Estamos en el punto pivotal
Aquí queríamos llegar.
Vamos a crear una fantasía.
Una manera distinta de entender.
Todo está preparado para levantar la copa mundial.
Se acerca navidad.
Hoy se juega la segunda semifinal; miércoles.
Domingo: final.
Jugar la final.
Ganar la final.
Competir.
Los siete partidos.
Ya solo quedan tres.
Hoy se diluye la tensión: dos.
Entre Miércoles y Domingo.
Any given Sunday.
Time we go back.
Into a loop.
El gol de Golman, domingo, y el gol de Diego de D10S.
Golman es el NEW nou.
No és Déu; és… soc nou.
Golman, darrer fill de Déu.
Després de Golman ja no va haver-hi més fills de Déu. No va calir. Ja ho vam entendre. I tot plegat; tot igual. Ja hi sóm. Ja hi-erem. Només ara anem enrrera. I tot bé. Cap alla trobarem l’altre GOL de Déu: el de Diego.
Diego i Golman us vam portar això d’un cel nou: NEW.
Benvinguts al temps multiversal.
Testiomoni d’un sabi ceg futbolartista que va haver d’escriure un tribut a Borges en ticatalà per haver de fer creure que una final de futbolart ho pot acabar de resoltre tot, per a tot arreu, i tots els temps, per un designi de Déu, que jo vaig esser testimoni al veure baixar a Quetzalcoatl que Déu Pare llavors va esser servir perque Éll ara diu que ja hi era abans de que haguesin arrivat vosaltres, espanyols.
Un món a l’altra banda.
Això que no heu pensat mai: esser d’un altre puesto. A s’altra banda d’es mon.
Ja hi vaig pensar-hi.
Tot just.
I vaig anar-hi.
I m’hi vaig trobar.
I vaig fer pinya.
Un nou de tres amb folre i manilles.
Sis minyos van pujar tot just per la meva esquena.
Una pinya tropical de collons.
I jo hi era: llavors.
I torno.
Eternament.
A partir d’aquest gol.
El temps enrera.
Aquest diumenge.
El gol d’un déu menor.
Un gol d’una final.
Un gol sagrat.
Ara sí, poble elegit.
Sou vosaltres.
Us he escollit a vosaltres.
Per la mà d’un déu nou.
D’un Déu Ticatalàn.
Un esser brillant que va baixar del cel.
Amb les claus del futur.
I un gol sagrat.
Que havia de fer.
ÉLL.
Tot i Messi.
Un llibre d’un vall nou. D’una época circular. Entre aquesta final i aquells quarts de final.
No tot ha de quadrar.
No és el gol de Valdano.
Ni de Burruchaga.
Ni de Brown.
Això no és el Azteca.
Això és terra santa.
On va viure Déu.
I un Déu nou va baixar del cel.
I es va entendre no només amb Déu.
Si no amb tots plegats.
Tot i la final.
Tot els contraris.
Tot i esser una batalla.
Tot i el sud i el nord.
Tot i sud/nord.
Marruecos/Francia.
D’aqui a una hora.
El temps sagrat.
L’altra.
L’anar i tornar.
Esser ells.
Esser ELL.
ÉLL.
ËLL.
Jo soc ËLL.
GOLman.
El gol de la final.
ALLS