Jo soc aquí.
Ja soc aquí.
No soc pas quelcome més que s’illa que n’habito.
Sa pell d’un esser que es sumergeix dins s’aigu.
I tornant a sa roca, neix de cop nou.
Soc en nou d’es poble.
Es meu llar es sa punta d’es pas mateix.
Devant sa casa d’es cranc.
Es cranc que hi juga amb es peix.
I jo, devant, que els hi veig.
Soc d’aquí perque no hi ha un lloc més que m’ompli tant.
Ja m’he buidat.
I m’omple l’ara.
Aquí.
