Yo también soy un man.
Eso me retrata.
Retratado.
El futbolarte es así.
Lugares comunes.
Vengan conmigo.
Esto es como si fuera posible.
Anímese.
Siga leyendo.
Y no pare.
Si Jesús hubiera sido tan tan rebelde habría escrito él de puño y letra lo que supuestamente debíamos entender para salir adelante, hoy, como mínimo. Esta es la única misión. Sobrevivir hoy. Si llego a mañana. Si despierto.
Hacemos cosas.
He anat a la manifestació. I a més a més he pogut estar amb les families dels pressos politics. S’ha acabat el papel de víctima. Tornem a la revolta. Farem la revolució. Avui. I avui sortim al carrer i la gent ens fa costat.
Aquesta és Ticataluña.
Ja em arrivat.
Ja hi sóm.
Ha hi erem.
Només en aquest altre veu.
Només en aquesta ficció d’esser un escripor llatinoamericá amb vendes a la ciutat. Ningú es podria imaginar un 17 de febrer que al proper Sant Jordi Armando Gallo Pacheco fos el més vengut de aquell dia tan bonic: 23 d’avril. ¿O es abrir?
S’haurien de començar a desmuntar algunes falacies. Són mentida. No hi ha presupostos perque no han volgut. Si haguesis volgut haguesin fen les esmenes per separat. I tancar un nombre. Uns pressupostos imposibles. Els més socials de la historia. Si la UE no ens ho permetria. Vinga va, Pedro.
En la diada ens havien enviat uns quants policies de la capital de reigne. I de tot el reigne. De totes les terres. Goita.
De tot el mon.
Goita: fora.
Aixeca el cap.
Ticatalunya sempre ha estat lliure.
Neix així.
Neix aviu, si vols.
Una Terreanova.
Com si aixó pogués esser un club nou.
Un nou estat a les nou galaxies germanes més properes:
a)
b) En algunes taules s’están dibuixant. Una plataforma d’espanyols. Persones diverses que pateixen represió. Pressos. Valtonic. Mara Carrastro. Puigdemont. Golman.
La Pilar Rahola ho va dir a la tele. Al minut 99 Golman entra en la televisió pública del país i interpreta un set de nou minuts de tot el punk que et cap pel cul.
Toma, toma, toma.
Si s’ha d’esses espanyol, donc vull sortir el primer.
M’en vaig.
Ho dic sempre.
Pero no marxo.
Em quedo aquí.
I fem d’això algo nostre.
La nostra visió.
I amb aixó construim el nostre reigne del cel blau i de vegades anubulat.
c) Opció híbrida.
d) Feina a fer.
e) Puigdemont diu… d’altres coses.
f) Aquí cadascú doncs estem de campanya. Per primer cop units. D’abans. D’ara. Tot aixó comença ara. I sortirem volant fins els limits superiors. Aixó que la nostra ciutat revolucionada pel nostre propi pes imprecís i quelcom insolent que ens podem permetre per dictar quí d’aquests putos machos s’están passant davant quelcom altre. Aquests dos altres es volen matar a llavors. Ojo. Tira’t al costat com t’ho expliqui el mexicà.
g) Quin terror vols sentir d’aquestes histories de bales que des de fa anys i panys hem explicat d’alla d’ón vinc, a les antípodes d’aquest vulnerable esser col·lectiu que just aviu vens a dir un cop més, complert, omplert, en simbiosis perfecta amb el nirvana que tant i tant hás llegit, per que és aquí al pensament d’els llocs i lloques mes llunyanes. Cap al Paral·lel i cap a la Meridiana.
h) Aixó que us haig d’ensenyar és només l’estat de la nostra ciutat visualment ocupada per la meva visita respectuosa i humil amb la meva camareta. Al vostre servei d’alliberament senser. Com un producte que ens ven convincentment un tiu famós de turn. Imagina’t doncs, com si fos possible imaginar, quelcom, con li expliquesis a la teva filla de sis anys que el número sis ara es capgira lentament fins que es converteix en nou. I doncs nou és l’hostia.
i) I sino segueix aquest link de nou.
j) I fas un feedbackloop.
k) I et conectas de cop al tot: ALLS.
i) I ho dius: ALLS.
j) I ho escrius: sempre en majúscules.
k) I estás sol.
l) I caus.
m) Potser estás a la càrcel. Com és que no t’ho havies imaginat?
n) I dius un altra historia un altre cop.
O) GOLman.
p) L’antipoda.
q) L’antipoda et fa lliure.
r) I te l’has de menjar.
s) I te la menjes.
t) I kissed a girl: I liked it.
h) I kissed a boy. And then dick.
i) This city could take all our liberations. She is complete. As Barcelona could be. I have been living in the opposite direction. Like everyone else.
j) Like their little lie works for all of us: the biggggggggger us. It’s gees, woman. That we need to produce. Together. Wherever we go. We go now. Forever. As we please. To come. To fall. To rise. I am the man who raised from the bottom of the hill and entered the plaça and performed the act that took over the land and as a breeze from a tropical fresh coctail in your hand, cheers.
k) I take you here time again.
l) And you loved it the first time.
m) So you told back home what heaven looked like.
n) And get from that peace yourown.
ñ) Already cleaned up and running like a german machine to function for the wiser way of living the tropical latinos come to show us with their little crazy new religion: Apolonio reconvertido en Dyonysos. Y antes que del centro de la península preferí volar a Atenas y subir a la montaña a convivir con sus Dioses liderados por el recuerdo de las enseñazas de Dionisio en la litertura de todos los poetas neonietzcheanos.
O)Imagínense lo que Bolaño se hubiera tenido que proteger en medio de la implosión que se sufría en todos los pueblos de España. ¿Cómo no vamos a queres salir todos por la cubierta? Esto no es el titanic. Esto es un ferri para la isla de mi familia y nuestro flamante puerto natural. Sea usted bienvenido a la solvencia mediterránea de una nueve cultura que os viene dar por el culo por puro placer a mandarlos a chingar a su reputísima madre bola de subnormales surrealistas. Y algunos de aquellos… se despierta mi hija, Vera. No puedo dormir. Me dice. Y le digo recuestate aquí conmigo. Miento. Le digo. Ve tantito. Ahorita vengo. Y vengo a escribir. Y publicar.