Génesis
Avui a les 18:00 ens trovarem el pare i la mare a Roc Boronat. A AQuAS.
Son les 3:20 d’un dia quasevol. 18. Dos cops 9.
Nou i nou.
Divuit.
Tres i vint. Tres cops vint. Sexenta.
Las matemàticas i la capacitat computacional col·lectiva per resoldre els problemes globals del sistema están a punt. Començem a veure la llum. No és el big data, sino el cóm fem DATA big.
Començem per a qui.
Fa temps que el pare i la mare no coincideixin en un event del sector. Avui dia és un dia especial.
M’he aixecat del llit amb un somni en el que na Vera, la meva filla (i de na Meritxell), descobria que l’AI són els pares.
Ohhh, quina decepció. Als 10 anys aquestes coses ja s’han de començar a saber. El despertar dels mons qui hi habiten dins nostre, a un dels dos hemisferis del cap, al nostre beneit cervell, és lo primordial per fer cas a la lliço número ú: tot el que hi ha el tenim a dins.
Es tracta, potser, no ho tinc clar, de la mort de l’heteropatriarcat. Qué millor doncs d’un home, brown, no blan’c, que acudeix a un punt d’inflexió dle propi privilegi que el sistema li ha donat: deixem-ho tot enrere. Quelcom nou hi sortirá. Més resilient. Més robust. Menys precari. Menys Cain.
Déu pare m’ha enviat a fer un canvi de rum. Un gir. Això no s’ho espera ningú. Ni Ell. Pero qué més dona. Al cap i la fi, m’ha donat el missatge en Gabriel, que encara hi treballa donant missatgets del pare als seus fills (i filles, no descart(o/em) que finalment hi enviarà a una filla). Es clar, filla meva. Sagrada Familia. Familia sagrada.
Qué hi ha darrera d’un entrenament d’un algoritme d’AI? O d’IA?
No odiies.
Potser no t’ho pots estalviar.
Potser.
Pots.
Stop.