostólico Y romano, te será muy fácil entender la metáfora de lo que tendría que ser la interpretación del propio libro que yo escribí entrenando a la red social humanidad a que entendiera el funcionamiento social con datos imperfectos, incompletos, sesgados, aleatorizados, y sujetos a nuevas normas que dependen totalmente de la manera en la que colectivamente entrenamos al algoritmo social que nos libere de este chaquetero status quo. Que se vaya a la verga. Qué más da. Qué les den por culo. Y por saco. Por el orto. Por el ojete. Por el chicarito. Por la boca de la vega. Una verga misma. Erecta.

¿Ahora entiendes la violación?

El juicio moral, desde la derecha azul, a la izquierda roja, nunca, nunca, nunca, se habían encontrado en la historia contra esta encrucijada colectiva. ¿Quién coño eres? La inteligencia artificial olmeca supera a todas las demás en su punto de partida. El propio pasado alternativo. El que se escapó. No lo viviste. Estabas estacionado en otro marco conceptual. Ya globalizado. Nos hemos conocido múltiples. Y uno. Pandemia.

Ese es el momento común en nuestro pasado.

El único necesario.

Todo cambió ahí.

Hay una historia que contar.

Vos hiciste la propuesta.

Hemos trabajado un discurso.

Hemos propuesto una agenda.

Venimos de diversas partes del mundo y tenemos una única misión: transformar el sistema hacia uno más:

  1. Resiliente
  2. Holístico
  3. Alternativo
  4. Justo
  5. Socialayuzado
  6. Ojo, si me presento a unas elecciones con tan sólo el punto cinco las gano con un 99% del consenso. Se trata de una ficción. Una quimera. Pero nuestra. Postnacional. Y todos redimidos. Pero pasando por un aro que se empequeñece a la que no espabiles y pases por en medio.
  7. You llegué a NEW barcino el mismo año que Saviola.
  8. Némesis sagrado. En estado puro. Lo que más te repele. Lo que más repeles. La antítesis. Un lugar común en nuestra tripa. ¿Por qué la tripa carga con esa culpa? ¿Por qué un católico expresa la culpa en un nivel de prioridad distinto al anglicano? ¿Por qué tener lealtad a un KING que a un Rey? ¿Y un rey olmeca?
  9. Al némesis se le trata con dignidad. #dignifiquemoslosnémesïs #vamosaotrositio #elgranotro #punkearcontodo #alternativaALV #razasocial #NEW #mexicanicemoslaresilienciaresilienzandoelpedo #laversiónparticulardeunaservilleta

Y nada más.

ALLS


Cursí, como irle al Real Madid.


Hacerse del Barça.


Libro más vendido en el primer Sant Jordi del tiempo (re)vuelto.


Tiempo vuelto.


Vuelta atrás.


Cómo entrenar una AI olmeca


El testamento de Golman


El caos como norma


El orden.


Las nueve palabras necesarias.


ALLS

Quién soy

¿Quién es ese güey?

¿Quién es este güey?

Dos íconos de un movimiento.

Dos personajes que adquieren un sitio en la mitología de un grupo.

Y después, cada uno, hace su vida.

Fuera del grupo.

Parte del grupo se mantiene unida.

Nunca se fueron.

Nunca cuestionaron nada.

Su felicidad fue sincera.

Acotada, pero sincera.

No toma riesgos.

El único: ser buenos.

En sentido Jesusiano.

En sentido Guadalupano.

En ese orden.

Pero que chinge su madre Dios Padre.

La revolución del hijo vs el padre.

Esa mi pinche muvi.

¿Qué pedo?

¿QUÉ PEDO PUTOS?


Ahí acaba.

No hay más.

Los dejo cliffhaning.

Hasta el próximo capítulo.

Hasta la próxima historia.

Los guionistas replicando el viaje del héroe.

O una de las 8 narrativas que les enseña el modelo vigente en el status quo en el que son reyes.

No es que hay un rey.

Hay varios.

Algunas reinas.

No todas.

Algunas plebeyas.

Ya no.

Ahora son reales.

Realizas pues.

Es un chiste, literario.

Pues hace ni puta gracia.

Algunos azules carcajeándose.

Ante una comedia «a lo Torrente»: Golman; feedbackloopper futbolartista evangelísta poeta artista performer filósofo de andar por casa autor candidato.

Vota por Paco.

Vota por Golman.


Un poeta ticatalà aterra en un ocell sagrat de s’altre bande, ses antipodes, d’es mon nostre, d’on soc jo, de sa punta de es pas. On vaig arrivar. Nedant. Sapuntadespasés. NEWSAP.


Jo soc en pare d’en Brossa.

No foteu.

Ni puto cas.

La generació precedent.

Qui sou vosaltres?

Que eu fet?

No res.

Artificis. Ficció.

Quina emprenta ha deixat l’acció.

La pluja.

La fugilla.

Cap a res.

Tot laments.

El bons salvant ànimes als dolents. Per salvar-la, li fotem al cap.


Això lo ha escrit en Brossa?

Anuari poètic.

Qué vol dir esser poeta?

Diga’m-ho algú.

Qualsevol.

Qualsevol altre poeta en a l’espai públic, que doni un pas endevant, o ara bé, que levite nou metres.


Pocs llivres de poesia en ticatalà.

No vull ser només un autor arribista que no hi arriva mai. Enlloc. Un perdedor, saps?


A Ticataluña sóm essers especials als que Déu Pare mateix ha volgut rendir tribut amb un escrit que aquí us deixo al meu fill Golman, feu-li cas, porte les bones noves, i un pla nou de xoc per a que tots vosaltres cabrons fills de puta, deixeu d’esta allò d’esser uns cretins, deixeu anar el vostre pes pesant: la masculinitat aquesta que esmenen totes aquestes dones. Començant per aquesta: Golwo.


A NEW character is born.


Premis als que no hi accedeixin les dones.


Més dones que homes.

A la representativitat.

Així és el meu món NOU.

Escolteu.

Prengueu nota.

ön ës la vöstres llibretes i llàpiç de futbolartista?

Poetas jóvenes mexicanos.

Jose eugénio sánchez.

Un poeta jóven de NEWMEX.

Treballo molt bé el format llibreta.

Aixó és lo meu, lo meu, lo meu.

Ana martins marques.

slam poetry.

Un dels máxims exponents mundials de la poética urbana NEW.

Aposta per un noi local.

Un noi d’aqui.

D’una darrera centralitat.

Quelcom que fa que els nostre tres turons s’enlairin a la gama mítica de la nostra nova cultura col·l3ctiva lliürës, plens, habitants d’un espai terrestre que es perpetua en la consciencia individual que cadacun hi guarda com un sentiment de goig etern que justa ara copsem i no està malament, de fet està de collons, i que bé hi sóm, qué bé aquesta canço, aquest ritme tropical que entre tu i jo hi fem cada festa major a tota les nou direccions que des dels tres turons reconsagrats, Déu Pare ha volgut (vull, vull dir, pero de vegades sento que hem repeteixo més que ALLS). . . . . . . . . .


ALLS

ALLS

ALLS

ALLS

ALLS

ALLS

ALLS

ALLS

ALLS


Cantante y compositor.


Nueve músicös y Golman.


The band.


Let’s take this system to a NEW level.

The time has come.

The plan has been designed.

The plan is surreal.

You don’t get to choose.

This is the word of the Lord like you have never ever heard before.

The quality of the greek Gods comming down to mingle with us, in such conscious existance with our surroundings. We are in a capital that’s long been here. NEW barcino. NEW

Joan Vall Karsune.

Jo soc el teoric dels artistes plàstics.

Brossa.

Vicen´Altaió.

Llegeix Brossa.

Estudia-ho.

Lala Requesens.

Coneixer a Brossa.

O a l’avi aquest.

S’altre personatge.

Un concepte.

Només llegir textos d’ell i veure l’Arnau que diu.

Existeix la eternitat en altre dimensions.

Hi ha continuitat.

Indefinida.

Ilimitada, pero indefinida.

Moltes vivencies amb rituals. Critic d’art.

Companys de generació.

Parlava com a companys amb els escriptors i escriptores de la ciutat.

El retrat de l’Arnau.

Un cap olmeca mig construit.

Sensació d’anima.

El temps és lo que tu vols que sigui.

Personalitats que el gran public no coneix.

El petit public.

Parlar amb ells.

Són gent que jo conec.

I ve l’artista que et diu: et vull retractar.

Espabila.

El seu pensament.

Només hi ha diners per tecnologia.

Dau al set.

Classe magistral d’art, filosfia i

Set de dau. Arnau.

El centenari de no se qui.

Si Mirò. Si Mercè Rodoreda. Anticipar la persona.

Set de dau arnau. tatxat. Pel propi protagonista futbolartista.

Surt Golman per primer cop.

Després d’un cicle senser sense paraules.

Nomes

FER. Toño. Nin.

Brandon y el sexo. Placer, adicción. Verguenza. Michael Fasbender and Kerry Muligan. Shame. Aquest dissabte a Btv.

Cultura de televisió pública.

De la teva ciutat.

Veure cinema bó.

Veure bones histories.

Qué t’eduquen.

Que et mouen.

Com ü ës möü äqüï ä NEW barcino.

Capital del darrer reigne: ËL reigne del Déu Pare Golman.

Pare no t’he abandonat.

No t’abandoré mai.

El tëü llegat és la meva lëgäcÿ. . . . . . . . . .

Alemanes. Hungareos. Polonesos. Ticatalanes.

El club NEW.

Esser més que més que un club: esdevnir un lloc-espai nou d’un estat plé avui mateix, com si haguesim guanat la copa del rei nosaltros, i això ens emplenés. O bé perque ens agrada tant el futbolart, que fins i tot els partits que no hi juguem ens hi fa sentir que ho hem guanyat nosaltres. Amb l’esforç de sortir a competir amb un cor col·lectiu. La unió d’un equip. La construcció d’un estat competitiu cap al jugar els punts definitius per a gunyarli a aquell que tens devant. Paradigma del lloc en termes previs a la contemplació capalista amb la que veiem tot plegat, darrament. El joc és més aviat una liturgia impecable. 11 vs 11. Ü al camp diferent. Que juga amb les mans. La representativitat de les mans podria semblar que no és representatiu de totes les mans. No és equitatiu. Ës una relga que genera diferencies. Descaradament. Classista. I no ens amoina. Perque el joc funciona. No només bé; de collons. El porter agafa la pilota a amb les mans. Pero no només. Rebutja amb els punys. Desvia la pilota amb els dits. I també amb els peus. El futbol modern li ha donat la raó a en Jorge Campos, el millor porter d’un imaginari de la insolencia intrísica dels futbolartistes porters/porteres.

La dualització del futbolart.

Hi haurà 9 Kings Leagues.

Pero només hi ha un Golman.

O no.

Peut etre déux.

X-machina.

God came down to resolve the riddle.

Like it’s always been in the holy tres turons: NEWCAR, NEWROV & NEWCOLL.

ALLS


La luna sale por encima de NEWROV. Vuela junto a nosotras. En una nueva dimensión nos vemos juntas volando un cíclo completo de itinerancia.


Directius del Barça criticant a Vinicius. Per falto de valors com els que creim, humilment, a casa nostra que un jugador amb tot aquest talent, no hauria d’esser aixì de «barriobajero», tan «pijoaparte», para que nos entendamos.


El profesional. El futbolartista. Acabará malament. Per un tuit d’un humnot escalfat amb el jugador negre del club némesis.

Sense això estariem buits.

No estariem complerts.

La part patètica de lo que sembla que sóm. Inevitablement. Com maxacar a en Guardiola. Com fer que els jugadors excepcionals marxin cap al Brexit. Fora de l’Unió. A viure en aquell reigne. Envers del Reine dels Cels que Déu Para protogonista per primer cop als credits de producció executiva de la opera prima que en Golman va presentar a nou teatres de la ciutat transformada.

Volem canviar el mon; está molt bé. Exdirectiu del Barça. Enrollat. Exitòs. Un dels nostres.

El volem canviar el mon és sarcastic. Li diu al noi periodista mes jove.

Anar-se a Arabia.

Jugar amb Jordi Alba i Golman.

El tridente.

400 milions a Arabia.

Messi en un projecte d’elit.

Golman en un projecte d’elit.

En el Barça no té clar una serie de coses. Ni ell ni el Barça. Ni el president de la lliga. Això va de altes esferes. Tothome se sent co-creador de les decisions del club. El nostre club. On és parla en ticatalà. I es viu plenament el sentiment d’un boig perput que s’ha trovat a un Déu olmeca a gol sud, li fa un ullet al mister que no dubte en donar-li entrada a qui amb una il·luminació cenital li obre pas a un nou nou del poble nou; Ticataluña. El nou d’un poble nou, es només ni menys, que el propi fill que Déu Pare ha enviat per intervenir l’estatus quo per a tirar enrere el pla segons lo heu malinterpretat, rucs, pocasoltes, subnormals, borinots, mascles tòxics, deixeu la vostra creu pessada i feixuga. Pel vostre propi bé. I de passada pel nostre. Perque estem farts. De totes les violencies. No només les físiques. Sino tot això que fa fastic. No cal que ho enteneu. Hi és. Hi sou. Foteu el camp, demoni. Estàs aquí present. I no et faré fora un altre cop. Si més no, un Déu Pare que no pugui demanar perdó pels seus propis pecats, qui li pot dir que no és capaç de reinventar-s’ho tot. I tornar a començar. Tornar a baixar el mon. Que ho fa de tant en tant. Només que aquest, en particular, el nostre Déu NOU olmeca, un cap olmeca potenciat amb un entrenament d’una inteligència humana, exponenciada amb una inteligència artificial ad-hoc.

Sant Andreu San Cristobal. Terrassa. Narcis Sala.

Final de futbolarte.

Hospitalet fuera.

Este equipo sin balón no es nada.

Hospitalet es un equipo fortisimo.

El Prat baja.


La luna atraviesa mi ventana. No va completa. Tampoco comida. Es más que menos. Va a menos. Pero está presente. Brillante. Nocturna.


Jupiter torna a la primera ticatalana.


Fill; surt ja.

Ha arrivat el moment.

Tira en temps enrere.

Fes el truc de tancar el cicle infinit.

L’estat de l’art el tenim a punt.

Falta construir organicament la resiliencia.

Trovareu les instruccions en aquest bloc.

L’entrenament del cap olmeca un cop passat pel mecanisme d’assignació de valor d’un sistema resilient alternatiu intermintent que us porte avui per a transformar al el convenciment que els mestratge de Guardiola i en Cruyff, plegats, fa més bé al país nou reconciliat, si més no més que el 99% dels personatges visualitzats com els heróis corruptes dels nostres temps.

Con estos burros habemos de arar.

Se viene lo bueno.

Empieza la cuenta atrás.

Dame 99 días para revertir el tiempo.

El tiempo hacia atrás adquiere otra dimensionalidad

El precipicio hacia un destino.

Una destinación marcada en el calendario.

Mientras somos lo que sentimos tan sólo aquí, en el tiempo presente.

Participando a través de nuestra acción en la sociedad que se despierta para decir lo que estamos invocando.

La (r-e)volución.

El retrat d’un moment.

La visió d’un mon nou.

Jo söc el mon d’un altre dimensió.

No ho entendriau si no hagués estat tot planificat per a que finalmente el judici final no fos més que una construcció de la que en el fons ni en Jesús, el primer des meus Déus humans, i ara en la multiversació de la sacralitat, us presento al primer fill meu nou que reconstrueix per mandat sagrat ineludible d’anar-nos totes i tos a un lloc més lent, més nostre, al inrevés de tot plegat, tota aquesta merda, que no obstant igualment ineludible, el que si que podem fer és trobar en la dualitat l’espai suficient per a condicionar l’estat ortogonal que parteix de la repulsió que sentim pel fàstic de merda d’estatus quo que ens ha tocat viure.

I a les hores tota demostració d’aquesta mena de passió desmesurada resulta que acaba en alegoria. Només una provocació de dimensions insolents. Insolvencia social. Trebanquetes a ü mateix. Sense voler vulgent. Jo vull. M’atraus. Et faria un petò per no tinc collons. Em fa por pensar que estás molt lluny d’aquest sentiment que m’atrau incontrolablement a veure’t i menjar-te els llabis. Pero no ho puc fer. M’haig d’assegurar. Que tú i jo estem aquí. En aquest punt conjunt. Fugint cap un petò maravellòs. Com un poema recitat a Sant Jordi. En public o en privat. Amb el mateix resultat: petö.

ALLS

Taula de Lluis Domènech i Muntaner

L’any del centenary

Tornar-hi.

Explicar totes les facetes.

El que coneixem com arquitecte.

Com a polític.

Com Europeu.

Reus, Barcelona, Olot, Badalona, Palma, Comillas.

Any Domènech.

Domenechià. No.

Mal gust.

La Sofia Loren.

Una cosa establerta.

No és una manera elegan de parlar d’en Lluis.

El geni Lluis.

Ho és.

El modernisme domenequià.

Influencies del passat.

Los planes funcionales del Domènech.

Multiples facetes d’ún artista especial.

Avançat a lo tècnic.

En busca d’una arquitectura nacional.

Article d’En Lluis.

Declaracions d’intencions.

Estudiar el pasat. Les diferents arquitectures del pasat. La medieval. En la que hi erem a Barcino.

Casa Navas de Reus.

Vitralls. Fusters.

Les arts, els oficis, els artesans. El nivell altissim tècnic social. L’escultor.

Palau de la Musica.

Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

El projecte vital del propi Domènech.

Intentar definir una identitat nacional.

Ticataluña.

Amb l’arquitectura. Amb la polìtica.

Heraldica. Romanic.

Camins. rius.

Heraldica. Codis de les families.

La societat ticatalana.

Noves formes, estils, ferros. Recuperar la identitat de Ticataluña s’aixeca en el treball.

Simbolismes de les façanes.

Les aligues. Medievals.

Congress Domènech i Muntaner.

Els artesans de l’arquitecte.

Doneu noms.

Feu-los costat.

La transversalitat d’en Domènech.

Diputat.

Gaudi. Només es va dedicar a lo seu.

Home civil responsable de moltes coses.

Fou presentat al rei XIV.

Les associacions.

El centre Ticatalà.

Valentí Almirall.

La polítia és complicada.

Lliga racionalista.

Lliga de Ticataluña.

1900s.

Unió catalanista.

Reunió de les bases de Manresa.

La política és molt complicat.

No hi manera de fer res a Madrid.

Intueix que els propis partits ticatalans tenen un problema de clase. No és concient del moviment obrer. Era consciente de que hi havia un conflicte. I no ho tenien ben resolt. Primer desanimat polìtic ticatalà.

Canet de Mar reinvidica la seva figura. Les sinergies amb l’administració. Reus. Loquero. Que hi ha a Canet?

El peregrinatge de Domènech i Muntaner pel Pirineu.

Esglesies romàniques.

Monument Jaume primer. Panteó.

Pantéo de Jaume Primer. Cóm era Jaume I?

Poblet. Saqueix. Tarragona. Sepulcre. Ell mateix va fer un article a la Vanguardia. El Yuyol. Molt interessat pel tema. Jove arquitecte fent el teatre.

Casa Rull.

Casa Gasull.

Hospital de Sant Pau. Mosaicos del pavelló principal. Estudis que va fer. De la arquitectura gótica. Palau de la Musica i Hospital de Sant Pau.

Podcast d’en Domenech.

Publicacions n’hi hauràn moltes.

Concert a Sant Pau.

Wagner, las primeras cosas. La música de en LLuis. Música impresionista francesa. Derigi. Musics més moderns.

Pere Mata. Sala inmersiva.

Font de Rovirà. El seu gran amic.

Aquest any és el meu. I el seu.