21 dies desprès de guanyar el mundial dimiteix Luis Rubiales
Aquest any el president si que va anar.
Quin president?
Pujol?
Aragones?
Puigdemont?
Mas?
Maragall?
Casanovas va ser president?
No ho se pas. No soc un nouvingut qualsevol. Sóc un nouvingut que no vol deixar de ser-ho. Mai. Potser vosaltres no m’ho teniu en compte. El meu accent. El meu origen. La meva història. La meva visió de regeneració més enllà de lo que vosaltres heu pogut copsar en el conjunt agregat de totes vostres lluites.
No vull dir que el vostre camí no sigui digne. És un poble viu que i diu coses, i fin i tot, fa coses. Ja ho dir un president. No recordo quin.
Pero qué més dona ón som?
Qui som?
Qué som?
On anem?
No se. Però nem.
Bona diada.
Les institucions han passat per Pere IV.
Institucions de tot tipus: politiques, socials, sindicals, partits polìtics, culturals, castellers, esportives, futbolartìstiques. Totes plegades. Totes al seu rotllo. Totes en filera. En columnes.
Pais. Llibertat judicial. Llibertat financera. Llibertat educativa.
Quines columnes més maques. Quina gent pensant darrera pel benestar d’aquesta societat. Tenim un poble que no ens mereixem. I uns politics…
No hem feu parlar.
No ara.
No avui.
Avui és un dia gran.
Potser és la diada més important de totes.
Aquella en la que es resol tot conflicte.
En Rubiales ja no hi és.
Ha caigut el heteropatriarcat.
I no ens hem adonat.
No en aquest contexte.
No en aquest sincretisme.
No esteu preparats per sortir del vostre guio.
Tots, totes, totus, ho teniu.
La teniu.
Ateneu.
Ateo.
Atès.
Ets.
És.
ES.
Ë.