Avui són els 40 dels Goya
A Catalunya els premis de cinema es diuen Gaudí. I aquest any han fet 10 anys.
A Espanya els Goya fan 40 anys, i es celebraren a Barcelona.
Aquest any en Gaudí complex 100 anys de mort.
Aquest any s’acaba la Sagrada familia.
Aquest any faig 50 anys.
Avui són els Goya.
Goya > Golman
Golman < Goya
GoGo
GO!
De vegades has d’anar. Anar’t-en, vull dir. No et veus capaç. Això és un altre història. És una menjada de cocu. I no passa res. Res de res. Tranquil.
El temps passa. Per a tots. Per a totes.
Per a totes (per a esser inclusiú en ticatalà, justament amb aquesta possibilitat de dir-ho amb un «e», en aquest cas, ens trobem en un carrerò sense sortida. La «e» ja està agafada. La tenen assignada elles. Collons. Qué fem?).
De vegades hi ha conveses que no porten en lloc. Això és exactament lo que m’agarada fer. Escriure no deixa de ser un plaer dels que hi dediquem un temps a traslladar pensament a pantalla. Tot sigui fer un prompt i que t’ho doni fet. Quina puta gracia.
A no ser que ens posem filosòfics i trobem el camí per dir les coses que un prompt ha de dir per obrir portes d’altres dimensions a les que fins ara no haviem tingut accés. Això sí que ens podria capacitar per anar més enllà. I no pas fer les collonades que aquests fills de puta neocons de Silicon Valley ens proposen amb les seves mancançes d’imaginació que ens aboquen a que fabriquem illes al mar per rics que després serán els colonitzadors de Mars. Si us plau, que els bonbim.
Això pot ser interpretat malament. El ticatalà té això. Es pot esbiaxar. De fet està esbiaxat a posta. El doble sentit és el camí. Anada i tornada. Com ara anar al inrevés de lo que normalment contemplem quan pensem en el temps: enrera.
La vida s’ens va, escorrida per vuits entre els dits, i mentrestant ens fa l’efecte que no hi queda res a les mans. Pero qué pasaria si en un memento dado ens aturessim i tiressim cap la direcció ortogonal? Ja no dic només enrera, que també, sino ortogonoalment anar-no a prendre pel sac de totes aquestes collonades que ens posen devant nostre, cada cop més delirants, que hem d’aguantar dels liders sociopats d’aquest malait mon sota control dels maromos malparits de la collita d’Epstein i companyia. Prou.
Som-hi.
Avui és un dia perfecte, un cop més, per anar-nos cap allà.
Avui és un altre dia d’aquests.
Reversing day.
Va.
Vens?